ANTECEDENTS DE L'11 DE SETEMBRE

1539	Edicte de Villers-Cotterêts, signat per Francesc I de França, mitjançant el qual tots els documents oficials de França havien de ser redactats en “vulgar françois”.
1609 a 1621	Treva dels dotze anys amb els Països Baixos, amb la qual cosa la monarquia hispànica aconseguia una mica de tranquil·litat i una disminució significativa pel que fa a les despeses bèl·liques.
1635	Guerra amb França i reclutament forçat de segadors convertits en soldats.
1637	Perill d’invasió francesa, la qual cosa obligà a augmentar la presència de tropes reials a uns 15000 homes. El lloctinent general, en virtut de l’usatge Princeps Namque, proclamà una lleva general. Victòria francesa de Leucata. Tot el Principat es convertí en un punt de guerra.
1638	Eleccions que fan recaure en mans de Pau Claris i Jaume Ferran els càrrecs de diputat i oïdor; Francesc Tamarit és escollit diputat militar. Enfrontament de la Generalitat amb el lloctinent general de Catalunya, arran de la guerra amb França.
1639	Pragmàtiques reials contra els francesos que vivien a Catalunya, exigència del pagament de 50000 lliures i de 50000 lliures més el 1640 a la ciutat de Barcelona; la petició reial d’un préstec de 700000 ducats van fer que la Generalitat es col·loqués en contra del poder reial.
1640	L'intent d’incautació dels ingressos de la Generalitat i l' empresonament (18 de març) del diputat militar Francesc de Tamarit suposà definitivament el trencament de relacions amb el rei Felip IV. Alçament generalitzat, a partir del mes de maig, de tota la població del Principat, i possiblement de zones frontereres dels regnes d’Aragó i de València contra la mobilització dels terços de l’exèrcit reial i la pretensió que fossin allotjats dins de les poblacions. Incendi, el 4 de maig, de l’església de Riudarenes. Inici d’una mena de guerra per part de la població contra l’exèrcit reial; la població comptava amb uns 4000 homes o amb uns 800 homes, segons els dies. El 22 de maig pagesos armats del Vallès entraren a Barcelona per defensar la ciutat contra un rumor d’entrada dels terços; aquests alçaments que es produïren en diverses ciutats del Principat culminaren el dia 7 de juny, dia de Corpus, amb l’entrada habitual dels segadors a Barcelona. HI entraren uns 500 homes armats amb pedrenyals, dagues i punyals que acabaren amb la vida del lloctinent general comte de Santa Coloma. Nova arribada de tropes reials al Rosselló cosa que provocà seriosos incidents a Perpinyà que tancà les seves portes, però fou bombardejada i incendiada i obligada a allotjar els soldats. El 22 de juny es desplaçaren a Perpinyà el nou lloctinent general, el duc de Cardona, i el diputat militar Francesc de Tamarit.
1641	La Generalitat convocà una mena de Corts pròpies on es constatà que si es volia continuar amb l’enfrontament amb les tropes reials calia comptar amb l’ajut de França. El 17 de gener hom proclamà la República Catalana lliure, sota la protecció francesa. Una setmana més tard, davant l’alarmant penetració de l’exèrcit de Felip IV, Pau Claris, president de la Generalitat,  proclamava (23 de gener) el rei de França comte de Barcelona i posava el principat de Catalunya sota la sobirania francesa. El 26 de gener de 1641, l’exèrcit castellà, sota les ordres del marquès de los Vélez fou derrotat àmpliament a Montjuïc i obligat a retirar-se a Tarragona. Lluís XIII era reconegut com a rei per la major part de la població del Principat, però Perpinyà i Salses es trobaven a les mans de Felip IV. El 27 de febrer de 1641 mor Pau Claris i el control del govern a la zona ocupada per França passà a mans dels francesos; el primer virrei francès fou el mariscal Brezé, cunyat de Richelieu, el qual reorganitzà l’Audiència.
1642	Durant l’estiu Perpinyà i Salses, i amb això el control dels comtats nordpirinencs, passaren a mans dels francesos. El bisbe de Barcelona fou expulsat del bisbat perquè es negà a jurar fidelitat al nou règim presidit pels francesos. El lloctinent francès Philippe La Motte rebia el títol i els béns del duc de Cardona.
1643	El bisbe de Girona fou expulsat de la seva seu perquè es negà a jurar fidelitat a les noves autoritats franceses
1644	Lleida i les comarques lleidatanes passen a sobirania de Felip IV de Castella.
1646	Els béns dels qui es negaven a jurar fidelitat a les autoritats franceses i emprenien camí de l’exili eren confiscats i donats en recompensa als fidels francòfils.
1648 1650	Tortosa passa a mans dels francesos, fins al 1652.
1650 1652	Episodi de pesta al Principat. La ciutat de Barcelona, que comptava amb uns 50000 habitants l’any 1650 en perdé uns 30000 els dos anys següents; aquest descens de població es degué, entre altres causes, al contagi d ela pesta, al setge i a l’èxode
1652	La dominació francesa quedà reduïda als comtats del Rosselló i la Cerdanya i a la fortalesa de Roses. Barcelona capitula a l’exèrcit de Felip IV. La corona se’n reserva el control militar de la ciutat, i, de moment, el control de les insaculacions als càrrecs municipals i de la Generalitat. Les possessions municipals passaren a mans de la Corona; era ratificat el conseller sisè i es refusava el dret de cobertura.
1653	Es generalitzen per tot el país no solament els problemes que deriven de l’allotjament de les tropes espanyoles o franceses, sinó, a més, l’actuació d’aquestes tropes com enemigues o estrangeres que, sense cap mena d’escrúpols, es dediquen al pillatge i a matar al seu pas per les poblacions
1659	Entre el 13 d’agost i el 7 de novembre de 1659 el ministres Mazarino, per part de Lluís XIV, i Luís de Haro, per part de Felip IV, se signà a illa dels Faisans, al Bidasoa, la pau dels Pirineus. Un dels apartats del Tractat afectava de ple Catalunya perquè les comarques del Rosselló, del Conflent, del Capcir, del Rosselló i bona part de la Cerdanya, passaren a França. A banda d’aquesta “transacció” s’acordà el casament de Maria Teresa, filla de Felip IV amb el rei Lluís XIV –amb la qual cosa es col·locava la llavor del futur conflicte de la guerra de Successió, tot i que en el tractat s’estipulava que el casament dels reis significava la renúncia a la corona hispànica
1660	Acord de Ceret, del 31 de maig, pel qual Mazarino i Haro decidiren que passarien a França tot el Rosselló i el Conflent, així com 33 poblacions de la Cerdanya, ala vall del Querol, fins a comunicar amb el Capcir. Catalunya perdia, ambn aquest tractat la cinquena part del territori. El 12 de juliol de 1660 hom ordena la dissolució de la governació general dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, del consell reial amb el mestre racional i del conjunt de l’administració del reial patrimoni i de la Diputació del General de Catalunya. Totes aquestes institucions tenien la seu a Perpinyà des de la capitulació de Barcelona el 1652. Es creà el Consell Sobirà del Rosselló com a òrgan màxim de justícia i de govern, format pel president, els consellers i l’advocat general (càrrecs ocupats per catalans del Principat profrancesos refugiats al Rosselló). Hom creà igualment el nou càrrec d’intendent general, amb àmplies atribucions administratives, econòmiques i polítiques, ja que escollia els cònsols i controlava els consells municipals. El país, ja definitivament sota administració francesa, quedà dividit en tres vegueries: la del Rosselló (el Rosselló i el Vallespir), la del Conflent (el Conflent i el Capcir, amb capital a Vilafranca i després a Prada) i la de la Cerdanya.
1662	Mor executada a Perpinyà Teresa de Camprodon, acusada d’haver-se revoltat contra els francesos. A partir d’aquest any l’eglésia esdevé una arma poderosa pel que fa a la francesització. D’ençà d ela mort del bisbe d’Elna Vicenç de Margarit i de Biure, només francesos ocuparen aquesta seu. La Companyia de Jesús esdevingué un eficaç instrument polític d’assimilació francesa
1666	Aixecament de bandes de voluntaris armats, anomenats angelets, al Vallespir i als Aspres, sota la direcció de Josep de la Trinxeria.
1667	Al mes de juny declaració de guerra entre França i Espanya. Invasió del Rosselló per part de l’exèrcit del lloctinent general de Catalunya duc d’Osuna, amb voluntaris angelets rossellonesos.  Guerra de Devolució.
1670	Els angelets s’apoderaren d’Arles i de Ceret. Derrota del grup dels angeletes i repressió extremament dura del moviment pel Consell Sobirà.
1672 a 1678	Guerra d’Holanda que acaba amb la pau de Nimega
1673	Es prohibeix als estudiants rossellonesos de cursar estudis al Principat
1674	Entrada del general San Germán a Bellaguarda, Ceret i Arles. Intent dels angelets de foragitar l’exèrcit francès. La conspiració es tramà a Vilafranca del Conflent, a Perpinyà i a Palaldà. El complot, però, fracassà i el seu capitost, Manuel Descatllar, fou executat.
1676	Primera predicació en francès a la catedral de Perpinyà durant la Quaresma. Hom pronuncià per primera vegada en francès un discurs al Consell Sobirà del Rosselló.
1678	Pau de Nimega.
1681	Els llibres oficials havien de ser escrits obligatòriament en francès.
1682	Obligatorietat del coneixement del francès a la Catalunya del Nord per a l’exercici de càrrecs públics.
1689	Els francesos ocupen Olot, el Ripollès i Vic.
1691 1692	L’esquadra francesa bombardeja Barcelona i Alacant.
1693	Els francesos ocupen Roses. Lluites armades al País Valencià en les revoltes conegudes com “Segona Germania”. Relacions sovintejades entre agermanats i bandolers.
1694	Els francesos ocupen Girona, Hostalric i Castellfollit de la Roca.
1697	El general francès duc de Vendôme assetjà Barcelona i intentà d’integrar Catalunya a la monarquia francesa. Vendôme arribà a jurar com a lloctinent general, a la catedral de Barcelona, les constitucions  de Catalunya. A la tardor, se signà la Pau de Rijswijk on s’acordà l’evacuació de les tropes franceses que hi havia al Principat i el retorn a les fronteres establertes a la Pau dels Pirineus.
1698	Nomenament de Jordi de Hessen-Darmstadt coma  lloctinent general de Catalunya
1699	Mor el príncep Josep Ferran de Baviera, nét de la infanta Margarida, filla de Felip IV de Castella.
1700	Mort de Carles II. Narcís Feliu de la Penya deia: “ha muerto nuestro adorado monarca Carlos II (...); eligió (...) al duque de Anjou (...) con admiración de Cataluña (...) lo que fue ocasión de recelar algún engaño (...)” En el testament de Carles II, fet a última hora, establia com a successor el duc d’Anjou, Felip, nét del rei de França Lluís XIV i de la seva muller Maria Teresa d’Àustria (filla de Felip IV de Castella). El 16 de novembre, Lluís XIV s’apressava a nomenar Felip d’Anjou com a rei d’Espanya. Obligatorietat a les comarques catalanes de França de redactar en francès els actes judicials.
1701	El 18 de febrer Felip entrà a Madrid i hi fou proclamat rei de Castella com a Felip V. Destitució del lloctinent general Jordi de Hessen-Darmstadt, per desafecte als Borbons i nomenament de Velasco com a nou virrei. Manuel d’Oms i de Santa Pau exlamà la famosa frase: “Ja no hi ha Pirineus”. El 12 d’octubre inicià corts –que durarien cosa de tres mesos- a Barcelona, corts que durarien fins al 14 de gener de 1702. Les constitucions aprovades en aquestes corts foren molt favorables a Catalunya ja que atorgaven: el permís de negociar amb Amèrica, un port franc per a Barcelona, la creació d’una companyia nàutica. El rei, a canvi, rebé un donatiu d’un milió i mig de lliuresi un servei de dotze milions de lliures pagadores en sia anys. Casament de Felip V amb Maria Lluïsa de Savoia el 2 de novembre de 1701. Constitució de la Gran Aliança de la Haia entre Gran Bretanya, Holanda i l’Imperi, que propugnaven com a candidat a la corona espanyola l’arxiduc Carles, fill de l’emperador Leopold i nét de la infanta Maria, filla de Felip III de Castella.
1702	El mes de març els aliats declararen la guerra a Felip V i a França.
1703	Portugal s’adherí als aliats i Leopold féu proclamar l’arxiduc Carles rei d’Espanya a Viena.
1704	Desembarcament a Lisboa de l’Arxiduc. Comença la guerra en territori hispànic. L’alta noblesa del Principat es mostrà majoritàriament partidària del rei Felip, a excepció d ela casa de Pinós. Aquesta inclinació també fou la que s’observa als regnes d’Aragó i de València. Els comerciants del Principat es mostraren en llur majoria partidaris de Carles III, mentre que al País Valencià foren les classes mitjanes rurals i les professions liberals proporcionaren el gros de les files austriacistes i a Mallorca les famílies xuetes que havien escapat de la persecució de la Inquisició no tenien cap pes polític ni econòmic. Bombardeig de Barcelona per part de larmada aliada comandada pel príncep Jordi de Hessen-Darmstadt i fracàs de la conspiració que pretenia fer passar el Principat al cantó austriacista. Els partidaris austriacistes, seguiidors de Jordi de Hesse-Darmstadt, són durament reprimits.
1705	Els aliats prengueren Gibraltar i iniciaren l’ocupació de la Corona catalano-aragonesa pel País Valencià. Prengueren Altea i els pobles de la Marina passaren a engruixir les files de l’arxiduc. El general Basset aconseguí la rendició de Dénia. Per la seva banda, el general Nebot aconseguí la rendició de Gandia i Oliva i obligava el duc de Gandia a exiliar-se. Hom aplicà el terme “maulets” als partidaris austriacistes mentre que el terme “botiflers” –és a dir galtes inflades”- s’aplicà als filipistes. El 16 de setembre es rendí la ciutat de València al general austriacista Basset. Signatura del Pacte de Gènova el 20 de juny de 1705 entre Mitford Crowe i els catalans Antoni de Peguera i Aimerich, senyor de Foix i de Torrelles a l’Alt Pendès, membre de l’Acadèmia del Desconfiats, i l’advocat Domènec Perera. La Gran Bretanya prometia ajuda militar (8000 homes de peu, 2000 a cavall i municions), el respecte per part de Carles III a les lleis i privilegis de Catalunya i la ratificació del pacte davant dels diputats i el Consell de Cent, un cop rendida la ciutat a les forces aliades. S’empresonaren partidaris austriacistes com el notari Ramon de Vilana-Perles i Narcís Feliu de la Penya. El 20 de juliol, coincidint amb l’arribada de la flota aliada, els vigatans iniciaren la marxa devers Barcelona de manera ostentosa. Les tropes aliades desembarcades a la riba del Besòs arribaren a 14000 homes. L’atac a Montjuïc del 14 de setembre fou decisiu. En l’atac a Montjuïc el 14 de setembre morí el príncep de Hessen-Darmstadt. Capitulació de Barcelona el dia 9 d’octubre. Mort de l’emperador Leopold I d’Àustria. Josep I, el seu fill, és proclamat emperador. El dia 7 de novembre l’arxiduc Carles entrà solemnement a la ciutat, jurà les constitucions catalanes i fou reconegut rei amb el nom de Carles III. El 5 de desembre s’inauguraren les Corts davant l’assistència de 36 síndics de ciutats, uns 200 membres de l’estament militar i un bon nombre d’eclesiàstics. La constitució primera de les Corts declarava l’exclusió definitiva dels Borbons a les corones hispàniques i també la successió de Carles III com a rei al “present Principat, comtats de Rosselló i Cerdanya i altres regnes de la monarquia d’Espanya”. Felip V envià el mariscal Tessé, que sortí de Madrid, en direcció al Principat
1706	El 23 de febrer sortia de Madrid el mateix Felip V i el 14 de març es reunia amb Tessé a Casp. Arribaren a convocar un exèrcit de 10000 homes. L’exèrcit borbònic trobà poca resistència fins arribar a la ciutat de Lleida, que era defensada per Enric de Hessen-Darmstadt. Barcelona es preparà per resistir i formà la coronela. Hom clogué precipitadament les corts el 31 de març i dos dies després començà el setge de Barcelona per part de les tropes borbòniques. Tanmateix, l’arribada de la flota aliada obligà la flota francesa a marxar i aviat l’exèrcit borbònic també se’n retirà. El 2 de juliol Carles III entrà victoriosament a Madrid i hi fou proclamat rei de Castella.  El 15 de juliol entrà triomfalment a Saragossa i el 8 d’agost es retirà a València, on romangué uns sis mesos. Capitulació el mes de setembre de Mallorca, Menorca i Eivissa. L’1 d’octubre, el comte de Savallà fou designat lloctinent del rei Carles III. L’11 d’octubre Oriola caigué a mans filipistes. Elx va caure a mans del duc de Berwick igual que la ciutat de Cartagena.
1707	El dia 25 d’abril les forces aliades comandades pel marquès das Minas i per lord Galway foren derrotades per les forces castellanofranceses comandades pel duc de Berwick a la batalla d’Almansa. El 8 de maig Berwick aconseguí la rendició de la ciutat de València. La ciutat de Saragossa capitulà també a les forces filipistes el mateix 8 de maig. El 6 de juny el general francès D’Asfeld atacava Xàtiva la qual fou incendiada i completament arrasada. Nàpols i Sicília passaren a l’obediència de Carles III. El 29 de juny un decret reial de Felip V abolia els furs valencians i aragonesos. El 9 de setembre s’inicià el setge de Lleida; la població es rendí el 14 d’octubre, però el castell resistí fins al 14 de novembre
1708	Casament de Carles III amb Elisabet Cristina de Brunswick a la ciutat de Barcelona. Dénia el 17 de novembre i Alacant el 7 de desembre caigueren a mans dels filipistes. El juliol els aliats havien conquerit Sardenya. L’11 de juliol Tortosa capitulà a les forces de Felip V. El 17 de setembre tropes anglo-holandeses de l’almirall Leake, comandades pel general Stanhope conqueriren Menorca sense gaire resistència
1709	Victòria aliada el 27 de juliol a Almenar. El 21 d’agost Carles III entrà novament a Saragossa i recobrà Aragó. El 28 de setembre tornà a entrar a Madrid. El 6 de desembre les tropes aliades foren derrotades a Brihuega i Villaviciosa.
1710	El 15 de desembre les tropes borbòniques del duc de Noailles iniciaren el setge de la ciutat de Girona
1711	El 25 de gener caigué la ciutat de Girona. Mort de l’emperador Josep, germà de Carles III, el qual esdevenia així emperador amb el nom de Carles VI. El 27 de setembre Carles III deixà Barcelona per fer-se càrrec de l’imperi.
1712	S’inicià a Utrecht una conferència de pau entre França i les potències marítimes de Gran Bretanya i Holanda. El mes de desembre sortiren de Catalunya les tropes angleses, seguides de les portugueses i les holandeses.
1713	El 19 de març deixà Catalunya l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunswick, amb ella s’embarcaren també tots els diplomàtics estrangers i nombroses famílies nobles austriacistes. El general Starhemberg restava a Barcelona en nom de l’emperador i el 20 de  març jurà el càrrec de lloctinent general, tot i que al cap de pocs dies abandonà la ciutat arran del Tractat d’Utrecht. Se signà el tractat d’Utrecht. Espanya i les Índies eren garantides a Felip V. La garantia de les llibertats catalanes, a la qual Gran Bretanya s’havia compromès pel pacte de Gènova, fou deixada de moment en suspens. El mes de juliol Barcelona era invitada a rendir-se a Felip V a canvi d’un equívoc compromís de clemència. El 9 de juliol la Junta dels tres braços, reunida a Barcelona acordà de continuar la lluita a ultrança contra Felip V (la votació es clogué amb el resultat de 78 vots contra 45 i amb la inhibició del braç religiós). Manuel Ferrer i Ciges pronuncià un discurs on exposava amb precisió tots els mòbils per a continuar lluitant El mes d’agost s’acordà la suspensió d’hostilitats entre els aliats i el bàndol de Felip V. La Gran Bretanya rebia de França diverses concessions territorials a Amèrica i el reconeixement de la dinastia dels Hannover; a més, rebia dels Borbons l’assentament de negres i el vaixell de permiso per comerciar amb Amèrica i els territoris de Gibraltar i Menorca. Sicília passava als Savoia
1714	El mes de juny se signà la pau entre Felip V i l’imperi. El mes de juliol de 1714 es formalitzà el setge de Barcelona amb l’arribada del duc de Berwick i de grans reforços francesos. En total uns 40000 homes. La ciutat comptava només amb uns 6000 homes: uns 1500 de forces regulars d’infanteria, 380 de cavalleria i la resta formada per oficis i per ciutadans en la disposició defensiva de la coronela, comandada per Antoni de Villarroel. L’11 de setembre capitulava Barcelona. Una setmana després Manuel Desvalls ho feia a Cardona.
1715	El juliol capitularen Mallorca i Eivissa. El mes de febrer se signa la pau amb Portugal