EL CATALÀ, LLENGUA APTA PER A TOT, COM TOTES LES LLENGÜES (REVISTA NÚVOL)

El català és guapo i sexi

Núvol. Barcelona.

/ 23.12.2014

El monologuista David Guapo presenta un espectacle al Club Capitol de Barcelona on fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, hem obert una ronda entre escriptors. 

George Clooney.

“No sé si a hores d’ara cal obrir aquest debat, que és més propi dels anys vuitanta”, diu Montse Barderi. “Sabem que tenim una llengua apta per a tot. Apta per la filosofia, per a l’astrofísica, per a la música, per jugar al parxís. I per al sexe. Em sento com si tornés a defensar Picasso davant d’aquells que l’acusen de pintar com un nen de cinc anys. Cal, realment tornar a tenir aquesta conversa?”, pregunta Montse Barderi en la seva resposta a David Guapo. I remata, incisiva com sempre: “La llengua catalana pot fer que s’escorri una pedra”.
Montse Rubinart explica una anècdota on relata com la llengua catalana en pot arribar a ser, d’afrodisíaca: “Tot va passar en una de les festes que vaig organitzar una vegada en el meu pis. En principi era una festa de poca gent, però van acabar venint les amigues de les amigues i algú més, sol passar quan organitzes festes a l’estiu en àtics a Barcelona. Entre Vodkas i Malibús amb pinya, una de les presents ens va confessar que fins que no va començar a sortir amb un noi de la Catalunya Nord, no havia descobert realment el què era el sexe. Ens explicava emocionada, que a l’hora de fer l’amor, abans d’arribar a l’acte li demanava al seu amant que li xiuxiuegés paraules, frases, el què fos! Perquè amb aquell accent de català afrancesat era una autèntica follia d’amor. A més, constatava que se sentia més desitjada, s’excitava molt més i que, indiscutiblement, li afavoria l’orgasme. Curiós, pensava mentre intentava no imaginar-me com devia ser aquella escena amorosa”.
“Reaccionar ofès contra un acudit és caure en una trampa, és la forma més directa de fer el ridícul, i de legitimar l’acudit”, escriu Joan Todó. “Fa lleig, criticar un acudit; pots no riure, perquè no fa gràcia, pots no voler saber-ne res, però si t’ofens, si t’indignes, has begut oli. Tots els que en algun moment de la nostra vida escolar vam ser el blanc de les befes dels altres xiquets ho sabem; si t’enfades, és pitjor, i al final cal desenvolupar resignadament un sentit de l’humor que t’inclogui a tu. Per això hi ha tants humoristes amb ulleres, sospito. Ofendre’s no serveix de res. Sobretot si ets el dèbil”.
“Més que pels acudits d’un comediant que prou feina deu tenir per arribar a final de mes, potser caldria preocupar-se per altres atacs més greus, més eficaços, possiblement més insidiosos”, continua Todó. “Oblidem molt fàcilment que, en realitat, sovint l’humor està de la banda del més fort. Que, per exemple, durant anys l’únic paper dels afroamericans a les pel·lícules de Hollywood fou servir de contrapunt còmic. O que, fins i tot si és a l’inrevés, si la befa va dirigida al poderós, l’alleujament que ens forneix la riallada ens permet seguir tirant un dia més, sense preocupar-nos gaire pel que ens està fent. El Carnestoltes serveix per fer més passadora la Quaresma; com deia el poeta, la ironia són les cadenes de la joventut. I, si no hi hagués la possibilitat de riure’ns dels poderosos, potser la guillotina trigaria menys a aparèixer al mig de la plaça. I això ells ho saben”.
“Les llengües no són sexis: són sexis les persones qui les parlen. O les idees, desitjos i discursos que s’hi expressen”, diu Laura Basagaña. “Darrere la idea que una llengua és poc sexi, s’hi amaguen altres materials subconscients: prejudicis, males experiències o ganes d’assenyalar amb el dit la diferència, per tornar a l’avorrida monogàmia lingüística”.
“Que el comediant David Guapo digui ara que no es pot lligar en català… suposo que ho fa per provocar o qui sap si per mantenir calenta la venda d’entrades per la via de l’escàndol”, especula Tuli Márquez. Potser és una opinió sincera. Potser és perquè ha practicat poc sexe en català. (Mentre escric, penso fórmules per lligar. Són les set del matí i trobo que és massa aviat per posar-se calent).
“He sentit dir més d’una vegada, en boca d’uns quants amics estrangers, que el català és un idioma fonèticament sensual. Que la seva sonoritat, per a ells una combinació entre la calidesa de l’italià i el to una mica setciències del francès, resulta una combinació molt atractiva, i que el punt de transgressió que hi afegeix la voluntat de continuar existint a despit de tota trava acaba per convertir-la en una llengua gairebé irresistible. Vaja, que si el català fos un home, seria una barreja entre George Clooney, Alain Delon i James Dean, va proposar un amb alguna copa de més”, relata Anna Pascual.