dimarts, d’octubre 16, 2012

ELS BLOGS D'EMIGDI SUBIRATS LLETRES EBRENQUES (16-10-2012)]

emigdi | independentista | dimarts, 16 d'octubre de 2012 | 07:13h
Dilluns 15 d'octubre, 72è aniversari de l'afusellament del President Companys, va atorgar-se el darrer premi que porta el nom d'una totpoderosa editorial afincada a Barcelona. No m'interessa gens ni mica qui ha estat el guardonat ja que aquesta mena de certàmens literaris premien els autors i les autores d'acord a un criteri comercial. Massa sovint ha crescut la sospita que l'obra guanyadora ha estat encarregada abans de començar-se a escriure.
Aquest any el lliurament d'aquest premi ha estat ben acompanyat per les declaracions espanyolistes de l'editor i les doctrinants del ministre de cultura. Sens dubte, dos individus molt poderosos, amb la rojigualda al cor i a l'ànima, i amb l'ideal posat en l'anticatalanitat. L'editor Lara diu que fotrà el camp de Catalunya amb la seua empresa quan sigui independent, i que la independència serà un desastre per al país. El desastre, senyor editor, ja ha arribat molt abans de la independència, ja que la situació econòmica és pèssima, el nivell polític està sota terra, i la credibilitat d'Espanya com a estat és nul·la arreu d'Europa. El pare d'aquest senyor va entrar per la Diagonal amb les tropes feixistes d'ocupació el 26 de gener de 1939. Es nota, doncs, l'educació rebuda a casa caracteritzada per la intolerància i el menyspreu a la cultura catalana. Aquest va ser un dels poderosos capitalistes que va fer agenollar l'Artur Mas durant les fallides negociacions per l'estatut aprovat pel parlament de Catalunya, en un moment en què els líders de CiU, llavors a l'oposició, s'agenollaven ben sovint davant Madrid. Li va dir que perdia diners i que s'havia acabat el bròquil, i ben acabat va acabar, amb el cepillao de Guerra!!! tot un socialista exemplar!!!
Quant al senyor ministre adoctrinador, va venir convidat al sopar. De les despeses del seu viatge, qui se n'ha fet càrrec? La pregunta del milió. Som en temps de retallada total en l'àmbit de l'educació i de la cultura, i no sé si ens podem permetre despeses tan grans per no-res. L'altra qüestió és qui va espanyolitzar anit, a ell que li agrada tant aquesta faceta no-nacionalista. De ben segur que no li va costar gaire, i que tenia al costat el públic adient que fervorosament li va riure les gràcies i les imbecilades. Tant de parlar de l'adoctrinament que es fa en l'escola catalana, una escola retallada i retallada, resulta que ha d'espanyolitzar l'alumnat. No se li diu adoctrinament a aquesta tendència ideològica que implantarà el senyor ministre? No és politització total de l'ensenyança?
Fa uns mesos, en un gran article de l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora, describia el camí que rebien els senyors espanyols que ataquen la cultura o l'ensenyament català. Sempre se'ls organitza una fastuosa conferència, amb sopar i hotel pagat, per tal que s'expliquin i demostrar al món mundial la nostra tolerància. Sempre solen acudir persones amb estel roig a boicotejar els actes, que queden retratats com a intolerants, mentre els organitzadors de torn es fotografien somrients al costat del senyor ultratjat, també senyora ultratjada, que tenia tot el dret a explicar-se i que, per suposat, no volia ofendre Catalunya i la seua gent.
El ministre doctrinador  ja va tenir el seu sopar, ara li manca la seua conferència ja que resulta que el vam malinterpretar. Vaig sentir les seues declaracions en pròpia veu a la ràdio, segur que aquell dia no m'havia dutxat i portava les orelles carregades de cera, amb la qual cosa no vaig entendre bé la frase que deia que havia d'espanyolitzar l'alumnat català i les raons llargues que argumentava. Un altre cop, em dutxaré a temps i ja no em passarà.