PRIMERA VERSIÓ DE BÈLGICA
(apareguda a LLIBRE DELS POETAS de Joseph CARNER, dins la secció IDILIS, ANY 1902, PUBLICAT EL 1904)
M’agradaria ferme vell en un pahís
hont hi hagués herbas en caixons
en els balcons
y garsas per carrers i carrerons,
y selvas impenetrables
de roba blanca en els terrats,
y anessin pels carrers infants extasiats,
seguits de la mare
rossa y riallera,
inclinantse ab ayres afables,
y el pare solemne –ab las mans
a las butxacas insondables.
Ferme molt vell en un pahís ahont
hi haguessin monuments voltats d’acacias
a catedratichs
(savis pregons),
botánichs, filosophs y matemátichs;
y se sentís el gran fresseig de las catifas
que pican las cambreras als balcons;
que hi haguessin soldats xiquets i boniquets
(com els soldats de plom);
que hi hagués un riu
ab voras tristas
hont se tiressin els estudiants
enamorats de las modistas;
que hi hagués un quintet de músichs cegos
que toqués tremolant música antiga,
y treyentse els casquets me saludessin
els marxants a la porta
de la botiga.
Y hi hauria uns jardins plens de frescor
y en els jardins un surtidor,
y l’aigua tremolosa
salpicada de peixos d’or.
Ji ho aniria
y els infants me dirían, ab mollas a la má:
-Es el senyor de cada dia.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada