ESTUDI DE LA BOGERIA

ESTUDI DE LA BOGERIA

La bogeria, segons diu Oller al capítol XIII de les Memòries literàries, va ser escrita a Puigcerdà en tres o quatre setmanes durant l’estiu de 1898. Oller va començar la redacció de l’obra pel que en seria, a l’hora de publicar-la, l’últim capítol. L’origen d’aquest capítol, i d ela novel”la, va ser “una nota presa al natural”. En efecte, La bogeria parteix d’un fet viscut per l’autor: feia poc temps que Oller havia assistit a l’enterrament d’un antic client seu que havia ort boig. El sepeli l’impressiona fortament i les notes que en prengué li serviren per redactar l’últim capítol de la novel·la. És, doncs, a partir d’un fet real que l’autor va escriure una novel·la per crear una vida de ficció, la de Daniel Serrallonga.

La bogeria descriu el procés d’embogiment que portarà Daniel Serrallonga a una mort misteriorsa en un sanatori psiquiàtric. Serrallonga, les actuacions del qual són presentades a l’inici de la novel·la com a ròpies d’una persona estranya i extravagant, evolucionarà fins a manifestar els símptomes propis d’un boig. Aquesta evolució, aquests canvis, són, en essència, el contingut de La bogeria. Ara bé, la novel·la va més enllà de la simple crònica d’una bogeria anunciada i gradual, ja que l’autor no tracta el procés d’embogiment del protagonista com a matèria novel·lística. Segons afirma Oller al capítol esmentat de les Memòries literàries, el propòsit, en escriure l’obra, era de demostrar “tot el que jo pensava respecte a la naturalesa especial de la follia o vesània i l’acció perorbadora que aquesta, per misteriosa seqüència, sol exercir sobre la raó dels parents de l’atacat i àdhuc sobre la societat en general”. L’obra, doncs, intenta mostrar, més que no pas la història d’un boig, la naturalesa de la follia i la reacció de la societat davant d’aquesta malaltia.

La bogeria, que com hem dit parteix d’un fet real viscut per l’autor, a més de suscitar qüestions teòriques sobre la follia, també es fa ressò del comportament que Oller tingué amb el client, el cas del qual és a l’inici de la novel·la. L’assumpte jurídic, batejat com el plet del boig, el va posar en contacte amb una persona tossuda i obstinada, el comportament de la qual li “feia gràcia”. És a partir d’aquest comportament, de la gràcia que li va fer, que s’han d’analitzar les opinions que el narrador manifesta a la novel·la. I aquest aspecte és important per tal com Oller basteix La bogeria sobre la confrontació de dues opinions: la del narrador i la del jove metge Pròsper Giberga.. D’una banda, l’opinió del narrador ens ofereix una visió sentimental i moralitzadora de la malaltia de Serrallonga, inicialment contrària a les opinions de Giberga i reticent a acceptar els postulats defensats pel metge. De l’altra, Giberga intenta explicar, des d’una òptica científica i determinista, la causa de la bogeria de Daniel Serrallonga.

De fet, La bogeria, tot i que relata el procés d’embogiment de Daniel Serrallonga, no n’és la història, ja que d’allò que tracta la novel·la, allò que planteja, és la validesa del determinisme com a condicionant de l’actuació humana. És així que, segons Sergi Beser, a La bogeria “els principis teòrics del Naturalisme es converteixen en matèria, en temàtica literària”. Més que no pas la història d’un boig, la novel·la és la discussió sobre els orígens de la malaltia i la influència que hi poden tenir els condicionaments socials. A la novel·la té lloc una confrontació teòrica sobre la validesa del determinisme i de la influència del medi com a condicionants del comportament humà, en aquest cas sobre la bogeria.

ESTRUCTURA

La novel·la consta de nou capítols, que estructuralment poden ser agrupats en tres blocs. En línies generals, els tres primers se centren en els antecedents de Daniel Serrallonga, els tres següents mostren l’estat d’alienació del protagonista i els tres últims són la manifestació dels resultats d’aquesta alienació.

