JOSEP PLA, vist per CRISTINA BADOSA

La dimensió literària de Josep Pla s'ha de valorar a partir de dues qualitats que han estat essencials en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació de la tradició històrica i cultural del nostre país. El seu estil combina els girs populars, la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. El resultat ha contribuït a la normalització del català literari, superant els estils modernista i noucentista i creant una escriptura creativa i, alhora, propera a la pràctica quotidiana, que ha facilitat la continuïtat després del període de repressió cultural franquista. D'altra banda, la recuperació, molt personal, de la memòria col·lectiva ha permès la divulgació del nostre passat immediat, a partir d'una perspectiva atractiva, humorística i, també, irònica.

L'aportació literària de Josep Pla ha passat, però, per un procés de creació i de consolidació molt lligat a les circumstàncies polítiques i autobiogràfiques. El 1921, després d'un reportatge sobre Madrid, va exposar els punts essencials d'un projecte que no duria a terme fins a la postguerra. La intenció de reunir en unes vastes memòries tota la seva obra assoliria una dimensió estructural a partir d ela publicació de Coses vistes, el 1925. Però fins al 1928, després d'un intent frustrat de novel·la, Relacions, que es resoldria en un conjunt de narracions, Pla es va disposar a organitzar l'obra dispersa en unes memòries a partir d'un jo narratiu que donaria unitat als diferents gèneres conreats per ell fins aleshores: viatges, retrats, narracions, notes sobre gastfronomia o costums.

Tanmateix, la voluntat inicial va quedar reduïda a un simple programa d'intencions, quan l'activitat política el va obligar a ajornar novament el projecte. La fi de la Dictadura de Primo de Rivera li va desvetllar el sentit de la responsabilitat política; per mitjà de la premsa va contribuir a dinamitzar-ne el discurs. Des de la Lliga i a partir de posicions cada vegada més radicals, Pla va arribar a influir sobre l'opinió pública en una crítica constant contra la República i les esquerres que coincidia amb l'objectiu desestabilitzador de la CEDA. La guerra civil el va portar a col·laborar amb l'espionatge franquista. No serà fins a la postguerra que Pla tornarà al projecte de construir unes vastes memòries de la seva època i del nostre país que prendran cos a partir de la primera edició de l'Obra Completa. La construcció d'un jo narratiu donarà al testimoniatge dimensió universal, qualitat i el fil estructural que, com ja havia imaginat el 1921, li permetrà aplegar una obra massa dispersa. El quadern gris és, en aquest sentit, el nucli d'aquest mosaic vastíssim i divers, i una de les obres més universals de la nostra prosa narrativa.

La creació d'un estil periodístic i literari (1920-1925)

Els anys d'aprenentatge

Josep Pla va néixer el 8 de març de 1897 a Palafrugell, és a dir, al tombant de segle i en una vila industrial, agrícola i marinera del Baix Empordà. Aquestes circumstàncies expliquen, en part, el cotingut d'una obra dispersa i rica en gèneres, que l'autor justifica constantment. D'altra banda, la vacil·lació inicial i el rebuig posterior envers la novel·la s'emmarquen en la crisi del gènere plantejada després de la Primera Guerra Mundial, Pla en va viure tot el procés els anys vint, quna La Publicidad el va enviar a París de corresponsal. La recuperació del model de l'antiheroi de Dovstoievski, per escriptors com André Gide, va ser seguida per Pla en els primers intents per a bastir un personatge que li permetés exposar una concepció de la humanitat escèptica i crítica, tot evitant el compromís personal.

El personatge final serà el resultat de la combinació d'una tria a favor de la condició de l'escriptor professional, que ell defineix com el "rellogat", del personatge de l'antiheroi esmentat i de la pròpia personalitat, que amb els anys es confondran amb el Pla escriptor i home. Aquesta veu narrativa, que sovint té el relleu d'un autèntic protagonista, com en el cas d'El quadern gris, serà el fil conductor de tota l'obra aplegada en l'Obra completa i, també, de la majoria dels articles que encara avui es conserven dispersos en diverses publicacions. Aquesta narrador serà sovint el protagonista dels primers llibres que anuncien les vastes memòries posteriors, llibres en els quals predomina la narració, com a Costes vives (1920-1925) (ed. 1925), Llanterna màgica (ed. 1926) i Relacions (ed. 1927), però en els quals figuren els esbossos de gèneres essencials en la seva obra com són la biografia, l'assaig antropològic i costumista, i la descripció del paisatge.

La corresponsalia a París, Itàlia, Alemanya i Anglaterra (1920-1927)

La majoria d'aquests llibres havien estat encàrrecs de premsa. L'habilitat estilística de Josep Pla, el dinamisme de la seva prosa, la utilització de l'anècdota, el constant diàleg amb el lector per atreure la seva atenció, el sentit de l'humor, són tècniques que va aprendre den la pràctica periodística. La carrera literària de Pla s'ha d'entendre en el context de la professionalització periodística, i la conseqüència immediata és la renovació que fa de la prosa, bandejant l'encarcarament noucentista, el ruralisme i lesvaguetats modernistes.

Pla va col·laborar en els diaris més prestigosos de Catalunya i d'Espanya. Va iniciar la carrera periodística a La Publicidad, que poc després esdevindria La Publicitat, i es va formar fent de corresponsal per a aquest diari a París, Itàlia, Berlín i Londres. Va viure la renovació artística i literària en un París que s'estava recuperant de la Primera Guerra Mundial, va ser testimoni privilegiat de la marxa sobre Roma de Mussolini, va patir la devaluació del marc a Berlín durant la República de Weimar i les restriccions de Londres, el 1926, en la primera vaga general de la història.

La vocació política i periodística (1927-1939)

El tomb polític: d'Acció Catalana a la Lliga Catalanista

De retorn a Catalunya, Pla es va adherir al moviment de recuperació de l'esperit catalanista proposat per dretes i esquerres. La sèrie del Viatge per Catalunya a la Nau, d'Antoni Rovira i Virgili, s'ha de valorar en el context de La Catalunya endins de Joan Estelrich, és a dir del catalanisme de comarques, que enriqueix el catalanisme barceloní. Pla col·labora també en el setmanari L'Opinió, al principi de tendència liberal i que més tard es va radicalitzar cap a l'esquerra. Pla se'n va separar de seguida, quan el to va esdevenir doctrinal sota la direcció de Joan Lluhí. La primavera del 1928 Pla va dur a terme un tomb polític que va provocar una polèmica d'oportunisme, que ell va justificar com la necessitat d'adaptar-se a un manera de fer possibilista.

L'elaboració d'una biografia sobre Francesc Cambó va significar la incorporació d'una de les plomes més atractives de la literatura catalana a la política nacionalista conservadora. El moment de la seva entrada a la política el va allunyar del projecte d'escriure unes vastes memòries quan s'estava consolidant amb l'aparició de Vida de Manolo i la sèrie d'articles Viatge per Catalunya.

Al servei de Francesc Cambó, la República i la Guerra Civil

La corresponsalia a Madrid i el seguiment, dia a dia, de l'activitat parlamentària el porten a un contacte creixent amb la Lliga i Francesc Cambó. Pla es converteix en el divulgador més fervent de la ideologia iberista que pren el relleu al particularisme de Prat de la Riba, completament inviable des del punt de vista d ela política intervencionista del líder regionalista. Amb el temps, la crítica de Pla sobre la política del govern de la República es radicalitza fins a acostar-se a les posicions de la CEDA de Gil Robles, aliada política de la Lliga, després dels fets d'octubre de 1934. L'etapa de la República va ser, literàriament parlant, poc fecunda per a Pla, ja que només va publicar alguns llibres aplegats de sèries d'articles a La Publicitat i La Veu de Catalunya, com ara Madrid, un dietari (1930), Madrid, l'adveniment de la República a Catalunya (1934).

L'aixecament del general Franco contra la República va alterar completament l'escenari, i Pla, com molts homes de la Lliga, va haver d'exiliar-se de la Catalunya republicana davant l'atac dels escamots anarquistes. A partir d'aquí comença una etapa, silenciada per ell, d'atac a la República i de col·laboració amb els serveis d'informació franquistes, finançats per Francesc Cambó i Josep Bertran i Musitu al sud de França (SIFNE), que proporcionaven al govern franquista una relació completa dels moviments de transport marítim cap a la República.

Un programa literari per a la postguerra: la recuperació de la memòria (1931-1975)

De retorn a Catalunya, el gener de 1939 Pla va ser nomenat director de La Vanguardia Española. Pla va dirigir el diari unes quantes setmanes. Després va començar a col·laborar amb el setmanari Destino durant 35 anys (fins al 1975).

El primer volum de l'edició definitiva de l'obra completa, El quadern gris, el va consagrar comel prosista més important de la nostra literatura contemporània. Els temes centrals del dietari són el paisatge i l'obsessió per l'escriptura, gairebé un reconeixement a la pròpia personalitat de Pla. .

Pla va morir la matinada del 23 d'abril de 1981 i va ser enterrat al cementiri de Llofriu.

CRISTINA BADOSA

http://www.uoc.edu/lletra/noms/pla/index.html