FUNCIONAMENT DE LES PREPOSICIONS SIMPLES EN CATALÀ

FUNCIONAMENT DE LES PREPOSICIONS SIMPLES EN CATALÀ LA PREPOSICIÓ A Indica una situació física, material o geogràfica. Es fa servir A davant de la paraula que indica una situació material, en el cas que vagi sola o ve acompanyada d’un article definit. Així: En Joan viu a Palau de Cerdanya/ al poble de Palau de Cerdanya/ a la vila de Puigcerdà En el cas que la preposició vagi davant d’un article o pronom indefinit o d’un demostratiu, aleshores la preposició utilitzada ha de ser en. Si es tracta d’un lloc no material o geogràfic, es pot utilitzar tant en com a. Així: En Joan viu en un poble de muntanya/ en aquest o aquell poble, o bé, tractant-se d’un lloc no geogràfic: Ho he llegit en el diari/al diari d’avui. ∙Una direcció En aquest cas es fa servir la preposició a (a vegades la composta cap a),però també es pot fer servir en si la paraula va acompanyada d’un article o pronom indefinits o d’un demostratiu. Així: Anirem a/ cap a Riu del Pendís, i també anirem en/ cap en aquell poblet. ∙Un període del dia o de l’any (estacions) En aquest cas cal fer servir a. Així: a la tardor, a l’hivern, a la primavera, a l’estiu, al matí, al migdia, ala nit Si es tracta dels mesos de l’any tant podem fer servir a com per: pel maig/al maig. ∙Locucions Tinguem presents les locucions fixades següents: en mar, en terra, a casa, a taula, a palau, a muntanya. Les preposicions “amb”, “en”, “sota”, “de” Amb - en Diferències d’ús La preposició “amb” sol indicar la manera, l’instrument i companyia. En canvi, en, a més de la indicació de lloc estudiada, pot indicar mitjà de transport (igualment com amb), i sol formar part de locucions que indiquen un termini fix. Casos en què hi sol haver confusió: Escriu amb cura, amb ploma, però escriu en català, en anglès, va molt amb compte quan va en/amb cotxe, però has de tenir en compte això que et dic:en una setmana, en un any, en pocs segons... parlar en veu baixa, en veu alta. Sota Cal usar correctament aquesta preposició que s’oposa a sobre o damunt, i no pas a baix, que és o bé un adverbi o un adjectiu. La pilota era sota la taula; en aquell indret havien arribat a dos graus sota zero; en canvi, era a dalt¸ era més baix que sa germana Pel que fa a la preposició de, cal tenir present a) la funció partitiva d’aquesta preposició que substitueix un nom sobreentès, sobretot quan el nom queda pronominalitzat per en. Així: Tinc un cotxe per als diners parells i un altre per als dies senars; en tinc un de vermell i un de negre. b) La preposició de com a complement de nom que ha de funcionar en tots els casos, a diferència del que passa en castellà: Cuina de gos, olor de roses, pudor de gas, fortor de formatge. LES PREPOSICIONS PER I PER A La preposició PER expressa la causa, el motiu, el mitjà. D’una manera molt clara es pot dir que expressa un fet anterior a l’expressat pel verb principal. D’aquesta manera: no ha actuat per prudència frase en la qual la prudència és anterior a la possible actuació La preposició PER A S’expressa la finalitat o destinació. D’una manera molt clara es pot dir que s’expressa un fet posterior a l’expressat pel verb principal. D’aquesta manera necessito tinta per a la ploma o bé reparteixen un estoig de colors per a cada nen, frases en les quals “la ploma” i “el nen” rebran la tinta o “l’estoig de colors” després de l’acció del verb principal. L’ús de les preposicions PER I PER A davant de noms i en altres casos. Usarem PER amb criteri d’anterioritat i PER A amb criteri de posterioritat. PER indicarà, doncs, PROCEDÈNCIA i PER A, destinació. Així: enviarem una carta PER correu PER ALS pares que no puguin venir. Davant de: conjuncions, adverbis, infinitius podem utilitzar PER, tant si es tracta d’origen com de destinació. O sigui: vinc PER veure el nen; t’ho dono PER quan ho necessitis; t’ho dic PERQUÈ ho tinguis en compte LES PREPOSICIONS “CAP”, CAP A”, i “FINS”, “FINS A”. Normalment les preposicions compostes fins a, cap a mantenen la a quan formulem la frase sense “fins” o “cap” i aquesta presenta A. Així: anirem a la costa; anirem fins a la costa/cap a la costa; anirem allà/anirem fins/cap allà En moltes frases hi ha implícit la preposició composta des de, que demana fins a, de forma paral•lela. Igualment, l’expressió es pot simplificar en de...a. Així: L’exposició estarà oberta fins al 15: “des d’avui/des d’ara Generalment, doncs, davant de l’article definit tendirem a utilitzar fins al, fins als, cap al, cap als; en canvi, davant els adverbis, els demostratius i la conjunció que escriurem fins, cap, sense “a” Així: Vine cap aquí, fins aquí, cap en aquest racó, fins en aquest pedrís; ho pots fer servir fins que vulguis. La paraula fins sense “a” pot indicar també inclusió (amb el sentit de fins i tot o àdhuc). Així: A la festa, fins l’avi va ballar = fins i tot l’avi va ballar. COM/COM A Quan introduïm un complement predicatiu que significa “en qualitat de” o “en concepte de”, cal escriure com a si tot seguit hi va el nom; en canvi escriurem com, “sense a”, si el nom du un determinador (article determinat o indeterminat). Així: Ho diu com a president, però És considerat com el pintor més genial del segle. Quan és comparatiu, significant “igual”, s’escriu sempre “com” Així: Ell és tan alt com tu A CAUSA/DEGUT A La locució que hem d’utilitzar normalment en lloc de “degut a” ha de ser a causa de. “degut/deguts/deguda/degudes a” s’utilitza quan podem fer la concordança amb el subjecte de la frase. Així: En Joan es coix a causa de la guerra. La coixesa d’en Joan és deguda a la guerra.