Maragall vs. Maragall 09/12/2004 13:50
Rellegint el llibre Visions&Cants de Joan Maragall, poeta i escriptor del tombant de segle (del XIX al XX) i avi de l'actual president de Catalunya, no he pogut evitar sotmetre a comparació els dos personatges, units pel cognom i alguna cosa més. En Joan Maragall, a banda d'un poeta esplèndit, era un regeneracionista (un reformista que en diríem ara), partidari de la regeneració d'Espanya des dels diferents pobles que la formen. Un discurs, aquest, no tant diferent al programa federalista del seu nét. Tot i pertànyer a la burgesia barcelonina, com el seu nét, tenia idees força avançades per a l'època. Després de la setmana tràgica de 1909 (revolta popular que va omplir Barcelona de barricades, cadàvers i esglésies cremades, i que va acabar amb l'afusellament del pedagog anarquista Ferrer i Guàrdia per considerar-lo instigador dels fets), Maragall va defensar la reconciliació social, amb gran sorpresa pels seus companys de classe (social).Us recomano que llegiu el Cant II de "Els tres cants de la Guerra" (Visions&Cants, 1900), que dóna compte dels fets que van provocar la tràgica revolta. És aquell que comença: "Escolta Espanya la veu d'un fill que et parla en llengua no castellana..." i que acaba amb un enigmàtic "Adéu, Espanya!", que ha estat objecte de multiples interpretacions.Fa cent anys, i el discurs ja era aquest. Avui n'hi ha que encara creuen que la via regeneracionista és possible. Entre ells, el nét, el Maragall d'avui. Però després d'un segle, la situació és la que és.Ara que els nous regeneracionistes governen Catalunya i diuen tenir la clau i la solució plural pel govern de les espanyes, poden demostrar-ho. Podran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada