tag:blogger.com,1999:blog-84819632024-02-07T13:32:41.386+01:00BATXILLERATapunts, BATXILLERAT, literatura i gramàtica catalanesmiquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.comBlogger885125tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-48245850011356417172015-03-09T21:36:00.001+01:002015-03-09T21:36:28.519+01:00LA PLAÇA DEL DIAMANT (KATALIN KULIN -Universitat de Budapest) dins BOLETIN DE LA ASOCIACIÓN EUROPEA DE PROFESORES DE ESPAÑOL. AÑO X. Núm 18. MARÇ, 1978<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">LA PLAÇA DEL
DIAMANT </span></b><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">(Katalin
Kulin, Universitat de Budapest)<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">L’anàlisi que teniu a
continuació és un intent de resoldre –molt parcialment- el secret d’aquesta
novel·la que mitjançant la narració d’una dona d’escassa cultura sap evocar una
pregona experiència intel·lectual i existencial. Atès que es tracta d’una obra
que indubtablement és un dels millors encerts narratius en el món hispànic
contemporani, penso que pot tenir molt d’interès per a qualsevol admirador de
la civilització ibèrica. Aquest col·loqui ha pogut ampliar la nostra visió
sobre l’espanyolitat tan rica en la pluralitat dels seus idiomes i els seus
respectius fenòmens culturals. Alhora ha destacat el significat que té la presa
de consciència en la superació del conflicte originat per qualsevol jerarquia
entre idiomes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si bé la
meva ponència, pel tema que tracta, és un humil homenatge a la pluralitat de la
cultura hispànica, la novel·la en si és –com veurem- la història d’una presa de
consciència com a únic camí possible de la llibertat humana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La plaça del Diamant</i> té una acció
senzilla. Una noia, Natàlia, que treballa en una pastisseria, es casa amb un
jove fuster Quimet, que li posa de sobrenom Colometa. Tenen dos fills. Quan la
situació econòmica empitjora, la Colometa es veu obligada a treballar
d’interina. El seu marit cria coloms que s’ensenyoreixen del pis mentre els
nens es queden sols a casa. La Colometa s’afarta de netejar les porqueries dels
coloms i se sent marejada per llur constant parrupeig. Decideix alliberar-se’n
traient-ne els ous de les ponedores. Com a resultat d’una lluita desesperada i
insomnis d’uns quants mesos, acaba amb els coloms. Esclata la guerra civil. En
Quimet i els seus amics es moren. Acabada la guerra, la Natàlia no troba feina.
Després de quedar-se sense menjar durant dos dies, decideix matar els seus dos
fills i suïcidar-se. El botiguer a qui compra salfumant per poder-se matar li
ofereix feina i més tard es casa amb ella assegurant, tant a ella com als seus
fills, una vida còmoda i tranquil·la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’autora
no vol donar categoria a aquesta història quotidiana sense cap desenllaç
tràgic. La majoria dels personatges pertanyen al camp republicà i se’n coneixen
els problemes i misèries. Tanmateix, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
plaça del Diamant</i> no és una novel·la de la guerra civil si més no no l’és
en el sentit corrent de la paraula, quin és el tema, aleshores, d’aquesta
novel·la d’estructura tradicional sense recursos artístics extraordinaris? Per
què ha triat l’escriptora no solament com a protagonista sinó també com a
narradora una noia d’escassa cultura quasi inarticulada a nivell de la
capacitat d’expressió?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">En la narrativa moderna sovint
es fa servir un narrador incapacitat, per tal de crear una atmosfera de
misteri, la qual cosa obliga el lector a completar per si mateix el relat que
té les més diverses deficiències. La incompetència del narrador a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Plaça del Diamant</i>, lluny de ser només
un mètode suggestiu, fins i tot planteja el tema central. Una sola observació
de la protagonista a la qual cap antecedent<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>serveix d’explicació i que fins i tot sembla que no té lògica ens fa
veure el tema: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el meu pare sempre em
deia que jo era de mena exigent... però és que a mi em passava que no sabia ben
bé per què era al món.</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;">No s’arriba a entendre per què
una noia com la Natàlia, modesta i sempre disposada a adaptar-se a les
circumstàncies més difícils es qualifica com a exigent. Tanmateix, cal tenir en
compte el que diu ella, ja pràcticament al punt de mort per inanició, i pensant
en els qui proposen de perllongar la seva existència tot menjant deixalles o
herbes: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per poder menjar herba calia
l’esforç d’anar-la a cercar i l’herba, al capdavall, no és res!... Havia après
de llegir i d’escriure i venia pastissos i caramels i xocolatines plenes i
xocolatines buides amb licor a dintre. I anava pel carrer com una persona al
costat de les altres persones. Havia après de llegir i d’escriure i havia
servit i havia ajudat.</i>” Òbviament, la Natàlia és incapaç de renunciar a la
seva dignitat humana, a una qualitat i a una categoria que li són innates i que
la van impulsar a iniciar una cerca sense que ella mateixa s’hagués adonat del
veritable propòsit d’aquesta cerca. És el lent camí, la feixuga exploració de
la seva pròpia consciència que ens talla la respiració per la força de la seva
empenta en un individu gairebé inarticulat al nivell de la paraula la
personalitat i emocions del qual són un testimoni inoblidable que l’essència
humana, tot i que de manera latent, està sempre present i pot manifestar-se en
les persones més humils i oprimides.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i l’aparent
simplicitat, fidel reflex de la consciència amb prou feines desenvolupada per
la protagonista, l’autora sap expressar el seu tema aplicant-hi una sèrie de
motius que tornen a aparèixer a la novel·la, moltes vegades entrellaçats, e els
moments més decisius de la vida de la Natàlia. Un d’aquests motius és la
balança gravada a la paret de l’escala de la seva primera casa. L’autora no
explica mai l’obsessió de la Natàlia de tocar la balança. Encara no està
casada, o sigui, es troba al llindar de la seva vida matrimonial quan la
descobreix. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’un dels plats penjava una
mica més avall que l’altre</i>”. S’hi esmenta per segona vegada la balança quan
la Natàlia va a buscar el salfumant ja decidida a suïcidar-se i a matar els
seus fills. . La tocarà novament de camí l’Antoni que li demanarà la mà.
Reapareix el motiu al final de la novel·la. La Natàlia en la seva lluita
agònica per comprendre’s a si mateixa vol entrar a la seva antiga casa. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Volia pujar a dalt, fins al meu pis, fins al
meu terra, fins a les balances i tocar-les passant</i>.” La balança és un
emblema antic que la Justícia representada com a cega porta a la seves mans. La
destinació d’una persona depèn de la posició dels plats. Destí i justícia
s’uneixen en aquest emblema igual que a la vida de la Natàlia. Està ben
justificat que lla no pugui entrar a la seva antiga casa a preguntar a la
balança el seu destí en el moment crític de la seva presa de consciència. Ha de
ser ella la qui acabi la lluita empresa per al seu propi alliberament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un altre
motiu recurrent és de les nines exposades a l’aparador. Tampoc no s’explica per
què exerceixen aquesta atracció sobre la Natàlia. És igualment abans del seu
casament quan la trobem, per primera vegada, parada davant l’aparador que més
tard tornarà a mirar en haver-se trobat amb el seu antic xicot. Comenta aquesta
trobada al marit però “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">no li vaig dir que
quan havia baixat del tramvia, havia anat a mirar les nines a l’aparador de la
casa d’hules</i>”. Ja en plena misèria i fam quedarà de nou parada mirant un
osset que, en opinió de la Natàlia, el mira a ella. El protagonista d’un conte
de Faulkner que porta el títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ós</i>
sent el mateix, és l‘ós qui la mira. En tots dos casos es tracta d’una
personificació i també d’un desig de conèixer algun secret ocult que pot donar orientació
en el laberint de l’existència. La fascinació que exerceixen les nines és el
tema central del conte de la Rodoreda. Un jove ben plantat omple casa seva de
nines i els dedica la seva vida. Hi ha un intercanvi misteriós entre elles i el
jove. Elles sembla que li succionin l’ànima fins que –amb el suïcidi- ell es
converteix en un ésser inanimat. L’atracció que se sent per un objecte fet a
imatge i semblança dels éssers vius és a causa de l’enigma que l’home li
atribueix creient encarnat en ell el que prové de la seva pròpia ànima. És el
mateix enigma, la mateixa qüestió, que s’ha posat la Natàlia de molt jove: per
què és al món?,o sigui, qui és ella? L’autoidentificació inconscient de la
Natàlia amb l’osset és encara més òbvia quan anant a buscar el salfumant li sap
greu de no trobar l’osset a l’aparador, com si la vida se n’hagués anat amb
ell. Tot i ésser joguines les nines, representen també un món sense misèria ni
problemes, un món amb el qual la Natàlia voldria substituir la cruel realitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De retorn
a casa amb el salfumant a les mans torna a veure les nines, però aquesta vegada
ja no és per a mirar-les i, a les acaballes del llibre, només les esmentarà
entre els objectes que flanquejaran el camí cap a la seva antiga casa, i
serviran per al retrobament amb la seva pròpia joventut. L’atractiu de les
nines va desapareixent en la mesura que Natàlia deixa el món semiconscient de
la infantesa i es converteix en una personalitat plena i madura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva
presa de consciència tan lenta i difícil, que, en última anàlisi s’ex0plica per
la seva situació social, es troba obstaculitzada per en Quimet el qual,
inconscientment, es refà de les injustícies i humiliacions que comporta la capa
social a la qual pertany tot dominant la seva dona. Aprofita la ingenuïtat de
la seva dona per mantenir i enfortir el seu poder sobre ella tot amagant-li amb
quina força se sent subjugat pel seu encant femení. La voluntat de posseir
Colometa revela que vol posseir-la com un objecte o un animal. És una
degradació instintiva i inconscient contra la qual la Natàlia protesta amb una
revolta silenciosa i igualment inconscient en matar els coloms, símbol viu
d’aquell ésser meitat animal-meitat objecte en el qual Quimet la vol
transformar. El joc paral·lel permanent entre la Natàlia-Colometa i els coloms
és un dels motius més transcendentals de la novel·la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La presó
–la gàbia dels coloms- invisible, en la qual l’havia ficat en Quimet no s’obre
ni amb la seva mort. Interioritzar la llibertat és una de les rasques més
difícils que de cap manera és conseqüència automàtica de la desaparició de
l’opressor. (Cal dir que en Quimet té un doble paper i no és únicament
d’opressor amb la seva dona mentre dins de la societat ell mateix pertany als
oprimits.) El caos que domina la consciència de la Natàlia després de la mort
del seu marit, és descrit magistralment: “A la nit, si em despertava, tenia
tots els dintres com una casa quan vénen els homes de la conductora i ho treuen
tot de lloc. Així estava jo per dintre amb armaris al rebedor i cadires de
potes enlaire i tasses per terra a punt d’embolicar amb paper i ficar en una
capsa amb palla i el somier i el llit desfet contra la paret i tot desordenat.”
També és significatiu que la Natàlia descobrís el cadàver de l’últim colom en
rebre la notícia de la mort d’en Quimet.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
remordiment per la matança dels coloms és el que origina el malson de la
Natàlia abatuda per una misèria desesperada. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Em vaig adormir amb el cap que se’m partia i amb els peus com un glaç.
I van venir unes mans. El sostre de l’habitació es va fer tou com si fos de
núvol. Eren unes mans de cotó fluix, sense ossos. I mentre baixaven es feien
transparents, com les meves mans, quan, de petita, les mirava contra sol. I
aquestes mans que sortien del sostres juntes, mentre baixaven ja no eren nens.
Eren ous. I les mans agafaven els nens tots fets de closca i amb el rovell a
dintre, i els aixecaven amb molt de compte i els començaven a sacsejar de
primer sense pressa i aviat amb ràbia, com si tota la ràbia dels coloms i de la
guerra i d’haver perdut s’hagués ficat en aquelles mans que sacsejaven els meus
fills</i>.” Les mans misterioses repeteixen l’acte comès per la Natàlia contra
els colomins, però aquesta vegada les víctimes són els seus fills.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Decideix
matar-se i matar-los i en la bogeria de la seva voluntat destructora se li
apareixen en una visió els innombrables morts de la guerra com boletes de sang
que envaeixen el món mentre ella es converteix en colom: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola Colometa... Amb la cara com
una taca blanca damunt del negre del dol... amunt, Colometa, que darrere teu hi
ha tota la pena del món, desfés-te de la pena del món, Colometa. Corre, de
pressa. Corre més de pressa, que les boletes de sang no et parin al caminar,
que no t’atrapin, vola amunt, escales amunt, cap al teu terrat, cap al teu
colomar... vola, Colometa. Vola, vola, amb els ulls rodonets i el bec amb els
foradets per nas al capdamunt..</i>.” Natàlia, que abans es revoltava contra
els coloms sense adonar-se del que era la seva personalitat deformada per en
Quimet a qui odiava i volia matar, en aquest instant s’identifica amb el coloms
tot acceptant-se a ella mateix com un ésser oprimit i transformat en objecte no
només per en Quimet sinó pel món sencer, un ésser incapaç de trobar una vida veritable
i es rendeix a la mort tot admetent que no hi ha cap mena de remei. La Natàlia,
com els altres éssers humil de la societat, toca el fons en la misèria creada
per la guerra civil i renuncia a la seva prèvia reivindicació a trobar sentit
en l’existència, a crear-se una personalitat humana digna i lliure.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Uns
quants anys després de la mort d’en Quimet, la Natàlia encara se l’imagina
desenterrat en un camp desert amb les seves costelles en forma de gàbia de la
qual ella –una de les costelles del marit- s’allibera i n’arrenca una flor
blava. L’escena imaginada remunta al sermó pronunciat pel sacerdot amb motiu
del seu casament, en el qual Eva creada de la costella d’Adam es desperta i
comet el pecat d’arrencar una flor blava tot destruint d’aquesta manera un
ésser viu. És per quest motiu que el color blau i el pecat, els remordiments i
la misèria, s’entrellacen en la consciència de la Natàlia. El colomar, font
dels seus patiments i del seu pecat també és blau i són llums blaus, records de
la guerra i dels bombardeigs, el que la Natàlia creu que veu en el terror que
li infon l’obligació de passar d’una vorera a l’altra, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">quan ja havia posat un peu a baix del carrer i encara tenia l’altre al
damunt de la vorera, en ple dia i quan ja no hi havia llums blaus, els vaig
veure</i>.” De tornada de la botiga on havia comprat salfumant té por que no
pugui travessar el carrer. Fa esforços per no caure “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sense veure els llums blaus. Sobretot sense veure els llums blaus</i>”.
Només cap al final de la novel·la travessa el carrer “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sense veure els llums blaus</i>”, decidida ja a verificar la seva
pròpia personalitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant
uns quants anys, ja casada amb l’Antoni, es continua torturant amb la idea que
la notícia de la mort del seu marit hagi estat falsa i que en Quimet pugui
tornar qualsevol dia. És en aquesta època quan a les senyores que passegen pel
mateix parc que ho fa ella els explica el fet dels coloms, fingint un estimació
que mai no ha sentit cap a aquests animals. És obvi que vol tranquil·litzar la
seva consciència i emmudir els seus remordiments transformant el que va passar,
la matança de les cries, o sigui la revolta contra el seu marit, en uns quadres
de convivència idíl·lica i harmoniosa. Apagades les seves angoixes ja evita les
senyores i no vol parlar més dels coloms i fins i tot, de vegades, hi pensa amb
un certa alegria.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’últim
esment d’aquest motiu coincideix amb la catarsi. La Natàlia grava amb un
ganivet el nom de Colometa a la porta de la casa on vivia amb en Quimet. Un
instint cec l’obliga a sortir de la seva nova casa a la cerca de l‘antiga per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobar-se amb quelcom, o amb algú que resulta
que és ella mateixa quan era jove i quan tot i ser l’esposa més obedient
cometia el pecat de revoltar-se contra l’existència que li havia creat en
Quimet. Gravar Colometa equival per això a inscriure el nom d’una persona morta
a la làpida de la seva tomba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’altre
motiu més significatiu de la novel·la és el fet de travessar el carrer. El
simbolisme d’anar d’una vorera a l’altra és evident –cal trencar amb
l’existència anterior- i el tramvia que s’acosta amenaçant d’atropellar-la
accentua l’enorme perill que experimenta cada persona enfront del salt mortal
cap al que és desconegut que en el cas de la protagonista és l’exploració de la
seva pròpia consciència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
tramvia, les seves vies i la necessitat de travessar el carrer Gran apareixen
ben aviat a la novel·la. La Natàlia, després del ball a la plaça del Diamant on
va conèixer en Quimet corrent cap a casa seva perseguida per ell ha de
travessar les vies. És la voluntat dominadora del jove d’allò que fuig
instintivament. Travessar el carrer Gran es converteix en el símbol d’un perill
cada vegada més amenaçador, de la immersió inevitable en el propi món interior,
ple d’angoixes, que representa per a la Natàlia un caos temible. Obligada a
treballar per a guanyar-se la vida deixa els seus fillets sols al pis. Per
poder tornar a casa al més aviat possible, corre el perill de ser atropellada
pel tramvia, que simbolitza el destí incalculable contra el qual no se sent amb
forces per a lluitar. Acabada ala guerra els seus amos l’acomiaden perquè era
la dona d’un suposat roig i només es decideix a demanar-los ajuda quan ja no té
res per donar de menjar als seus fills. De camí cap a la casa dels seus antics
senyors “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Altra vegada un tramvia va haver
de parar en sec mentre travessava el carrer Gran</i>”. Els seus amos li neguen
qualsevol mena d’ajut o feina i en la seva terrible angoixa “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">en el moment que anava a travessar el carrer
Gran, quan ja havia posat un peu a baix del carrer i encara tenia l’altre
damunt de la vorera, en ple dia... vaig caure a terra estirada com un sac</i>.”
En veure’s en un carreró sense sortida vol comprar salfumant per acabar amb el
seu patiment i el dels seus fills. Amb el salfumant a les mans fa un esforç per
no caure sota les rodes del tramvia. El motiu reapareix uns quants anys després
en sentir que el pare d’una condeixeble de la seva filla havia tornat viu
encara que es pensaven que havia mort durant la guerra. La possibilitat del
retorn d’en Quimet i de l’obligació de reprendre la seva antiga vida li
paralitzen les cames. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">I quan tenia el
peu posat damunt la pedra del cantell de la vorera, to el món se’m va ennuvolar
... i vaig caure</i>.” Tot i que de mica en mica aconsegueix de dominar la seva
por i sembla guanyar en serenitat la crisi de consciència no para d’augmentar.
En el fons de la seva ànima encara té por d’haver comès un pecat, una
infidelitat contra en Quimet. La insuportable tensió l’obliga a tornar a la
seva antiga casa. Parada al caire de la vorera li sembla que el tramvia que
s’acosta pot ben ser el mateix que l’havia vist córrer amb en Quimet al
darrere. Incapaç de superar la crisi acluca els ulls i va caminant cap a
l’altra vorera i només quan es troba damunt de les vies s’adona que el tramvia
s’ha aturat. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Era com si anés damunt del
buit, amb els ulls sense mirar pensant a cada segon que m’enfonsaria... I a
l’altra banda em vaig girar i vaig mirar amb els ulls i amb l’ànima i em
semblava que no podia ser de cap de les maneres. Havia travessat. I em vaig posar
a caminar per la meva vida vella fins que vaig arribar davant de la paret de
casa</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
aquest moment descobreix que no pot ni eliminar la seva antiga vida ni negar el
seu present. Anar a la seva antiga casa és trobar-se amb la vida que hi tenia;
una confrontació que va voler evitar durant força anys. La porta està tancada i
tampoc no hi pot entrar amb un ganivet que a porta a posta. Els dos motius: el
de la coloma i el del pas d’una vorera a l’altra coincideixen. El motiu de la
coloma representa el seu jo engabiat per en Quimet, rebel i pecador ja que
havia mort els colomins perquè havien nascut. El motiu de travessar el carrer
simbolitza la seva pròpia incapacitat d’alliberar-se dels seus remordiments i
la seva present decisió de reconèixer el seu pecat i emprendre l’enorme salt
sobre l’abisme que s’ha obert entre la seva joventut i la seva maduresa, És un
acte de suïcida, sense cap precaució. La Natàlia està disposada a sacrificar la
seva vida (la que té actualment) i és per aquesta decisió pel que arriba a
acabar amb aquell ésser jove que havia sofert i lluitat en la penombra de la
seva pròpia personalitat incògnita i oculta, fins i tot per a ella mateixa.
Gravar el seu nom a la porta és senyal del fet que ja coneix aquella Colometa
d’abans, i té poder damunt d’ella perquè ja la coneix. És un acte màgic,
exorcista, la repetició del primer assassinat –el dels colomins- ara a qui mata
és a Colometa, la seva antiga personalitat tot revelant, alhora, que el primer
assassinat tenia la mateixa motivació: la voluntat de la destrucció d’ella
mateixa deformada i limitada pel motlle en el qual en Quimet havia volgut
fondre-la; un motlle fàcil de definir amb el sobrenom de Colometa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després
de gravar el seu nom a la porta, la Natàlia se’n va a la plaça del Diamant les
cases de la qual sembla que creixin i la tanquin formant un embut cada vegada
més estret. És una al·lusió a l’embut que en Quimet havia comprat molts anys
abans i mitjançant el qual pensava matar la Natàlia els seus fills per
evitar-los una mort per inanició. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“...
les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les
unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava
a fer un embut... i vaig sentir un vent de tempesta que s’arremolinava per
dintre de l’embut que ja estava gairebé clos...</i>” Entre els dos motius, la
coloma i l’embut, o sigui, l’impediment del desenvolupament lliure de la seva
personalitat i l’assassinat,la mort com a única sortida possible de la presó en
què pateix la seva ànima, hi ha una estreta relació que es nota també en una
observació aparentment ociosa de la protagonista: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">I el como ferit i l’embut van ser dues coses que van entrar gairebé
juntes a casa...</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’embut
(o sigui la gàbia, la presó) ja està gairebé tancat i el terror provoca que la
Natàlia faci un crit d’infern,. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un crit
que devia fer molts anys que duia dintre i amb aquell crit tan ample que li
havia costat de passar-me pel coll,em va sortir de la boca una mica de cosa de
no-res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cosa de no-res que
havia viscut tant de temps tancada a dintre, era la meva joventut que fugia amb
un crit que no sabia ben bé què era... abandonament?</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El crit,
lluny de ser només el d’una dona, el de la Natàlia, és la queixa de dolor
retinguda per molts anys –per segles i segles- a la gola dels humils, dels “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">petits</i>” de la humanitat que han viscut
sense saber què els fa patir, per què estan tan marginats, tan abandonats. És
un crit que prové d’un caos interior originat per un món caòtic indigest i
indigerible, per donar pas a una llum que penetri les tenebres de la
consciència i ajudi l’home a trobar el seu lloc en el món. Aquesta llum
il·lumina el camí cap a l’altre ésser humà i permet –com en el cas de la
Natàlia- reconèixer el valor de l’amor, de la unió. Aquest camí s’anava tancant
quan en Quimet la va abraçar la primera vegada i la Natàlia va veure “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nostre Senyor a dalt de tot de casa seva,
ficat a dins d’un núvol inflat... i Nostre Senyor va obrir els braços a gran
amplada que els tenia molt llargs, va agafar el núvol per les vores i es va
anar tancant a dintre com si es tanqués a dintre d’un armari...</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Déu,
símbol suprem de la protecció i de l’amor tancant-se en el núvol del seu cel
s’amaga perquè la Natàlia, deixant-se escollir per en Quimet es va equivocar de
camí o perquè el seu matrimoni anava a sortir de la infància, obligada a
emprendre una lluita solitària. Des d’aquí l’abandó es va concretant a través
dels diversos esdeveniments de la novel·la i es converteix alhora en un abandó universal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tots els
motius de la novel·la que no són indispensables per al desenvolupament de
l’argument formen un conjunt que ens facilita de penetrar en la consciència de
la narradora; la que ella mateixa seria incapaç de revelar. Aquests motius:
visions, somnis, objectes, li semblen a la Natàlia com si fossin independents
d’ella, com si li arribessin d’un món exterior i, per tant, resolen el problema
artístic de com reflectir fidelment els diversos graus de la presa de
consciència pel relat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’un personatge
incapaç d’expressar el seu procés amb un llenguatge adient. Alhora, la
duplicitat de la narradora com a protagonista i com a subjecte de vivències
profundes i complexes crea una rara intensitat i una atmosfera eminentment
autèntica. El joc permanent entre els dos plans: el dels esdeveniments i el
dels motius, produeix una sèrie de lectures possibles. El procés de
conscienciació de la Natàlia és alhora el d’una capa marginada, de tot un poble
que pugna per recuperar la seva cultura, i, en última anàlisi, de tots els qui
d’una manera o altra estan abandonats; fills de Sant Llàtzer que s’han
d’acontentar amb les molles de l’àpat dels poderosos. El feliç desenllaç, la
victòria final de la protagonista proclama que els patiments de la Natàlia i
les d’aquells que ella simbolitza no han estat en va ja que han facilitat i han
dut a bon port la presa de consciència. Se n’ha parlat molt de la manca
d’identitat de les lletres catalanes. En els últims moments del col·loqui
potser caldria remarcar que no solament la Natàlia sinó també la literatura
catalana ha aconseguit de conquistar la seva identitat amb el meravellós encert
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Plaça del Diamant.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: CA;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">(traduït de l'original en castellà) </i></span></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-34602755438339954802015-01-18T12:05:00.000+01:002015-01-18T12:05:20.637+01:00EL CAFÈ DE LA MARINA (de JOSEP MARIA DE SAGARRA), arxiu de Televisió Espanyola del 1981http://img.irtve.es/v/1124402/miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-38663979735437839722015-01-12T21:28:00.002+01:002015-01-12T21:28:45.802+01:00IMAGINA-T'HOhttp://www.filmsforaction.org/articles/john-lennons-imagine-made-into-a-comic-strip/#.VK922wqkfex.facebookmiquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-9172687997166643952015-01-10T21:41:00.002+01:002015-01-10T21:41:55.753+01:00CHARLIE HEBDO<img alt="Uderzo (87 anys) també és Charlie" height="260" src="http://www.vilaweb.cat/media/portada2/000/000/080/377/1420898400.jpg" width="459" />miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-75762282356543411422015-01-08T20:04:00.001+01:002015-01-08T20:04:13.865+01:00N'APRENDREM?<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="//www.youtube.com/embed/muuOF3dtKms?feature=player_embedded" width="640"></iframe><br />miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-66048534851261327982015-01-08T18:44:00.000+01:002015-01-09T09:56:23.354+01:00EL CAFÈ DE LA MARINA, de JOSEP MARIA DE SAGARRA (Televisió Espanyola, 1981)http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/gran-teatre-cafe-marina/1124402.shtmlmiquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-3337565704955944212015-01-05T13:41:00.004+01:002015-01-08T14:01:32.687+01:00EL CATALÀ, LLENGUA APTA PER A TOT, COM TOTES LES LLENGÜES (REVISTA NÚVOL)<br />
<br />
<header style="margin: 10px 0 20px 0;">
<h1>
El català és guapo i sexi</h1>
<div class="autor-loc author">
<a href="http://www.nuvol.com/autor/nuvol" rel="author">Núvol</a>. <a href="http://www.nuvol.com/lloc/barcelona">Barcelona</a>. </div>
<div class="date">
/ 23.12.2014</div>
</header>
<br />
<div class="social social-top">
<div class="twitter-follow floatLeft" style="margin-right: 20px;">
</div>
<div class="google-plus floatRight">
</div>
<div class="twitter-button floatRight">
</div>
<div class="facebook-like floatRight">
<div class="fb-like fb_iframe_widget" data-font="arial" data-href="http://www.nuvol.com/noticies/el-catala-es-sexi/" data-layout="button_count" data-send="false" data-show-faces="false">
<span style="height: 20px; vertical-align: bottom; width: 104px;"></span></div>
</div>
</div>
<b>El monologuista David Guapo presenta un espectacle al
Club Capitol de Barcelona on fa befa del català. Literalment diu que “és
la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha
denunciat el monologuista. Des de Núvol, hem obert una ronda entre
escriptors. </b><br />
<div class="wp-caption alignnone" id="attachment_116152" style="width: 630px;">
<a href="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2014/12/George-Clooney.jpg"><img alt="George Clooney." class="size-full wp-image-116152" src="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2014/12/George-Clooney.jpg" height="465" width="620" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
George Clooney.</div>
</div>
<br />
“No sé si a hores d’ara cal obrir aquest debat, que és més propi dels
anys vuitanta”, diu Montse Barderi. “Sabem que tenim una llengua apta
per a tot. Apta per la filosofia, per a l’astrofísica, per a la música,
per jugar al parxís. I per al sexe. Em sento com si tornés a defensar
Picasso davant d’aquells que l’acusen de pintar com un nen de cinc anys.
Cal, realment tornar a tenir aquesta conversa?”, pregunta <a href="http://www.nuvol.com/opinio/la-llengua-catalana-pot-fer-que-sescorri-una-pedra/" target="_blank">Montse Barderi en la seva resposta</a> a David Guapo. I remata, incisiva com sempre: “La llengua catalana pot fer que s’escorri una pedra”.<br />
<a href="http://www.nuvol.com/opinio/em-demanava-que-li-xiuxiueges-en-catala/" target="_blank">Montse Rubinart </a>explica
una anècdota on relata com la llengua catalana en pot arribar a ser,
d’afrodisíaca: “Tot va passar en una de les festes que vaig organitzar
una vegada en el meu pis. En principi era una festa de poca gent, però
van acabar venint les amigues de les amigues i algú més, sol passar quan
organitzes festes a l’estiu en àtics a Barcelona. Entre Vodkas i
Malibús amb pinya, una de les presents ens va confessar que fins que no
va començar a sortir amb un noi de la Catalunya Nord, no havia descobert
realment el què era el sexe. Ens explicava emocionada, que a l’hora de
fer l’amor, abans d’arribar a l’acte li demanava al seu amant que li
xiuxiuegés paraules, frases, el què fos! Perquè amb aquell accent de
català afrancesat era una autèntica follia d’amor. A més, constatava que
se sentia més desitjada, s’excitava molt més i que, indiscutiblement,
li afavoria l’orgasme. Curiós, pensava mentre intentava no imaginar-me
com devia ser aquella escena amorosa”.<br />
“Reaccionar ofès contra un acudit és caure en una trampa, és la forma
més directa de fer el ridícul, i de legitimar l’acudit”, escriu <a href="http://www.nuvol.com/noticies/dades-no-del-tot-imprescindibles/" target="_blank">Joan Todó.</a>
“Fa lleig, criticar un acudit; pots no riure, perquè no fa gràcia, pots
no voler saber-ne res, però si t’ofens, si t’indignes, has begut oli.
Tots els que en algun moment de la nostra vida escolar vam ser el blanc
de les befes dels altres xiquets ho sabem; si t’enfades, és pitjor, i al
final cal desenvolupar resignadament un sentit de l’humor que
t’inclogui a tu. Per això hi ha tants humoristes amb ulleres, sospito.
Ofendre’s no serveix de res. Sobretot si ets el dèbil”.<br />
“Més que pels acudits d’un comediant que prou feina deu tenir per
arribar a final de mes, potser caldria preocupar-se per altres atacs més
greus, més eficaços, possiblement més insidiosos”, continua Todó.
“Oblidem molt fàcilment que, en realitat, sovint l’humor està de la
banda del més fort. Que, per exemple, durant anys l’únic paper dels
afroamericans a les pel·lícules de Hollywood fou servir de contrapunt
còmic. O que, fins i tot si és a l’inrevés, si la befa va dirigida al
poderós, l’alleujament que ens forneix la riallada ens permet seguir
tirant un dia més, sense preocupar-nos gaire pel que ens està fent. El
Carnestoltes serveix per fer més passadora la Quaresma; com deia el
poeta, la ironia són les cadenes de la joventut. I, si no hi hagués la
possibilitat de riure’ns dels poderosos, potser la guillotina trigaria
menys a aparèixer al mig de la plaça. I això ells ho saben”.<br />
“Les llengües no són sexis: són sexis les persones qui les parlen. O les idees, desitjos i discursos que s’hi expressen”, diu <a href="http://www.nuvol.com/opinio/els-jocs-de-la-llengua/" target="_blank">Laura Basagaña</a>.
“Darrere la idea que una llengua és poc sexi, s’hi amaguen altres
materials subconscients: prejudicis, males experiències o ganes
d’assenyalar amb el dit la diferència, per tornar a l’avorrida monogàmia
lingüística”.<br />
“Que el comediant David Guapo digui ara que no es pot lligar en
català… suposo que ho fa per provocar o qui sap si per mantenir calenta
la venda d’entrades per la via de l’escàndol”, especula <a href="http://www.nuvol.com/opinio/de-llengues-i-de-sexe/">Tuli Márquez</a>.
Potser és una opinió sincera. Potser és perquè ha practicat poc sexe en
català. (Mentre escric, penso fórmules per lligar. Són les set del matí
i trobo que és massa aviat per posar-se calent).<br />
“He sentit dir més d’una vegada, en boca d’uns quants amics
estrangers, que el català és un idioma fonèticament sensual. Que la seva
sonoritat, per a ells una combinació entre la calidesa de l’italià i el
to una mica setciències del francès, resulta una combinació molt
atractiva, i que el punt de transgressió que hi afegeix la voluntat de
continuar existint a despit de tota trava acaba per convertir-la en una
llengua gairebé irresistible. Vaja, que si el català fos un home, seria
una barreja entre George Clooney, Alain Delon i James Dean, va proposar
un amb alguna copa de més”, relata <a href="http://www.nuvol.com/opinio/sensualitat-tambe-sescriu-amb-c/" target="_blank">Anna Pascual</a>.miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-2024753053120287582015-01-04T21:05:00.001+01:002015-01-04T21:13:46.020+01:00 SER JOAN FUSTER (2008- Documental complet)<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/8iQ9Nl2N7C4" width="560"></iframe><br />miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-62145822013481462472015-01-04T10:32:00.004+01:002015-01-04T10:40:41.037+01:00LLENGÜES EN PERILL D'EXTINCIÓ (CHRISTOPHER MOSELEY) PUBLICAT A VILAWEB EL 03-01-2015<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
</h1>
<h1 class="entry-title">
Endangered Languages in Europe: Your Complete Guide</h1>
Currently home to over 200 languages spread across about 50
nations, it may surprise you to learn that Europe’s incredible
linguistic diversity is actually slowly dwindling. In fact, only a
fraction of these languages are officially listed as the languages of
the European Union and some of them are right on the brink of
extinction, from northern French dialects spoken by some 100,000
speakers to indigenous Scandinavian tongues with only a handful of
fluent speakers.<span id="more-4031"></span>We’ve teamed up with Dr. Christopher Moseley, author of the <a href="http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/en/atlasmap.html" target="_blank">UNESCO Atlas of the World’s Languages in Danger</a>,
to guide you through the world of minority languages in Europe. We’ve
focused on languages that have been deemed severely or critically
endangered by UNESCO.<br />
<table style="height: 177px; width: 674px;">
<tbody>
<tr>
<td><i><img alt="severely endangered" height="20" src="https://mail.google.com/mail/u/0/?ui=2&ik=68d5390b00&view=att&th=1490eeca71314d46&attid=0.1&disp=emb&zw&atsh=1" width="12" /> severely endangered</i></td>
<td>language is spoken by grandparents and older generations; while the
parent generation may understand it, they do not speak it to children or
among themselves</td>
</tr>
<tr>
<td><i><img alt="critically endangered" height="20" src="https://mail.google.com/mail/u/0/?ui=2&ik=68d5390b00&view=att&th=1490eeca71314d46&attid=0.2&disp=emb&zw&atsh=1" width="12" /> critically endangered</i></td>
<td>the youngest speakers are grandparents and older, and they speak the language partially and infrequently</td>
</tr>
</tbody>
</table>
They’re often scattered across the continent’s more remote regions
but we’re here to help you get there. Your tourism can invigorate the
local economies which will help contribute to the ongoing survival of
these languages!<br />
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4406" style="width: 950px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/endangered-languages-map.png"><img alt="endangered languages map" class="size-full wp-image-4406" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/endangered-languages-map.png" height="1370" width="940" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Endangered Languages in Europe (<a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages-infographic/" title="Endangered Languages Infographic">View full graphic here</a>)</div>
</div>
<h2>
Endangered Languages in the British and Channel Islands</h2>
In recent years, many endangered languages in across the British and
Channel Islands have experienced a renaissance, with social and
educational programmes aimed at sponsoring their growth and development.
Once considered extinct, <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#manx">Manx</a>
has seen a revival in the Isle of Man where currently over 1,000
students are learning the language in elementary schools and 100
students are learning it at secondary level. The reinvigoration of <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#cornish">the Cornish language</a>
dates all the way back to the 19th century when scholars and artists
began to use the language in songs and poems. In 2009, the revival
movement experienced its first victory when UNESCO changed the
language’s status from ‘extinct’ to ‘critically endangered’. <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#norman">Guernésias and J<span class="st"><i>è</i></span>rriais</a>
haven’t experienced the same revival. Varieties of Norman French dating
back to the year 1000, these two languages have suffered from a lack of
prestige and are now spoken by less than 2% of the population of St.
Helier and St Peter Port. But if <a href="http://traveltrivia.tumblr.com/post/82366818290/goeuro-travel-trivia-100-there-are-more-than-300">over 300 different languages can flourish in London alone</a>, we’re quite certain that these languages have a home here too.<br />
<h2>
Endangered Languages in Europe</h2>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4407" style="width: 948px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/endangered-languages-stats1.png"><img alt="Endangered Languages Statistics (View full graphic here)" class="size-full wp-image-4407" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/endangered-languages-stats1.png" height="998" width="938" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Endangered Languages Statistics (<a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages-infographic/">View full graphic here</a>)</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#germanic">Endangered Germanic Languages</a> | <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#uralic">Endangered Uralic Languages</a> | <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#greek%20and%20turkic">Endangered Greek and Turkic Languages</a> | <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#slavic">Endangered Slavic Languages</a> | <a href="http://blog.goeuro.co.uk/endangered-languages/#romance">Endangered Romance Languages</a></div>
<h2 id="germanic">
Endangered Germanic Languages</h2>
<i>Endangered Germanic Languages: Gottscheerisch; Töitschu; Sater Frisian; North Frisian; Transylvanian Saxon; Wymysorys</i><br />
<h3>
Endangered West Germanic Languages</h3>
<h4>
<b>Töitschu </b></h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4102" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Waliser.jpg"><img alt="Endangered Languages in Bosco Gurin, Switzerland - Flickr: Irene Grassi" class="wp-image-4102 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Waliser.jpg" height="426" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Bosco Gurin, Switzerland – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/sun_sand_sea/">Irene Grassi</a></div>
</div>
<b>Töitschu </b>(also known as Walliser German) is spoken
in the Walser settlements of Switzerland, Italy, Liechtenstein and
Austria. It belongs to the high Alemannic family of Walser languages and
the local greeting ‘tschau’ is an interesting cross between the German
‘tschüss’ and Italian ‘ciao’. Issime is a tiny town in the Northern part
of Italy where a third of the population still speaks the language. To
get there, your best option is to <a href="http://www.goeuro.co.uk/pont-saint-martin_train_station" target="_blank">get a train to Pont-Saint-Martin</a> and then drive. The town is rather tiny, so public transport options are limited.<br />
<ul>
<li><b>Language sample: </b>Potatoes: <i>trùffili</i></li>
<li><b>Number of speakers:</b> 200</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Endangered Friesische Languages</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4103" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Cloppenburg.jpg"><img alt="Endangered Languages in Cloppenburg" class="wp-image-4103 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Cloppenburg.jpg" height="426" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Cloppenburg, Germany – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/wm_archiv/">Allie Caulfield</a></div>
</div>
<h4>
Saterlandic</h4>
A study from 2007, indicates that the number of fluent <b>Sater Frisian </b>speakers
has plummeted to between 1,000-2,000 people. Bearing a strong
resemblance to North and West Frisian languages, today, less than 1-2%
of the population of Saterland region are able to speak the language
fluently. Census results indicate that <a href="http://www.goeuro.co.uk/cloppenburg_train_station" target="_blank">Ramsloh in Cloppenburg</a>
is home to the highest percentage of native speakers. To get there
you’ll need to take the train to Cloppenburg, then the S90 bus which
runs an hourly connection to Ramsloh. Though the community may be small,
they certainly are steadfast, and even periodically update <a href="http://www.stuuns.com/" target="_blank">an online newspaper in Saterlandic</a>.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Cold: <i>Koold | </i>Day: <i>Dai </i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 1,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
North Frisian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4106" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Glueckstadt.jpg"><img alt="Endangered Languages in Glueckstadt" class="wp-image-4106 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Glueckstadt.jpg" height="426" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Glückstadt, Germany – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/canon_duo/">fRandi-Shooters</a></div>
</div>
<b>North Frisian</b> is spoken by 8,000-10,000 people,
primarily in Schleswig-Holstein, a region in the Northernmost part of
Germany. Situated on the North Sea, <a href="http://www.goeuro.co.uk/husum_nordsee_train_station" target="_blank">Husum</a> is home to the <a href="http://www.museumsverbund-nordfriesland.de/10-1-Homepage.html" target="_blank">Museum Association of North Friesland</a> which has endeavoured to preserve the endangered language. Deutsche Bahn offers a <a href="http://www.goeuro.co.uk/trains_from_hamburg_to_husum_nordsee" target="_blank">service from Hamburg to Husum</a> throughout the day that takes just under 2 hours, and the town is also easily accessed by car. <a href="http://www.nordfriiskinstituut.de/" target="_blank">The North Frisian Institute</a> and <a href="http://www.friiskportaal.de/sprachkurse.html" target="_blank">the Frisian Portal</a> both offer courses for German speakers looking to learn the rare language.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b><i>Not available</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>10,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h2 id="uralic">
Endangered Uralic Languages</h2>
<i>Endangered Uralic Languages: Ter Sami; Pite Sami; Ume Sami; Skolt
Sami; South Sami; North Sami; Inari Sami; Kilt Sami; Kilden Sami; Lule
Sami; Votic; Livonian; Vepsian; Karelia</i><br />
<h3>
Sami Languages</h3>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4107" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Sapmi.jpg"><img alt="Endangered Languages in the Arctic Area of Sapmi" class="wp-image-4107 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Sapmi.jpg" height="428" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Arctic Area of Sapmi, Norway – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/hbarrison/">Harvey Barrison</a></div>
</div>
The Sami languages are spoken up in Sápmi, the northernmost part of
Europe that stretches from mid-Norway right across Sweden and Finland to
the tip of the Kola Peninsula in Russia. There are <b>10 different Sami languages</b>,
some of which are recognised as minority languages in certain areas,
and the vocabulary is incredibly rich – there are, for instance, more
than 300 different ways of saying snow! But with speakers interspersed
across the populations of 4 countries, it’s not surprising a couple of
them are already moribund and have just a handful of natives left. The
majority of native <b>Ume and Pite Sami</b> native speakers (2
of the most endangered languages in the Sami family) live along the Ume
river which weaves its way north from <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_umea" target="_blank">Umea</a> to the Pite, in Sweden’s <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_arjeplog" target="_blank">Arjeplog</a> region, and there are heaps of <a href="http://ies.berkeley.edu/bnp/sami.htm" target="_blank">language resources</a> and a great deal of <a href="http://www.unric.org/en/indigenous-people/27307-the-sami-of-northern-europe--one-people-four-countries" target="_blank">information online</a> if you’re keen to uncover more about the Sami and their culture.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample:</b> Hello: <i><span data-sheets-userformat="[null,null,8705,[null,0],null,null,null,null,null,null,null,null,0,null,null,null,9]" data-sheets-value="[null,2,"Bures!"]">Bures!</span> (Pite Sami)</i> and<i> B<span data-sheets-userformat="[null,null,8705,[null,0],null,null,null,null,null,null,null,null,0,null,null,null,9]" data-sheets-value="[null,2,"bu\u00f6rrie be\u00e4jvvie"]">uörrie Beäjvvie (Ume Sami)</span></i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>Under 100 speakers of Ter Sami, Pite Sami and Ume Sami</li>
<li><b>UNESCO Status:</b> Pite Sami, Ume Sami and Ter Sami: Critically Endangered</li>
</ul>
<h3>
Endangered Finnic Languages</h3>
<h4>
Votic</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4108" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Luga-River.jpg"><img alt="Luga River, Russia - Wikimedia: Смок Вавельский" class="size-full wp-image-4108" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Luga-River.jpg" height="479" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Luga River, Russia – Wikimedia: <a href="http://commons.wikimedia.org/wiki/User:%D0%A1%D0%BC%D0%BE%D0%BA_%D0%92%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D0%BB%D1%8C%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9">Смок Вавельский</a></div>
</div>
Spoken in just 2 villages in northwestern Russia on the border to Estonia – about a 2 hour drive from St Petersburg – <b>Votic</b>
is on the border of extinction, with some 20 speakers left. The
language saw massive decline after WWII and became stigmatised as a
language of “uneducated villagers”. People soon avoided its use both in
public and at home too, as many considered it to hinder children’s
capacity to speak and write in Russian. Nowadays, Votic is of little
interest to younger Votes, though one school has concentrated its
efforts on its revival.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>You see the splinter in another’s eye but fail to see the beam in your own: <i>e̮</i><i>ma silmiz ed n</i><i>äe irttätŝi, a te̮izē silmɨz nä</i><i>ed i pikkaraiz</i><i>ē</i><i> roit</i><i>ū.</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>20</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h4>
Livonian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4109" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Gulf-of-Riga.jpg"><img alt="Gulf of Riga" class="size-full wp-image-4109" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Gulf-of-Riga.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Gulf of Riga, Latvia – Wikimedia: <a href="http://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Orangeforrestmushrooms&action=edit&redlink=1">Orangeforrestmushrooms</a></div>
</div>
The<b> Livonian </b>language has been dying a long, slow death since the 13th century. Tucked into <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_riga" target="_blank">the Gulf of Riga</a>
up on the eastern coast of the Baltic Sea, Livonia has dealt with
countless wars and invasions which have left the language totally
marginalised. The last native speaker died in 2009 but, in attempts to
revive the now officially extinct language, it’s actually taught in a
couple of universities dotted around Latvia, Estonia and Finland. For a
little snippet of Livonian in all its former glory, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=1smDXMWvBh4" target="_blank">take a listen to the anthem</a>, it’s certainly grand.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello: <i>Tēriņtš | </i>Thank you: <i>Tienū | </i>Happy New Year! – <i>Vȯndzist Ūdāigastõ!</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> The last native speaker in
Estonia, Viktor Berthold, died in February, 2009 and in 2013, the very
last native speaker Grizelda Kristina died at the age of 103, in Canada.</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h2 id="celtic">
Endangered Celtic Languages</h2>
<i>Endangered Celtic Languages: Manx; Cornish; Breton</i><br />
<h4 id="manx">
Manx</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4111" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Isle-of-Man.jpg"><img alt="Isle of Man" class="size-full wp-image-4111" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Isle-of-Man.jpg" height="424" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Isle of Man, UK – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/bradhigham/">Brad Higham</a></div>
</div>
The British and Channel Islands is home to 2 critically endangered
languages as well as 2 more severely endangered languages. Catch <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_liverpool" target="_blank">the train to Liverpool</a> and then <a href="http://www.steam-packet.com/" target="_blank">a ferry over to Douglas</a> on the Isle of Man, home of the <a href="http://www.storyofmann.com/" target="_blank">Manx National Heritage Museum</a> where you can explore and discover the culture surrounding the<b> Manx </b>language.
The last native speaker passed away in 1974, but recently concerted
efforts from the locals have helped bring the language partially back to
life. 50 young students have been enrolled in a Manx immersion
programme in which they’re educated primarily in the language.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello: <i>Hai | </i>How are you: <i>Kys t’ou | </i>Isle of Man: <i>Ellan Vannin</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> <span id="atlasGoogleMapLanguages_ctl">The
last speaker of traditional Manx, Ned Maddrell, died in 1974. Since
then, however, the language has been undergoing active revitalisation in
family, school and institutional contexts.</span></li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h4 id="cornish">
Cornish</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4112" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/St-Ives.jpg"><img alt="St. Ives " class="size-full wp-image-4112" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/St-Ives.jpg" height="320" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
St. Ives, UK – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/50144889@N08/">Robert Pittman</a></div>
</div>
<a href="http://www.goeuro.co.uk/to_st_ives" target="_blank">St. Ives in Cornwall</a> is home to the largest percentage of the world’s <b>Cornish </b>speakers and the <a href="http://www.museumsincornwall.org.uk/St-Ives-Museum/Cornwall-Museums/" target="_blank">St. Ives Museum</a>
gives some real insight into Cornish cultural heritage. It’s the
traditional language of the region’s people, and derives from the common
Brittonic tongue spoken before the development of English. Once
classified as extinct, it’s undergone a marked revival in recent decades
and is finding expression once again through literature, music, film
and common speech and if you really fancy learning the language, here’s <a href="http://www.magakernow.org.uk/default.aspx?page=4" target="_blank">a great resource</a>.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello:<i> Hou | </i>How are you? <i>Fatla genes</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 574</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h4>
Breton</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4113" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Camaret-sur-Mer.jpg"><img alt="Endangered Languages in Camaret sur Mer" class="wp-image-4113 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Camaret-sur-Mer.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Brittany, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/102802986@N07/">Florent Lannoy</a></div>
</div>
<b>Breton</b>, also known as Brezhoneg, is spoken in Lower
Brittany, with around 8.5% of Brittany’s population possessing an
aptitude for the language. It’s actually more closely related to Gaelic
rather than the romantic languages that tend to dominate the rest of
France. The Breton term for “Hello” is “Demant” which is quite a far cry
from the French “bonjour”. Before the end of WWI, half of Lower
Britanny’s population spoke Breton rather than French and today
bilingual signs remain dotted along the streets and even some media
coverage and administrative services exist in the language. You can take
a <a href="http://www.channelislandferry.com/st-malo-ferry.htm" target="_blank">ferry from the UK or the Channel Islands</a> or travel by train from Paris <a href="http://www.goeuro.com/to_saint-malo" target="_blank">to Saint-Malo</a>. Once here <a href="http://www.musee-bretagne.fr/" target="_blank">The Musée de la Bretagne</a> showcases an exhibition giving further information about the Breton language.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello:<i> Demant </i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> ~300,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h2 id="greek and turkic">
Endangered Greek and Turkic Languages</h2>
<i>Endangered Greek and Turkic Languages: Cappadocian; Tsakonian; Karaim; Nogai</i><br />
<h4>
Cappadocian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4114" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Cappadocia.jpg"><img alt="Endangered Languages in Cappadocia" class="wp-image-4114 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Cappadocia.jpg" height="425" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Cappadocia, Turkey – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/teosaurio/">Mr Hicks46</a></div>
</div>
At the crux of several south European countries, Greece has been home
to its fair share of different languages and dialects which have all
developed in varying ways. <b>Cappadocian</b>, for instance,
was present in Turkey until a population exchange in 1920 forced the
population to resettle in Greece, who rapidly shifted to Standard Modern
Greek. For decades their language was considered totally extinct,
though a handful of Cappadocians have more recently been discovered. The
northern and central regions of Greece are home to several settlements
of Cappadocian Greeks, including <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_kavala" target="_blank">Kavala</a> and <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_thessaloniki" target="_blank">Thessaloniki</a>.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>The good man: <i>do kalon do andra | </i>The good woman: <i>do kalon do neka | </i>The good child: <i>do kalon do pei</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 300</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h3>
Greek Languages</h3>
<h4>
Tsakonian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4115" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Leonidio.jpg"><img alt="Endangered Languages in Leonidio" class="wp-image-4115 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Leonidio.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Leonidio, Greece – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/jfrenaud/">Jean-François Renaud</a></div>
</div>
Though some still consider <b>Tsakonian</b> a dialect of
modern Greek, the two languages are incredibly divergent and mutually
unintelligible. Today the language can be found tucked away in a little
group of mountain towns and villages in the Eastern Peloponnese. While
the language is only spoken by a few hundred people, Leonidio (the
Tsakonian capital) has seen a revival in tourism attributable to its
striking architecture and beautiful mountain scenery.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Where is the beach? <i>Ciá éñi to perigiálli?</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 300</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h3>
Turkic Languages</h3>
<h4>
Karaim</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4117" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Trakai.jpg"><img alt="Endangered Languages in Trakai Castle" class="wp-image-4117 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Trakai.jpg" height="480" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Trakai Castle, Lithuania – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/mannewaar/">mannewaar</a></div>
</div>
Traditionally from the name <i>lashon kedar</i>, literally, ‘language of the nomads’, <b>Karaim</b>
belongs to a group of Western Turkic languages – quite similar to
Yiddish – spoken in various parts of Lithuania, Poland and
Ukraine. Though there are only a handful of people still using the
language, it stands a fairly strong chance of survival<b>. </b>Only half
an hour away by bus or train from the Lithuanian capital, Vilnius,
rests the town of Trakai, where the majority of speakers can be found.
Fortunately the community is supported by tourists who come to visit its
charming Island Castle. You can have a listen to <a href="http://languagesindanger.eu/wp-content/uploads/2013/01/inwokacja.mp3" target="_blank">one of the last native speakers of Karaim reciting a spot of Adam Mickiewicz</a>.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Read this letter and think about its meaning: <i>Ochunuz bu bitkini da esinizni kojunuz jachsy neckikti anlnmah</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 50 in Lithuania and 6 in the Western Ukraine</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Gagauz</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4131" style="width: 610px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/General_view_of_Recepk%C3%B6y_Kepsut.jpg"><img alt="Endangered Languages in Recepkoy" class="wp-image-4131 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/General_view_of_Recepk%C3%B6y_Kepsut.jpg" height="450" width="600" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Recepkoy, Turkey – Wikimedia Commons: <a href="http://tr.wikipedia.org/wiki/Kullan%C4%B1c%C4%B1:Osmancelebi">Osmancelebi</a></div>
</div>
<b>Gagauz </b>(the Bulgarian dialect) is spoken across
international borders from Turkey to Moldova and Russia to the Ukraine.
