DES DE LLUNY.COM (24-09-2012)

PSC: Full de ruta en 4 punts A Catalunya han existit sempre dos eixos a través dels quals s’han organitzat les propostes polítiques. A l’universal eix dreta-esquerra, al nostre país s’hi ha sumat sempre l’eix Catalunya – Espanya (o bé catalanisme – centralisme). Una de les grans novetats d’aquest 2012 és que malgrat les penúries econòmiques de moltes capes socials, malgrat el moviment dels indignats, malgrat les creixents desigualtats socials i malgrat les retallades en prestacions, l’eix esquerra – dreta s’està desdibuixant. El problema actual del PSC rau en trobar el seu espai polític. Un PSC que no troba el seu espai polític, és, òbviament, una mala notícia per als seus dirigents i militants, però també per a Catalunya. La raó és que Catalunya necessita grans partits que aglutinin al seu voltant i de manera plural les opcions ideològiques de la majoria de ciutadans. En aquest article em proposo explicar algunes claus que crec que el PSC podria utilitzar. Partim de la base (ignoro si es correspon amb la realitat) que els actuals dirigents, si haguessin de triar entre l’unionisme i el secessionisme, triarien la segona opció. Cito ràpidament els elements que conformen la situació actual: 1. Catalunya es debat entre la independència o la permanència de la integració dins d’Espanya. Tal com diu la premsa internacional durant aquest dies, l’independentisme és ara el mainstream o la corrent dominant de l’opinió dels ciutadans. 2. Les propostes que s’han articulat des de Catalunya per a millorar l’encaix dins Espanya no han funcionat. L’autonomisme demostra el seu fracàs, el federalisme i el confederalisme no han estat fins ara correspostos per quasi ningú de manera seriosa a l’altra banda de l’Ebre. 3. El PSC es debat encara en aquest tipus de conceptes i comencen a ser obsolets. Parlar de proposta federal avui comença a semblar ridícul per a molts. Amb aquests tres punts de partida, formulem els objectius que l’estratègia per al PSC podria tenir: Objectiu número 1: No desaparèixer de facto en el curt termini i posar les bases per a ser un partit majoritari quan la crisi Catalunya – Espanya. Objectiu número 2: Diferenciar-se de les altres propostes que estan dominant el mainstream (CiU, ERC, IC) Per tal de complir el primer objectiu, caldria assumir la realitat del mainstream i adonar-se que les propostes federalistes, confederalistes, autonomistes, assimètriques o no, senzillament no tenen valor per a la ciutadania. El que compta ara per molts és avançar cap a la independència. D’altra banda, des d’un punt de vista democràtic el dret a decidir té una legitimitat inqüestionable. Per tant, les apostes que proposo són les següents: 1. Adoptar una estratègia semi-ambigua en relació a la independència. Això permetria tenir una millor posició si la situació política canviés, i al mateix, si no ho fés en els propers anys, anar modulant la posició en funció dels futurs esdeveniments. La meva proposta és l’adopció del dret a decidir dins el programa electoral. El dret a decidir no equival a l’aposta per la independència, simplement expressa el dret d’un poble a decidir el seu futur. El PSC podria molt bé defensar el dret a decidir i deixar llibertat de vot als seus diputats, o no recomanar un vot específic als seus simpatitzants. 2. Articular les campanyes recordant als ciutadans que l’eix esquerra – dreta és important i parar, així, la fuga de vots cap a CiU, ERC i IC. 3. Trobar el líder. La gent sap destriar entre els líders i els simples homes de partit. Cal que el PSC trobi un líder que torni a engrescar la seva clientela tradicional. Aquest comentari seria rebutjat frontalment, suposo, per la direcció actual. El contra-argument és fàcil: és millor ser el segon d’un bon projecte que el primer d’un no-projecte. 4. Trencament amb el PSOE. El fet que l’eix dreta – esquerra es desdibuixi fara que el PP, molt més pur des del punt de vista espanyolista, capitalitzi el vot unionista. En la meva opinió, és molt possible que fins i tot capitalitzi el vot unionista de les capes socials més treballadores. El PSC ja no es pot permetre estar vinculat al projecte espanyol centralista, ja que fer-ho seria propiciar la dissolució del seu vot en el de la resta de partits. El sí al Parlament però no a Les Corts que ha imperat des de l’episodi de la LOAPA està deixant avui el partit en una situació que molts ciutadans considerent incomprensible. En la situació actual, algú del PSC s’ha parat a analitzar quines són les possibilitats d’implantar-se a Catalunya del PSOE en un termini curt? Aquest 4 punts poden semblar molt radicals i difícils d’adoptar, però crec que a través de la diferenciació amb la resta de propostes, el partit podria trobar el seu espai. Altrament, quina és l’alternativa? Com s’ho farà el PSC per a sobreviure al procés d’independència de Catalunya?