Simbolisme de TALLAFERRO
El Comte Tallaferro és un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns, simbolitzant les guerres constants
dels temps històrics inicials de Catalunya. El personatge va ser creat per
Verdaguer durant els anys de la Renaixença catalana idealitzant esdeveniments
històrics de l'época del neixement de la pàtria. En el seu poema, Verdaguer
barreja situacions i personatges que havien existit amb personatges poétics,
mítics i idealitzats dins d'un marc geogràfic real a la Catalunya Nord.
L'objectiu principal del poeta fou de crear un símbol per
tal d'il·lustrar les dificultats del neixement de Catalunya i les qualitats que calien per
portar-ho a bon terme. Entre aquestes qualitats es poden mencionar la
tenacitat, el valor, la persistència, les idees clares i l'entusiasme.
Verdaguer va arribar a la idea d'aquest personatge durant la Renaixença per a
contrarestar les actituds complaents i la manca d'orgull que veia en el poble
català. El poeta estaba preocupat per la tendència al derrotisme i la manca
d'idealisme que empenyia els catalans del seu temps a acceptar el compromís del
provincianisme ofert pel poder central espanyol.
Verdaguer, igual que Josep Torras i Bages
(1846 - 1916), basava l'esperit català en les tradicions cristianes ancestrals.
Valerós i fort, al compte Tallaferro, com a bon cristià, no l'hi manquen
pensaments generosos vers els seus enemics.
Protagonisme a Canigó
Els guerrers sarraïns venen amb vaixells per envair Catalunya i el comte
Tallaferro els combat ferotgement. Sant Guillem
de Tolosa (768-812) lliura a Tallaferro una espasa
perquè el cristianisme no perdi
contra l'Islam. Aquesta espasa llegendària hauria
pertangut a Otger Cataló, valent
heroi que havia lluitat contra els sarraïns en èpoques pretèrites. Otger
Cataló, en caure ferit en batalla, hauria mort poc després als braços d'un avi
de Sant Guillem, que es va quedar l'espasa com a símbol de la defensa del
cristianisme.
Durant la nit el comte cau en ferotge combat; capturat i malferit es portat
a una nau enemiga. De cop, els fallaires venen nedant i calen foc a les naus
ancorades. El foc en forma de serps alades fantàstiques
incendia tots els vaixells dels sarraïns. Els guerrers cristians fugen i els
invasors moren ofegats.
Quan ix el sol un fallaire vell prega en nom del Pare,
del Fill i de l'Esperit Sant i guareix la ferida del Comte
Tallaferro. Aquest llança un sospir de tristor i, compassiu, pensa en els
pobres pares dels joves sarraïns morts. (Cant V - Tallaferro)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada