JAUME BARBERÀ PERIODISTA I DIRECTOR DE ‘SINGULARS' DEL 33 “El problema és que Espanya no negocia, imposa” (AVUI, 09-11-2012)

Indica com a clau del conflicte l'immobilisme endèmic de les classes dirigents espanyoles Il·lusionat pel fet de poder decidir, reclama implicació en el procés DESUNIÓ SOBIRANISTA “És un error, la divisió. Algú en pagarà molt cares les conseqüències” ‘SINGULARS' “Quan fa tres anys vam començar a parlar del que avui patim, alguns em van dir ‘freaky'” ETAPA A MADRID “Conservo molts amics a Madrid. Em van tractar millor que algunes vegades al meu país” TV3 ja és una televisió nacional encara que Catalunya no tingui estat propi? No necessito que cap Constitució espanyola em digui que Catalunya és una nació. TV3 sempre ha estat una televisió nacional. Si més no, ho he entès així. Des d'alguns mitjans de Madrid s'acusa TV3 d'adoctrinament. Vostè adoctrina i ells crispen? El problema d'Espanya és que la seva elit extractiva i els seus palmeros no han volgut fer pedagogia de la plurinacionalitat. Entenc que per ser tu has d'acceptar l'altre. Ells volen eliminar l'altre. TV3 és una de les millors televisions públiques d'Europa. Això és un fet inqüestionable. És molt actiu a les xarxes socials, on el consideren el messies mediàtic que marca el camí cap a la independència. Som molt ràpids a posar etiquetes, sobretot si no compartim el que es diu. Alguns ho fan des de la complicitat i el respecte. D'altres, no. Quan des del Singulars vam, intencionalment i fa més de tres anys, començar a parlar del que avui patim, alguns em van dir freaky. Ha escrit que la independència és un acte de supervivència. I s'ha vist com una crida revolucionària des de Madrid. És que ho és, un acte de supervivència. I és l'acte més revolucionari que es pot fer a favor d'Espanya. Farà el que no es va poder fer després de la mort al llit del dictador. El poder no regala, compra. Que algú m'expliqui com l'elit extractiva –s'ofenen si dic casta– podrà continuar comprant voluntats per conservar els seus dominis sense el 25% del total d'impostos que es recapten a Espanya. Vostè va treballar a Madrid, fa 13 anys, a TVE. La relació Catalunya-Espanya d'aquella època era de rivalitat sense tensió. Qui ha tibat més la corda? Conservo molts amics a Madrid. Em van tractar millor que algunes vegades al meu país. El problema no és Madrid, ni els madrilenys, ni els espanyols. El problema és l'immobilisme endèmic de les seves classes dirigents. Espanya no negocia, imposa. Blanc o negre. Guanyar o perdre. Hi ha TV3, Catalunya Ràdio, el CAC. Quines són les estructures d'estat en l'audiovisual que troba a faltar? En aquests moments, el que trobo més a faltar és l'Estat. La independència dóna audiència. L'interès per la política és evident. No té por que el debat televisiu acabi banalitzant el dret a decidir? En aquest ofici hi ha molts voltors. Per cert, alguns d'aquests voltors, els que han fet més diners submergint-se en la porqueria televisiva, són catalans. A Catalunya no crec que es banalitzi el dret a decidir, de la mateixa manera que no tenim programes escombraria. Què passarà després del 25-N? Estarem més a prop que mai de l'adéu a Espanya o acabarà essent un coitus interruptus? A mi m'il·lusiona poder decidir. Ho sento. Acabi com acabi, no estarem pitjor que abans. Amb tot, si no fem res, la nostra alternativa és ser sempre una minoria que mai no guanyarà una votació en una Espanya que no ens vol com som. No ens mirem aquest procés des del sofà de casa. Impliquem-nos-hi. Ha reclamat un govern unitari a Madrid. Decebut per la divisió independentista? Sí, no fa pas gaire encara demanava uns Pactes de la Moncloa 2 i una nova Constitució redactada sense l'alè franquista. Però Espanya és tan singular que té un rei que, en lloc de rebre cartes dels ciutadans, les envia ell. Pel que fa a la divisió dels partits independentistes, crec que és un error. Una llàstima. Algú en pagarà molt cares les conseqüències. El periodista més ‘singular' de TV3 Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) presenta des del març del 2009 Singulars al 33, el programa que ha revolucionat les xarxes socials. La trajectòria de Barberà a TV3 és llarga: Va presentar Bon dia, Catalunya en la seva última etapa, del 2002 al 2004, quan va tornar després d'una breu experiència a TVE amb Cosas que importan (2000), que era l'adaptació del programa d'entrevistes d'actualitat Paral·lel 33, del mateix Barberà