prova de selectivitat

La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita, i 3) reflexió lingüística. Heu de triar
UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues
opcions.
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Tres mesos després, efectuat el meu matrimoni, ens vam traslladar a Barcelona, instal·lant-nos al
carrer de Fontanella perquè la meva mare tingués una església prop i jo el meu despatx no massa lluny
del centre. Així ho deien els de casa, i fins jo ho repetia als coneguts. Però jo, en mirar aquella peça que
els meus pares s’esmeraren a guarnir amb mobles de moda tan novets i polits que, en anar-hi a escriure
una carta, fins em semblava que hi havia d’entrar mudat… pensava: —Pobres senyors!, això sí que el
mateix podien plantar-ho al capdavall de la Barceloneta que al capdamunt del passeig de Gràcia! D’aquí
que jo tindré plets, que n’hauran caigut, de llamps!
D’altra banda, com que la Matildeta i jo no cabíem a la pell de veure’ns nostres, i tot el dia anàvem
repenjats del braç de l’un cantó a l’altre, el primer client que m’hagués volgut honrar m’hauria semblat
ben impertinent. I no dic si a la Matildeta, que ni les tres o quatre cartes que vaig enviar, en altres tants
mesos, em va deixar escriure a soles!
—Vine, vine, Tildona —li deia jo agafant-la per la cintura.
I ella, en obrir la mampara, aixecant-se la falda de la segona o tercera bata de mussolina que estrenava,
com per no desflorar la virginitat d’aquelles rajoles que la meva mare curava de tenir lluentíssimes, m’acompanyava
manyagona a la gran taula ministre, i, un cop jo assegut davant del full de paper, que esclatava,
com una congesta ferida pel sol, damunt del negre d’atzabeja de la cartera, se’m posava al costat ajupideta,
apuntalava el colze esquerre a la taula i em passava l’altre braç pel coll. Llavors, amb sa dolça càrrega
damunt, jo anava escrivint, i ella em pagava amb petons els elogis que d’ella feia en aquell tros de paper. Si
la carta era per als seus pares, volia escriure-hi després; i jo em feia enrere, ella se m’asseia a la falda, i, mentre
joguinejava recitant dolenteries com si se les anés dictant, jo li bufava els rinxolets del clatell o li inquietava
el colze per fer-li fer gargots.
¿Hauria pogut redactar així una demanda o una querella qualsevol? Doncs ja no dic res, si és de
divorci! Ni ¿com escolto a soles la clienta, si és jove i bonica? La Matildeta estava boja per mi, i jo boig
per ella. Algun cop, descansant, mig desmaiat, d’alguna d’aquelles mirades que ens encreuàvem com
espasins i que sosteníem clavades temps i temps, li havia dit:
—Mira, perla: jo tinc un amic, metge a Vilaniu, que si ens veiés així (no ho dubtis) diria que estem
tocats, que hem d’anar a parar a Sant Boi.
Ella esclafia una rialla que li inflava d’una manera deliciosa el sotabarba, i acabava exclamant:
—Quin ximple!
Tornàvem a travessar-nos aquelles dolces espases al cor, i, quan em queia abraçada al coll, jo li deia
a l’orella:
—I ¿que no és molt més sublim aquesta bogeria que tota la sabiduria humana?
Narcís OLLER. La bogeria. 1899
2
1. Comprensió lectora
1.1. Segons aquest passatge de La bogeria, quina professió tenia el narrador del text? Copieu-ne
una frase que justifiqui la resposta.
[0,5 punts]
1.2. Expliqueu breument el sentit de l’exclamació «D’aquí que jo tindré plets, que n’hauran caigut,
de llamps!». Escriviu vint paraules com a màxim.
[1 punt]
1.3. En relació amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.
Cert Fals
a) Els pares del narrador es van traslladar amb ells a viure a Barcelona.
b) La Matildeta encarregava a la Tildona que no deixés escriure cartes sol al seu
marit.
c) Les cartes per als pares de la Tildona les havia d’escriure ella sola.
d) El narrador escrivia les cartes al damunt d’una cartera negra.
e) La Matildeta i el seu marit s’aguantaven sovint la mirada durant una estona
llarga.
