El manifest de la setmana EMPAR MOLINER (DIARI ARA, 07-11-2012)

TOVALLONS NEGRES Un dels dos manifestos d'aquesta setmana ve firmat per Pedro Almodóvar, Mario Vargas Llosa "i una llarga llista d'intel·lectuals", entre els quals, alguns coneguts meus. Com que sé que el seu sentiment per Espanya és tan des-acomplexat com sincer, n'entenc el desconcert i la tristesa. Algun cop hem parlat, amicalment, del fet d'escriure en català. Per ells és una renúncia, perquè no poden evitar que això nostre no els sembli una tria "natural" com la seva. Del text em sap greu, sobretot, que parlin del "secessionisme estimulat" pels polítics, perquè vénen a dir, com el ministre Wert (tot i que amb més subtilesa), que si no ens sentim espanyols és perquè ens hem deixat rentar el cervell. Si no, seríem com ells, que no estan estimulats per ningú. I aquesta és una explicació molt tranquil·litzadora del "problema", ignoro si sincera o no. Quan parlen, per tant, de l"afecte, admiració i reconeixement" que ens tenen, no puc evitar pensar en l'estratègia i la superioritat de l'educador davant de l'alumne problemàtic. No es pot admirar un xai. Diuen també que "sense la nostra llengua, cultura i aportació solidària no es pot entendre l'Espanya democràtica". Ah, però si som on som és justament perquè l'Espanya democràtica va posar les botes sobre la taula i va permetre la humiliació de la sentència de l'Estatut. Amb tots els respectes, diria que només s'ha demostrat la tercera part de l'enunciat. Ni nosaltres ni ells no hem de negar, a hores d'ara, que una part de les nostres raons (voler marxar, no permetre que marxem) són econòmiques. De cap manera podem seguir-ne dient "solidària" de l'aportació catalana. La solidaritat es tria i te'n reten comptes. Si no es tria, és un impost. I si és un impost abusiu que serveix perquè altres tinguin luxes que tu no tens, és un tribut.