Jordi Sevilla: "La independència no és una solució a la crisi" (DIARI ARA, 29-10-2012)

Polifacètic Valencià de 56 anys, Jordi Sevilla es va fer famós el 2003 quan va dir-li a Zapatero que li ensenyaria "economia en dues tardes". Va ser ministre d'Administracions Públiques durant tres anys i ara treballa de professor i consultor Jordi Sevilla considera que "dins del marc constitucional hi ha molt marge per millorar l'encaix de Catalunya". Jordi Sevilla considera que "dins del marc constitucional hi ha molt marge per millorar l'encaix de Catalunya". JORDI PIZARRO Nou anys després que un micròfon obert destapés la famosa frase que va dir-li a José Luis Rodríguez Zapatero, aquest economista de l'estat ha decidit treure's l'espina amb un llibre que té un títol molt eloqüent: La economía en dos tardes (Deusto). Tenia tant de pes aquesta frase? Va ser una anècdota de la qual jo no vaig ser ni conscient. Estàvem preparant el debat de pressupostos. Vaig pensar que la frase no tenia cap recorregut però per a sorpresa meva Rajoy ho va començar a utilitzar molt quan nosaltres érem a l'oposició. Vaig prendre la decisió d'escriure el llibre quan ja al carrer em van dir: "Hauries d'haver fet servir millor aquelles dues tardes". Quan una cosa així arriba al carrer has de canviar d'estratègia: si no pots amb el teu adversari alia-t'hi. Ha fet un manual per a polítics? Quan vaig començar a ser assessor de polítics de primera línia em va sorprendre que fos molt freqüent trobar grans polítics que no saben economia i que a més es bloquegen davant de l'economia. Quan parlen del PIB, l'IPC o la renda per càpita es posen nerviosos. Gent que són llicenciats, que són ministres o presidents del govern, com li va passar a Felipe González o Adolfo Suárez. El que un ciutadà mitjà necessita saber d'economia per entendre el que es parla als diaris i al Parlament no és tan complicat. Com veu la crisi espanyola? És obvi que vivim l'explosió d'una bombolla que té molts orígens i responsables. Estem intentant carregar la responsabilitat només als deutors i que els creditors se'n vagin com si res. S'està fent un repartiment desigual de la càrrega de la crisi. Això s'arrossega des de l'últim govern de Zapatero. Som víctimes de la visió europea que s'està imposant i que el mateix FMI està criticant. L'austeritat com l'està entenent Europa condueix al fracàs perquè mata el creixement. Si vostè deu molts diners, només a base d'estrènyer-se el cinturó no els podrà tornar. Cal fer compatible l'austeritat, la retallada de la despesa, amb la reactivació de l'economia i la generació d'ingressos, perquè, si no, no podrem tornar el deute. A més, cal que els creditors siguin també coresponsables de la sortida de la crisi per mitjà de quitances i condonacions [de deute], com a Grècia i en tots els processos d'endeutament de la història. ¿Vostè demana que tinguem més temps per reduir el dèficit públic? No entenc per què ens hem d'encaparrar a aprimar-nos 20 quilos en dos dies i per què és més important aconseguir una xifra de dèficit que una de creixement o de generació d'ocupació. És un error per a l'estabilitat econòmica i social. A més, cal fer plans de reactivació per no anar cap a més atur i menys creixement. En què es va equivocar Zapatero? Des del 2010 apostant per l'austeritat i abandonant les polítiques de reactivació. I abans del 2010? Va ser bastant absurd el debat sobre si era crisi o no. Però llavors estàvem en una fase en què no només el govern sinó molta gent i el PP creien que l'impacte de la crisi seria fonamentalment als EUA i que tindria menys efectes a Espanya. És molt fàcil buscar ara un boc expiatori. Com veu l'auge sobiranista català? Em sembla un error pensar que es pot sortir de la crisi amb la independència o bé, al contrari, amb una recentralització de competències. Aquestes dues posicions extremes han anat creant problemes durant molt de temps. Crec que els intents que vam fer des del govern en l'època que vaig ser ministre, des de la conferència de presidents fins a la reforma de l'Estatut, van ser intents de tornar a trobar fórmules de convivència que ens permetessin seguir junts. Allò es va anar frustrant però ara la responsabilitat política ens hauria de portar a tornar-ho a intentar.Com solucionaria el conflicte? Dins del marc constitucional hi ha molt marge per millorar l'encaix de Catalunya. Regular la conferència de presidents, donar més paper a unes comunitats sobre les altres, reformar el Senat i aplicar i desenvolupar moltes parts importants de l'Estatut. Hi ha marge per al debat. Es poden fer reformes a la Constitució. És una actitud complexa, que tindrà detractors, però molt més pragmàtica que pensar que la solució és trencar i marxar. Tinc la impressió que per a molts catalans la prioritat és la crisi econòmica i crec fermament que la independència no és una solució a la crisi econòmica. I en matèria de finançament? Que Catalunya vol tenir més capacitat de finançament propi és un discurs que entenc i podem discutir, però si em parlen d'espoli fiscal no hi estic d'acord. La bilateralitat pot reconèixer fets diferencials que la Constitució diu que existeixen. Si hi ha voluntat hi ha molt marge per millorar les coses junts. Què en pensa de la posició de CiU? Fins fa poc CiU no era una formació independentista. L'atur, el deute, les dificultats, continuen sent on eren. I em faria por, em semblaria un error, que es pensés que de tot això en té la culpa Espanya i la solució és sortir-ne, i que amb la independència s'arreglarà tot com per art de màgia. Un error que de moment, per sort, no comet ningú.