Native to the Ludogrie region of Bulgaria (also known as Deliorman) and
not far from the coastal city of Varna, scholars remain unsure of the
precise number of native speakers that remain. While some estimate as
many as 100 elderly people, cynics claim that it is already extinct. The
journey from the capital Sofia to Varna is about 6-7 hours by train or
by bus and, of course, <a href="http://www.goeuro.co.uk/flights_from_sofia_to_varna" target="_blank">you can also fly</a>. While you’re in the area, don’t miss the serene river and hillside views along the banks of the Danube. And <a href="http://www.visitbulgaria.travel/guide/roman_spa.html" target="_blank">the Roman spa in Varna</a> is the third biggest in Europe so be sure to check it out.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>All human beings are born free and equal in dignity and rights: <i>Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında.</i></li>
<li><b>Number of Speakers</b>: 100</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h2 id="slavic">
Endangered Slavic Languages</h2>
<i>Endangered Slavic Languages: Molise Croatian; Kashubian</i><br />
<h4>
Molise Croatian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4118" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Termoli.jpg"><img alt="Endangered Languages in Termoli" class="wp-image-4118 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Termoli.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Termoli, Italy – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/antothefly/3263550718">antothefly</a></div>
</div>
<b>Molise Croatian </b>or<b> Slavomolisano</b> is
a Slavic language spoken by approximately 1,000 people primarily in 3
villages in the Molise and Abruzzo region: Montemitro, Acquaviva
Collecroce and San Felice del Molise. As the Ottoman Turks moved into
Dalmatia, a group of Croats emigrated to modern day Italy and as a
result, the Slavic and Croat heritage is widely recognised throughout
the region. <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_campobasso" target="_blank">To get to Campobasso</a> and explore from there, you can take a short train ride from Napoli or Rome<b>.</b><br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b><i>Not available</i></li>
<li><b>Number of Speakers</b>: 1,000-5,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h2 id="romance">
Endangered Romance Languages</h2>
France is home to a whopping 26 of the world’s most endangered
languages. Jacobean reforms dating back to the eighteenth century
granted French the exclusive ‘official language’ status in France. But
every few years, endangered language activists bring the issue to the
forefront of the political scene, demanding increased recognition. But
they’ve got quite a linguistic battle ahead of them (and one preferably
articulated in French…)<br />
<h3>
Oïl Languages</h3>
<i>Endangered Oïl Languages: Franc-Comtou; Champenois; Bourguignon;
Lorrain; Picard; Gallo; Guernésiais; Jèrriais; Poitevin; Saintongeais</i><br />
<h4>
Franc-Comtou</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4119" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Hunawihr.jpg"><img alt="Endangered Languages in Hunawihr" class="wp-image-4119 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Hunawihr.jpg" height="421" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Hunawihr, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/allan_harris/">alh1</a></div>
</div>
<b>Franc-comtou</b>, also known as Jurassien and pronounced <i>franc-comtois</i> in its own language, is primarily used in Alsace, <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_besancon" target="_blank">Franche Comté</a>
and parts of Switzerland. Recent census results indicate about 3,800
surviving speakers that can be found just under 5 hours outside of Paris
<a href="http://www.goeuro.com/to_besancon" target="_blank">in Besancon </a>via the A5 or A6 motorways. The town boasts a UNESCO World Heritage Site in the form of a citadel and the area is also home to <a href="http://www.citadelle.com/en/le-musee-comtois.html" target="_blank">the Musée Comtois</a>, a local museum that tells the story of the region and its disappearing language.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b><i>Not available</i></li>
<li><b>Numer of Speakers: </b><i>Not available</i></li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Champenois</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4120" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Champagne-France.jpg"><img alt="Endangered Languages in Champagne France" class="wp-image-4120 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Champagne-France.jpg" height="426" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Champagne, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/nelsonro/">Roger Nelson</a></div>
</div>
<b>Champenois</b>, also known as Champaignat, is spoken in the Champagne and <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_reims" target="_blank">Reims</a>
regions, as well as in Wallonia in Belgium where it is a regionally
protected language. This oïl language is so under threat that very few
information sources exist, however, its earliest surviving article of
literature dates back to the late 16th century. Written in 1660, <i>Le Bontemps de Carnaval de Chaumont </i>illustrates
the link between Champenois and the peasant class by contrasting the
dialect to the higher-class French spoken by the King’s messengers. This
is likely one of the reasons the language largely fell out of favour.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample:</b> <i>Not available</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b><i>Not available</i></li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Burgundian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4121" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Saone-et-Loire.jpg"><img alt="Endangered Languages in Saone et Loire" class="wp-image-4121 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Saone-et-Loire.jpg" height="360" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Burgundy, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/toprural/">Toprural</a></div>
</div>
<b>Bourguignon</b>, also known as Bregognon or Burgundian
in English, is spoken in the Bourgogne region and as per research
conducted in 1988, approximately 50,000 speakers remain, all of whom you
could begin a conversation with by saying either <i>“bonjôr”</i> or <i>“salutâs”</i>. Head to <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_morvan" target="_blank">Morvan</a> in the Bourgogne region to experience this exchange before it’s too late.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample:</b> Hello: <i>B</i><i>onjôr</i> or <i>Salutâs</i></li>
<li><b>Number of Speaker:</b> 50,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Lorrain</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4122" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Bordeaux.jpg"><img alt="Endangered Languages in Grand Parc Bordeaux" class="wp-image-4122 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Bordeaux.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Bordeaux, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/xavier33300/">Grand Parc, Bordeaux, France</a></div>
</div>
The<b> Lorrain </b>language is known as Gaumais in Belgium
due to its high concentration in the La Gaume region. Make your way to
the unofficial Gaumish capital of <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_virton" target="_blank">Virton</a>,
in the South province of Luxembourg. It’s one of the 6 local romance
dialects, developed in the 8th century from romana lingua, or ‘Vulgar
Latin’, with the other 5 romance dialects all spoken in the regions
around and just south of Brussels. If you fancy learning the language,
try one of these <a href="http://www.meix-devant-virton.be/events/gerouville-spectacle-en-patois-gaumais" target="_blank"> annual workshops</a>, or take a look at <a href="http://start1g.ovh.net/%7Epatoisga/accueil.html" target="_blank">this website</a> for some more information.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample:</b><i> Not available</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>~20,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Picard</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4123" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Hardelot.jpg"><img alt="Endangered Languages in Hardelot" class="wp-image-4123 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Hardelot.jpg" height="465" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Hardelot, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/84554176@N00/">Guillaume Baviere</a></div>
</div>
Northern parts of France such as <a href="http://www.goeuro.com/to_calais" target="_blank">Nord-Pas-de-Calais</a> and <a href="http://www.goeuro.com/to_poix-de-picardie" target="_blank">Picardie</a>, or <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_mons" target="_blank">Mons</a> in Belgium are home to the <b>Picard</b>
language (also known as Picardy, Ch’ti, Chtimi and Rouchi). You’ll know
when you’re in a Picardy district as the buildings often have
distinctive red brick houses accented by a border of white bricks. Much
like Gaumais, Picard also developed from Vulgar Latin, though it isn’t
yet at quite that level of extinction. The highest-grossing French film
of all time, titled <i>Bienvenue chez les Ch’tis</i> (or <i>Welcome to the Sticks</i>
in English), uses the language to mock its speakers, with the beginning
of the film portraying them as small town yokels. Although this is an
exaggerated offensive stereotype, the language was traditionally spoken
by the working class. Many supporters of the language are not optimistic
regarding its survival. Its use in daily life and media is in rapid
decline, and street signs in its areas of use are no longer produced
bilingually to include Picard.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello (to good friends): <i>Bojour</i> <i>mes gins </i>or <i>Salut ti z’aute</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>~500,000 – 700,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Gallo</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4124" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Rennes.jpg"><img alt="Endangered Languages in Rennes" class="wp-image-4124 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Rennes.jpg" height="360" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Rennes, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/draket/">Ted Drake</a></div>
</div>
<b>Gallo</b> is spoken in areas of Upper Brittany predominantly <a href="http://www.goeuro.com/rennes_train_station" target="_blank">in Rennes</a>
and is often also referred to as Galo, Gallot, Langue Gallèse or
Britto-Roman. With about 200,000 to 400,000 speakers, this covers about
5-10% of the population in the region but statistics vary greatly and
some census results indicate figures as low as 28,000. Once the official
language of the court in Brittany, its prevalence began its decline
when the region became part of France. Rennes is easy to access by train
or bus, especially due to France’s high speed services. The <a href="http://www.brittanytourism.com/things-to-do/all-activities/musee-d-histoire-de-la-ville-de-saint-malo" target="_blank">Brittany Museum</a>
offers tours in a variety of languages, including Gallo which makes for
a unique experience. Up until 2002 you could take lessons in the
language at the University of Rennes, however this was discontinued due
to lack of interest. Although some college courses and primary school
activities still centre around the language, its use in media is also in
declining.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello: <i>Bonghjornu</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>~200,000 – 400,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4 id="norman">
Norman Languages</h4>
<h5>
<b>Guernésiais</b> and <b>Jèrriais</b></h5>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4125" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Ferry-St-Helier-to-Weymouth.jpg"><img alt="Endangered Languages: Ferry from St Helier to Weymouth" class="wp-image-4125 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Ferry-St-Helier-to-Weymouth.jpg" height="426" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Ferry from St. Helier to Weymouth – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/boblinsdell/">Robert Linsdell</a></div>
</div>
Jersey and Guernsey are two tiny islands situated in the Channel that you can reach by ferry from <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_weymouth" target="_blank">Weymouth</a>. <a href="http://www.condorferries.co.uk/" target="_blank">Condor Ferries</a> also provide a one hour service connecting the two islands for anyone keen to check out both. <b>Guernésiais</b> and <b>Jèrriais</b>
are remnants of the Norman Conquest of England and the resulting
languages bear a much stronger resemblance to French than anything else
spoken in England. The languages are spoken by about 1,000 people and
you can learn more about them <a href="http://museums.gov.gg/language" target="_blank">here</a>.<br />
<ul>
<li><b><b>Language Sample: </b></b>Cross: <i>Croyais</i> (Jèrriais) and <i>K</i><i>érouaïe</i> (Guernésiais) | Wednesday: <i>M</i><i>êcrédi</i> (Jèrriais) and <i>Méquerdi</i> (Guernésiais)</li>
<li><b>Number of Speakers: </b>1,327</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
<h3>
Occitan Languages</h3>
<i>Endangered Occitan Languages: Auvergnat; Lemosin; Gardiol; Provencal; Languedocien</i><br />
<h4>
<b>Auvergnat</b></h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4126" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Auvergne.jpg"><img alt="Endangered Languages in Auvergne" class="wp-image-4126 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Auvergne.jpg" height="402" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Auvergne, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/alphaducentaure/">Alpha du centaure</a></div>
</div>
Approximately two thirds of the residents in the Auvergne area understand <b>Auvergnat</b>,
but only a fifth consider themselves fluent. Once the highly respected
language of the knights of central France, it has since fallen by the
wayside and is now spoken largely by the older generation living n
Auvergne. Aurillac is just a 1.5 hours from Paris by plane and
approximately 6 hours by car via the A10 and A71 motorway.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Hello: <i>Bonjorn</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> ~1,315,000</li>
<li><b>UNESCO Status:</b> Severely Endangered</li>
</ul>
<b>Lemosin</b><br />
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4127" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Les-Tours-de-Merles.jpg"><img alt="Endangered Languages in Les Tours de Merles" class="wp-image-4127 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Les-Tours-de-Merles.jpg" height="360" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Les Tours de Merles, France – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/dingue-de-photos/">“Marie Photo Passion”</a></div>
</div>
<b>Lemosin</b> is an Occitan language that dominates the
Limousin region, as well as parts of Charente and the Dordogne, and
districts of Creuse, <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_tulle" target="_blank">Correze</a>
and Haute-Vienne. Older than its sister language, Auvergnat, it lays
claim to the first Occitan document dating way back to the year 1000 and
it was the official language of the region until the 16th century.
Modern day Limousin actually bears a striking resemblance to Catalan.
The area can easily be reached by car on motorway 89, or by train –
there’s a convenient line linking <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_lyon" target="_blank">Lyon</a>, Clermont-Ferrand and <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_bordeaux" target="_blank">Bordeaux</a>.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample:</b> Hello: <i>Bonjorn</i></li>
<li><b>Number of Speakers: </b>~400,000</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h4>
Gardiol</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4128" style="width: 635px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Bocchigliero.jpg"><img alt="Endangered Languages in Cosenza Region" class="wp-image-4128 size-large" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/Bocchigliero-700x525.jpg" height="468" width="625" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Cosenza Region, Italy – Flickr: <a href="http://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Spookymic&action=edit&redlink=1">Spookymic</a></div>
</div>
<b>Gardiol</b> is spoken in several regions of France and
Northern Italy as well as in Calabria in the South of Italy. While it’s
only spoken fluently by about 350 people, a study carried out by Pietro
Monteleone indicates that the language is not entirely on its way out
and is still spoken as the primary language in several families. <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_guardia_piemontese">Guardia Piemontese</a>
is the only town in Calabria where an Occitan language is spoken. The
train station in the city is well connected to most major cities in
Italy including <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_salerno" target="_blank">Salerno</a>, <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_rome" target="_blank">Rome</a> and <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_naples" target="_blank">Naples</a>.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>How are you?: <i>Quin hes?</i> or <i>Cossi fas?</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 340</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h3>
Eastern Romance Languages</h3>
<h4>
Mount Učka</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4132" style="width: 719px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/View_to_the_Schlosser_lodge_from_the_Veliki_Risnjak.jpg"><img alt="Endangered Languages in Schlosser Lodge" class="wp-image-4132 size-full" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/View_to_the_Schlosser_lodge_from_the_Veliki_Risnjak.jpg" height="470" width="709" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Mount Ucka, Croatia – Wikimedia: <a href="http://www.google.de/imgres?imgurl=http%3A%2F%2Fupload.wikimedia.org%2Fwikipedia%2Fcommons%2F0%2F0c%2FView_to_the_Schlosser_lodge_from_the_Veliki_Risnjak.jpg&imgrefurl=http%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fwiki%2FRisnjak_National_Park&h=470&w=709&tbnid=k7XK-XQRpJmIxM%3A&zoom=1&docid=l5TW_JdcXCyLGM&hl=en&ei=VTU1VIq3MYWqOr3JgaAO&tbm=isch&iact=rc&uact=3&dur=1077&page=2&start=17&ndsp=24&ved=0CHwQrQMwHA">Luka Jacov</a></div>
</div>
Spoken in a few villages to the north of Mount Učka, <b>Istro-Romanian</b>
is said to have emerged after the migration of Transylvanian peoples to
the city of Trieste around 1,000 years ago. Today, the immediate area
boasts only a few hundred speakers of the language, although academics
seem to believe there are nearly 1,000 speakers dotted around the world.
Locally, Istro-Romanian is often taught as a second language, for the
purpose of educating children in the history of the community.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>Leg: <i>pićor | </i>Chest: <i>kľeptu | </i>Good: <i>bire | </i>To be: <i>fi | </i>Worm: <i>g)ľerm</i></li>
<li><b>Number of Speakers:</b> 300</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Severely Endangered</li>
</ul>
<h3>
Other Romance Languages</h3>
<h4>
Corfiot Italkian</h4>
<div class="wp-caption aligncenter" id="attachment_4301" style="width: 650px;">
<a href="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/12525491_008e1d9e7e_z.jpg"><img alt="Endangered Languages from Corfu" class="size-full wp-image-4301" src="http://blog.goeuro.co.uk/wp-content/uploads/2014/10/12525491_008e1d9e7e_z.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
Corfu, Greece – Flickr: <a href="https://www.flickr.com/photos/mickpix/">Michael Gleave</a></div>
</div>
Corfiot Italkian originated as a hybrid of multiple Venetian and
Italian words and over time developed into a unique dialect strongly
influenced by the large population of Albania and Greco Christian
refugees who fled the Black Death. Nowadays, the language is pretty much
extinct and little data is available to suggest that it’s still being
spoken. In any case, it’s native to <a href="http://www.goeuro.co.uk/to_korfu" target="_blank">Corfu, the second largest Ionian island off Greece</a> – famous for it’s beaches and classical Mediterranean culture.<br />
<ul>
<li><b>Language Sample: </b>unavailable</li>
<li><b>Number of Speakers: </b>less than 10</li>
<li><b>UNESCO Status: </b>Critically Endangered</li>
</ul>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-62675641822657282992015-01-03T10:47:00.003+01:002015-01-03T10:47:12.551+01:00ARTICLE DE DAVID FERÁNDEZ (CUP) A VILAWEB
<br />
<strong>Ens volen culpables però no som innocents</strong>,
deia una vella proclama de carrer. Es cridava, anys enrere, quan a tort i
a dret plovien els garrots de Julia Garcia Valdecasas –delegada de
ferro del PP– sota la primera aznaritat. Corria l’any 1996 i la Princesa
no era pas cap Cristina en dificultats, sinó una cinema farcit
d’esperances i utopies al bell mig de la Via Laietana, que el poder prou
que es va encarregar de desallotjar amb baptismes de foc.<br />
<br /><strong>Ens volen culpables –sí–, però ja som menys innocents, menys ingenus i més descreguts.</strong><span>
Un repàs a l’hemeroteca d’aquest any que clou, conclou, algunes
veritats nòmades. Nòmades, classistes i desiguals, en uns Països
Catalans amb 18.000 persones preses, privades de llibertat en el marc
d’un regressiu populisme punitiu que rutinàriament castiga i empresona
la pobresa. Ho cantava Evaristo: a la presó “els rics mai entren i els
pobres mai surten”. 2014 ho confirma. Un cop més.</span><br />
<br /><strong>Esclaridor i classista contrast de classe.</strong><span>
I una realitat real que xiula que alguns culpables segueixen vivint com
innocents. La quotidiana innocentada grossa, dia sí dia també, que
també ens deixa el desori i el rosari d’enguany. Fil a l’agulla, en
l’àmbit de la corrupció, per a un 2014 descosit per innocents que no ho
són pas. I només són alguns exemples:</span><br />
<br /><strong>*Innocentada és la carpetada final del </strong><a href="http://economia.elpais.com/economia/2014/05/29/actualidad/1401365340_123378.html" target="_blank"><strong>cas Caixa Penedès</strong></a><strong>,</strong><span>
la extercera caixa catalana. Recorden? Abans ho van negar i callar tot
mil cops, però el dia del judici, memòria sobtada per eludir presó, es
van declarar culpables. “Reconec els fets”, va dir lacònic amb el cap
cot Ricard Pagès. I apa, cap a casa. Van venir a dir: “Va, què es deu?”.
28 milions d’euros, els hi van dir a l’Audiència Nacional. I els
estratagemes de la defensa de togues d’or van fer la resta: van
aconseguir, de cop, una substancial rebaixa de les penes de presó
–reduïda fins als dos anys– que no els va fer ingressar a cap centre
penitenciari. Per furtar-nos 28 milions no està pas malament. Així opera
la impunitat. Veurem, demà, com acaba ara la crònica d’altres, avui,
molt menys innocents: Adolf Todó i Narcís Serra. El Banc d’Espanya acaba
de dir als jutjats de Barcelona que Caixa Catalunya va amagar
informació al magistrat, en la causa oberta arran de la denúncia de la
CUP sobre sous estratosfèrics, reconeixent que Todó i Massana, en plena
crisi, es van apujar pensions i bonificacions un 62%, amb el beneplàcit
del Consell d’Administració. De la falsedat comptable a la falsedat
documental. Quan tot lliga i relliga en el major escàndol financer
català, que ens ha costat ja 13.000 milions d’euros, més del doble que
totes les retallades patides des de 2010.</span><br />
<br /><strong>* Innocentada és el </strong><a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/12/16/catalunya/1418761840_970839.html" target="_blank"><strong>Cas Pallerols</strong></a><strong>.</strong><span>
Al setembre, els titulars anunciaven que aquest cop no hi hauria
indults –com al cas Treball, quan el maig de 2012 el PP va indultar els
‘economistes’ d’Unió per finançament il·legal: se’ls commutava una pena
de 4 anys de presó per una multeta de 3600 euros– i que era imminent
l’ingrés a presó dels condemnats. Bé, avui, a penes tres mesos després,
no queda cap condemnat del cas Pallerols engarjolat. Tots gaudeixen de
beneficis penitenciaris concedits i, sobretot, d’una privilegiada i
ràpida aplicació. Allò que mai li passa a cap pres social. Lluís
Gavaldà, per exemple, havia de complir 540 dies de presó: n’ha complert
73. Un 13%. Vicenç Gavaldà i l’empresari Fidel Pallerols van complir 45
dies d’una pena de 7 mesos. Tot sigui dit, el rècord antològic de pas
breu per la presó el continuen tenint Vera i Barrionuevo per la condemna
del segrest de Segundo Marey a càrrec dels GAL. La darrera entrada a
presó la van protagonitzar el 30 de maig de 2001. Havien de sortir deu
anys després, el 2011. Però van escapolir-se només 10 hores després,
sortint per la mateixa porta per on havien entrat. 10 anys o 10 hores:
vostès diran. Bromes de la democràcia quan la democràcia és de conya.</span><br />
<br /><strong>* Persistent innocentada acumulada –tota ella– és el Cas Hisenda i</strong><a href="http://cat.elpais.com/cat/2014/12/24/actualidad/1419426446_029012.html" target="_blank"><strong>l'excarceració de Josep Lluís Nuñez, pare i fill</strong>.</a><span>
El menys innocent és excarcerar una persona d’edat avançada –principis
socials de l’humanisme penal– i de retruc, el seu fill, per a que cantin
Nadales a casa. Més “culpable” és l’estratègia dels corruptes: allargar
el procés, dilatar el judici, endarrerir planificadament l’acció de la
justícia, recórrer al Suprem –que va rebaixar la pena de 6 a dos anys– i
sol·licitar l’indult. Sia com sigui, gairebé 12 anys de retard judicial
per a un cas –el major de frau fiscal organitzat, una trama de
“brutícia i cobdícia” segons la fiscalia– que es remunta a la dècada
dels 90 i on es van estalviar en impostos 13 milions d’euros. El ‘senyor
dels xamfrans’ de Barcelona ha complert 40 dies de presó –amb tracte
intern privilegiat– d’una pena de dos anys i 2 mesos. Un 5%. El mateix
que va complir el general Rodriguez Galindo: un 5% de la pena de 75 anys
al que fou condemnat per assassinar en calç viva Lasa i Zabala.</span><br />
<br /><strong>* Innocentada pornogràfica ha set </strong><a href="http://www.eldiario.es/economia/cargo-Rato-tarjeta-bebidas-alcoholicas_0_312169051.html" target="_blank"><strong>la parranda de les ‘blacks cards’</strong></a><strong> de Bankia</strong><span>
–com la parranda borbònica de Noos i la defensa d’Estat del fiscal
Horrach–, monitoritzades per aquell Rodrigo Rato que en la seva
compareixença al Parlament es va arrencar amb un “gràcies per la
invitació, però no sé què faig ací”.</span><br />
<br /><strong>* Innocentada cruel és </strong><a href="https://directa.cat/jubilacio-daurada-pels-dos-guardies-urbans-del-cas-4f-condemnats-tortures" target="_blank"><strong>la pensió d’or per als dos agents de la Guàrdia Urbana</strong></a><span>,
condemnats en ferm per tortures i implicats directament en el cas del
muntatge policíac del 4F, i que, tot just abans de fer-se efectiva la
sentència, van ser prejubilats –amb 34 i 38 anys– amb una pensió
vitalícia de 1.800 euros. Innocentada i insult i la impunitat, a l’altar
i el pessebre del Nadal. Però no es pensin: és un patró de conducta.
Als autors materials de la mort de Lasa i Zabala –els agents Dorado
Villalobos i Bayo Leal, dels grups especials AT1del museu dels horrors
de la caserna d’Intxaurrondo– els hi va ‘passar’ el mateix: condemnats a
75 anys –en van complir 6– tot just el dia abans de ser expulsats de la
Guàrdia Civil se’ls hi va concedir pensió vitalícia de 1.800 euros.
Horrors d’Estat.</span><br />
<br /><strong>* Contrainnocentada, per ser innocent de totes totes, és el cas del casteller Sergi Rubia.</strong><span>
Detingut després dels fets de Can Vies, va ser empresonat 23 dies per
resultar categòricament absolt després. En Sergi –per no fer res– va
complir 23 dies de presó preventiva. Millet, per robar 35 milions, 13
dies.</span><br />
<br /><strong>D’exemples, ben malauradament, n’hi hauria molts més:</strong> Montserrat Caballé paga 500.000 per eludir presó, <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/els-carulla-pacten-amb-fiscalia-cas-del-frau-fiscal-3241600" target="_blank"><span>com ho han fet els Carulla aquest febrer (un pacte monetari de 6’4 milions per evitar el mal tràngol del judici)</span></a>,
Apple-Facebook-Google declaren haver guanyat només 9 milions a l’Estat
espanyol o una vocal del CGPJ enxampada a la frontera d’Andorra. Vella
lògica neoliberal: qui paga, mana. I qui paga, no entra a presó. <strong>"I més, senyora, i més"</strong>,
bramaria Ovidi Montllor. Només cal pensar que avui, vostè i tots
nosaltres, abonem la màxima pensió militar als colpistes del 23F, als
mercenaris del GAL i algun tricorni narcotraficat. Tal com sona, tal com
raja. Com raja la impunitat.<br />
<br /><strong>Arran del cas Palau, “el problema”</strong> –va dir la
Maria Mas, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes, antiheroïna
anònima que va denunciar la tupinada de l’hotel Palau– <strong>"no és robar milions sinó melons"</strong>.
Ho deia la Maria, professora al Carmel i veterana lluitadora social, el
juliol del 2010. I així seguim encara. Tanmateix i a la contra, hi ha
una estadística encara colpidora dels anys 90. A les presons catalanes
hi van morir aquella dècada mil persones. Per malaltia, pena o
desesperació. No cerquin minuts de silenci oficials. A ells, l’humanisme
penal mai els arriba o els arriba tard i en taüt. La mitjana de
compliment de pena a les presons catalanes és de 2.700 dies –i 2.700
nits– i les dades falsejades dels tòpics <a href="https://directa.cat/deu-tristos-t%C3%B2pics" target="_blank"><span><strong>són encara una vergonya</strong>. (Deu tristos tòpics, La Directa)</span></a><br />
<br /><strong>En el dia dels innocents del 2014, doncs, retrona Scascia: “el poder és sempre un gran delinqüent impune”.</strong>
Un poder, però, que sempre tira d’altres innocentades que vinclen unes i
altres. Detalls i serrells de la santa innocència estadística. Ahir,
ahir mateix i arran de carrer, hi havia tancada d’aturats a l’església
del Pi. Reclamaven –antigament– “pa, sostre, treball, dignitat”.
Posem-hi la calculadora de la resposta del Govern:<br />
<br /><strong>* Pa. A Catalunya, ja són 1.600.000 persones les que viuen per sota del llindar de la pobresa.</strong>
La Generalitat ofereix –després de retallar-les l’agost de 2011 acusant
els usuaris, ves per on!, de “frau”– 30.000 pirmis, les rendes mínimes
d’inserció. Un 1’8% de cobertura, quan la renda basca mínima supera 10
cops l’abast de la catalana. La proposta de Renda Garantida Ciutadana,
que cobriria tothom que sobreviu amb dificultats, té un cost estimat de
2.600 milions d’euros anuals. Poc? Massa? Poc si ho comparem amb els
15.000 milions de rescat públic de les caixes catalanes; poc si ho
comparem amb els 16.000 milions anuals de frau fiscal; poc si ho
comparem amb els 10.000 milions d’interessos del deute abonats des de
2008. No gens si hi comparem amb el patrimoni dels 10 catalans més rics:
16.000 milions d’euros. Capitalismes senils.<br />
<br /><strong>* Sostre. A Catalunya, hi ha 450.000 habitatges buits.
S’estima en 230.000 les demandes urgents d’habitatges socials i
assequibles,</strong>mentre seguim encapçalant un any més el rànquing de
desnonaments. El parc públic català –autonòmic i municipal– a penes
supera les 30.000 unitats: a penes un 13% de la demanda. Això sí,
enguany, la Generalitat ha aconseguit 900 pisos cedits de la SAREB. Oh.
Au. Vés. Però dels 450.000 pisos buits, 100.000 són de la banca i 80.000
nou de trinca.<br />
<br /><strong>* Treball. La nova pobresa ja és assalariada, un terç
dels treballadors no arriben al salari de 700 euros mensuals i la
precarietat implosiona, portes endins i finestres enfora.</strong> Només
en l’àmbit de la pobresa energètica, ens esbatussem avui per assolir un
fons de 30 milions que eviti freds i foscors a les famílies més
castigades per la crisi. Bé: en els darrers 525 dies les tres operadores
més importants a Catalunya han assolit uns beneficis nets superiors als
9.025 milions d’euros nets. Ens estalviem la comparativa estadística. O
no: 30M€ contra la <strong>pobresa</strong> <strong>energètica</strong>
que pateixen 70.000 famílies és el 0,32% d’aquests beneficis. Més
comparativa eloqüent: 38 milions és el que destina el pressupost de la
Generalitat de 2015 al circuit de fórmula 1 de Montmeló. Derrapant, el
frau treu fum.<br />
<br /><strong>Així seguim, i seguirem sense edat per a la innocència, fins que els mercaders no siguin foragitats del temple.</strong> Mentrestant,
a alguns no els cal jugar a la loteria, simplement apostar a les
privatitzacions. Perquè sempre hi guanyen, mentre tota la resta perdem.
En aquest sentit, la privatització de Tabasa (Túnels dels Cadí), ara fa
dos anys, és paradigmàtica: el banc brasiler BTG va comprar una part per
60 milions d’euros. Aquest novembre se l’ha venut per 145 milions.
Plusvàlua de 86 milions sense fer gaire res i endavant vailets, “que tot
està per privatitzar i tot és possible”. A veure com acaba el cas
d’ATLL… Entremig, més notícies amagades del novembre sobre les dacions
en pagament que si que rutllen: ‘La Banca perdona 86 milions a Copcisa’<br />
<br />En fi, rodolint rodolant, que sí, que ens volen culpables, però
ja fa temps que no som innocents. O ens en sortim junts, o se’n sortiran
ells solets. <strong>Llufa de democràcia, en la seva broma perpètua. La innocentada permanent.</strong><br />
<br />—-<span><br /> </span>PS. 2014 clou amb 1.900 imputats per corrupció a l’Estat espanyol.miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-74389120752818414202014-12-04T12:01:00.002+01:002014-12-04T14:03:34.605+01:00LA LITERATURA DE POSTGUERRA (dins LA LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">LA LITERATURA DE POSTGUERRA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">No
hi ha pas opció veritable entre ço que s’anomena cultura nacionalista i una
d’universal. Cultura nacionalista és una contradicció en termes. Cultura no és
quelcom de massa conjuminable, que es raoni com instrument i servei de defenses
estratègiques, de primacies providencialistes o bé del nimbe nou i artificiós
d’un tòtem exhumat. Cultura és l’obriment sense reserves, contrast de totes les
embranzides vivents, unitat humana desinteressada, que hom recerca per mètodes
confluents i complementaris. És funció suprema de tot el llinatge, superació
del castís, del pintoresc i de les més belles raconeries. (...)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Per
uns quants segles coneguérem l’eixut, gairebé el desert. Dissuadides de llur
naturalitat, les nostres fonts no revenien pas. En la represa, no deguérem el
desvetllament a la complaença en el preservat, sinó al finestreig que en tot
Catalunya i sobretot en la seva capital és el primer instint d’una gent
vivificada per les comparances. (...)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ara
ens cal refer-nos, més que mai, amb l’universal, ascendir d’un to, disciplinar
l’esperit en la major dignitat, exigir darrera els noms i les façanes aquesta
quarta dimensió que és la importància. Ja la facilitat, la improvisació, la
fatuïtat i aquesta curiosa institució nostra, la crítica complaent i ensems mal
convençuda, han de cedir el pas a una més saludable rigor. (...)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No em sé desconhortar de la nostra
petitesa. Alguns dels pobles que han estat agents més subtils en la
civilització conegueren igual o pitjor penúria pel que fa a la demarcació
territorial i al nombres de llurs vivents. Però cal excel·lir, cal expandir-se
endalt, i això no es guanya sinó per àrdua qualitat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Josep Carner: “Universalitat i cultura”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in:Teoria de l’ham poètic. </i>Antologia
Catalana, núm 56, Ed. 62, Barcelona, 1970 pp. 63-64</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any 1939, la societat catalana
sortida perdedora d’una guerra, empobrida i esgotada, amb els quadre dirigents
eliminats pels empresonaments, la mort, l’exili i el silenci. La cultura
catalana havia deixat d’existir momentàniament: proscripció de la llengua als
àmbits familiars; desfeta i prohibició dels organismes culturals i literaris;
inexistència de revistes, diaris, editorials i ràdio.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">La cultura catalana era camí de l’exili, o bé, sota
el signe del silenci, mantenia una situació d’espera, reduïda als àmbits
privats i clandestins.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i l’esforç de la nova política
oficial –franquista, per entendre’ns- tenia un nom i un significat únic: la
“reespañolización cultural de Cataluña”. És cert que paral·lelament a aquesta
conducta política hi hagué uns intents –en el moment precís de l’ocupació de la
ciutat de Barcelona, el gener de 1939- d’organitzar una cultura feixista en
català. L’intent, que procedia d’homes lligats als règim com Dionisio Ridruejo,
amb el suport de polítics i escriptors catalans, seria avortat per ordres
superiors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com ha indicat Joaquim Molas (Vegeu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>, núm 6, octubre de 1977, pp.
20-21) la cultura catalana de postguerra és producte de tres factors que
s’exclouen o modifiquen entre ells mateixos: 1) Els models culturals creats
pels grans països burgesos d’occident; 2) La implantació violenta dels models
castellans/espanyols i, concretament, la versió elaborada per les forces
franquistes més reaccionàries, i 3) Una sèrie d’insuficiències pròpies, de tipus
històric o democràtic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així doncs, la cultura catalana de
postguerra constituïa un conjunt agònic, desvertebrat, que viurà –en les
primeres dècades- molt més de nostàlgies i d’esperances que no pas de realitats
immediates.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La cultura que es farà a Catalunya a
partir de 1939 permet una ordenació en diferents estrats que arribaran a
ignorar-se els uns als altres: una cultura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">oficial</i>,
subvencionada per l’estat i, composta, per tant, a la seva imatge; una cultura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pública</i>, sense intervenció dels organismes
oficials; i una cultura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">clandestina</i>,
la catalana, si més no l’expressada en llengua catalana, que només apareixerà a
la superfície de tant en tant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En conjunt, i en l’àmbit específic
de la creació literària,la cultura a Catalunya es troba diferenciada en dos
grans grups: el d’expressió espanyola, és<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a dir, el que utilitza els recursos lingüístics i històrico-nacionals
castellans, i el d’expressió catalana</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De fet, la cultura catalana produïda
a l’interior coneixerà al llarg dels quaranta anys sota el règim franquista,
diferents fases de violència. Als anys 40, per exemple, el pes de la cultura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">oficial</i> serà aclaparador i, de manera
correlativa, la més viva i genuïna es desenvoluparà en la clandestinitat. En la
de`cada dels 50, s’organitzarà de mica en mica una cultura en català de tipus
privat que anirà desplaçant lentament la influència i els condicionaments de la
cultura oficial i reduirà les activitats culturals que es fan en la
clandestinitat o la literatura produïda a l’exili.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Progressivament, doncs, la
literatura catalana organitzarà, enfront els intents de supressió o suplantació
de la realitat cultural, tres moviments que, de bell antuvi, s’ignoraran o
s’oposaran, però que a la llarga acabaran fonent-se:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial;">El moviment de
l’exili, que treballava amb més llibertat, però que, de fet, sobrevivia gràcies
a petites colònies d’immigrants en un medi hostil o indiferent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial;">El treball
clandestí, iniciat a partir de 1940, que recollia les inquietuds més vives i
pròpies del país. Enclaustrat, però, com es trobava, havia perdut tota relació
amb el seu cos social i es debatia, per tant, en el buit, i</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">3.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial;">El moviment
públic, que a l’empar de la realitat intentava crear amb el mínim de claudicacions
possibles una literatura de circulació pública.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">En realitat, el grau d’eficàcia d’aquests moviments
depenia. Entre 1939 i 1945 com ha mostrat Albert Manent, el de l’exili fou el
més incisiu i voluminós. D’altra banda, el règim franquista ben assentat
impossibilita qualsevol tipus de dissidència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">La literatura clandestina que es feia en cases
particulars va anar ampliant a poc a poc la seva àrea d’incidència. Per
exemple, a les cases de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí i del joier Ramon
Sunyer, es reprengueren les sessions dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amics
de la Poesia</i>, associació que havia estat creada l’any 1921 i que havia
tingut una continuïtat fins abans d’esclatar la guerra civil; a la casa del
geògraf Josep Iglésias, al passatge Permanyer, se celebraven lectures
poètiques; i tingueren lloc tertúlies literàries a casa dels poetes Carles Riba
i J.V. Foix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Durant els primers set ants del franquisme, la
literatura catalana no va existir a nivell públic. Malgrat tot, convé esmentar
algunes empreses com la reanudació, l’any 1941, de les edicions de llibres
sagrats en català a càrrec del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Foment de
Pietat</i>, la publicació d’algun llibre solt i amb salconduit eclesiàstic, com
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rosa mística</i>, l’any 1942, de mossèn
Camil Geis; l’edició per Josep Maria Cruzet l’any 1943-1944 de textos de mossèn
Jacint Verdaguer, amb ortografia prefabriana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
conjunt, totes aquestes empreses expressaven uns mateixos objectius:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">-Salvar la llengua.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">- Recuperar el prestigi social i cultural, que la
literatura catalana havia perdut amb la victòria franquista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">-Salvar les institucions de cultura més
significatives (la represa de les sessions acadèmiques de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Institut d’Estudis Catalans </i>es féu
durant aquests anys 1940-1941 en domicilis particulars i itinerants).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">-Reviscolar els contactes culturals, desfets per la
guerra. D’aquí deriva la significació històrica de les lectures del passatge
Permanyer, de les sessions dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amics de
la Poesia</i> o de les reunions a l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estudi
</i>del carrer de Sant Pau, posem per cas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">-Establir relació amb la nova gent que de mica en
mica apareixia en molts casos profundament desconcertada. La creació d’una
entitat cultural com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Miramar</i>,
presidida per Maurici Serrahima, contribuirà –a través de l’organització de
cursos i conferències de nivell secundari o universitari- a agrupar persones
disperses i desorientades, sense informació, representatives de les noves
generacions. A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Miramar</i> acudiren els
futurs fundadors de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ariel</i>
(1946-1951): Frederic Pau Verrié, Joan Triadú, Miquel Taradell, i els futurs
elements de la revista universitària <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Curial</i>
(1949-1950), com Miquel Porter Moix, Albert Manent, Antoni Comas i Joaquim
Molas; així com membres dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amics de la
Poesia</i>, com és el cas de Josep Palau i Fabre, un dels fundadors de la
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia </i>(1944-1945) i d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ariel</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">-Lluitar contra els qui havien claudicat
ideològicament o lingüista: escriptors com Ignasi Agustí, que reprengué la seva
obra en castellà traduint els models de la tradició novel·lística catalana
(Narcís Oller), Sebastià Sánchez Juan, que publicà en castellà un llibre poètic
d’adhesió al nou règim polític: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Régimen </i>(1950),
Sebastià Juan Arbó, entre molts d’altres, que esdevingué un escriptor bilingüe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">En síntesi, podríem dir que l’intent de mostrar que
la realitat nacional i cultural de Catalunya no havia sucumbit davant els
models franquistes, fou la principal preocupació dels qui van intervenir en
tota mena d’activitats de clandestinitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Es tractava d’un intens anhel de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">continuïtat</i> que constituirà el nucli i l’eix de tota una etapa en
el desenvolupament de la cultura catalana de postguerra i el principal factor
de tots els que hi col·laboraven.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Així, doncs, la impossibilitat de canalitzar
l’activitat literària dispersa a través dels mitjans de comunicació social i de
masses que estaven monopolitzats pel règim, influí en la formació d’un moviment
literari a nivell interpresonal amb la càrrega d’arbitrarietat i casualitat que
implicava; tal fet defineix la situació de la creació literària –un fet entre
tants- com a reflex significatius dels canvis socials i polítics produïts a
partir de 1939.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">La continuació d’una cultura i la seva projecció es
va limitar al intents de possible revitalització literària, centrats al voltant
de personalitats que sostenien unes aspiracions de continuïtat, algunes de les
quals, com Carles Riba, acabaven de tornar de l’exili (1943). Al voltant
d’aquests escriptors es van anar congregant totes les aspiracions, en ser
considerats com a símbol de la supervivència, i tant pel prestigi humà com per
llur relació amb la cultura catalana de preguerra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
narrativa</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">A l’hora de tipificar la novel·lística catalana de
postguerra, cal tenir presents tota una colla de repercussions molt diverses,
derivades del fenomen del fenomen de la recuperació i normalització lenta i
gradual de la situació d’atzucac a què havia arribat la novel·la catalana
després de la guerra civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En primer lloc, circumstàncies com
la dificultat de publicar en català o opcions personals de poca fidelitat al
país, van tenir com a conseqüència que una sèrie d’escriptors que en unes circumstàncies
normals s’haurien expressat en català, ho fessin en castellà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En segon lloc, el fet que als anys
quaranta tingués més possibilitats d’esquivar els obstacles administratius el
llibre de poemes que no pas la novel·la, alhora que resultava més bé de preu,
va condicionar fins a un cert punt la dedicació a la poesia per part d’autors
que amb anterioritat a la guerra civil s’havien dedicat a conrear la narració.
Aquest seria el cas, per exemple, de Salvador Espriu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per altra banda, la represa de la
novel·la catalana després de 1939 partia d’una situació prèvia deficitària, en
comparació amb la poesia. Així, abans d’acabar la dècada dels quaranta s’havien
publicat quatre dels llibres més importants de la poesia catalana del segle
vint: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí</i>, de Josep Carner; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les Elegies de Bierville, de Carles Riba </i>i
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol, i de dol </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les irreals omegues </i>de J.V.. Foix. En canvi, la novel·la catalana,
en aquells mateixos anys, continuava relegada a una existència més aviat
precària pel fet que mai no havia aconseguit –malgrat els esforços realitzats
en aquets sentit- de posar-se a l’altura dels corrents estrangers coetanis, ja
que havia hagut de partir de zero als anys seixanta del segle dinou. Tanmateix,
l’estancament de la novel·la catalana o la distància que la separa de la
novel·la contemporània estrangera també és, en bona part, un estancament
forçós, imposat pel col·lapse cultural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A mesura que anaren apareixent
novel·les es podia constatar que una part dels escriptors que seguiren al país
o dels que hi tornaren després d’un temps d’exili insistien en les actituds i
en les tècniques que havien estat vigents ens els anys de preguerra, és a dir,
les de la novel·la anomenada d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">anàlisi
psicològica</i>, que seguia més o menys fidelment models francesos com Maurois,
Mauriac o Bernanos, modificades, només en certa mesura, per un major pessimisme
en les actituds o, en el cas d’altres autors, per una certa tendència a
proposar solucions religioses als problemes vitals. Podríem citar obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El somriure dels Sants </i>(1947), de Miquel
Llor, continuació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Laura a la ciutat
dels sants </i>(1931); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La família
Rouquier </i>(1953), de Xavier Benguerel, reeditada amb el títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sempre es demà</i>; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Betúlia</i> (1956) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’altra
ciutat </i>(1955) de Maria-Aurèlia Capmany...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En alguna d’aquestes obres o d’aquesta
autors la influència de l’existencialisme és palesa. Existencialisme que
presenta dos vessants: un de catòlic, en el cas de Joan Sales, Xavier Benguerel
–<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La família Rouquier- </i>o Miquel Llor –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un camí de Damasc </i>(1959)- i un altre
d’agnòstic, influït per Jean-Paul Sartre i Albert Camus, en el cas d’escriptors
com Maria-Aurèlia Capmany –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Necessitem
morir </i>(1952)- o Manuel de Pedrolo. Alguns autors introduiran noves
tècniques d’anàlisi psicològica, provinents de la novel·la nord-americana –John
Steinbeck, John Dos Passos. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Mercè
Rodoreda </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1909 – Girona,
1983) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per motius diversos, cal considerar
aquesta autora com a cas a part, dintre, però, de la línia de la novel·la
psicològica. Es tracta, potser, de la novel·lista catalana més important al
costat de Llorenç Villalonga.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva obra literària s’inicia molt
aviat, amb col·laboracions a revistes i diaris, i, també, amb la publicació
d’unes quantes novel·les que podem considerar –com ho fa la mateixa autora, en
rebutjar-les en bloc- de tempteig. Es tracta de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sóc una dona honrada? </i>(1932), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Del
que hom no pot fugir </i>(1934), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un dia
en la vida d’un home</i> (1934), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Crim </i>(1936).
Les dues darreres obres esmentades constitueixen mostres atípiques en el
conjunt de la producció de Mercè Rodoreda. Cal entendre-les com a novel·les
vinculades al grup d’avantguarda de Sabadell –una obra de Francesc Trabal va
influir en la primera i una altra de Cèsar August Jordana en la segona, que no
és altra cosa que una paròdia d’una novel·la policíaca. En canvi, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sóc una dona honrada?</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Del que hom no pot fugir</i> presenten un
interès fonamental: esbossen ja uns temes i uns motius que Rodoreda
desenvoluparà a l’obra posterior.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’aquí que puguin ésser ja
considerades obres <i style="mso-bidi-font-style: normal;">rodoredianes</i>: es
tracta ja de novel·les de caire psicològic, protagonitzades per un personatge
femení, que presenten el tema del desencís de l’edat adulta o del temps present
en oposició a la felicitat de la infància o del passat, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta etapa de pre-guerra culmina
amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aloma </i>(1938), premi Crexells 1937,
la primera novel·la acceptada per l’autora, tot i que reelaborada
estilísticament força anys més tard (1969). La presència viva i dinàmica de
Barcelona descrita en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">present</i> ja
no serà mai més possible. La guerra civil i l’exili tindran moltes conseqüències
en la vida i l’obra de Mercè Rodoreda: per una banda trigarà més de vint anys a
tornar a publicar una altra obra –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vint-i-dos
contes </i>(1958), premi Víctor Català 1957-, per l’altra la Barcelona de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La plaça del Diamant</i> (1962), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El carrer de les Camèlies </i>(1966) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall trencat </i>(1974) serà,
fonamentalment, la ciutat del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">passat</i>:
el centre d’un món perdut –el de la joventut de l’autora-, evocat mitjançant el
record, i objecte de mitificació en darrer terme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Carme Arnau, a qui es deu l’estudi
més complet existent fins ara sobre Mercè Rodoreda, assenyala al llarg de la
seva producció una evolució que parteix de la novel·la de la novel·la
psicològico-simbòlica i va a parar a una altra de psicològico-mítica. Això li
permet distingir dues etapes fonamentals en la seva obra: una que denomina <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realista</i> i una altra, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fantàstica</i>. L’etapa realista estaria
integrada, de fet, per tota la producció rodorediana, excepte les dues obres
següents: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La meva Cristina i altres
contes </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall trencat</i>. En
efecte, és de nou amb un recull de narracions que Mercè Rodoreda enceta camins
nous en la seva obra literària. El seu primer recull de narracions havia tingut
ja un paper d’obra pont, però per uns altres motius. En efecte, amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vint-i-dos contes</i>, Mercè Rodoreda
tornava a la tasca literària després del parèntesi provocat per la guerra civil
i l’exili: un llibre de contes constituïa, doncs, la primera obra de postguerra
de ‘autora, una obra que accentuava la visió pessimista i desencisada del món
que ja trobàvem a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aloma</i>, però, en la
qual, d’altra banda, feia provatures tècniques diverses, no sempre reeixides
del tot. En alguns contes introdueix, per exemple, la tècnica behaviorista,
pouada de la novel·la nord-americana, tècnica que,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>adaptada a l’estil propi de l’autora, serà
present a les novel·les posteriors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al seu segon recull de narracions, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La meva Cristina i altres contes</i>,
l’autora enceta el pas cap ala seva etapa fantàstica, amb la utilització d’una
sèrie de recursos formals i temàtics entre els quals destaca el de la
metamorfosi. En efecte, les narracions com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
riu i la barca, El senyor i la lluna, La salamandra </i>o<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> La meva Cristina </i>tenen lloc diversos processos de metamorfosi que
presenten com a denominador comú el fet d’abocar els personatges que els
sofreixen no a una situació angoixada –com seria el cas de la transformació en
l’obra kafkiana-, sinó a un món desitjat i summament grat –el protagonista d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El riu i la barca</i>, molt amant de
l’aigua, acaba convertint-se en peix- o bé a una situació que suposa la
salvació del propi personatge, com en el cas d ela protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La salamandra</i>, que esdevenint aquest
animal, es lliura de la foguera a què ha estat condemnada com a bruixa que hom
la creu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vegem un fragment d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El riu i la barca </i>com a exemple del
procés de metamorfosi:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Dintre
meu alguna cosa començava a canviar i una febre insòlita em desdibuixava tot el
que sentia. Vaig tornar a remar: la barca avançava més a poc a poc encara, tot
i que remava amb molt força. Mig d’esma vaig mirar un rem en el moment que el
treia de l’aigua i em va semblar que s’havia escurçat. De l’altre, que es
vinclava com una branca tendra, a penes is en quedava mig. Alguna cosa del fons
es menjava la fusta i se m’enduia sense gens d’esforç. “</span></i><span style="font-family: Arial;">Si li agrada remar...”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, sentia la veu de la muller del meu amic, però no em recordava gens de
com era i gairebé hauria jurat que no ens havíem conegut mai. No es veia ni un
dit de terra ni un clap de sol. Tot era verd i negre,i el riu s’estrenyia i
aviat la barca hi passaria justa,amb les dues ribes fregant-li els costats. Els
rems ja no servien per a remar. Si volia tornar enrere havia de baixar de la
barca i deixar-la allí, i els meus amics em preguntarien què n’havia fet i els
hauria d’explicar que el riu s’estrenyia, que els arbres anaven fent una
paret... Va caure una ploma blanca i va quedar plana damunt de l’aigua que ni
l’havia reflectida. Els arbres ja no eren arbres i les fulles ja no eren
fulles. Recordava només la nina amb el cap esberlat, decantada vora la barca.
Feia molt de temps... I el meu respir era curt i difícil. Em va semblar que els
ulls se m’embotornaven i que no els podia tancar. Vaig tocar-me’ls, i eren
rodons. En el paisatge, tot ombres, bategava una espera com en el punt d’una
naixença. Encara vaig intentar de remar, per pur instint, i la barca sense rems
va avançar una mica. Però jo m’ofegava i era el meu ofec el que l’empenyia.
Obria la boca tant com podia per fer-hi passar un fil d’aire, però l’aire
s’havia espessit i la boca se m’esquinçava pels costats. I quan ja no vaig
poder respirar gens i vaig sentir que tot el cos se’m nuava vaig fer una
extremitud amb els peus vaig foradar la barca que semblava que s’hagués tornat
de fang. Sentia una pressió terrible a cada costat del coll, i la barca se’m
fonia, i jo estava sol com una herbota verinosa. Una mena de vertigen em va
decantar endavant i vaig caure damunt l’aigua pla com la ploma blanca i amb les
cames enganxades. M’havien sortit uns ventalls espinosos a cada banda del pit
i, al mig, un pectoral d’escata. Vaig provar de nedar amb els braços, però no
em podia recordar ni d’on els tenia. I aleshores vaig sentir que de dalt a baix
de l’esquena, dolorosament, s’alçava un alot membranós i que un remolí suau de
l’aigua em xuclava. Innocent, vaig començar a nedar. Tot era fresc i fàcil.
Diví. M’havia tornat peix. I ho vaig ser durant molts anys.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tots els
contes, ed. cit.,</i> pp. 229-230)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El pas de l’etapa realista a la
fantàstica respon, de fet, a la mateixa concepció de la novel·la de Mercè
Rodoreda: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una novel·la ha de reflectir
la realitat. Però ha de tenir una part fantàstica i irreal. I ha de ser poètica</i>”.
La poeticitat és, d’altra banda, un tret distintiu de la prosa rodorediana.
Sorgit d’elements com el subjectivisme que predomina en les seves obres o del
gust per presentar el matís de cada objecte –la mateixa Rodoreda deia que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">els detalls són el que hi ha de més
important en una novel·la</i>”-. L’atenció concedida als objectes, els petits
objectes de vida quotidiana, els atorga tot el poder evocador d’un món perdut.
La poeticitat, que evoluciona i va en augment fins a culminar en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall trencat</i>, no és altra cosa que un
procés d’essencialització. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per escriure
bé entenc dir amb la mateixa simplicitat les coses essencials</i>”, escriurà
l’autora al pròleg d’aquesta novel·la-. Lligat amb això, la ran importància que
Rodoreda dóna a les paraules: les paraules no designen únicament objectes, sinó
que, elles mateixes, van carregades de multitud de ressons. Vegem aquests trets
en aquest fragment de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall trencat</i>:
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">El
jardí era estret i profund. En ple capvespre, amb la claror que anava baixant
del cel, els arbre si tot el que era verd semblava naufragat. Dret al costat
del nesprer se li posà un tremolor d’aigua davant dels ulls i l’ombra d’una
sirena blava, empastifada d’algues, el mirava tafanera per entre un matoll de
menta. Es fregà els ulls. Al fons del jardí abandonat i assedegat hi havia dos
avellaners carregats d’avellanes tendres, mal amagades per les fulles com la
sirena per la menta, protegides per una clofolla rasposa i amb gran
arrissaments al capdamunt. Sentí un batec d’ales a dalt d’un arbre i aixecà els
ulls pe`ro no veié cap ocell tot i que una branca tremolava. La sirena no era
enlloc. ¿L’havia perduda caminets avall o havia fugit espantada pel vol
d’aquell ocell invisible, ella, que només acariciava peixos platejats? Jardí
naufragat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall
trencat</i>. El club dels novel·listes, LXXXI – LXXXII, Barcelona, 1974, pp.
