TAMBÉ ELS BRITÀNICS AMENACEN ESCÒCIA (AVUI, 03 d'octubre de 2012)

Londres alerta del risc que Escòcia quedi fora de la UE Diu que, si se separa del Regne Unit, haurà de demanar l'ingrés a la Unió Europea Rebuig escocès a l'amenaça 03/10/12 02:00 - Londres - Quim Aranda L'advocat general per a Escòcia, Lord Wallace, l'alt càrrec més important per a qüestions legals que el govern britànic té al nord de la frontera, va assegurar ahir que Edimburg es veuria forçat a demanar l'ingrés a la Unió Europea (UE) si en el previst referèndum per la independència del país el resultat fos afirmatiu. L'afirmació contradiu el criteri fins ara expressat pel primer ministre, Alex Salmond, en el sentit que una Escòcia independent seria, de forma automàtica, membre de ple dret de la UE. Així mateix, contradiu també l'afirmació de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que el cap de setmana va afirmar al Diario de Sevilla, referint-se al cas català en aquest cas, que “no hi ha cap llei” que indiqui que si Catalunya fos independent hagi d'abandonar la UE per tornar a demanar-ne l'adhesió. El mateix principi podria aplicar-se, per tant, a Escòcia. La qüestió, però, s'ha convertit en una mena d'embolica que fa fort. Perquè preguntat sobre Escòcia i la seva relació amb el Regne Unit, José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió, va assegurar quinze dies enrere que un nou estat sorgit d'un que ja n'és membre sí que hauria de sol·licitar-hi l'adhesió. L'aportació de Lord Wallace no trenca pas la dinàmica de la confusió i en el discurs, pronunciat al Centre d'Edimburg per a Lleis Constitucionals, va afegir més llenya al foc. “Obligats a tenir l'euro” Les seves paraules van ser interpretades per l'independentisme escocès com un intent més des de Londres de posar bastons a les rodes de la lliure decisió dels escocesos sense l'atemoriment d'un aïllament internacional, per bé que fos del tot transitori. L'advocat general assegurava que, tal i com va passar amb la Rússia sorgida de l'enfonsament del comunisme o la Gran Bretanya de després de la independència de la república d'Irlanda el 1922, el nou Regne Unit (Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord) posterior a la secessió d'Escòcia seria considerat com l'Estat hereu de l'anterior i, per tant, seria aquest el membre de ple dret de la UE, no pas la nova Escòcia. Així, “l'Escòcia independent hauria de negociar amb els Estats membres la seva adhesió”, cosa que podria implicar “que fos obligada a adoptar l'euro” i la política de “fronteres obertes” a què ara no està subjecte el Regne Unit. Aquests dos fets, segons Wallace, aixecarien prous interrogants sobre la viabilitat del nou estat. La reacció del Partit Nacional Escocès (SNP) no es va fer esperar. Un portaveu del govern va assegurar que “com molts experts constitucionals han confirmat, Escòcia és part del territori de la Unió, els seus ciutadans ho són també de la Unió, i no hi ha cap d'aquestes condicions que pugui canviar sota la independència”.