GUIA PER A UN COMENTARI LITERARI

GUIA PER A UN COMENTARI LITERARI

1. LECTURA COMPRENSIVA

Consisteix en la lectura detallada i comprensiva del text. Convé prendre notes en un esborrany o sobre el text mateix. Cal llegir-lo diverses vegades fins que arribem a estar segurs d’haver-ne comprès el sentit literal i el connotatiu.

2. CONTEXTUALITZACIÓ, LOCALITZACIÓ O ADEQUACIÓ

• Cal relacionar l’autor amb la seva vida i la seva obra.
• Cal situar el text dins del context històric i ideològic del  seu temps.
• S’ha de relacionar l’obra amb el context literari (època o moviment literari) i amb les característiques del gènere a què pertany. Només cal esmentar les que influeixen directament en el text o obra que comentem.
• Si el que analitzem és un fragment, cal situar-lo dins de l’obra a què pertany i relacionar aquesta obra amb la resta d’obra de l’autor. Cal indicar-ne també data, època, corrent literari o influències.
• S’han d’analitzar i esmentar tots els aspectes que siguin importants: intenció de l’autor, destinatari, tipus d’escrit, punt de vista del narrador/veu poètica... 

3. TEMA

Establir el tema é delimitar la idea central que origina i dóna sentit al text. Cal prescindir de les dades simplement anecdòtiques.

• Determina el tema o temes presents. Si hi apareixen tòpics literaris caldrà esmentar-los i explicar-los. (La formulació dels temes ha de ser breu i concreta)
• S’ha de relacionar el/s tema/es amb el període literari i amb la producció de l’autor
• Resum breu de l’argument.
• Si es tracta d’un text poètic, cal fer referència a l’emissor i al receptor poètics.
• Si es un text narratiu, hem d’esmentar breument els elements constituents d’aquesta mena de text: punt de vista (narrador), personatges, espai i temps. (Després caldrà ampliar-los en el comentari)
• Si és un text teatral, caldrà fer esment de l’espai, temps, les acotacions (si n’hi ha) i els personatges que hi intervenen. Cal fer esment també del tipus de diàleg que mantenen: respostes ràpides, lentes, monòlegs, aparts…

4. ESTRUCTURA

4.1 ESTRUCTURA EXTERNA

• Si es tracta d’un text poètic, cal fer-ne l’anàlisi mètrica: rima, estrofa, poema…
• Si és un text narratiu, se n’ha d’indicar el nombre de paràgrafs o capítols que el formen
• Si és un text teatral indica’n els canvis d’escena o d’acte i els diferents plans que apareguin: aparts, converses creuades...

4.2. ESTRUCTURA INTERNA (parts en  què s’articula o desenvolupa el contingut)

• Divideix el text en parts tenint en compte el desenvolupament lògic del contingut i l’evolució dels temes. Per fer-ne la divisió pots tenir present diversos factors:
• Les estructures pròpies dels gèneres i de les formes d’elocució: per exemple, narració (plantejament, nus i desenllaç, estructura circular, final obert, etc.) text teatral (monòleg, diàleg ràpid, apart…) exposició (exordi, narració, argumentació, epíleg)…
• La divisió en paràgrafs o estrofes
• Els connectors textuals
• Els canvis de tema
• L’ús dels temps verbals…

5. ANÀLISI DE LA FORMA PARTINT DEL CONTINGUT

Seguint els apartats que has proposat en l’estructura interna, comenta el desenvolupament dels temes que hi ha a les diferents partes, tot explicant no solament què s’hi diu, sinó també com es diu. És la part més extensa del comentari. Descriu la relació entre el contingut del poema i els recursos estilístics que hi ha al text. Cal analitzar la llengua del text, els recursos fònics, morfosintàctics, semàntics i estilístics i relacionar-los amb el desenvolupament del tema i amb la intencionalitat de l’autor autor.

• Aquestes són algunes de les qüestions lingüístiques i estilístiques que cal tenir sempre presents i que ajuden a determinar l’estructura i el desenvolupament temàtic d’un text:
• Aspectes fònics: modalitats oracionals, mètrica i peculiaritats fonètiques.
• Aspectes morfosintàctics: persones i temps verbals, estructuració sintàctica (connectors), abundància d’adjectius, substantius o verbs:
• Anàlisi dels substantius (concret, comuns, abstractes...)
• Anàlisi dels adjectius (especificatius, epítets, sensorials, evocatius, ponderatius…)
• Anàlisi dels pronoms (persones gramaticals, ús emfàtic, afectiu…)
• Anàlisi dels determinants i verbs
• Estudi de la sintaxi (per ex., en una descripció impressionista hi predominen les oracions breus, simples o juxtaposades; en una argumentació retòrica, els períodes són llargs i subordinats.)
• Aspectes lèxico-semàntics: camps semàntics predominants, tecnicismes, neologismes, cultismes, presència de mites o tòpics, connotació o denotació. Estudio del registro lingüístic…
• Aspectes estilístics: Cal assenyalar-hi les figures retòriques o estilístiques que apareguin en el text i relacionar-les amb el contingut: al·literacions, comparacions, metàfores, repeticions...
• Aspectes textuals: les formes d’elocució (narració, descripció, diàleg, argumentació...)
• Tipus de llenguatge: culte, comú, col·loquial...

6. CONCLUSIÓ I SÍNTESI

Cal valorar el text tenint en compte els aspectes més rellevants que hem comentat més amunt. Caldrà fer un breu text amb les qüestions que més ens hagin cridat l’atenció per la seva força expressiva, per la seva originalitat i representativitat.