EN LLENGUA, 2 I 2 FAN QUATRE, PER MOLT QUE ALGUNS S'ENTESTIN A DESMENTIR-HO

L'Institut d’Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans, aplegats en la Iniciativa Cultural de la Franja, han fet un comunicat conjunt de protesta per la nova llei de llengües que prepara el govern d'Aragó i que margina el català i el desprotegeix. Aquestes entitats demanen 'que la legislació aragonesa reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa; que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de les llengües catalana i aragonesa a les comarques on són llengua històrica; que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà, i que es facen d'una vegada, per les institucions, campanyes actives d'informació i conscienciació de la població d'Aragó del fet que el català i l'aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, igual que formen part del de tota la humanitat'. Constaten, a més, 'que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana', i rebutgen 'qualsevol denominació estranya i que no seguesca la tradició científica'. I recorden que 'els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien'. Publicat a Vilaweb, dilluns 18 de juny del 2012 http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4021312/natxo-sorolla-conservacio-catala-franja-dificil-legisla-cal.html De les diferents línies que podia prendre el govern d'Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació 'català' per 'aragonès oriental', que van idear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat algunes polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té gens d'implantació històrica ni de reconeixement acadèmic ni institucional. A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia l'aragonès o no, ara diuen que l'aragonès existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català; diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès oriental. El PP d'Aragó, a més, ha volgut confondre el fet de fer classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara hi ha llibertat de fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l'ensenyament del català o de l'aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s'hauria d'assegurar la incorporació en l'ensenyament. Aquest debat fa falta, però s'ha desviat amb el debat de les denominacions. Som en una etapa molt important, històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta de la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català és una llengua d'ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l'escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o en algunes altres parts del territori. Fins ara s'havia conservat la llengua perquè la societat era d'una manera concreta, en què la llengua d'intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l'efecte dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament, de l'arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l'etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a llengua habitual de comunicació de la població de la Franja. * Natxo Sorolla és sociòleg, i autor del bloc Xarxes socials i llengües La nova llei de llengües d’Aragó elimina el català Publicat al Singular Digital, dilluns 18 de juny del 2012 http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/06/la_nova_llei_de_llengues_d_arago_elimina_el_catala_86070.php El govern d'Aragó ha presentat avui l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l'actual Llei de llengües que segons el PP "imposen" la normalització de l'aragonès i el català en aquesta comunitat. L'esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari". Amb aquest canvi legislatiu, el govern d'Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d'organismes de fora d'Aragó. També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua. L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d'ús predominant a les àrees septentrional i oriental d'Aragó, on es parla català tot i que l'esborrany s'hi refereix com a "aragonès oriental". En concret, el text distingeix una zona d'utilització històrica predominant de la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, "d'utilització històrica predominant" de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d'Aragó qui decideixi les zones i municipis d'utilització d'aquestes llengües a petició dels municipis afectats. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i garanteix "que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d'utilització", però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari". En aquest sentit, l'esborrany de l'avantprojecte de llei garanteix que en les zones d'utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana. I encara hi ha polítics que diuen que no s'ha de fer política amb les llengües. Cap discussió sobre la varietat de castellà que es parla a Aragó (per què no se'n diu variant occidentaloriental de l'aragonès? Perquè la comunitat científica diria que és una bestiesa, com ho és l'acarnissament que es fa contra la llengua catalana, a la qual es combat des de tots els angles possibles i en tots els territoris peninsulars on es parla (País Valencià, Illes Balears, Catlunya o Franja de Ponent)