[0,5 punts]
1.4. Quin tipus de text predomina en aquest passatge de Narcís Oller?
text argumentatiu text instructiu
text conversacional text narratiu
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap
descompte.]
1.5. Senyaleu quin dels mots següents recull el sentit de la forma manyagona que apareix en el text:
ajupida afectuosa
rondinaire seriosa
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap
descompte.]
3
1.6. Resoleu les qüestions següents, sobre les lectures obligatòries d’aquest curs.
[1 punt]
1.6.1. Contesteu breument aquestes preguntes, relatives a La bogeria, de Narcís Oller:
a) Quin renom donaren a Daniel Serrallonga els seus amics?
b) Quin defecte físic tenia Carolina Serrallonga?
c) Com es deia la dona de Daniel Serrallonga?
d) Quants fills van tenir en Daniel i la seva dona?
e) Com s’anomena el manicomi on tanquen en Daniel?
1.6.2. Ordeneu cronològicament, assignant-los un número de l’1 al 5, els esdeveniments
següents de la novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
La cupletista Pilar Segura queda embarassada de l’Eladi.
L’Armanda deixa la torre i se’n va a viure en un pis.
El senyor Nicolau Rovira compra una joia a Teresa Goday.
En Jaume mor ofegat a la bassa.
Els Valldaura compren la torre a Sant Gervasi.
2. Expressió escrita
2.1. Torneu a escriure, amb paraules més entenedores, el que s’expressa en el fragment següent:
«com que la Matildeta i jo no cabíem a la pell de veure’ns nostres, i tot el dia anàvem repenjats
del braç de l’un cantó a l’altre, el primer client que m’hagués volgut honrar m’hauria semblat
ben impertinent. I no dic si a la Matildeta, que ni les tres o quatre cartes que vaig enviar,
en altres tants mesos, em va deixar escriure a soles!».
[1,5 punts]
4
2.2. En aquest text del segle XIX es descriu una situació d’enamorament i s’expliquen algunes coses
que feien els personatges protagonistes al principi de ser casats. Imagineu com es comportaria
avui una parella d’enamorats en començar a viure junts, i descriviu-ne una situació quotidiana.
Redacteu un text d’entre vuitanta i cent paraules.
[1,5 punts]
2.3. Al final d’aquest passatge de La bogeria es parla, justament, d’estar «boig» i de «bogeria».
Aquests termes, però, no tenen pas sempre el mateix sentit en català. Escriviu dues oracions
amb l’adjectiu boig i dues més amb el substantiu bogeria i feu que en la primera oració de cada
cas el mot prengui el sentit recte i en l’altra, un sentit figurat.
[1 punt]




OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Projecte de llei de l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat
usuàries de gossos d’assistència. Parlament de Catalunya (10 novembre 2009)
6
CAPÍTOL III. DRETS I OBLIGACIONS DELS USUARIS DE GOSSOS
D’ASSISTÈNCIA
ARTICLE 11. DRET D’ACCÉS A L’ENTORN
1. L’usuari o usuària d’un gos d’assistència té reconegut
el dret d’accés a l’entorn acompanyat de l’animal
en els termes establerts en aquesta llei.
2. L’exercici del dret d’admissió resta limitat per les
prescripcions d’aquesta llei.
3. El dret d’accés a l’entorn comporta la facultat de
l’usuari o usuària d’accedir a tots els llocs, els locals,
els establiments, els allotjaments, els transports i els
espais, públics o d’ús públic que determina l’article
12, acompanyat del gos d’assis tència i en condicions
d’igualtat amb la resta de ciutadans.
4. El dret d’accés a l’entorn empara la deambulació i
la permanència als llocs, els espais i els transports que
determina l’article 12, i també la permanència constant
del gos al costat de l’usuari o usuària, sense
impedi ments o interrupcions que puguin impedir
l’assistència correcta.
5. L’accés, la deambulació i la permanència del gos
d’assistència als llocs, els espais i els transports en la
manera que s’estableix en aquesta llei no pot implicar
cap despesa addicional per a l’usuari o usuària, llevat
que la despesa sigui en concepte de contraprestació
d’un servei específic avaluable econòmicament.
6. L’exercici del dret d’accés a l’entorn no es pot condicionar
a l’atorgament de cap tipus de garantia per
part de l’usuari o usuària del gos d’assistència.
ARTICLE 12. DETERMINACIÓ DELS LLOCS, ELS LOCALS, ELS
ESTABLIMENTS, ELS ALLOTJAMENTS, ELS TRANSPORTS I ELS
ESPAIS PÚBLICS O D’ÚS PÚBLIC
Als efectes del que estableix l’article 11, els usuaris de
gossos d’assistència poden accedir als espais següents,
amb independència de llur titularitat pública o privada:
a) Llocs, locals i establiments d’ús públic:
– Els descrits en la normativa vigent en matèria d’espectacles,
activitats recreatives i establiments públics.
– Els inclosos en la normativa vigent en matèria de
serveis socials.
– Els centres d’esbarjo i temps lliure.
– Les instal·lacions esportives, incloses les piscines fins
al marge de la zona d’aigua.
– Els centres oficials, inclosos els edificis judicials.
– Els centres d’ensenyament de tots els nivells, tant
públics com privats.
– Els centres sanitaris i assistencials, tant públics com
privats.
– Els despatxos i les oficines de professionals liberals.
– Els centres religiosos.
– Els museus i els locals d’ús públic o d’atenció al
públic.
– Els espais d’ús general i públic de les estacions de
qualsevol tipus de transport públic o d’ús públic, dels
aeroports i dels ports.
– Qualsevol altre lloc, local o establiment d’ús públic
o d’atenció al públic.
b) Allotjaments i altres establiments turístics: els
hotels, els albergs, els campaments, els bungalous, els
apartaments, els càmpings, els balnearis, els parcs
aquàtics, d’atraccions, temàtics i zoològics, i els establiments
tu rístics en general.
c) Transports públics: qualsevol tipus de transport
col·lectiu que sigui d’ús públic, en l’àmbit de les competències
de les administracions catalanes i que dugui
a terme el servei dins del territori de Catalunya.
d) Platges, rius, llacs i altres superfícies o masses d’aigua.
e) Espais naturals de protecció especial on es prohibeixi
expressament l’accés amb gossos. Aquesta prohibició
no és aplicable a les persones amb discapacitat
usuàries de gossos d’assistència.
1. Comprensió lectora
1.1. En l’article 11 d’aquest text legal es parla de accés, deambulació i permanència en determinats
llocs. Quina diferència hi ha entre aquests tres conceptes?
[0,5 punts]
1.2. Què vol dir el text quan afirma que «L’exercici del dret d’admissió resta limitat per les prescripcions
d’aquesta llei»? Escriviu vint paraules com a màxim.
[1 punt]
1.3. En relació amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.
Cert Fals
a) Els usuaris i usuàries de gossos d’assistència tenen dret a accedir als llocs
especificats juntament amb el gos.
b) Els propietaris dels espais d’ús públic poden cobrar els serveis específics
que ofereixin als usuaris i usuàries de gossos d’assistència que hi accedeixin.
c) Els propietaris dels espais d’ús públic poden demanar garanties als usuaris
i usuàries de gossos d’assistència que hi accedeixin.
d) Es garanteix el dret d’accés amb el gos d’assistència a qualsevol transport públic,
encara que circuli fora de Catalunya.
e) Els usuaris i usuàries de gossos d’assistència poden accedir a alguns llocs on està
prohibit específicament d’anar-hi amb gossos.
[0,5 punts]
1.4. Aquest text legal és un document de caràcter normatiu i té uns trets formals molt específics.
Marqueu quina de les característiques següents no és pròpia d’un text jurídic:
precisió exhaustivitat
reiteració subjectivitat
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap
descompte.]
