L'AMENAÇA DEL RETORN A LA PESSETA (SALVADOR GARCÍA-RUIZ). VILAWEB, 22 de setembre de 2012

22.09.2012 Salvador Garcia-Ruiz: 'L'amenaça del retorn a la pesseta' La 'moguda independentista' de les últimes dues setmanes ha estat la cortina de fum perfecta perquè Rajoy amagui la veritable amenaça per a l'economia catalana i espanyola: ajornar la petició de rescat a Europa. Rajoy ha fet coses radicalment contràries a la seva ideologia i al seu discurs anterior, com apujar els impostos o alliberar un presoner d'ETA, però hi ha dos temes en els que no ha cedit: fer una mínima concessió a la reivindicació catalana del pacte fiscal, i demanar formalment l'ajut financer a Europa. El primer ha facilitat l'eclosió independentista. El segon pot arrossegar Espanya i Catalunya a la catàstrofe econòmica, incloent la sortida de l'euro i la tornada a la pesseta. Rajoy ha amenaçat amb sortir de l'euro per intentar evitar la petició de rescat o, si aquesta s'acaba fent, que sigui en condicions el menys dures possibles -tant en les mesures a implantar com el control al que s'hauria de sotmetre. Darrere la visió que val més tornar a la pesseta -i trencar l'euro- abans que acceptar un rescat amb condicions massa dures sembla que hi ha Álvaro Nadal, Director de l'Oficina Econòmica del govern espanyol i mà dreta de Rajoy. I Rajoy va utilitzar aquesta amenaça fa uns mesos per aconseguir un acord en condicions teòricament favorables -que jo no creia, per cert, que fos tan bo com es va dir. És en aquest context d'amenaça de tornar a la pesseta que cal entendre l'article dels economistes espanyols Jesús Fernández-Villaverde, Luis Garicano i Tano Santos a El País 'No queremos volver a la España de los 50' el juny del 2012 on advertien de la catàstrofe del que això implicaria: 'Sortir de l'euro, per molt temptador que sembli, seria molt probablement molt pitjor del que ens imaginem. (…) És trist que aquest escenari no espanti molts dels nostres polítics: una economia tancada és una economia en la que poden fer i desfer a cor que vols, fent servir les palanques de la pesseta per fer favors als seus amics a discreció.' Fernández-Villaverde i Garicano van insistir en els perills de la sortida de l'euro en un article al Financial Times aquest agost. Les elits espanyoles insisteixen en aquest tema perquè saben que és una amenaça real del govern espanyol. Hi ha moltes raons que expliquen el desastre de tornar a la pesseta: l'euro va ser un error però, ara que hi som, és molt pitjor marxar-ne. I si marxem, a més del cost que comenten aquests economistes, els catalans hi hem d'afegir el cost de viure sota el paraigües espanyol. És a dir, si algun català defensa sortir de l'euro -assumint com a certes les tesis de l'amic Jonathan Tepper-, que sigui per tenir la lira catalana i no la pesseta espanyola. Per tant, més enllà de les amenaces i acusacions a Catalunya de crear inestabilitat econòmica, cal tenir present que la principal amenaça que tenim catalans -i els espanyols!- és justament l'orgull patri del govern espanyol, que utilitza una amenaça letal -la sortida de l'euro- per aconseguir millors condicions en un rescat inevitable, estirant massa la corda amb el perill que es trenqui. I en aquest procés -o pols- el govern espanyol està perdent suports internacionals clau, cansats d'esperar que Rajoy actuï. Potser, quan els necessiti, serà massa tard. És a dir, davant les acusacions d'inestabilitat a Catalunya cal recordar que el perill més imminent ve de Rajoy i que, decidits a pressionar, el pressionin a ell. I també cal advertir, a aquells que diuen que el procés d'independència posa en risc l'euro i les pensions, que el risc real i immediat ve de pertànyer a Espanya. Aquesta és la veritable, greu i imminent amenaça. I sense oblidar que quan finalment demanin el rescat, seguirem en mans de Rajoy i el seu govern, garantia de catàstrofe econòmica (llegir el gran article del professor Sala-i-Martín). Dit això, ja explicava a l'agost que el procés d'independència podria desestebilitzar l'euro, per la inestabilitat que provocaria a Espanya i per la seva disminució en la seva capacitat de repagament dels seus deutes. I també apuntava solucions. Amb això vull dir que les principals amenaces econòmiques vénen d'Espanya, però això no exclou que hàgim de fer un procés impecable de forma que ens vegin des de l'exterior com un país lleial, seriós i solvent. Ens hem de posicionar com l'aliat ideal al sud d'Europa. I per fer-ho tenim molta feina per endavant, especialment en el camp diplomàtic, on ens hem d'explicar molt més i de forma molt diferent de com ho hem fet fins ara.