dissabte, de febrer 05, 2005

Les oracions subordinades (1. Completives 1.1 Estructura)

Les oracions subordinades es caracteritzen essencialment per la seva manca d'independència sintàctica. Es caracteritzen pel fet que formen part d'un conjunt oracional, dins del qual fan funcions anàlogues o comparables a les dels elements de l'oració simple o dels seus complements.Tradicionalment es divideixen en tres grans grups: substantives -també anomenades completives-, adjectives i adverbials.

a) Les oracions subordinades completives presenten diverses estructures:

1. que (conj.) + oració
Exemple: vaig pensar que faries la feina
. La conjunció que no té cap altra funció que fer d'introductor de la clàusula; per tant, no fa cap funció sintàctica
. Cal manetnir la forma que davant les oracions completives (M'han dit que no faci l'enze). Cal evitar de fer desaparèixer la conjunció que -cosa que sí és correcte en castellà.
. La conjunció que no va mai precedida de preposició

2. (preposició +) infinitiu
Exemples: Els de segon de batxillerat volien fer un viatge a Sevilla, es proposa d'estudiar per als exàmens

3. Oració introduïda per

a) referit a persones
(prep. + ) qui
det/art + qui
(prep +) tothom... + qui

b) referit a coses
(prep. +) això/allò/el... + que
(prep +) tot... + que

Exemple: qui menja sopes se les pensa totes; has de dir la veritat qui et pregunti: tothom qui estudiï aprovarà.

Aquesta mena d'oracions completives que també s'anomenen oracions substantives de relatiu provenen d'oracions de relatiu que han sofert la pèrdua d'un atcedent genèric (persones, coses, etc) i és per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit.

Els pronoms relatius -que, qui-, amb els quals les introduïm, solen anar precedits d'un determinant, d'un demostratiu, etc.

En la llengua parlada s'usa sovint el que, aquell que (referits a persones) en lloc d'el qui, aquell qui.

4. què (pronom interrogatiu) + oracíó

Exemple: no em preocupa què diran

les completives amb valor interrogatiu poden ser directes (ens varen preguntar: vindreu amb cotxe?) o indirectes (No sé què diran del projecte).

5. si (conjunció) + oració
Exemple: No sé si tinc llibres de geologia.

Les oracions introduïdes per la conjunció si són interrogatives indirectes totals a diferència de les interrogatives indirectes, que són parcials.

Sovint les interrogatives amb si comporten la idea de dubte. El professor ha preguntat si ho sabien

Font: Llengua COU. Ed. Castellnou pàgs. 231-233)

Cap comentari: