Les 5 trampes del manifest d’intel·lectuals By Des de lluny • 05/11/2012 •

300 intel·lectuals espanyols han difós, a través d’El País, un manifest federalista. Comencem per la bona notícia: “la convicción democrática nos obligaría al resto de los españoles a tomarlo en consideración para encontrar una solución apropiada y respetuosa”. És la primera vegada que un col·lectiu amb certa influència política diu públicament i rotunda que la democràcia ha de prevaldre i que, se sobreentén, davant d’un sí en una consulta, caldria obrir un procés negociador. Ara bé, lamentablement el manifest té algunes llacunes importants. Primera trampa: Creure que els catalans estem manipulats En primer lloc, adopta la tesi del propi El País segons la qual el govern de CiU utilitza el procés independentista com a cortina de fum per tal de distreure l’atenció de la crisi econòmica i les penúries actuals de molts ciutadans. ‘Es preciso que CiU y otras fuerzas de afinidad independentista asuman sus graves responsabilidades en la equivocada gestión de la presente crisis económica y en los abusos en que incurrieron y dejen de exculparse bajo el supuesto expolio perpetrado por España.’ El govern es veu afavorit en molts aspectes pel procés, ja que s’ha creat un vincle amb els ciutadans lligat a l’emocionalitat del procés. Ara bé, el govern no ha creat el procés per eludir les seves responsabilitats. Encara que hagués volgut no ho hagués pogut fer. Fer-ho hagués volgut dir, per exemple, inundar Barcelona de manifestants com a part d’un pla predefinit. És clar que molts d’aquests intel·lectuals pensen seriosament que el nacionalisme utilitza tots els mitjans de comunicació per portar la població, manipulable i cega, a la qual renta el cervell, cap a l’abisme. 1984. Ahir mateix en varem tenir una prova irrefutable, en preguntar al catedràtic de Ciència Política de la Universidad Complutense, Antonio Elorza, proper a UPyD, sobre el seu article ‘La gallina ciega’. Reprodueixo la conversa: Des De Lluny: Sr. Elorza, sus artículos se basan en una supuesta manipulación del ‘pueblo catalán’ del nacionalismo catalán, apoyada en los medios públicos y que ciega a la ciudadanía. ¿Realmente cree que el 51% de catalanes que apoyan a la independencia (cifras oficiales de sus colegas del CEO) somos todos ciudadanos ciegos permeables a la manipulación? www.desdelluny.com Antonio Elorza: Si los independentistas son demócratas, ¿cómo no les da asco el video institucional de la Generalitat? Yo estuve siempre contra ETA, y pocos han escrito con mayor dureza contra los GAL. El oficio de demócrata no es fácil, porque muchas veces tienes que criticar a aquellos con los cuales compartes ideas y objetivos políticos. Des De Lluny: Sr. Elorza, gracias por contestar. Soy independentista pero, como muchos otros, antes que nada soy demócrata. Muchos hemos criticado la campaña, lo escribí el día 2: http://wp.me/p2KU2b-3U. Por otro lado, creo que el paradigma de manipulación de la ciudadanía no se sustenta. De moment no hi hagut més respostes. Jutgeu vosaltres mateixos. Segona trampa: mentir El segon error del manifest és construir l’argumentari sobre mentides històriques: ‘La afirmación de que España perpetró agresiones contra Cataluña es una desgraciada manipulación del pasado (…)’. No ens extenem en aquest punt. Ja sabem que, per exemple, el català mai va ser perseguit. Tercera trampa: creure en una realitat inexistent La tercera equivocació que els autors cometen és convertir opinions en ciència. ‘Ni Cataluña está sometida a un expolio por parte de España (…)’. És a dir, no ens agrada la idea, i per tant la neguem. 300 intel·lectuals es tanquen a l’anàlisi, a llegir els informes d’economistes, a confiar en els experts. Els agradaria que no hi hagués espoli i per tant, com que els agradaria, simplement creuen que no n’hi ha. D’altra banda, afirma el manifest que ‘El programa de construcción nacional incentiva a los independentistas a sentirse víctimas de una opresión por parte de España, a rechazar la toma en consideración de las propuestas de entendimiento y a silenciar o relegar a todos aquellos ciudadanos catalanes que no suscriban ese programa de secesión’. Si alguns dels lectors teniu el privilegi de conèixer les propostes d’enteses, si us plau, ompliu un comentari i feu-les saber. Quarta trampa: jo sóc el poble ‘’En Cataluña existe un profundo sentimiento nacional, del que el resto de los españoles es plenamente consciente. De ahí que sostengan con firmeza que haya de ser reconocido e integrado de nuevo en el seno de instituciones compartidas.’’ Resulta que 300 intel·lectuals representen el poble espanyol, i, il·luminant-los, ens asseveren que volen firmemen el reconeixement de Catalunya i la seva reintegració en les institucions espanyoles. Mai un procés democràtic de baix a dalt, en aquest cas del poble espanyol, s’havia fet de manera tan ràpida, sorprenent i secreta. Un procés articulat per 300 representants no elegits, però, és clar, tenen la legitimitat que la pròpia intel·lectualitat els otorga. Cinquena trampa: negar el debat El pitjor error del manifest és que nega el debat. Fixeu-vos que l’objectiu, legítim, del manifest, aturar el procés d’independència, es basa en un mitjà inacceptable: impedir que la societat catalana es pronuncïi: ‘Consideramos, además, que todas las fuerzas democráticas deberían sumarse en la búsqueda de un mejor encaje institucional para Cataluña, de una financiación más justa y de una federalización del deteriorado Estado de las autonomías, que inscriba en su norma suprema la solidaridad interterritorial y los criterios de su aplicación compatibles con el esfuerzo común de todos y el principio de ordinalidad.’ És a dir, fem que els polítics s’entenguin entre ells i ens facin les modificacions adequades a l’actual marc institucional per tal de solucionar el procés. A banda d’ignorar que el marc institucional (i per tant legal), està absolutament desbordat pel propi procés, els signants es posicionen a favor de limitar el debat als governants per tal de limitar-lo i excloure’n la ciutadania. En resum, un manifest, que, malgrat que té un bon punt de partida, el de creure en la democràcia, no respon a la pregunta clau del procés: Per què Catalunya s’ha de quedar a Espanya? 300 intel·lectuals són incapaços de donar-nos un sol argument. 300 intel·lectuals que en el fons basen el seu pensament en la teoria de l’amputació. Espanya no pot ser sense Catalunya i per tant si ens la talleu deixarem d’existir.