250-251)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’altra banda, les obres de Mercè
Rodoreda es van enllaçant les unes amb les altres i configuren un procés vital
únic des de la infantesa fins a la mort. No en va, tota la seva producció és,
en un cert sentit, una reflexió sobre el pas del temps. Així, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aloma</i> port ser considerada com la
novel·la de la pèrdua de l’adolescència; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
plaça del Diamant</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El carrer de les
Camèlies </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com les obres de la
joventut-maduresa i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La meva Cristina i
altres contes </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall trencat </i>com
les de la vellesa i la mort. Clos, doncs, el cicle vital, semblaria talment que
el corpus novel·lístic de l’autora també ha quedat enllestit, i, tanmateix, quan
va fer setanta anys l’autora va publicar encara una altra obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quanta, quanta guerra</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix,la unitat i coherència
interna del corpus rodoredià no es deu<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>pas únicament al fet de resseguir i anar enfilant aquest procés vital
únic, sinó també ala presència d’unes constants temàtiques, d’uns recursos
narratius i estilístics que esdevenen gairebé obsessius. En aquest sentit
podríem destacar que en totes les seves novel·les, tret de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jardí vora el mar</i> (1966),la veu que genera el relat és una dona,
amb una forta tendència a la introversió,la soledat i, sobretot, desencisada
per la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realitat present</i> i abocada a
la recerca d’una engruna de felicitat en el present en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">passat-somni</i>. Igualment és una constant el tema de les relacions
amoroses, estructurades sovint a base de triangles, i plantejades com a
impossibles des de la primera novel·la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>També cal donar un relleu especial
als símbols-imatges recurrents que trobem al llarg de tota l’evolució
rodorediana i sotmesos a una evolució que progressivament els va embellint:
així, la casa d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aloma </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>esdevé a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall
trencat</i> una torre magnífica; el jardí senzill i quotidià a la primera
novel·la, es transforma a la darrera en un espai sagrat i mític, en un
arquetipus. O els coloms, ocells casolans –per bé que simbòlics- a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La plaça del Diamant</i>, esdevenen àngels a
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El carrer de les Camèlies</i>. En darrer
terme, els símbols-imatges rodoredians es van allunyant del món quotidià per
acabar connectats amb el mite. I el mite reelaborat per la narrativa
rodorediana és, com ha assenyalat Carme Arnau, el de la infantesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Llorenç
Villalonga </span></b><span style="font-family: Arial;">(Ciutat de Mallorca,
1897-1980)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En la novel·lística en llengua
catalana de la postguerra, el mallorquí Llorenç Villalonga ocupa un lloc de
primeríssim ordre, al costat de Mercè Rodoreda. De fet, cal situar aquests dos
autors molt per sobre de la resta dels novel·listes de la seva generació. Si
Mercè Rodoreda aconseguí una unitat estilística, un “timbre poètic” homogeni i
persistent que la caracteritzà i l’aïllà com una figura assenyalada de la novel·lística
catalana posterior a la guerra civil. Llorenç Villalonga reeixí plenament en la
reproducció literària de la complexa xarxa de relacions humanes que basteix
l’armadura –difícil de copsar- d’una cultura determinada en un moment donat de
la seva evolució històrica i intel·lectual, alhora que ens presentava, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>, una pregona reflexió sobre
l’atzucac de la pròpia novel·lística als nostres dies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Villalonga començà la seva carrera
literària relativament tard,l’any 1931, tot alternant-la amb una modesta
carrera científica de metge psiquiatra. Com a tal, exercí un càrrec supervisor
d’una institució psiquiàtrica fins al moment de jubilar-se l’any 1967; com a
escriptor, la seva anomenada va créixer lentament, i a contrapèl dels costums
més arrelats en els esquemes integristes de l’alta burgesia mallorquina del seu
temps. Pot dir-se que,per aquest raó –i per les raons que són comunes a tota la
generació-, Villalonga fou un total desconegut –com a novel·lista, no com a
personalitat escandalosa per les seves opinions polítiques i les seves actituds
personals- fins a la dècada dels seixanta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta circumstància esmentada,
relativa a la situació cultural i moral de la Mallorca dels seus anys,
constitueix, de fet, el rerefons permanent de tota la seva obra: Villalonga fou
sempre un escriptor de tarannà més aviat individualista, que es plantejà tota
la creació literària com l’única manifestació simbòlica amb traces de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">singularitat </i>que era possible en una
situació social i intel·lectual sufocant i somorta,dominada per una mitologia i
uns esquemes culturals en fallida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La primera publicació important de
Villalonga fou <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mort de Dama </i>(1931):
aquí, com a les altres obres del mateix període, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A l’ombra de la Seu </i>(comèdia), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sílvia
Ocampo</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fedra </i>(drames) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les temptacions </i>(conjunt de novel·letes,
contes i “flashos” literaris, d vegades molt curts, d’origen periodístic),
Villalonga enceta allò que se sol anomenar el tema vinculant de tota la seva
obra literària: la crítica mordaç –sàviament controlada per una ironia
intel·ligent, distanciadora, entre l’autor i la societat del seu temps –de
l’aristocràcia “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">botifarra</i>”- nom prou
eloqüent amb què és designada pels indígenes- és a dir, l’aristocràcia vinguda
a menys, econòmicament i culturalment, de l’illa de Mallorca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mort
de Dama </i>pren com a paradigma una persona real de la vida de Villalonga, una
tia que l’havia desheretat cap a l’any 1920. Aquest inici d’argument, però, es
convertí per a l’autor en el nucli d’una argumentació prolixa sobre la
decadència de l’aristocràcia rural mallorquina. Disfressats de personatges
literaris –el més important, Dona Obdúlia: un retrat de costums, realista i
psicològic alhora, perfecte-, o, senzillament, presents amb el seu nom històric
–l’arxiduc Lluís Salvador, de la casa dels Habsburg-, desfilen per la novel·la
una bona colla de figuracions que configuren, amb una tècnica que va del
monòleg d’estil proustià a l’escenificació esperpèntica a la Valle-Inclán, el
tot cultural a què estem fent referència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ara bé: Villalonga formava part
d’aquesta mateixa societat que analitzava, criticava i esclaria, i això ens
ofereix el desllorigador per a entendre la significació de l’altra gran
novel·la del mallorquí: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>, que
primer aparegué –i desaparegué tot seguit- en castellà, l’any 1956, i després
fou reelaborada, en català, l’any 1961.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Bé podem dir de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i> que, amb aquesta novel·la, Villalonga forjà una de les
mostres més actualitzades, respecte al context novel·lístic europeu, que ha
produït la literatura en català d’ençà de la postguerra. És possible que
l’explicació s’hagi d’anar a buscar en el fet que la novel·la està escrita des
de l’òptica d’una relativa aristocràcia,la qual cosa permet al novel·lista, com
és propi de la manera de mirar-se les coses dels qui disposen de lleure suficient,
una mirada distanciada, la mirada de la ironia, respecte dels esdeveniments
concrets del seu temps i el seu país –força provincià, tot comptat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és que Villalonga pertangués
plenament a aquesta classe, ni es tracta de pensar que aquesta classe encara
fos hegemònica quan fou escrita la novel·la. El que s’ha d’assenyalar és,
senzillament, que la novel·lística del segle XX està tan plena d’una visió
trans-clàssista i meta-crònica de la història (Proust, Gide, Kafka...) com la
del XX estigué imbuïda de la connexió amb les dades reals de la història (des
de Balzac a Tolstoi, passant per tota la novel·la pròpiament històrica del
XIX). Aquest és, al capdavall, el símptoma principal de la crisi de la novel·la
europea, afectada per allò que s’anomena el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">mal-du-siècle</i>”: la desconfiança en el progrés històric.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una lectura atenta d’alguns trets
temàtics i ambientals de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>
permeten de refermar aquesta hipòtesi: hi ha unes parts predominantment
centrífugues, d’aventures, de recorregut per la geografia real d’Europa –París
Roma són l’escenari de les aventures llicencioses i pseudo-religioses de don
Toni-; i a d’altres seqüències predomina el replegament, allò centrípet, les
divagacions, els itineraris purament intel·lectuals per la geografia closa de
la imaginació de don Toni: la vida retirada, entre llibres i invents, en una
casa – no exactament el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">medi </i>rural
que, com a tal, és tractat bàsicament, per no dir únicament, com a marca “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">arquitectònic</i>” i metafòric de
l’aïllament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Doncs bé: amb aquest tractament bipolar
però constantment articulat (Déu-Diable, Ciutat-Casa, Religió-Paganisme
il·lustrat, Raó-Sensualitat, etc.) i amb una sola novel·la, Villalonga fou
capaç d’omplir el buit de la tradició novel·lística que era un fet a les
lletres catalanes: féu una novel·la que travessa els tòpics i els mètodes de la
novel·la del XVIII (Voltaire), el XIX (des del realisme fàctic de Balzac i
Dickens al realisme estilístic de Flaubert) i el XX (del decadentisme de
Huysmans i Gide al relaxament del concepte lineal de la història propi tant de
Mann com de Kafka i els existencialistes francesos: Sartre, Camus).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per això, quan s’ha dit –i és el que
més s’ha dit- que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn </i>“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">es proposa de fer una elegia d’una classe
social en desintegració: l’aristocràcia rural</i>) (Joaquim Molas), això ha
amagat una altra visió més pregona. I això és que solament exposant la visió de
les coses pròpia de l’aristocràcia esllanguida en temps de Villalonga, i
solament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a partir </i>del llegat i els
pressupòsits culturals d’aquesta classe, hom podia arribar a cobrir tres segles
de novel·lació que van des del protagonisme hegemònic de l’aristocràcia al
Segle de les Llums, passant per la crisi de la revolució francesa i el
protagonisme històric de la burgesia, fins al punt en què l’aristocràcia, o, si
es vol, els representants de l’elit cultural, incapaços de continuar assumint
aquest protagonisme, expressen en l’art de la novel·la dues coses bàsiques: que
la història és relativa, i que els íntims vagareigs mentals d’una sola persona
(Valéry) o d’una sola família (Proust), són tota la història amb què podem
comptar als nostres dies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ara quedarà més clar el valor
simptomàtic fonamental de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>: és,
per una banda, novel·lació d’uns esdeveniments crítics en la Història moderna
(de la revolució de 1789 als nostres dies) i quasi mostra de l’”antinovel·la”
que lliga el decadentisme d’un Des Esseintes (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">À rebours</i>, de J. K. Huysmans) ambla <i style="mso-bidi-font-style: normal;">singularitat </i>absolutament aliena a la història d’un monsieur Teste
(de Paul Valéry, citat per Villalonga, explícitament, al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta és, doncs, la significació
més pregona d’una novel·la veritablement insòlita –i que, naturalment, no podia
ésser repetida, perquè ella ja era <i style="mso-bidi-font-style: normal;">repetició</i>
de tres segles de novel·la, d‘intel·lectualitat i de models culturals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per una banda, en el moment que hom
deixava de fer novel·les perquè ja es considerava impossible o parcial, de
reproduir una totalitat històrica esquerdada, múltiple, o amb una inèrcia
indeturable, Villalonga fa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn </i>amb
aquesta perspectiva global concedint el punt de vista principal a un home en
part il·lustrat, en part romàntic,en part amant de la tècnica i el progrés, en
part “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de tornada</i>” de tot això, i clos
en la seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">memòria</i> –punt de vista
plural que només podia ésser propi d’un home de l’elit, poc o molt deteriorada
com a classe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I, per altra banda, quan la novel·la
europea ha pres majoritàriament el camí intimista i singularista que la portarà
a l’”antinovel·la” i a la més palpable crisi d’identitat. Villalonga s’enfila
al present de la narrativa contemporània dibuixant un personatge que, després
de travessar tres segles, s’atura en un varaeig mental que ja és indiferent al
temps històric i a l’estratigrafia classista, i així reprèn el mite de
l’eternitat tal com l’havia deixat el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Faust</i>
de Goethe (primera referència literària de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>).
Així pot dir don Toni que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’eternitat no
s’aconsegueix venent l’ànima al Dimoni, sinó detenint el temps, fixant-lo.
L’eternitat que ell desitjava se l’havia de crear ell mateix</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Afeim que, amb posterioritat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bearn</i>, Villalonga va escriure <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les falses memòries de Salvador Orlan </i>(1967),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">les fures </i>(1967), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La gran batuda </i>(1968),<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> La Lulú </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lulú regina </i>(1970 i 1972), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
misantrop </i>(1972) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Andreu Victrix </i>(1974)
que li valgué el premi Josep Pla 1973. L’any 1966 s’inicià la publicació de les
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obres Completes </i>de Villalonga que
començà amb la publicació de l’obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
mite de Bearn </i>(Col·lecció Clàssics Catalans del segle XX. Ed. 62).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’altres novel·listes i narradors
optaren per una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">literatura fantàstica</i>,
caracteritzada per un estil poètic i una temàtica de caire imaginatiu. En
aquest sentit podem esmentar obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Érem
quatre </i>(1960), de Ferran de Pol; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mites
</i>(1953, de Jordi Sarsanedas; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cròniques
de la veritat oculta </i>(1955) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tots
els contes </i>(1968), de Pere Calders o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
llibre de cavalleries </i>(1957) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les
històries naturals </i>(1960), de Joan Perucho. Algun d’aquests autors rebé la
influència d’escriptors com ara Kafka, Villiers de l’Isle-Adam o Lovecraft.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Entre els autors acabats d’anomenar
hi trobem alguns dels representants de la novel·la a l’exili. Ferran de Pol,
Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener, Vicenç Riera Llorca són novel·listes que
donen entrada en les seves obres a la realitat complexa que els tocà de viure a
la diàspora. Sens dubte, aquesta dissortada situació històrica que patiren
molts catalans no deixà de ser un enriquiment temàtic per a l’obra dels
novel·listes esmentats i per a d’altres com Xavier Benguerel –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els fugitius</i> (1956)- i Joaquim
Amat-Piniella, autor, aquest darrer, de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">K.L..
Reich </i>(1963), testimoni novel·lat del seu pas per un camp de concentració
nazi. De tota manera, el gruix d’aquesta novel·lística de l’exili recull la
problemàtica instal·lació i adaptació dels catalans en les societats de
l’Amèrica del Centre i del Sud. Així, obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tots tres surten per l’Ozama </i>(1946), de Lluís Ferran de Pol; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ombra de l’atzavara </i>(1964), de Pere
Calders o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les Paraules d’Opoton el Vell </i>(1960),
d’Avel·lí Artís Gener són mostres diferenciades d’aquesta novel·lística nodrida
en l’experiència de l’exili i del contacte amb la civilització americana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’altres autors,encara, fan una obra
bàsicament autobiogràfica, com Prudenci Bertrana: els dos primers volums de la
seva trilogia autobiogràfica, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre la
terra i els núvols, </i>havien aparegut ja abans de la guerra: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu </i>(1931), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El vagabund </i>(1933); el darrer, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’impenitent</i>,
es publicà pòstumament el 1948. Com ell, adscrit inicialment al Modernisme,
Joan Puig i Ferreter, amb una extensa producció anterior a la guerra civil,
publicà els dotze volums d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El pelegrí
apassionat </i>(1953-1963) en els quals, a part d’elements autobiogràfics,
ofereix un retaule de la Catalunya anterior a la guerra civil, una anàlisi del
país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No podem tancar aquest apartat sense
fer una referència més extensa a l’obra novel·lística de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manuel de Pedrolo</b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>(L’Aranyó,
1918 – Barcelona, 1990). La seva producció és abundosa i multiforme. Ens trobem
davant d’una de les obres més vastes de la literatura catalana. Pedrolo aboca
en cada novel·la la seva passió experimental, que el porta a treballar i a
replantejar-se contínuament –i també, de vegades, precipitadament i confiada-
els elements constitutius de la ficció. Manuel de Pedrolo no és conreador d’una
sola línia novel·lística; per a ell cada novel·la constitueix una possibilitat
narrativa, un tempteig.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i existir una dèria formalista
en l’obra de Pedrolo, no deixa de ser identificable una insistència en una
sèrie de temàtiques que podríem resumir en una preocupació per l’home i els
seus conflictes –en el terreny sexual, anímic, social...-. Autor conflictiu per
a la censura franquista, començà a veure publicada la seva ingent i desigual
producció. Destaquem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Balanç fins ala
matinada </i>(1963), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cendra per Martina </i>(1965),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Avui es parla de mi</i> (1966), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Totes les bèsties de càrrega </i>(1967,
metàfora rudimentària de la situació política d ela Catalunya de postguerra),
la sèrie <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Temps obert </i>(1968 i ss), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un amor fora ciutat </i>(1970, feble relació
redemptorista d’un cas d’homosexualitat), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Procés
de contradicció suficient </i>(1976)...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La poesia</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">En tots aquests anys de la postguerra literària
catalana la poesia ocupa un espai molt important. Per una banda defineix
l’actitud resistent de la intel·lectualitat, i per altra materialitza una
producció artística de qualitat inalterada. En efecte: la poesia catalana,
malgrat que es troba en un context que la limita, manté un prestigi expressiu i
temàtic, que és prova fonamental de vitalitat cultural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ja des dels primers moments de la
postguerra la poesia impregna tots els intents literaris de resistència tant a
l’exili com a l’interior. Revistes clandestines, lectures poètiques,
publicacions, donen cabuda a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">continuïtat
</i>de la poesia –continuïtat amb les experiències anteriors a la derrota, el
millor medi de donar testimoni de la voluntat de supervivència d’una cultura
amenaçada. Evidentment, aquesta entronització de la poesia venia condicionada
pel paper fonamental atorgat a la llengua. Una llengua que, en perill greu de
desaparèixer, esdevingué el símbol totalitzador d’una pàtria que calia salvar
per a la gent futura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta poesia fonamentalment
abocada a la llengua troba en els primers moments de la postguerra un mestre i
un animador en la figura de Carles Riba. Al seu voltant s’apleguen gran part
dels renovats intents de conreu de la poesia catalana. Això implicarà un
predomini de l’estètica postsimbolista. Dins d’aquest camp hi conviuen tant el
conreu d’una poesia pura, com la pràctica d’una via poètica més arrelada en el
context històric, amb la lleu presència de la situació que el franquisme
significà per a Catalunya. Així, el mateix Riba expressà a les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies de Bierville</i> la desolació de
l’exili. I en l’obra de l’exiliat Josep carner, o de l’investigador en poesia
J.V. Foix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi batega la consciència de la
desfeta. Tanmateix, hom es manté sempre en el camp del llenguatge, en el treball
més acurat sobre els mots –testimoni, en definitiva, d’una voluntat de
continuar un camí, iniciat per la generació noucentista, de sòlida recuperació
cultural. En un terreny més atent a la real dimensió de la problemàtica sorgida
durant la postguerra, apareix Salvador Espriu. Arrelat en la tradició
lingüística. Espriu es plantejarà de dir els mots necessaris en una situació
determinada, i d’aquesta manera prenen significat les diferents actituds del
poeta al llarg de la conjuntura històrica: per una banda, la manca d’esperança
el porta a realitzar una darrera prova de la vitalitat de la llengua (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primera història d’Esther</i>), per l’altra,
la confiança en el futur l’aboca a expressar una proposta ètica (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La pell de brau</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i la situació històrica que
vivia Catalunya, la producció poètica no es manifestà únicament en aquest camí
de respectuosa entronització d ela paraula. Ben aviat (cap a les acaballes dels
anys 40) comença a prendre relleu –en un segon pla- l’actitud d’un Joan Brossa,
que tot i donar importància a les paraules amplià el seu àmbit d’investigació
al vessant visual de la poesia, i, fins i tot, a la negació del llenguatge.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Des d’una perspectiva
històrico-cultural cal registrar el canvi estètic que es va produir a partir,
sobretot, de la mort de Carles Riba, esdevinguda l’any 1959. En una línia de
clara utilització de la paraula poètica, es va manifestar un corrent de
replanteig crític de la realitat històrica i quotidiana. La poesia esdevingué
així una possibilitat de parlar clar enmig del silenci que provocava la repressió.
Evidentment, aquest terreny poètic, que ha estat batejat amb la nomenclatura de
realisme històric, va donar cabuda a intents molt diversificats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La poesia catalana sembla tendir en
els darrers temps a superar polaritzacions dogmàtiques i a acceptar la síntesi
enriquidora de les diverses experiències que s’han esdevingut al llarg de la
postguerra. Si el treball lingüístic i mètric no deixa de perdre la seva
importància, alhora diríem que s’ha donat cabuda a la complexitat de
l’experiència humana, tant en la seva dimensió personal com col·lectiva. La
poesia de Gabriel Ferrater, de Joan Vinyoli (recuperat tardanament de la
incomprensió i del tòpic crític) donen la mida d’aquesta superació d’esquemes
anihiladors. El que sembla bastant superat és aquest tipus de poesia
pamfletària que nodrí la dècada dels seixanta. Es tendeix a una
professionalització de l’ofici poètic, com a element integrant d’una cultura
amb voluntat de normalització.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En definitiva, una mirada sobre la
producció poètica catalana de postguerra ens donarà compte de la diversitat
d’experiències i de la manca de camins unívocs. Diversitat, certament, més
abocada a complementar-se dialècticament que a anul·lar-se mitjançant
enfrontaments estèrils. A la fi tot ha contribuït a enriquir un panorama poètic
que continua fent camí, en general amb més fortuna que la novel·lística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sortosament, s’ha posat esmena a una
sèrie de marginacions o intencionats oblits que varen postergar alguns autors a
un silenci anorreador. La situació especial viscuda durant el període de
postguerra i la virtualitat de la lluita antifranquista durant els anys
seixanta, provocà l’aparició d’una crítica militant i utilitarista que bandejà
alguns autors, perquè la poètica d’aquests no era fàcilment assimilable a planificacions
voluntaristes. Tanmateix,la crítica actual, després de superar un cert perill
d’emmirallament formal, es caracteritzà per una òptica eclèctica i per una
tendència a valorar la trajectòria professional i artística dels poetes,
deixant de banda elements estranys a la mateixa poesia. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">La poesia ha estat, també, un element
d’intensificació cultural en els diversos Països Catalans. Efectivament,
l’aparició d’un Vicent Andrés Estellés al País Valencià –autor d’una obra
ingent i en continuïtat desenvolupament creatiu- resta ja com una mostra de
recuperació que, actualment, compta amb grans possibilitats de futur. En un
altre sentit, les Illes Balears tenen en la tasca de Marian Villangómez –com a
poeta i traductor- i de Josep Maria Llompart –com a estudiós del fenomen poètic
a les Illes i com a conreador valuós del gènere- un sediment eficaç que pot fer
possible l’afermament de la poesia illenca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una consideració més gran de la
tasca poètica i una disbauxada, però efectiva, política de premis va donant forma
–tant al País Valencià com a les Illes Balears- a noves generacions
interessants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carles
Riba </b>(Barcelona, 1893-1959) no és solament un dels poetes més
representatius de la postguerra, sinó també, al costat de Jordi Rubió, l’home
de lletres i mestre d’intel·ligències més important d’aquest període.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Traductor dels clàssics Homer,
Èsquil, Eurípides, Xenofont, Plutarc i Virgili; dels poetes i narradors dels
segles XIX i XX europeus, de Hölderlin a Kafka,passant per Walter Scott, Poe,
Hoffman, Gògol i Kavafis, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona del
temps republicà, Carles Riba representà, certament, a partir del seu retorn de
l’exili l’any 1943, un puntal i un refugi esperançador per a tots aquells a qui
la guerra havia deixat sense esma ni camí. Com diria Joan Triadú, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ell mateix es donava a tot –al treball, al
consell, a l’acció- amb la més exemplar confiança en el futur i en el progrés
de les iniciatives immediates</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El primer llibre de postguerra de
Riba, impregnat d’una gràvida atmosfera d’esperança en el retorn a la pàtria i
en el seu redreçament, són les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies de
Bierville </i>(1942).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb aquest llibre la poètica ribiana
arriba al seu punt culminant. Val a dir que aquestes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies</i>, de mesura i composició estrictament clàssiques, assenyalen
el punt més àlgid –al costat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí</i>
(1940) de Carner- de la poesia catalana inspirada els plantejaments
postsimbolistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joan Fuster ha dit que la poesia fou
per a Carles Riba un fet de cultura que implicava coneixements que anaven des
de la lingüística fins a la història literària, passant, tot sovint, per la
filosofia. El factor “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">erudit</i>” era
palès ja en els poemes inicials de Riba, en els quals no costa de reconèixer un
gir decididament conceptual, après en alguns autors medievals com Dant i Ausias
March, ben palès al primer i segon llibre de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estances</i>. La lliçó de Stéphane Mallarmé, de Paul Valéry, de Rainer
M. Rilke, hi serà a la llarga més profundament acceptada: també era lògic, Riba
s’acostava, per aquest camí, a les posicions estètiques –i esteticistes- de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poesia pura</i>. A la manera de Valéry, Riba
va creure que la poesia era el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">que no és
prosa</i>”. L’expressió lírica vol valer per ella mateixa. No admet “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">traducció</i>” a termes explicables o
planers, és a dir “prosaics”; “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el seu
cant no pot ésser dut més ençà de les nocions i les imatges que comporta perquè
justament la seva comesa és dur el lector més enllà d’elles, pel camí d’una veu
insubstituïble”, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diu Riba. El que
compta, en darrer terme és aquesta “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">veu
insubstituïble</i>”,mena de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">màgia</i>” –verbal,
exclusivament, a diferència<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de les
pràctiques fantàstiques de Brossa, per exemple,- en què descansa “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tot l’encant del miracle</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest serà,per descomptat, l’encant
de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies </i>– el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">llibre </i>(quelcom més que un conjunt de
poemes esparsos) més aclaparador i complex de la literatura catalana escrita a
l’exili.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies de Bierville</i> –ressò, pel mateix títol, de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies de Duino</i>, de Rainer Maria Rilke-
desenvolupen, de fet, un sol tema, descriuen o narren una sola història,la de
la contingència humana. Aquesta contingència, mesurada a través del joc
metafísic i lingüístic de la poesia, esdevé –per una activitat que en el cas de
Riba, com també en el d’Espriu, podem anomenar d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ascesi</i> –el camí versemblant capa una transcendència: un Déu carregat
de significació, en el cas de Riba; la mort solemne i callada en el cas
d’Espriu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest sentit, Riba és el gran
optimista de la postguerra. Tant com Ferrater, si es vol, pe`ro amb altres
recursos. L’optimisme de Ferrater és el d’un home realista. En l’extrem oposat,
l’optimisme de Riba és l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">optimisme beat</i>
d’algú que se sap etern pels lligams que, des d’aquí i amb el llenguatge dels
homes, ha establert amb les idees de l’Etern i de l’Infinit. Idees que Riba,
com a bon metafísic, entén com a realitats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquestes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies</i> tot és, l’esperança inclosa, per l’efecte del treball
poètic: el vers dóna entitat a l’irreal-possible, i esdevé certesa, camí,
trànsit, retorn. El Verb poètic és per a Riba una paraula vehiculadora (o
concessora) d’essència. Un buit i una mancança esdevenen, per la gràcia dels
mots, plenitud i essència. En paraules de Joan Ferraté: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia d’exili i d’allunyament físic, les </i>Elegies de Bierville<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> són paradoxalment la narració d’un retorn.
Retorn metafísic i transcendent. Retorn ideal al jo profund i als seus “</i>purs
pouvoirs<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”, diríem formalment amb Valéry;
retorn als orígens de projecte vital, diríem existencialment amb Ortega; o
intel·lectualment amb Descartes, retorn al punt de fixesa de l’ordre del món, a
Déu</i>” (Cf. Joan ferraté: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pròleg </i>a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies de Bierville</i>, Antologia
Catalana, núm 50, Ed. 62, Barcelona, 1968).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oferim sencera l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegia II:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">pel teu record, que em dreça, feliç de
sal exaltada,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Temple mutilat, desdenyós de les altres
columnes</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a
l’altura,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">per l’embriac del teu nom, que a través
de la nua garriga</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">per l’exiliat que entre arbredes
fosques t’albira</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>súbtilment, oh precís, oh fantasmal! i coneix</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">per ta força la força que el salva als
cops de fortuna,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 222)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després d’aquestes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies </i>–obra de Riba que juntament amb
la versió de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Odissea </i>hauria bastat
per situar-lo en el lloc privilegiat que ocupa en la història literària moderna
–l’autor continua corresponent a la necessitat que tenia Catalunya de mantenir
viu, al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>preu que calgués, el foc del
català literari. L’any 1946 publicà les anomenades <i style="mso-bidi-font-style: normal;">20 Tannkas</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>epigrames a l’estil de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tannka</i> japonesa, aplegades amb altres
poemes dins el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Del joc i del foc</i>.
Un exemple: la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tannka</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Inscripció </i>que ofereix a López-Picó,
sobre una fotografia del propi autor:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mira acordades,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>amic,
la llum i l’ombra</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
se’m disputen,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>un
instant en mon rostre</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>com
sempre en ton afecte.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
177)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any 1952 publicà una col·lecció de
sonets intitulada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvatge Cor</i>, i el
seu darrer volum en vers fou l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Esbós de
Tres Oratoris</i>, publicat el 1957, del qual hom ha dit que volia ser l’anàleg
ribià del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí</i> de Carner, amb una
certa armadura èpica, com és el cas d’aquest llibre. En qualsevol cas Riba no
hi assolí la perfecció “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">narrativa</i>” de
Carner.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Vicenç Foix </span></b><span style="font-family: Arial;">(Sarrià, 1894 – Barcelona, 1987), tot seguint la
barreja d’elements marcadament avantguardistes i una obstinació per la forma
perfecta –a conseqüència, tal vegada, del pregon coneixement dels autors
medievals, preferentment Ausias March i els trobadors, cosa que explicaria
suficientment alguns aspectes de la seva obra-, seguí conreant després de la
guerra una poesia pulcra –i, en aquest sentit, susceptible d’ésser relacionada
amb el noucentisme-, ben esmolada i de metàfores exactament brillants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Posteriors a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sol, i de dol </i>(1947) són els seus llibres <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les irreals omegues </i>(1948), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">On
he deixat les claus... </i>1953), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Onze
Nadals i un Cap d’Any </i>(1960) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">i Desa
aquests llibres al calaix de baix</i>, tots ells, juntament amb l’obra de
preguerra, aplegats en les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obres
poètiques </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de 1964. Val a dir, però,
que molts dels llibres de postguerra inclouen un bon nombre de poemes escrits
abans de 1936.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El conjunt de l’obra de Foix, potser
la més estesa en el temps d’entre les obres poètiques del segle XX, és, com ja
vam assenyalar, força regular quant a procediments i temàtica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El vessant avantguardista de Foix no
arribarà mai a desaparèixer , però això s’ha d’entendre més com a garantia de
contínua experimentació lingüística més que no pas com a tendència, quasi
desconeguda per a Foix, a l’estirabot espectacular. D’això és testimoni, per
exemple, aquesta estrofa d’un poema del volum <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desa aquests llibres al calaix de baix</i>: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ens havíem fet forts darrere un munt de teules fragants</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>[i clavells d’uralita,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>I
rèiem de tant riure</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Quan
els vells de vint anys amics de la jutgessa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>D’un
no re estorts, embrossats pel desig</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>I
entre hèlices convulses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Dreçaven
escales voranes a la timba</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Per
enfilar-s’hi, altius,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Com
qui vol heure el cel amb el rocall a les mans,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>O
mirar el fons on embullen tenebres</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Els
nans de doble faç,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Plorallosos
ensems, i riallers,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Testimonis
del Fet en lluna adversa.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 9;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
335)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Estaríem, a punt, tot sovint, de
considerar que Foix ha estat un fidel practicant de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">escriptura automàtica</i> propugnada per André Breton, cap del
surrealisme francès, si no se’ns aparegués sempre, en llegir-lo, l’esclat sonor
d’una versificació molt elaborada a nivell del material fonètic. Foix per haver
escrit un munt de metàfores pròximes a les relacions de sentit dels
surrealistes, però –com ells també, tot sovint- la voluntat de construir
petites seqüències de musicalitat lleugera i perfecta desfà la suposició que
Foix s’hagi pres l’escriptura com un “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">automatisme</i>”,
com una traducció al camp de la lletra de les seves visions més o menys
oníriques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ben al contrari, coincidint, en
això, amb el seu coetani Riba, Foix ha tingut sempre com a fita de la seva
activitat poètica l’aconseguir convertir en escriptura quelcom que abans
s’havia sentit com una estranya barreja de ritme musical i sentit inèdit. Hi ha
potser una gran diferència respecte a Riba: Foix és, de fet, un artesà de
versos solts. Tret del cas dels sonets(n’ha escrit al llarg de tota la seva
obra), Foix no sol preocupar-se per proveir els seus poemes d’un, diguem-ne,
sentit discursiu, narratiu o dramàtic. Riba, en canvi, i això potser ho havia
après llegint i traduint Homer o Èsquil,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>gairebé sempre es proposà d’aconseguir que hi hagués, pel damunt dels
“sentits parcials” de cada un dels seus versos, un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sentit global</i>, pròpiament narratiu, que brolla en cada poema pres
com a totalitat. Per això podria dir-se de la poesia de Riba que és la més “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">estructural</i>” del segle XX a Catalunya. A
l’altre extrem, la poètica de Foix –com passa amb tots els prestidigitadors de
mots i de sons, com també en el cas de Brossa-, és una poètica microscòpica i “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">impressionista</i>”; és a dir, que es
defineix per l’impacte del so i del sentit produït a nivell del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vers</i>, més que a nivell del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poema</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és, doncs, com opina Fuster, que
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">significació</i> dels poemes de Foix
quedi ofegada per les “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">reverberacions
estètiques</i>” disperses al llarg del poema, sinó, potser, que la significació
dels seus poemes rau en la constel·lació semàntica que neix d’aquestes
reverberacions parcials i sovint inconnexes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Posem només aquest exemple:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>ÉS QUAN DORMO QUE HI
VEIG CLAR </span></div>
<div style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">És
quan plou que ballo sol<br />
Vestit d’algues, or i escata,<br />
Hi ha un pany de mar al revolt<br />
I un tros de cel escarlata,<br />
Un ocell fa un giravolt<br />
I treu branques una mata,<br />
El casalot del pirata<br />
És un ample gira-sol.<br />
És quan plou que ballo sol<br />
Vestit d’algues, or i escata.</span></div>
<div style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">És
quan ric que em veig gepic<br />
Al bassal de sota l’era,<br />
Em vesteixo d’home antic<br />
I empaito la masovera,<br />
I entre pineda i garric<br />
Planto la meva bandera;<br />
Amb una agulla saquera<br />
Mato el monstre que no dic.<br />
És quan ric que em veig gepic<br />
Al bassal de sota l’era.</span></div>
<div style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">És
quan do<span style="color: black;">rmo que hi veig clar<br />
Foll d’una dolça metzina,<br />
Amb perles a cada mà<br />
Visc al cor d’una petxina,<br />
Só la font del comellar<br />
I el jaç de la salvatgina,<br />
–O la lluna que s’afina<br />
En morir carena enllà.<br />
És quan dormo que hi veig clar<br />
Foll d’una dolça metzina.</span></span></div>
<div style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 247)</span><span style="font-family: Arial;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Finalment, per tal de comprendre la
semblança, i no la diferència, amb l’art “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">estructural</i>”
de Riba, que apareix també en Foix sota l’armadura formal del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sonet</i>, en transcrivim un d’adreçat,
precisament, a Riba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Parem esment a la referència a temes
cars a la poesia metafísica de Riba: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nit,
Tot, U, Mot, </i>temes prou habituals, fet i fet, als sonets de Foix :</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>DÈIEM:
LA NIT</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 70.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Dèiem:
la Nit!, en una nit oberta<br />
al rost del Temps, més enllà del morir,<br />
quan les negres frescors són un florir<br />
d'aigües i veus, i focs, en mar oberta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.1pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Per tu i per mi no hi havia deserta,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 70.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">ni mà,
ni llar; ni celler sense vi;<br />
tots en el Tot, sabíem el camí<br />
just i reial de la Contrada oberta.<br />
<br />
Junts érem U en la immortal sendera,<br />
l'alè indivís, el vent que venta l'era,<br />
i un Mot, el Mot, era el parlar comú.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.1pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Serfs de la llum i lliberts per
l'espera,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">forts en el fort i assetjats per Ningú,<br />
ens ombrejava una sola bandera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 275)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Brossa </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1919 – 1998), fou, dels poetes catalans
de postguerra, qui més es preocupà per mantenir-se en una posició de clara
avantguarda. En aquest sentit, la seva vasta obra poètica, bé que desconeguda
en general, té més punts de contacte amb la de J. V. Foix que amb la del poeta
més celebrat de la postguerra catalana, Salvador Espriu. Aquest avantguardisme
de Brossa no vol dir que l’autor hagi rebutjat d’entrada la possibilitat
d’escriure sonets perfectes des d’un punt de vista formal. I, d’altra banda, el
fet que Brossa no connectés amb els ideals poètics d’Espriu, per posar un
exemple, tampoc no vol dir que no acusés les conseqüències de la guerra civil.
Però Brossa, dubtant en tot moment de l’expressió poètica, posarà sempre en
primer pla el nivell de l’expressió per damunt del nivell del contingut. Podria
dir-se, generalitzant i encara que això sembli una paradoxa, que el contingut
més notable dins l’obra de Brossa es troba en la seva recerca permanent dels
procediments formals o d’expressió.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com dèiem, Brossa sap escriure
sonets a l’estil clàssic, i citar, directament o hiperbòlica, el sentiment
patriòtic de qui “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ha perdut</i>”. Així
s’obre el seu recull <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia Rasa</i>,
aplec dels poemes escrits entre 1943 i 1959:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>CAMÍ
FRESSAT</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Postguerra</i>)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Veires de dol, sovint. L’ós de Madrid</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Gruny
rere l’arbre. Quin cruel sistema</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>De
repartir els estels aquesta nit!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Tos
els carrers de barriada extrema.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>S’amaguen
entre el boscatge sorgit</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>De
poble endins, arran mateix del tema</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Que
a les timbales fondes he sentit</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>O
m’he promès sentir si el món es crema.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>En
tal dissort fent signes d’hospital</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Combat
la llum fins al darrer fanal.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Bandera
i música debades. Rasco les</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Caixes
mandroses, pesa haver perdut.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Només
la lluna adopta una actitud</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>De
Bagdad sobre els replans de les bàscules.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
31)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com assenyalava Manuel Sacristán al
pròleg de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia Rasa: “Es pot ser, com
Joan Brossa ho és a Catalunya, paradigma alhora d’avantguardisme i
d’anacronisme; per això n’hi ha prou amb una tossuda fidelitat al que un creu
assumpte propi, i amb una resoluda negativa a les sol·licitacions de les modes
culturals i ideològiques</i>” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.cit., </i>p.
9). Aquesta pertinaç i fidel dedicació de Brossa al seu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">assumpte propi</i>”, que és la pràctica de la poesia, queda ben
resumida pel propi poeta en aquest vers:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">M’aguanta la paraula que forjo a martellades</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
255)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és estrany que el cos global de
la seva poesia tingui l’aparença d’un joc de mots, d’un foc de mots-encenalls, un
veritable foc d’artifici –la màxima artificialitat, però també la més sòlida
realitat, consistirà per a Brossa, com a bon poeta que creu en la seva eina, en
les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paraules</i>. No <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la </i>paraula elogiada per Maragall, sinó les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paraules</i>. De la seva combinatòria artificiosa neix la fórmula
poètica. Savi escultor de mots. Brossa forja a martellades el cos de la poesia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>També és important assenyalar la
vinculació de la lírica de Brossa al seu teatre. Tota la literatura de Brossa
està impregnada d’una certa, poètica <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">escenificació.</i> Molt més que una poesia
intel·lectualista –com ho és la de Riba-, molt més que una poesia metafísica o
ascètica –com ho és la d’Espriu-, la de Brossa és una poesia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">escènica</i>, una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poesia visual</i>; exacta transcripció al camp de les paraules, d’allò
que és fruit d’una mirada fugissera, puntual, exacta. Per això, un poema seu
pot fins i tot intitular-se <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Representació</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Draps negres cobreixen les parets,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>el
terra i el sostre.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Penja
una cortina negra que arriba fins a terra.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Una
velleta acosta un llumí</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>al
bec d’un ocell.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
172)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La ironia i la crítica d ela
política a partir de les seves manifestacions més petites i quotidianes (no
passen inadvertides a la percepció sensible del poeta); un estat poètic on domina
la llambregada ràpida i els mots més immediats que s’adiuen amb impressions
òptiques intranscendents i deseixides entre sí; una sintaxi textual poc
connectiva; el joc més o menys absurd dels mots en la pàgina reproduint el joc
no més real dels fets de cada dia; tot això es, aproximadament, la poesia de
Brossa: impressions disfressades de llenguatge. I poques concessions a la
nostàlgia: el canvi de disfressa és constant i rapidíssim, com en el cas del
seu admirat Fregoli. Un darrer exemple:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>PASSA
UN OBRER</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Passa un obrer amb el paquet del dinar</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Hi
ha un pobre assegut a terra.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Dos
industrials prenen cafè</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
reflexionen sobre el comerç.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>L’Estat
és una gran paraula.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>.p.
183)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Salvador Espriu </span></b><span style="font-family: Arial;">(Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) se
situa, per més d’un concepte, en l’extrem oposat dels jocs
lingüístico-dramàtics de Brossa (tret de la curiosa coincidència que significa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primera Història d’Esther</i>). Si la
primera intenció de Brossa sembla que era la de fer que els altres s’adonen del
caràcter peregrí i escadusser de la realitat quotidiana, Espriu significarà un
llarg i feixuc peregrinatge pel camp simbòlic del llenguatge amb la intenció de
fer veure als lectors –germans seus en aquesta fràgil pàtria tan mitificada per
Espriu- que tota la fugacitat de l’instant es presenta com quelcom provisional
precisament perquè destaqui el caràcter etern, serè i indesxifrable de l’altre
costat de la moneda de la vida: la mort i el mès-enllà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pot dir-se que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mort, </i>la pre-visió de l’estatisme de la
mort, constitueix el tema-columna central de l’edifici poètic de Salvador
Espriu . El fet que Espriu visqués el drama de la guerra civil en plena
formació com a poeta –entre els 23 i els 26 anys- va determinar que una
preocupació íntima,lligada a una història personal que la crítica ha començat a
esbrinar, traspués en la seva obra poètica sota l’aparença d’una pregona
reflexió ètica i política.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És a dir: el tema de la pàtria i la
preocupació d’Espriu pel destí de Catalunya a partir de 1939 no és sinó una
traducció temàtica determinada i concreta (però que hauria pogut ser una altra)
d’un altre registre de pensament, anterior i originari: l’angoixa, la solitud,
fins i tot la desesperança d’un home davant la funesta realitat de la mort i la
inescrutable “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">història</i>” del
més-enllà. Volem dir que si Espriu no hagués traduït o traslladat al tema de la
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">guerra entre germans</i>” o la desfeta
nacional catalana aquella preocupació ètica i metafísica que és l’origen del
seu impuls cap a la poesia, hauria passat a la història literària com un poeta
molt poc vinculat a la història política de la Catalunya contemporània, i poc o
molt comparable als més grans poetes metafísics, moralistes i també
místico-religiosos de les literatures hispàniques: Jorge Manrique, Francisco de
Aldana, Quevedo, San Juan de la Cruz o Unamuno...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Així
doncs, la vinculació de la poesia d’Espriu al tema de la desfeta catalana
durant la postguerra pot ésser interpretada com una feliç casualitat, o, si es
vol, com el fruit del desplaçament d’un tema dominant –la mort, el més-enllà-,
des de la temàtica errant de les narracions de pre-guerra (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ariadna al laberint poètic, </i>1935), fins a un ancoratge en el tema
–i en el fet real, és clar- de les conseqüències de la guerra civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És sota aquesta òptica doble, mirall
angular, que hom pot acostar-se a l’obra poètica d’Espriu, i recollir tots els
sentits amagats i recòndits que ensenyen, sota la metàfora i la hipèrbole, cada
un dels seus versos: dues històries corren sempre paral·leles, una ficada dins
de l’altra: la història d’un home davant la seva mort, i un episodi agònic en
la història de Catalunya. Fins i tot a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
pell de brau</i> (1960), el més explícitament polític dels seus llibres, hom hi
haurà de saber veure dos arguments sintetitzats. Darrere la metàfora de
Sepharad (l’Espanya dels sefardites) existeixen la distància d’incomunicació i
de solitud entre el poeta i els altres, i la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">distància</i>” de persecució i anihilament dels vençuts minoritaris
respecte dels vencedors que dicten la llei –una llei que s’abat damunt d’un
poble vençut, però que un dia, final, també mesurarà amb justícia les fetes de
Sepharad:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Perquè cedien els ulls al dolor de l’espera </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i
els set llums del canelobre </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">han
cremat tant de temps, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">potser
sentim que ja la nit s’acaba. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Apreníem
ara que les estrelles seran </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">donades
en servitud a la grandesa de l’home: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">aquestes
són les noves paraules que diu </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">la
boca de la darrera rialla de la mort. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’home
aleshores esdevindrà </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">lliure
i feliç, fins i tot a Sepharad. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Però
nosaltres sèiem solitaris </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">davant
la finestra, davant aquestes nines </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i
no oblidàvem els manaments de l’antiga llei: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">“No
mentiràs, no robaràs, no mataràs”, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">aquests
eterns preceptes </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">vàlids
arreu, a Israel i a la Golah, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">al
regne quasi conquerit de les estrelles </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i
també algun dia a Sepharad</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Almenys
en el dia del judici</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">de
Sepharad</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span>(ed.
cit</span></i><span style="font-family: Arial;">., p. 369<i style="mso-bidi-font-style: normal;">)</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els elements més freqüents en l’obra
poètica d’Espriu s’ordenen, en conseqüència, segons una llei estructural molt
senzilla, i sovint fatalista, que escapa generalment a tota dialèctica. Per una
banda, la severa dama <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mrs. Death</i>,
títol d’un dels seus llibres (1952), i per l’altra, un espectacle grotesc, un
laberint de cecs i de titelles, ninots i geperuts, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">eunucs de palau</i>”, lladres rurals i marxants xinesos. Tots aquests
personatges barrejats i integrats en un petit teatre mòbil que vol simbolitzar
el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">gran teatre del món</i>”, que ofereix
al lector un espectacle tan grotesc com el món real, s’apar als ulls del poeta.
La seva intenció és que aquest teatre emboliqui al mateix temps el
poeta-dramaturg i els lectors, que també fan d’espectadors i de comediants
ensems: cap situació poètica d’Espriu no haurà, doncs, de semblar-nos estranya
–totes són tan grotesques, i amb un sentit tan provisori, com la vida mateixa experimentada
pel poeta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com alguns crítics i escriptors han
assenyalat, Espriu és un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">autor
independent</i>. Això diu un altre “independent” del segle XX respecte a la
moda noucentista, Josep Pla, referint-se a la novel·la d’Espriu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El doctor Rip</i>: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espriu aparegué ja completament al marge de tota influència orsiana i
completament aberrant a l’òrbita noucentista. Era un cas d’independència total
i completa</i>...” (Cf. Josep Pla: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homenots.
Quarta sèrie</i>, vol. 29 de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obra
completa</i>, Ed. Destino, Barcelona, 1975, p. 209.)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Serà precisament l’element grotesc,
i, en general, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ironia</i> aplicada al
tema de la mort, allò que ens permeti parlar de la diferència fonamental entre
Espriu i tota la tradició llatina i àdhuc romànica del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tempus fugit</i>, del pas inexorable del temps.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Espriu, de fet, no és ni pessimista
ni malenconiós. La seva memòria no se l’emporta cap a regnes d’Utopia, roman
sempre en el lloc estàtic de l’observador impertèrrit. No és que la visió de
les coses no l’hagi afectat –de fet ha donat lloc a tota la seva
poesia-reflexió filosòfica-; però no s’ha deixat amanyagar en excés per la
nostàlgia. En Espriu, la ironia, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drama</i>,
domina per sobre de la fatalitat pròpia a la tragèdia clàssica. Per això pot
dir-se que l’estatura de la seva poesia és, senzillament, la de l’home.
Corregint el que dèiem al començament diguem que, més que metafísica, i més
senequista, la poesia d’Espriu és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">humanista-existencialista</i>:
l’home és el centre d’una observació atenta del món, per bé que aquest home
d’Espriu sigui un home que no sap què fer, literalment, ni de les coses ni de
llur situació en aquest món. L’observació no fa sinó confirmar al poeta que ell
és algú que es mou enmig del temps de les coses –és, pròpiament, qui <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dóna temps </i>a les coses- i per aquest
temps mesurat, mesura la seva situació dramàticament peremptòria en la vida:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>CEMENTIRI
DE SINERA (Poema XIV)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: .15pt;">
<i><br />
</i><i><span style="font-family: Arial;">Cristall, memòria, </span></i><span style="font-family: Arial;"><br />
<i>remor de font, de clares</i><br />
<i>veus allunyades.</i><br />
<i>La llarga tarda miro,</i><br />
<i>amb pauses d'or i somni.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: .15pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: .15pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;">(<i>ed. cit., </i>p. 147)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un
somni, aquest, que en Espriu, com en tot poeta, és ple de “<i>remor</i>” i de
les “<i>veus allunyades</i>” més essencials; els mots –per a ells el poeta
s’instal·la, sempre provisionalment, en la quotidianitat. Els mots assenyalen
progressivament el lloc del poeta. En darrera instància, aquest és el
procediment d’Espriu per adonar-se de la realitat que l’envolta: sentir la
percussió dels mots en el cos que s’adorm. Solament el darrer somni, la mort,
s’endurà la veu del poeta, i la seva mort quedarà confirmada per l’esvaïment de
la seva Paraula:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>CANÇÓ
DE LA MORT CALLADA</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: .15pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Pregunten:
"Et lamentes,<br />
quan t'és donat el càntic?<br />
Nosaltres acceptem<br />
aquesta mort callada.<br />
Humilment estimem<br />
la nostra mort."<br />
<br />
Rellotge: rosa, sorra,<br />
rosa, desert. Després?<br />
Por del perdut que mira<br />
la claror de ponent.<br />
<br />
Mur de la nit: a penes<br />
la remor d'unes ales<br />
enllà de l'aire, somni<br />
ja presoner. Camino<br />
seguit de prop per passos<br />
en la neu.<br />
<br />
I sento com la muda<br />
mort dels homes s'emporta<br />
el meu do de paraules:<br />
esdevé pur silenci<br />
el meu dolor.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: .15pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: .15pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
263)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Oliver, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pere Quart</i>” </span></b><span style="font-family: Arial;">(Sabadell,
1899 – Barcelona, 1986) pertanyé a una família arreladament burgesa de Sabadell.
I aquest és un tret important per a la caracterització de la seva poesia,
perquè, a diferència de Maragall o Rusiñol, Joan Oliver ja no coneix, en termes
almenys contextuals, una burgesia sense<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>contradiccions ien puixança, sinó l’origen de la davallada burgesa
catalana. Un fenomen que, una mica abans, ja s’havia produït a la resta
d’Europa. Si, posem per cas, la crisi de la burgesia centreeuropea donarà
naixement a una prosa crítica i mordaç, amb volada de projecte filosòfic com la
de Thomas Mann, a Catalunya donarà més aviat mostres d’un escepticisme que es
mou entre la ironia elegant i distanciada, i una sornegueria sense gaires
esperances. En l’àmbit de la prosa, és el cas d’un Villalonga; en l’àmbit de la
poesia, donarà l’exemple paradigmàtic de la ironia i la sàtira característiques
de l’obra de Pere Quart.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que fa a la seva situació en la
història literària, Oliver és un poeta a situar entre el noucentista Bofill i
Mates i l’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">avantguardista</i>”
–senzillament modern, à la page- Gabriel Ferrater.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dels tres esmentats, Joan Oliver és
certament el més sintètic: té un peu en el seriós lirisme noucentista més
pròxim a carner, o, si més no, a Guerau de Liost, i té un altre peu en una
sornegueria quasi domèstica, un llenguatge viu i directe, sarcàstic i ple
d’acudits verbals que l’amistança, per altra banda, amb Ferrater. En tots dos
casos, una certa distància respecte al poeta català més solitari del nostre
segle, Salvador Espriu. L’Oliver li <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>etziba,
com una glossa, i amb “disculpes, si cal” un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaig de plagi a la taverna </i>que val la pena de comparar amb l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaig de càntic en el temple </i>d’Espriu
per adonar-se de fins a quin punt el tema de la pàtria<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>a finals dels seixanta, ja no constitueix un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a priori estilístic</i>. En aquest sentit, bé pot dir-se que
l’esfondrament de la pàtria va donar lloc a l’aflorament de poetes realment i
profundament distints. Podríem dir que la generació d’aquests poetes citats no
constitueix, en termes poètics i estilístics, cap generació. Entre Riba,
Oliver, Espriu i Ferrater, posem per cas, el tema de la pàtria pot ser
coincident, però no ho és gens la manera com és tractat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La guerra civil provocà, com dèiem,
un curiós aflorament d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">anacronismes </i>diversos.
