1896
Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua -que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua -pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa- dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries - i els teus records,
recors i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te -molt altrament.
¿Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels quevindran:
vessada, és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies -a mort els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren les festes - els funerals,
¡oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies -a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar:
i tucantaves - vora la mar
com una folla.
¿On són els barcos? - ¿On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes - no tens ningú.
¡Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
¡Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
¿On ets, Espanya - No et veig enlloc.
¿No sents la meva veu atronadora?
¿No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
¿Has desaprès d'entendre an els teus fills?
¡Adéu, Espanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada