Foc amic (EL SINGULAR DIGITAL, 30-10-2012)

Foc amic L’Estat català i la llengua castellana "Acceptar l’oficialitat del castellà durant un període limitat de temps demostraria al món que el futur Estat català té voluntat integradora" Jaume Clotet Qualsevol persona que hagi viatjat a Irlanda haurà comprovat com es pot fer qualsevol cosa fent servir únicament la llengua anglesa. Per contra, és impossible viure a Irlanda fent servir únicament el gaèlic irlandès. Aquesta llengua és llengua oficial i també nacional del país, mentre que l’anglès no és considerada llengua nacional però sí que és oficial. El resultat és que, gairebé un segle després de proclamar l’Estat Lliure d’Irlanda, la llengua pròpia està arraconada, sobretot a la costa occidental, i l’anglès és absolutament hegemònic. Les estadístiques indiquen, fins i tot, que hi ha més persones a Irlanda que tenen el polonès com a llengua materna que no pas el gaèlic. A Catalunya ha sorgit el debat sobre quin model lingüístic tindrà el futur Estat català. Hi ha molts independentistes que creuen que el castellà ha de ser llengua oficial. A mi em sembla un error i una hipoteca per al futur, i no ho dic des del punt de vista nacionalista català. Em sembla que el poble català, sobretot si té un Estat, ha de ser un únic poble. Adoptar oficialment el castellà és tractar una part de la població amb paternalisme i deferència, tirant per terra els esforços de milers de persones que procurem no parlar mai en castellà perquè entenem que la llengua pròpia és l’element integrador i unificador d’una nació construïda des de sempre sobre la base de la immigració. De fet, si ara acceptem el castellà com a llengua oficial pel fet que a Catalunya hi ha centenars de milers de persones que la tenen com a llengua materna, oficialitzarem també l’àrab quan algú digui, amb encert, que és la llengua materna de centenars de milers de catalans? Després, és clar, hi ha totes les conseqüències reals de convertir el castellà en llengua oficial. Que ningú no s’enganyi: no és només una qüestió simbòlica ni un gest cap als castellanoparlants sense més transcedència. Per exemple, la CCMA hauria de tenir, com a mínim, un canal de televisió i una ràdio en castellà. Tota la paperassa administrativa i tota la retolació del país seria en dues llengües. Qualsevol ciutadà tindria el dret a ser atès en castellà en qualsevol administració. I el model educatiu de la immersió lingüística podria ser qüestionat, amb raó, per qualsevol ciutadà castellanoparlant de Catalunya. Una llengua oficial és exactament això, no ho oblidem ni ens fem trampes al solitari. Em sembla que els independentistes que reclamen el castellà com a llengua oficial ho fan des d’un punt de vista tàctic i electoral, sobretot. Podria compartir aquest objectu i fins i tot em semblaria bé acceptar l’oficialitat del castellà durant un període limitat de temps per demostrar al món que el futur Estat català té voluntat integradora i no excloent. Per exemple, 10 anys. I, evidentment, no aplicable a tot el país: per quins set sous els ajuntaments de les Garrigues, d’Osona, del Priorat o el Solsonès haurien de tenir-ho tot en dos idiomes, si no ho han fet ni tan sols quan han format part d’Espanya?