UPyD equipara el referèndum amb un "cop d'estat" amb "violència moral" (DIARI ARA, 28-10-2012)

Ramón de Veciana, el candidat del partit a les eleccions, reclama que el govern espanyol apliqui l'article 155 de la Constitució per a una supressió "parcial" de l'autonomia. UPyD ha comparat aquest diumenge la possibilitat de convocar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya amb un "cop d'estat" amb "violència moral" i ha reclamat a l'executiu de Rajoy que, en aquest supòsit, apliqui l'article 155 de la Constitució per a una supressió "parcial" de l'autonomia. En una entrevista amb Efe, el candidat d'UPyD a les eleccions catalanes del 25-N, Ramón de Veciana, ha entrat de ple en el debat sobiranista i ha fet una fèrria defensa de l'"Espanya constitucional" i de la "unitat", qüestions que centraran la campanya d'aquest partit, en què aterrarà la líder nacional, Rosa Díez, per fer front al repte independentista. De Veciana ha equiparat el procés secessionista i la convocatòria d'un referèndum "inconstitucional" amb un "cop d'estat", sense "violència física" però sí "moral", i ha lamentat la "poca cintura política" del president del govern, Mariano Rajoy, a l'hora de fer front al repte sobiranista de Catalunya. Per això, el candidat català d'UPyD ha reclamat a l'executiu de Mariano Rajoy que, en cas que es desafiï Espanya amb la convocatòria d'un referèndum, s'apliqui l'article 155 de la Constitució, que pot comportar la supressió de les competències autonòmiques. El líder català d'aquesta formació ha precisat que la "intervenció" no té per què ser de tota l'autonomia, sinó una "supressió parcial" en àmbits com la Hisenda o els Mossos d'Esquadra, en el supòsit que s'intenti fer un ús d'aquest cos de seguretat diferent dels seus fins, com va insinuar recentment el conseller d'Interior, Felip Puig. El procés de secessió comporta, segons De Veciana, "riscos evidents", com la fractura social: "Artur Mas ha traçat una línia invisible i obliga els catalans a situar-se a una banda o a una altra", ha dit el candidat, que ha alertat també dels desavantatges econòmics d'una Catalunya independent. La possible sortida de l'euro, la fugida de les inversions, la pèrdua de competitivitat de les empreses catalanes, la ruptura del mercat o les dificultats per pagar les pensions són, per De Veciana, algunes de les conseqüències de la independència, un "disbarat de dimensions colossals", ha afegit. Segons De Veciana, en l'àmbit de les pensions Catalunya és "absolutament inviable" perquè, ha argumentat, "té un creixement vegetatiu negatiu del 0,2%, mentre que el d'Espanya és positiu, amb un 0,9%. Després, t'acusen de fer política de la por, quan és explicar la realitat". El candidat conclou, així, que la independència comportaria un empobriment de Catalunya que la situaria "no als nivells de Grècia, sinó d'Albània". UPyD ha aconseguit, finalment, reunir els avals necessaris per poder presentar-se en les quatre províncies catalanes. A més de Ramon de Veciana, candidat a la Generalitat i cap de llista per Barcelona, Manuel Alba està al capdavant de la llista de Tarragona, María Brosed de la de Girona i Edgar Jubillar encapçala la candidatura de Lleida. Davant del repte sobiranista, aquest partit proposa un nou "procés constituent" en què les competències "troncals" retornin a l'Estat a nivell normatiu, encara que la seva gestió pugui cedir-se a les comunitats autònomes, per garantir la "igualtat" dels ciutadans, independentment del territori on resideixin. Entre les competències que, segons De Veciana, haurien de ser tornades a l'Estat hi ha la sanitat, l'educació, la justícia, el medi ambient i l'urbanisme, gestió que podria ser cedida a les autonomies seguint un criteri "racional" i d'"eficiència" i no "identitari", com segons la seva opinió reivindiquen els nacionalistes. "Si centralisme és racionalització, benvingut el centralisme", ha puntualitzat el candidat d'UPyD. Encara que UPyD comparteix amb el Partit Popular de Catalunya i Ciutadans el rebuig frontal a un procés separatista, De Veciana descarta qualsevol possible front comú amb aquests dos partits, i ha sigut especialment crític amb els populars catalans i la seva líder, Alícia Sánchez-Camacho. "Per molt que Sánchez-Camacho s'emboliqui ara en la bandera espanyola, el Partit Popular de Catalunya ha actuat com un autèntic partit nacionalista pel seu suport a CiU. Això és transvestime polític".