dimarts, de maig 29, 2012

VISITA DEL SENYOR EMMANUEL LE MERLUS

Hem rebut la visita del senyor Emmanuel Le Merlus, el qual des de fa dos anys volta per les escoles de les zones bilingües d'Europa. Aqui teniu dues fotografies de la seva visita al nostre Institut. Ens ha comentat que encara li queden quatre mesos de voltar per Europa. Bona feina, senyor Emmanuel.

dimarts, de maig 22, 2012

EL CATALÀ GUANYA ATRACTIU (article publicat al diari AVUI)


El català guanya atractiu

Un 10% dels castellanoparlants adopten l'idioma propi de Catalunya com el principal, segons un estudi de l'IEC

Augmenta el nombre de parlants de la llengua en tots els segments de la població


Notícies relacionades
Notícies de ...
El català, malgrat els atacs de què ha estat objecte últimament, manté un cert atractiu, si més no per a la població del Principat de Catalunya. Així ho certifica l'estudi El català, al 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum als ‘media', que revela que un 9,9% de la població de llengua inicial castellana ha adoptat el català com a llengua principal, un percentatge molt superior al 2,2% de persones que ha fet el procés invers (passar a tenir com a llengua principal el castellà, tot i tenir com a idioma inicial el català). En el cas dels que tenen una altra llengua materna, només un 6% acaben adoptant el català com a llengua principal, contra un 19,8% que es decanten pel castellà.
“Globalment, el resultat és positiu per al català”, va afirmar ahir Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística durant la presentació de l'estudi, elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Torres va explicar que el català avança, encara que sigui de manera “moderada”, en tots els segments de població. Això sí, en alguns més que en d'altres.
Així, com més arrels familiars tingui la persona en un territori de parla catalana, més tendència tindrà a adoptar el català com a idioma principal. Per exemple: un 85,6% dels catalans amb els dos progenitors nascuts a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears tenen el català com a llengua inicial (87,1% com a llengua principal), mentre que només un 11,5% dels nascuts a Catalunya amb pares de fora del territori de llengua catalana tenen el català com a idioma inicial. La dada positiva per al català és que aquest percentatge es dobla (23%) quan es demana als enquestats quin és el seu idioma principal.
Pel que fa a la identificació amb la llengua segons el nivell d'estudis, el percentatge dels que tenen el català com a llengua principal augmenta de manera substancial com més alt és el nivell d'estudis. En un extrem hi ha les persones sense estudis primaris acabats, de les quals només un 21,7% tenen el català com a llengua principal (18,6% com a llengua inicial) i en l'altre, un 57,2% de ciutadans amb estudis universitaris de segon cicle que s'identifiquen amb el català (un 50,3% el tenen com a llengua inicial).
L'altre factor clau en l'augment del nombre de catalans que consideren la llengua pròpia del país el seu idioma principal és el sentiment nacional. D'acord amb les dades de l'estudi de la Xarxa Cruscat, només un 4,4% dels ciutadans que es consideren només espanyols tenen el català com a llengua principal, mentre que aquest percentatge es dispara entre els que es consideren només catalans (un 94,1%).
En tot cas, tal com va recordar ahir Torres, el català guanya parlants procedents tant del castellà com també d'altres idiomes.

Evolució positiva en els mitjans de comunicació

La llengua catalana està mostrant els últims anys un vigor creixent en els mitjans de comunicació, un sector en què, tot i això, continua estant en desavantatge respecte del castellà. Segons l'estudi de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un 74,5% de la població de Catalunya (4.795.000 persones) consumeix almenys un mitjà de comunicació en català, una xifra que el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, considera “positiva”. Tot i això, alerta que encara queda un percentatge considerable de catalans impermeable al català.
La penetració del català en els mitjans de comunicació és molt desigual. En tres dels quatre mitjans examinats (televisió, internet i premsa escrita) les audiències en la llengua pròpia de Catalunya estan en clara inferioritat respecte del castellà i només en el cas de la ràdio hi ha un equilibri. Malgrat tot, els últims anys hi ha hagut un increment notable del consum de mitjans en català.
Per territoris, la presència del català és molt més elevada a les comarques del nord i l'interior de Catalunya i més baixa a les de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El més positiu per al català és l'increment percentual de les audiències en aquesta llengua, molt per sobre del dels mitjans en castellà, que han reculat en el cas dels diaris i de la ràdio. Especialment remarcable és la presència del català en el sector dels blocs d'internet.

dilluns, de maig 07, 2012

AUSCHWITZ, de Salvatore Quasimodo


Auschwitz


Allà a baix, amor, a Auschwitz, lluny
del Vístula, al llarg de la planura nòrdica,
en un camp de mort: freda, fúnebre,
la pluja sobre el rovell dels pals
i la barreja de filferro de les tanques:
ni arbres ni ocells en l’aire gris
o en el nostre pensament, sinó inèrcia
i dolor que la memòria deixa
al seu silenci sense ironia o ira.

Tu no vols elegies, idil·lis: sols
raons de la nostra sort, ací,
tu, tendra als contrastos de la ment,
incerta davant una presència
clara de vida. I la vida és ací,
en cada negació sembla una certesa:
ací escoltarem plorar l’àngel el monstre
les nostres hores futures
colpejar el més enllà, que és ací, etern
i en moviment, no en una imatge
somiejada, de possible pietat.
I ací les metamorfosis, ací els mites.
Sense noms de símbols o d’un déu,
són crònica, llocs de la terra,
són Auschwitz, amor. ¡Que de sobte
es mutaren en fum d’ombra
els estimats cossos d’Alfeu i d’Aretusa!

D’aquell infern que s’obria amb inscripció
blanca: "El treball us farà lliures",
va eixir continu el fum
de milers de dones fetes fora
a l’alba dels tuguris contra el mur
del tir al blanc o ofegades cridant
misericòrdia a l’aigua amb les seues boques
d’esquelet sota les dutxes de gas.
Tu les trobaràs, soldat, en la teua
història sota formes de rius, d’animals,
¿o també ets tu cendra d’Auschwitz,
medalla de silenci?
Queden llargues trenes tancades en urnes
de vidre encara cenyides per amulets
i infinites ombres de petites sabates
i bufandes d’hebreus: són relíquies
d’un temps de saviesa, de sapiència
de l’home fet a la mesura de les armes,
són els mites, les nostres metamorfosis.

Sobre els espais en què amor i plor
i pietat es marciren, sota la pluja,
allà a baix, es rebel·lava un no dins de nosaltres,
un no a la mort, morta a Auschwitz,
per a no repetir, des d’aquella fossa
de cendres, la mort.
(QUASIMODO, Salvatore. El fals i el verdader verd. Alzira: Bromera, 1993. Traducció Josep Ballester)