PERQUÈ S'ENTENGUI DE QUÈ ENS QUEIXEM (20-10-2012)

Calafell, 20 d’octubre de 2012 Senyors, Els vull fer partícips del cas que en aquests moments m’està passant des de les “espanyes”. Miraré de resumir. Em dic M. Dolors Terrón Sacristan, i el dia 18 de juliol d’enguany el meu marit, Josep Vila i Pellicé, va morir mentr pujava a la Pica d’Estats. Era mestre, i va treballar a diverses escoles i molts anys a la Universitat de Barcelona, al departament de Publicacions. Els darrers anys va estar exercint en un CRP (Centre de Recursos Pedagògics) i per tant, era funcionari, defensor del català i de Catalunya. Deixant passar l’agost, a primers de setembre vaig posar-me en contacte amb el nostre advocat de Barcelona, perquè em fes totes les gestions que comporten aquests tipus de tràmits. Un d’ells era el gestionar-me la pensió de viduïtat. Aquesta gestió, pel fet que el meu marit era funcionari, la tramita la “Delegación de Hacienda”, a Madrid, i ens demanen tot un seguit de certificats i documents que s’adjunten a la sol·licitud de pensió. Abans d’ahir vaig rebre una carta d’aquest estament que diu que el meu expedient està aturat per que els falta el “certificado de defuncion del registro español”. Jo vaig quedar sorpresa perquè sé que el bufet d’advocats que em representen són uns bons professionals i els vaig telefonar. Els vaig fer arribar la carta rebuda i, evidentment, l’advocat també va quedar sorprès i va optar per fer una trucada a la cap de secció del departament corresponent la Sra. Clara Isabel Melero Redrano. Aquesta senyora respongué a la trucada dient que SÍ que té un certificat de defunció (a més de la fotocòpia del llibre de família que també consta el registre, més un certificat de defunció internacional, perquè el meu marit va morir a la zona francesa i altres documents), però que està escrit en català, i ella NO té per què entendre aquest idioma. Davant la insistència del meu advocat, la senyora respongué: “BUENO PARA QUE ESTO SE AGILICE Y NO HAYA MAS DEMORAS, ME HACEN LLEGAR EL CERTIFICADO DEL REGISTRO CIVIL EN ESPAÑOL. PUES SI NO, PUEDE QUEDAR POR AHÍ ENTRETENIDO POR CUALQUIER OTRO COMPAÑERO MÍO”. Això es el resum d’una conversa més llarga i emprenyadora. També vull fer saber que, mesos enrere, aquest requisit que ARA em demanen a mi, NO el demanaven. Segurament m’ha tocat el funcionari de torn (tocapebrots), però per comprendre defunció o defunción, mort el dia o muerto el dia, tom o tomo, llibre o libro... La resta són dades numèriques: segell oficial del Registre Civil de Calafell i la signatura del jutge. Sóc catalana, catalanista i independentista. He corregut davant dels grisos per parlar en català i també he rebut -per desgràcia. He après a escriure la llengua del meu país de gran, perquè, de petita, no ens ho van permetre. Vaig estar a la manifestació del 1977 i, ara, a la d’enguany, tot i fer dos mesos d’haver enviudat, però, per ell i per mi, ho havia de fer, i, ara, aquesta colla de... m’obliguen, fins i tot, a que l’últim certificat oficial del meu marit sigui en español. Per mi és increïble això que està passant. No faig cap instància per poder anar collir bolets al Retiro! Amb tot el dolor del meu cor -i per desgràcia-, sol·licito una pensió de viduïtat que em correspon, després que el meu espòs hagués treballat 35 anys com a mestre (funcionari). Amb aquest escrit, no és la meva intenció reclamar res de res. La pensió, si no és d’aquí a deu dies, potser en passaran quaranta quan la rebré, però sí que m’agradaria fer difusió d'aquest fet. Vull que la gent del meu país sàpiga com les gasten els que no ens volen..., però tampoc no ens deixen. Gràcies per la vostra atenció i pel temps dedicat a llegí aquest escrit. Atentament, M. Dolors Terrón Sacristán 39.305.221S