EL NATURALISME

Hom anomena naturalisme l'escola literària nascuda a França pels volts del 1880, la qual es manifesta, sobretot, en la novel·lai en el teatre. De l'època romàntica sorgí el realisme en novel·la, però després del 1850 la difusió del positivisme i l'entusiasme, ple de fe, pls estudis científics conduïren els novel·listes a un nouplantejament, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa. L'escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i acepta la tesi de Taine: l'home és sotmès al determinisme univrsal; els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l'herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la bioloia i la fisiologia. La novel·la, doncs, no és més que una part de la història natural i l'escriptor ha d'usar els mètodes de la nova ciència: observació i experimentació. Zola dóna les normes de la nva escola al Roman Experimental (1880), al Naturalisme au théâtre (1881) i als Romanciers Naturalistes (1881). L'obra més significativa de Zola és Les Rougons Maquart, histoire naturelle et sociale d'una famille sous le Second Empire, on proposa un fresc soial del segon imperi, així com alzac ho hvia fet per a la Restauració i la monarquia de juliol. Els crítics parlaren per primer cop d'escola naturalista en ocasió del seu primer gran èxit L'assommoir (1887). Els adeptes es reunien a casa d'en Zola, de primer al carrer Saint Georges, i després a la casa de Médan, prop de París. Eren Paul Alexis, Henri Casard, Joris-Karl Huysmans, Léon Hernique i Guy de Maupassant, i publicaren un recull de narracions curte, amb el títol de Soirées de Médan (1880), que esdevingué un manifest del moviment. L'ESTÈTICA DEL NATURALISME Aquesta estètica es resumia en uns quants principis: 1. El primer precepte, heretat del realisme, era que: - La novel·la havia de ser radicalmnt objectiva i impersonal. -L'autor havia de romandre impassible, sense intervenir amb la seva simpatia o antipatia en el joc de les passions preses de la realitat. -L'emoció d'una novel·la havia de resultar espontàniament de les mateixes realitats descrites. -La novel·la havia de ser purament un mrall de l'ànima, una fidel pintura de la vida. 2. El segon precepte, ja específicament naturalista, era que: -La novel·la havia de ser una pura articulaciórganitzada d'obsewrvacions sobre les combinacions espontànies de la vida. Com a conseqüència d'aquest principi: La novel·la no havia d'aspirar més que a ésser una experiència de laboratori, mitjançant la qual l'autor havia d'induir dels fets exposats una llei certa i necessària; per això, la novel·la naturalista fou batejada amb el nom de novel·la experimental. 3. El tercer precepte és, com a conseqüència de l'anterior, que: -L'autor ha de treballar aquesta experiència amb un criteri cruament determinista, això és: L'autor ha de creure que totes les accions humanes són producte de lleis fisilògiques fatals (de les quals les principals són les de l'herència i del medi ambient). El naturalisme no veié en la vida humana altra cosa que fenòmens de la neurosi, efectes de la funció nutritiva i resultats de l'instint sexual.