CAPÍTOLS I, II, III

Els tres primers capítols serveixen per presentar-nos el personatge principal. Al capítol primer, Daniel Serrallonga és presentat físicament, de manera directa, pel narrador. La presentació psicològica és feta pel mateix Serrallonga a través de la seva actuació. El lector, a partir de l’anècdota de les ulleres i de l’actuació de Daniel al Cafè de les Delícies, dedueix que es tracta d’un personatge, si més no, curiós i estrafolari a qui la situació política dle moment exacerba els ànims. El segon capítol, centrat en la vida de don Ignasi Serrallonga, té una funció doble: d’una banda explica la història del pare del protagonista, i de l’altra evidencia els antecedents familiars de Daniel, antecedents que s’acaben de completar al capítol tercer, amb la descripció de les germanes i de la relació que aquestes mantenen amb Daniel. És, doncs, evident l’interès per mostrar la influència que el medi pot causar en el comportament posterior del protagonista.

La informació dels tres primers capítols se centra, doncs, no solament en el moment en què comença la història de Daniel Serrallonga, sinó en els antecedents que serviran perquè l’estudiant de Medicina, Giberga, afirmi que Daniel és boig. Fet i fet, el comportament de Serrallonga alprimer capítol s’explica als dos capítols següents, de manera que es fa palès un dels principis del naturalisme, aquell que insisteix en l’acció de l’herència biològica (capítol II) i en la influència del medi (capítol III).

CAPÍTOLS IV, V,VI

El contingut dels capítols quart, cinquè i sisè se centra en Daniel Serrallonga, encara que aquest personatge sigui absent de l’acció i que, per tant, el que en sabem ens arribi pel testimoni d’Armengol i de Giberga. Així, al capítol quart sabem per Armengol que el protagonista, que ha obtingut acta de diputat a Madrid, intenta descobrir pel seu compte la trama que envolta l’assassinat del general Prim, i que amb aquest propòsit actuarà de manera forassenyada, ofuscat per la idolatria que tenia per Prim. D’aquesta manera s’insisteix en la influència del medi. És al capítol cinquè on se situa el punt àlgid de la novel·la. En efecte, Giberga, en relatar l’estat en què es troba Serrallonga, dóna per bona la teoria de l’herència biològica, cosa que ja havia insinuat al capítol segon. Així doncs, el capítol cinquè és el punt central de la novel·la perquè és quan els principis teòrics del naturalisme es converteixen en matèria literària. Aquests principis seran novament discutits pel narrador i per Giberga al capítol sisè. Tot i que aquest capítol sembla centrat en les circumstàncies del narrador, n’ofereix una informació poc pertinent per al desenvolupament de la història de Daniel Serrallonga.

CAPÍTOLS VII, VIII, IX

Els tres capítols últims esdevenen la confirmació evident de la malaltia de Daniel Serrallonga. És així com, al capítol setè, el narrador veu “per primera vegada el boig davant”; al capítol vuitè es precipiten els esdeveniments i Serralonga és tancat al manicomi. Finalment, al capítol novè assistim a l’enterrament enmig d’una escena escandalosa protagonitzada per les germanes del difunt i la seva vídua.

Des del punt de vista de l’estructura, La bogeria es divideix, doncs, en les tres parts clàssiques de presentació, nus i desenllaç. I des del punt de vista del contingut, podem afirmar que la novel·la es desenvolupa de manera que tots els actes de Daniel Serrallonga són un reflex de la vida del seu pare, la història del qual ocupa el capítol segon. Així, la novel·la és la confrontació de dues vides simètriques. I aquesta simetria serveix perquè Giberga justifiqui l’opinió que li mereix el cas Serrallonga i, en conseqüència, afirmi que “Daniel ja va venir al món amb la sentència feta”.

(article dins ESTUDI DE LA BOGERIA, de Domènec Marzà, Biblioteca Hermes, Clàssics Catalans, n. 10. Barcelona, 2000. Editorial Hermes)