MARTA ROJALS (VILAWEB.CAT, 05-11-2012)

Dels creadors de 'Les digo la verdad', 'Ha sido ETA' i 'La Historia Verdadera', arriba a les nostres pantalles 'L'amenaça fantasma', en què uns visionaris prediquen que fora d'Espanya hi ha l'abisme, el no-res, el buit, el zero, el sota zero, un forat negre, l'anticrist. Donada l'afecció d'aquests visionaris al gènere epistolar, que no ens estranyi si ja han enviat una carta a la NASA per forçar-los a dir que una Catalunya independent aniria fora del Sistema Solar, de la Via Làctia, de l’Univers sencer. Coses de tenir poca feina: concretament, un 25% de desocupació. O sigui, que com que la història avala que ens diuen la veritat, els catalans ens hem de posar les piles en previsió d’una futura supervivència en el buit absolut. Es veu que aquest cop no tindrem la sort de la primera part de ‘V de Vendetta’, quan els grans comerciants del vi escumós van poder anar a vendre a Ganímedes o a Raticulín, més i millor, sense haver de patir finalment pels seus palaus i jacuzzis tropicals. Però, dels petits cavistes que no van poder pagar-se els coets, què se’n va fer? I si l’abisme és la gran oportunitat per a qui no té de model empresarial l’aiaiai, que aquest any no duplicaré beneficis? Sí que deu ser bonic anar a fer negocis en primera classe, acumular superàvits ingents i viure en torres de quinze lavabos, però, per quin motiu l’èxit econòmic ha de dependre necessàriament de l’expansió infinita a galàxies llunyanes? Que ho diguin al fabricant de productes lactis que tothom coneix: qui pot ser més ambiciós que ell, que viu de de fer viure dignament els seus treballadors sense gens de necessitat d’enfilar iogurts a l’estratosfera. I com ell, tants que en van sortint i en sortiran. A Barcelona mateix, que volia ser ‘la botiga més gran del món’, ja comencen a proliferar els comerços de productes de proximitat: la benzina d’anar-los a buscar tu, la hi posen ells. Un tracte just, un preu just, i el país amunt, que d’això es tracta. Si ens ho proposéssim, només amb productes de casa podríem muntar un concurs de supervivència que no ens faltaria de res. Es podria dir ‘Powerpoint del segon origen’, i els concursants, expulsats del Paradís, s’haurien d’espavilar per subsistir i prosperar en la buidor del no-res de fora d’Espanya. Podrien començar per construir-se una casa, per exemple, i acabar accelerant partícules en un sincrotró. marta.rojals@mesvilaweb.cat