Una visió comprimida de JULI CÈSAR, de William Shakespeare

Benvolguts alumnes,
he cregut convenient de posar-vos un resum d'urgència de l'obra "Juli Cèsar" de William Shakespeare. Existeix una mena de recull universal d'obres que caldria que fossin llegides, oimés si tenim en compte que vosaltres esteu en període de formació. Encara que el dia de demà hàgim d'abocar les nostres vides a la ciència o a la matemàtica no podem anar pel món ignorant la història de Roma o de Grècia, com tampoc no podem anar pel món sense conèixer què n'han dit els clàssics universals, de la cultura grega o llatina. És per això que, amb tota la urgència que suposa el fet que en el tema quart del llibre de text es parli de l'obra Juli Cèsar, de William Shakespeare, m'he permès de copiar-vos el resum de l'obra, que teniu a continuació:

Els tribuns Flavi i Marul•lus passegen pels carrers de Roma recriminant la plebs que acudeixi a la desfilada victoriosa de Cèsar en la seva batalla contra Pompeu. Cèsar apareix amb el seu seguici i un endeví li diu que es "guardi dels Idus de Març". Segueix una conversa entre Cássius i Brut en la qual es mostren disconformes per la creixent glorificació de Cèsar, a qui consideren tan humà com a ells mateixos i a qui temen que es vulgui convertir en un rei. Cèsar confessa a Antoni que no es refia de Càssius. Casca explica a Càssius i a Brut el triple rebuig, cada cop menys ferm, d'una corona per part de Cèsar. Brut torna a casa convençut de la debilitat de Cèsar per tenir el poder absolut, l'assassinat ja és inevitable.
En una nit de grans vents i mals presagis els conspiradors es troben a casa de Brut per a planejar la mort de Cèsar. Càssius pretén matar també Antoni, però Brut l’en dissuadeix. Pòrcia observa que el seu marit està inquiet i li demana que confiï en ella, però Brut la rebutja amb dolces paraules.
També Calpúrnia està preocupada pel seu marit: ha somiat que l'estàtua de Cèsar es banyava en sang i el convenç que es quedi a casa. Però finalment Deci aconsegueix persuadir Cèsar perquè vagi al Senat, ja que li diu que en aquella sessió senatorial li serà atorgada la corona de Roma. En el seu camí cap al senat, tant l'endeví com Artemidor intenten advertir Cèsar del gran perill que corre, però ell es nega a escoltar-los i, efectivament, quan arriba al senat els seus assassins l'envolten i l'apunyalen un rere l'altre; entre ells hi ha Brut, a qui Cèsar reconeix just abans de morir. Els assassins banyen les seves mans i espases en la sang de Cèsar, tal com Calpúrnia havia somiat.
Antoni jura que venjarà la mort de Cèsar. Brut es dirigeix a la multitud dient que ell estimava Cèsar però el va matar perquè la seva ambició acabaria amb la llibertat del poble romà. Seguidament, apareix Antoni amb el cadàver de Cèsar als braços i aconsegueix convèncer el poble de la glòria de Juli i el seu gran amor pels romans. Càssius i Brut passen a ser considerats traïdors i han de fugir de la ciutat.
Octavi, fill adoptiu de Juli Cèsar, arriba a Roma i forma un triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid. Reuneixen un exèrcit per a marxar sobre Càssius i Brut que són a l'exili. Brut ha perdut a la seva estimada esposa Pòrcia, però la seva filosofia estoica li fa resistir el dolor amb dignitat, a la nit se li apareix el fantasma de Cèsar anunciant-li que aviat es tornaran a reunir al camp de batalla.
Al camp contrari, Octavi i Antoni discuteixen i es comença a albirar que el veritable comandament es troba en mans del jove Octavi. Càssius observa com els seus homes fugen i els de Brut estan perdent el combat, llavors envia Píndar perquè li informi de com van les coses al camp contrari i Píndar li diu que el seu millor amic, Titini, ha estat capturat. Càssius demana a Píndar que li clavi la daga i mor després de proclamar que Cèsar ha estat venjat. Titani torna al campament i en veure Càssius mort, també ell es lleva la vida.
Brut, assabentat de les morts de Càssius i de Titani, contínua la lluita amb el cor apesarat i després de ser derrotat demana als seus homes que sostinguin ferma la seva pròpia espasa a la qual el mateix es llança i mor manifestant que Cèsar pot descansar tranquil.
Octavi i Antoni arriben victoriosos al campament dels seus enemics i Antoni proclama que Brut havia estat "l'home més noble de Roma", els altres conspiradors actuaren per enveja i ambició però Brut creia veritablement que el que feia era pel bé de Roma. Octavi dóna les ordres perquè el funeral de Brut es faci amb tots els honors