LEXIC DE CONTRABAN

americano

Als Països Catalans i a d'altres països europeus (com Itàlia), emigrat tornat d'Amèrica.

Llicorella

1. f. Roca pissarrenca, situada a l'inici del metamorfisme, que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos.
2. Llicorella bituminosa. Llicorella impregnada d'hidrocarburs i betums que hom pot utilitzar per a obtenir petroli.

Tombal

Pertanyent a la tomba. Pedra tombal, inscripció tombal.

Bonior

1f. Remor sorda i contínia que mou una abella, una multitud de persones.

Arreus

1. Eina agrícola arrossegada per una cavalleria.
2. Arada.
3 pl. Ornaments, guarniments, especilament del vestir.
4. Guarniments de cavall, de mul.
5. Efectes, instruments, accessoris necessaris o convenients per al bon funcionament d'un aparell, etc. Arreus de caçar, de pescar.
6. sing. Conjunt d'arreus.

Mallals

1.m. Mesura de capacitat per a grans

Ínfules

1. Infula. F Banda de llana blanca que s'adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats, i era emblema d'inviolabilitat o signe de dignitat sacerdotal.
2. pl. Cintes que pengen de la mitra; la mateixa mitra.
3 Fig. Presumpció vanitat.

Broques

1. f. Nom de diferents objectes o peces comparables, per llur forma o llur grandària, a un broc o tros de branqueta: instrument d'acer llarg i rdó amb què els carnissers afilen els eines de tall; espiga de l'esperó; cadascuna de les varetes que es posen als ruscs per a sostenir les bresques; vareta envescada per a xcaçar ocells; etc.
2. En els telers, fus d'acer amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama.
3. En els telers de xarxa, cadascuna de les peces de filferro que disposen el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusoso que componen el teixit de xarxa.
4. Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l'ordidor; els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.
5. Peça metàl·lica cil´´indrica, tallant d'un cap, que s'aplica a diferents eines o màquines que foraden fusta o altres materials.
6. Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma que fan o adoben claçat.
7. Busca de rellotge.
8. Peça.

Balca

1. F. Boga. Una cadira de boga.

Boga

1. F. Peix teleosti perciforme de la família dels espàrids (boops boops), de cos afusat de llistes longitudinals laterals grogues, que sol formar moles abudants mar endins.

2. F. Nom donat a diverses espècies del gènere Typha de la família de les tifàcies que es fan als aiguamolls i a les aigües de curs lent, on formen part dels canyissars, les fulles de les quals poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, cistells, etc. Boga de fulla ampla (T. latifolia), boga de fulla estreta (T. angustifolia).

3. F. Límit, fita. És la casa que és a la boga de la vila. Les bogues del terme. Les bogues de França.

4. Llinassa

Penjarella

1F. Cosa que penja

Cretona

1F Empesa de cotó amb lligat de plana, gruixuda, generalment destinada a l'estampació

orsar

1 V. Anar a l'orsa, navegar contra la direcció del vent

xusma

1 F. Xurma

2 Conjunt de gent baixa, vil

desaforat

1 Adj. Boig, desmesurat

calafat

1 M i F. Persona que construeix naus de fusta.

baluerna

1 F. Cosa que fa molt d'embalum

sonsònia

1 F. So insistent i monòton

palangre

1 M. Art de pescar que consisteix essencialment en una llarga corda immergida d'on pengen una munió de cordetes proveïdes d'un ham. Lluç de palangre

2. Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat especialment en l'ormeig d epesca anomenat palangre

dril

1 M. Teixit de lli o de cotó amb lligats i combinacions de colors imitant les de llaneria.

doga

1 F. Qualsevol de les fustes que formen el cos d'una bóta, d'un barril, etc., i es mantenen unides amb cèrcols

requintar

1 Verb. Encarir d'un quint; pujar una cinquena part en els arrendaments

aferrar

1 Verb trans. Fixar, subjectar.

En termes nàutics, amarrar (la vela plegada) sobre l'antena o sobre la verga

obenc

1 M. Qualsevol de les cordes que van de l'arbre d'una nau a la murada i serveixen per a mantenir dret l'arbre

estai

1 M. Corda que va del cap d'un arbre de nau a proa o al peu de més endavant, que impedeix que l'arbre es decanti endarrere

xarbotar

1. V. Intr. La superfície d'un líquid sacsejat, agitar-se dins l'atuell, batent les parets o vessant-se en part.

2 PER EXT. La superfície d'un líquid, agitar-se com ho fa un líquid dins un atull sacsejat. Fig.: vivim en un món xarbotat

governall

1. M. Aparell o dispositiu que serveix per a governar una nau, un aeroplà, etc.

misantropia

1. F. Aversió a les persone si, en general, a la societat

trainyera

1. F. Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i plomsi unes anelles per les qual passa un cap que, en estirar-lo converteix la xarxa en una bossa dins de la qual resta empresonat el peix

2. F. Barca per a pescar amb trainya

fotja

1. F. Sot d'aigua o de fang

2. F. Ocell de la família dels ràl·lids (fulica atra), de 38 centímetres, de formes massisses i de plomatge negre amb una pla còrnia de color blanc al front, freqüent a les vores dels llacs i dels aiguamolls, de la mateixa família: fotja banyuda [o fotja de banyons o fotja de cresta [F. cristata])

roquill

1. M. Petricó

1. M. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quart part d'un porró

fava

1. F. Llavor de la favera

2 Això són faves comptades. Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte.

No poder dir fava: no poder ni parlar de tan fatigat que hom està.

Treure faves d'olla: experimentar una gran millora, refer-se d'una mala situació.

3. Mastegot

4. Persona aturada, que smebla com encantada.

5. En algunes contrades, persona que excel·leix en una determinada feina

6. VULG. Gland

7. Tumor de sang coagulada que es forma a la boca de les bèsties

8. Inflor a l'epidermis

9. Clapa o taca de color a la ploma o a la pell de l'animal

Gussi

1. M. Llagut de pesca i d'esbarjo

Petromax

De Petro-
M. Forma prefixada del mot petroli. Ex.: petrodòlar, petroquímic

Llossa

1. F. Cullera gran

Sec

1. M. Mancat d'humitat, sense suc. Mancat de vida; mrt. Tot sol, sense res que li doni suavitat, sabor atractiu

2. Adj. FIG. Molt magre, que té molt poca carn o molt poc greix. És un home alt i sec. Té les cames seques.

3. FIG. Sense cap mollesa, dolçor, suavitat, sense res que n'esmorteeixi la brusquedat, el rigor, sense cap accessori o acompanyament que n'augmenti el valor

4. Fig. Mancat de sensibilitat. P. ex.: cor sec

5. F.pl. POP. Mongetes seques

6. FIG. Sobtadament. Va parar en sec

7. A seques. Sense cap afegit

som

Adj. De poca fondària. Dit de les aigües de poca fondària

llibant

m. Corda gruixuda d'espart

cabotatge, navegació de

f. Tipus de navegació que es fa arran de costa

arreu (usat generalment en plural)

m. Guarniments del cavall i, en general del bestiar de bast