SÒFOCLES

SÒFOCLES

Sòfocles (Colonos, 497-406 a. C.) va escriure 123 obres, de les quals queden set tragèdies i un drama satíric (Rastrejadors). Les més famoses són les obres del cicle de Tebes, sobre el mite d'Èdip i els seus fills:

Èdip rei: Èdip, esdevingut rei de Tebes després de desxifrar l'enigma de l'Esfinx i casar-se amb Iocasta, ha d'esbrinar qui va matar el seu antecessor, Laios, si vol alliberar Tebes d'una pesta enviada pels déus. Al final descobreix amb horror no solament que l'assassí és ell mateix, sinó que Laios Iocasta són els seus propis pares, que el van abandonar acabat de néixer per evitar el compliment de l'oracle segons el qual mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En saber la veritat, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls.
Èdip a Colonos: Èdip és un vell captaire cec, que, guiat per les seves filles Antígona i Ismene, arriba a l'Àtica, on un oracle li ha anunciat que se salvarà. El cor de vells el vol expulsar, però el rei d'Atenes, Teseu, el deixa quedar-se. Aleshores Èdip mor en pau.
Antígona: Els fills d'Èdip havien de regnar Tebes alternativament, però Etèocles, quan li arriba el torn de deixar el govern al seu germà Polinices, no l'hi cedeix. Polinices llavors ataca Tebes i els dos germans es maten l'un a l'altre en el combat. El seu oncle, Creont, es converteix en el nou governant, i la primera disposició que pren és deixar insepultes les despulles de Polinices, perquè ha atacat la ciutat. Tanmateix la seva germana, Antígona, l'enterra. El càstig de Creont és sepultar-la viva. Però la mort d'Antígona provoca la ruïna del mateix Creont.

Les altres tragèdies de Sòfocles són Àiax, Filoctetes, Dones de Traquis i Electra -aquesta darrera, igual que les Coèfores d'Èsquil, centrada en la venjança d'Orestes i Electra contra la seva mare.

Característiques generals:

Sòfocles introdueix grans innovacions en el teatre atenès:
abandona la unitat temàtica de la trilogia,
augmenta el nombre d'actors de dos a tres, amb la qual cosa dóna més importància al diàleg
Sòfocles defensa una democràcia basada en el respecte de la religió i els déus tradicionals, enfront dels corrents filosòfics racionalistes que desvinculaven l'Estat de la religió. Aquest enfrontament entre les lleis humanes i les divines és clar en Antígona, on la protagonista enterra el seu germà contra les ordres del governant.
En el teatre sofocli hi ha una contraposició entre les accions humanes i les decisions dels déus. L'heroi, per exemple Èdip, obté la seva grandesa intentant lluitar contra el destí imposat per la divinitat, encara que cada pas que fa per allunyar-se'n i seguir el camí que ell mateix s'ha marcat l'acosta inexorablement al seu destí, a través del sofriment (ironia sofòclia).



Webs d'interès:

Dos mil cinc-cents anys del naixement de Sòfocles (en català): extens article de Carles Miralles sobre Sòfocles i les traduccions de les seves tragèdies per Carles Riba publicat al diari Avui (29 de gener del 2004). També disponible en versió PDF.

Els clàssics grecs