L'eurocambra votarà a finals d'any si hi autoritza les intervencions en catalàI ARA, QUÈ FARA EL PSC, SENYOR OBIOLS?

El seu president, el socialista alemany Schulz, intentarà que la mesa ho aprovi abans de Nadal La promesa de Martin Schulz de ser un aliat del català a l'eurocambra que presideix es concreta: tot i l'oposició ferotge tant del PP com del PSOE, el socialista alemany forçarà “a finals d'aquest any” una votació per autoritzar-ne l'ús en els plens i les comissions. I, per intentar desactivar el vet espanyol, no plantejarà cap votació ad hoc, expressa, sobre la llengua catalana, sinó que inclourà aquesta qüestió en un paquet molt més ampli, dissimulada enmig de la reforma administrativa sobre el funcionament del Parlament Europeu, que inclou, entre moltes altres coses, la traducció i la interpretació. Així ho ha promès el mateix Schulz a Maria Badia, l'eurodiputada del PSC que recentment ha estat defenestrada pel PSOE com a número dos a Brussel·les. La votació, que encara no té data però que Schulz voldria enllestir abans de Nadal, es farà a la mesa de l'eurocambra, formada pel president i els seus 14 vicepresidents. I es preveu molt complicada: els populars europeus tenen gairebé la meitat de les cadires, set; els socialistes en tenen quatre; els liberals en controlen dues, i els verds i els conservadors euroescèptics, una cadascun. Els dos representants espanyols no amaguen que hi votaran en contra. Alejo Vidal-Quadras és un enemic declarat de la causa i es vanta d'haver vetat sempre “aquesta mania gairebé ridícula i provinciana” de voler parlar en català, i no en castellà, a l'hemicicle. L'eurodiputat del PP, però, ha perdut molta influència i credibilitat entre els seus companys europeus, la seva vida política s'apaga i l'amenaça que representa és cada cop més petita: Schulz fins i tot li ha picat el crostó públicament per haver amenaçat Catalunya, tot i que finalment l'ha salvat i ha evitat que se'l faci fora de la mesa. Però qui realment complica, i molt, la batalla del català a Europa és el castellanomanxec del PSOE Miguel Ángel Martínez, que precisament és el vicepresident responsable de la cartera de multilingüisme i dels serveis de traducció i interpretació. Martínez no veu “ni viable ni raonable” que els eurodiputats puguin intervenir en llengua catalana en els debats. L'excusa? “És molt i molt complicat des del punt de vista material”, tot i que Badia, Ramon Tremosa, Raül Romeva i la resta fins i tot s'han ofert a avançar per escrit la traducció de les seves intervencions i han proposat aprofitar els intèrprets catalans que ja treballen a l'eurocambra. Martínez, a més, ho veu políticament “impossible, perquè hi ha una trentena d'idiomes en la mateixa situació” i, en qualsevol cas, “el rus tindria prioritat”. “És que senzillament no es farà, tant se val el motiu”, adverteix el socialista. En cas d'empat, el catalanòfil Schulz, exllibreter de Würselen (Rin del Nord-Westfàlia), lector de Pla i Màrius Torres i fan de Jaume Cabré, té vot de qualitat com a president del Parlament. Badia i el democratacristià Salvador Sedó intenten ara contrarestar el lobby en contra de Vidal-Quadras i Martínez i convèncer la resta de socialistes i populars.