NULLA DIA SINE LINEA

Opinió: Cave Canem

Per la llengua mor el peix

| Lleida

Van suspendre el conseller, és un dir, perquè no se sabia la declinació del 'rosa, rosae, rosam'

"Me está usted quitando la libertad de expresarme en castellano", va etzibar un senyor a Josep Maria Terricabras. Es veu que aquell senyor tenia constància de la defensa que el filòsof fa de la llengua catalana. Aleshores, en Terricabras li va preguntar, amablement, quantes llengües parlava. Aquest li va respondre: "Sólo el castellano, naturalmente." A la qual cosa el seu interlocutor li va etzibar: "Però home de Déu, com pot dir que jo el privo de la llibertat d'expressar-se en castellà només perquè dic que tothom hauria de conèixer i poder parlar en català a Catalunya? Que no ho veu, que vostè, de llibertat, no en té cap? Si parlés tres llengües i jo el privés d'una, encara em podria dir alguna cosa, però és que vostè no té llibertat de parlar cap altra llengua que la castellana. Hi està obligat, altrament es veu condemnat al silenci!!!"

Sembla que a partir d'aquest punt, la conversa va anar millor i el bon home va entendre que recomanar-li algú que aprengui la llengua del país no és privar-lo de cap dret ni obligar-lo a res. L'anècdota l'explicava dissabte passat el mateix Terricabras, a les II Jornades sobre Llengua i Emoció de Fraga. Realment, vaig pensar, és curiós com algunes persones veuen les coses i entenen l'obertura com una limitació i prefereixen, en la seva ignorància, saber només una cosa a saber-ne dues o més.

Durant la setmana, i sense aparent connexió amb aquest tema, m'he assabentat de les desafortunades declaracions d'un conseller de la Generalitat, segons les quals, "si algú vol estudiar filologia clàssica per plaer, que s'ho pagui", a les quals afegia, a mena de rerefons teòric, que l'Estat ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat. Deu ser la crisi, m'he dit, que afluixa els cargols de l'enteniment. Però no, al darrere hi ha una concepció esquifida de la cultura, similar en tot a la del senyor al qual "privaven de parlar castellà". Alhora, el conseller dóna a entendre que només hi ha uns coneixements mereixedors del suport de les institucions, els que es vinculen al mercat (productiu serà), com si els humans només fóssim considerats des del punt de vista laboral... A veure en què quedem, saber llengües, ni que siguin mortes, és cultura o no ho és? És que van suspendre el conseller, és un dir, perquè no se sabia la declinació del rosa, rosae... Ja sap que per la llengua (vull dir la boca) mor el peix?

(LLEIDA, Dissabte, 19 de març de 2011)