prova de les paus

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
S’apartà una mica del cavallet, amb la paleta en una mà i el pinzell en l’altra, i pensà que hauria d’enfosquir el plec més llarg de la túnica de Moisès. Era una mica dur de pintar vellut, encara que fos de cotó i tingués el pèl molt arranat, perquè es bevia el color de pressa i costava de fer lliscar el pinzell. Ja tenia el dibuix fet: l’aigua al davant de tot, partida, els núvols a l’horitzó, tots els ersonatges. Sense que ho hagués fet expressament, Moisès s’assemblava al senyor Valldaura. Li faltava acabar de donar quatre tocs al fris de fulles verd fosc amb les boletes vermelles mal amagades per entremig, que emmarcava l’escena bíblica. Jesús Masdéu pintava tapissos per als magatzems Eudalt: n’hi encarregaven un cada dos mesos.
Però El pas del mar Roig, fins aleshores no se n’adonava, estava eriçat de dificultats. La culpa era d’ell; quan el senyor Rodés li havia demanat que fes Adam i Eva, ell li havia proposat El pas del mar Roig: «Ja veurà quin tapís!» Agafà el pinzell i el féu lliscar pel vellut tot pensant: «Aquí voldria veure els noiets que
fan exposicions; quatre peres i una ampolla buida, i els crítics amb la boca adada.» Havia nascut sense sort. El seu pare li deia sovint: «Vés a veure la senyora Valldaura de tant en tant; és rica i tu ets el seu fillol.» Li havia pagat els estudis; sempre que l’anava a veure, li donava diners. Travessava el reixat cohibit,
però mentre esperava que el fessin entrar a la sala mirava les finestres ovalades, carregades de colors, i li semblava que el pit se li omplia d’un vent de grandesa.
Un dia anà a veure la seva padrina amb un tapís cargolat a sota el braç: La roca de les sirenes. El trobava més bonic que la natura morta de la carabassa i el conill que tenien penjada a la sala; i ella a penes si hi posà els ulls. Un altre dia s’atreví a insinuar-li que li agradaria fer un quadre del vestíbul: el foc dels
escuts, l’aigua tacada de color... La senyora Valldaura, tot ventant-se amb aquell vano de la poma, li clavà una mirada com si volgués travessar-lo: «Encara tens molt de camí per caminar, Jesús; com diu el meu marit, un cromo el pot fer tothom.» Sortí descoratjat. Trepitjava la sorra com si fos d’or i com si el senyor Valldaura, que sempre el saludava mig sorprès i amb cara d’amoïnat, hagués de renyar-lo perquè
s’enduia polsina d’aquella a la sola de les sabates. Donà unes quantes pinzellades amb els ulls mig clucs.
Que n’hauria de passar d’hores davant d’aquell tros de vellut que potser no compraria mai ningú! Tot d’una sentí una foguerada d’inspiració: a la dona que Moisès tenia a la seva esquerra li pintaria la túnica blau Prússia i a la criatura que aquella dona duia a coll la hi faria groc llimona. Amb la mirada dura i dues arrugues verticals al front, s’apartà i mirà l’ombra del plec.

Mercè RODOREDA. Mirall trencat. 1974


1. Comprensió lectora
1.1. Què ha pintat, concretament, Jesús Masdéu en el transcurs de la narració del text, mentre s’explicaven detalls dels seus pensaments i de la seva vida?

1.2. Per què diríeu que Jesús Masdéu, mentre pinta el tapís, té aquest pensament: «Aquí voldria veure els noiets que fan exposicions; quatre peres i una ampolla buida, i els crítics amb la boca badada». Escriviu vint paraules com a màxim.

1.3. En relació amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

a) El tapís El pas del mar Roig no havia estat idea del senyor Rodés.
b) El tapís El pas del mar Roig representava una escena bíblica.
c) Jesús Masdéu era un nét de la senyora Valldaura.
d) La senyora Valldaura va trobar molt bonic el tapís La roca de les sirenes.
e) El senyor Valldaura renyava el pintor perquè s’enduia pols d’or a les sabates.

1.4. En aquest passatge de Mirall trencat, la veu del narrador barreja subtilment l’exposició d’algunes circumstàncies de la vida del pintor Masdéu amb l’explicació dels seus sentiments.
Quin tipus de text hi predomina?
text argumentatiu text prescriptiu
text descriptiu text predictiu



1.5. El text indica que el senyor Valldaura sempre saludava el pintor «amb cara d’amoïnat». Quin d’aquests adjectius seria sinònim de amoïnat en aquest context?
atrafegat preocupat
enfadat intrigat

2. Expressió escrita
2.1. Torneu a escriure el fragment que va des de «un altre dia s’atreví a insinuar-li» fins a «la sola de les sabates» canviant-hi tot el que calgui per a passar-lo a primera persona del singular, com si el narrador fos el protagonista mateix.

4
2.2. El text dóna a entendre els gustos artístics del pintor Jesús Masdéu. Expliqueu raonadament quins són els vostres gustos i les vostres preferències en matèria de pintura. Escriviu un text d’entre vuitanta i cent paraules.

2.3. Els dos tapissos que ha pintat Jesús Masdéu es titulen El pas del mar Roig i La roca de les sirenes.
Els mots pas i sirenes poden tenir, en català, més d’un sentit. Escriviu dues frases amb cadascun d’aquests mots, en les quals pas i sirenes tinguin un sentit clarament diferent.