Salvat, sempre Salvat ens acosta en aquest poema a un món ple d'incerteses, ple d'ombres, però esclatant d'enyor. Us desitjo, de tot cor unes bones festes plenes d'amor.
NADAL
a Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà, posats a taula, oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesus ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar
JOAN SALVAT PAPASSEIT
(dins L'irradiador del port i les gavines)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada