El PSC, amb nostàlgia del 1982 (DIARI AVUI, 29-10-2012)

Navarro, en hores baixes a les enquestes, reivindica la victòria socialista aconseguida fa just 30 anys per la candidatura de Raimon Obiols i Ernest Lluch Promet que si governa frenarà les retallades en sanitat i educació [Navarro, candidat del PSC, va aconseguir ahir que el Consell Nacional del PSC aprovés el programa amb només un vot en contra). Pere Navarro va intentar ahir aixecar els ànims de l'alacaiguda parròquia socialista reivindicant la victòria electoral del PSC –i de Felipe González– de l'any 1982. Navarro va recordar als 400 militants, reunits en el consell nacional del PSC per aprovar el programa electoral, que just ahir es complien 30 anys dels millors resultats aconseguits mai a Catalunya pels socialistes. El tàndem Raimon Obiols i Ernest Lluch va sumar 1,5 milions de vots i 25 diputats. El percentatge del 45,8%, superior al de Carme Chacón del 2008, contrasta amb el 13% o 15% que li donen la majoria d'enquestes per aquest 25-N. Aquelles eleccions, celebrades un dijous 28 d'octubre, van significar el final de la Transició. Almenys, d'una primera transició. El PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra va aconseguir que l'esquerra tornés al govern per primer cop des de 1936. El PSC tornava a guanyar a Catalunya amb 25 escons, molt per sobre dels 12 de CiU –que dos anys abans li havia arrabassat la victòria a les catalanes– i els 8 d'Alianza Popular. El creixement dels socialistes va deixar pràcticament sense espai un PSUC dividit i una ERC en reconstrucció. El comunista Gregorio López Raimundo i el republicà Francesc Vicens van ser els únics representants catalans a Madrid provinents de l'esquerra de l'esquerra. El PSC és conscient que és impossible ni tan sols aproximar-se a aquell resultat. Els socialistes, tocats, necessitaven arrencar la precampanya més dura de la seva història amb un toc d'il·lusió. Navarro no es rendeix i per això reivindica aquell PSC que als anys 80 va contribuir “a construir l'estat del benestar” i “fer universals la sanitat i l'educació”, ja que, segons es lamenta, “ara estan en risc” per les polítiques de retallades en la despesa social fetes per CiU i pel PP. Justament, Lluch va ser, com a ministre de Sanitat, l'impulsor de la llei que establia com a universal l'accés a la sanitat. Ara, promet Navarro en el seu programa electoral, el PSC “no retallarà més” el pressupost en àrees com ara salut, educació o dependència. El candidat opina que cal “mantenir l'austeritat”, però que ha de ser aplicada de manera “diferent” i que es pot contrarestar amb pujades d'impostos en les rendes i patrimonis amb més poder adquisitiu. “Sí que hi ha alternativa”, va assegurar Navarro criticant els discursos d'Artur Mas i Mariano Rajoy sobre la inevitabilitat de les milionàries retallades de despesa en salut i educació. El programa electoral del PSC pel 2012, com el del PSOE de 1982, promet més ajuts socials, garantir els àpats dels nens i l'accés als llibres bàsics a tots els escolars; a més d'eliminar l'euro per recepta, reduir el temps d'espera per ser atès al CAP o per operar-se i reobrir els equipaments sanitaris tancats pel govern de Mas. Navarro veu “una cortina de fum” l'intent de CiU de centrar la campanya només en el debat sobiranista, oblidant les retallades. L'eix nacional, però, resisteix en l'agenda dels partits amb vista a les eleccions. El cert és que, mentre Navarro reivindicava la victòria socialista del 82, oblidava mencionar l'altre gran moment històric d'aquell any: l'aprovació, al juliol, de la Loapa, la llei d'harmonització autonòmica, coneguda amb el malnom del cafè per a tothom, gràcies als vots de la governant UCD i l'opositor PSOE. Les protestes de CiU o del PNB contra la llei van encendre un debat autonòmic que ha arribat fins avui.