OBRES CABDALS DE LA DECADÈNCIA (dins LA DECADÈNCIA, del doctor ANTONI COMAS. Editorial LA LLAR DEL LLIBRE. ELS LLIBRES DE LA FRONTERA. Barcelona, 1986)

Spill de vida religiosa. – Novel•la místico-al•legòrica anònima, estampada a Barcelona l’any 1515, coneguda també amb el títol de El Desitjós, que és el nom del protagonista. L’obra descriu el pelegrinatge –ple de personatges i situacions al•legòriques- que segueix Desitjós fins a l’encontre amb Amor-de-Déu. A la segona part, el protagonista, com a fruit de la seva experiència contemplativa, escriu el Llibre d’Amor, inspirat probablement en el Libre d’Amic e Amat de Ramon Llull, també inclòs en una altra obra, el Blanquerna. Spill de vida religiosa acusa una clara influència del moviment de la “Devotio Moderna” i fou traduït a moltes llengües. CRISTÒFOR DESPUIG: Los col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa.- Obra acabada d’esciure el 1557 i que va romandre inèdita fins el 1877. Estructurada en forma de diàlegs a l’estil renaixentista, tracta, a més de temes referits a Tortosa, d’història de Catalunya, de l’actitud de l’Església, etc. L’autor ha assimilat bé els corrents valdesians i erasmistes i no s’està de fer una dura crítica de l’Església. Probablement per aquest motiu l’obra romangué inèdita. (Edició a cura de [Fidel Fita]. Impremta La Renaixensa. Barcelona, 1877. Edició facsímil. Lluís Mestre, editor. Tortosa, 1975.) JOAN PUJOL: La singular i admirable victòria que, per la gràcia de N.S.D., obtingué el sereníssim senyor don Joan d’Àustria de la potentíssima armada turquesca.- Estampat a Barcelona, l’any 1573, constitueix l’única mostra de poesia èpica renaixentista de la literatura catalana. Per una banda, és una reivindicació de la participació catalana al combat de Lepant i, per altra, un cant a la política religioso-militar de Felip II (Edició facsímil amb introducció del doctor Antoni Comas. Diputació Provincial de Barcelona, 1971.) PERE SERAFÍ: Dos llibres de... de poesia vulgar en lengua catalana.- Imprès a Barcelona l’any 1565, la primera part o llibre dedicada a temes amorosos i la segona a “obres espirituals”. En la seva poesia, Pere Serafí segueix, per una banda, la tradició ausiasmarquiana; per l’altra, assaja en català els metres d’origen italià; i, finalment, imita amb una gràcia extraordinària les composicions d’encuny popular i tradicional. LLUÍS MILÀ: Libro intitulado El Cortesano.- Publicat el 1561, és una detallada i molt divertida descripció de la vida de la cort valenciana de la reina Germana de Foix, especialment en l’època del seu tercer marit, el duc de Calàbria (1526-1536). Una pila de personatges històrics passen per les pàgines del llibre i l’autor no estalvia ni la ironia ni la crítica. JOAN TIMONEDA: Flor de enamorados.- Amb aquest títol va fer publicar Timoneda aquest exquisit cançoner a Barcelona l’any 1562. La poesia més culta i refinada es revesteix amb les formes i l’estil de cançons populars i tradicionals, com ja havia fet Pere Serafí. El de Timoneda, però, supera tots els altres cançoners en enginy, gràcia, agilitat i delicadesa. ([1] Edició a cura d’Antonio Rodríguez-Moñino i Daniel Devoto. Editorial Castalia. València, 1954. [2] amb introducció de Joan Fuster. “Clàssics Albatros”. València, 1973) VICENÇ GARCIA: L’harmonia del Parnàs.- Les poesies de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona (1579/1623), no foren editades fins l’any 1700 (probablement el 1703) per l’”Academia de los Desconfiados” amb aquest títol. L’edició, però, no recull pas tota la producció de Garcia, que en part roman inèdita. D’altra banda, també li han estat atribuïdes moltes composicions d’altri. La producció d’aquest autor és molt variada: poemes amorosos de forma i concepció rigorosament barrocs; peces religioses; obres satíriques i composicions de notable procacitat, que són les que més fama li han donat. FRANCESC FONTANELLA: “A la mort de Nise”.- El poema sens dubte més reeixit del Barroc català. La rígida estructura del sonet acull, amb una admirable agilitat, to el joc conceptual i d’imatgeria pròpia de l’escola barroca i que va transcendint progressivament el contingut. ANTONI DE CAPMANY: Memorias historicas sobre la maina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.- És la primera obra d’història econòmica i comercial publicada a Europa (1779-1792) i és, a la vegada, un cant a l’antic esplendor del comerç català amb la intenció que els seus coetanis siguin dignes d’emular-lo. Pel rigor històric, pel gran sentit de la crítica i per la categoria literària, les Memorias... constitueixen un llibre exemplar. Tot i que foren redactades en castellà i que contenen algunes al•lusions despectives envers la llengua catalana, aquestes Memòrias... foren el despertador de la consciència històrica catalana. (Reedició amb pròleg de Fèlix Escalas Chamení, introducció i notes per E. Giralt i Raventós i revisió documental per C. Batlle i Gallart. Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, 3 vols. 1961.) LLUÍS GALIANA: Rondalla de rondalles.- Publicada l’any 1769, és un mer pretext per oferir una mostra del valencià parlat a mitjan segle XVIII, no solament en l’aspecte del lèxic, sinó també en el de les locucions i refranys. Edició facsímil. “Lletra menuda”. Sueca, 1971.) JOAN RAMIS I RAMIS: Lucrècia.- Aquesta admirable tragèdia, que ha romàs inèdita fins avui dia, representa una de les més plenes assimilacions del Neoclassicisme europeu en la nostra literatura. Per altra banda, la trama, molt ben teixida, és suport d’una enardida defensa de la llibertat i d’un atac profund contra la tirania. (Edició a cura de Jordi Carbonell. “Antologia Catalana”. Edicions 62. Barcelona 1968).