dijous, de maig 31, 2012
dimecres, de maig 30, 2012
dimarts, de maig 29, 2012
VISITA DEL SENYOR EMMANUEL LE MERLUS
Hem rebut la visita del senyor Emmanuel Le Merlus, el qual des de fa dos anys volta per les escoles de les zones bilingües d'Europa. Aqui teniu dues fotografies de la seva visita al nostre Institut. Ens ha comentat que encara li queden quatre mesos de voltar per Europa. Bona feina, senyor Emmanuel.
dijous, de maig 24, 2012
dimecres, de maig 23, 2012
dimarts, de maig 22, 2012
EL CATALÀ GUANYA ATRACTIU (article publicat al diari AVUI)
El català guanya atractiu
Un 10% dels castellanoparlants adopten l'idioma propi de Catalunya com el principal, segons un estudi de l'IEC
Augmenta el nombre de parlants de la llengua en tots els segments de la població
Notícies
relacionades
Notícies de
...
El català, malgrat els atacs de què ha estat objecte
últimament, manté un cert atractiu, si més no per a la població del Principat
de Catalunya. Així ho certifica l'estudi El català, al 2011: capacitat
d'atracció i llengua de consum als ‘media', que revela que un 9,9% de la
població de llengua inicial castellana ha adoptat el català com a llengua
principal, un percentatge molt superior al 2,2% de persones que ha fet el
procés invers (passar a tenir com a llengua principal el castellà, tot i tenir
com a idioma inicial el català). En el cas dels que tenen una altra llengua
materna, només un 6% acaben adoptant el català com a llengua principal, contra
un 19,8% que es decanten pel castellà.
“Globalment, el resultat és positiu per al català”, va
afirmar ahir Joaquim Torres, president de la Societat Catalana
de Sociolingüística durant la presentació de l'estudi, elaborat per la Xarxa Cruscat de
l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Torres va
explicar que el català avança, encara que sigui de manera “moderada”, en tots
els segments de població. Això sí, en alguns més que en d'altres.
Així, com més arrels familiars tingui la persona en un
territori de parla catalana, més tendència tindrà a adoptar el català com a
idioma principal. Per exemple: un 85,6% dels catalans amb els dos progenitors
nascuts a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears tenen el català com a
llengua inicial (87,1% com a llengua principal), mentre que només un 11,5% dels
nascuts a Catalunya amb pares de fora del territori de llengua catalana tenen
el català com a idioma inicial. La dada positiva per al català és que aquest
percentatge es dobla (23%) quan es demana als enquestats quin és el seu idioma
principal.
Pel que fa a la identificació amb la llengua segons el
nivell d'estudis, el percentatge dels que tenen el català com a llengua
principal augmenta de manera substancial com més alt és el nivell d'estudis. En
un extrem hi ha les persones sense estudis primaris acabats, de les quals només
un 21,7% tenen el català com a llengua principal (18,6% com a llengua inicial)
i en l'altre, un 57,2% de ciutadans amb estudis universitaris de segon cicle
que s'identifiquen amb el català (un 50,3% el tenen com a llengua inicial).
L'altre factor clau en l'augment del nombre de catalans que
consideren la llengua pròpia del país el seu idioma principal és el sentiment
nacional. D'acord amb les dades de l'estudi de la Xarxa Cruscat, només
un 4,4% dels ciutadans que es consideren només espanyols tenen el català com a
llengua principal, mentre que aquest percentatge es dispara entre els que es
consideren només catalans (un 94,1%).
En tot cas, tal com va recordar ahir Torres, el català
guanya parlants procedents tant del castellà com també d'altres idiomes.
Evolució positiva en els mitjans de comunicació
La llengua catalana està mostrant els últims anys un vigor
creixent en els mitjans de comunicació, un sector en què, tot i això, continua
estant en desavantatge respecte del castellà. Segons l'estudi de la Xarxa Cruscat de
l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un 74,5% de la
població de Catalunya (4.795.000 persones) consumeix almenys un mitjà de
comunicació en català, una xifra que el president de la Societat Catalana
de Sociolingüística, Joaquim Torres, considera “positiva”. Tot i això, alerta
que encara queda un percentatge considerable de catalans impermeable al català.
La penetració del català en els mitjans de comunicació és
molt desigual. En tres dels quatre mitjans examinats (televisió, internet i
premsa escrita) les audiències en la llengua pròpia de Catalunya estan en clara
inferioritat respecte del castellà i només en el cas de la ràdio hi ha un
equilibri. Malgrat tot, els últims anys hi ha hagut un increment notable del
consum de mitjans en català.
Per territoris, la presència del català és molt més elevada
a les comarques del nord i l'interior de Catalunya i més baixa a les de l'àrea
metropolitana de Barcelona.
El més positiu per al català és l'increment percentual de
les audiències en aquesta llengua, molt per sobre del dels mitjans en castellà,
que han reculat en el cas dels diaris i de la ràdio. Especialment remarcable és
la presència del català en el sector dels blocs d'internet.
dilluns, de maig 21, 2012
dilluns, de maig 14, 2012
dilluns, de maig 07, 2012
AUSCHWITZ, de Salvatore Quasimodo
Auschwitz
Allà
a baix, amor, a Auschwitz, lluny
del
Vístula, al llarg de la planura nòrdica,
en
un camp de mort: freda, fúnebre,
la
pluja sobre el rovell dels pals
i
la barreja de filferro de les tanques:
ni
arbres ni ocells en l’aire gris
o
en el nostre pensament, sinó inèrcia
i
dolor que la memòria deixa
al
seu silenci sense ironia o ira.
Tu
no vols elegies, idil·lis: sols
raons
de la nostra sort, ací,
tu,
tendra als contrastos de la ment,
incerta
davant una presència
clara
de vida. I la vida és ací,
en
cada negació sembla una certesa:
ací
escoltarem plorar l’àngel el monstre
les
nostres hores futures
colpejar
el més enllà, que és ací, etern
i
en moviment, no en una imatge
somiejada,
de possible pietat.
I
ací les metamorfosis, ací els mites.
Sense
noms de símbols o d’un déu,
són
crònica, llocs de la terra,
són
Auschwitz, amor. ¡Que de sobte
es
mutaren en fum d’ombra
els
estimats cossos d’Alfeu i d’Aretusa!
D’aquell
infern que s’obria amb inscripció
blanca:
"El treball us farà lliures",
va
eixir continu el fum
de
milers de dones fetes fora
a
l’alba dels tuguris contra el mur
del
tir al blanc o ofegades cridant
misericòrdia
a l’aigua amb les seues boques
d’esquelet
sota les dutxes de gas.
Tu
les trobaràs, soldat, en la teua
història
sota formes de rius, d’animals,
¿o
també ets tu cendra d’Auschwitz,
medalla
de silenci?
Queden
llargues trenes tancades en urnes
de
vidre encara cenyides per amulets
i
infinites ombres de petites sabates
i
bufandes d’hebreus: són relíquies
d’un
temps de saviesa, de sapiència
de
l’home fet a la mesura de les armes,
són
els mites, les nostres metamorfosis.
Sobre
els espais en què amor i plor
i
pietat es marciren, sota la pluja,
allà
a baix, es rebel·lava un no dins de nosaltres,
un
no a la mort, morta a Auschwitz,
per
a no repetir, des d’aquella fossa
de
cendres, la mort.
(QUASIMODO, Salvatore. El
fals i el verdader verd. Alzira: Bromera, 1993. Traducció Josep Ballester)
diumenge, de maig 06, 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)