El Consell d'Europa vol que es facin més judicis en català Renya Espanya per les deficiències en la protecció de la llengua catalana en l'administració pública, la justícia i l'atenció sanitària (DIARI AVUI, 27-10-2012)

Els experts reclamen més jutges i funcionaris catalanoparlants 27/10/12 02:00 - Brussel·les - Albert Segura Picada de crostó a Espanya perquè no garanteix els judicis en llengua catalana. El Consell d'Europa, l'organització paneuropea que agrupa 47 països que sumen 800 milions d'habitants (i que no s'ha de confondre amb la Unió Europea!), ha exigit a l'Estat espanyol que “canviï la legislació per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els processos en les llengües cooficials quan alguna de les parts ho demani”. Els seus experts també es queixen que fer gestions en català, èuscar o gallec en l'administració estatal, ja sigui en una comissaria o a les oficines d'Hisenda, és complicat, perquè sovint els funcionaris no el parlen. També falla l'atenció sanitària en català, segons els inspectors del Consell d'Europa que han viatjat a l'Estat (el juliol de l'any passat) i han interrogat governs i associacions lingüístiques per comprovar si es compleix o no la Carta europea de llengües regionals o minoritàries, que va entrar en vigor el 2001. L'informe, aprovat aquesta setmana a Estrasburg, detecta “deficiències” en l'ús del català, “especialment davant els òrgans administratius i judicials de l'Estat”. I és que “l'actual sistema de mèrits i rotacions dels jutges, juntament amb el marc jurídic actual, no garanteix que els processos judicials en llengües cooficials es puguin posar en pràctica”. El resultat és que només el 13% de les sentències i resolucions es redacten en llengua catalana, en dades del 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per capgirar aquesta tendència, el Consell d'Europa reclama al govern espanyol que prengui “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que una “proporció adequada” del personal judicial a Catalunya conegui la llengua pròpia del país. I el mateix passa amb la resta de l'administració pública estatal, on l'ús del català “de vegades es veu dificultat per la manca de personal” que el parla. Si no es produeix un gir de 180 graus, “els usuaris se sentiran desencoratjats de parlar la seva llengua”, alerta. A Estrasburg tampoc no agrada gens la guerra lingüística que Madrid fa a les autonomies “en matèries com l'educació o els mitjans audiovisuals”, en les quals “la cooperació encara és problemàtica”. Per tot plegat, els experts recomanen la promoció de programes de formació i contractació que fomentin el coneixement de les llengües minoritàries, un toc d'atenció al president de les Balears, José Ramon Bauzá. El Consell d'Europa va ser fundat el 1948, aplega tots els països del continent, tret de Bielorrússia, Kazakhstan, el Vaticà i Kosovo, i la seva institució més coneguda és el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg. Allisada al govern valencià per l'ensenyament Europa va donar ahir una gran allisada al govern valencià, ja que va dictaminar que l'oferta d'ensenyament en català és“ insuficient” a secundària i en la formació professional. L'informe del comitè d'experts constata que “poques vegades un alumne ha estudiat en català durant tota l'etapa escolar”. Per això, demana a les autoritats informació “sobre les mesures previstes per atendre la demanda de català a l'educació mitjana en el futur”. El document també exigeix que el sistema abrace també l'etapa universitària i que s'estenga per tot el territori i no sols sobre les zones catalanoparlants. A més, critica la implantació del model trilingüe obligatori, que ha suposat la desaparició del model d'immersió lingüística sorgit de la llei d'Ús i Ensenyament amb resultats més que notables, tal com constaten nombrosos informes. t.r.