Per començar es fa una petita introducció situant els fets que després marcaran l’obra: l’expulsió dels moriscos; en el primer acte, els pirates musulmans tenen preses unes persones cristianes, que tenen alts càrrecs a Espanya. Els pirates els tenen a tots com un botí, però entre aquest botí hi ha dones, dones que els pirates volen per passar-ho bé, i just quan ja estaven a punt arriba el capità (Saïd), el qual en veure el que passa s’enfada i agafa una de les dones ferides i se l’endú per curar-la. Mentre el capità dorm, la noia es recupera i intenta matar-lo, però just en aquest moment entra un pirata que evita que el mati. Després d’estar discutint, Saïd li explica la seva història de quan era petit i del perquè va acabar fent de pirata (a l’obra, en aquest moment es pot apreciar un indici que hi haurà amor entre aquests personatges, Saïd i Blanca). Ella, enfadada, torna amb els altres personatges i explica el per què de la seva expulsió. Els pirates es posen en contra del capità a causa d’un traïdor i avisen que hi ha terra a la vista.
Els cristians, aprofitant aquest mal moment organitzen un complot contra els pirates per tal de poder-se allibera; aconsegueixen matar tots els pirates i intenten matar Saïd, però Blanca, que l’estima, intervé i decideix suïcidar-se clavant-se un punyal al cor si maten Saïd. Al final arriben a un acord, però el pare de Blanca intenta matar Saïd i mor en braços de Saïd, el qual es llança al mar juntament amb ella.
PERSONATGES: Saïd: és un pirata musulmà, un corsari i guerrer, és respectuós amb les dones però al mateix moment no vol dir que les tingui ben considerades, segons Saïd les dones son com xais inofensius. Saïd no és un home de paraula, ja que li ha promès moltes coses a Idrsiss però mai no li ha donat res. Entre la tripulació es considerat un mal capità i no agrada als pirates el tracte que els dóna. Joanot diu d’ell que és: voluble, capritxós i es va tornant perillós.
Blanca: és una noia cristiana que vesteix amb robes fines. És a punt de morir (senyal de que és una noia fràgil).Tota la vida ha estat jugant i ara s’adona que no tot són flors i violes. És una persona que vol la pau per a tothom i té pietat de la gent necessitada.
Carles: És el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest paper mentre estan presoners. Mostra una constant actitud de rebuig respecte a l’amor que senten Blanca i Saïd. Al final de l’obra intenta matar Saïd, però la interposició de Blanca ho evita i és el mateix Carles qui mata Blanca
Ferran: És el cosí de Blanca. La seva família volia fer-lo casar amb Blanca. Al final de l’obra es posa de part de la seva cosina i Saïd els intenta ajudar oferint-los una barca perquè puguin escapar del vaixell i anar cap a Algèria.
Joanot: És un cristià renegat que està amb la tripulació del vaixell musulmà. Té un paper important a l’obra pel fet que és qui allibera els cristians.
Altres personatges: Hassén: És l’home de confiança de Saïd i fa tot el que aquest li mana i sempre el defensa. Com ell mateix diu a l’obra: em diuen el seu gos i ho sóc a molta honra. Aquí valc més que tothom: sóc el gos vora l’amo
Malek: al principi de l’obra és el segon més important del vaixell corsari, però Saïd el relleva d’aquest càrrec perquè veu que li pot treure la capitania. Sempre mostra una actitud crítica respecte al que fa el capità i al final de l’obra és mort, com tota la tripulació musulmana.
Osman i Mahomet: són dos tripulants musulmans que tenen un paper secundari a l’obra i que es posen de part de Malek en alguns moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada