GUIA PER A UN COMENTARI LINGÜÍSTIC

            El resum ha de recollir les idees essencials del text; hem de triar les idees principals de cada paràgraf i construir-ne un text cohesionat i coherent.

            Abans d’iniciar el comentari de text, cal fer-ne una lectura ràpida per tal de tenir-ne una idea global.

Què és un comentari lingüístic?

Un comentari lingüístic ha de determinar les característiques de la llengua que s’hi utilitza i analitzar-ne els mecanismes lingüístics i l’estil utilitzat en relació amb el tema que s’hi tracta i la intencionalitat de l’autor.
Es tracta, doncs, d’un comentari adreçat a l’anàlisi de la llengua del text, no a les seves idees. Es pot aplicar a tota mena de textos, tot i que en determinats textos, com ara els literaris, la funció de la llengua que s’hi utilitza tindrà més rellevància que en d’altres. D’aquesta manera, cal un coneixement profund del sistema lingüístic per poder-lo dur a terme.
L’objectiu d’aquesta mena de comentari és triple: caracteritzar el text segons la varietat de la llengua, justificar la forma lingüística en relació amb el contingut del text i analitar-ne l’estil utilitzat.

Com fer el comentari lingüístic

Un bon comentari lingüístic s’ha de centrar, sobretot, en tres aspectes. En primer lloc, hem de tenir present que qualsevol text és un acte comunicatiu, per tant, hem d’indicar els aspectes més rellevants dels elements que intervenen en el procés de comunicació protagonitzat pel nostre text.
En segon lloc, cal indicar els aspectes lingüístics més significatius de l’estructura del text, en tant que discurs. Per últim, hem de parar atenció als aspectes gramaticals que componen el text, això és, la llengua utilitzada en l’elaboració del text.
Desenvolupem, doncs, els tres apartats indicats

Aspectes del text com a acte comunicatiu

Els elements fonamentals d’un acte de comunicació són sis: l’emissor, el destinatari, el canal o medi, el codi, la situació i/o context i el missatge.

1. Emissor.- de l’emissor direm el que puguem saber-ne d’acord amb el text: quin és el seu punt de vista: objectiu o subjectiu; quina és la seva intenció; si fa referència a ell mateix o utilitza un mecanisme d’ocultació; si és: individual o col·lectiu, privat o institucional, comú o especialitzat, conegut o anònim; quina és la funció comunicativa que hi predomina: referencial, apel·lativa, expressiva o poètica; i de quina mena de text es tracta.
2. Destinatari.- del destinatari també obtindrem informació del text. Direm si és un destinatari individual o múltiple, precís o indeterminat, comú o especialitzat… cal tenir present que segons qui sigui el destinatari el tipus de text variarà.
3. Canal.- és el medi en què es difon el text. Pot ser oral o escrit, imprès, manuscrit, difós per algun mitjà de comunicació com ara la premsa, la ràdio o la televisió, etc.
4. Codi.- el codi que es fa servir per a la creació d’un discurs serà l’idioma en què es redacti, en funció de la varietat de la llengua utilitzada. Si n’hi ha, també cal tenir en compte elements com ara dibuixos, il·lustracions, gràfics, fórmules o símbols que són igualment part del codi utilitzat en el text.
5. Situació i context.- és important donar a conèixer la localització del text, és a dir, obra d’on s’ha extret, època, lloc, context social i literari… en resum, qualsevol informació que sigui pertinent a l’hora de comprendre el contingut i la forma del text.
6. Missatge.- cal determinar igualment el tipus de text o el gènere en què s’inscriu: artícle, relat, assaig, estudi…

Aspectes de l’estructura del text

Per tal d’analitzar el text com a discurs, hem d’indicar les formes de discurs que utilitza, les característiques de gènere, l’estructura interna i les marques de l’organització externa formal del text.
En les formes del discurs, indicarem si es tracta d’una narració, descripció, exposició, argumentació, diàleg, etc. Si apareixen diverses formes de discurs, indicarem quina n’és la que hi predomina i com es combinen entre elles. Igualment, cal analitzar els elements estructurals propis de l’estructura que estiguin presents en el text.
Pel que fa al gènere, el determinarem tenint en compte l’àmbit de la comunicació al que pertany. D’aquesta manera tindrem textos jurídics, administratius, literaris, periodístics, de transmissió cultural… i dins de tots ells, tindrem diferents subtipus; per exemple, dins del literari hi ha la novel·la, el conte, el poema, etc.
L’estructura interna del texto l’observarem en determinar l’assumpte i el tema i l’anàlisi corresponent dels elements que constaten la continuïtat temàtica en el text. També caldrà tenir en compte l’organització del contingut, que es manifesta en l’ús de marcadors de discurs i altres elements de cohesió.
Per últim, l’estructura exterior estarà determinada pels paràgrafs i llur extensió, la presència de títols, els diferents apartats… En el cas de la lírica, l’estructura es reflecteix en els versos, els seu nombre i la quantitat d’estrofes que el componen, és a dir, en la mètrica del poema.