EL TEXT ARGUMENTATIU

EL TEXT ARGUMENTATIU

El text argumentatiu no ens comunica una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d'arguments que li donen suport. Aquesta mena de textos intenta convèncer-nos i acostuma a tractar algun tema poèmic, naturalment, i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l'autor hi expressa.

La seva estructura bàsica consta de tres parts:

Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.

Motius o arguments, on s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.

Conclusió, apartat que recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.

En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor.

Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc., noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc... i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.

Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.

Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona.

Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions i lainterrogació retòrica.

Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula.

Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu.

Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmaciócategòrica. Molt sovint s'expressen mitjançant paradoxes, antítesis o equívocs.

La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d'atreure l'interés del receptor i implicar-lo en el que s'afirma.

Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint encompte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructuradels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora deconstruir els contraarguments, cal valorar: els caràcter icircumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per a les seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general enrelació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.

El text argumentatiu dins de la situació comunicativa

L'art de convèncer els altres (mitjançant textos orals o escrits) ha mogut la història de la nostra civilització. Sempre que analitzem textos de tipus argumentatiu haurem de tenir en compte la intenció de l'autor i el mètode que està emprant per conduir-nos a compartir el seu parer. Una cosa és incidir en la nostra capacitat de raonar i, en conseqüència, esgrimir arguments de tipus lògic per ajudar-nos a enriquir el nostre parer sobre un tema i dur-nos d'aquesta manera a acceptar la tesi que l'autor defensa; i una altra de molt diferent, però sovint camuflada, incidir en la nostra emotivitat, jugar amb elements molt persuasius, però de base lògica dubtosa, per menar-nos a unes conclusions que no tenen un sòlid suport racional, d'això se'n diu manipular.

Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convéncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius:

L'expressió i defensa de punts de vista en:

. Converses.

. Cartes privades i públiques.
. Novel·les.
. Obres de teatre-
. Conferències, debats, taules redones, col·loquis, etc. bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació.

. Articles d'opinió en revistes i diaris.
. Editorials
. Anuncis publicitaris
. Discursos polítics
. Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc.
. D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiu.

Tots ells tindran en comú:

. L'exposició i defensa d'opinions.
. La intenció de convéncer o persuadir.

A cada classe de text correspondrà:

. Un registre lingüístic més o menys formal.
. Una determinada relació entre l'emissor i el receptor.
. Una estructura pròpia.
. Uns recursos lingüístics determinats.



Els recursos lingüístics

Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:

. La utilització de la ironia. De vegades alguns argumentssón reforçats per frases o expressions iròniques.

. Contar un relat. En alguns casos, quan volem convéncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.

. La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.

. Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.

. L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en elsseus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seuestatus social.

Les qüestions retòriques

Ens referim als jocs deparaules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interés del receptor cap a allò que exposa l'emissor.

FONT: EL TEXT ARGUMENTATIU. Centre d'Autoaprenentatge de la llengua.

UNIVERSITAT JAUME I

CÀLAM I. Ed. Vicens-Vives