Els pares i la falta de recursos mantenen el català com a llengua hegemònica La immersió no afluixa davant el castellà a les Balears (LA VANGUARDIA, 15-10-2012)

Davant la baixa demanda de castellà, els directors s'han decantat per no tocar el sistema La immersió en català manté l'hegemonia a les escoles de les Balears. En contra del que es podria esperar, la lliure elecció de llengua per aprendre a llegir i escriure en castellà, una de les mesures estrella del govern de José Ramón Bauzá (PP), no ha inclinat la balança a favor de la llengua de Cervantes, ni tan sols en els centres amb més immigració. Una cosa que s'explica sobretot per dos motius: l'aposta dels pares pel català i la falta de recursos perquè el castellà sigui llengua vehicular. Amb la normativa a la mà, els pares d'alumnes d'entre 3 i 7 anys poden reclamar que el castellà sigui la llengua referent a l'hora d'ensenyar-los a llegir i escriure. La realitat, tanmateix, mostra que els projectes lingüístics continuen sent majoritàriament en català i que el castellà conviu com a llengua d'aprenentatge mitjançant diverses fórmules com professors de suport o agrupacions flexibles. La baixa demanda de castellà (13%, segons el Govern) ha fet que tant els directors de centres públics com dels concertats s'hagin decantat per no tocar el sistema i hagin absorbit la demanda amb el personal disponible, cosa que ha provocat alguns problemes d'organització. Un exemple del que succeeix s'observa a l'escola pública Son Pisà de Palma, una de les que ha registrat més demanda de castellà, sobretot en infants de 3 anys (gairebé un 30%). Des de principi de curs s'hi destinen professors de suport, de manera que hi hagi una atenció individualitzada, encara que es manté tots els alumnes en la mateixa classe. "El nostre projecte lingüístic és en català i no el canviarem. A les nostres aules no hi haurà un plafó en castellà i un altre en català", explica la directora, Rosario Sánchez, que es mostra partidària del model del referent lingüístic, de manera que els alumnes associïn cada professor amb una llengua, "una cosa similar al que es veu al carrer", recalca. Així, per exemple, mentre una mestra fa la classe general en català, la de suport treballa els continguts en castellà. Com l'escola Son Pisà, molts centres s'han acollit a una ordre del Govern del 2004, que permet fer un mínim de sis hores de castellà. Amb això entenen que compleixen el nou dret dels pares. La fórmula no ha agradat, però, determinats col·lectius com el Círculo Balear, d'ideologia espanyolista, que denuncien que el català és l'única llengua vehicular a gairebé tots els centres. Fins ara les queixes de pares han estat molt minoritàries i tampoc no sembla que els centres puguin atendre la seva reclamació. "Si vénen uns pares i em pregunten per què fem sis hores i no nou de castellà, els diré que és perquè no tenim més recursos", subratlla Sánchez. Gairebé un terç dels alumnes de Son Pisà són fills d'immigrants. Encara que molts d'ells s'adrecen a l'escola en castellà, "tenen molt d'interès que els seus fills s'integrin a través del català", explica la secretària del centre, Clara Roca. Una situació que corrobora a nivell insular l'Associació de Directors d'Infantil i Primària de Mallorca i l'associació Escola Catòlica que agrupa 78 centres concertats. El seu portaveu, Marc González, explica que "la introducció del castellà s'està fent de manera progressiva" i que la majoria de pares, ja sigui de l'estranger o de la península, "veu normal que es mantingui la immersió en català".