L'APARELL FONADOR

L’APARELL FONADOR

Rep el nom d’aparell fonador el sistema del cos humà capaç de produir o reproduir el so i amplificar-lo.

La veu és el resultat d’uns moviments corporals que milloren l’estat i la funcionalitat de l’aparell fonador. La veu és una característica exclusivament humana, cap animal és capaç d’utilitzar l’aparell fonador amb la complexitat ila capacitat expressiva dels éssers humans.

Dins del coll, a l’altura de la nou, hi ha les cordes vocals. Es tracta de dos cartílags molt elàstics que estan units per un dels extrems.

Quan l’aire surt dels pulmons passa per entremig de les cordes tancades, aquestes vibren i produeixen sons.

Quan aquests sons arriben a la boca, es converteixen en sons articulats que formen paraules gràcies a l’acció de la llengua, dels llavis, del paladar i de les dents (cavitats supraglòtiques).

FUNCIONAMENT DE L’APARELL FONADOR


Respiració

Fonació

Articulació

ESTATS PER ARRIBAR A PRODUIR EL SO

Respiració. Els organismes subglòtics

Formen part dels mecanismes Subglòtics que intervenen en la Respiració:

- La cavitat abdominal, formada per:
o – La musculatura Abdominal
o – Diafragma
- La cavitat toràcica, formada per:
o – Pulmons
o – Tràquea
o – Musculatura Toràcica

Els mecanismes subglòtics, que donen lloc a la respiració, tenen la missió de generar el corrent d’aire que cal per fer vibrar les cordes vocals; que té lloc quan inspirem i expirem. En aquesta fase, un 90 % de sons de producció de la parla tenen lloc en l’expiració, i solament un 10 % de sons d ela producció de la parla tenen lloc en la inspiració.


Formen part dels òrgans de fonació:

- La laringe:
- Estructura de sis cartílags
- L’os hioide
- Lligamnets musculars
- Les cordes vocals. Són uns plecs musculars recoberts d’una mucosa a l’interior de la laringe.
- També hi intervé la glotis, que és l’espai que hi ha entre les cordes vocals.


ÒRGANS DE LA FONACIÓ

La fonació es compon de diversos passos:
1. La rotació de l’aritenoide apropant les cordes vocals.
2. L’aire procedent dels pulmons passa per la glotis separant les cordes vocals.
L’efecte Bernoulli i l’elasticitat muscular produeixen un tancament de la glotis.
L’obertura i el tancament de la glotis mentre arriba aire als pulmons.
Quan es parla o es canta, l’aire que surt dels pulmons fa vibrar les cordes vocals, les quals s’obren o es tanquen més o menys per produir els diferents sons. Si l’espai és molt ample, un so greu; en canvi, si l’espai és molt estret, produïm un so agut. Els sons es poden transformar en paraules mitjançant la cavitat de la boca, la llengua, els llavis i les dents.

Formen part de les cavitats supraglòtiques, que intervenen en l’Articulació:


- La faringe, formada per unes parets musculars flexibles.
- La cavitat bucal, formada pel paladar: úvula, paladar tou i paladar dur.
- Llengua: àpex, dors (predors i postdors) i arrel
- Dents
- Llavis
- Mandíbules
- La cavitat nasal, que està formada per les fosses nasals i els narius i està connectada a la faringe