7
1.5. Torneu a llegir atentament l’article 12 i senyaleu quin és l’antecedent del pronom llur en
aquesta oració: «Als efectes del que estableix l’article 11, els usuaris de gossos d’assistència poden
accedir als espais següents, amb independència de llur titularitat pública o privada».
els efectes del que estableix l’article 11 els usuaris de gossos d’assistència
els gossos d’assistència els espais següents
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap
descompte.]
1.6. Resoleu les qüestions següents, sobre les lectures obligatòries d’aquest curs.
[1 punt]
1.6.1. Ordeneu cronològicament, assignant-los un número de l’1 al 5, els esdeveniments
següents de La bogeria, de Narcís Oller:
Daniel Serrallonga guanya un plet contra les seves germanes.
Serrallonga vol constituir una comissió especial a les Corts de Madrid per a capturar
els assassins del general Prim.
Armengol i el narrador troben Serrallonga al passeig de Colom de Barcelona.
Daniel Serrallonga munta una foneria de ferro a Vilaniu.
Daniel Serrallonga es casa a Vilaniu.
1.6.2. Contesteu breument aquestes preguntes sobre Mirall trencat, de Mercè Rodoreda:
a) Qui va ser el segon marit de Teresa Goday?
b) On marxarà la Sofia, en esclatar la guerra?
c) Quin personatge de la novel·la havia estat amic personal de Granados?
d) Qui era la mare de la Maria?
e) Quin ocell va presagiar la mort d’en Jaume?
2. Expressió escrita
2.1. En el punt 6 de l’article 11 llegim que «l’exercici del dret d’accés a l’entorn no es pot condicionar
a l’atorgament de cap tipus de garantia per part de l’usuari o usuària del gos d’assistència
». Torneu a escriure aquesta oració d’una manera més planera i sense fer servir cap dels
termes següents: exercici, entorn, condicionar, garantia, usuari, usuària.
[1,5 punts]
8
2.2. En el text es reprodueixen dos articles del capítol «Drets i obligacions dels usuaris de gossos
d’assistència». Redacteu, ara amb un llenguatge similar al del text, un apartat d’una hipotètica
llei sobre drets i obligacions dels ciutadans i ciutadanes que conviuen amb gossos al seu domicili.
Escriviu entre vuitanta i cent paraules.
[1,5 punts]
2.3. L’article 12.d parla de «Platges, rius, llacs i altres superfícies o masses d’aigua». Penseu quatre
d’aquestes «altres superfícies o masses d’aigua» i construïu una oració amb cadascuna. Les
oracions han de tenir més de deu paraules i no cal que tinguin res a veure amb el text.
[1 punt]
9
PART COMUNA
3. Reflexió lingüística
3.1. Considereu l’oració següent i responeu a les preguntes:
[0,5 punts]
En aquesta biblioteca no hi pot haver cap altre llibre que resumeixi tan bé els aspectes socials de
la zona que estudiem.
a) Quin és el verb principal?
b) Quina funció sintàctica fa el primer que?
c) Quin és l’antecedent del segon que?
d) Quin és el subjecte de estudiem?
e) Quina funció sintàctica fa el constituent els aspectes socials de la zona que estudiem?
3.2. Senyaleu en cada apartat de quin tipus d’oració composta es tracta:
[0,5 punts]
a) Encara no havien estalviat gaire, tanmateix ja estaven contents.
b) Anar d’excursió demà no és una bona idea.
c) El tren va arribar tard perquè hi havia una avaria a l’estació central.
d) Els turistes, que no eren de la Unió Europea, havien de passar un control especial.
e) Escoltava música mentre estudiava.
10
3.3. Digueu a quin dels substantius subratllats se li ha atorgat un gènere incor recte segons la normativa:
Aquí tractem la còlera com a símptoma d’una malaltia mental.
El fi d’aquest treball és aprendre més coses.
Ara ja no som a temps de canviar-li les costums.
Només publiquen un editorial si l’han consensuat.
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap
descompte.]
3.4. Senyaleu quin d’aquests mots NO conté un so oclusiu sonor:
rebuig
desig
gavatx
nap-buf
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap
descompte.]