AMB AQUESTS AMICS, QUI VOL ENEMICS?La Presidència de la Comissió d’Exteriors li pesa massa a Duran i Lleida El líder d’UDC trenca l’estratègia de campanya de Mas i tensa la coalició fins a límits mai vistos, fins el punt que el nucli dur de Mas considera que ja res serà igual a CiU (VILAWEB, 03-11-2012)

Fa uns dies es va fer públic que Artur Mas va tenir diferents converses tenses amb Duran i Lleida per decidir el full de ruta davant l’actitud del Govern Espanyol. Les reunions van ser crispades fins el punt que el President Mas va plantejar trencar la coalició nacionalista si Duran no acceptava la seva estratègia i frenava en les seves exigències, fins i tot va plantejar anar darrera Mas a les llistes electorals, exigència que va acabar la paciència d’Artur Mas. Al final la fermesa del president va fer recular les demandes de Duran que va acabar acceptant que era Mas qui portava el timó. Però aquesta acceptació per part del President de la Comissió d’Exteriors del Congrés del Diputats i secretari general de CiU, s’ha convertir en una ràbia desmesurada que està sortint a la llum, just a les portes de la campanya electoral. Els lligams de Duran i Lleida a Madrid, una llosa massa forta per la seva credibilitat L’actual situació de trencament amb Madrid ha deixat sense paper destacat al líder demòcrata cristià, de cop i volta tants anys de relacions a Madrid amb el poder s’han desfet con un terrós de sucre. Això li ha provocat desesperació i la necessitat de recuperar la suposada capacitat d’influència, per a banda, i voler fer contents a lobbys com el del “Puente Aéreo”, per una altra, han abocat Duran a intentar boicotejar l’estratègia de Mas cap a l’estat propi. Presidir la Comissió d’Exterior del Congrés del Diputats té cost polític i Duran està lligat als interessos d’Espanya, el PP li recorda sovint, i per tant contraris als interessos de Catalunya. Amb les actuals circumstàncies, altres ja haurien dimitit del càrrec fa dies. Duran no té perdó de Déu, un clam dins de CDC El líder democristià va contra la voluntat majoritària del catalans per l’exercici del dret a decidir, mentre s’aferra a la presidència de la Comissió d’Exteriors del Congrés espanyol, i a més, es permet el luxe de marcar perfil propi dins la coalició i anar en contra dels plantejaments de CDC i del Govern. Ahir mateix, Duran va anar a ABC Punto Radio, i va deixar anar una seguit de “perles” que estan provocant nervis dins CDC. Duran va dir: “És dolent per a Espanya no tenir Catalunya, i és dolent per a Catalunya no tenir Espanya”, a més de tornar a insistir -contradient a Mas-, que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, i també ha assegurat que no creu que hi hagi una majoria per la independència. I per acabar de posar més llenya al foc, ha deixat anar que el discurs del maltractament fiscal i polític d’Espanya cap a Catalunya, potser, és equivocat. Després de les declaracions d’ahir, a Madrid ja li diuen “Torero” Duran en l’entrevista de ràdio tampoc no s’ha estat d’atacar al eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, i a la resta d’eurodiputats com Romeva, Badia i Miranda per denunciar les amenaces militats espanyoles contra Catalunya davant les institucions europees, fet que ha considerat un greu error. I ha volgut ridiculitzar les queixes pels vols dels avions militars espanyols sobre territori català, i ha posat com exemple que ell està acostumadíssim a veure avions F-18 sobrevolar el seu poble d’Alcampell a la Franja. La cirereta del pastís però l’ha posada –ell que és un home que és deu a Madrid i lligat per les amistats perilloses fetes durant tots aquests anys- quant ha criticat el vídeo de promoció de la participació electoral fet pel Govern de Catalunya, malgrat ha reconegut que no l’havia vist. Duran és la porta d’entrada de l'unionisme a Catalunya Les seves declaracions són un baló d’oxigen tant pel PP com pel PSC, en uns moments que necessitaven aire a corre-cuita sota perill de ser residuals, Duran els hi ha obert la porta i la finestra de bat a bat.