Mirmanda
Mirmanda és el nom d'una ciutat imaginària que la tradició situa al terme del municipi rossellonès de Terrats Se li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d'encantaments i de fades, en parlen.« | (parla la goja de Mirmanda:) Quant Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l'han aixecada, que de pedra ab glavi tosch quant los veyan dintre'l bosch, fins los roures tremolavan. La aixecaren, fent ensalms, ab reblums de quatre palms, ab palets de quatre canes, entre'l secá y l'ayguamoll, com la vila de Ripoll entremitj de dues aygues. Allí tinch lo meu casal, tancadeta ab un penyal sota'l casal hi há una balma; de joyells d'argent y d'or allí guardo mon tresor, com sos bonichs una garça. |
» |
—Jacint Verdaguer, Canigó
|
Mossèn Cinto evocà Mirmanda al cèlebre poema èpic Canigó, i Pere Vidal en (re)conta la llegenda de la ciutat a "Le Guide historique et pittoresque du département des Pyrénées Orientales" (1899).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada