dimarts, de novembre 06, 2012

El manifest federalista reconeix el problema però erra el diagnòstic (ARA, 06-11-2012)

Els diaris El País i El Mundo han publicat aquest cap de setmana sengles manifestos a favor de l'entesa entre Catalunya i Espanya que han agitat el debat preelectoral. La iniciativa és lloable i, tal com va dir el president Mas ahir, podria representar una "escletxa" d'esperança respecte a la possibilitat que hi hagi un acord per a la celebració d'una consulta. Tot i així, una lectura atenta dels textos resulta decebedora per la repetició dels tòpics sobre el catalanisme, i tampoc juga a favor seu el moment triat (just abans d'unes eleccions on hi pot haver una clara majoria sobiranista). Descartem d'entrada el segon document, de tints més clarament espanyolistes, i ens centrem en el primer, que defensa "una federalització del deteriorat estat de les autonomies" i conté elements dignes d'anàlisi. Malauradament, la primera frase ja erra el diagnòstic quan parla d'un "creixent secessionisme estimulat per Convergència i Unió". Al llarg del text s'insisteix una vegada i una altra en la idea que el sentiment independentista no és més que un estratagema del partit al poder, CiU, per evitar el debat sobre la crisi i les retallades. Aquesta lectura simplista de la situació catalana, que ignora el paper protagonista de la societat civil en aquest moviment -que si va tenir algun estímul va ser la sentència del Constitucional contra l'Estatut-, és a l'arrel mateixa de la incapacitat d'Espanya per entendre Catalunya. Cap diàleg no serà profitós fins que allà s'entenguin les raons de fons que han portat a aquesta situació. Ara bé, també és cert que en el text s'admet que si aquest sentiment es manté "de forma irreductible i permanent", "la resta d'espanyols" es veuran obligats "a prendre-ho en consideració per trobar una solució apropiada i respectuosa". És, efectivament, un primer pas que els acosta al reconeixement del problema. El segon, però, hauria de ser acceptar que l'única solució possible és donar la veu als ciutadans catalans i acceptar la seva voluntat.