Ja ho hem vist: Brossa ressuscita l’experimentalisme que havien deixat suspès
en l’aire (per la pressió del seny noucentista) Salvat-Papasseit i el J.V. Foix
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i>; Ferrater, més
tard, però també amb notable iconoclàstia, desfà l’antiga unitat noucentista
entre forma ben acabada i contingut decorós; Oliver, finalment, es passeja
entre l’antiga fe i esperança, i l’exigència quasi ètico-política d’obrir un
nou camí per a la poesia de postguerra. Això ho explica el poema que encapçala
el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vacances pagades </i>(1960):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">CANÇONETA NOUCENTISTA DEL MAL CAMÍ</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> Fatigat de tanta espera</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> he reprès el mal camí.</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Deixo l'esperança enrere</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>però la Fe em vol seguir.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A mitges li dic que sí.</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> Com si
desfés el camí</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> camino mirant
enrere</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> on
l'Esperança m'espera</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> amb els ulls
contra el coixí.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> La Fe em diu
que no i que sí.</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> Decideixo
tornar enrere</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> em detura no
sé qui:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> és la Fe que
m'esparvera</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> perquè ja no
sap que dir.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> Ara es
lleva, lluny de mi, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> l'Esperança
ploranera</span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> No és aquesta
la manera,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> certament,
de fer camí</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span>(<i>ed.
cit., </i>p. 215)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
el cas de Joan Oliver, més que en cap altre cas d ela poesia catalana de
postguerra, pot dir-se que la seva poesia és de transició, perquè el primer que
“<i>està de pas</i>” és ell mateix: transita des del respecte a l’antiga
burgesia i la seva cultura, a la sàtira més brillant i la sornegueria més
enginyosa (intel·ligent) contra la mateixa classe i les mateixes il·lusions del
passat. Profundament cristià per una banda, Oliver és per l’altre costat del
mirall de la seva poesia (tota el reflecteix i reflecteix quelcom) un
desmitificador per una via ràpida, expeditiva i contundent. Breument, en aquest
segon aspecte és un realista, com Ferrater, i en l’àmbit anàleg de la prosa, és
realista com Josep Pla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per
acabar, no podríem estalviar-nos una altra mostra d’humor de Pere Quart. Aquí
el pseudònim li va servir per parodiar tranquil·lament un famós poema de
Maragall. Es tracta de <i>La Vaca Suïssa</i>, poema extret del <i>Bestiari </i>(1937),
potser el llibre més reeixit i homogeni de Joan Oliver:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;">VACA SUÏSSA</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Quan jo
m'esmerço en una causa justa </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">com mon Tell
sóc adusta i arrogant: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">prou, s'ha
acabat! Aneu al botavant </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">vós i
galleda i tamboret de fusta. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La meva sang
no peix la noia flaca </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">ni
s'amistança amb el cafè pudent. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Vós no sou
qui per grapejar una vaca, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">ni un àngel
que baixés expressament. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Encara us
resta la indefensa cabra, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">que sempre
ha tingut l'ànima d'esclau. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">A mi no em
muny ni qui s'acosti amb sabre! </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Tinc banyes
i escometo com un brau. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Doncs, ja ho
sabeu! He pres el determini, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">l'he
bramulat per comes i fondals, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i no espereu
que me'n desencamini </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">la llepolia
d'un manat d'alfals. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Que jo
mateixa, si no fos tan llega, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">en lletra
clara contaria el fet. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Temps era
temps hi hagué la vaca cega: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">jo sóc la
vaca de la mala llet. !</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 71.4pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
59)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Vinyoli </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1914 – 1984). La publicació sistemàtica d
ela seva obra completa –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia completa
1937-1975 </i>(1975), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obra poètica
1975-1979 </i>(1979)-, i l’aplec d’estudis i impressions a l’entorn de la seva
producció envigoriren la presència d’aquest poeta, que no havia deixat mai de
mantenir l’obsessió per una obra acurada i plenament viscuda. En l’obra de
Vinyoli tenim l’oportunitat de resseguir una aventura humana i artística, rica
en matisos i sensacions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De formació autodidacta, però en
contacte amb el magisteri de Carles Riba, començà a fer una obra d’arrelada
inspiració simbolista. Amb Riba havia d’aprendre el que el mateix autor de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estances </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qualificà com a “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sentit del poema</i>” , o sigui, la profunditat humana expressada en un
espai formal adient. I, precisament, publicada per les Edicions de la
Residència d’Estudiants –una institució que havia allotjat un deixeble brillant
de Riba com Rosselló-Pòrcel- aparegué <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer
desenllaç </i>(1937),la seva mostra poètica inicial. . La influència de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Neue Geditche </i>de Rilke –una altra
presència reiterada alllarg de la seva obra- havia de donar-li un complement
tècnic i un exemple a seguir de professional de la poesia. De Rilke aprèn una
voluntat de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">treball</i>” aplicada a
l’objecte poètic, una concentració meditativa per aconseguir la “substància
lírica<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”. </i>Allunyat, per tant, de
l’idealisme de la inspiració, té un planteig inicial ben rigorós, que mantindrà
constantment, i, del qual, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer
desenllaç </i>és una prova. Amarat d’un cert esteticisme distanciador, continuà
en aquesta línia simbolista, que es referma en la contemplació de les coses i
els éssers essencials, el situa dins d’una estructura formal cada vegada més
elaborada. L’aparició, però, de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les hores
retrobades</i> (1951) marca la presència de nous elements en el desenvolupament
poètic de Vinyoli. Fa un pas cap al reflex del propi univers, de la pròpia
història, una voluntat d’indagació en l’existència personal que ens aproxima al
personatge humà. La reflexió, la meditació, a l’entorn del jo pren un paper
rellevant. Encara es palesa la presència estètica del simbolisme, però Vinyoli
ha sabut adobar aquets punt de partença amb una aportació progressivament
personal. Vegem un exemple aconseguit d’aquest nou to en “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Campanar</i>” del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les
hores retrobades</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">Sovint, sovint</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">,</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> com per la dreta escala</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">d’un
campanar, fosca i en runes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">pujo cercant
la inaccessible llum;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">ple de
fatiga dono voltes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">palpants els
murs en la tenebra espessa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">graó rere
graó</span></i><span style="font-family: Arial;">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Però <span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">de temps
en temps</span>,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">sento la veu
de les campanes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">clara i
alegre, ressonar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">tocant a
festa allà en l’altura,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i veig per
la finestra en el silenci</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">de l’alba
els camps estesos, esperant.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Aurores de
la infància, com us trobo</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">llavors, ah,
com encara dintre meu,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">una llavor
de joia perdurable</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">pugna per
fer-se planta exuberant!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Com crides,
infantesa, en les profundes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">capes del
cor, com, de genolls, et trobo,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Déu meu,
llavors, tornat pura lloança!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>[1975]
p. 132)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Tot
el que envolta el poeta pren una vàlua perquè es relaciona amb el propi curs
vital, no com a simple escenografia. El paisatge i, fins i tot, els records no
són excusa, sinó substància per meditar-se en l’espai del poema. Aquesta
voluntat de canvi arriba també al mateix llenguatge del poeta. A partir de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Callat </i>(1956) –que és una
consolidació del simbolisme formal- i, bàsicament, de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Realitats </i>(1963), Vinyoli neteja la seva expressió, la fa més
essencial i contundent i aconsegueix un alt nivell comunicatiu. Formalment això
es reflecteix en el fet d’abandonar la rima, però el ritme i la musicalitat
segueixen essent molt treballats. Aconsegueix d’integrar, de manera molt
discreta i eficaç, tots aquests factors externs al servei d’una més gran
intensitat. A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Realitats</i> s’endevina la
consolidació d’una nova òptica humana i poètica. Vinyoli ha mesurat les seves
possibilitats i es llança a pler envers una renovada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>etapa de la seva existència. La voluntat
d’arribar a aquest nou estat junt amb el reflex d’una realitat quotidiana
apareix materialitzat en el poema “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A les
tres copes dic això</i>”:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<h2 style="margin-left: 106.2pt;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b><span style="font-weight: normal;"><i><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">Els nens que juguen i la
gent <br />
del bar em són amics. Passa una dona <br />
de pressa amb el seu fill, entra un home blau fosc <br />
amb clar designi: jugarem a cartes <br />
o al dòmino, som tres. <br />
He decidit escriure <br />
poesies concretes. Envelleixo, calen <br />
realitats, no fum. <br />
I tanmateix, un fum <br />
ara m’entela, s’interposa, fluix, <br />
entre la Cosa i jo, que totes les arestes <br />
afina: ja el món quasi no fa mal.</span></i></span><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;"> </span></b></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A les tres copes dic això: refia’t, <br />
la barca de sant Pere, baixo <br />
cansadament per les aigües <br />
de l’altre temps. M’arriben als genolls.</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>[1975] p. 213)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Realitats,
Vinyoli </i>publicà llibres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tot és
ara i res </i>(1970), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Encara les paraules
</i>(1973), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ara que és tard </i>(1975),
que encetaven l’etapa de veritable ressò de la seva poesia. El tema del temps i
de la situació vital del poeta apareixen reiterats en aquests llibres. El
record és una excusa per a delimitar la cruesa del temps perdut. Els poemes
continuen anant a la recerca de l’essencialitat, del missatge pregon i meditat,
amb paraules intenses i mesurades. La reflexió moral s’enriqueix, i en el
següent llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vent d’aram</i> (1976),
pot donar una superació a l’angoixa que li provoca la reflexió sovintejada
sobre la caducitat de les coses i la mort. Una mostra brillant d’aquesta nova
actitud es troba en el poema “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La mesura
d’un home</i>”:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">LA MESURA D’UN HOME </span></div>
<div style="margin-left: 141.6pt;">
<span style="font-family: Arial;">Ben sospesat,
els dies <br />
de joventut valen molt <br />
per no donar-los un alt preu. <br />
Si foren rics de foc i d’acció i disponibles <br />
a tot <br />
-una nit estelada <br />
no la desdenyis, no val menys que els erms <br />
transitats per la mort. <br />
Si fores <br />
fracàs, anhel i solitud i reserva <br />
de la guspira que encén boscos <br />
i no sols <br />
projecte avar de guanys <br />
d’hipòcrita domini, <br />
sobretot si fores <br />
pur en el pur, diré que vas donar <br />
la mesura d’un home. </span></div>
<div style="margin-left: 141.6pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>[1979] p. 74)</span></div>
<br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com
ha dit Josep Albertí, crític sagaç i poeta mallorquí, l’activitat continuada
defineix l’estat actual de la poesia de Vinyoli. I així, a més de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vent d’aram</i>, que seria una veritable
fita en la seva tasca poètica, ha publicat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Llibre
d’Amic </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(1977), obra de ressonàncies
lul·lianes, on els poemes són el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">correlatiu
objectiu verbal d’un llarg procés d’interiorització</i>” i que, realitzat entre
els anys 1955 i 1959 és perfectament inserible en la seva última etapa; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Griu </i>(1978), en el qual intenta
algunes provatures surrealistes properes a Foix; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cercles </i>(1979), en una línia paral·lela <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vent d’aram</i>, on reitera i aferma la presència de la dualitat
Amort-Mort, com a termes indefugibles de la seva darrera poètica.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra
de Joan Vinyoli assumí un contingut ètic mitjançant la seva veu estilitzada de
manera que esdevingué una veritable guia per a les noves generacions de la
poesia catalana. Tot refermant aquest paper de conseller lúcid i experimentat,
val la pena de fixar l’atenció en unes paraules seves dirigies als joves
poetes:</span><br />
<div style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Conforta el gran nombre d’autèntiques
vocacions que sorgeixen, i conec força joves que fan un treball honest, si bé
m’adono que en molts casos, tot i demostrar un plausible coneixement de la
tècnica i de la llengua, no tenen realment gaires coses a dir. No és que un
poeta hagi de tenir coses que vulgui expressar en vers; penso justament que
l’autèntic poeta no sap ben bé el que ha dit fins que té acabat el poema. El
perill, però, és entretenir-se en un joc a voltes gratuït, que no porta enlloc.</span></i></div>
<div style="margin-left: 70.5pt;">
<span style="font-family: Arial;">(“Crides als poetes
joves”, in <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Antologia Price-Congrés. </i>Congrés
de Cultura Catalana, Barcelona, 1977, p. 15.)</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Gabriel Ferrater</span></b><span style="font-family: Arial;"> (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) representa un altre vessant,
ben oposat al d’Espriu, del tema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">carpe
diem</i>: l’aprofitament del dia. La visió de la quotidianitat queda palesa en
les seves poesies irregulars, de ritme i rima múltiples, sovint autàrquics.
Quant a la temàtica, Ferrater no és solament un poeta independent respecte ala
tradició moral del Noucentisme, sinó fins i tot impermeable a la gran
influència que tingueren les formulacions espriuanes en els poetes de les
generacions joves de la postguerra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com es pot veure, les conseqüències
de la guerra no van determinar cap “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">front
poètic</i>” homogeni. Espriu es decantà per una reflexió fúnebre i closa a
l’entorn del tema de la mort; Brossa es dedicà al malabarisme dels mots com qui
intenta trobar, a l’atzar, una fórmula més o menys de salvació; Pere Quart es
movia bàsicament en el terreny de la sàtira, més enllà de la ironia de Brossa,
i els recursos grotescos d’Espriu; Riba es refugiava en una poesia
hiperintel·lectual i elegíaca, de metre clàssic i lèxic neologista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Gabriel Ferrater,en tot aquest
ventall de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sortides expressives</i>” al
problema de fons que els vincula a tots, respon amb el to poètic més ajustat a
allò que podríem anomenar una actitud “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">realista</i>”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El cas insòlit de Ferrater, que
publica, l’any 1960, le primer llibre de poemes, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Da nuces pueris,</i> però es dóna a conèixer a partir de 1962 amb el
llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Menja’t una cama</i>, és el cas
d’un poeta de formació autònoma (i en bona part a l’estranger), que empra un to
expressiu que ja no té res a veure amb el d’Espriu, i enllaça, en canvi, com és
el cas de Riba, amb l’actitud classicitzant del Noucentisme carnerià. No hi fa
res, que els procediments de Riba siguin sovint oposats als de Ferrater –allò
important és que tots conceben la poesia com una activitat formal, com un
treball, com un exercici pràctic –que pot arribar a ésser fins i tot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">divertit- </i>amb les unitats del
llenguatge. Diu Ferrater: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escriure és si
fa no fa l’única manera divertida d’escriure</i>”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">realisme poètic</i>” de Ferrater passa, primer de tot, pel nivell
formal dels seus poemes. Tan deliberadament com tots els poetes solen fer-ho,
però amb una deliberació oposada a una llarga tradició estilística. Ferrater
practica una escriptura pròxima al llenguatge col·loquial. El seu llenguatge
poètic té la ressonància d’una incursió desmenjada, distreta i circumstancial
pels camins dels records més quotidians: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">col·lecciono
dies, però els tinc tots repetits</i>”, va escriure. Aquesta és la gran
diferència entre la memòria espriuana, que sota el pas del temps es malfia del
progrés de la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">història</i>”, i la
memòria de Ferrater, que no és sinó la reconstrucció loquaç dels esdeveniments.
La forma dels seus poemes, en general, és el fruit d’haver-se obstinat a no fer
concessions a cap formalisme preceptista ni a cap sentimentalisme de
continguts. Fer poesia, per a Ferrater, més que per a tots els altres poetes de
la postguerra, consisteix a xerrar en veu alta i transcriure aquest flux de
consciència i memòria, ben explícitament, en columnes d’escriptura. Si d’Espriu
pot dir-se, de vegades, que és un moralista, de Ferrater només pot dir-se, en
el límit, que és un pedagog.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com assenyala Joan Fuster, la poesia
de Ferrater és decididament anti-romàntica: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gabriel Ferrater, en efecte, pateix d’una concepció decididament </i>‘anti-romàntica’
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de la literatura, i per tant,
anti-maragalliana, anti-salvatpapasseitiana, anti... Les seves admiracions
declarades són Josep Carner i J.V. Foix.</i>”</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així ho confessa el poeta a
l’inici-dedicatòria del seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poema
inacabat:</i></span></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><i> </i><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Carner<br />
que tots nosaltres ens ha fet <br />
i és a Brussel·les grisa d’aigua,<br />
reclama el meu primer homenatge.</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Tu amb qui parlàvem d’Ausiàs<br />
i recordàvem «la canal<br />
de Flandes», Rosa Leveroni,<br />
quan uns nòrdics que Déu confongui<br />
anaven per embarrancar<br />
i ens ho miràvem consternats<br />
de la terrassa del Marítim,<br />
Rosa, no em fallis, i no oblidis<br />
que tu em deus i jo et dec un vers<br />
i que tant tu om jo els devem<br />
a la Roser, que la risible<br />
posta de sol de l’altre dia<br />
no convé que caigui en l’oblit<br />
ans que el seu fet li sigui dit.<br />
Rèiem tots tres i ens astoràvem <br />
d’aquell sanguinós melodrama<br />
ofert al teatre de dalt<br />
del camí vell del Port Lligat.<br />
Recordes com el sol rodava,<br />
baldufa negra, i s’espantava<br />
de caure darrera el Pení?<br />
Com si fos res tan decisiu<br />
que un vespre mori, el poca-solta<br />
que per tornar té la seva hora-<br />
No segueixo, ho va dir Catul,<br />
i la natura en fa un abús<br />
(que ens coneix impressionables)<br />
quan ens dóna aquests espectacles.<br />
Sabem venjar-nos amb els mots.<br />
Aquí en tens una versió,<br />
però te n’enviaré una altra <br />
amb més metàfora i menys dansa.</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">........................................................</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Vós, mestre Foix, Josep Vicenç </span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">de qui em separa el Cap de Creus</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">(puix que sou al Port de la Selva)</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">comptant per mar (així faig veure</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">que jo també em dic mariner</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">.......................................................</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">us exposo aquest vers fosc</span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">on arribo, jo que les notes </span></i></div>
<div style="margin-left: 177.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">altes, les don com a granotes.</span></i></div>
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
108-109)</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest sentit, en Ferrater podem
veure un dels pocs representants “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">directes</i>”
de la lliçó europea del simbolisme francès –com també un bon assimilador dels
autors medievals, especialment Chrétien de Troyes i la poesia trobadoresca i
ausiasmarquiana- amb tot el que això representa de moviment poètic oposat,
quant a la forma i als continguts temàtics, al romanticisme, alguns postulats
del qual s’escampen per la literatura catalana fins ben entrat el segle XX.
Això es fa molt clar, explícit al seu primer poema llarg, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">In Memoriam, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del qual
n’extraiem alguns fragments. Observem-hi la llibertat relativa en la rima, però
la constància persistent en el metre i la musicalitat de tots els versos. El
caràcter col·loquial, de conversa amable, és patent. I val a dir que el mèrit
del poema rau a conservar aquest to amicalment narratiu, per sobre de la
construcció que suposa la reeixida regularitat rítmica:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>IN
MEMORIAM<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></i></span></div>
<div style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Quan va esclatar la guerra, jo tenia<br />
catorze anys i dos mesos. De moment<br />
no em va fer gaire efecte. El cap m'anava<br />
tot ple d'una altra cosa, que ara encara<br />
jutjo més important. Vaig descobrir<br />
Les Fleurs du Mal, i això volia dir<br />
la poesia, certament, però<br />
hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne<br />
i és la que compta. La revolta? No.<br />
Així en deia aleshores. Ajagut<br />
dins d'un avellaner, al cor d'una rosa<br />
de fulles moixes i molt verdes, com<br />
pells d'eruga escorxada, allí, ajaçat<br />
a l'entrecuix del món, m'espesseïa<br />
de revolta feliç, mentre el país<br />
espetegava de revolta i contra-<br />
revolta, no sé si feliç, però<br />
més revoltat que no pas jo. La vida<br />
moral? S'hi acosta, però és massa ambigu.<br />
Potser el terme millor és l'egoisme,<br />
i és millor recordar que als catorze anys<br />
hem de mudar de primera persona:<br />
ja ens estreny el plural, i l'exercici<br />
de l'estilita singular, la nàusea<br />
de l'enfilat a dalt de si mateix,<br />
ens sembla un bon programa pel futur.<br />
Després vénen els anys, i feliçment<br />
també s'allunyen, i se'ns va cansant<br />
la mà que acaricia el front tossut<br />
de l'anyell íntim, i ve que adoptem<br />
aquest plural, no sé si de modèstia,<br />
que renuncia al singular, se'n deixa,<br />
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Acabades les vacances, sí,<br />
vaig veure que al meu món algú li havia<br />
fet una cara nova. Sang i foc.<br />
No em semblaven horribles, però eren<br />
la sang i el foc de sempre. El meu col·legi<br />
de capellans el van cremar, i el Guiu,<br />
que era el sergent que ens feia fer gimnàstica<br />
premilitar, i l'odiàvem tots<br />
(torno al plural primer, perquè la vida<br />
regredeix sempre), el Guiu havia estat<br />
assassinat a trets, i ens van contar<br />
que havia costat molt, perquè portava<br />
cota de malla sota la disfressa<br />
de velleta pagesa, i al cistell,<br />
sota els ous, hi amagava tres granades.<br />
El van matar al racó de la placeta<br />
d'Hèrcules, al costat de l'Institut,<br />
que és on sortíem entre dues classes,<br />
i no recordo que el lloc ens semblés<br />
marcat de cap manera, ni volguéssim<br />
trobar en un tronc d'un plàtan una bala<br />
ni cap altre senyal. Quant a la sang,<br />
no cal dir que, potser el dia mateix,<br />
el vent se la va endur: va fer la pols<br />
potser una mica més pesada, res.<br />
Les parets socarrades del col·legi,<br />
no sé si les recordo o si m'ho penso.<br />
No hi vam entrar. Féiem la muda, i no<br />
trobàvem interès en els parracs<br />
de vella pell. Oloràvem la por<br />
que era l'aroma d'aquella tardor,<br />
però ens semblava bona. Era una por<br />
dels grans. Sortíem de la por infantil<br />
i teníem la sort que el món se'ns feia<br />
gairebé del tot fàcil. Com més por<br />
tenien ells, més lliures ens sentíem.<br />
Era el procés de sempre, i compreníem<br />
obscurament que amb nosaltres la roda<br />
s'accelerava molt. Érem feliços.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ho érem tots junts i ho érem sempre i molt.<br />
Ens van fer sindicar, i el sindicat<br />
ens va donar plaers vius i diversos.<br />
En un pis requisat, que per nosaltres<br />
era un pis ocupat a l’enemic<br />
(no l’enemic oficial, el nostre),<br />
darrera fums de pòquer, ens endúiem<br />
llibres i mobles, fèiem la barata<br />
de pistoles i bales, saludàvem<br />
a la romana (no per res, els nostres<br />
ens eren més simpàtics, però els altres<br />
tenien més prestigi de malvats),<br />
volíem dur les noies als racons<br />
i com que no en sortíem, neguitosos,<br />
pujàvem i baixàvem pel balcó.<br />
Vam descobrir les putes i el robar.<br />
Robar, ho hauríem vist. Quant als prostíbuls,<br />
se'ns haurien obert ben aviat<br />
però vam guanyar uns mesos. El primer <br />
bombardeig ens el vam passar al refugi<br />
de ca la Sol, i tots teníem por<br />
que ens hi pleguessin. Molt disminuïts,<br />
els pares eren al poder, encara.<br />
L'Isidre va agafar purgacions<br />
el primer de nosaltres, i el seu pare<br />
va triar aquell moment per a comprar-li <br />
la bicicleta que tant demanava.<br />
Calia que un o altre, cada dia,<br />
la hi manllevés, per donar-li una excusa<br />
de no fer-la servir. Les bicicletes<br />
omplen el meu record del temps aquell.<br />
Era el que més robàvem. Ens havíem <br />
muntat tot un taller per repintar-les<br />
recomponent-les: quadre d'una amb rodes<br />
d'una altra, i tubulars d'una altra encara.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">No sé com és que un dia que ens havíem<br />
dit d’anar a Tamarit, jo no tenia<br />
cap bicicleta. Vaig voler llogar-la<br />
i vaig trobar tancada la botiga<br />
on era conegut. Trucava a cops<br />
de punys i peus, i se’m va obrir la porta.<br />
No hi havia ningú. Vaig agafar<br />
la màquina, i els vaig deixar una nota.<br />
L’excursió va ser angoixosa. Un vent<br />
sense remissions ens ajupia.<br />
I de tornada el vam tenir de cara.<br />
Dret damunt dels pedals, com si pugés<br />
per una costa dura, m’aguantava<br />
clavat i tremolant, sense avançar.<br />
I ens vam anar perdent els uns dels altres.<br />
L’Agustí i jo vam reposar un temps llarg<br />
ajaguts al recer de la cuneta<br />
vora els camps que assolaven per a fer-hi<br />
un aeròdrom militar. De nit<br />
i mig a peu, vam acabar el camí.<br />
A les primeres cases, vam trobar<br />
una pastisseria oberta. Ens hi<br />
vam llançar, i érem nens, érem molt més<br />
nens que no érem, i ens vam deixar caure<br />
per terra, i ajaguts al mosaic fresc<br />
vam menjar uns pans sortint del forn, ficant-hi<br />
tota la cara a dins, folls del plaer<br />
d’ésser només fatiga i gana i pes.<br />
Tot podia passar, i no em va sorprendre<br />
ni l’estrèpit sobtat, els crits i els passos,<br />
ni els canons de fusell que m’apuntaven,<br />
ni que algú m’aixequés, i m’empenyessin<br />
dins d’una furgoneta, ni el meu pare<br />
que m’esperava en un local estrany<br />
i discutia amb molta gent, i els pares<br />
dels meus companys hi eren també, i el meu<br />
semblava poc a poc que s’imposava<br />
i se m’enduia a casa. L’endemà<br />
vaig acabar d’entendre que l’empresa<br />
l’havien col·lectivitzat. Cremat,<br />
el comitè ens havia perseguit<br />
tota la tarda, per cobrar la màquina<br />
que l’amo antic hauria vist potser<br />
llogada, però ells no. Per alguns dies<br />
els pares nostres se’ns van fer importants.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Robàvem altres coses. Vam tenir <br />
força temps la mania dels eslips.<br />
Entràvem tots de colla a una botiga,<br />
miràvem, regiràvem, no compràvem,<br />
i ens farcíem camises i jerseis <br />
d'eslips. No sé què en fèiem. No m’explico<br />
tampoc com és que no ens van descobrir.<br />
Més aviat suposo que aleshores<br />
anaven sempre marejats, i tots<br />
atònits, i potser també perversos,<br />
i els reflexos de l’ordre se’ls havien<br />
macat. Els era igual, o els excitava,<br />
d’ésser robats. No sabíem sinó<br />
que els botiguers se’ns ajeien amb ulls<br />
tots aigualits, com de dona vençuda<br />
pel seu violador. Recordo un dia<br />
que vam entrar a can Subietes. Ja<br />
hi havíem estat altres cops, i mai<br />
no en sortíem de buit. Ens va servir<br />
l’amo mateix: ens va posar les capses<br />
al taulell, les va obrir, i enretirant-les<br />
lluny de les nostres mans, ens va comptar<br />
les peces en veu alta. Vam deixar-les<br />
sense insistir, i ell les va recomptar.<br />
Quan érem fora, ple d’orgull, vaig treure<br />
l’eslip que havia pres al primer instant,<br />
abans del compte. No era res: l’Albert<br />
n’havia pres un altre. Tots dormien,<br />
i tot els crepitava a les orelles.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Els senyor Subietes va morir<br />
assassinat també. Si ara el recordo,<br />
veig roba negra i blanca, i algú dins<br />
que semblava ben vell. Potser no ho era.<br />
Quant al negre, no crec que fos per dol:<br />
era un misser, i aleshores anaven<br />
negres la gent de missa, i també algun<br />
vell elegant, i algun republicà<br />
dels de tota la vida. És per catòlic<br />
que va anar a la presó el vell Subietes.<br />
Va tenir mala sort. Quan era pres,<br />
un dia es va aixecar el gran pànic. Eren<br />
a Salou. Els italians. Ja havien<br />
desembarcat. El comitè de Reus<br />
va requisar tres o quatre autocars,<br />
hi van pujar amb els presos que tenien<br />
i els van dur a la cuneta. Va ser ràpid:<br />
no va durar pas més que aquell perill<br />
imaginari. El Ton és un dels xòfers<br />
que, requisats amb el seu autocar,<br />
van haver d’assistir-hi. Trasbalsat,<br />
mirava de reüll els condemnats<br />
com anaven baixant, i li passaven<br />
a frec del seu seient. Els coneixia<br />
gairebé tots. El senyor Subietes<br />
va veure la revulsió del Ton<br />
i se’n va compadir. Quan ja baixava,<br />
deturant-se un moment, li va posar<br />
la mà a l’espatlla, i li va dir: «Ja ho veus,<br />
Tonet, com ens hem de veure». Un adust<br />
consol. El president del comitè<br />
que va manar la saca d’aquell dia,<br />
també l’he conegut. Era l’Oliva.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">És de l'Oliva que ara vull parlar.<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><br />
Feia, abans, de porter a la Sala Reus, <br />
que és el cine on anàvem els diumenges<br />
a embrutar-nos les mans d'amor. Jo no el<br />
recordo d’aleshores. Cap imatge<br />
sinó vestit de cuir, amb una Luger<br />
culatada de fusta clara, molt<br />
més llarga que la cuixa, fent-li més<br />
d'insígnia que d’arma. L’esperit <br />
de simbolisme és flor de temps de guerra. <br />
Ritualistes ho eren, tant l'Oliva<br />
com la seva muller. Van requisar,<br />
per viure-hi ells, una casa de rics,<br />
però ella de seguida va trobar<br />
que no feia per casa de senyors<br />
que no hi haguessin cactus. En les plantes<br />
grasses, havia après la dona a veure-hi<br />
la marca de la vida rica, la petita<br />
ombra d’ànima, sota el sol immens<br />
del posseir. Aleshores posseïa,<br />
i reia, i reien totes, i compraven<br />
la vida feta coses, finalment<br />
material, mocada d’esperances.<br />
Va ser un moment només, dos o tres mesos.<br />
Les popolane van anar rient,<br />
però sense sorprendre-se’n, rient<br />
com sempre. Els revenia l’esperança<br />
i comprar es feia d’amagat, i ho feien<br />
més aviat els rics. Vam tombar el tomb<br />
i féiem la tornada, poc a poc.<br />
L’Oliva i els del comitè, jo els veia<br />
sovint que s’esperaven a una taula<br />
d’algun cafè, o anaven pel carrer<br />
de pressa, cap a seure i esperar.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Una nit hi va haver un concert d'orquestra.<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><br />
El pare m’hi va prendre, i tremolava<br />
tot jo d’impaciència. La música <br />
parfois nous prend comme une mer, i a mi<br />
que em prenia aleshores una mar<br />
d’un temps que anava a ser perdut, i es veia<br />
perdent-se i desdient-se, m’excitava<br />
la idea de donar-me a un altre flux<br />
més personal, o almenys sense companys,<br />
ni que fos amb el pare. Vaig sentir<br />
Beethoven i Ravel, i ja no sé<br />
on em van derivar, si és que em van prendre.<br />
Acabat el concert, van tocar els himnes:<br />
himne de Riego, Internacional,<br />
els Segadors i la Warszawianka<br />
que feia d’himne de la Fai. La gent <br />
va aplaudir més els Segadors. L’Oliva<br />
no hi estava d’acord, i va cridar<br />
no sé què d’un prosceni, que picant<br />
de mans, no vam deixar sentir. Mirava<br />
les cares que se’n reien, i cridava<br />
mut, com la flama, i rèiem i aplaudíem,<br />
vessant-nos en una aigua. De companys<br />
n’érem després molt amb el pare. Vam<br />
anar a prendre cafè al bar del teatre.<br />
Parlàvem de política, i em sembla<br />
que em semblava que no calia cap<br />
revolta (no vull dir en l’ordre polític),<br />
i que amb els grans s’hi pot anar de colla.<br />
De nit, en un cafè, es pot tenir pare.<br />
Va entrar l’Oliva, i ara sé conèixer<br />
que li sobraven tres o quatre copes.<br />
Sèiem vora la porta, i ens va veure<br />
de seguida. Aferrant la gran culata<br />
que el devia ajudar a aguantar-se dret,<br />
va dir, mirant el pare: «Heu estat vós<br />
el responsable». (Tot n’anava ple<br />
de responsables, aleshores. Tots<br />
n’eren d’alguna cosa, i no sabien<br />
ben bé de què, i davant de tota cosa<br />
miraven si no es veia algú que en fos<br />
més responsable.) El pare el va saber<br />
distreure amb quatre frases, i l’Oliva<br />
va deixar anar la fusta. Quan, després,<br />
el pare l’explicava, aquell diàleg<br />
es feia molt més llarg. Jo no entenia<br />
que volgués dispersar-ne la concisa<br />
virtut, però ara sé de què es tractava:<br />
de dispersar una boira que la veu<br />
no havia traït gens, però que els ulls<br />
m’havien deixat veure. Em fascinava,<br />
i no li vaig donar el nom que li hauria<br />
donat, si hagués passat pels meus. M’hi va<br />
passar, un parell de dies després, quan<br />
em vaig trobar cara a cara amb l’Oliva<br />
pel corredor de ca la Sol. Els nois<br />
que anàvem pels prostíbuls, no capíem<br />
ben bé com ens trobàvem al reialme<br />
nostre de dret, i que els hostes furtius<br />
eren ells, ni que fossin pistolers.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’Oliva el vam perdre de vista, fins<br />
sis o set anys després, que el va conèixer<br />
la meva mare. Això va ser a Bordeus.<br />
Ella era sola a casa. No sé com,<br />
ell sabia que allí hi vivien gent<br />
del seu poble. Volia algun auxili.<br />
Va dir que treballava en una usina<br />
dels alemanys, em sembla que a Royan.<br />
Un bombardeig havia destruït<br />
la fàbrica i el campament annex.<br />
L’Oliva, per atzar, es trobava fora,<br />
però ho havia perdut tot, la roba<br />
i els diners, tot el seu, sinó la vida<br />
que se li havia fet estranya, i no<br />
n’era ja responsable: els alemanys<br />
s’encarregaven del seu nou destí.<br />
Potser la meva mare va ser l’última<br />
dona que va parlar mai amb l’Oliva<br />
que sabia res d’ell. Li va donar<br />
unes peces de roba, que ell potser<br />
no va arribar a portar. Dos dies<br />
després, un altre bombardeig anglès<br />
el va enxampar.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Com que no sóc<br />
un argentí de Saint-Germain, la por<br />
no em sembla pas que sigui cap gran tema<br />
per literar o filosofar. Això sí,<br />
de por molts homes n’han tingut, i d’ells<br />
cal que també se’n parli. Convé dir<br />
que l’Oliva va tenir por, i va fer<br />
por a molta gent, al meu pare i a mi<br />
no gaire forta, al Ton ja més, i a d’altres<br />
tan forta com la seva, o més encara.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit.</i>,
pp. 13-18)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La publicació de dos aplecs
d’escrits i de lliçons de crítica literària (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sobre Literatura. </i>Ed. 62, Barcelona, juliol de 1979; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La poesia de Carles Riba, </i>Ed. 62.
Barcelona, octubre de 1979) oferien al gran públic la imatge de Ferrater
paradoxal, brillant, potser arrauxada i en definitiva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">singular</i>, si no genial, que aquells que el van conèixer conserven
molt clara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ferrater s’hi mostra com un crític
audaç i intel·ligent, i com un particular que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>es permet d’opinar sobre els temes més tabús de la cultura catalana amb
una notable independència intel·lectual i d’esperit. Hi podem llegir: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Riba és l’últim escriptor català, l’últim en
l’ordre cronològic, podríem dir, que ha viscut, que ha estat dins el que era el
catalanisme i que ha sofert això. Precisament perquè ell n’ha sofert, és pel
que els escriptors catalans que hem vingut després no hi som en absolut. </i>(...)
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els escriptors catalans som (...) els
últims; els que, resoludament i d’una manera total, no ens deixarem embaucar
pel catalanisme, perquè sabem molt bé el que ha passat a Carner, tot el que va
passar a Maragall, tot el que va passar a Riba, amb aquesta màquina de
tortura.” </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La poesia de Carles Riba,
loc. Cit., </i>pp. 107 i s.)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com era d’esperar, afirmacions
d’aquest ordre van esvalotar el galliner catalanista del país. Però una cosa va
romandre certa: Gabriel Ferrater fou un dels pocs intel·lectuals de la
postguerra que va tenir opinions particulars sobre aquests temes. Potser són
discutibles, tals opinions, però el que és indiscutible és que Ferrater va
parlar en primera persona del singular.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Altres poetes</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sense cap interès d’exhaustivitat,
cal assenyalar el paper important d’una sèrie de poetes que han construït una
obra de qualitat creixent. I que, en alguns casos, es troba completament oberta
a noves proves de vitalitat poètica. Són poetes que van viure, en la seva quasi
totalitat, el clima de la guerra civil i de la postguerra des de diferents
perspectives que apareixen reflectides en els seus llibres.</span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Així,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Màrius Torres </b>(Lleida, 1910 – Puig
d’Olena, 1942) esdevé un testimoni, ple d’amargor i lucidesa alhora, davant tot
el que s’enfonsava. Tot i així, en els seus darrers poemes hi apareix una
esperança materialitzada en una nova “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ciutat
d’ideals</i>” que s’havia de bastir. Pòstumament es publicaren un conjunt de
noranta-sis poemes sota el títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesies</i>,
a Mèxic i sota la direcció de Joan Sales. La musicalitat dels seus versos és potser
de les més reeixides de la poesia catalana moderna, i això el connecta
directament amb els grans “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">eufonistes</i>”
francesos del XIX: Baudelaire, Verlaine...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Des d’un altre àmbit –el de l’exili-
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Agustí Bartra </b>(Barcelona, 1920 –
Terrassa, 1982) traslladà a les seves obres poètiques les vivències de l’home
allunyat de l’espai que el defineix. Amb un to exaltat i declamatori, que
recorda molt Walt Whitman, Bartra intentà fonamentar un ideal de vida per a
l’home futur, basat en la justícia, la pau i la llibertat. La seva poesia tenia
molt de profetisme en la seva defensa aferrissada de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">home</i> i del seu paper en el món. Molt sovint, el seu missatge
s’expressà sota un embolcall mític, força corrent dins la literatura
catalana(Carner, Espriu o Riba han fet cap als mites clàssics tot sovint).
Entre la seva producció destaca <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Màrsias i
Adila </i>(1948), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rèquiem </i>(1949), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L?Evangeli del vent </i>(1956)... Val a dir
que Bartra ha estat també un important introductor de la poesia anglosaxona amb
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una antologia de la lírica nord-americana
</i>(1951).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Palau i Fabre </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1917 – 2008) jugà un paper important en
la represa de la literatura catalana de la postguerra. Poeta d’intencionalitat
inconformista, pretès seguidor de la línia poètica marcada per Rimbaud i Artaud
–més per motius ideològics que clarament estètics-, Palau i Fabre reivindica la
primacia de l’inconscient, pe`ro no practicada mai d’una manera irreverent ni
automàtica. La seva obra poètica s’aplega en els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poemes de l’alquimista </i>(1952, amb una edició revisada de l’any
1972).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">El teatre</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Entre 1939 i 1946
el teatre català va ésser prohibit de representar dalt d’un escenari. Tan sols
–i molt ocasionalment- hom va representar algun text dramàtic –com ara <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Terra baixa</i>, d’Àngel Guimerà-, en
castellà. Paral·lelament es van fer representacions clandestines a cases
particulars, que van ser tolerades. La gran figura d’aquestes reunions –segons
conta Maurici Serrahima en el seu dietari- era Josep Maria de Sagarra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A partir de 1946 –com a conseqüència
de la nova situació política creada pel triomf de les forces aliades durant la
II Guerra Mundial- la situació va canviar i es va reprendre lentament la
normalització del teatre català als escenaris. El mes de maig de 1946 el teatre
Apolo de Barcelona reposava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">LO ferrer de
tall</i>, de Frederic Soler “Pitarra”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els primers autors representats
ofereixen, però, la imatge d’una tradició teatral pobra, en alguns casos buida
i convencional. Hom reposa Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias.
Sagarra mateix es veurà obligat a retornar a les fonts modernistes i abandonar
els plantejaments innovadors en l’ordre temàtic i formal del seu teatre mostrat
en obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fortuna de Sílvia </i>(1947)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Galatea </i>(1948). El gir que
iniciaria amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu i la forastera </i>i
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les vinyes del Priorat</i> rectificava el
camí encetat amb els tempteigs renovadors de l’escena catalana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Carles Soldevila </span></b><span style="font-family: Arial;">Barcelona, 1892 – 1967) serà tornat a cridar per les empreses perquè
estreni; però no arribarà a assolir mai l’èxit de Sagarra, amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fuga i variacions </i>(1947), més tard dita <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Senyoreta Cyrano. </i>Al voltant de Sagarra
i Soldevila aparegueren una sèrie d’autors com ara Lluís Elias i Santiago
Vendrell que perseguien l’èxit immediat amb uns textos molt primaris i trames
molt senzilles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No serà fins a l’aportació cabdal de
Salvador Espriu i la nova aparició de Joan Oliver cap als darrers anys
cinquanta que el teatre català –pel que fa a l’apartat d’autors- comenci a
ésser innovador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any 1955 es funda l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Agrupació Dramàtica de Barcelona</i> (ADB),
de caràcter independent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La creació de l’ADB possibilità un
teatre d’una exigència i ambició superiors al teatre representat a través del
canal comercial. Els seus fundadors Frederic Roda i Jordi Sarsanedas, amb
l’ajut de Ricard Salvat, aconseguiren d’oferir una mostra representativa del
teatre estranger del moment,així com estrenes d’autors catalans: Joan Oliver,
Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa i Baltasar Porcel. La
representació de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’òpera de tres rals </i>(1963) de Bertold Brecht per primera vegada a
l’estat espanyol va comportar la dissolució forçosa de l’ADB.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El teatre independent va eixamplar
la seva base el 1960 amb la fundació de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola
d’Art Dramàtic Adrià Gual</i> dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurèlia
Capmany. L’EADAG esdevindrà la institució més coherent i prestigiosa dins
l’àrea del teatre independent. Les representacions de l’EADAG assoliren un
nivell artístic desconegut a Catalunya i la companyia va fer actuacions fora
del domini lingüístic català, a Madrid, Bilbao, París, Nancy, Reggio Emilia,
Venècia...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Altres manifestacions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del teatre independent foren la formació del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gil Vicente</i>, l’any 1961, dirigit per
Feliu Formosa i Francesc Nel·lo; del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre
Experimental Català</i>, l’any 1962; del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grup
Teatre Independent del CICF</i>, l’any 1967, aviat conegut per GTI.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cas a part mereix la formació d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Joglars </i>l’any 1962, dirigits de bon
començament per Albert Boadella. Els seus espectacle primerencs <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’art del mim </i>(1962) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Deixebles del silenci </i>(1964) els
dugueren a unes formulacions més complexes i enriquidores com expressen
clarament els seus muntatges: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cruel
ubris, Mary d’ous, Àlias Serrallonga </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Torna</i>. El fet que els seus components fossin jutjats per un tribunal
militar, i condemnats a presó (1978), demostra que la censura en l’àmbit del
teatre té unes arrels especialment furioses a l’estat espanyol.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Oliver </span></b><span style="font-family: Arial;">(Sabadell,
1899 – Barcelona, 1986) </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Passada la guerra civil el teatre de
Joan Oliver experimentà alguns canvis a causa principalment de l’impacte
bèl·lic –tant el d’aquí com l’europeu i mundial- i a l’arribada del corrent
existencialista, que dominà la cultura occidental fins quasi els anys seixanta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, d’una banda, el seu teatre
tendeix a concentrar-se, més que abans, en una temàtica que es distingeix pel
tractament d’una problemàtica del tot humana, sempre concreta i directa, i que
tot i no caracteritzar-se pel vol abstracte, no defugia tanmateix un cert valor
global i emblemàtic. Però, d’altra banda, s’hi fa patent l’ordenació rígida i
gairebé clàssica de l’estructura d ela peça.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un bon exemple del que diem és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ball robat </i>(1959) on descriu el fracàs
de tres matrimonis ja madurs. D’aquesta època són també obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primera representació </i>(1959) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tercet en re</i>, també del mateix any.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cal esmentar la tasca d’Oliver com a
traductor d’autors teatrals estrangers com Molière, Txèkhov, Beckett o Ionesco,
i com adaptador a l’ambient barceloní d’obres d’altri, com per exemple el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pigmalió </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Bernard Shaw.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Manuel de Pedrolo </span></b><span style="font-family: Arial;">(L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990) </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La producció teatral de Pedrolo ha
estat considerada com una realització anticipada a Catalunya del que
mundialment ha representat el teatre de l’absurd d’Adàmov, Beckett o Ionesco.
Ara bé, les coincidències no són determinants i, de fet, el Pedrolo teatral
se’n separa, bàsicament per una tendència més marcada cap a l’abstracció
filosòfica dels seus plantejaments. Això el dugué a la construcció d’obres ben
limitades, amb la presència, a cops, de personatges que són tals perquè abans
de res tenen una categoria simbòlica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Del teatre que ha escrit, Pedrolo
només n’ha publicat una part restringida, de la qual destaquem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La nostra mort de cada dia </i>(1958), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homes i no </i>(1958), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Situació bis </i>(1963) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Darrera
versió per ara </i>(1971).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Brossa </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona,
1919 – 1998) </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al costat de la seva activitat
poètica, Joan Brossa ha dut a terme un important treball d’investigació en
l’àmbit teatral. No obstant això, el seu teatre no ha estat publicat
enterament, i, d’altra banda, la seva difusió no ha estat satisfactòria. De
fet, el seu primer gran èxit el va obtenir amb el muntatge <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quiriquibú</i> l’any 1976. Brossa ha estat l’autor més minoritari de
l’escena catalana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A la recerca del que denomina la
quarta dimensió del poema –el moviment-, Joan Brossa ha fet una abundosa i
original obra dramàtica o “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">poesia
escènica</i>”, segons la seva definició. La seva obra ha estat molt allunyada
del públic.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El seu teatre no ha deixat
d’experimentar una contínua evolució enriquidora, dins d’un concepte poètic de
la dramatúrgia. Partint de l’estètica neosurrealista, inicià la seva producció
teatral ben aviat amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cop desert </i>(1944).
De bell antuvi, féu una posada en escena dels seus poemes en què en potenciava
les possibilitats plàstiques, però sense haver assumit els procediments
dramàtics. La dificultat de penetració en la realitat a través de la paraula,
el portà a intentar una via d’aproximació mitjançant l’estructura de la
cerimònia. En són prova: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els assistents
en fila índia</i> (1948) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Missal de
Caragat </i>(1950), una mena de rituals dramàtics, que són tant una superació
de l’escena a la italiana com un enfrontament amb el teatre convencional. Amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cortina de muralles </i>(1951) intenta una
interpretació personal dels gèneres dramàtics tradicionals. Féu una tasca
d’investigació a partir de l’estructura del melodrama, del sainet, del
costumisme naturalista. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pastoral dins una
alcova </i>(1956) significà una reivindicació lúdica a nivell formal i temàtic.
Cada acte té una caracterització –drama rural o existencialista- i rep una
culminació i homogeneïtat a la fi de l’obra. Les seves obres deixen de banda
l’argumentació i donen sortida a un vitalisme essencial. Tot i així, les
circumstàncies històriques no deixen de merèixer un judici contundent en obres
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La mina desapareguda </i>(1958), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mala estrella </i>(1958) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els beneficis de la nació </i>(1958),sempre
mitjançant la imatgeria surrealista habitual i la vigorització del símbol. Un
desenvolupament d’aquest teatre el portà a una consolidació de la seva tasca
teatral, en la qual aconseguí de reflectir les obsessions, els tics lingüístics
i formals, la mateixa mitologia personal que el definia. En aquest sentit són
representatives les obres següents: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">També
</i>(1959), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Or i sal </i>(1959), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El dia del profeta </i>(1961).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre de carrer </i>(1945, versió definitiva del 1962) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El gran Fracaroli </i>(1944, reelaborada el
1964) manifestà la seva capacitat per crear jocs escènics, en el sentit més
lúdic de l’expressió. Fomentà recursos dramàtics oblidats i eixamplà les
possibilitats de la representació quan donà pas a l’etapa més original de la
seva obra teatral. Efectivament, a partir de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Post-teatre </i>(1962), on recollia 68 accions-espectacle escrites
entre 1947 i 1962,dedicà una atenció preferent a diferents gèneres i
subgèneres, que limiten amb els marges convencionals del teatre a l’ús. Dins
d’aquets apartat s’hi ajunten els seus ballets –aplegats a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Normes de mascarada </i>(1948-1954)-, les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Accions musicals </i>(1962-1968), la dedicació al transformisme a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fregolisme o monòlegs de transformació </i>(1965
– 1966) i el conjunt <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Striptease i teatre
irregular </i>(1966-1967). La seva producció dramàtica reforçà progressivament
el caràcter d’espectacle, de carnaval, amb la qual cosa reduí el paper del
treball estrictament textual.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Salvador Espriu </span></b><span style="font-family: Arial;">(Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Finalment, no podem oblidar dins
d’aquesta visió de conjunt de producció teatral la figura de Salvador Espriu,
dins la qual destaca <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Antígona</i>
(publicada per primer cop l’any 1955 i revisada per a la nova edició de 1969),
on reflexiona sobre els efectes de la guerra civil, i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primera història d’Esther</i>, escrita entre 1947 i 1948, i estrenada
el 1958 sota la direcció de Jordi Sarsanedas. Replantejada més endavant per
Ricard Salvat, qui amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ronda de mort a
Sinera </i>(1965) ens oferia un muntatge amb textos narratius i poètics
d’Espriu. L’autor desenvolupa en aquesta obra el fruit de la seva particular
investigació teatral. L’obra es basteix a partir de la història bíblica, en la
qual Espriu introdueix elements propis d’una temàtica molt personal i que
caracteritza la seva obra considerada globalment. En aquest sentit, la més gran
innovació –i la definitiva justificació de l’obra- prové de la identificació,
operada a nivell mític, del poble d’Israel, secularment perseguit, amb el de
Catalunya. D’altra banda, hi empra un llenguatge difícil, homenatge a la nostra
llengua, en el qual predomina un contingut to satíric que recull la llarga
tradició autòctona que, iniciada amb Jaume Roig, té com a antecedent més
immediat l’obra de Guerau de Liost i la de Pere Quart. Observem aquests trets
en el següent fragment:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>M<i style="mso-bidi-font-style: normal;">emucan:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oh
senyor despòtic,<span style="mso-tab-count: 7;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>fel·loplàstic, mític!<span style="mso-tab-count: 10;"> </span>El
vil fang demòtic<span style="mso-tab-count: 10;"> </span>et
saluda extatic,<span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-tab-count: 8;"> </span>mefític,
luètic.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Rei:<span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Un perill ben crític<span style="mso-tab-count: 8;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>de trasbals eròtic. </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Memucan:
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El teu jou sincrètic,<span style="mso-tab-count: 8;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>paterno-asiàtic,<span style="mso-tab-count: 10;"> </span>fins
permet que un òptic<span style="mso-tab-count: 9;"> </span>sigui
matemàtic.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
23)</span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Espriu
va portar al teatre el mite de Fedra reelaborat amb l’obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una altra Fedra, si us plau </i>(editada el 1978)</span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Com
Ricard Salvat en l’àmbit de la direcció dramatúrgica, també <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maria Aurèlia Capmany</b> amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vent de garbí i una mica de por </i>(1965), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ombra de l’escorpí </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Preguntes i respostes sobre la vida i la
mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya </i>(1971) –en
col·laboració amb Xavier Romeu- introduí a Catalunya les tècniques del teatre
èpic.</span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">La
generació més jove és representada per l’obra de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Maria Benet i Jorne</b>t, que l’any 1963 guanyaria el Premi
“Josep Maria de Sagarra” amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una vella
coneguda olor, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en una rima de teatre
realista que ens recorda sovint les formulacions del teatre castellà d’Antoni
Buero Vallejo. Aviat,però, supera el realisme documental de les seves primeres
obres i dóna entrada a certs recursos de la dramatúrgia brechtiana. També
desenvolupa un tractament del teatre infantil, amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Supertot </i>(estrenada el 1971), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Somni de Bagdad </i>(estrenada el 1976), on
presenta una certa recreació del propi món de la infància. Aquest treball a
partir de la imaginació i el mite rep una colsolidació a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La desaparició de Wendy </i>(editada el 1974). Els seus intents més reeixits
són <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marc i Jofre o els alquimistes de la
fortuna </i>(editada el 1970), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Berenàveu
a les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fosques </i>(1972) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revolta de bruixes </i>(publicada el 1976),
que indica ja una evolució de Benet i Jornet cap a unes fórmules dramàtiques
superadores del seu teatre inicial. La voluntat de crear un teatre narratiu
d’intencionalitat crítica i especulativa ha rebut una darrera mostra a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Descripció d’un paisatge </i>(editada el
1979). Ha desenvolupat una intensa trajectòria com a guionista per a la
televisió, i és responsable dels primers serials produïts per Televisió de
Catalunya: <i>Poble Nou</i>, 1993-94; <i>Rosa</i>, 1995-96; <i>Nissaga de Poder</i>,
1996-98; i més endavant <i>Laberint d'ombres</i>, 1998-00; i <i>Nissaga,
l'herència</i>, 1999; <i>El cor de la ciutat</i>, 2000-2009 i <i>Ventdelplà</i>,
2005-2010.</span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Altres
autors com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi Bordas</b></span> <span style="font-family: Arial;">amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La terra es
belluga </i>(1969) i Jordi Teixidor amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
retaule del flautista</i>, premi “Josep Maria de Sagarra” l’any 1968, ofereixen
uns intents d’adaptació al teatre català de les tècniques brechtianes, com és
el cas també de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història d’una guerra </i>(1966),
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Baltasar Porcel</b>, que ha intentat
l’aventura del teatre de l’absurd en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
simbomba fosca </i>(1959).</span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Una
important revelació del teatre català de darrera hora la constitueix l’obra
dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera. Amdós han formalitzat un nombre de
peces plenament arrelades en la realitat històrica valenciana amb un ús
eclèctic de tècniques dramàtiques. Han elaborat conjuntament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homenatge a Florentí Montfort </i>(1971) i
una trilogia sobre la València del segle XIX –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El brunzir de les abelles </i>(1975), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El còlera dels déus </i>(1976) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
capvespre del tròpic</i> (1977)- que planteja, amb un enfocament realista, una
visió de la història recent del País Valencià. Rodolf Sirera ha realitzat,
també, una obra personal destacada amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
pau retorna a Atenes </i>(1970), seguint el nucli dramàtic de la comèdia
d’Aristòfanes, i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plany en la mort d’Enric
Ribera </i>(1972), peça en la qual aconsegueix un aprofundiment brillant en la
història humana d’un actor famós, corsecat pels fets col·lectius i individuals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Font: CARBONELL, Antoni, ESPADALER, Anton M.,
LLOVET, Jordi, TAYADELLA, Antònia. LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES
DIES. pp. 523 - 575) Editora i Distribuïdora Hispano-Americana, S.A. (EDHASA).
Barcelona, 1980.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: Arial;"><br />
</span> <br />
<div style="margin-left: 70.8pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></span></i></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-76463330850868903552014-12-04T11:56:00.002+01:002014-12-04T12:00:22.376+01:00 ASPECTES CULTURALS DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ASPECTES
CULTURALS DURANT</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>LA SEGONA REPÚBLICA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’idioma
català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions
oficials de Catalunya amb la resta d’Espanya, així com per a la comunicació de
les autoritats de l’Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el
castellà.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tota disposició o resolució oficial
dictada dins de Catalunya, haurà d’ésser publicada en els dos idiomes. La
notificació es farà també en la mateixa forma, cas de sol·licitar-ho la part
interessada.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dins del territori català, els
ciutadans, qualsevol que sigui llur llengua materna, tindran dret a elegir
l’idioma oficial que prefereixin en les seves relacions amb els Tribunals,
autoritats i funcionaris de totes classes, tant de la Generalitat com de la República.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A tot escrit o document judicial que
es presenti davant els Tribunals de Justícia, redactat en llengua catalana,
haurà d’ajuntar-se la seva corresponent traducció castellana, si així ho
sol·licita una de les parts.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Els
documents públics autoritzats pels fedataris a Catalunya, podran redactar-se
indistintament en castellà o en català i obligadament en una o altra llengua a
petició de part interessada. En tots els casos, els respectius fedataris
públics expediran en castellà les còpies que hagin de tenir efecte fora del
territori català.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Estatuts de 1932. Títol 1, article 2.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’obra cultural de la Generalitat.
Antecedents</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Cal assenyalar com a antecedent de l’obra cultural de
la Generalitat tota la tasca de normalització duta a terme a partir de la
constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914), sota la direcció d’Enric
Prat de la Riba. El període que va de 1914 a 1923 –any de l’inici de la
Dictadura de Primo de Rivera- arrenca, de fet, l’any 1907, quan Prat de la
Riba, com a president de la Diputació Provincial de Barcelona, va començar a
crear una infraestructura cultural que l’Estat no havia creat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La Mancomunitat va saber treure
partit dels escassos mitjans de gestió que li permeteren de controlar: Prat de
la Riba i els seus col·laboradors i continuadors van dur a terme una sèrie de
realitzacions sense precedent pel seu volum i per la seva intenció en l’àrea
del Principat: nombrosos centres docents, elementals i superiors, laboratoris i
serveis tècnics, biblioteques i museus, corporacions acadèmiques. L’obra de la
Mancomunitat, empresa en part per compensar les deficiències de l’Estat en la
seva funció cultural, es va convertir en una plataforma de normalitat: el
català, un cop reeixida la reforma lingüística dirigida per Pompeu Fabra, va
anar adquirint cos com a llengua primordial de cultura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra de la Mancomunitat, suprimida
el 1925, va ser neutralitzada, en part, per la política anti-catalana de la
Dictadura de Primo de Rivera. La tasca de la Mancomunitat va ser continuada per
iniciativa privada: un cop assolits els objectius bàsics que el Noucentisme
s’havia imposat, i com que no hi hagué cap moviment de substitució, l’ajut
d’una sèrie de mecenes com Francesc Cambó, Rafael Patxot i d’altres, permeteren
aquesta continuïtat. Així va néixer la Fundació Bernat Metge (1923), dedicada a
fer traduccions de clàssics grecs i llatins; l’Editorial Barcino (1924), que
Josep Maria Casacuberta va planificar d’acord amb les necessitats prioritàries
del moment: edició dels nostres clàssics medievals (Col·lecció Els Nostres
Clàssics), manuals breus per a l’ensenyament de la llengua sota el guiatge de
Fabra, etc.; la Llibreria Catalònia (1924) d’Antoni López-Llausàs, que va
esdevenir la capdavantera en l’edició. El mateix any 1924, Antoni Rovira i Virgili
llançà la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revista de Catalunya</i>, de
gran rigor intel·lectual. El 1925, Carles Cardó va fundar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La paraula cristiana</i>. En l’àmbit de les traduccions bíbliques, cal
assenyalar l’edició de la Bíblia en 15 volums, feta per la Fundació Bíblica
Catalana (instituïda el 1922 sota el patrocini de Francesc Cambó) i la versió
més erudita de l’equip del pare Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, el
primer volum de la qual aparegué el 1926.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En l’àmbit de l’ensenyament, cal
destacar la tasca de la Mútua Escolar Blanquerna (1924), dirigida per Alexandre
Galí, model de pedagogia catalana, i les publicacions infantils i de tota mena
de revistes populars, com la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Biblioteca
Patufet</i>” i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Biblioteca Gentil</i>”,
de Josep Maria Folch i Torres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1928, Josep Queralt fundà una de
les col·leccions més famoses de novel·la en català: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Biblioteca a Tot Vent</i>”, on publicà novel·les catalanes i múltiples
excel·lents traduccions de tota la novel·lística europea.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tota aquesta tasca cultural
implicava, en l’àmbit literari, la possibilitat que l’escriptor assolís la
condició de professional i, per altra banda, l’ampliació del públic lector.
Podem dir que, malgrat els obstacles estatals i la modèstia dels mitjans, cap
al 1930 no hi havia pràcticament cap sector de la societat catalana que no
tingués el seu òrgan d’expressió en català. La circulació limitada del llibre
venia compensada per l’abundància de diaris i revistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La política cultural de la Generalitat
de Catalunya</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Amb la Segona República i la generalitat, torna a
haver-hi una plataforma sòlida per a la cultura catalana. Cal parlar, sobretot,
en aquest sentit, de la Conselleria de Cultura de la generalitat dirigida per
Ventura Gassol fins al 1936, primerament anomenada Conselleria d’Instrucció
Pública. Des de la Conselleria de Cultura es va intentar dur a terme la
planificació cultural del país, la seva institucionalització, per tal que la
cultura catalana accedís a totes les capes socials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La política cultural de la
Generalitat de Catalunya es va assentar en els suports ideològics de
democratització, laïcitat i catalanització. Fins al mes d’octubre de 1934
predominà en la gestió cultural el tret d ela <i style="mso-bidi-font-style: normal;">catalanització</i>, i, a partir de febrer de 1936 i durant la guerra
civil foren la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">democratització</i> i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">laïcització </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la cultura els primers objectius del Govern
de la Generalitat de Catalunya. Serà durant la gerra civil que els tres suports
ideològics de la política cultural del Govern de Catalunya assoliran la seva
màxima expressió: amb la difusió i extensió a les comarques de Catalunya dels
cursets populars de català, amb l’aplicació efectiva del Decret de Bilingüisme
de 1931 a les escoles, la supressió total de l’ensenyament confessional i
l’establiment de mètodes de renovació pedagògica del Consell de l’Escola Nova
Unificada (CENU) i, finalment, amb l’escolarització total dels infants
catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La tasca de la Generalitat, per
tant, va incidir en una sèrie d’àmbits diversos:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’ensenyament primari secundari</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">La Conselleria de Cultura va poder aplicar un decret
de Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública del govern provisional
republicà, que reconeixia l’obligatorietat de l’ensenyament en català. El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comitè de la llengua, </i>creat per la
Conselleria de Cultura, el 4 de maig de 1931, tenia com a funcions: organitzar
cursos de català per correspondència per a mestres i funcionaris, revisar
pedagògicament i lexicogràfica les llibres de text, i crear cursos de català a
les barriades obreres i d’immigrants. Ben aviat començaren la reorganització
cultural i la catalanització de l‘ensenyament. L’Escola Normal de la
Generalitat hauria d’esdevenir el nucli bàsic de formació dels futurs mestres
de Catalunya. L’escola Normal de la Generalitat entroncava amb la tradició
normativa de la Mancomunitat de Catalunya, ja que des dels primers moments del
seu funcionament s’encarregà de l’organització de l’Escola d’Estiu, que
esdevingué un centre d’ensenyament normal postprofessional nou. Es dugueren a
terme noves experiències pedagògiques, sobretot a partir de la creació de
l’Institut-Escola, que aspirava, amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics,
a la formació integral dels alumne sen un ambient de catalanitat normalitzada.
Va començar a funcionar el 1932 en tres centres: el del parc de la Ciutadella,
l’Institut Ausias March i l’Institut Pi i Margall.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’Ajuntament
de Barcelona, a través del Patronat Escolar, va impulsar escoles de pedagogia
activa com les Montessori, l’Escola del Mar, l’Escola del Bosc, la de Formació
Domèstica, etc., i va potenciar les colònies d’estiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un dels aspectes més valuosos de l’obra cultural de
la Mancomunitat de Catalunya va ser la creació de nombrosos centres
d’ensenyament professional, tècnico-industrial, d’ensenyament comercial,
d’ensenyament artístic i d’ensenyament popular.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Suprimida
la Mancomunitat de Catalunya el 1925, aquests centres passaren a dependre de
les diputacions provincials. Proclamada la República i abolides a Catalunya les
Diputacions, els esmentats centres van revertir lògicament a l’organisme que
incorporà els serveis de les Diputacions: La Generalitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">En efecte, la creació del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consell de Cultura </i>de la Generalitat de Catalunya, el 9 de juny de
1931, cal interpretar-la com l’herència primitiva del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consell de Pedagogia </i>(1916), abans <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consell d’Investigació Pedagògica </i>(1913) creat per la Mancomunitat
de Catalunya. La funció del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consell de
Cultura </i>era, doncs, molt semblant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
la de l’antic <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consell de Pedagogia</i>:
crear institucions d’ensenyament, establir plans d’estudis i exercir l’alt
patronatge de la Generalitat de Catalunya en les institucions pròpies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">b)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La Universitat Autònoma</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Sota la Generalitat, la Universitat de Barcelona va
esdevenir autònoma el 28 d’agost de 1933. La llengua catalana era l’oficial,
però deixava llibertat perquè en qualsevol acte professors i alumnes
s’expressessin en castellà. En efecte, com deia l’article 7è de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, aprovat per les Corts Constituents de la República:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.25pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Si
la Generalitat ho proposa, el Govern de la República podrà atorgar a la
Universitat de Barcelona un règim d’autonomia. En aquest cas s’organitzarà
coma<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Universitat única regida per un
Patronat, que ofereixi a les llengües i a les cultures castellana i catalana
les garanties recíproques de convivència i igualtat de drets per a professors i
alumnes.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">La Universitat Autònoma va millorar la qualitat de
l’ensenyament i va donar intervenció real als estudiants en les gestions de
govern. Hom va contractar més de 70 professors, van ser concedides més beques,
que depenien de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Institut d’Acció
Social, Universitària i Escolar de Catalunya</i>, i es van suprimir els
clàssics exàmens, mentre que els plans d’estudis, molt flexibles, s’adaptaren a
les possibilitats dels alumnes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’autonomia va fer possible els
estudis universitaris per a obrers, d’acord amb els ateneus populars, i la
creació de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Institut d’Acció Social,
Universitària i Escolar de Catalunya</i> que va fundar dues residències per a
estudiants que van esdevenir beritables centres de cultura. Allà es van trobar
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Joan Vinyoli..., membres de l’anomenada
Generació del 36. Rosselló-Pòrcel inicià i dirigí les “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Edicions de la Residència d’Estudiants</i>”, on aparegué pòstuma la
seva obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Imitació del foc</i>.
Rosselló-Pòrcel es formà dins un medi fèrtil per a la cultura catalana, en un
període en què es publicaren textos poètics de tanta categoria com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tres suites</i> de Carles Riba i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">KRTU</i> de JV. Foix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Les publicacions periòdiques</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les publicacions de diaris i revistes
en català van augmentar considerablement: hi havia des de la revista culta
especialitzada com la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revista de
Catalunya</i>, que va ser dirigida durant la República, entre d’altres, per JV.
Foix, i els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quaderns de Poesia</i>
(1935), que van donar a conèixer a Catalunya la millor lírica contemporània
europea, alhora que servien de plataforma a poetes catalans com Foix, Tomàs
Garcés, Joan teixidor, Marià Manent i Carles Riba, i castellans com Pedro
Salinas, Manuel Altolaguirre i Federico García Lorca –fins les revistes
portaveus de diferents entitats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que fa als diaris, al costat
dels quatre ja existents que eren <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu
de Catalunya</i>, òrgan de la Lliga, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Publicitat</i>, d’Acció Catalana, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Matí</i>,
catòlic independent i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Nau</i> de
Rovira i Virgili , n’apareguen de nous: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Humanitat </i>(1931-1939), dirigit per Lluís Companys i portaveu oficial
d’Esquerra Republicana; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Opinió </i>(1931-1934),
també addicte a l’Esquerra; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La rambla </i>(1936-1939)
que, a partir de 1937 va ser controlat pel PSUC, que posseïa un altre diari, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Treball </i>(1936-1939); i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hora</i>, portaveu del Bloc Obrer i
Camperol durant els primers anys de la República, transformat el 1936 en òrgan
d’opinió del POUM, on es van donar a conèixer importants intel·lectuals de
formació marxista com Andreu Nin i Joaquim Maurin. Fora de Barcelona es
catalanitzaren molts diaris castellans ja existents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Editorials i premis literaris</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">El moviment editorial de l’època de la Generalitat va
assolir, pel que fa a les publicacions, les xifres més altes que mai no ha
conegut el llibre català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dos llibres bàsics seran un
esdeveniment: el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">diccionari General de la
Llengua Catalana </i>(1932), de Pompeu Fabra, i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història de Catalunya </i>(1934-1935), de Ferran Soldevila, publicats
tots dos, amb l’ajut econòmic de Cambó. Una altra fita important és la
publicació perpart de la Generalitat, l’any 1933, de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Divisió Territorial, </i>deguda a Pau Vila, que delimita les comarques
de Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La Conselleria de Cultura de la
Generalitat es fa càrrec del “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Premi
Crexells</i>” de novel·la que, a part de premiar autors ja coneguts, com
Sagarra amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida privada </i>(1932) o
Francecs Trabal amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vals </i>(1936), dóna
a conèixer gent que comença a escriure a l’època de la República, com ara Mercè
Rodoreda, amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aloma </i>(1937), obra que
per les seves tècniques narratives és ja un precedent de les novel·les
posteriors de l’autora. Aloma ja és un personatge en la línia de la Colometa de
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Plaça del Diamant</i>, de la Cecília
d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El carrer de les Camèlies </i>i de la
Teresa de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirall Trencat.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">La Generalitat també crea cinc premis nous: el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joaquim Folguera</i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>“ (1932-1938), de poesia, que obtindran, per exemple, les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estances </i>(1932) de Riba, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El veire encantat </i>(1933) de carner, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bestiari </i>(1936) de Pere Quart o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sempre i ara</i> (1938) de Clementina
Arderiu; l’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ignasi Iglesias</i>”
(1932-1938), de teatre, que va ser concedit, entre d’altres, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hostal de la Glòria </i>(1932) de Sagarra;
el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan Maragall</i>” (1936-1938),
d’assaig, concedit a Carles Riba per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per
comprendre </i>(1937); el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Narcís Oller</i>”
(1937-1938), de contes, que rebrien Xavier Benguerel i Ferran de Pol; i el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Valentí Almirall</i>” (1937-1938), de
periodisme, concedit a Antoni Rovira i Virgili (1937) i a Just Cabot (1938),
que seria director de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirador</i>, una de
les revistes més importants de la República. L’any 1938 es concedí el Premi “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Català de la Comèdia</i>”, que fou
atorgat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fam</i>, de Joan Oliver.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Altres institucions</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">D’entre les nombroses institucions que depenien de la
Conselleria de Cultura de la Generalitat, cal destacar l’Institut d’Estudis
Catalans, que, amb el suport oficial, multiplica les seves activitats i les
publicacions científiques. En depenia l’Escola de Bibliotecàries, la Biblioteca
de Catalunya, dirigides per Jordi Rubió, historiador de la literatura catalana,
i també la xarxa de biblioteques populars. També en depenien els serveis de
Belles Arts, dels museus, i de la conservació de monuments i arxius; així com
la Institució del Teatre, que creà un nou patronat presidit pel conseller de
cultura, Ventura Gassol, i que substituí, l’any 1934, el director Adrià Gual
per Joan Alavedra que fou qui dirigí la institució, llevat del parèntesi
produït pels fets d’octubre, durant la guerra civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després de juliol de 1936, la
Generalitat de Catalunya es proposà no només la instrumentalització de la
cultura,sinó <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sobretot </i>la seva
democratització.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En temps de guerra, la
instrumentalització de la cultura fou un element de justificació nacional i
també de prestigi a l’estranger.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els organismes oficials de la
Generalitat i de Catalunya sentiren la necessitat d’assumir la popularització i
difusió de la cultura sota la direcció de Carles Pi i Sunyer, que fou conseller
de Cultura després dels fets de maig de 1937.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant la guerra civil, els òrgans
de la Generalitat de Catalunya havien assumit fins i tot les tasques editorials
a través del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comissariat de Propaganda </i>i
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Departament de Cultura</i>, creats el
1936 i el 1937 respectivament. Aquest, amb un vessant més culturalista,
científic i àdhuc elitista, s’incautaria de la Fundació Bernat Metge i crearia
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Servei de Cultura al Front</i>, amb
biblioteques, publicacions: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia de
Guerra, Presència de Catalunya </i>i revistes com ara <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amic, </i>dirigida als soldats catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comissariat de Propaganda</i>, dirigit per Jaume Miravitlles,
s’encarregava de fer propaganda a l’estranger, i de mantenir la moral de la
rereguarda a base d’edicions de llibres, auques, fulls amb poemes, discos,
emissions radiades, cinema.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
Font: CARBONELL, Antoni, ESPADALER, Anton M., LLOVET,
Jordi, TAYADELLA, Antònia. LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES.
pp. 515 - 522) Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA).
Barcelona, 1980.</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-17037741184915590192014-12-04T11:50:00.000+01:002014-12-04T11:50:39.603+01:00LA NARRATIVA DE PREGUERRA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">LA NARRATIVA DE PREGUERRA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
novel·la –com també el teatre- no pot ésser un gènere de solitaris; no<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> sols en el sentit que hagi de comptar amb una
societat gentil per a fer-li de públic, sinó més, perquè necessita la saturació
d’una certa gentilesa per a florir no esporàdicament, no per un exabrupte
genial, sinó amb una potència de continuïtat que li doni categoria de fet
normal dins una literatura. Segons la xènia famosa, hi ha llengües tan
treballades, que donen als poetes els versos mig fets. Hi ha també societats
d’una cultura moral tan viva, tan pregona, que el novel·lista hi neix mig
format. Diem el novel·lista, noles novel·les; nosaltres som dels que creiem que
la gallina és anterior als ous; i dels que no creiem en cap posta sense esforç.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt;">
<span style="font-family: Arial;">Carles
Riba: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una generació sense novel·la</i>”,
a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Marges, </i>dins <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaigs crítics</i>, a cura de Joan-Lluís
Marfany. Ed. 62. Barcelona, 1967. pp. 316-317</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una anàlisi de la situació de la
narrativa catalana anterior a la guerra civil ens porta a fer una breu
referència a la crisi de la novel·la com a gènere i als esforços per superar
aquesta conjuntura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El que hom coneix per crisi de la
novel·la és en realitat la crisi del realisme en literatura i, concretament, de
les estructures narratives ja tradicionals, elaborades pels corrents realistes
i naturalistes a la segona meitat del segle XIX. Ens trobem, per tant, amb un
fenomen que no és exclusiu de la cultura catalana, sinó que és la manifestació
d’una problemàtica estesa a les literatures europees, que en el nostre cas
presentarà unes formes peculiars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les alternatives d’aquesta crisi de
l’època daurada de la novel·la europea assenyalen un rotund distanciament i
superació de le estructures narratives del XIX. Són exemples d’aquest esperit
de recerca i voluntat de transformació i supervivència de l’antiga versemblança
literària, obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la recerca del
temps perdut </i>de Marcel Proust (1904); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
Buddenbrooks </i>de Thomas Mann (1901) –crítica de la família burgesa_; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’immoralista</i> d’André Gide (1902); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La transformació </i>(1912) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El procés </i>(de Franz Kafka –puntal de tot
un corrent literari bast en el qüestionament d eles estructures socials o
polítiques del món industrialitzat i burocratitzat,la influència del qual va
quedar prou palesa en la recepció que en feren els existencialistes francesos-;
l’obra introspectiva d’Italo Svevo, Virginia Woolf (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mrs. Dalloway, </i>1925) i William Faulkner (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El sol i la fúria</i>, 1929), exemples de prosa on es practica
l’anomenat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">corrent de consciència</i>”,
un altre dels procediments pel qual es configura el progressiu individualisme
en la literatura contemporània; i, finalment, assolint la fita més culminant en
la renovació del realisme caduc, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">opera
magna </i>de James Joyce, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ulysses</i>,
publicat l’any 1922.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En la literatura catalana hom fa
coincidir el punt àlgid de la crisi amb el període d’assentament i consolidació
de l’escomesa noucentista. De fet, però, el problema ja s’havia plantejat
durant el Modernisme, que no va ser capaç d’oferir una alternativa eficaç a la
crisi de la novel·la. Impossible ja una nova <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Auca del senyor Esteve</i>. Fent de l’antiruralisme un considerable
cavall de batalla, el noucentisme atacarà aquests escriptors més genuïnament
representatius del període modernista com ara Joan Puig i Ferreter, Prudenci
Bertrana, Alfons Maseras i Víctor Català que es veuran obligats a emmudir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Noucentisme mai no rebutjà, en
bloc i apriorísticament, el gènere novel·lesc, però exhibí una palesa
indiferència davant d’aquesta forma literària. La posició noucentista, de fet,
denota una tàctica dilatòria, encaminada a guanyar temps per trobar una
resposta definitiva i contundent. Ara bé, l’argument expressat per Carner que
el temps de la novel·la encara no era arribat, car abans calia portar a terme
pràctic l’ideal de civilitat que aquella havia de reflectir, i el seu
conseqüent rebuig de la novel·la, que narra una realitat no cívica
(desagradable des de l’òptica endreçada dels noucentistes), acaba d’explicar el
fracàs o l’absència de la narrativa noucentista. Els narradors descendents
immediats del noucentisme, com Duran i Reynals, Alexandre Plana i Ernest
Martínez Ferrando, no escriuran mai una obra amb plena consistència com a
novel·la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Això implica, d’altra banda, que la
solució d’Eugeni d’Ors no era la que hom confiava d’obtenir dels noucentistes. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ben plantada </i>(1911) difícilment pot
ser presa com a novel·la. En efecte, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
ben plantada </i>és l’exposició de l’arbitrarisme en l’àmbit de la prosa, la
base de la qual és l’antinovel·lisme. En l’obra d’Eugeni d’Ors no hi ha cap
tret que estructuralment pugui recordar la construcció novel·lesca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En trobar-se en aquesta cruïlla, el
noucentisme optà per la sortida més viable: no es tractava tant de conrear a la
desesperada un gènere decrèpit, com de reforçar, ampliar i consolidar la
categoria totalitzant de la prosa. Així es deslliuraren els noucentistes de
qualsevol lligam pròpiament novel·lístic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’aquí l’hegemonia que assoliren en
aquest període el conte, el llibre de viatges, l’article periodístic, les
“relacions” i la novel·la curta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest context s’originà el debat
sobre la novel·la, en el qual participà bona part de la intel·lectualitat
catalana. El debat, que hom sol datar durant el període noucentista, no
representa cap solució immediata. La seva funció primordial fou la de crear un
clima favorable al gènere, en remarcar la seva ja preocupant absència enfront
de la demanda del lector, i, també, la d’aproximar el públic a una problemàtica
reservada en principi als iniciats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Progressivament i a mesura que
l’opinió més favorable guanyava terreny, a partir de 1925 començaren a ser
revitalitzats autors de la generació anterior, i escriptors com Puig i Ferreter
i Prudenci Bertrana tornaren a escriure novel·les. Puig i Ferreter publicà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cercle màgic</i> (1928), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida interior d’un escriptor </i>(1928), i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camins de França </i>(1934). Prudenci
Bertrana inicià la seva trilogia autobiogràfica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre la terra i els núvols</i>, composta per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu </i>(1931), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El vagabund </i>(1933)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’impenitent</i>, publicada pòstumament
l’any 1948.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els únics autors no afectats per la
crisi del gènere, foren Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, que adoptaren
davant el Noucentisme una actitud més aviat escèptica i desconfiada. Llur
participació en el debat,però, fou important, sobretot la de Sagarra amb
l’article “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La por a la novel·la”</i>, que
ha esdevingut famós juntament amb la resposta de Riba, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una generació sense novel·la”</i>, on l’exposició clara de l’ortodòxia
noucentista vingué a liquidar la polèmica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El panorama no restarà del tot
normalitzat fins a l’aparició en el món novel·lesc de l’anomenada generació del
1936, en la qual hem de destacar Sebastià Juan Arbó amb la trilogia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Novel·les de l’Ebre</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Terres de l’Ebre </i>(1932), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camins de la nit </i>(1935) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tino Costa </i>(1947); Xavier Benguerel amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">SDuburbi </i>(1936); Mercè Rodoreda amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aloma </i>(1938), Joan Oliver amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una tragèdia a Lil·liput </i>(1928) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contraban </i>(1937); Salvador Espriu amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Laia </i>(1932), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ariadna al laberint grotesc </i>(1935), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Letízia </i>(1937); Francesc Trabal amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Judita </i>(1930) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vals </i>(1936);
i el mallorquí Llorenç Villalonga amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mort
de dama </i>(1931).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joaquim Molas ha resumit en aquests
termes la situació creada a partir de 1925:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial;">“ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En
una cultura evolucionada i dinàmica, però, una situació desequilibri com
aquesta era insostenible i, cap a l’any 25, periodistes i crítics la
denunciaren amb èmfasi mentre alguns dels novel·listes prematurament jubilats i
d’altres de nous, joves o només inèdits en el gènere, engegaven una producció
que, tot alternant les tècniques psicològiques amb les més crispades
d’avantguarda, prengué volum durant els anys 30 fins a naufragar en la gran
catàstrofe de la guerra. Amb la crisi resolta, els contistes i narradors
perderen el lloc privilegiat que gaudien i ampliaren llurs textos fins a
convertir-los en novel·la o, per buscar noves possibilitats d’expressió. Josep
Pla, per exemple, trencà amb la codificació noucentista i tendí a un tipus
d’escrit meitat reportatge sociològic meitat divagació moral; Joan Oliver la
reduí a la caricatura i l’absurd per enlluernar-se tot seguit amb les
provatures d’avantguarda; Salvador Espriu, més lligat a certs moviments
intel·lectualistes de l’època, creà un món entre mític i esperpèntic que
plantejava amb cruesa l’antinòmia argument-estil i la resolia amb una prosa amb
valor per ella mateixa.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">(Joaquim Molas. “La prosa narrativa”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in: De Joan Oliver a Pere Quart. </i>Col.
L’escorpí, núm. 13. Ed. 62. Barcelona, 1969, pp. 73-74)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joaquim Ruyra </span></b><span style="font-family: Arial;">(Girona, 1858 - Barcelona, 1939) <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ruyra, proposat incessantment com a
model de prosa pels noucentistes, començà la seva carrera literària escrivint
en castellà, i no canvia de llengua fins als trenta anys. L’admiració dels
noucentistes per l’obra de Ruyra i l’exhibició del seu nom enfront de veus
crítiques, és perfectament explicable si pensem que, de fet, fou Ruyra qui
portà a la pràctica la categoria de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prosa</i>
que ells oposaren a la poesia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el seu conjunt, l’obra de Ruyra
es caracteritza per dos elements fonamentals:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En primer lloc, pel seu pregon
catolicisme, la qual coa, literàriament, significa el rebuig de tot naturalisme
i de concessions sensualistes a les seves narracions (llevat d’alguna narració
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jacobé </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fineta</i>). El món de Ruyra és un món ordenat, governat per lleis
lògiques, un món segur on es confirma la bondat divina, i amb un ritme propi
que es voldria indestructible, al qual ha d’adaptar-se l’home.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En segon lloc, i per dir-ho amb
paraules seves, l’obra de Ruyra es caracteritza per la consideració de
l’escriptura com a treball, és a dir, com a recerca constant de la frase
perfecta, justa i exacta: de la frase que defineixi, a partir d’una tasca
d’investigació i reflexió, l’objecte narrat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vist això, no ha d’estranyar-nos que
quan Ruyra volgué conrear la novel·la llarga li fos pràcticament impossible: la
que va emprendre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La gent del mas Aulet</i>,
restà inacabada. El seu terreny era el dels espais curts,on un tema molt
concret, gairebé mínim, li permetia posar en marxa una descripció minuciosa i
acurada dels seus paisatges preferits. En aquest sentit, és del tot simptomàtic
que Pla, un bon lector de Ruyra, pugui descriure tota la costa mediterrània,
excepte Blanes, lloc reservat, sembla que ja històricament, a Joaquim Ruyra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegem aquesta magnífica descripció
de la costa blanenca el moment de l’alba, que es troba en la prosa narrativa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les coses benignes:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’estel
de l’alba fulgurava inquietament, ja velada per la bromosa i rosada llum de
l’aurora. El sol, encara invisible, daurava la cresta de la calitja marina i
encenia una flameta a la punta superior d’algunes veles que negrejaven a
l’horitzó. Per tot el paisatge passava una tremolor de llum càlida. Ací i allà
s’alçaven unes veuetes gentils, infantívoles, d’una expressió d’innocència
paradisíaca: els curts i admiratius refilets de les aloses que s’anaven
despertant per les feixes. I en els marges boscosos sanglotaven amb riure
ofegat ocults xaragalls; i de la mar, sembrada d’esculls, venien sons frescals
de xapoteig i xarrups deliciosos. Tota la naturalesa somreia. I en aquella hora
matinal, les acàcies exhalaven una olor cèlica i, xopes de rosada, semblaven
plorar de tendresa amb el goig del nou dia.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
408-409)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">El 1903 publicà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marines
i boscatges</i>, edició que comprenia excel·lents novel·les curtes com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jacobé, El rem de trenta-quatre</i>, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Garet de l’enramada</i>. Reeditada més
tard com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pinya de rosa</i>, amb
correccions degudes a la reforma de Fabra i, per tant, a l’esforç d’adaptació
que féu Ruyra –la qual cosa reafirma la seva voluntat de crear una prosa
perfecta –inclourà també la narració <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’idil·li
d’en Temme</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La paraula </i>(1919), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre flames </i>(1929) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les coses benignes </i>(1925), una de les
narracions que millor expressen la filosofia de Ruyra, posen en relleu no
solament la predilecció de Ruyra pel conte i la novel·la curta, sinó al mateix
temps, les condicions d’un estil que vol produir l’efecte d’una peculiar
versemblança, sense caure en el camp de la novel·lística pròpiament dita:
antidispersió, rigor analític i concentració temàtica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">No es pot negligir la important aportació lingüística
de Ruyra a la represa normalitzadora del català. Participa`activament en el I
Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). I, ben aviat, s’acostà al
sistema establert pel grup de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>.
Va aportar una riquesa i una matisació rigorosa en l’àmbit del lèxic i la
sintaxi. De la parla marinera de Blanes, en pouava una abundosa quantitat de
material per al futur diccionari, superant la seva tendència dialectalista amb
un afany d’estilització de les solucions populars. Membre de l’Institut
d’Estudis Catalans des del 1924, participà activament en les seves tasques, tot
donant suport i enriquint les orientacions lingüístiques de Pompeu Fabra. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Puig i Ferreter<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">(Selva
del Camp, 1882 – París, 1956)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra literària d’aquest autor, que
començà amb la dedicació a la poesia i, posteriorment, al teatre, la clou un
prolífic conreu de la narrativa, que es basa, al més sovint, en la pròpia
experiència vital de l’autor: fill natural, estudia el batxillerat a Reus, on
entra en relació amb l’anomenat “grup de Reus” –Josep Aladern, Plàcid Vidal,
Hortensi Güell, Antoni Isern-. Un cop a Barcelona, es relacionà amb ambients
anarquitzants i col·laborà en publicacions periòdiques, feina que reprengué
després de la seva estada a França de 1902 a 1904. Fou redactor de moltes
publicacions, entre elles “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i>”,
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Publicitat</i>”, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Opinió</i>”, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Humanitat</i>”. D’altra banda, va ser director literari d’Edicions
Proa des del moment de la seva fundació (1928), i des d’aquesta plataforma va
contribuir al llançament d’escriptors catalans i a la difusió a Catalunya
d’autors estrangers. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A partir d’algun intent escadusser,
Puig i Ferreter es defineix com a novel·lista el 1925 amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’home que tenia més d’una vida. </i>A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Servitud </i>(1926) presenta el món del periodisme que ell coneixia
tant d’a prop descrit amb un regust amarg, de manera semblant a com ho feia
Prudenci Bertrana a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’impenitent. </i>El
1928 publica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els tres al·lucinats </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida interior d’un escriptor. </i>L’any
següent guanya el Premi Crexells amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
cercle màgic </i>i, una mica després, publica una de les seves millors
novel·les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camins de França </i>(1934),
extensa novel·la on projecta les seves experiències franceses. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La farsa i la quimera </i>(1936) és ja un
antecedent del cicle novel·lesc fonamental de Puig i Ferreter. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El pelegrí apassionat</i>, escrit de 1938 a
1952 i publicat des d’aquest any fins al 1977 en 12 volums. Es tracta d’un dels
cicles novel·lístics més ambiciosos de la literatura catalana del segle XX, i
d’una obra atapeïda d’elements autobiogràfics on l’autor, d’altra banda,
sintetitza temàticament i tècnica la seva producció anterior. Puig i Ferreter
enfila el seu temps passat, a la manera proustiana. El descabdellament de la
història de Janet Masdeu, contrafigura de l’autor, ha de ser una cosa entre
Cervantes, Dostojevski i Proust, segons desideràtum de Puig i Ferreter. Caldria
encara afegir-hi, com a font literària la de Stendhal. En darrer terme, l’autor
pretén confeccionar un ampli retaule de la Catalunya del seu temps, on els personatges
que apareixen duen un nom figurat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">JOSEP MARIA DE SAGARRA </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1894-1961)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La figura de Sagarra novel·lista ha
patit sempre de la desfavorable comparació que hom sol fer amb la seva obra
poètica. S’ha arribat a insinuar que la participació de Sagarra en l’àmbit de
la narrativa fou deguda, més que res, al seu propi interès pel problema de la
crisi del gènere. En aquets sentit, hom li reconeix, això sí, una decisió i una
manca d’escrúpols dignes de lloança.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva prosa, d’altra banda, si bé
no podia diferir excessivament d ela seva obra poètica, es veu afectada per una
component que, essent molt important en la seva vida d’escriptor, no afectarà
la seva poesia: el periodisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En efecte, deu anys més tard del seu
primer intent el 1919 amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Paulina Buxareu</i>,
publicà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">All i salobre</i>, qualificada
inexactament com a novel·la rural, en la qual descriu els problemes que la
manca de vocació religiosa crea en un jove pescador en enamorar-se d’una noia.
Si bé la novel·la transcorre amb una certa fluïdesa, la seva estructuració és
un xic tosca i molts passatges no tenen altra funció que la de permetre Sagarra
de fer poesia o, al contrari, de sorprendre un públic decididament ingenu, o,
almenys, predisposat i receptiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">All i salobre</i> </span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">presenta una estructura tan flexible que permet fins i tot
la inclusió d’un article periodístic, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida
privada </i>(1932) serà la crònica, narrada en estil periodístic, d’uns
ambients barcelonins en franca decadència moral. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida privada </i>representa la culminació de l’obra de Sagarra com a
novel·lista. En ella trobem totes les característiques de la seva prosa: gran
riquesa lèxica al costat d’un argument mínim i a penes cohesionat; un gust per
la precisió i l’exactitud juntament amb passatges deutors del romanticisme o,
si més no, del modernisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sagarra
fou també un excel·lent periodista, i dels seu pas pel món dels diaris ens ha
deixat reculls d’articles, com els aplegats a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cafè, copa i puro</i> (1929) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’aperitiu</i>
(1934), reunió d’articles apareguts a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mirador</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Destaquem,
finalment, pel seu interès en tots els aspectes i per la gran llibertat amb què
foren concebudes i escrites, les seves <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memòries
</i>(1954), sens dubte les més importants que s’han escrit al nostre país
juntament amb les de Narcís Oller. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Miquel
Llor </span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(Barcelona,
1894 – 1966)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Just
l’any en què es clou, en certa manera, el debat sobre la novel·la. Llor publica
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història grisa </i>(1925),la seva primera
obra. En ella es fan patents alguns trets estilístics que amb el pas del temps
adquiriran consolidació plena, i en els quals hem de veure una clara influència
noucentista. Aquesta voluntat estilística es caracteritza per la prosa
treballada, la revisió constant de l’escriptura i una àmplia selecció verbal.
Hom pot apreciar-hi també una predilecció manifesta pels ambients de certa
terbolesa moral.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Això
es fa encara més patent a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Laura a la
ciutat dels sants </i>(1931) –Premi “Crexells”, 1930 -, sens dubte, la millor
novel·la del període, on Llor, centrant l’acció en un nucli de reduïdes
dimensions, Vic, pot aprofundir en l’estudi d’uns comportaments i d’unes
atmosferes en les quals la hipocresia ila insolidaritat entre els protagonistes
li permeten d’efectuar una anàlisi pròxima al realisme psicològic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Passada
la guerra, el 1947, Llor reprèn els personatges i situacions d’aquesta novel·la
en una altra: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El somriure dels sants</i>,
que havia esta publicada en castellà l’any 1943 en una traducció d’Ignasi
Agustí. La seva obra més elaborada és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jocs
d’infants </i>(1950), que no té, però, la vivesa i penetració de la gran
novel·la de 1931.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Deutor
del noucentisme, Llor conreà també amb fortuna el conte, publicant-ne diversos
llibres aplegats el 1952 sota el títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tots
els contes.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Francesc
Trabal </span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(Sabadell,
1899 – Santiago de Xile, 1957)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Personatge
divertit, dinàmic i mobilitzador de diferents activitats culturals. Trabal fou
un membre conspicu del grup de Sabadell –integrat també per Joan Oliver i
Armand Obiols, entre altres-. Aquest grup incidí, de manera alhora corrosiva i
productiva, a la vida cultural sabadellenca. Corrosiva per l’actitud que tenia
molt de facècia juganera, i productiva per la tasca d’informació i realització
cultural duta a terme: així, Trabal, juntament amb els seus amics, aconseguí de
mantenir i promocionar associacions musicals, teatrals, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari de Sabadell</i> amb una orientació propera a Acció Catalana, les
edicions <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Mirada </i>i una
intercomunicació amb la intel·lectualitat barcelonina, que es traduí en
sovintejades visites de Carner, Riba i Bofill i Mates. Fou, precisament, Josep
Carner qui introduí Trabal entre el públic lletraferit, prologant el seu primer
llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’any que ve </i>(1925). Es
tractava d’un recull d’acudits, il·lustrats per diferents autors que provocà un
petit escàndol en el món literari català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’entronització
sistemàtica de l’estirabot, d’un humor “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">avantguardista</i>”
sorprenent i absurd, en una línia paral·lela –que no idèntica- a Massimo
Bontempelli, no fou gaire ben acollit. El que és important, però, és la
participació conscient de Carner en la promoció d’aquest tipus de narrativa
humorística, distanciada, clarament irònica. Trabal continuà en aquesta línia,
però realitzant una evolució formal cap a la novel·la. Així, l’any 1929
publicarà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’home que es va perdre</i>, i
un any més tard <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Judita</i>. Aquesta
darrera planteja les etapes, primerament apassionada i després desencisada,
d’un idil·li amorós, amb un final imprevistament absurd,mitjançant un
procediment narratiu epistolar. Carles Riba es féu ressò d’aquesta novel·leta
en un sentit plenament elogiós i, també, reivindicatiu de l’humorisme irònic de
Trabal. No era, doncs, casual la voluntat de valorar un cert tipus de narrativa
per part d’alguns intel·lectuals i crítics, amb la intenció d’anar delimitant
un terreny específic per a la novel·la. A més <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Judita</i> venia a desenvolupar un tractament eròtic i sensual, tant de
les relacions dels personatges com de l’ambient de la narració. Aquest aspecte
potencia la capacitat descriptiva de Trabal, que aconsegueix així les seves
millors pàgines. Després d’una peça teatral –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els mediocres </i>(1929)- i de novel·les com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quo vadis, Sánchez</i> (1931) –d’ambient esportiu i amb il·lustracions
de Castanys-. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Era una dona com les altres
</i>(1932), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hi ha homes que ploren perque
el so es pon </i>(1933), realitza la seva obra més coneguda, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vals</i>, que va obtenir el premi Crexells
1936. aquesta darrera novel·la marca una consolidació dels seus recursos
textuals i un domini evident de l’ofici narratiu. S’allunya de l’humorisme desfermat
i, alhora, es constata el decantament envers personatges frustrats i
insastisfets, que es troben irremeiablement abocats a l’autodestrucció. Hom ha
qualificat Trabal d’escriptor de situacions límit. Afegiríem que aquest factor
té totes les dimensions d’una tècnica, però també d’una actitud personal davant
l’existència humana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Iniciada
la guerra civil, Trabal participa activament en l’organització cultural de la
Generalitat. Així, esdevé membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i munta
el servei de Biblioteques del Front. És, també, secretari de la Institució de
les Lletres Catalanes i, amb Mercè Rodoreda, es trasllada a Praga per tal
d’assistir a la reunió del Pen Club. Quan ha d’exiliar-se, s’instal·la
primerament a França, tot organitzant la protecció i subsistència
d’intel·lectuals i artistes. Aviat, però, ha de marxar cap a Xile, on fundarà
organismes de cooperació cultural xileno-catalana. Encara publicarà una darrera
novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Temperatura</i> (1947), a
Mèxic, en la qual segueix mostrant-se com un estilista de les descripcions
eròtiques i reprèn la línia humorística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Agustí
Calvet i Pascual </span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(Sant Feliu de Guíxols, 1887 – Barcelona, 1964)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Més
conegut amb el pseudònim de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gaziel</i>”,
aquest escriptor, bàsicament prosista, s’acosta a la figura de Josep Pla per
més d’un concepte. Gaziel es dedicà des de jove al periodisme, col·laborant des
de 1910 a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu de Catalunya</i>. El
1914 es traslladà a París des d’on envià cròniques de la guerra mundial a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i> i a molts diaris de
l’Amèrica Llatina. Per bé que es dedicà més al periodisme en castellà, Gaziel
també va escriure llibres de viatges i d’opinions circumstancials en català: al
primer d’ells, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hores viatgeres </i>(1926),
justifica l’ús del castellà en els seus articles periodístics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Gaziel
s’exilià a França quan el govern republicà va fer ocupar les dependències de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i>, l’any 1936. Tornà l’any
1940 i residí durant uns anys a Madrid, dedicat als negocis editorials.
Tanmateix, ja no va tornar a col·laborar a la premsa, i emprà exclusivament la
llengua catalana en els seus escrits a partir de 1939.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Entre
1958 i 1964 publicà gairebé tots els seus llibres de viatges a través de tota
la geografia peninsular i per la mediterrània: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tots els camins duen a Roma </i>(1958), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Castella endins </i>(1959, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Portugal
enfora </i>(1960), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La península inacabada
</i>(1961), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Seny, treball i llibertat </i>(1961),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un estudiant a París i altres estudis </i>(1963),
etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
línies generals, tanmateix, l’obra de Gaziel només és comparable a la de Pla
per raons d’ordre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">macro-temàtic</i>. Els
temes triats per Gaziel es corresponen amb els de Pla, i en tots dos casos es
tracta d’una prosa de crònica, d’una escriptura periodística més descriptiva
que narrativa. Però Gaziel no va assolir a perfecció estilística de Pla, ni el
seu to contundent. D’altra banda, mentre Pla practica una escriptura que vol
ésser el fidel reflex de les més petites particularitats dels fets naturals.
Gaziel caigué sovint en actituds ideològiques més assenyaladament conservadores
que les de Pla. És a dir, si la ideologia burgesa de Pla es pot llegir en
l’absència de tot comentari ideològic respecte a l’ordre natural i equilibrat
de les coses, en el cas de Gaziel no manca mai l`aparició d’un to ideològic
explícit, citat en comentaris que se superposen al dibuix realista de les coses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Grans
diferències d’estil són també notables, per bé que, aparentment Gaziel i Pla
siguin dos escriptors amb un mateix “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">registre</i>”
d’escriptura. De tota manera, la frase de Gaziel mai no és tan eufòrica com la
de Pla, i els paràgrafs són d’una estructura lògica més imperfecta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Josep
Pla </span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(Palafrugell,
1897 – Llofriu, 1981)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep
Pla fou l’autor del segle XX que més controvèrsies públiques va suscitar, i fou
potser, alhora, aquell de qui menys es discutí la vàlua com a prosista i
cronista de la Catalunya quotidiana del nostre temps. En aquest sentit, alguns
membres del jurat que concedeix anualment el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, </i>essent de la peculiar
opinió que la literatura d’un home forma un tot indissociable amb les seves
actuacions públiques o amb les seves opinions sobre els temes polítics, s’han
negat rotundament i repetida a atorgar a Josep Pla un guardó que, des del punt
de vista de les lletres, mereix amb tots els honors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per
bé que Pla ha escrit més després de la guerra que abans l’estudiem en aquest
capítol perquè la seva formació i el seu context inicials són ben bé de
preguerra, i perquè ell mateix, o aspectes d ela seva obra, l’homologuen –a una
certa distància de qualitat o quantitat- amb una sèrie d’autors i d’obres tractats
en aquest capítol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així,
l’obra de Gaziel i la de Pla s’assemblen en funció de l’afició comuna a la
narració o relació escrita dels fets viscuts, els llocs visitats i els costums
observats sobre el terreny. (No s’ha d’oblidar que el títol d’un dels llibres
de preguerra de Pla és precisament aquest: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Relacions.</i>)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És
pròxim a Ruyra en la mesura que tots dos són exponent d ela sortida que
l’estètica literària noucentista oferia als conreadors de la prosa: abans que
la novel·la hipotètica, la relació documentada –però amb un tractament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">literari </i>del llenguatge- de tota mena de
situacions, de fets circumstancials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Finalment,
Pla és, des d’un punt de vista polític, tan conservador com Sagarra, i hi ha
quelcom en llurs escriptures que delata una ironia i un escepticisme molt
semblants. Hi ha una diferència important: Sagarra fou un aristòcrata urbà, i
Pla fou sempre un plausible burgès de la pagesia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Comptat
i debatut, bona part d ela literatura de Pla està tan lligada als trets més
atemporals del nostre país i de la seva gent, que també s’hauria pogut
estudiar, per llur comuna situació més enllà del temps concret i històric, i
per la seva pràctica del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">memorialisme</i></span><span style="font-family: Arial;"> literari, al costat de Francesc d’Eiximenis o d’un
baró de Maldà, posem per cas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Pla va néixer a Palafrugell
l’any 1897. S’incorporà des de molt jove al periodisme, que practicà tota la
vida, tant en llengua catalana com castellana. Bé pot dir-se de Pla que la seva
afecció al periodisme podia llegir-se tant en els seus articles per a la premsa
com en els seus libres de tota mena: una mateixa curiositat pels fets reals i
el convenciment que havien de ser narrats als altres en un llenguatge planer,
de crònica, impregnen tots els seus papers.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al mateix temps que duia a terme
aquesta tasca periodística –una fita important de la qual és la seva estada a
París com a corresponsal abans de la guerra-, Pla anava escrivint notícies, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">prenia apunts</i>” del natural com solen fer
els pintors, i es lliurava a la lenta i feixuga redacció (feixuga segons la se
va pròpia confessió) de cada un dels llibres de viatge si opinions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després de la segona guerra mundial,
definitivament arrelat al seu mas de Llofriu, al Baix Empordà, Pla es dedicà
quasi exclusivament a escriure. Els viatges que féu no van ser més que un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pre-text</i>, és a dir, l’experiència de
noves situacions i el coneixement de gent sempre distinta i peculiar que
esdevingueren punts de partença per a la redacció de nous “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">papers</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A la literatura de Pla costa molt de
trobar-hi influències estilístiques clares. No hi ha dubte que tant el
Modernisme com el Noucentisme influïren en Pla, i l’autor no s’estigué de
reconèixer la seva admiració per personatges modernistes que els nous temps, en
certa manera, havien bandejat, malgrat que es mostrà reticent i crític envers
el moviment: pintoresquismes com el de Santiago Rusiñol –a qui Pla dedicà un
llibre en castellà (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rusiñol y su tiempo</i>)-
són molt estimats per l’autor empordanès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però, per altra banda, roman cert
que els ideals socials, polítics i morals de Pla estan més pròxims a
l’endreçada seriositat, prudència o ironia noucentistes, que a l’arrauxament
modernista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De fet, però, Josep Pla és un autor
molt difícil d’encabir en cap escola o moviment literari. No és, pròpiament,
cap seguidor del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Glossari</i>, no és
tampoc un apassionat i metafísic a l’estil de Maragall, i menys encara, no té
res a veure amb els moviments d’avantguarda que tenen curta vida a Catalunya
abans i després de la guerra. Pla, bon lector de Balzac i dels novel·listes
russos del segle XIX, de Dickens i de Sterne, de Montaigne, Stendhal, Jules
Renard i Maurice Barrès (aquest últim tan vilipendiat pels surrealistes), roman
atent a les mostres literàries on hagi imperat la tendència a la representació
del món real dins de l’espai literari. De la barreja dels autors citats, Pla en
pouarà una clara, naturalíssima tendència al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realisme</i>, i farà seva la màxima citada per Stendhal: la literatura
ha de ser un mirall que l’escriptor passeja davant seu, una reproducció
fidedigna i exacta, quasi una memòria notarial –i no pas nostàlgica, com la de
Proust- de tot allò que s’esdevé, realment, davant dels nostres ulls. Un
temperament observador i atent als esdeveniments de la vida real, lligat amb
una actitud gairebé escèptica respecte a les coses relatives a l’animal humà,
fan de Pla una barreja d’estoic, de cínic –en el sentit grec, naturalment- i
d’epicuri, que quedarà palesa en tota la seva obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per ésser capaç –mirant-ho ara des
de la literatura-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’escriure al ritme de
les coses, cal una actitud més relaxada que inquiridora, més observadora que
crítica –senzillament, diu Pla, per escriure hom ha d’estar ben predisposat a
badar molt: passar hores i hores passejant per un paisatge fins a ésser capaç
de comentar, amb paraules, el mateix caire natural –i, per tant, gens
naturalista, gens “literari”- que caracteritza la natura i els fets més petits,
i sovint inadvertits, de la quotidianitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La conseqüència de tal actitud és
una referència precisa dels fets. L’estil de Pla, hàbil arquitecte de
l’adjectivació múltiple, s’acosta fins a extrems de gran exactitud a la
realitat viscuda, oïda, palpada. Així, tot record escrit equival a aixecar una
mena d’acta ajustada ala realitat dels fets, tan ajustada que l’únic mèrit de
l’escriptor –i és el mèrit immens de Pla- és haver adaptat la imperfecció i
l’ambigüitat dels mots a la realitat inefable dels fets:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="plaintext" style="line-height: 120%; margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Recordo, com una visió d’infantesa, haver vist, un
dia de festa major, al mas Pla, sobre una finestra, davant del contrallum d’una
posta de sol de color de suc de taronja, un jove vestit de negre, amb unes
solapes molt petites, una barba rossa inflada per la llum que tenia a dins,
coll i corbata rígida, parlant amb una senyoreta groga, d’ulls malenconiosos,
faldilla llarguíssima sota de la qual sortien, com dos caps de ratinyol, dues
petites puntes de sabates de xarol, la brusa plena de llacets flàccids i un
pentinat d’una impressionant arquitectura alta i solemne. El jove –era el meu
oncle Martí– tenia en el dit petit de la mà esquerra una ungla llarga i ivorenca
amb la qual feia caure, de tant en tant, la cendra d’un cigarret de paper de
0’45. La senyoreta, que donava mitja esquena al jove, contemplava el crepuscle
amb aquell aire d’embadaliment forçat que hom utilitzava –en aquella època– en
els moments de perfecta indiferència. Llavors tothom deia que vibrava, però com
a vibrar, sempre vibren els mateixos. Tot d’una la senyoreta digué, tirant una
mica el cap enrera, ensenyant unes dents tristes: </span></i></div>
<div class="plaintext" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">–Aquí
hi ha una mica de corrent d’aire… </span></i></div>
<div class="plaintext" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">El
jove respongué: </span></i></div>
<div class="plaintext" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">–Sí.
Aquí hi ha una mica de corrent d’aire. No fem imprudències… </span></i></div>
<div style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD;">La senyoreta passà primer i tots dos es retiraren
caminant lentament.</span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol I, pp. 205-206)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest fragment es troben tots
els recursos de l’estil de Josep Pla. Com podem apreciar, poques vegades ha
estat descrita una situació d’enamorament inciupient, una escena de prometatge
purità, amb tan poques concessions al romanticisme o a l’atmosfera idíl·lica.
Pla ens mostra aquella escena en tota la seva veritat, és a dir, absolutament
vulgar, irrisòria. No és que caricaturitzi res –adapta el seu sentit
absolutament realista i “materialista” de la vida a l’exactitud i realitat dels
esdeveniments. A Pla no li cal afegir comentaris personals a l’explicació dels
fets: arribar a descriure’ls tal com són constitueix la seva posició com a
escriptor dins el text –diríem que l’estil de Pla és l’estil de les coses. Si
això ens pot semblar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ironia, humor, </i>distanciament,
de vegades fins i tot cinisme (ara en el sentit vulgar), és solament perquè estem
acostumats a literatures fantàstiques,metafòriques, mítiques o ideològiques.
Pla intenta de copsar la veu d’allò que és, i després fa l’esforç, certament
gegantí, de trobar els mots més adequats a la veu silenciosa d’allò que
s’esdevé naturalment, allò que és natural. Per això la seva escriptura pot
ésser considerada com una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">escriptura
blanca¸ </i>una escriptura inexistent, silenciosa, perquè no sembla que parli
des del camp del llenguatge sinó que parla, es diria, des del camp de la
realitat extra-lingüística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El lirisme és una mena de plus-vàlua
lingüística afegida al valor de la mercaderia de les coses. La novel·la és una
mena de plus-vàlua psicològica intrincada afegida al caràcter elemental dels
fets i les situacions discontínues. Pla no fa ni una cosa ni l’altra, escriu
una prosa de frases curtes, circumstancials, vinculades en un temps i un espai
concrets: escriu la prosa del món.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="font-family: Arial;">Així doncs, no hi ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>res a veure entre l’observació i l’escriptura
consegüent d’aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">kúlak</i> o
propietari rural que Pla confessa ésser, amb l’intel·lectualisme d’un Carles
Riba, posem per cas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Podríem dir que Pla és un símbol de
la burgesia catalana contemporània (Joan Fuster). És cert que Pla és més aviat
amant de l’ordre, la tolerància, la llibertat, el benestar i el progrés –en el
sentit de desenvolupament positiu d eles comoditats, sense que això hagi de
comportar un capgirament radical de les coses establertes -; però també és cert
que en cap moment no s’ha excedit en la lloança d’aquests trets de la burgesia.
I bé pot dir-se que, quan s’ha posat a fer la caricatura de les diferents
classes socials del país, la burgesia no n’ha sortit condicionalment ben
parada; si més no la burgesia urbana, que Pla observa sempre des de la seva
posició, quasi d’antropòleg, del pagès proveït d’un aire natural i d’una moral
lligada a les circumstàncies del clima, al treball i als fruits de la terra.
Com deia Fuster: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el combinat de bon
sentit,empirisme i sornegueria que els homes de la ciutat envasen en l’estampa
del pagès té la seva versió literària en Josep Pla</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Potser d’aquest lligam natural amb
la terra se’n desprengui el pregon conservadorisme que caracteritza tota l’obra
de Josep Pla. Diu ell mateix: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Jo
sóc un conservador perquè sempre m’ha semblat absurd que els homes afegeixin
les seves facultats intel·lectuals i la seva força material a l’incessant
treball de destrucció que realitza constantment i implacablement la naturalesa.
No hi ha necessitat,e m sembla, de matar prematurament i abans d’hora ningú, si
la naturalesa es dedica a aquesta feina d’una manera ordenada i perfecta. Si
totes les coses estan destinades a caure, perquè aquesta és la seva llei fatal,
el més enraonat, encara, és estintolar-les, si és possible.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 247.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.
cit., </i>vol. XI. P. 280)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tinguem present, tanmateix, encara
que no ens ficarem de ple en el tema, que aquest “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">conservadorisme biològic</i>” de Pla té també un clar vessant polític.
No és excessiu veure en Pla, en el pla polític, un reaccionari consumat. El seu
paper davant la caiguda del Govern de la Generalitat i la derogació de la
Segona República deixen ben clara la seva actitud política, també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“circumstancial”, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’acomodació en tot moment a la situació
política real, sigui quina sigui.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com diu Fuster: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’humor de Pla desmitifica tot allò que toca</i>”,
i Pla sembla haver posat tota la vida a un mateix nivell els productes de la
naturalesa i els productes de la cultura humana, com ara les institucions
polítiques. L’anti-lirisme, l’anti-sentimentalisme o, de bell nou, el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“materialisme natural”</i> queda ben palès
en aquesta visió seva d’un ametller:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Jo
crec que, en efecte, els ametllers són cosa de poesia, figuracions bellíssimes.
Són cosa de tanta bellesa que quan, en virtut de la fugacitat de les coses, es
produeix el desflorament, jo sento la mateixa buidor fonamental que vaig sentir
el dia que a Càller, a Sardenya, em robaven la cartera.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol XX, p. 81)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb un estil col·loquial, diàfan,
com digué d’ell Riba, de frases curtes i sentències contundents, amb un domini de
l’adjectivació, és a dir de la connotació) com mai ningú no ha assolit a la
literatura catalana, Pla ha deixat a aquesta història literària un cos de
desenes de volums on es pot llegir, millor que enlloc i per manca d’abundor de
bons novel·listes, la petita història de la Catalunya moderna, pe`ro també,
segons com es miri, la petita història de la Catalunya de sempre, car Pla no ha
parlat únicament de les coses que ens permeten parlar d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cultura</i> – en el sentit més ampli i
diacrònic del terme- catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al cor del seu estil, del seu
tarannà literari i vital, la realitat quotidiana de la seva petita, veritable
pàtria: L’Empordà, el mar, les sardines, els llobarros, converses de mariners,
xiuxiueigs de les velles a l’horabaixa, l’aspecte de la terra i del cel en
qualsevol temps de l’any i moment del dia, els estralls de la tramuntana,
l’esperit arrauxat dels seus veïns. Tot això i moltes més coses constitueixen
l’entrellat d ela literatura més constitutivament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">antropològica</i> –és a dir, que accepta i segueix la lògica de l’animal
humà en relació amb la naturalesa que el fa contingent- que mai no hagi tingut
la literatura catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Només cal afegir l’aportació
fonamental que Pla ha fet en l’àmbit de la historiografia catalana. El nom pot
semblar excessiu en el cas d’un escriptor que practica prioritàriament el
discurs literari per sobre del discurs històric. Però s’entendrà que ho
anomenem així, si tenim present la pregona crisi en què ha entrat el concepte
clàssic d’història i la seva reconstrucció. Els mateixos historiadors tendeixen
cada vegada més a llegir literatura per a reconstruir la totalitat
civilitzatòria d’un país, una ètnia, una cultura. Totalitat que, com és
evident, es manifesta en molts més plans que l’estrictament polític o econòmic,
Així, doncs, si la literatura té l’avantatge de sintetitzar en un sol discurs
múltiples textos dels que basteixen el tot històric, convé assenyalar
l’aportació de primeríssim ordre que Pla ha fet en el sentit de la
reconstrucció de la història de la Catalunya contemporània.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les biografies de Pla són d’aquest
ordre i estan possiblement pensades per a salvar els lapsus en la memòria<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels historiadors: les sèries <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homenots</i>, en les quals són descrites les
vides i les circumstàncies històriques de personatges de primera importància en
la vida catalana del segle XX, tals com Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Manolo,
Eugeni d’Ors, Carles Riba, Pere Bosch i Gimpera i Ramon d’Abadal entre
d’altres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prosperitat i rauxa de Catalunya</i>, així com la biografia de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Francesc Cambó</i> són excel·lents
panoràmiques de la història recent del catalanisme. En aquest sentit, Pla va
ser el més gran escriptor català del segle XX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></div>
<div class="MsoBodyText">
Font: CARBONELL, Antoni, ESPADALER, Anton M., LLOVET,
Jordi, TAYADELLA, Antònia. LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES.
pp. 495- 513) Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA).
Barcelona, 1980.</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-89569373412688015242014-12-04T11:40:00.001+01:002014-12-04T11:42:43.204+01:00L'AVANTGUARDISME A CATALUNYA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">L’AVANTGUARDISME A CATALUNYA </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Cerqueu arreu arreu de la nostra
península d'Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia-Portugal, Andalusia, Euskadi-
i enlloc no trobareu aquesta grossa empenta de nomenats Poetes com aquí entre
nosaltres catalans. Separats com estem amb la resta d'Espanya per la nostra
cultura superior i cremant (cal recordar la influència més que funesta avui als
espanyols del Valle-Inclán el "chivo" i del Rubén Darío, gats de vi
inflats de vent que és tota la cultura hispanoamericana), ens havem deixat dur
per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem també nosaltres
prescindit de valer. Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme,
que és el que més escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un Poeta veritat i
representatiu. Quan la cosa bé vol dir que encara que es publiquin trenta o
quaranta llibres de versos tots els anys, la majoria inèdits, joves apareguts
de suara mateix, no per això es mou res entre nosaltres en un aspecte nou, ni
sincer, ni valent.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">2. Coneixem el poeta qui publica cada any un o un
parell de llibres, proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui
a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem;
coneixem el poeta qui jutja dels demés per si saben o no embrutar trenta fulls
a tall com ho faria la màquina d'escriure, que vol dir que ell els omple o que
ell es veu capaç d'omplir-ne més i tot; coneixem el poeta que vota per a que un
llibre deixi de publicar-se si no n'admet l'Església el contingut, i en
coneixem cent més que així s'hi afegirien; perquè la qüestió és viure,
arreplegar el que es pugui i que es tracta d'això precisament. Però no
coneixem, fora d'aquests que hem dit i als quals el blanc rebost els ha fet que
perdessin tota altivesa digna de Poetes, cap Poeta de veritat, ni modern del
temps nostre, ni soldat cavaller, i a fe que ens fa una falta que s'acosta a
l'angoixa.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">3. Entre els pecats mortals que els teòlegs
castiguen, hi falta aquest enorme que no mereix perdó i que és el convertir-se
en homes pràctics: aquells bons cristians que es feren amb Jesús, no ho saberen
mai ésser. Aquests poetes nostres s'han penyorat l'espasa pel bastó de passeig,
lliberaran un dia Catalunya amb una reverència. La suor que acompanya a les
comoditats els ha ablanit la lira. És així que hom no hi troba ni la virior de
Whitman, ni l'alè de D'Annunzio, ni el batec tremolós, imperceptible quasi,
però etern, de les nines d'Homer. No sabríem entendre la petja del Poeta sinó
en la dignitat que hi deixa segellada. Perquè com l'entendríem sinó en una
actitud de dignitat? Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home
independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos... Cada gest
d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i
aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les
pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla
tindríem un Poema. Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor que llancés
gastaments.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">4. Recomanem encara aquell nostre treball que vàrem
titular "Concepte del Poeta". El Poeta d'avui és el Poeta d'<span style="mso-bidi-font-style: italic;">avui</span> i no el d'ahir. Per molt que
se'ns repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps,
l'extàtic clar de lluna malaltís, nosaltres preferim, sense fugir d'això si ens
és indispensable, cantar l'home ferreny qui es capbussa en les ones, a la
platja o a alta mar, el que s'ha capbussat tota la vida i el que es capbussarà
tota la vida. Homer, si va cantar els rems de la victòria, fou perquè en els
seus temps per la força dels rems s'obtenien victòries; en Marinetti avui
cantarà els cuirassats, els aeroplans frenètics i les boques de foc dels
monstruosos canons. Lliurarem Catalunya per la força dels rems?</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">5. Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a
dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'<span style="mso-bidi-font-style: italic;">avui</span>. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni
els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El <span style="mso-bidi-font-style: italic;">demà</span> és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu
rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i
sobretot sincers.”</span></i></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial;">Joan Salvat-Papasseit: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contra els poetes amb minúscula</i>”. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer manifest català futurista, </i>[juliol de 1920], <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in, </i>Mots propis i altres proses. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Antologia Catalana, núm 81, Ed. 62,
Barcelona, 1975, </i>pp. 81 i 83</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Generalitat i etapes</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Fer una història global i enllaçada de tots els fets
literaris i artístics avantguardistes a Catalunya durant el segle XX resulta
una cosa difícil i plena de paradoxes. Val a dir, en termes generals, que totes
les mostres d’avantguardisme literari que s’han produït a Catalunya al llarg
del segle XX no ofereixen un panorama coherent i ben estructurat. A diferència,
potser, del cas de les arts plàstiques i l’arquitectura, les avantguardes
literàries han tingut una història plena d’esculls, frustracions i alts i
baixos. Hom pot dir, en línies generals, que l’avantguardisme literari català
no ha arribat mai a sistematitzar-se; no hi ha hagut, de fet, figures
assenyalades ni una producció abundant i coherent, sinó sempre mostres
esporàdiques, intermitents, intents tan arriscats com efímers, i, sobretot, no
hi ha hagut, en cap moment, una veritable <i style="mso-bidi-font-style: normal;">continuïtat</i>
que ens permeti parlar de tota una trajectòria homogènia i seguida d’escoles
avantguardistes. Mentre les avantguardes catalanes avançaven a un ritme
sincopat i a contracorrent, al seu costat i simultàniament es desenvolupava una
evolució literària de formes i continguts molt diferents dels avantguardistes i
que era, pròpiament, l’única<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>línia clara
i ben enfilada en la història de l’estilística literària catalana del segle XX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mentre l’estètica noucentista
avançava amb un programa teòric i unes realitzacions pràctiques poc o molt
cristal·litzades i enllaçades harmònicament<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb el context cultural de la societat burgesa catalana del moment;
l’avantguardisme només va anar oferint mostres esporàdiques de subversió
d’aquell ordre; i aquestes mostres eren més l’expressió de voluntats personals
i d’influències exteriors mal dirigides que no pas la conclusió de cap escola
literària de llarga tradició. És a dir, al davant, i contra, una tradició
literària que seguia una evolució clarament analitzable en tots els seus
factors, l’avantguardisme català no va tenir cap altra significació que
l’intent d’una transgressió violenta, típicament anàrquica, contra l’avenç
implacable i segur d’una estètica literària tal vegada passada de moda,
decadentista o formalista, però molt arrelada en la classe intel·lectual urbana
de la catalunya contemporània.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si traduïm això a termes
político-socials podem dir que els trets d’avantguardisme literari, a
Catalunya, no han estat altra cosa, allarg de tot el segle, que senyals d’un
individualisme anarquitzant, més o menys impregnat de filosofies
individualistes i laiques, com ara la de Nietzsche, i de concepcions polítiques
típicament anti-autoritàries i “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">anti-socials</i>”;
en l’extrem han estat mostres d’una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">voluntat
de poder</i>” personalista, de tractora de tota idea d’Estat i d’ordre, i
defensora, bé que no sempre amb elements no sempre crítics, d’antics tòpics
anti-religiosos, més internacionalistes que catalanistes (Salvat arribarà a dir
en un determinat context que el socialisme i el nacionalisme no són
compatibles), i també contraris a tota <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sistematització</i>
de l’esperit humà i de les seves facultats. Per això els avantguardistes
catalans xocaren de vegades amb a confessionalitat catalana, amb les
institucions nacionalistes de la Catalunya moderna, i amb la pròpia idea de
l’Art com quelcom sacralitzat, sistematitzat i adequat al context sociocultural
de la classe dominant. Tanmateix, les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Conspiracions</i>
de Salvat i part de l’obra de Junoy Folguera i Foix són mostra d’un catalanisme
naturalíssim i sovint sentimental que no pot estar-se d’aflorar en la paraula
viva dels nostres avantguardistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’avantguardisme català no arribà a
significar, de fet, sinó un conjunt d’exabruptes ideològics, polítics i
culturals –palesos en l’anticonvencionalisme de les seves produccions
poètiques- que romanen, pròpiament, al marge d’una cultura nacionalista i
mítica, sòlidament burgesa i amant de l’ordre i la tradició. Enfront d’aquesta
ideologia dominant, els trets avantguardistes es poden entendre com un ús del
dret legítim a la revenja davant de la qual aquella cultura majoritària a penes
s’immuta. Per a tot un sector majoritari de la cultura literària catalana
moderna, les pràctiques avantguardistes no han passat mai d’ésser la mostra
d’un ímpetu adolescent i immadur, que els portaveus de la crítica literària
“oficial” han recuperat fàcilment en tot moment. Indiferents a un fons
ideològic i polític que els avantguardistes no sabien exactament com fer
evident i transitiu al camp de la política quotidiana, aquells que detenien l’“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">oficialitat</i>”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la literatura, sempre poc o molt
tradicionalistes, bandejaren l’avantguardisme com un conjunt d’exercicis
puerils practicats, deien, per aprenents d’escriptor que no eren capaços
d’escriure un sonet perfecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cal relacionar amb això el fet que
gairebé tots els poetes que conrearen l’avantguardisme a Catalunya, no ho van
fer al llarg de tota la seva vida. J.V. Foix, Joaquim Folguera i Josep maria
Junoy, per exemple cediren a la seducció de l‘avantguarda durant un temps, però
tots ells es consagraren més aviat com a poetes que recollirien, de fet, els
elements de la poesia post-simbolista. Aquest no és ben bé el cas de Joan
Salvat-Papasseit qui, com ja veurem, perseverà més o menys al llarg de tota la
seva producció poètica, a la vora de la investigació formal pròpia de
l’avantguarda. Val a dir que, amb això, els nostres avantguardistes traïren una
mica l’esperit propi de tota avantguarda, que per definició no vol situar-se en
la processó de la tradició literària, sinó instaurar un llenguatge poètic
inèdit, desvinculat de tota tradició històrica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A Catalunya l’avantguardisme fou,
sobretot, un fenomen de marginació a contracor. Una marginació que de vegades
fou de tipus ideològico-social (Salvat, per exemple, procedia de la classe
baixa barcelonina). Però, en general, si el conjunt de fets avantguardistes
catalans –i àdhuc europeus- configuren una literatura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">marginal</i>, això és, potser , perquè des d’un punt de vista ideològic
se situen en una zona marginal respecte a la ideologia dominant (en el nostre
cas, s’hauria de pensar en les contradiccions que els avantguardistes podien
sentir entre determinades il·lusions de tipus intel·lectual, i el programa
polític ofert per les institucions de la Mancomunitat de Catalunya presidida
per Enric Prat de la Riba). Però també podríem dir-ho a la inversa: si
l’avantguardisme a Catalunya prosperà poc. I d’una manera intermitent, això és
tal volta perquè, més que probable, que els defensor de les pràctiques
d’avantguarda no tenien, de fet, gaires contradiccions respecte a l’ordre
burgès de les literatures més “oficials” de la Catalunya moderna, i per això,
en conseqüència, les seves realitzacions pràctiques no assoliren un nivell prou
clar d’alternativa ideològica enfrontada a l’ordre ideològic dels escriptors
més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arrelats en la cultura i els mites
catalanistes del noucents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tots aquests elements, afegits a la
recepció sovint feble i incompleta dels avantguardistes d’Itàlia i França,
s’han de tenir presents en el moment d’intentar una aproximació a la història
de l’avantguardisme a Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Els períodes</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Pel que fa a la literatura –el cas de les arts
plàstiques és molt diferent, molt més reeixit i més ben rebut- podem destriar
tres períodes prou clars i cronològicament ben separats per moments de silenci:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>a) El període 1916-1924. En aquesta
etapa es publiquen tots els llibres de Salvat-Papasseit, que mor l’any 1924, i
apareixen les primeres publicacions de J.V. Foix i Joaquim Folguera (1918) i
Josep Maria Junoy, el gran pioner, encara força desconegut, de l’avantguardisme
català, la primera publicació del qual data de 1916. L’any 1917 correspon als
primers números de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">391</i>,
que dirigí a Barcelona Francis Picabia, un des artistes i homes d’acció més
lligat als moviments d’avantguarda plàstica de França. També durant aquests
anys es publiquen els fulls-revista dirigits per Salvat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un enemic del poble</i> (1916), de caràcter ibsenià i regeneracionista,
i les revistes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Trossos </i>(1916) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arc Voltaic </i>(1918). També apareixen en
aquest període els primers manifestos de Joan Salvat-Papasseit: el poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Columna Vertebral</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sageta de foc</i>” (1919), “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sóc
jo qui parlo als joves</i>” i “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Concepte
de poeta</i>” (1919), i “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contra els
poetes en minúscula”</i> (1920).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>b) El període 1926-1930,
caracteritzat per la recepció del surrealisme francès, especialment a les
pagines de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i>, que es
publicà a Sitges entre abril de 1926 i març de 1929, i a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hèlix , </i>que es publicà a Vilafranca.
L’any 1928 es publicà el famós <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Manifest
Groc</i>, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, animadors
i col·laboradors de les revistes esmentades. El 1929 apareixen els anomenats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fulls Grocs</i>, una mena de revista que no
arribà a quallar. Són importants els intents de lligar els fonaments del
materialisme històric,e n el seu vessant marxista, amb els principis estètics
del surrealisme. En aquest sentit, Jaume Miravitlles, militant del Bloc Obrer i
Camperol (BOC), publicà un fulletó “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contra
la cultura burgesa</i>”, on presentava Salvador Dalí com a gran revolucionari.
El 1934 la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">D’ací d’allà </i>publicà
un número extraordinari dedicat al surrealisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>c) El període de represa a la
post-guerra, protagonitzat pel grup <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dau
al Set</i> que publicà una revista del mateix títol entre 1948 i 1954.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Un precursor: Josep Maria Junoy</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955), un dels
homes més elegants, juntament amb Sagarra i Crexells, de la intel·lectualitat catalana
contemporània, pot ésser considerat, després dels estudis de la seva obra
publicada i inèdita que li ha dedicat l’activista i home de lletres Jaume
Vallcorba Plana, un dels principals caps de brot de l’avantguarda a catalunya.
Ja l’any 1915 publicà, amb notable precocitat, una anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oda a Guynemer </i>–en honor a l’aviador
francès- que féu les delícies del reinstaurador modern dels jocs
gràfico-literaris anomenats cal·ligrames, Guillaume Apollinaire:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<img height="560" src="file:///C:\DOCUME~1\MIQUEL~1\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image002.jpg" width="447" /><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: Arial;">Salvat-Papasseit no publicaria el primer llibre de cal·ligrames fins
l’any 1919, és a dir, quatre anys més tard.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El caràcter precursor de Junoy
s¡’explica per la mateixa raó que explica la seva pròpia evolució ideològica:
el contacte permanent i mitificat que sostingué ambla cultura literària
francesa –per no dir, senzillament, parisenca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Efectivament, i segons que ha
analitzat l’estudiós esmentat, el contacte de Junoy amb la cultura francesa, i
especialment el moviment i la ideologia de Charles Maurras i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Action Française </i>fou determinant en les
seves mutacions ideològiques. Aquesta francofília absoluta de Junoy, que, com
dèiem, és més aviat un fenomen de trasvassament urbà i esteticista entre el
París i la Barcelona de l’època, determinà, sobretot, el canvi ideològic i de
models estètics que aquí ens interessa particularment: el canvi que s’hauria
produït entre l’etapa “avantguardista” de Junoy (des de l’aparició de la
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Troços</i>, l’any 1916, a
l’aparició del darrer llibre avantguardista de Junoy, l’any 1920), i l’etapa
classicista, neo-humanista, catòlica i políticament conservadora que cobreix
els anys 1920-1936 de l’activitat pública i literària de Junoy.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Allò que més ens interessa és
assenyalar la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fragilitat </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels fonaments teòrics i literaris de
l’avantguarda catalana. (Bé: és possible quela pròpia estètica avantguardista
sigui, en termes generals i universals, fràgil, car allò que pretén és,
precisament, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer una obra que es
desmarqui de tota tradició literària –i, per tant, fóra paradoxal que ell
mateix en creés una.). Efectivament, el Junoy comunista, estrafolari,
subjectivista i arrauxat de l’època d’avantguarda, es decantà en cosa de mesos
per una actitud endreçada, pulcre, clàssica, rigorosa i, sobretot,
tradicionalista. Si durant l’etapa avantguardista havia pensat que calia seguir
i imitar els francesos fins i tot en les actituds més peregrines, el canvi que
assenyala l’inici dels anys vints ofereix la imatge d’un Junoy que va a les
fonts més sagrades del catalanisme local i històric; sens dubte sota la
influència del pensament d’un altre francès,però de signe ben oposat a l’avantguarda:
Maurras.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Que Junoy, per fi, acabà en perfecta
sintonia amb els ideals cristiano-humanistes, burgesos i catalanistes de la
Lliga, ho mostra la glossa que féu, l’any 1925, de la famosa construcció
oratòria de Don Francesc Cambó (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monarquia?
República? Catalunya</i>”), en escriure, tot parlant de les influències
estètiques que podia acceptar el nostre país: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A l’art oriental. L’home no és el centre d ela composició. L’ànima hi
és escampada arreu. A l’art clàssic, Poussin hi volia que les columnes, a part
de la proporció, fossin una certa manera d’ésser un home </i>(...) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Orient? Occident? </i>(...) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La nostra resposta és Catalunya!”</i> (<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Orient?
Occident?” in: Revista de Catalunya, </i>III, 14 d’agost de 1925, pàgina 157 i
s.)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta posició mitjanera, eclèctica
i fràgil, de Josep Maria Junoy, més pròpia de l’estar encaterinat o despistat
que de la convicció ferma, caracteritzarà igualment l’obra i la vida de
Salvat-Papasseit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Salvat-Papasseit i el període
1916-1924</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joan Salvat-Papasseit (Barcelona,
1894-1924) constitueix un dels exemples més notables de l’avantguardisme
català. No és que Salvat fos únicament un poeta d’avantguarda, però és dels
pocs escriptors que arribaren a publicar més d’un llibre sencer amb pretensions
avantguardistes (altres casos el constitueixen J.V. Foix i Joaquim Folguera).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De Joan Salvat-Papasseit sí que
podem dir que la pràctica d’avantguarda està lligada amb l’ascendència social. El
pare de salvat, fogoner de vaixells, morí quan el poeta tenia set anys. Això
determinà el seu ingrés a l’escola de l’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Asil
Naval</i>”, on Salvat cursà uns estudis precaris i de tot punt insuficients,
que van frustrar, ja des d’aquella època i a part de la situació econòmica de
la família, les possibilitats de Salvat d’accedir a una formació cultural
universitària.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Segons els amics que han fet la
crònica de la seva vida. Salvat començà a treballar cap als tretze anys com
adroguer, i després com ajudant en un taller d’escultura religiosa de
Barcelona. Hom li atribueix un bon nombre de professions diverses, practicades
totes amb la intenció primera de guanyar diners per ajudar la seva mare en el
sosteniment de la família.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una casualitat reunió Emili Eroles
amb Salvat-Papasseit l’any 1911, i fou a través d’ell, ultra la coneixença de
Tomàs Garcés, veí seu, que Salvat inicià els contactes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb el món dels<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibres i de l’escriptura. A l’establiment de
llibres d’Emili Eroles, Salvat va fer amistat amb alguns intel·lectuals
catalans que l’iniciaren en la lectura d’una sèrie d’autors predilectes
d’aquella penya literària; Nietzsche, Ibsen, Gorki i d’altres autors de
semblants característiques influïren notablement en Salvat, que accedí d’una
manera desordenada a una cultura autodidacta pròxima a l’anarquisme i
l’individualisme exacerbats. Precisament amb el pseudònim de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gorkiano</i> inicià una sèrie de
col·laboracions en castellà a les revistes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Socialista </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Miserables</i>, la
darrera impregnada de mites neoromàntics a la Victor Hugo i d’una agressió
social típicament anarquista, sovint basada en l’elogi de la potencialitat
inexplorada de l’individu humà, a l’estil –amorosit- del filòsof Nietzsche. La
crítica social i política i la virulència en determinades acusacions contra el
capitalisme són trets molt evidents en aquestes col·laboracions, que Salvat
publicà aplegades sota el títol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Humo de
Fábrica</i> l’any 1918.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Impregnat d’aquest tarannà –més que
no cultura, perquè Salvat havia llegit poc, i de pressa- el poeta fundà l’any
1917 una revista d’un sol full anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un
enemic del Poble</i>, amb el subtítol eloqüent de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fulla de subversió espiritual</i>”. En aquests fulls, que apareixien
més o menys mensualment, Salvat publicà els anomenats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mots-propis</i>, conjunt d’aforismes que reflecteixen els seus punts de
vista sobre l’art, la cultura, la religió, el catalanisme, les lluites socials,
i algunes altres coses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un punt de vista anàrquic en allò polític
queda palès en un d’aquests “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">mots-propis</i>”:
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sé el que pensava ahir –que no és com
avui penso- i no m’arrepenteixo </i>(sic), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">més
no puc saber què pensaré demà. No dec, doncs, afiliar-me a cap programa fet o a
cap partit</i>” (n. XXX). I també queda clar un anarquisme individualista per
tot allò que estigui relacionat amb l’activitat de l’esperit, i, especialment, amb
una de les expressions més pures, segons Salvat, com ja era el punt de vista
dels modernistes: la poesia. Escriu Salvat: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Al marge d’un article de Joan Ruskin, on vagament es parla de ço que
s’anomena </i>lliure albir<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, voldria
posseir la noble intel·ligència del fidelíssim ca, per a ésser sempre bo;
voldria posseir la llibertat amplíssima i l’esperit anàrquic de la mosca, per a
ésser gosat sempre com un boig</i>” (n. LI).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Salvat parla del poeta com un “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">home entusiasta</i>”: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El poeta serà, doncs, l’home entusiasta” </i>escriu l’any 1919 a la
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mar Vella</i>, i aquest
entusiasme s’ha d’entendre com una força espiritual que no sabria adaptar-se ni
als programes polítics ni al concepte de Pàtria: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El poeta ha nascut per damunt de la Pàtria</i>” diu també Salvat als “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">fulls de subversió espiritual</i>” que
dirigeix i redacta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest entusiasme no és pas
l’entusiasme del superhome nietzscheà, sinó, senzillament, un entusiasme de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">home-poeta</i>. En aquest sentit, doncs, un
entusiasme pròxim al de Maragall i a la seva dèria de la paraula viva. Indica
Joan Fuster respecte a això: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">contra el
que suggereixi el terme en la seva etimologia i en la seva accepció corrent,
l’entusiasme no era, per a Salvat-Papasseit, cap deixadesa mística, cap
propensió al frenesí. La idea li venia, és clar, dels romàntics, a través de
Maragall, a través de Diego Ruiz –un llibre seu, </i>Del poeta civil i el
cavaller, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">influí tanmateix, no és un
superhome ni un il·luminat, tampoc un </i>maudit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a l’estil fi-de-segle</i>” (Pròleg de Joan Fuster a l’edició de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesies </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Salvat-Papasseit de 1962, p. 52). El poeta
que vol exemplificar Salvat, i d’aquí les contradiccions que sorgiran en la
seva obra quan vulgui ésser avantguardista, és un poeta entès com home
entusiasta, sensible, valent, agosarat. Diu ell mateix en una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">nota biogràfica</i>”: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat. Sóc,
com home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist
o viscut. Però em sé d’una aristocràcia d’esperit, que es pot alçar dels límits
de la Universitat que no m’aixoplugava</i>” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mots propis i altres proses, cit. </i>p. 77) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, amb una evident
provisionalitat i feblesa programàtica, es reuneixen en Salvat, i també en
altres poetes joves del moment, una barreja d’ambició de percepció poètica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">neo-romàntica</i>, una defensa de la
intel·ligència sensible que procedeix clarament del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">simbolisme </i>francès i anglès, un desig típicament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modernista </i>de trobar la forma literària
més ajustada al caràcter efímer de tota sensació, i una concepció
político-social sempre pròxima a la doctrina desordenada de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">acràcia</i>: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tan sols hi ha una ambició que és plena de grandesa: la de voler anar a
la vanguàrdia </i>(sic)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> sempre entre els
intel·ligents i entre els gosats. Jo sóc, doncs, posseït per aquesta ambició.
Ja no vull allistar-me sota de cap bandera. Són el ver distintiu de les grans
opressions. Àdhuc el socialisme, n’és una nova forma d’opressió,perquè és un
estat seguidor de l’estat. Seré ara el glossador de la divina acràcia, de
l’Acràcia impossible en la vida dels homes, que no senten desig d’una Era
millor.</i>” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mots propis..., ed. cit., </i>pp.
42-43)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És comprensible que aquestes
declaracions, unides a la publicació dels seus llibres d’avantguarda (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poemes en Ondes Hertzianes</i>, 1919; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’irradiador del Port i les Gavines</i>,
1921) despertessin desconfiança i fins i tot sornegueria per part d’aquells
intel·lectuals que s’havien sotmès a una poètica totalment distinta
(noucentista) en ares de la il·lusionada construcció d’una nacionalitat
catalana dirigida pel programa ideològic de la burgesia en puixança.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta actitud avantguardista dels
primers llibres de Salvat –paradoxalment inspirats, entre altres fonts, pel
futurisme de Marinetti aliat ala progressió del feixisme a Itàlia-, no té cap
altre suport polític i ideològic que la progressiva influència que assoliren
les organitzacions obreres a partir de la inflació conseqüent a la primera
Guerra Mundial, i al catalanisme d’esquerres. I la vinculació política de
Salvat amb aquestes organitzacions fou molt relativa, quasi imperceptible.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’obra de Salvat-Papasseit</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">El conjunt de ‘obra de Salvat no admet un sol
qualificatiu, sinó múltiples. Salvat dugué a terme, al llarg dels seus pocs
anys d’escriptor, una curiosa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">evolució
involutiva</i>: passa de les formes pròpiament avantguardistes, en els seus dos
primers llibres (<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Poemes en ondes
hertzianes</i>, 1919; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’irradiador del
Port i les Gavines, </i>1921) a una poesia de temàtica nostàlgico-patriòtica
ben contradictòria amb les pròpies confessions del poeta als <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mots propis </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les Cponspiracions, </i>1922); i això es féu encara més evident als
tres darrers llibres (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Gesta dels
Estels</i>, 1922; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rosa als llavis</i>,
1923 i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ossa Menor</i>, pòstum, 1925), ja
força allunyats dels experiments avantguardistes dels dos primers llibres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quasi tots els comentaristes de
l’obra de Salvat (Josep Pla, Joan Fuster, Tomàs Garcés...) han coincidit a
assenyalar que el millor del poeta no es troba en els poemes d’avantguarda,
sinó en els dedicats a temes més tradicionals, i escrits amb procediments també
més clàssics: l’amor, la naturalesa,la pàtria. Val a dir que aquesta apreciació
d’algun sector de la crítica podria entendre’s com un darrer mecanisme
d’assimilació, per part d’una ideologia catalano-burgesa dominant, d’un autor
clarament marginat de la intel·lectualitat universitària del seu moment, i que
va incorporar a la seva poesia aquells procediments formals que més semblaven
adir-se amb un esbós del programa polític anarquista. Perquè, això sí,
l’anarquisme de Salvat no va anar més enllà d’una actitud idealista i
adolescent. En relació amb això, fixem-nos en la importància que Salvat
concedeix en la seva poesia als temes de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">joventut
</i>i de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">heroi jove</i> (herència també
de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">inflamació modernista</i>), i també
al tema del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pirata</i>, el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">lladre d’amors</i>” o els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">clowns.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Sigui com sigui,la ingenuïtat humana i poètica de
Salvat mereix que cada un dels moments en l’evolució de la seva poesia siguin
considerats com moments de convenciment, per part del poeta, de fer sempre la
poesia més adequada al seu moment històric i al moment en què ell mateix es
troba dins la seva evolució personal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com els seus companys de generació
Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera, Salvat rebé amb admiració els jocs
poètics reinventats per Apollinaire amb el nom de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cal·ligrames</i>. Els tres autors citats els practicaren. Junoy féu una
cèlebre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oda </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’aviador francès Guynemer publicada ala
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ibèria </i>l’any 1917, que causà
admiració al regenerador modern d’aquest invent, Guillaume Apollinaire.
Folguera i Junoy, unamica més com el propi Salvat, dedicaren algunes estones de
lleure al dibuix-redacció de cal·ligrames (n’apareixen tres de Folguera, a
títol pòstum, a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la primera plana del
número de març d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un enemic del Poble</i>),
que contrasten amb llur posterior poesia metafísica i clàssica; en aquest
sentit, també són un contrast els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cal·ligrames
</i>de Salvat comparats amb els poemes eròtics de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rosa als Llavis</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A part d’Apollinaire, Salvat i els
altres avantguardistes d’aquest període reberen una relativa influència de
Marinetti i el grup de futuristes italians. No podem dir, certament, que els
nostres poetes fessin dels futuristes una assimilació gaire útil als seus
interessos: cal tenir present que Marinetti havia divulgat el seu primer
manifest futurista l’any 1909, però que l’any 1920, quan Salvat publicà
l’anomenat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer manifest català
futurista</i>”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contra els poetes en
minúscula</i>, el futurisme italià ja havia caigut de ple en unes actituds
polítiques clarament feixistes que, d’altra banda, ja es trobaven en germen en
el manifest franco-italià de 1909, sota l’aparença d’una mitificació dels “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">cuirassats, els aeroplans frenètics i les
boques de foc dels monstruosos canons</i>” (paraules mimètiques de Salvat al
manifest de 1920).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Observem la distribució del poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marxa Nupcial, </i>del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’irradiador del port i les gavines </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">vid. ed. cit., </i>pp. 39-41). Observarem la
distribució tipogràfica del poema,les poques constants de rima i de ritme, i
les recurrències a temes tan estimats pels futuristes italians com són el llum
elèctric (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">irradiador camaleònic</i>”),
l’ambient de circ, el dinamisme, els avenços de la tècnica (Edison). Temes,
aquests, barrejats tanmateix amb algun element d’un vitalisme no gaire allunyat,
com dèiem, de Maragall (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">i així seré
immortal</i>”).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però fóra parcial quedar-se amb
aquesta sola visió de l’obra de Salvat. Com ja hem dit, Salvat és un poeta de
qualificació difícil, impossible –és un poeta ingenu, seduït en diferents
moments de la seva vida per diferents maneres de fer poesia, que sovint li
arribaven barrejades i indiscriminades, i que s’anaven ajustant a la seva
pròpia evolució sentimental i política.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A més de ser un dels més notables
poetes de la primera avantguarda catalana, i un activíssim propagandista de
certes idees anarquitzants oposades ala ideologia burgesa del seu moment, si bé
mai violentament enfrontada amb ella, Salvat fou també un poeta que havia
llegit molt bé els modernistes, Maragall especialment. A la fi podríem
considerar que els avantguardismes catalans de la pre-guerra provenen tots de
la gesta poètica dels homes del Modernisme, que foren els primers a aixecar una
certa manera de fer literatura contra els mites vinguts a menys de la poderosa
i influent Renaixença jocfloralesca de la segona meitat del segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Comparem el poema anteriorment
esmentat amb aquests altres de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rosa
als Llavis:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">SI LA DESPULLAVA</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si
la despullava<br />
oh, la meva amor!<br />
un botó que queia<br />
ja em donava goig.<br />
<br />
Ara la bruseta<br />
i el cinyell tot pret,<br />
mel rosada i fresca<br />
la sina després:<br />
<br />
al mig de la toia<br />
clavellets vermells.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">VISCA
L’AMOR</span></i></div>
<h1 style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-font-kerning: 0pt;">Visca l'amor</span></i></h1>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Visca
l'amor<br />
que m'ha donat l'amiga<br />
fresca i polida com un maig content!<br />
<br />
Visca l'amor<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l'he cridada i
venia<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-tota era blanca
com un glop de llet.<br />
<br />
Visca l'amor que ella també es delia.<br />
<br />
Visca l'amor:<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la volia i l'he pres.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
185-186)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És cert, però, que Salvat no oblidà
mai la seva dèria avantguardista, i aquests poemes es troben al costat d’altres
on encara són evidents els trets –si més no purament formals- que donen idea de
la influència futurista i cubista sobre Salvat. Fins i tot al llibre més
suposadament lírico-eròtic de Salvat, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Rosa als Llavis, </i>hi apareixen constants referències <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a la guerra, l’stylo, els tramvies, l’autòmnibus, l’avió </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el voltàmetre</i>, temes propis dels
futuristes i de llur desfici per la tecnologia moderna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">L`hegemonia del surrealisme</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Catalunya, i especialment Barcelona, s’havia mostrat
molt oberta a totes les modes estètiques d’importació. Recordem que Catalunya
ja té precursors avantguardistes en plena eclosió del Modernisme, com Rafael
Nogueras Oller. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ja l’any 1912, igualment, Josep
Dalmau tingué el coratge d’omplir la seva sala d’exposicions amb teles
d’avantguardistes polonesos, i l’any 1920 amb obres de l’avantguarda francesa
més significada: Braque, Dufy, Léger... Convé esmentar que Junoy i Dalmau
mantingueren un estret contacte amb la vida artística i literària de París, on
sojornaven llargues temporades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En general, doncs, i tant en l’àmbit
de la literatura com en el de la música, la pintura o l’arquitectura, Catalunya
demostrava un mesurat interès per les aportacions avantguardistes de la resta
d’Europa. I, al mateix temps, Catalunya despertava interès en les grans
capitals de l’art europeu: una sèrie de contactes tingueren un bon rendiment
bilateral: Picabia dirigia la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">391
</i>l’any 1917 a Barcelona (l’any 1922 hi exposaria la seva discutida obra
plàstica), i Miró exposava l’any 1918 a la galeria <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La licorne¸ </i>de París. Concretament en aquesta ciutat, els contactes
entre catalans i francesos haurien de donar poc després d ela mort de Joan
Salvat-Papasseit, i quan el futurisme i el cubisme ja eren experiències
acabades, un dels moviments d’òsmosi cultural més notable en l’àmbit de
l’avantguardisme literari europeu: la progressiva recepció del surrealisme a
Catalunya, propagat arreu pel cap de brot del moviment, André Breton, el qual
ja havia tingut contactes amb Barcelona l’any 1922, quan l’escriptor francès,
llavors quasi desconegut, presentà en aquesta ciutat catalana l’exposició ja
esmentada del seu company Picabia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una de les figures-pont entre les
dues etapes avantguardistes que hem indicat fou J.V. Foix. Cal advertir que
Foix ja havia publicat l’any 1921 un dels primers articles crítico-històrics
sobre el moviment avantguardista a Catalunya, al número de febrer de la revista
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monitor</i>. En aquest article, Foix
parlava de l’avantguardisme “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">com un dels
factors que pertorben l’elevació estilística de la nostra llengua</i>”. Foix
sostenia allí que tant els avantguardismes com el retorn ales formes clàssiques
d ela versificació estaven intentant aportar alguna cosa al renaixement dels
nacionalismes, entrats en crisi a partir de la revolució industrial i el
naixement de les economies d’Estat. Pe`ro Foix ja es mostrava, en aquest
article, més favorable al progrés de l’estètica noucentista per ala finalitat
assenyalada, que a les investigacions estrafolàries dels avantguardistes, i
qualificava els últims de poetes mandrosos que no volien treballar àrduament en
la construcció d’estrofes perfectes: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hom
ha observat per part d’alguns avantguardistes </i>(...) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">un exaltament de la ignorància, una negació del valor del treball, una
repugnància a l’esforç, a l’estudi, i, sobretot, a l’útil erudició,perjudicial
només als incapaços</i>”. Finalment, Foix ja pregonava abans de l’arribada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la moda surrealista, que a Catalunya
havien de tenir poc ressò les innovacions estilístiques de les avantguardes
d’importació: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cal reconèixer que a
Catalunya, on l’esperit de construcció és similar a aquest esperit de
construcció que mou els més seriosos avantguardistes occidentals, els efectes
produïts per aquestes fermentacions han estat lleus. Més aviat una joia
ingènua, un idealisme patriòtic, una cura d’aportació per a contribuir a la
reconstrucció cultural de la Pàtria ha donat a la literatura contemporània
alguns exemples superficials d’avantguardisme. Els resultats directes són
actualment insignificants i innoïbles, però no així les derivacions que
mancades d’un control i tendint a la mutilació de la llengua en el moment de la
seva rehabilitació, podrien exercir una influència perillosa.</i>“ (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">loc. Cit., </i>p. 1)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Certament, caldrà considerar Foix
com un poeta que va estar per damunt de les modes de l’avantguarda, un poeta
més pròxim al neoclassicisme que protagonitzava al seu temps el grup dels
noucentistes, que no pas addicte, en l’estricte sentit del mot, a
l’avantguarda. Així ho demostrava l’any 1925, quan a l’article “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Algunes consideracions sobre la literatura
d’avantguarda</i>”, aparegut al n. 2 de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revista
de Poesia</i>, reprenia aquests arguments moderats: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En rigor les tendències extremes no han influït pas gaire en la
literatura catalana contemporània. Es un error citar En Salvat-Papasseit. S'hi
enganya ell i ha enganyat els altres. Aquest malaurat poeta mai no fou un
avantguardista ni en la interpretació directa ni en l'equivocada donada a
aquesta activitat literària. Els seus cal·ligrames són infelicíssims. Crec que
els nostres crítics faran una bella obra d'abandonar tota hipòtesi de filiació
d'En Salvat-Papasseit a cap escola ni tendència extrema. No tan solament
fracassà en el seu intent d'aportació de formes noves, sinó que demostrà no
comprendre'n ni llur significació més elemental. Com a poeta sincer, com a
post-maragallià, en el seu esforç heroic per adaptar-se a una expressió
classicitzant, és on En Salvat-Papasseit donà a conèixer el seu talent
personal. No em toca, però, a mi, ni menys en aquestes notes, de referir-m'hi.
Volia fer constar que és menys modern que En Carner, que En López-Picó, que En
Sagarra, per exemple, els quals, dins llurs característiques particulars i en
llur pròpia expressió formal, han aportat imatges de modernitat efectiva. El
més obert, el més àgil, el més sensible, potser l'únic que de la nostra
generació havia comprès l'abast de la renovació literària per les directives
extremes fou l'admirat i plorat Joaquim Folguera.</i>”. En aquest article, Foix
defensava més aviat Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera com els veritables
representants del primer avantguardisme català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A partir d’aquests pressupòsits és
fàcil d’entendre l’actitud mesuradament distanciada de Foix durant els anys de
recepció del surrealisme a Catalunya: és cert que Foix escrigué alguns poemes i
petites proses dominades per la llei poètica de l’anomenada escriptura
automàtica propugnada per Breton, però la seva tendència al classicisme ( si
més no pel que fa la forma dels seus poemes) és palesa al llarg de tota la seva
producció poètica. Més que ell, els capdavanters en el moviment català de
recepció del surrealisme francès foren el grup format per Lluís Montanyà,
Salvador Dalí i Sebastià Gasch, redactors principals de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i>, revista publicada a Sitges entre 1926 i 1929.
Aquesta revista es va constituir en el portaveu del surrealisme a Catalunya.
Lluís Montanyà fou el més teòric del grup. Sebastià Gasch qui més es preocupà
de donar un relleu històric al fet surrealista a Catalunya, parlant de les
altres sèries no literàries on el surrealisme s’havia fet palès (l apintura,
especialment), i Dalí col·laborà amb algunes mostres d’escriptura automàtica que
valen com els millors i quasi únics exemples d’escriptura surrealista en
català. Heus ací una d’aquestes mostres, el famós text <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Peix perseguit per un raïm</i>, publicat per Dalí al darrer número de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i>, de 1929:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Aquell peix i aquell raïm no eren res més que cosetes petites: eren, però,
cosetes més rodones que totes i estaven quietes dalt dels indrets. Hi ha
cosetes que són estels amb cua, i quan se les canvia de lloc ho deixen tot
mullat.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Aquesta caseta, que era un estel amb cua, estava dalt de la taula.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Hi ha cosetes planes; hi ha cosetes que s'aguanten amb una cama.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
D'altres són un pèl, d'altres havien estat sal. El peix en qüestió havia estat
petita sal; aquesta petita sal brillava i fou portada a Europa entre els pels
d'un arrissat abric d'esquimal arraconat a la popa d'aquell yacht que tenia un
nom d'illa.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Ara aquella petita sal era un peix, gràcies a un xec especialíssim.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
A la platja hi havia vuit pedres: una de color de fetge; sis plenes de molsa; i
una de molt llisa. Encara hi ha un suro mullat que s'asseca al sol; el suro té
un forat rodó on fan niu les plomes.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Al costat del suro, una canyeta tendra, partida pel ventre, és posada dalt de
la sorra.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Tot plegat no és més que un ràpid i veloç gotim de raïm, Les pedres no eren sinó
la seva dolçor: la pedra color de fetge. la dolçor envenenada: les altres
cobertes de molsa, els sis darrers nous discs de fonògraf; el suro, el seu
esquelet; les plomes, els grans; la canyeta tendra trencada pel ventre, les
ales; i la pedra més llisa de totes, ¿em caldrà encara dir que es tractava del
blues més dessagnat que em canta l'altra tarda la meva amiga, posant els ulls
guenyos, i arrufant el nasset com una petita bústia?</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Era ben bé aquell raïm, submergit en el fons del cap del xampany, el que
m'evocava la claror de les vinyes de Cadaqués. Jo provava de fer entendre a
aquell peixet, mitjançant el lleuger tremolar de les meves cartes i sense per
això interrompre la partida de poker amb la baronesa de X, com allà a les
darreries d'agost, quan para l'aire, se sent el soroll de l'endolcir-se les
vinyes, que ve a ésser un soroll semblant al que fa la pluja sobre les
perdiuetes. Fou en aquest just moment -i potser a causa de l'agitació que
promogué, en el brill de les joies de l'esmentada baronessa, el record
momentani de l'origen de la petita sal de peix- que el raïm es llançà,
emocionat i veloç, a la persecució d'aquell peix. Aquest, gràcies a una hàbil
transformació en el brillant de l'anell de la meva núvia, fugia dissimulat en
el seu dit, i endut vertiginosament per l'auto que jo mateix guiava. Llavors el
petit raïm decidí d'adoptar una forma de velocitat diferent, que era la mateixa
que havia vista adoptar als pinyols de préssec, les llargues temporades que han
de passar tancats en els indrets buits. Així és que començà a disminuir de
tamany, fins a esdevenir un petitíssim raï, del qual ben aviat nomé en resta la
pinyolada, la qual romangué volant, suspesa com una petita constel·lació de
perdigons.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
A cada moment era més gran la munió d'autors carregats de bandits que ens
perseguien a trets; els bandits portaven petites gorretes de llana i, alguns,
ulleres per al vent; el camí era un flabiol de 8 forats, i a cada forat hi
havia un petitet ase podrit.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Sentim a la vora llurs motors.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Llancem l'ampolla de whiski. S'eriça la terra de fulles de Guillette. Un pinyol
de raïm és llurs ulls.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Sentim el galopar vermell de llurs cavalls.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Dos pinyols de raïm són una petita sal.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Tirem el tub de carmí. Neu.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Sentim el lliscar de llurs trineus.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
A la fi t'has desprès, i llançat al teu vestit de ball d'argent; i una ampla
mar, il·luminada per la lluna, ens ha allunyat dels nostres enemics.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
La petita sal volia explotar com una cendra.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Ara, si volguessis, podríem perllongar aquell bes interromput en el dancing.
Però, ¿o som a la tarda? ¿No és el sol encara alt?</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Les herbes més fines tenen un costat il·luminat, i l'altre ombrívol com els
planetes.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Allà, darrera la casa, sé l'indret on hi ha un petit escarbat sec.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Dalt de la pedra, una oliva esta quieta.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Si apreto els teus dits, aixafo els grans de gotim de raïm del meu berenar; i
si vull recordar les teves cames, no aconsegueixo sinó reveure aquell torbador
ase podrit amb el cap de rossinyol.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
L'oliva quieta porta una petita faldilla.</span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">
Jo tinc una bonica foto de Nova York.</span></i><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tal com Montanyà puntualitzà des de
la seva tribuna d’aquesta revista, el surrealisme es rebé a Catalunya barrejat
amb elements propis d’estètiques anteriors, i ja ignorades pels seguidors de
Breton. Montanyà vinculà el surrealisme a tota la tradició simbolista francesa
i anglesa en parlar de l’aportació de Poe i Mallarmé, de Baudelaire i de
Rimbaud. De fet, hi ha una línia contínua que va de la poesia romàntica a la
poesia simbolista francesa i anglesa, i que culmina en el surrealisme de
Breton, Soupault, Desnos i Aragon, tal com quedava plantejat en el primer
manifest surrealista de Breton, de 1924.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Reproduïm a continuació, fragments
de dos articles de Montanyà, apareguts als ns. 25 i 26 de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Amic de les Arts</i> (1928):</span></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">És evident
que l’anomenat esperit nou correspon a una realitat. Hi ha una sensibilitat
moderna que ningú , avui, no pot entestar-se a seguir negant. Acceptem l’epítet
modern malgrat de la seva adorable vaguetat. El nom no fa la cosa i, potser, al
cap de molts anys, aquest adjectiu servirà per a designar la nostra època. (Per
alguna cosa el Pont Nou és un dels ponts més vells de París i la Plaça Nova,
una de les més velles places de Barcelona.) Ara bé, què és l’esperit modern?
Aquesta és una pregunta a la qual no sabríem contestar. D’altres han intentat
vanament de definir-lo, de situar-lo,. I no ho han pogut assolir concretament.
És indiscutible, però, que aquest esperit existeix. Que hi ha poemes, pintures,
màquines, i fins i tot, sistemes filosòfics, esperit modern. I d’altres que no
hi participen en res. L’activitat dels artistes d’avui és una prova palesa
d’aquesta sensibilitat abans inexistent. I els atacs, les injúries, els
descrèdits que rep de tots costats, una altra de nomenys eficaç i contundent.</span></i></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Per a
tractar, bé o malament, de donar una idea d’aquest esperit (ens referim
únicament al seu aspecte poètic literari, no volent envair els dominis dels
amics Gasch i Cassanyes) hauríem de cercar els elements en les diferents i
nombroses escoles que han anat succeint-se els darrers anys, amb una
progressiva velocitat: fanatisme, unanisme, simultaneisme, cubisme, futurisme,
dadaisme, superrealisme...</span></i></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Els
fantasistes han volgut donar als jocs de paraules, ales rimes desconcertants, a
les piruetes del llenguatge un predomini desmesurat, tot i comportant-se
irrespectuosament ambla majestat una mica rígida i acompassada de la poesia.
Els unanimistes,per contra, excessivament trascendentals, s’han allunyat de
l’home per a exaltar les masses i les multituds. Revolucionaris ja a fons, els
cubistes (cubistes literaris, dels quals Apollinaire resta el guiador
sensibilíssim), han fet taula rasa de tota convenció, menyspreat la puntuació i
la rima, per a deixar a la paraula tota la seva valor i donar a l’inconscient
un lloc predominant. Els dadaistes s’abandonen ja a l’inconscient, capgirant la
lògica, la sintaxi, el sentit tradicional de les paraules, i consagren la
imatge per damunt de tota altra cosa. Els superrrealistes han portat l’aventura
dadaista a les darreres conseqüències, lliurant-se a la imatge com a una droga
i exaltant fanàticament l’inconscient incontrolat com una nova religió.</span></i></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Aquest
superficial i ràpid examen –una conferència de sobretaula no permet més
extensió ni major `profunditat- de les escoles que més han contribuït a la
formació de l’esperit modern, agrupaments esplèndidament preparats per a
expressar noves realitats, permet de distinguir llurs dues preocupacions
fonamentals: la multitud i l’inconscient: dos diferents aspectes d’una
suggestió única. Ultra això han volgut també alliberar-se de la tècnica
poètica. Nous romàntics, han volgut capgirar les regles de l’art poètica
establerta, no per simple desig de revolta, ans bé per a expressar-se
lliurament. Amb l’única excepció del futurisme, Marinetti i els seus seguidors
llancen mots de llibertat sense tenir cap nou sentiment a expressar i per
simple fretura de contradicció. Per aquest motiu el futurisme, encara que hagi
coadjuvat eficaçment a la reacció poètica dels darrers anys, no ha estat més
que un rebrot tardà del romanticisme, de l’autèntic romanticisme del prefaci de
Cromwell.</span></i></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Havem vist,
lleugerament, els efectes. Quins són els orígens d’aquesta renovació poètica?
En la poesia de Baudelaire<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobem ja els
gèrmens, gairebé imperceptibles, de l’esperit nou. Baudelaire, el primer,
dominà les paraules. Rimbaud, el precursor, les sotmeté definitivament,
deslliurà la poesia del verbalisme eixorc que la dominava. Mallarmé és ja el
legislador d’un ordre nou. Però aquestes notes prendrien unes proporcions
desmesurades... </span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit. </i>p. 40-42)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I també:</span></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Enemic de
tot alògica </span></i><span style="font-family: Arial;">[el surrealisme]<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, l’andamiatge damunt el qual està bastit és
paradoxalment lògic i creiem que pot ésser reduït a les següents idees
essencials: hi ha en l’esperit humà un immens espai a explorar, verge fins avui
per la rutina de la nostra intel·ligència, la qual es veu obligada a moure’s
dins un cercle reduït, limitat per les regles clàssiques de l’art, que ens han
estat imposades per esperits d’un altre temps, radicalment diferents del
nostre. Les mateixes paraules tenen un sentit tan limitat, que tots els
escriptors, per més allunyats que puguin semblar, diuen aproximadament les
mateixes coses. Renunciant a aquestes limitacions de la nostra educació,
renunciant ala lògica, renunciant a la claretat, renunciant a ço que havíem
vingut anomenant la raó, descobrirem coses que mai no havien estat dites i
veritats inèdites sobre nosaltres mateixos ens seran revelades. (No costa gaire
de veure la influència directa de les teories freudianes del subconscient
damunt aquestes motivacions del superrrealisme)</i>.</span></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">En una època
com la nostra, de múltiples tiranies insuportables, en la qual la societat
devora l’home, la col·lectivitat anul·la l’individu, ¿no és una prodigiosa font
d’exaltació aquest no dependre més que de nosaltres mateixos, amb la creació
espontània d’imatges que no són per als altres homes més que una mena de lligam
comú? Per aquesta exploració de la cantera subconscient, els superrealistes han
aconseguit d’arribar a aquell estat de consciència en el qual es forma l’emoció
poètica, a la font on aquesta brolla en un gran desordre, arrossegant tota mena
d’imatges, molt més intenses que els fets que les canalitzaran poc a poc fins a
ofegar-les completament.</span></i></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els superrealistes no són lluny de
creure que si l’home s’acostumés a aquestes visions, podria alliberar-se de la
tirania del món constituït, i que l’habitud del somni despert arribaria a
esdevenir una passió de tal gravetat que commouria tot l’edifici social. No ens
cal témer, però, que un tal moment arribi. Els homes estan massa arrapats al
món dels fets i de les realitats per a preocupar-se fins a tal punt d eles
visions poètiques. </span></i><span style="font-family: Arial;">(...)</span></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’instint
del subconscient, sense una limitació estètica, una ordenació intel·ligent i un
fi moral incontrolat, no pot donar més que fruits híbrids, monstruosos. El
somni de la raó produeix monstres. I no és pas això, certament, ço que ens cal.</span></i><span style="font-family: Arial;"> (...)</span></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">El
superrealisme –havem tractat de demostrar-ho- ha respost a una necessitat
imperiosa del moment. Ha tingut la seva utilitat i la seva eficàcia. La seva
aportació no pot ésser negligida. Avui, però, només poden ésser-ne utilitzats
els elements per a injectar una nova saba vivificadora- indispensable d’ara en
endavant, a tota la nova literatura. Elements subjectes, pe`ro, a un sever
control de la intel·ligència, ordenats i depurats per preocupacions subjectives
d’ordre estètic i d’ordre moral. </span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp. 47-49)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Podem adonar-nos que Lluís Montanyà, tot just l’any
1928, és a dir, quan el surrealisme francès estava encara en plena bullícia, ja
comentava amb certa reticència l’aportació pràctica i teòrica del surrealisme
francès. Això podria explicar-se per la manca de context que tingué el
surrealisme francès. Això podria explicar-se per la manca de context que tingué
el surrealisme a Catalunya. Mentre França havia tingut un sòlid moviment
simbolista,mentre París, Berlín i Zuric havien estat l’escenari de la gresca
urbana dels dadaistes (Tristan Tzara al capdavant), mentre els francesos
llegien i comentaven ja àmpliament l’obra de Freud, a Catalunya, i a Barcelona
concretament, potser hi havia molt d’interès per part d’alguns escriptors i
artistes a seguir la nova pauta europea, però, en canvi, no hi havia cap “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">solidaritat contextual</i>” per dir-ho
d’alguna manera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És lògic que fos el camp de la
poesia –camp de paraules, i en conseqüència d’opinions- on més es fes notar la
manca d’atreviment, en general, per part dels nostres poetes: l’atemptat contra
la ideologia conservadora i burgesa de la classe dominant s’hauria fet molt
palès. Per això pogué dir un altre crític, Joan Ramon Masoliver, alguns anys
més tard, que a Espanya, en general, només hi havia hagut dos surrealistes de
debò: Lluís Buñuel i Salvador Dalí, és a dir, un cineasta i un pintor. I també
per aquestes raons esmentades pot entendre’s el llenguatge violent i crispat
que van fer servir Dalí, Gasch i Montanyà en llur famós <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Manifest Groc</i> que publicaren, com full solt, el març de 1928 i que
diu:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><img height="560" src="file:///C:\DOCUME~1\MIQUEL~1\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image007.jpg" width="410" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’Amic de
les Arts </span></i><span style="font-family: Arial;">publicà el seu darrer
número el mes de març de 1929,però altres revistes ompliren el buit: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hèlix </i>s’edità a Vilafranca del Penedès
des del febrer de 1929 al març de 1930. Montanyà hi publicà la primera ressenya
peninsular sobre l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ulysses </i>de Joyce,
declarant que després de Joyce ja no es podia seguir essent surrealista. També
el 1929 s’iniciava la publicació des <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fulls
Grocs</i>, on també havia de participar-hi Montanyà; el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Butlletí de l’Agrupació Escolar de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències
Mèdiques de Catalunya</i>, dedicà el número de juliol-setembre de 1930 al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Superrealisme</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">També és
aquest darrer any quan Dalí pronuncia una famosa conferència a l’Ateneu de
Barcelona, que inclou aquestes paraules: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Seria
inacabable la revisió dels sentiments humans dits elevats, que ens ofereix
còmodament la recent psicologia. I realment no és necessària del tot la tal
revisió per a poder enunciar com en el pla moral que la crisi de consciència
que el surrealisme creu abans tot provocar, una figura com la del Marquès de
Sade apareix avui d'una puresa de diamant, i en canvi per exemple, i per citar
un personatge nostrat, res no pot semblar-nos més baix, més innoble, més digne
d'oprobi, que els "bons sentiments" del gran porc, el gran pederasta,
l'immens putrefacte pelut, l'Àngel Guimerà.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Recentment jo he escrit damunt d'una pintura representant un
Sagrat Cor: "J'ai craché sur ma mère". Eugeni d'Ors, (al qual
considero un perfecte con) ha vist en aquesta inscripció un senzill insult
privat, una senzilla manifestació cínica. Inútil de dir que aquesta
interpretació és falsa i treu tot el sentit realment subversiu a la tal
inscripció. Es tracta, al contrari, d'un conflicte moral d'ordre molt semblant
al que ens planteja el somni, quan en ell assassinem una persona estimada; i
aquest somni és general. El fet que els impulsos subconscients siguin sovint
d'una extremada crueldat per a la nostra consciència, és una raó de més per no
deixar de manifestar-los on són els amics de la veritat. La crisi d'ordre
sensorial, l'error, el confusionisme sistematitzat, que el surrealisme ha
provocat en l'ordre de les imatges i de la realitat, són encara recursos
altament desmoralitzadors. I si avui puc dir que el Modern Stil, que a
Barcelona té una representació excepcional, és el que està més a la vora del
que avui podem estimar sincerament, és ben bé una prova de </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">fàstic
i indiferència total per l'art, el mateix fàstic que ens fa considerar la carta
postal com el document més viu del pensament popular modern, pensament d'una
profunditat sovint tan aguda que escapa al psicoanàlisi (em refereixo
especialment a les cartes postals pornogràfiques) </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(...)” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hèlix</i>, núm 10, 1930, pp 4-5).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com
hom pot observar,les actituds es van anar radicalitzant. La conseqüència dels
darrers aldarulls provocats per Dalí fou el seu progressiu aïllament. Dalí
acabaria refugiant-se a París, on el clima cultural era més favorable als
avantguardismes, i autors com Gasch i Montanyà, i els ja sempre més moderadors
i purs “espectadors” dels fets, com Foix, Masoliver i Díaz-Plaja, s’anaren
oblidant de l’escomesa surrealista. Paral·lelament, i al marge d’aquestes
mostres d’avantguardisme, Riba i Guerau de Liost polien les seves estrofes
classicistes, plenament impregnades de les consignes noucentistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Finalment,
la proclamació de la Segona República hauria de facilitar l’accés a les
institucions culturals de la Generalitat a tots aquells intel·lectuals que
durant la monarquia d’Alfons XIII i malgrat la dictadura de Primo de Rivera
havien continuat alimentant la il·lusió cultural i política de la nacionalitat
catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Davant
l’oportunitat d’aixecar una literatura nacional catalana, els avantguardistes
foren automàticament considerats francòfils. La seva activitat s’esllanguí, i
el tronc d ela intel·lectualitat catalana secundà ambla seva aportació
racionalista i ordenada, mesurada i optimista,la reconstrucció d’una cultura
autòctona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</span><span style="font-family: "Times New Roman";">Font:
CARBONELL, Antoni, ESPADALER, Anton M., LLOVET, Jordi, TAYADELLA, Antònia.
LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES. pp. 467 - 493) Editora i
Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona, 1980.</span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">
</span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-10851316854161286322014-12-04T11:35:00.000+01:002014-12-04T11:35:42.408+01:00EL NOUCENTISME (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">EL NOUCENTISME</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">En
tant que organització estatal, l’únic de què disposava la Mancomunitat era
d’uns aparells ideològics d’Estat i del que per mediació seva és factible de
realitzar. És a dir, la creació d’unes infraestructures socials,
administratives i, sobretot, docents. I per tal d’assegurar el perfecte
funcionament de tot aquest engranatge, existia ja la ideologia
político-cultural del Noucentisme, progressivament desenvolupada des dels
primers anys de segle i perfecte exponent normatiu del programa burgès. Atesos
aquests pressupostos, doncs, és evident que la tasca a realitzar per la
Mancomunitat havia d’ésser preferentment cultural. </span></i><span style="font-family: Arial;">Ersatz <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(compensació</i>)
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sublimat fins a cert punt d’una altra
mena d’acció directa i immediata que li era negada, però recurs eficaç aquesta </i>Kulturkampf
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">(lluita cultural</i>), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">per tal d’obtenir, en virtut dels mateixos
resultats positius que aportava, una aprovació majoritària entre amplis sectors
socials, àdhuc els antagònics, i contribuir també indirectament a
neutralitzar-ne les conflictivitats existents.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">D’acord
amb aquest plantejament, doncs, i en definitiva amb la consciència que la
classe rectora de la Mancomunitat tenia dels seus condicionaments i
disponibilitats, aquesta emprèn una política cultural d’ampli abast, tendint a
consolidar des de l’organisme oficial tot just obtingut les realitzacions ja
anteriorment introduïdes i a crear de nou una extensa praxis institucional, que
li permeti de conformar el conjunt social a la seva imatge i semblança. Aquesta
política es polaritza significativament entorn de la llengua i el sistema
educatiu.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Josep Murgades: “Aspectes culturals de la
Mancomunitat”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’avenç, </i>núm 3, juny
de 1977, pp. 49-50.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Noucentisme és encara un tema
complex, arriscat, força polèmic i en el qual fins fa poc ha predominat la
visió que els mateixos noucentistes donaren del moviment i també la cultura
catalana en el seu conjunt, especialment del Modernisme. Val a dir, però, que
darrerament hom ha iniciat valuoses aproximacions a ambdós fenòmens tractant
d’evitar la reproducció dels esquemes mentals de l‘època. Així i tot, s’ha de
reconèixer que ni la dinàmica de la literatura més actual no ha aconseguit de
suscitar postures tan aferrissades com les que excita el tema del Noucentisme.
I és que, de fet, el que està en joc és la comprensió de la cultura catalana
contemporània, hereva, en una proporció considerable, de l’empremta dels dos
moviments.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Murgades (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaig de revisió del Noucentisme</i>”. Els
marges, núm. 7, juny 1976) ha definit el Noucentisme com el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">fenomen ideològic que, entre 1906 i 1923
aproximadament, tipifica les aspiracions hegemòniques dels nuclis més actius de
la burgesia catalana,postula els seus interessos en un pla ideal i, mitjançant
la creació d’un complex sistema designes lingüístics i iconogràfics, formula
models i projectes que, a més d’explicar analògicament la realitat,
contribueixen a establir pautes de comportament social tendents a possibilitar
la viabilitat d’una acció reformista</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Ja el 1907 Raimon
Casellas, en prologar el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Glosari 1906 </i>d’Eugeni
d’Ors, qualificava els noucentistes d’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ideològica
generació</i>”. Això era possible des del moment en què el moviment es presentà
com a recanvi totalitzador davant l’actuació modernista –no menys prenyada, és
clar, d’ideologia. I en la qual, per paradoxal que pugui semblar, trobem un
plantejament prou igual a l’assenyalat per Murgades, car, segons Marfany el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Modernisme implica un comprometament de
l’escriptor, no sols amb tota la comunitat que vol modernitzar i a la qual vol
donar consciència nacional nova, sinó amb la burgesia que troba en el
nacionalisme una ideologia adequada a les necessitats que li planteja una certa
conjuntura sòcio-econòmica</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El problema, doncs, ha de raure en
un plus, o en una manca, segons es miri, que esdevé qualitativa. ¿És suficient
la història catalana dels escassos anys transcorreguts per explicar-la? Creiem
realment que no. El que en realitat s’opera –i per això el Noucentisme serà, es
vulgui o no, una elit i mai no tindrà vel·leïtats populistes- és un canvi de
mentalitat; per això l’enfrontament serà total, malgrat les naturals
coincidències, i adquirirà un caire marcadament ideològic, és a dir, afectarà
el sistema de valors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La naturalesa d’aquest canvi,
d’ordre per tant cultural –d’aquí que la literatura i les arts apareguin
constantment barrejades amb consideracions d’ordre polític, moral o religiós,
més enllà de plantejaments purament dretans –podríem centrar-la a l’entorn de
dos fets bàsics: la total acceptació de la civilització sorgida de la revolució
industrial i, en segon lloc i conseqüentment, el rebuig del romanticisme, que,
per extensió, ho és de tot el que en plena vitalitat en deriva. Com és sabut,
el romanticisme no fou altra cosa que la contestació radical al nou ordre
civilitzatori que imposava l’industrialisme, anorreant el que fins aleshores
havia estat el secular –mil·lenari, segons Lévi-Strauss- ordre “natural” de les
coses. Això, al nostre entendre, és el que separa, diferencia i qualifica la
distància i també les concomitàncies entre ambdós moviments.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I és també en aquesta dimensió que
podem copsar perfectament obstinats cavalls de batalla, com el tema clau del
ruralisme i el seu opòsit, l’ideal de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">civilitat.</i>
El món rural no és solament el lloc no contaminat d’un seny a-històric, el lloc
on aprendre i comprovar una continuïtat més enllà de la història que permet
l’elaboració de la llegenda, el lloc on recuperar una derrota, sinó també i
sobretot l’escena de la contestació, de la lluita entre “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">jo </i>i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no-jo</i>”, com ha
dit Marfany, amb més encert del que ell mateix pensava (ja el 1885 Maragall
s’expressà en idèntics termes); escena que és, necessàriament i obligada,
carregada de semiocitat: la natura és vista pels modernistes com un reducte
productor de significacions. I això és el que negarà el Noucentisme. La ciutat
no és només el símbol contrari, sinó que actua com a dinàmica desruralitzadora
a un altre nivell: es presenta com a l’ideal superador –convincent i retòric-
del fet que el trasllat del camp a la ciutat per part d’àmplies masses
camperoles no constitueix, contra l’opinió de certs antropòlegs, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la frontera més dura i traumàtica de
franquejar</i>” (Jean Duvignaud). En aquest sentit, i des d’un punt de vista
polític, és també un fet propagandístic, capitalitzat, és clar, per la burgesia,
realitzadora i capdavantera d’aquest procés d’industrialització.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Emmarcada així la qüestió, es fa
clar com la dinàmica camp-ciutat es presenta forçosament aparellada i situa en
el seu lloc precís la influència més marcadament literària que tingué. Els
urbanistes, amb Georg Simmel al cap, han posat en relleu repetidament com la
ciutat comporta un necessari i a vegades molt elevat grau
d’intel·lectualització, mentre al camp s’observa un ritme contrari, unit al
valor superior que hi té tot el que és individual, peculiar, no-homogeni. En
aquets sentit, Nietzsche seria l’exemple més transparent de la rebel·lió contra
l’intel·lectualisme de l’existència ciutadana, contra el seu inevitable
esquematisme, contra la unitat del ciutadà en nom de l’individualisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La ciutat, doncs, esdevé una pedra
de toc important. Així, mentre els modernistes més abrandats adoptaran
posicions semblants a les de Nietzsche, d’altres expre4ssaran idees paral·leles
sense que el rebuig sigui total, perquè, precisament, s’instal·laran on només
la ciutat –que no el camp- permet de vèncer unes relacions massa estretes i
gaudir d’una palpable llibertat, i alhora desenvolupar –a la contra, això sí-
una individualitat diferent: aquest serà el modernisme ciutadà, excèntric,
bohemi i, per tant (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pla dixit</i>)
antiburgès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan Carner, criticant
platxeriosament la bohèmia sistemàtica, escrivia allò de:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">mesclar música i pols, taques i flors,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
no poder trobar la roba blanca</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>sinó
quan d’un calaix ne penja un tros,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">indicava
també la seva –i dels seus- total identificació amb els ritmes vitals i
d’actuació que la ciutat implica. Per aquí passa la simbologia del vestit que
refereixen aquests versos. Però per aquesta identificació passa també, com ha
observat intel·ligentment Mary McCarthy, el canvi de funció i la progressiva
desaparició de la naturalesa en aquella literatura que s’adequa al procés obert
per la incidència de la revolució industrial. La qual cosa ha comportat, a més
a més –Gerard Genette ho ha explicat força bé- una major objectivitat en la
literatura. Si aquestes conclusions són correctes, i creiem que ho són, queda
prou explicitada l’objectivitat noucentista davant el predomini del subjectiu
en els modernistes –i per aquí passa també el tan debatut problema de la
novel·la. Els models literaris, d’altra banda, i l’entrellat conceptual dels
noucentistes, conformen i incideixen en aquesta diferència que sovint<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ultrapassa l’estricta literatura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquesta perspectiva s’ha
d’inserir també la incidència comarcal del Modernisme i la seva dispersió
individual que, com veurem més endavant, tindrà altres repercussions, i la
presentació de Barcelona –La Ciutat- mancada de la multiplicitat significant
del camp, en benefici d’una univocitat sense tensions, i vàlida per a tothom
–cosa que el dinamisme sòcio-polític s’encarregà, evidentment, de desmentir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Barcelona vindrà a representar
l’arquitectura ideal, l’espai urbà concret i ordenat capaç d’acollir, aglutinar
i potenciar els esforços de civilitat, la validesa dels quals, com acabem d’indicar,
es vol universal –proposició que amaga, com ha insistit Murgades, una fal·làcia
patent. El que s’intenta, doncs, és la creació d’un model de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">polis </i>que funcioni alhora com a model
cultural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és gens casual que sigui
justament Guerau de Liost –el noucentista que més sensibilitat demostrà davant
la naturalesa- qui millor ho expressi:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">I no m’estic de confessar que és bella</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>com
la muntanya, si no més encar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>la
humana, la complexa meravella</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>de
la Ciutat que té muntanya i mar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
lluita per la cultura</span></i><span style="font-family: Arial;">, havia escrit
Ors, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">és una lluita d’imposició</i>. És
obvi que una declaració d’aquest tipus comporta una forta dosi de voluntarisme
–l’exclusiva del qual no la tenen Ors i companyia- i que cal relacionar amb l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">imperialisme</i> noucentista. Ara bé, es
tracta solament d’una lluita per l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">alta-cultura</i>?
Es tracta solament d’una imposició burgesa per tal d’assegurar una hegemonia,
convertint el món de la cultura en un terreny més de l’acció política? Si de
fet es produeix una convergència d’ambdós aspectes amb repercussions de tota
mena és perquè el Noucentisme, tal com l’hem situat, es presenta com a portador
d’un sistema de valors <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fundacional</i>.
D’aquest fet en tenen un convenciment petri, que els duu –en una pirueta
ideològica- a oblidar i fins i tot negar els préstecs que aprofiten (operació
que, dit sigui de passada, ha impedit sovint de contemplar la polèmica
Modernisme-Noucentisme des d’una òptica eficaç). I si el poden tenir és perquè
tenen la precisa i plena consciència que un canvi de profundes dimensions s’ha
`produït en l’horitzó cultural europeu al qual <i style="mso-bidi-font-style: normal;">calia</i> adherir-se. Als modernistes els mancà aquesta consciència
favorable. Veieren, és clar, que el món experimentava transformacions, però no
saberen apreciar-ne les proporcions ni l’abast ni la direcció ni les
conseqüències. Parcialment o en bloc, les rebutjaren. I fou potser la seva
consciència de minoria il·luminada i d’oposició global el que impedí la seva
inserció eficaç de forma compacta –com a moviment. Els casos aïllats, en la
seva immensa majoria, passaren significativament a la història com a
noucentistes. Això explica que en aquells punts que són concomitants, la
posició d’uns i altres no sigui sempre coincident. En aquest sentit, és un risc
afirmar que les coincidències són fruit de l’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">oportunisme noucentista</i>” en el procés de configuració de la seva
ideologia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les coincidències –contemporaneïtat
obliga- són, en realitat, inevitables, a causa del procés de canvi en l’ordre
cultural, civilitzatori que s’estava produint. Idèntic plantejaments de
vegades, però utilitzacions distintes, car la consciència també ho era. Per
això les premisses netament romàntiques, individualistes, del Modernisme
impediren la realització de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>moltes de
les seves propostes. En canvi, el prototipus noucentista, com glossà Caselles,
no és un geni que es limita, amb l’estridència i la convicció que es vulgui, a
assenyalar la diferència, sinó aquell que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">té
prou força de voluntat per dur </i>[l’obra arbitrària]<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> a perfecta realització i per a fer-la triomfar entre els homes</i>”.
Des d’una òptica ciutadana, industrial, això passa indispensablement per
l’organització o, més ben dit, per la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">institucionalització
</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de qualsevol empresa que pretengui
d’ésser efectiva. Val a dir que en aquets punt els modernistes no passaren de
la cèl·lula de les revistes o d’accions quasi assembleàries. D’acord amb el que
hem dit abans, no podia ésser d’altra manera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest aspecte, els noucentistes
aprofitaren a fons una conjuntura política que els era favorable, i
s’avingueren sense gaires maldecaps a col·laborar amb Prat de la Riba. Des
d’aquets punt de vista, té raó Maurici Serrahima quan afirma que el Noucentisme
fou “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la primera intervenció governamental
en la història de la nostra cultura</i>”. La mancomunitat orientà els seus s
esforços envers la creació d’una sòlida infraestructura sobretot en l’ordre
cultural, que culminà el 1907 amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans,
que dirigirà Eugeni d’Ors. És allí, i especialment a la secció filològica, on
finalitza la llarga campanya per a la reforma lingüística, i no sense
escarafalls. La publicació de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Normes </i>fabrianes
inicien, si més no a nivell simbòlic, el camí definitiu –optimisme del
noucents- cap a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">normalització </i>total
de la cultura catalana. L’organització noucentista semblava donar-los la raó a
primer cop d’ull i autoritzar-los fins i tot a exhibir el triomf als
modernistes. Passa, però, que el treball per la normativa esdevé tasca de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">normativitat</i>. Tal la imposició orsiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si el Noucentisme esdevé dogma, si
accentua el ser caràcter ideològic, si arriba a parlar d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">imperialisme</i>, és en part per l’anàlisi que fa de la realitat del
país –primitiu, dirà Carner-, en part per una necessitat sentida de cremar
etapes –el miratge europeu, la confiança en el progrés-, en part ho fa com a
dipositari privilegiat i culminador d’un llegat històric –la Renaixença-, i
també, per congruència, perla necessitat d’obtenir una base àmplia on recolzar
la seva proposta. Això, a nivell polític, voldrà dir liquidar herències del XIX
de tot tipus, i també, no podia ser altrament, crear, aglutinar i estendre, amb
coherència, òrgans polítics moderats, nacionalistes, parlamentaristes i gens
proclius a sortides de to anticonstitucional. Només així s’explica Acció
Catalana, al cap i a la fi un partit de quadres, fundat, no s’oblidi, amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La nacionalitat catalana </i>com a llibre de
capçalera. El Noucentisme, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">strictu sensu,
</i>té raó Carner, fou més pratià que no pas orsià. Cambó, malgrat tot
–fundacions a part- en quedarà a partir d’aleshores ben al marge.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Estèticament, el Noucentisme
–l’arbitrarisme noucentista- es presenta com un nou aticisme. Això no vol dir
que el Modernisme sigui un pur verbalisme –un asianisme-, sinó que, considerat
globalment, li manca, en bona part, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta
voluntat classicitzant. Per aquest costat, el Noucentisme entronca amb el
mediterranisme clàssic de l’escola mallorquina i aspira a crear una obra
estèticament vàlida i que perduri més enllà de la seva pròpia puntualitat
històrica, és a dir, clàssica però que, al mateix temps, la reflecteixi com a
tal: d’aquí la idea de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">civis</i>, el
model de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ben Plantada</i>, i, en
poesia, la lluita contra l’espectre de la inspiració, de l’espontaneisme i de
la representació d’un món agitat, convuls, sense ordre. La poesia haurà de
reflectir aquest ideal. Ideal que, d’altra banda, es volia rigorosament modern,
acordat amb l’eufòria de l’albir d’un nou segle.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest sentit, el Noucentisme
intentarà d’assolir la categoria de clàssic principalment mitjançant la síntesi
de parnassianisme i simbolisme. Del primer, a través de Sully-Prudhome, Leconte
de Lisle i Herèdia, els noucentistes n’apreciaren el gust del concepte,
l’admiració<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hel·lenística i la
preferència pels temes no personals, el culte a la precisió i la bellesa formal
que es tradueix en un conreu arbitrari de les estructures rimades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dels simbolistes, en canvi,
principalment a través de la lectura de Mallarmé, Verlaine i Rimbaud, i dels
romàntics tardans anglesos Coleridge, Carlyle i els prerafaelites, tot i
valorar-ne positivament el gust per les possibilitats eurítmiques del poema,
n’escurçaren l’abast d’aquestes mateixes qualitats. La poesia simbolista, com
bona part del Modernisme, extremava el valor connotatiu dels mots en ells
mateixos i aspirava a suplir amb rimes evocadores i a través de l’amplitud
semàntica del símbol un món que es presentava intuït, suggerit i inefable. En
rebutjar aquest aspecte –que deu molt al romanticisme i que, per altra banda,
és lògic que no ultrapassés aquests límits abans de la descoberta freudiana- es
bandejava, alhora, el món de l’inconscient –d’aquí que hom s’hagi referit
constantment a la qualitat objectiva de la poesia noucentista, des d’aquest
punt de vista- i, connectant amb la voluntat de precisió, que s’abandonés la
instància de la paraula com a unitat mínima i que reflectís un patent desig de
gramaticalitat que es desenvolupa en la frase –l’objectivitat és fràsica, no
verbal- com volia Valéry, i que, en definitiva, s’acostés a la poesia pura.
L’home que va fer possible això fou Josep Carner.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el Noucentisme, l’objectivitat és
caracteritzada, matisada i, és clar, limitada perla pròpia dinàmica de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ironia.</i> Observem quina és la definició
que Guerau de Liost feia de la ironia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">la ironia</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és la sàtira que nia</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en els mots de galania</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>per
deport.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Resta per tractar un darrer punt, essencial per a
l’historiador: la cronologia. Atesa la importància ideològica i la incidència
de les representacions mentals que configuren el Noucentisme com a moviment,
cal seguir fixant-los entre 1906 i 1923? <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les
cadres mentaux sont prisons de longue durée</i>, ha dit Braudel. D’altra banda,
i almenys des de la lliçó de Robert Guiette, ja no podem acceptar el postulat
de la filologia clàssica, segons el qual hi ha una correspondència exacta entre
època, moviment i ideologia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La datació tradicional ens sembla,
per tant, insuficient. Caldria una anàlisi rigorosa que resseguís les petjades
susceptibles de ser “noucentistes”. En aquest sentit, pensem que la recerca
hauria d’abraçar, com a mínim, des dels anys 70 del segle XIX fins a la guerra
civil. I destriar indicis, prefiguracions, estat latent, represes, epigonismes,
pures imitacions, desfiguracions, comprovar què en queda, reconstruir la seva
genealogia, etc. Aleshores, ben probablement –amb alguna, per a alguns, considerable
sorpresa, com l’ús per l‘esquerra de consignes inequívocament noucentistes a
les eleccions de 1977- el Noucentisme ens apareixerà com el fenomen clau de la
història de la mentalitat catalana en el segle XX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">El paper d’Eugeni d’Ors </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La intervenció d’Eugeni d’Ors en el
món cultural català fou relativament breu, però d’una extraordinària
importància. Ors actuà, amb tota consciència, com a provocador d’elit, com a
dinamitzador i capitost del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">noucents</i> contra
les deixalles del jocfloralisme, contra el Modernisme, i, en general, contra la
letargia i l’ensopiment cultural. D’Ors irrompé en aquest panorama convençut de
trencar una dinàmica poc fructífera. Des de les pàgines de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu de Catalunya</i>, on col·laborà a partir de l’1 de gener de 1906
amb la quotidiana <i style="mso-bidi-font-style: normal;">glosa</i> que
institucionalitzà el pseudònim <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Xènius, </i>sorprengué
amb una nova manera d’escriure en els periòdics, i amb un estil concís,àgil, de
vegades aparatosament brillant, sempre enginyós, que en principi per novetat, i
després per simpatia i, per què no, encert, havia de tenir un èxit enorme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Des de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu</i>, Ors aprofitava qualsevol fet per pregonar la necessitat,
l’obligació moral de viure d’acord amb les direccions que prenien les “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">palpitacions del temps</i>”. Ors, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">una mena eficaç de filòsof</i>”, com ha dit
Joan Fuster, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">d’estar per casa</i>” com
ell reconeixia, es convertí en un propagandista de gran rellevància. La columna
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu</i> fou durant molt de temps el
mirall on es reflectia l’esperit de la tasca pratiana, i on es palesava l’estil
totalitzant que empenyia el Noucentisme. Com s’ha dit, també, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">una enciclopèdia de butxaca</i>” que
procurava no oblidar cap temàtica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si bé al principi i durant molt de
temps l’èxit d’Ors afavorí l’engrandiment continuat de la seva personalitat
paradigmàtica, més tard, en part per raons alienes, en part pel dinamisme
definitori del ritme intern de la glosa, la figura d’Ors sofrí –per la seva
mateixa representativitat i també pel seu exclusivisme- una davallada que per
la seva rapidesa pot semblar sorprenent. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fatalitat de la manera de Xènius és crear Xènius petits</i>”, digué Pla: aquí
hi ha una part del problema. Per l’altra banda, però, Xènius anà massa lluny.
Segur de les seves posicions, eufòric per un èxit sense precedents, Ors
desequilibrà l’harmonia conceptual del Noucentisme en potenciar uns trets
damunt d’uns altres. L’error de l’Ors –error de càlcul i d’interpretació- fou
el d’accentuar, d’exagerar el caràcter dogmàtic de la doctrina que ell mateix
havia ajudat a bastir d’una manera decisiva.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ors abusà del seu magnetisme de gran
prestidigitador cultural en fer de les seves posicions un mur insalvable i
reducte del correcte, del vertader. Ja no es limità a assenyalar les “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">palpitacions del temps</i>”, sinó que
aquestes eren o no eren si ell els atorgava o no el vist-i-plau. Abusà del
segell noucentista. La definició esdevingué axioma. En convertir l’almanac en
Bíblia, Ors traí la pròpia doctrina. En un termini ben escàs, Ors acomplí el
cicle inevitable que predicà per a la cultura: s’instal·la en el “barroc”. Això
és el que –en la seva defenestració, on es mesclaren motius ben diversos- no li
perdonà Bofill i Mates. L’orsianisme és, doncs, només una manifestació, la més
dretana, la més radical del Noucentisme. Deutor, en tantes coses, del primer
Ors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ors abordà matèries ben diverses. A
part dels escrits pròpiament filosòfics i dels llibres concebuts com a tals des
del seu origen, que escriuria sobretot en l’etapa castellana,la majoria dels
seus textos són fruit d’una recopilació d’una sèrie de gloses a l’entorn d’un
mateix tema. Així sorgiran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gualba,la de
les mil veus</i>, a partir de gloses del 1915, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tina i la guerra gran </i>(1914), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oceanografia
del Tedi </i>(estiu de 1916) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La vall de
Josafat </i>(1918).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra que, però, li ha donat major
relleu i que tingué més incidència és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Ben Plantada</i>, confegida amb gloses del 1911. És, com s’ha dit, una obra de
caràcter simbòlic, on aquesta figura femenina esdevé un mite essencial dins
l’imaginari noucentista: en resumeix tots els trets, però també –no hi ha mite
sense context- exigeix llur presència. La contrapartida fou que Ors els fixà i,
si més no per la força de l’establiment, passaren a ser models constituïts a
partir dels quals poques possibilitats hi havia: o adequació fidel –ortodoxa- més
o menys matisada, o rebuig o degradació, ja per realisme, per avantguardisme,
per obrerisme o, per què no, per sàtira.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Ben Plantada</i>, que s’inscriu –curiosament- en la línia encetada pels
romàntics (Michelet, per exemple) d’identificació sublimada entre la Pàtria i
la Dona, és l’encarnació exemplar de la nova, il·lusòria Catalunya. Una
Catalunya que es farà difícil d’escatir fins a quin punt es cregué factible,
pe`ro que es presentà –superadora dels desgavells històrics- refeta mitjançant
el seu potencial intemporal, sincrònic per perenne, mític que no llegendari –el
contrari seria romanticisme:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
carn divina de què és fabricada la Teresa, beu la saba noble de tots els morts
de la seva Raça, que és la nostra Raça, i de la Cultura. És molt antiga i molt
cultivada, aquesta carn, i això és el que li dóna olor. Però la forma d’ella i
el moviment d’ella reben la gràcia per l’atracció poderosa de l’avenir. Tenen
també en el cel les seves arrels i nutrició. La Raça disposa de la Teresa per a
recobrar-se i florir i fruitar en cultura nova. I és aquesta oculta atracció,
és aquest plantament en el futur el que parla per la seva boca, quan ella diu,
gairebé sense adonar-se’n, aquella paraula de tal castedat i tan ben dita, i
d’amirar, que desitjaria criatures seves.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ben
Plantada, Ben Plantada, perquè ets ben plantada, ben fruitada seràs!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
112)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Carner </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Fou Josep Carner, la seva obra, el
seu mestratge,la seva presència, qui caracteritzà, endegà i bastí l’etapa que
un crític qualificat –Joaquim Folguera- batejà com de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">plenitud </i>de la poesia catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Carner fou un escriptor precoç, als
dotze anys va publicar la primera poesia en una revista finisecular anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Aureneta</i>, i en els seus inicis no està
lliure encara de directes influències modernistes i verdaguerianes, per bé que
àdhuc en un llibre primerenc com és el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Llibres
dels poetas </i>(1904) ja s’entrevuen certs trets que li’n separen. L’any
següent publicà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer llibre de sonets</i>.
Ja només el títol conté un cert to provocatiu, i, de fet, significà una primera
ruptura en el món poètic català –no tant per la temàtica –retrats de figures
femenines, descripcions, cants a l’amistat- com per l’elecció d’una forma
rígida i clàssica. El sonet és la forma clàssica per excel·lència i cal cercar
en aquest fet els motius de l’elecció: forma universalment reputada perfecta,
s’adirà inequívocament amb la voluntat arbitrarista que Xènius predicava: no
solament una estructura inamovible impedia els escarafalls verbals, sinó que
obligava a una exactitud lingüística metòdica i antivital, els límits de la
qual són la seva grandesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els fruits saborosos </i>(1906) Carner és reconegut com el nou gran
poeta, car s’ajusta a l’ideal noucentista: contenció, perfecció formal,
subjectivitat controlada. La síntesi havia estat realitzada: predilecció pels
noms grecs, culte a la forma, temes externs al poeta, al costat d’una valoració
patent del ritme. Observem-ho en aquest poema de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les prunes d’or</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">En un incomparable triomf, Migdia mor.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Passada pel flameig, la terra
s'aclivella.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Aglaia seu a l'ombra de la prunera
vella.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Relluen delitoses, endins, les prunes
d'or.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Oh cos d'Aglaia, bru com saonada
fruita,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">cimat de cabellera com d'una nit
mortal!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Els llavis se li baden per a la dolça
lluita</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i té en els ulls un caire brillant com
de punyal.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Les prunes d'or a Aglaia reüllen
temptadores.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Són en una illa verda, cenyida de
claror;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">en el redós, a penes hi ha fresses
torbadores:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">un fregadís de mates, l'insecte en
bonior.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Aglaia sent un mot. ¿És ella o el
brancam?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I l'aire es torç, ardent d'una flama
frisosa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i la calitja parla d'una terrible fosa.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L'agost com es rebolca, tot sol, damunt
del camp!</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Aglaia té una set que eixuga el seny,
la parla ...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Superbament s'aixeca, damnant el seu
descans,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i enfonsa en la prunera les cobejoses
mans</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i enlaira tot el rostre, com si volgués
besar-la.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I l'arbre, que amb un lleu serpejament
de branques</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">sembla oferir-nos l'or, la mel d'algun
pecat,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">s'estremeix un moment de la ferocitat</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">del gran perfum impúdic i de les dents
tan blanques.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit.</i>, pp. 55-56)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">“Els fruits
saborosos </span></i><span style="font-family: Arial;">–ha escrit Marià Manent- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">són la primera creació cíclica on Carner
assoleix una veritable unitat poètica, superior a la dels grups de sonets;
l’idioma s’ha fet realment apte per als “entretocs”, per a les formes
suggerents i la delicada música d’un estil determinativament familiar i solemne</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">A partir d’aquest moment, i consagrat com a poeta i
com un dels capdavanters del Noucentisme, Carner publicarà d’altres llibres,
entre els quals destaquem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El verger de
les galanies </i>(1911) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les monjoies </i>(1912),
que contribueixen a crear la imatge d’un Carner amable, poeta elegant,
enamoriscat i de paraula fàcil i acurada. Tot això s’accentuarà amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Auques i ventalls </i>(1014), en el qual
apareix profusament un tret que hom podia ja veure en obres anteriors, `però
que aquí esdevé una opció sistemàtica: la ironia, a través de la qual obté
alhora un element de distanciació respecte al seu propi objecte i de crítica.
No és, per tant, una crítica directa i sense ambages, sinó una manifestació més
d’intel·lectualisme, de cultura i, en definitiva, de l’ideal de civilitat que
el noucentisme perseguia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Si bé no tot el llibre obeeix a la sàtira i
descripció dels costums majoritàriament barcelonins, creiem oportú d’oferir un
fragment d’un poema –‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’amor </i>i “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les notícies’- </i>per tal que hom hi
apreciï aquest punt de confluència entre la ironia i la tendresa que
caracteritza, segons els crítics més qualificats, bona part de l’obra de
Carner:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Veïna, tota condícies</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i bonics, que
sols llegir,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>havent dinat,
amb delícies,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>‘</span></i><span style="font-family: Arial;">Les Notícies’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
del matí,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>oh, jo em
tornés ‘</span></i><span style="font-family: Arial;">Les Notícies’</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">per algun màgic camí!</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Quina divina
fortuna!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Tu em
voldries, ben segur;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>seria dins ta
tribuna,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tot
empresonat de tu;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>per tal goig,
veïna bruna,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>jo em
resignaria a dur</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>noves de les
il·legítimes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>fugues i els
delictes rars,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>escàndols,
baralles, pítimes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>d’algun
lladre els avatars</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i una secció
de “Marítimes”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i una altra
de “Militars”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
167)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Auques
i Ventalls </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La paraula en el vent </i>apareguts
el mateix any mostren moments de contrast entre el to habitual de Carner,
predominantment vital, i un sentiment de profunda i metafísica angoixa. En
efecte, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La paraula en el vent</i> és un
dels llibres, en aquest sentit, més significatius, que s’oposa estranyament amb
la resplendor vital que difon en conjunt la seva obra. El pròleg de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La paraula en el vent </i>és ja una clara
confessió:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Veus
aquí un llibre que no ve a ésser altra cosa que una història planyívola d’amor,
sense prendre per testimoni els rius, les estrelles o les cascades; en
realitat, el poeta s’ha fet una confidència ell tot sol, i en el llenguatge que
li era més entenedor.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
paraula en el vent. </i>Fidel Giró, impressor. Barcelona, 1914, p. XIII)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegeu un exemple, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amor finat, </i>del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’oreig entre les canyes</i>, de 1920:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Avui
el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no pena ni somica: <br />
del món a penes ha servat esment. <br />
Del mot només m'arriba la musica, <br />
de l'arbre sols en veig el moviment. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;"><br />
I en cloent les parpelles una mica, <br />
tal volta, a noves cures amatent, <br />
pogués entendre com l'ocell s'explica <br />
o què vol l'aigua amb tant renou d'argent. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;"><br />
Ara a recés em trobo del xaloc: <br />
d'enuig i febre, polseguera i foc, <br />
onades en neguit, ofec del dia. <br style="mso-special-character: line-break;" />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Avui
tinc el sentit embadalit: <br />
amor finat és el més dolç oblit; <br />
tempesta al lluny es torna melodia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 293)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1920 ingressa a la carrera
consular, d’on passarà a la diplomàtica. la qual cosa el durà a Gènova, Costa
Rica, Beirut, etc. La seva partença coincideix amb els primers indicis de la
davallada del Noucentisme i la manifestació pública de les discrepàncies de
Josep Carner amb la línia política que la Lliga Regionalista adoptava en
aquells moments; al temps que assenyala una nova etapa en la vida de Carner com
a poeta. D’aquesta època destaquem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cor
quiet</i> (1925), al costat d’obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
veire encantat </i>(1933) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La primavera
al poblet </i>(1935). Durant aquests anys Carner descobreix tot el moviment
poètic que s’inicia a França, Itàlia i Castella: el postsimbolisme. L’any 1927,
en unes declaracions a Tomàs Garcés publicades el mes d’agost a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revista de Catalunya</i>, insinuava ja la
seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">teoria de l’ham poètic</i> lligada
ala concepció de la poesia pura. És a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teoria
de l’ham poètic</i> on queda prou palesa<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’evolució de Carner com a poeta (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.
cit., </i>p. 54):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
inspiració, fet i fet, no ha estat més que l’obra d’una sola paraula, gairebé
d’una paraula qualsevol, però excepcionalment recollida en una lectura mig
distreta, o en la conversa de dos inconeguts que passen, o bé ens ha saltat als
ulls en un diccionari on cercàvem ben altra cosa.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
cor quiet</span></i><span style="font-family: Arial;"> és un nou pas en la poesia
carneriana. En aquest llibre es desprèn –mai del tot, però- de la seva visió
irònica de la gent i de les coses. Apareix constantment una certa nostàlgia
davant del món i una atracció fins aleshores apagada per les coses planeres i
directes, per la vida senzilla, a causa, en part, de la reflexió que segueix a
l’allunyament de Catalunya. Carner sembla decantar-se vers una contemplació de
tipus filosòfic i àdhuc metafísic i religiós de l’existència: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">AL MEU FAT</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Veus
ací que ara et porto un escambell,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>oh
Fat!, perquè en la nostra tardania</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>seguem
junts, en plaent companyonia,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>sota
el meu emparrat de moscatell.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Ja a mar no tinc cap
volador vaixell</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>dels
que potser ton dit malmenaria;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ni
em llevaré dejorn per si podia,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tu
encara endormiscat, prendre un castell.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Quan
el temps afeixugui mes parpelles,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>xaruc
com jo, panteixaràs amb mi.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Sols
em negares buides meravelles;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>et
convido de grat, lliure a la fi.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Tals
són les cordes d’un humà destí</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que
més s’hi anusa qui es debat entre elles.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
454)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1941 publica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí, </i>que es presenta com la gran reflexió carneriana sobre els
destins de l’home i les seves relacions amb Déu, la mort i el paper de l’home
damunt la terra i en el qual hom pot també mesurar la resposta carneriana
davant el xoc físic i moral provocat per la guerra civil, i la posterior
derrota republicana, el que significà per a Catalunya, i l’exili subsegüent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El lèxic riquíssim de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí</i>, l’experimentació de diverses
cadències rítmiques coordinades, al costat de l’articulació <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>simbòlica posada en joc en l’espai metafòric
del poema –que no per això perd correlació narrativa- fan d’aquest llibre un
dels punts més àlgids de la lírica europea d’aquest segle:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un
temps, Iahvè, no fou la meva nit opresa<br />
ni jo tirat de sobte a cada estrany camí.<br />
Tenia el meu ofici: cap a la tasca apresa<br />
em decantava l’oratjol cada matí.<br />
Vivia en mon poblet, ran de boscatge;<br />
i m’hi gruava el companatge<br />
pensant si compraria la vinya del coster.<br />
En havent-hi bastit cercaria muller<br />
i, en la nit gomboldat, plantaria llinatge.<br />
(És bo que l’home tingui un lloc<br />
i que, quan torni de la treballada,<br />
s’assegui en el llindar i esguardi l’estelada,<br />
i que la dona, que s’atansa a poc a poc,<br />
digui, feixuga: —D’haver nat estic pagada.)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bíblia </i>havia estat sempre un punt present en la poesia de Carner,
però aquí recull l’episodi de Jonàs i el recrea en un dens i llarg poema. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí</i>, tanmateix, no és un poema èpic:
això no concordava amb la formació cultural del poeta. Carner tractarà la
història de Jonàs exhibint-t’hi el millor de la seva lírica i també els tocs
d’enginy de la seva ironia més característica. Però també, i bàsicament, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nabí </i>és una reflexió pregona de
l’existència, l’absurda dificultat de la qual es resol en la confiança de Déu.
Un Déu que perdona, comprensiu i no destructor. Observem-ho en el fragment
darrer del cant IX:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I clarament,
com una música sentia: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">- Cap
flastomia com negar que Déu és perdó. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Car Abel fou
son servidor. I si Déu fos malsofridor, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Qui mai
viuria? </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Qui diu: Jo
venjo Déu? Qui s’aparella </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">a menar Déu
contra fantasmes fugitius? </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ell abraça
el llop i l’ovella </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i l’esparver
i els nius, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ell és qui
esbrolla la garriga </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i esporgarà
son bell verger, faixat de rius. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Li lleva
senyoria qui castiga; </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">per a la
vida ens aixeca </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i ens la
prendrà quan l’hora siga: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">així com a
l’infant, que veu el món minvar </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">perquè sos
ulls s’acluquen de fadiga, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">hom pren una
aparença de cosa amb què jugà.- </span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Llavors,
negat al fons de més gran fondalada </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">que no
l’occit, el cap alçava com </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">si no gosés;
i en veure escrita en l’estelada </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">una promesa
per pietat traspuntada, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">a rossegons
per terra vaig adorar son Nom</span>. </i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 283.2pt; text-indent: 35.4pt;">
(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.cit</i>., pp. 572-573)</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Prosa </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Tot i que sigui més conegut per la seva poesia, Josep
Carner fou també un prosista excepcional. En aquest sentit, i atesa l’amplitud
de la seva pràctica literària, la seva figura se’ns presenta complementària a
la de Verdaguer: mentre aquest marca el punt més elevat de la Renaixença,
Carner assenyala el pas definitiu cap a la normalitat. La prosa catalana
moderna deu tant a Carner com la poesia. Carner, tanmateix, no conreà la novel·la
–tot i que havia anunciat diverses vegades l’aparició d’una que mai no arribà a
escriure-, encara que, en un moment en què la novel·la patí una crisi profunda
–a la qual Carner no fou aliè- bé pot dir-se que la seva tasca de traductor
dels grans escriptors anglo-saxons, sobretot, Charles Dickens, Mark Twain,
Daniel Defoe o Lewis Carroll, contribuí eficaçment, encara que d’una manera
indirecta, al redreçament de la narrativa catalana: “tota literatura formal ha
començat per traduccions”, sentencià Carner. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Carner fou, però, un hàbil contista. La primera obra
que publicà d’una certa consistència fou precisament en prosa<i style="mso-bidi-font-style: normal;">: L’idil·li dels nyanos</i> (1903). Es
tracta d’una narració curta, que podem inserir dins el corrent decadentista de
la narrativa modernista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Carner, traductor d’Andersen i La Fontaine,
s’interessà sempre pel conte popular i infantil. Prova d’això són les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Deu rondalles de Jesús infant</i> (1904) on
s’ajusta a l’estructura més elemental del conte popular, fins i tot en les
seves fórmules, per bé que l’ús estilístic que en fa arribi a amagar aquesta
deu. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">El 1910 publica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
malvestat d’Oriana</i>, on comparteix el ver si la prosa i en el qual recrea
una història de caire llegendari des d’una òptica medievalitzant. És de fet un
homenatge a la literatura medieval catalana, en la qual Carner no sols hi cercà
un aprenentatge filològic, sinó també la possibilitat d’oferir-ne una lectura
no romàntica. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Conseqüència del seu pas pel món del periodisme, tant
en català com en castellà, bàsicament de les seves col·laboracions a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu de Catalunya</i> i a d’altres diaris
i revistes són Les planetes del Verdum (1978), Les bonhomies (1925) recull de
41 articles apareguts a La veu el 1923, i Tres estels i un ròssec¸ editada el
1927 recollint articles del 1925. En aquests tres llibres la seva prosa ateny
un alt grau de perfecció, i inaugura una nova manera de fer periodisme. Llibres
d’estil incisiu, breu, profundament irònic, en els quals Carner passa llista a
tots els aspectes de la vida ciutadana: des de la política a la descripció
costumista o la digressió literària, passant per la recreació lírica d’unes
escenes a primera vista insignificants –és a dir, convertint l’anècdota en
categoria, per dir-ho en termes orsians-, acostant-se sempre i fins i tot
anticipant una forma d’entendre la prosa gairebé proustiana. (Cal recordar
també que, escrites moltes pàgines sota la dictadura de Primo de Rivera, són
autèntic tours de force de l’enginy per tal d’evitar la censura, la qual cosa
serveix per posar en relleu encara més la vàlua de la seva capacitat irònica i
metafòrica, sobretot tractant-se en conjunt de temes de contingut polític.)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Comprovem-ho en aquest excel·lent article de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les bohomies</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">TRASPUAMENT DE LLUM </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Un
matí de març jo anava amb tren per la Riviera. Era molt de matí. Clarejava
difícilment. El cel era cobert. La florida dels fruiterars semblava de paper.
Hauríeu dit que la amar era oliosa. La broma s’estava tota encantada, damunt
les muntanyoles. Per les petites ciutats, hom veia passar cares opaques,
espatlles deprimides. Pobra gent! Era un d’aquells matins que, abans de
rentar-vos, us atureu una estona, amb un aire pensívol, a mirar la ribella. I
no és que penseu en res. Però us manca una empenta. L’emmascara de fum que feia
un vapor a l’horitzó durava, durava. La columneta de fum dels petits masos,
perduts entre les oliveres, no es desfeia gens. De tard en tard piulava algun
ocell: piulava una mica i després s’aturava en un branquilló, poc convençut.
Alguna dona, feta en garbuix, mirava a la finestra. La miràveu, i nio us
corresponia ni prenia un fals aire dissimulat: badallava.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ni una esperança que s’atenués la
grisor feixuga del cel. El món, atediat o caduc, li enviava misteriosos
afluents. Envers ella anaven el fum escanyolit dels masets i l’enorme encenall
del fum dels vapors. Les bromes li feien de fonaments massissos damunt la roca.
Grisos devien ésser, encara que subtilment, el baf estantís de les coses i
l’alè dels homes que s’havien llevat d’esma, com la mar era d’un gris apegalós,
i, en terra, els caminets cendrejaven.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Vaig
deixar el corredor del vagó. Volia seure. Estava tot sol en el meu
compartiment. Vaig resoldre d’abandonar-me, una mica estòlid, com si em trobés
un llit de sanatori. Els meus ulls s’aclucaven. Jo pensava –Hom veu que totes
les coses han enviat llurs encisos a adobar o a repintar.- I se m’acudien
memòries de dies semblants o de situacions morals semblants. Dies que certs
versos immortals ens semblaven buits. Dies del nostre prometatge que dèiem:
“Com Mare de Déu ens ehem arribat a prometre?” Dies que seguíem el mecanisme de
la nostra vida amb aquella tristesa desemparada i tàcita que us produeix de
vegades el menú invariable d’una casa de dispeses.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Alguna
cosa, però, va ungir-me les parpelles amb una mena de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>renovellament. Vaig obrir els ulls: la llum
insinuava una carícia groga. Vaig saltar de nou al corredor.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Quina
trasmudança! A l’Orient, a una certa altura, l’escalonament de núvols obtusos,
immòbilment arrufats, s’havia convertit en una mena de cova màgica. El seu
brancal, el seu llindar, el seu sostre, eren de glaços lluents i degotants.
Però les gotes no eren sinó de llum. Aquells glaços anaven prenent, cada vegada
amb més intensitat, el color de la flor de la ginesta. I quan més es dauraven,
més regaladissos eren. Hom comprenia que dins aquella cova de glaç s’hi calava
foc. Era la fantasmagoria brillant d’algun Ariel benefactor. I passat el primer
enlluernament, vaig mirar al meu volt. Era daurat el fum dels masos, era daurat
l’enorme encenall del vaixell, a l’horitzó; els caminets eren plens de tiges i de
pedres que lluïen, la broma de les muntanyoles s’acoloria,la mar era un pa
d’or, les cares de la gent semblaven dolces, i secretament exaltades. La terra,
els aires, la mar enviaven a la cova magnífica llurs afluents de llum.
Sobtadament, les fulles es movien, els carrers de la ciutat eren alegres, les
oliveres somreien, els rams gairebé negres de la palmera tornaven a tenir un
posat d’ales.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Després,
la cortina dels núvols va tornar-se a cloure. El so, aquell dia no havia volgut
sinó traspuar magníficament. Però aquell traspuar havia estat fins i tot més
excitant que no una presència declarada. Sabíem que no era mort; no era més que
retirat en el seu laboratori, a preparar els miracles nous de la primavera.
Acabava de perfilar els desigs i les esperances. Dava l’últim toc als poetes.
Acabava d’ensinistrar les orenetes i de calcular quants de milions de roses faria
florir en un sol dia.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Hom
havia fet un paper ridícul. L’ensopiment ens el fa fer sempre, un paper
ridícul. Quan el sentim, ens sembla que anem d’acord amb la naturalesa, o
l’ambient, o el fat històric. Fet i fet l’ensopiment només està en nosaltres.
L’aparent opacitat de la vida no és sinó un truc per dar més valor a la
sorpresa imminent. Però el truc ens enganya. I per això és clàssic que la felicitat
ens trobi sempre fent cara d’enzes.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
990-991)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Finalment, cal
esmentar el pas de Carner pel món teatral. Ja el 1901 i amb el pseudònim de
Pere de Maldar, estrenà l’obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Al vapor</i>
que recorda el teatre d’Apel·les Mestres. Recordem també en aquest àmbit la
col·laboració amb músics com Enric Morera en obres com El comte l’Arnau (1905)
i Lo miracle del Tallat (1906), i amb Jaume Pahissa, adaptant el Canigó de
Verdaguer (1910). Carner no tornà a escriure teatre fins el 1943 amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El misterio de Guanaxhuato</i>, basat en una
llegenda religiosa asteca, escrita en castellà, com un homenatge a
l’hospitalitat mexicana i que després, refet, publicà en català sota el títol
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El ben cofat i l’altre</i> (1951). La
darrera experiència teatral de Carner és Cop de vent, escrita el 1955, amb la
qual obtingué el premi “Guimerà “ a Mèxic. L’obra és un drama amb uns tocs
lírico-irònics que esdevé reflexió sobre l’existència davant la mort a través
de les lluites matrimonials que duen una parella ala mort. En acabar la visió
de Josep Carner, no podem oblidar que fou proposat per al premi Nobel per
diverses institucions i intel·lectuals d’arreu del món. La campanya no reeixí,
però ajudà a divulgar la seva obra, en traduir-se a diversos idiomes i comptar
amb valedors tan significatius com Robert Caillois, Giuseppe Ungaretti o Jean
Wahl.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Jaume Bofill i Mates – “Guerau de
Liost” </span></b><span style="font-family: Arial;">(Olot, 1878 – Barcelona,
1933)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Jaume Bofill i Mates no fou mai la
figura brillant i precoç que des de ben aviat exhibí Josep carner. Fins a la
publicació del seu primer llibre, les seves poesies no passaren d’ésser pures
temptatives immerses en un procés de depuració i deseiximent de la influència
verdagueriana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Això no obstant, quan el 1908
publica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La muntanya d’ametistes</i>,
l’efecte causat va ser el de trobar-se davant d’una obra acabada; o més ben
dit, hom tingué la impressió que Guerau de Liost havia portat al seu punt àlgid
i més exacte –fins i tot més que Carner- tot el que implicava l’arbitrarisme
predicat per Xènius. Així, almenys, ho reconegué el Pantarca en prologar el
llibre. Ors hi veié, de fet, la visió cívica del Montseny, la resposta
noucentista a un dels fets que, segons ells, barraven el pas cap a expressions
més desenvolupades i europees: el ruralisme. Per ser més precisos hauríem de
referir-nos a un cert ruralisme –el mateix Ors qualificà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs </i>de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Don
Quixot de la literatura rural</i>”. La visió de Guerau de Liost no és, en
efecte, ni excessivament idíl·lica ni, sens dubte, tempestuosa o tèrbola: és la
visió d’un espectador atent, fred i minuciós que se sap posseïdor de la
distància necessària enfront d’allò que conta i jutja. No és pas, tampoc, una
visió objectiva; encara que sí desapassionada, plausible, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poèticament </i>exacta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és d’estranyar, doncs, que en el
pròleg Eugeni d’Ors es mostri alhora eufòric i altivament combatiu, i consideri
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La muntanya d’ametistes </i>com un
solidíssim argument per oposar a l’estètica anterior:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">En
realitat sé dir-vos que representa aquest llibre l’acompliment d’una ben
saborosa venjança... – Tots som impostos de com, entre les admirables obres, ja
dutes a terme feliç o solament empreses, per la joventut catalana del Noucents,
una de les cabdals i de les més riques en sava </span></i><span style="font-family: Arial;">(sic)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> heroica,
s’ha xifrat en sostreure la Poesia, Andròmeda per als nostres Perseus, del
poder del Monstre, al qual les engelosides Nereides la destinaven, i el nom del
qual és Caos o Satan, encara que els impius l’afalaguin amb la femenina
apel·lació de Natura... –Tot allò que cau sota els rigors d’aquest monstre és forçat
a dança </i>(sic), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en caòtica llicència;
i dansant desordenadament així, perd la forma regular i devé matèria bàrbara i
rústega-, Per mal de rusticitat era, doncs, deformada la nostra Poesia... En
l’entretant, revejant-nos de les aspríssimes hores de lluita, ens és grata
cosa, per festa, sortir fora dels nostres ciutadans murs, i consumar en la carn
del Monstre, i dins son cau mateix, agressions noves.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.cit., </i>pp.
99-100)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els impius partidaris del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monstre</i>, no cal dir-ho, eren els
modernistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Exemple d’aquesta poesia
preciosista, reglada, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paraula viva </i>en
la mesura que paraula “Perfecta” (Ors), treballada i gens espontània, pot
ser-ho un poema com el dedicat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A les
minúscules avellanes</i>, que palesa, al mateix temps, la voluntat de
miniaturista que hom ha observat en Guerau, i que, per altra banda, bé sembla
adir-se amb el pseudònim “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">gòtic i
catalanesc</i>” (Carner):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oh quimèrics</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>atuells!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>¿sou
esfèrics</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>cascavells.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>de
la testa </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>d’un
follet,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>de
congesta</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>caranet,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>o
l’emfàtic </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>picarol</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>d’un
simpàtic </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>esquirol</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
177)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El mateix any de la seva mort, el
1933, Guerau deixava enllestida la revisió de la primera edició de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La muntanya d’ametistes</i>. Com bé ha dit
Enric Bou en un article (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Evolució
poètica de Guerau de Liost</i>”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Serra
d’Or, </i>maig, 1978) “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">aquesta
reelaboració resulta il·lustradora a fi i efecte de descobrir allò de
superficial, imperfecte i/o noucentista que hi havia ala versió de 1908. Bé que
no n’existeixi encara una edició crítica, pot indicar-se que Gureau elimina de
l’obra els detalls externs que feien referència més clara al Noucentisme.
Suprimeix les dedicatòries a artistes, polítics i religiosos, i el pròleg de
Xènius, que expressava clarament la filiació noucentista. Concentra el
material, en suprimeix poemes artificiosos, i en facilita la lectura la lectura
augmentant-ne el nombre de parts. Canvia molts substantius, adjectius, frases
senceres, en un esforç de depurar lingüísticament i estèticament el llibre. De
fet, la major part dels retocs afecten la forma, i no la intenció inicial,
l’intent de donar una ‘</i>visió del Montseny’”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En efecte, Guerau n’elimina un bon
nombre de poemes –entre els quals el que ara s’ha transcrit-, dotant el llibre
d’una major solidesa en la seva globalitat. Observem la natura d’aquest canvi
en el sonet que obre l’edició de 1908 –que forma part d’un conjunt de cinc
poemes adreçats proemialment <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la
muntanya d’ametistes</i>- i el que inaugura la del 1933, poema que amb el
mateix títol cobreix la inicial <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Invocació</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Apoteòsic, d'enroscades trompes</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">soni
l'esclat imperial. Un jorn,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">pels
lapidaris, nodridors de pompes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">pròdiga
fóres, atorgant sojorn.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Pròdiga
fóres, per la gent del Laci,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">de
vels metàl·lics ricament granats</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">en
transparències de groguenc topazi</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i
en ametistes de cristalls granats.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Avui,
exsangüe, taciturna esmentes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">de
ta divícia l’oblidat renom</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I
dins ta fràgil petulància ostentes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Un
gran amor per les boirines tristes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Qui
vers la posta s’acorruen com</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Deliqüescents
topazis i ametistes</span></i><span style="font-family: Arial;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 15;"> </span><span style="mso-tab-count: 6;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 105)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Apoteòsic, d'enroscades trompes</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">soni
l'esclat imperial. Un jorn</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">set
lapidaris, traficants de pompes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">la
cuita violaren de ton forn.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I
prodigares -camperola festa-</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">no
pas de ginebrons l'òpal espars</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">ni el topazi
florit de la ginesta,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">sinó
violes en cristall de quars.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Avui,
sorruda, ta dolor consagra</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">d'exhausta
mina l'oblidat renom.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I
encara sotges amb la testa magra</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">el
responsori de les boires tristes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">que
sots avall s'agemoleixen com</span></i><span style="font-family: Arial;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">un enderroc de noves ametistes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit. , </i>p. 293)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El llibre palesa en la seva
estructuració un concepte de natura ordenada, no hostil a l’home –recordem una
vegada més que la natura per ala civilització industrial ha deixat d’ésser el
lloc del misteri, de l’ignot i del terrible, és a dir un límit amenaçant per a
la civilització mateixa, per esdevenir un lloc les lleis del qual l’home coneix
i domina; i, en aquest cas, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’inútil
senyor que s’hi passeja/i li dedica un vers</i>”, no pot experimentar cap mena
d’agressivitat, com tampoc el pregon desassossec de la solitud romàntica. Així
Guerau, seguint un criteri gairebé acadèmic, ordena el Montseny en la seva
totalitat a partir dels elements més ínfims i inanimats fins arribar als de major
entitat biològica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com el poeta declarava a Tomàs
Garcés l’any 1927, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La muntanya
d’ametistes</i> formava part d’una trilogia dedicada a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Natura</i>, a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ciutat </i>i a l<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Esperit. La ciutat d’ivori </i>(1918)
representa la segona part d’aquest projecte que d’altra banda restà incomplet,
a causa molt probablement –com indica el mateix Bou- d’un canvi d’orientació
estètica que l’aparta del Noucentisme estricte, motivat per una crisi d’ordre
personal, estètic i fins i tot polític. De fet, és en aquest curt volum on Guerau
mostra, al costat de poemes ben orsians, com el famós <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Romanç del goig de tenir germana –</i>lloança d’una<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>Ben Plantada fraternal i casolana-, d’altres més inquietants, com
el no menys famós <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Retorn</i>. La variació
rau principalment en l’aparició i reflexió pública de la seva intimitat més
pregona, cosa que el Noucentisme veié sempre amb prevenció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De totes maneres, no fou un gir
inesperat. Ja en els seus <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Somnis </i>(1913)
–homenatge irònic i amorós al seu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">pseudònim-senyera</i>”,
com el batejà Riba- Guerau havia advertit de la seva personalitat múltiple, com
una rebel·lió, potser, davant la imatge sense fisures que Guerau de Liost –i
sobretot Jaume Bofill- oferia i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
muntanya d’ametistes </i>recolzava:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calladament suporto l’estèril sacrifici,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>amb
la revenja oculta de que em teniu per bo,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>car
ignoreu mon íntim desdoblament del jo.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 9;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit.</i>,
p. 415)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El que sembla estar en crisi –mot
potser massa fort en aquest context- és quelcom de tipus moral, ètic. Mentre
des d’un punt de vista polític això es traduirà en l’abandó de la Lliga i la
col·laboració en Acció Catalana, des d’un punt de vista religiós ve a
significar una reflexió antidogmàtica, més antropològica, matisada sempre per
la mort –com escriptura i com a pressentiment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Selvatana amor </i>(1920) i a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ofrena
rural</i> (1926) reprèn el tema de la natura , el qual ocupa definitivament si
no el lloc central de la seva obra, sí, almenys, un punt clau a partir del qual
podem observar tant la seva evolució literària, com els diversos matisos per
què passa la seva visió del món a través de l’espectacle de la naturalesa.
Així, doncs, la naturalesa no és sols una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">temàtica</i>,
sinó que també exerceix una funció <i style="mso-bidi-font-style: normal;">iniciàtica</i>,
d’acostament, de filtre vers la comprensió de l’home i del que l’envolta. On el
poeta, però –convé repetir-ho- és qui proporciona totes les dades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De 1929 és el recull <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sàtires. </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En elles desenvolupa sistemàticament la
definició d’ironia donada el 1913. Com en el cas de Carner, la ironia serà una
de les seves aportacions més decisives i que ajudarà a desterrar el xaronisme
de la literatura catalana. Ironia que operava al mateix temps com a crítica i
com a comprensió: la crítica que calia ala ciutat de la dialèctica pura i que
permetia de comprendre les coses i d’admetre, si calia, la disparitat, mitjançant
un gir elegantment acrobàtic de l’intel·lecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Heus ací com un apassionat lector
“satiritza” la seva feina predilecta:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la taula obert el llibre,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>quina
olor de lletres fa!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Cada
full com pètal vibra</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>sota
l’aire d ela mà,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>papalló
d’humana fibra</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que
gira full en passar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>A
estones el dit es posa</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>com
un senyal matusser.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>El
llibre, com una rosa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>-Mira-
diu- que et punxaré.-</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Quan
el lector li fa nosa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>les
lletres són un vesper.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>...............................................................</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Lector,
que, senyant-te, goses</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>arriscar
d’un llibre el tast:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>si
hi trobes regust de coses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ja
el bescantes de nefast,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>no
pel que hi ha, pel que hi poses</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>de
metzina al teu abast.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Si
el llibre, gentil, es bada</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>com
una franja de cel</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
el ressegueix ta mirada,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>roina
de líric anhel,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>serà
com la noble fada</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que
al front et posa un estel.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
671-673)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquell Guerau rebel que desmenteix
la fesomia urbana i polida de l’orador brillant, de l’advocat equànime i del
poeta amable i banalment cortès d’una burgesia eternament endiumenjada, apareix
amb tota la força –fins aleshores només esbossada- en els seus darrers poemes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Són escrits durs, sense concessions
benpensants, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Doble carn </i>de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sàtires</i>. O poemes d’una qualitat
extraordinària –on s’endeveina una revenja estètica més antiorsiana que
antinoucentista –i on Guerau de Liost presenta l’amor com l’altra cara de la
mort, o millor encara, la mort vencedora damunt la impotència de l’amor: l’amor
no és la font del coneixement o el seu estadi més pletòric, ans una il·lusió
decebedora. L’enigma rau en la mort –l’amor ho palesa- i l’amargor de Jaume
Bofill no és altra cosa que l‘expressió de la victòria d’un silenci angoixant:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.55pt;">
<br />
<span style="font-family: Arial;">QUAN EL TEU COR SERÀ BRANCA DE MIRRA<br />
<br />
Dona, sé el gust de la teva presència:<br />
la testa, rosa dels vents invisibles,<br />
el pit d'argila que pateix, arbori,<br />
amb un arranc de braços que s'eleven.<br />
<br />
Dona, sé el gust d'abraçar-te, i la nosa.<br />
Dona, sé el gust de fugir, d'enyorar-te.<br />
Si el teu record suplirà la conversa,<br />
saber-te lluny no supleix el tenir-te.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.55pt;">
<span style="font-family: Arial;"><br />
Dona, sé el gust de la mort que separa,<br />
alliberant de sospites de canvi.<br />
En el sagrat epíleg de l'incendi<br />
cendres i fum s'espititualitzen.<br />
<br />
L'enyorament esdevé permanència.<br />
Compenetrats, el diàleg és íntim.<br />
La teva ment triaria per falda<br />
quan el teu cor serà branca de mirra.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 9;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit. </i>p.
867)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep M. López-Picó </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1886-1959)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Malgrat comptar amb una obra que
supera els cent títols –retinguem entre altres <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’ofrena </i>(1915), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegia </i>(1925),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Invocació secular </i>(1926), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’oci de la paraula </i>(1927), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Variacions líriques </i>(1935), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els motius de la rosa </i>(1947)- els
escrits de López-Picó no assoliren mai, ni de lluny, la difusió que tingueren
els seus companys noucentistes. I això no solament perquè la seva figura no
tingué la repercussió ciutadana d’un Carner o un Bofill, sinó sobretot, perles
pròpies característiques dels seus llibres. Seguidor de les teories de Carner i
influït per aquest d’una manera molt directa i personal, l’evolució de
López-Picó consistirà a reduir l’escriptura a allò més essencial fins
acostar-se a la poesia pura. El que en Carner era treball d’exploració i
d’explotació de les possibilitats mètriques, en Picó és tasca voluntariosa de
reducció a les mesures més indispensables. És una literatura que es basteix a
base de literatura, en la qual adquireix la seva raó d’ésser i la seva vàlua.
Com a poesia tancada en si mateixa, la realitat exterior hi tindrà una
presència ínfima o quasi nul·la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Observem aquesta voluntat de
concisió, que ho és també de definició, en el poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vora la mar, els pins, </i>d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Epigrammata
</i>(1915):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Muntanya avall, vora la mar, els pins</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>davallen
fins la sorra</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tan
desitjosos d’entrar mar endins,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que
en ells veiem el moviment de córrer;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
oïm la veu de llur desig ardent</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>com
una torrentada,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>muntanya
avall cridant sobre el pendent</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que
s’esllangueix on se desfà l’onada.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
104)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ara bé, al costat d’aquesta càrrega
literària, s’hi ha d’afegir la limitació de la seva temàtica, on el gust i la
delectació en el maneig d’un conceptualisme abstracte es comparteix amb una
profunda religiositat , o, més ben dit,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb un pregon catolicisme: comprovem-ho en l’obra fonamental de
López-Picó, on tracta el tema de la creació:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’alè de Déu la nuditat perfila </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">com
la ventada austera del cel cast. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Salut,
Adam; salut, grapat d’argila, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">repòs
de Déu content del seu abast. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Salut,
primer, la delectança clara </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">et
desplegava sense haver sofert, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">del
si de la claror, com de la mare, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">tu
que venies amb l’esguard despert. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Salut,
Adam, creat, viril presència </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">del
cel ventós pasmat del vent i pur, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">batut
de llum: alada impaciència </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">del
cant que frisa per omplir l’atzur. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I,
de costat, damunt del cor, somnies, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">que
el gest del son la nuditat vestís, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">tu,
que el pecat t’ha despullat els dies, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">tu,
vergonyós d’enyor del Paradís. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Invocació
secular </span></i><span style="font-family: Arial;">(1926) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Opus XVIII (ed. cit., </i>pp. 353-355)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra de Josep Maria López-Picó es
debat, de fet, entre una fam insaciable d’absolut i la pròpia nuesa humana
davant la presència i l’existència de Déu:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan un altre home fa de mi lloança</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Senyor,
m’avergonyeixo al teu davant</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
només Tu coneixes mon espant</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>de
no trobâ amb l’elogi retirança.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Mes,
si un altre home escup el seu verí</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>damunt
ma faç, i el meu pecat pregona,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>al
teu davant ma vida s’abandona</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
estic joiós de no ser tan mesquí</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Lloa
dels home si cruel judici,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ni
benefici ni malefici</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>per
a ma vida, que es confia a Tu.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Sóc
més dolent que la lloança usada;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>millor
que la malícia emmetzinada.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>I
així, com sóc, al teu davant, tot nu.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>L’ofrena,
sonet XXVI</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
140)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que fa a la prosa -gens
estudiada, per cert- els seus textos denoten el mestratge de Josep Carner,
Eugeni d’Ors i fins i tot Gómez de la Serna. En els escrits de caire periodístic
hom descobreix més d’una similitud amb autors com Pla o Sagarra, que tal vegada
caldria atribuir a una mena de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">koiné</i>
d ela retòrica periodística de l’època:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">El
bar és un assaig socialitzador com el vestit únic, que comporta la mateixa
erudició enciclopèdica dels entusiastes de la lliga de l‘espardenya.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lleures barcelonins</i>. Ed. Catalana, Barcelona, s.d. p. 69)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb els anys, la poesia de
López-Picó anirà reduitn més encara els espais d’interès. La religiositat
quedarà circumscrita al dogma i les peces de circumstàncies aclapararan els
seus darrers treballs. Víctima dels propis plantejaments, López-Picó convertí
la seva obra en model de si mateixa fins esdevenir una monòtona i defensiva
repetició que li assegurava, com ha dit Joan Fuster, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’evasió sistemàtica</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La influència política del
Noucentisme, sobretot la de Carner, s’estén a una sèrie de poetes coetanis i de
la generació immediatament posterior. Esmentem els noms de Carles Riba,
Clementina Arderiu, Marià Manent, Joaquim Folguera, Josep Sebastià Pons, etc.,
d’entre un conjunt prou ampli d’autors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Malgrat evidents afinitats entre
ells, destaquem per la seva significació l’obra de dos autors: Tomàs Garcés i
Carles Riba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Tomàs Garcés </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1901- 1993) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Representa bàsicament l‘intent d’arribar
a aconseguir una poesia popular a través d’una utilització de temes
tradicionals i populars en forma de cançó. Així, el seu llibre més significatiu
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vint cançons </i>(1922). Es tracta d’un
populisme a la manera de García Lorca i Rafael Alberti, però que tanmateix
deixa veure ben clarament, com els poetes andalusos per altra banda, que si la
deu superficial és el fet popular, la seva consistència ve de la poesia culta.
D’altra banda, el poble que havia de sentir-se identificat amb aquestes cançons
no passa d’ésser una pura imatge mental, un sentiment sense més realitat que la
versificada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Carles Riba </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1893-1959)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que fa a la producció de Carles
Riba en el període anterior a 1936 cal dir que conreà el conte de caire
infantil en llibres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les aventures
d’en Perot Marrasquí </i>(1923) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sis
Joans </i>(1928). No obstant això, el que cal destacar és l’aportació del Riba
poeta, centrada principalment en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Primer
</i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Segon Llibre d’Estances</i>. Si en
el primer hom pot apreciar una clara influència de Josep Carner, en el segon el
treball de Riba esdevé cada cop més personal, no solament per la temàtica, en
la qual mostra la seva formació erudita, sinó també pel pas que fa cap a la
poesia pura, fruit també d’una evolució intel·lectual. És una poesia que
s’omple de conceptes i d’història literària, però on, a diferència d’altres
poetes que intentaren el mateix camí, el pes cultural no és mai tan hermètic
com perquè el món no hi penetri com a tal. Observem les característiques
d’aquesta poesia en un fragment d’un poema del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Segon Llibre d’Estances </i>(1920-1928):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<span style="font-family: Arial;">¿Quina dea apassionada<br />
en jo néixer signà el meu front<br />
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> amb
una mà cansada</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">per
un deler impossible que li vinclava el flanc<br />
i li omplia els camins innúmers de la sang,<br />
agitat i llisquent com una nierada<br />
de serps sota la púrpura d'un roserar pregon?<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¿Quina dea apassionada<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en jo
néixer signà el meu front?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 99)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Maria de Sagarra i Castellarnau </span></b><span style="font-family: Arial;">(1894-1961) </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Va reconèixer la influència en la seva obra poètica del
mestratge de Verdaguer, de Maragall, de Costa i Llobera i fins i tot –el més
immediat- de Josep carner. Ell, efectivament, formà part del grup de poetes que
tingueren Carner com a capitost . La seva actitud enfront de la teoria de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paraula viva</i> és clara:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">No
penso haver obrat mai en estat de gràcia, ni per pura inspiració, d’acord amb
la teoria de Don Joan Maragall, sinó obeint un treball de selecció, una malícia
i un ofici que encara que s’obtinguin de vegades amb una màxima felicitat i
sense esforç aparent, no deixen, però, d’existir i de contribuir a l’èxit d’un
poema.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol
II, p. 1204)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En afirmar això no fa més que
aplicar –o donar una solució de compromís- al seu cas, d’acord ambles premisses
del Noucentisme i de l’escola carneriana. En realitat, ell fou un poeta i fóra
molt difícil aplicar a Sagarra els pressupòsits estètics del Noucentisme, com
podem fer amb l’obra de Carner, de Guerau de Liost, de López-Picó i, fins i
tot, en part, del mateix Carles Riba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’element comú al conjunt d’obres
que destaquem anteriors a la guerra, i que serà una constant,és la presència i
el protagonisme de la terra, que Sagarra tractarà d’una forma ben personal: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançons d’abril i de novembre </i>(1918), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançons de taverna i oblit </i>(1922), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançons de rem i de vela </i>(1923), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançons de totes les hores </i>(1925) o el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poema de Nadal </i>(1931). Sagarra ha
caracteritzat en aquestes i altres obres la terra catalana, tant en les
descripcions de paisatges, com de tipus i personatges –pensem en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Balada de Luard, el mariner</i>. Aquesta
visió de la terra no és, però, romàntica com en Verdaguer, ni mítica com en
Maragall o senzillament idealitzada com en Carner: és una visió que pretén ser
real, perquè el poeta coneix molt bé els seus elements. Per això Sagarra reïx
en les descripcions de la natura i, en canvi, no és tan afortunat quan prova de
transcendir-la a nivells més alts, quan assaja de mitificar-la: sembla com si
no sabés desprendre’s del seu caos i de la seva turbulència. Els personatges es
confonen aleshores amb la terra i es desdibuixen. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El mal caçador </i>(1916) per exemple, que pretén ésser a la vegada el
poema del Montseny i el poema de la passió del protagonista, acaba essent
simplement l’exaltació de la muntanya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Observem uns fragments d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cementiri dels mariners</i>, del recull <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Àncores i estrelles </i>(1936), en els quals
podem apreciar, a més a més la fluïdesa verbal que caracteritza l’obra de
Sagarra:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan la passada del vent afina</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>la
tarda tèbia del mes d’agost.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>penges
com una morta gavina</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>dalt
de la pedra grisa del rost.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Des
de les blanques parets estretes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>veus
una mica de mar només;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
encara et poses tot de puntetes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>blanc
cementiri dels mariners.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ningú,
que els vespres a tu s’atansa</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>per
la drecera magra dels horts,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>dirà
quan vegi l’esquena mansa</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
ets el pacífic hostal dels morts.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>..................................................................</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Perquè
et resignes, perquè t’adones</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>del
que és el sempre i és el mai més,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>jo
et vinc a veure moltes estones,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>blanc
cementiri dels mariners.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Jo
et vinc a veure per la drecera,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>seguint
les vinyes, deixant el port;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
em vivifiques amb la manera</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>clara
i tranquil·la de dir la mort.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>La
mort, com una gran companyia</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>neta
de tèrbols crits baladrers...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>La
mort, com feina de cada dia,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>mig
de tristesa, mig d’alegria...,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>blanc
cementiri dels mariners!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-tab-count: 7;"> </span><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>(ed.cit.,
pp. 658-661)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Marià Manent <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona,
1898-1988) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És autor d’una obra literària que es
constitueix com un tot, una unitat de difícil esquarterament pel que fa a les
seves múltiples facetes. Tota ella gira a l’entorn de la poesia. És una obra
que es lliura al lector com un únic tot, la qual cosa, de fet, no fa sinó
reflectir una personalitat complexa que constitueix un repte per als crítics
amants de fàcils classificacions. Si creació, traducció i crítica són tasques
complementàries en un poeta, que apunten cap a un mateix final, això, potser
millor que en ningú, pot veure’s en la figura de Manent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De tota la seva obra, ens atrevim a
dir que potser sobresurten: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’aire daurat</i>,
interpretacions de poesia xinesa (llibre del qual Josep Palau i Fabre, tot
referint-se a la seva calidesa sensorial auditiva, digué que potser ningú,
d’ençà de Maragall i Carner, havia vellutat tant els mots com ho féu Manent en
aquest llibre, on certs poemes arriben a adquirir qualitats irreals gairebé
extransensibles), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A flor d’oblit</i>
(que, segons Pere Gimferrer, constitueix “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">un
dels conjunts de dietari de més qualitat literària que pot exhibir la
literatura catalana</i>”), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Ombra i
altres poemes </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ciutat del temps</i>
(els seus dos últims llibres de poemes rigorosament propis i sgnificativament
espaiats en el temps), els articles continguts a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia, llenguatge, forma</i>, així com la seva tasca ingent de
traducció de poesia anglesa i nord-americana que, en certa manera, ha acabat
essent una forma indirecta de continuar la seva obra poètica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En les traduccions, també, és on es
pot observar l’evolució de Manent. Si el seu món l’hem de veure plenament
situat dins les coordenades del Noucentisme, val a dir que ell arriba al moment
de recollir els fruits que des de Carner i Guerau de Liost havien anat madurant
en el joc d’una llengua cada dia més dúctil i mal·leable, i que per això mateix
fou capaç de captar-ne amb més llibertat algunes de les exigències. En les
seves<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>últimes versions de Dylan Thomas o
Emily Dickinson observem de quina manera s’ha ampliat el seu camp semàntic,
sempre fidel, però, a les seves més recòndites necessitats i del tot allunyat
de modes i corrents. Resulta, per tant, impossible<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de no veure en Marià Manent el colofó
equilibrat i perfecte d’aquell moviment. La seva obra, com ell mateix va dir de
Riba, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sembla el producte d’una cultura
molt més normalment madura que la nostra</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Sebastià Pons </span></b><span style="font-family: Arial;">(Illa del Riberal, 1886-1962)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és que sigui un autor
classificable dins del Noucentisme. La seva condició de poeta rossellonès i de
súbdit de l’estat francès l’allunyaven de les indefugibles servituds de
l’adscripció noucentista. Participà, solament, d’alguns dels factors que
caracteritzaven el moviment desenvolupat a Catalunya: del contingut
classicista, la dèria per l’ordre i la contenció. Però l’obra de J.S. Pons és
una mostra –molt assolida- de la plasmació literària d’un paisatge i d’una
gent. Tota la voluntat estilística de treball poètic, el porta a expressar, en
mots ben acurats, la bellesa del País rossellonès i de les seves tradicions.
Joan Maragall encara pogué lloar el seu llibre inicial, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Roses i xiprers</i> (1911). Una tasca de creixent depuració del mot,
d’essencialitat, li permeté de donar obres poètiques com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Canta perdiu </i>(1925), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’aire i
la fulla </i>(1930), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cantilena </i>(1937).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb un ressò important al Principat,
J.S. Pons ens fa present la dificultosa experiència d’un intel·lectual a cavall
de dues cultures. Obligat a traduir freqüentment la seva obra, tant poètica com
narrativa, féu importants estudis en francès com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La littérature catalane en Roussillon au XVII et XVIII siècle </i>(1929).
Un aspecte complementari de la seva obra és la dedicació al teatre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La font de l’Albera </i>(1922), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amor de pardal </i>(1923), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El singlar </i>(1930). També trobem un
veritable aplec de tradicions inveterades del Rosselló en les narracions de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El llibre de les set sivelles </i>(1956).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Clementina Arderiu </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1889-1976) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Relacionada inicialment amb el
Noucentisme, va saber reflectir la seva aventura humana en un espai poètic
intens i de pregona expressió. Va viure l’experiència poètica molt influïda per
Carles Riba i Josep Carner. Tot i així, al llarg de la seva producció,
sintetitzà estètiques tan dissemblants com les de Verdaguer, Maragall, així com
troballes avantguardistes i popularistes. Sabé elaborar, amb gran encert, la
paraula justa, ben tallada, que expressa qualsevol tret senzill, ingenu, del
propi decurs vital. Seguint estrictament la normativa poètica tradicional, ens
ha donat una magnífica manifestació de la sensibilitat d’una dona que retroba
les alegries i les penúries del viure quotidià. Entre la seva producció
destacaríem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançons i elegies </i>(1916),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cant i paraules </i>(1936), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sempre i ara </i>(Premi Joaquim Folguera,
1938, publicada l’any 1946), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">És a dir</i>
(1960, Premi Óssa Menor), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’esperança
encara </i>(1968).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ventura Gassol </span></b><span style="font-family: Arial;">(La Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Fervent col·laborador de Francesc
Macià i poeta d’Esquerra Republicana de Catalunya, dedicà una atenció preferent
al conreu d’una obra equidistant entre una voluntat populista i una subjecció
estricta a les lleis poètiques. La poesia que dugué a terme es caracteritza per
un vitalisme absolut, lliurada completament a la mitificació d’una ideologia
nacionalista. Amb el perill –sempre present- de caure en una simplificació
demagògica del seu ideari –provocada pel conreu d’una eloqüència desfermada,
molt teatral-. Gassol assimilà la influència de Josep Carner, que li donà
contenció i encert conceptual en la tria del mot precís.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Situat entre Josep maria de Sagarra,
per la seva grandiloqüència, i Tomàs Garcés, per la recerca d’una adptació de
la poesia popular, Ventura Gassol féu famosos llibres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Àmfora </i>(1917), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La nau </i>(1920),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">les tombes flamejants </i>(s.d. -1923-).
L’aspecte teatral de la seva paraula poètica rep una magnífica possibilitat
escènica en poemes dramàtics com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cançó
del vell Cabrés </i>(1921), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Dolorosa </i>(1928),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La mort de l’ós</i> (1935).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Font<i>:
LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES</i>. pp. 429 – 465 Antoni,
Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi, Tayadella, Antònia. (Editora i Distribuïdora
Hispano Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona, 1980</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-54286959721492359042014-12-04T11:32:00.000+01:002014-12-04T11:32:02.770+01:00EL TEATRE DEL MODERNISME A LA GUERRA CIVIL (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;">EL TEATRE, DEL MODERNISME A
LA GUERRA CIVIL</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: 35.15pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
magra persistència del teatre català és una errada en la campanya de
recatalanització cultural. O més ben dit: és un símptoma prou clar que no havia
assolit encara la necessària expansió. Els seus progressos eren considerables,
i cada dia més ferms; però l’aparença optimista que insinuen els llibres i els
periòdics, la vida acadèmica i la superfície oficial, no ha d’enganyar-nos
respecte a d’altres facetes. El teatre necessitava una “</span></i><span style="font-family: Arial;">assistència<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”
més àmplia i més </i>cara<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” que els altres
gèneres literaris, i no l’havia aconseguida en la mesura exigible. De tota
manera, això és només un factor. Cal afegir-hi els ja exposats: l’al·lèrgia “</i>irrealista<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” del Noucentisme, la dèria de la
intel·lectualitat per les tendència minoritàries, la “</i>crisi del teatre<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” comuna a tot Europa. Pel que fa a la resta
dels Països Catalans, la situació és encara pitjor: el teatre no havia sortit
de la fase vuitcentista del dialectalisme i del sainet còmic o de l’apunt de
drama rural.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;">JOAN FUSTER: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Literatura Catalana Contemporània, </span></i><span style="font-family: Arial;">Documents de Cultura, núm 1. Curial Ed., Barcelona,
1972, p.302.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hom ha qualificat el període que va
des de l’assumpció del realisme al teatre de la guerra civil com a etapa de
plenitud del teatre català modern. Indubtablement les aportacions teatrals
d’aquest període a la història de l’escena són destacables i mostren un evident
progrés respecte de les produccions anteriors. Però fóra més exacte de
referir-se a aquesta època des d’un angle més crític i, alhora, més real. Des
d’aquest punt de vista hauríem de parlar d’una aferrissada voluntat
d’estabilització del teatre català i dels greuges i dificultats que aquest
projecte provoca: voluntat d’aconseguir un repertori d’obres que
materialitzessin la síntesi entre els nous moviments dramàtics i la pròpia
tradició teatral, que pogués inserir-se –com un element més- en una societat
amb vocació de normalitat i de progrés.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan passem revista als diferents
episodis de la història del teatre català del Modernisme a la guerra civil ens
adonem de la capacitat descriptiva d’una realitat social que el teatre
expressa. És impossible descontextualitzar les diferents etapes que es van
succeint en l’escena catalana a mida que la història avança. No és precisament
arbitrari que a Catalunya s’intenti portar a terme un teatre anarquista. I
tampoc no és fruit d ela casualitat que s’intenti que arreli una comèdia
burgesa, i en l’altra cara de la moneda, un teatre revolucionari durant la
guerra civil. Un altre plantejament és que aquests intents siguin assolits i
aconsegueixin una categoria artística alhora que social. Perquè la maquinària
teatral sotmesa als imponderables històrics que ha patit la cultura nacional
catalana, no ha trobat sovint l’expressió dramàtica que coordinés una estètica
renovadora i actual amb l’assumpció de la pròpia problemàtica i tradició. Així,
observem com molts dels dramaturgs catalans intenten donar entrada als
moviments dramàtics contemporanis, però sovint es troben encotillats per una
imitació anihiladora o, fins i tot, per una deficient comprensió de les noves
estètiques. També podem observar com alguns autors no tenen la força suficient
per replantejar els esquemes artístics –criteris de representació, tòpic
romàntics i folkloristes...– i ideològics –visió idealista de l’existència, amb
la seva dosi de sentimentalisme, de falsa harmonia social... – que nodrien la
societat catalana. Quan sembla que s’ha aconseguit un brillant autor dramàtic
en la figura de Josep Maria de Sagarra, que protagonitza la vida teatral
catalana durant una llarga època, ens adonem que gran part<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la seva obra no deixa d’ésser un
anacronisme tant en la forma –supervivència del vers- com en el fons –temàtica
rural, costumista-. Però era un anacronisme necessari. Sagarra va escriure en
ple segle XX el que s’hauria d’haver escrit, com va dir Josep Pla, entre el
segle XVI i Verdaguer. És evident que aquest fet comportaria una
desestabilització del panorama teatral català, i prou que se’n ressentiria,
però és un fenomen explicable en el context de la nostra cultura. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La trajectòria del teatre català del
Modernisme a la guerra civil és, essencialment, un dificultós camí cap a la
normalitat, que el resultat de la guerra havia d’anorrear en un moment històric
que permetia la creença en un futur d’estabilitat nacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">1. El Modernisme teatral</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">L’obertura de la literatura catalana al moviment
intel·lectual europeu, que caracteritza i informa el Modernisme, s’havia de
deixar sentir especialment en l’àmbit teatral. Hom ha parlat de la seducció del
teatre que experimentaren molts modernistes. Efectivament, la revisió
exhaustiva de les produccions artístiques dels diferents autors comporta quasi
sempre l’aparició d’una més o menys dedicació intensa al teatre. Val a adir que
aquest interès connectava amb la voluntat modernista de recerca d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">art total</i>, on poesia, música, pintura i
drama havien de materialitzar-se, alhora, al servei de la més completa
expressió artística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com ja hem dit, aquesta afecció
teatral venia recolzada arreu d’Europa en un moment especialment pletòric en
l’àmbit dramàtic. S’ha de considerar que la darrera dècada del segle XIX veu
damunt dels escenaris una dialèctica enriquidora entre els seguidors de les
estètiques naturalista i simbolista. Dialèctica que es formalitza en un avenç
considerable en les tècniques de representació, en la voluntat artística d eles
manifestacions teatrals i en la promoció d’alguns autors d’interès
considerable. Bàsicament, aquesta renovació de les estructures dramàtiques va
tenir la seu a París. Allí es crearen grups –que avui anomenaríem de cambra o
experimentals- com el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Théâtre Libre </i>d’Antoine,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’Oeuvre </i>de Lugné-Poe, que donaria
expressió dramàtica al simbolisme. D’aquests cercles sortiria l’admiració
envers autors com Henrik Ibsen i Maurice Maeterlinck, que van influir
transcendentalment <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el modernisme
teatral. Si per una banda el naturalisme volia infondre un teatre estrictament
realista nodrit pels principis deterministes, el simbolisme volia aconseguir un
teatre de múltiples ressonàncies, que havia d’esdevenir una harmonia de
moviments, gestos, colors, sons, orientats vers un símbol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot aquesta panorama de novetats
arribà a Catalunya per diferents canals. Algunes companyies estrangeres, també
alguna agosarada companyia local; però l’atenció fonamental envers les noves
estètiques hagué de produir-se en els cercles intel·lectuals modernistes.
Llibres, revistes, s’interessaren pel nou moviment escènic. I algunes
activitats sorgides d’aquest món intel·lectual arribaren a materialitzar-se damunt
l’escena. Així, institucions com el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre
ïntim</i> d’Adrià Gual, els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espectacles i
Audicions Graner</i> de Lluís Graner i del mateix Adrià Gual, representen
importants experiències de connexió amb els nous moviments dramàtics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’arribada d’una tal quantitat de
novetats dramàtiques tingué un reflex immediat en les obres de molts autors
modernistes. Alguns es deixaren emportar per un mimetisme anorreador, altres
adaptaren les noves influències a la seva ideologia i als condicionaments de
l’estructura teatral catalana. En aquest últim cas, però, no deixava d’ésser
una obra personal que en algunes ocasions arribà a tenir considerable qualitat
artística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Henrik Ibsen fou el gran definidor
escènic del naturalisme i la seva influència es mantingué a Catalunya durant
llarg temps. El seu teatre tingué una ressonància no solament artística, sinó
també social i política. Fruit d’aquest darrer aspecte de la seva obra és
l’aparició d’un teatre d’afiliació anarquista, que té un important representant
en Felip Cortiella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La influència del naturalisme</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Felip Cortiella </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1871-1937)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A través de les societats àcrates,
Felip Cortiella intentà crear una infraestructura teatral al servei de les
classes populars. Entre totes les seves empreses destaca l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Agrupació Avenir</i>, que féu una tasca important, amb res`so entre el
públic obrer. Les seves activitats se centralitzen en una informació dels nous
autors –bàsicament d’Ibsen-, en una producció pròpia i en una tasca de teòric i
de direcció teatral. Per a ell el teatre és un mitjà d’apostolat,, una
possibilitat artística d’expressar les seves idees sobre un projecte llibertari
de societat. Rebutja el teatre com a distracció i considera el dramaturg com a
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">un gran apòstol de la humanitat</i>”
–per dir-ho amb paraules seves. Com es pot suposar, els seus herois són
personatges de comportament íntegre i honest que tractaran d’imposar la moral
àcrata per la força de la seva exemplaritat. Pel que fa al sentit proselitista
de la seva obra, és evident que va més lluny que Ibsen. D’entre la seva
producció destaquen obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
artistes de la vida </i>(1898), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dolora </i>(1903),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El morenet </i>(1904) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La brava joventut </i>(1933), on ataca el
lerrouxisme com a maniobra de la dreta per tal de dividir la classe obrera fent
anticatalanisme: l’acràcia, projecte universalista, passa, per a Cortiella, per
l’arrelament, és a dir, per la catalanitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La influència del naturalisme i,
particularment, el ressò de l’obra d’Ibsen no es manifestà de manera única en
aquesta via política i partidista. L’interès naturalista per la realitat
complexa de l’home va nodrir la producció d’autors destacats com Ignasi
Iglésias, Josep Pous i Pagès i Joan Puig i Ferreter. Val a dir que l’interès
per aquest teatre e mantingué a Catalunya més enllà dels límits cronològics del
Modernisme, coexistint en les cartelleres teatrals amb els corrents dramàtics
posteriors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Altres autors, amb una dedicació més
completa a l’estètica simbolista, tingueren també obres d’un caire naturalista.
Així, Santiago Rusiñol amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’heroi </i>(1903),
Adrià Gual amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els pobres menestrals </i>(1908)
i Apel·les Mestres amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’estiuet de Sant
Martí </i>(1912). L’afany naturalista de reflectir la realitat amb tota la seva
cruesa donà peu a algunes obres amb escenaris exòtics i de marginació social.
Aquest interès, que va ser d’inventari per als costumistes del XIX –com en
l’obra d’Emili Vilanova-, és en el cas de Juli Vallmitjana (Barcelona
1873-1937) una fascinació per un tipus d’existència allunyat dels
convencionalismes socials. Així, reflecteix el món dels gitanos a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els zin-calòs </i>(1911) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La gitana verge </i>(1912) i el dels baixos
fons a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els jambus </i>(1912) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Tarregada </i>(1912). A part de l’ús
original d’una parla especialíssima que s’adiu amb l’ambient de les seves
obres. Vallmitjana estava relacionat amb el grup de pintors modernistes de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Colla del Safrà </i>–Mir, Canals i,
sobretot, Nonell. Relació que es fa palesa en la tonalitat ambiental de les
seves peces teatrals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ignasi Iglesias </span></b><span style="font-family: Arial;">(Sant Andreu de Palomar, 1871 – Barcelona, 1928)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La voluntat de connectar amb les
classes populars defineix tant l’obra com la trajectòria humana d’Ignasi
Iglésias. Menyspreat per alguns sectors del Noucentisme, aconseguí un ressò i
una pervivència entre el món obrer. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Integrat en la vida dels
treballadors del seu barri de Sant Andreu, Iglésias formalitzarà una producció
teatral important. La lectura d’Ibsen, sobretot –com també d ela primera època
de Gerhart Hauptmann- serà l’esperó que donarà peu a la seva obra, que es
caracteritzarà, ja des dels inicis per la confecció de drames severs, d’ambient
proletari i amb una intencionalitat reivindicativa. Però Ibsen serà solament un
punt de referència, perquè la producció d’Iglésias es realitza en uns
paràmetres molt allunyats dels de l’autor escandinau.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En algunes de les seves obres més
destacades, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cor del poble </i>(1902),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fructidor </i>(1897) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els vells </i>(1903), el món obrer és
tractat des de dos vessants: en primer lloc, en fa l’apologia; i, en segon,
tracta els problemes propis dels humils; com en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els vells, </i>per exemple, on posa en escena la problemàtica dels
homes d’edat sense feina i de la dificultat per trobar-ne. Ara bé, malgrat tot,
la crítica social que sura d’aquestes obres no deixa de ser individual. La
justícia no és qüestió d’estructures, sinó de bondat del poderós envers els
seus subordinats. Si aquest mecanisme funciona es produeix la felicitat
col·lectiva. Evidentment, Iglésias no era revolucionari. En un moment
d’intenses lluites socials, el sentimentalisme obrerista no resultava gaire
convincent. Els pobres van ésser els seus personatges i, sens dubte, trasllueix
les seves problemàtiques. Però tot resta en un pla excessivament idealista. Hom
ha dit d’Iglésias que amb raó fou anomenat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
poeta dels humils</i>”, però mai no pogué ésser el poeta del proletariat. Ni la
consciència de classe, ni la consciència revolucionària existí per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Iglésias. És cert que sovint la nota
reivindicativa arriba a esdevenir pamflet, però la capacitat dramàtica
d’aquestes situacions és aigualida per l’anècdota melodramàtica. El gruix del
seu teatre es basteix a partir d’uns plantejaments més aviat morals. La llar
obrera i el món obrer són el lloc ideal –i també idealitzat- de la plenitud
vital; un món senzill, de satisfaccions petites i quotidianes, ample i
solidari, envoltat, però, d’infinits perills que atempten incessantment contra
la seva harmonia. Obres en aquesta línia seran també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’escorçó </i>[sic] (1893), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Foc
follet </i>(1899), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les garses </i>(1905).
Com a conseqüència de la implantació cultural dels noucentistes, els quals tot
i no acceptar-lo mai el toleraren amb certa ironia. Iglésias se sentí desplaçat
i el seu teatre experimentà un gir sota la influència de la nova generació. Dóna
entrada a elements burgesos –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La llar
apagada </i>(1926)- i expressa la seva preocupació per l’estructura familiar
–la qual considera vèrtex de la societat – i pel tema de la paternitat, vist
principalment des de l’angle femení, com en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fal·lera de l’amor </i>(1921).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, Ignasi Iglésias no
renuncià mai a la crítica social, com ho demostra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan barra</i>, escrita el 1921, sobre el tema de la corrupció
administrativa a través del fosc i gris món dels funcionaris –Iglésias fou
durant dos anys regidor de l’ajuntament de Barcelona-, però que deixà inèdit,
car temia la reacció d’alguns personatges que podien sentir-se ofesos per
l’excessiva versemblança de la peça.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Puig i Ferreter </span></b><span style="font-family: Arial;">(Selva del Camp, 1882 – París, 1956)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Inicia la seva producció teatral el
1904 amb uns <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diàlegs dramàtics</i>,
complementats el 1906 amb els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diàlegs
imaginaris</i>. Ja des del primer moment, Puig es col·loca dins la línia del
teatre modernista, que trenca amb la tradició oral de la Renaixença.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1904 estrena la primera obra apta
per a l’escena: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dama alegre </i>(els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diàlegs</i>, eren, més aviat, unes
exposicions de caire ideològic i estètic) que situa Puig i Ferreter a l’avantguarda
teatral del moment. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El noi mimat </i>(1905)
va ser un fracàs i a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrels mortes </i>(1906)
apareix ja l’intent de fusió de la problemàtica personal de la protagonista amb
la social. En aquesta mateixa línia cal situar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la bagassa </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Boires de ciutat</i>)
(1906), vinculada al teatre social d’arrel gorkiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1908 publica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aigües encantades</i>, obra plenament dins la línia dels drames d’idees
i passions que caracteritzen la primera etapa de Puig i Ferreter dramaturg, la
que va de 1904 a 1914. Representa, alhora, l’intent més reeixit en l’àmbit de
la problemàtica social i col·lectiva. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Del mateix any són <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dama enamorada</i>, que pot ser
considerada, segurament, la millor de les seves obres teatrals, i també el seu
text teòric més important. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’art
dramàtica i la vida</i>. Encara dins de la primera etapa es poden destacar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Drama d’humils </i>(1909), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La innocent</i> (1911), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El gran Aleix </i>(1912), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desamor
</i>1912) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dolça Agnès </i>(1914).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es tracta, en general, d’un teatre
de denúncia, psicològic i realista, que cerca un millorament moral de
l’espectador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Entre 1914 i 1917 el teatre de Puig
i Ferreter sofreix una crisi, que cal situar dins el context d’una crisi
general del teatre català. Puig havia volgut convertir el teatre en el seu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">modus vivendi</i>”,però no ho havia
aconseguit: les seves obres topaven amb els prejudicis de la societat burgesa
pel seu contingut. Si volia viure del teatre no podia continuar escrivint el
tipus d’obres que feia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La segona etapa del seu teatre
(1017-1924) es caracteritza per un canvi de temàtica, fruit del desig
d’adaptar-se al públic. Les dues primeres obres d’aquesta etapa –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La senyora Isabel</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Garidó i Francina</i>- es troben ambientades en el passat i centrades
en la temàtica sentimental. Teatre, doncs, d’evasió, d’acord amb els gustos de
la burgesia en un moment (1917) en què els conflictes socials s’havien
agreujat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després intentarà l’alta comèdia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Si n’era una minyona </i>(1918), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El gran enlluernament </i>(1919) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’escola dels promesos </i>(1922), Però com
que li sap greu renunciar totalment al teatre d’idees, escriu unes comèdies
híbrides, en part d’acord amb la banalitat de la comèdia burgesa, però amb un
major aprofundiment en els personatges.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1921 escriu dues obres –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">les ales de fang </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dama d’amor feréstec- </i>que responen bàsicament als plantejaments
de la primera època. Com a cloenda de la seva activitat teatral, el 1923
estrena <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un home genial </i>on tracta la
seva pròpia problemàtica com a dramaturg, a cavall entre la submissió als
gustos del públic i la necessitat de plasmar en el teatre uns problemes i unes
idees que no s’adeien amb la producció industrial. El protagonista d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un home genial</i>, conscient del
rebaixament a què havia arribat com a dramaturg, decideix de ser fidel a si
mateix, renunciant a l’èxit per esdevenir un franctirador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hauria pogut existir, potser, una
tercera etapa de Puig i Ferreter,propera a la primera. L’intent, però, va
quedar sense realització. La dedicació de Puig al teatre, a partir d’aquest
moment, és molt episòdica i anecdòctica i no ens serveix per predir el que
hauria pogut estar una nova etapa dramàtica de l’autor, que els fets polítics
van truncar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Pous i Pagès </span></b><span style="font-family: Arial;">(Figueres, 1873- Barcelona, 1952)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Pous i Pagès té una producció
teatral molt pròxima, en certa manera, al costumisme de Pin i Soler, tot i que
entre l’uni l’altre hi hagi una generació de distància.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra de Pous i Pagès es
caracteritza per una construcció coherent i ben lligada, els personatges no
cauen mai en el verbalisme propi d’altres autors més típicament costumistes, i
és escrit amb gust idiomàtic i estètic, sense gaires estridències
transcendentals o sentimentals. El seu teatre és intel·ligent, amb uns recursos
primmiradament triats, fruit d ela reflexió però també d’un apassionament
encara neoromàntic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’endemà
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bodes </i>(1904), una de les seves
obres més reeixides, és un drama rural amb ressonàncies de l’obra de Víctor
Català: hi apareixen els temes de l’avarícia, l’egoisme i l’amor apassionat i
rude dels muntanyencs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A l’obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Senyora àvia vol marit </i>(1912) queda reflectit el drama de la
joventut perduda: una vella dama cerca inútilment el mirall que li podria
retornar la joventut enyorada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan Bonhome</i> (1912), Pous assaja<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>un estil de teatre molieresc: un personatge popular intenta defugir la
mediocritat a través de la carrea política.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sintetitzant, diguem que Pous i
Pagès va fer proves en tots els estils teatrals: els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drames rurals </i>–citem també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rei
i Senyor</i>, de 1918-, peces curtes de tema intranscendent, i fins i tot el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drama històric</i>, com és el cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Damià Rocabruna, el bandoler </i>(1917),
escenificació de la vida llegendària de Perot “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">lo lladre</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any 1930 estrenà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vivim a les palpentes</i> on, sota la
metàfora d’un pare i una filla desavinguts podem entreveure el problema polític
que al cap de pocs anys havia de descabdellar-se realment i tràgica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La influència simbolista</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">L’estètica simbolista tingué un ample ressò a
Catalunya. Maurice Maeterlinck, autor representatiu d’aquest corrent, deixà una
important empremta en moltes obres modernistes. Però deixant de banda la
influència textual, és de destacar la innovació tècnica teatral que el
simbolisme comportava. Efectivament, s’eixamplaren les solucions escèniques amb
la clara intenció de servir la presentació de l’obra. Hom havia de crear una
atmosfera, un ambient suggestiu que centrés l’atenció de l’espectador. Per
tant,la llum, la interpretació, l’escenografia..., havien de ser elements
curosament elaborats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com dèiem, Maurice Maeterlinck és el
gran autor simbolista que proporciona una sèrie d’obres importants que els
directors escènics recrearan damunt les taules teatrals. Però el teòric
d’aquesta visió complexa i elaborada de l’espectacle teatral és Wagner. La seva
concepció del drama musical i les seves escenificacions no solament feien
trontollar els esquemes musicals, sinó també els teatrals. Si per una banda
l’obra wagneriana permetia de crear-se, més que mai, la il·lusió d’un art total
on convergien diferents expressions artístiques –música, pintura, poesia,
drama...-, també nodria alhora la recerca d’un teatre popular i nacionalista
basat en el llegendari autòcton.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A Catalunya tot aquest devessall de
teories escèniques va tenir un reflex, bàsicament, en les obres teatrals de
Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fada</i>, de Jaume Massó i Torrents; en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nausica</i>,
de Joan Maragall i, sobretot, en Adrià Gual.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El cas de Santiago Rusiñol pot
resultar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>paradigmàtic pel que fa al
contingut de la influència simbolista a Catalunya. Precisament en una de les
Festes Modernistes teatrals de Sitges es presentà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La intrusa</i>, una de les obres més significatives de Maeterlinck.
L’obra de Rusiñol recull més aviat un contingut ideològic i de reivindicació
del paper de l’artista en una societat “fenícia”,ocupada solament en afers
materials. Aplega en la seva producció teatral l’atmosfera i els recursos
simbolistes, però dóna aquest èmfasi reivindicatiu que assenyalàvem. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’alegria que passa </i>(1898) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cigales i formigues </i>(1901) ens presenten
la sacralització de la vida artística com a recurs enfront d’una societat que
nega el paper de l’art. Aquesta actitud particular de Rusiñol –i en molts casos
general al Modernisme- evolucionarà amb el temps. Efectivament, Rusiñol
planteja de nou el tema de les relacions artista-societat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El místic </i>(1903), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La mare </i>(1907), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca del
senyor Esteve </i>(1917). La seva tesi és que l’artista no pot ser
autosuficient: la feina rutinària dels homes grisos permet la supervivència de
l’art: Ara, doncs, Rusiñol valora el que abans havia blasmat. Més endavant a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La casa de l’art </i>(1918) encara accentua
més la inversió de l’escala de valors que havia defensat durant la seva
joventut: no és ja l’art el que és considerat com a valor primordial, sinó que
se’l presenta com a vinculat, supeditat a la vida material. Segurament cal
entendre aquest canvi de Rusiñol en funció del pas del Modernisme al
Noucentisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En altre autors modernistes la
influència simbolista es manifestarà en un intent de resposta ales directrius
wagnerianes, que assenyalàvem. Així, amb l’ajut d’alguns músics –sobretot Enric
Morera i Enric Granados-, Apel·les Mestres donarà a l’escena, entre la seva
ingent producció, alguns drames musicals com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gaziel </i>(1891), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rosons </i>(1901),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Picarol </i>(1901)... També realitzà
obres de caire estrictament simbolista, on va escenificar un món fantàstic de
fades, gnoms, follets i silfs: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Liliana </i>(1911),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La rondalla de l’amor</i> (1910),
contrastant amb peces d’estricte ambient naturalista –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Niu d’aligues</i> (1917)-, on podem apreciar la complexitat expressiva
d’aquest autor, que defensà el seu ideari artístic en obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gaziel </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sense cor </i>(1909). Precisament en aquesta darrera obra féu un
atac al noucentisme a través de la figura del Pierrot de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Commedia dell’Arte</i>. Jaume Massó presentà
a les Festes Modernistes de Sitges <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fada </i>(1893), que fou considerada model del nou gènere dramàtico-musical.
Joan Maragall va fer, inspirat en Goethe, una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nausica –</i>estrenada pòstumament el 1912- de gran qualitat literària,
però mancada de teatralitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Adrià Gual </span></b><span style="font-family: Arial;">Barcelona, 1872-1943)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquella triple vocació que indicàvem
en l’actitud de Felip Cortiella: la de teòric,la d’autor i la de director
escènic, es manifesta en Adrià Gual de manera transcendental per al panorama
del teatre modernista. Adrià Gual va propugnar una renovació de l’escena
catalana que permetés posar-la a l’altura de els diferents dramatúrgies
europees. Aquest objectiu l’intentà de portar a terme sota les diverses
estructures polítiques que s’esdevindrien a Catalunya des del Modernisme a la
guerra civil. Això li va comportar problemes d’abast polític que mai no pogué
superar. Per opció personal col·laborà amb la Mancomunitat i, alhora, amb la
Dictadura de Primo de Rivera. No és d’estranyar que, arribada la República<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Generalitat, la seva presència comencés a
fondre’s fins a situar-se en el més pur ostracisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Nodrit de les innovacions teatrals d
ees acaballes del segle XIX, Adrià Gual va fundar el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Íntim </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 1898. Aquell
plataforma li havia de permetre de posar en pràctica les noves estètiques
dramàtiques. Presentà obres seves, d’Ibsen, de Maeterlinck, Hauptmann, Goethe,
D’Annunzio, Rusiñol... Aquestes representacions foren titllades
d’elitistes,però val a dir que durant llarg temps el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Íntim</i> va ser dels únics centres teatrals de Barcelona amb
una programació coherent, d’acord amb el que era representat arreu.
Posteriorment la seva tasca de direcció escènica es va expressar a través dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espectacles-Audicions Graner </i>i
d’empreses de caire oficialista, com les que emprengué a través del seu
mestratge a l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola Catalana d’Art
Dramàtic </i>(1913), sota els auspicis de la Diputació de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Adrià Gual féu també una important
tasca d’especulació teòrico-teatral. Ell fou qui raonà la incorporació de
l’estètica simbolista ala dramatúrgia catalana. A partir de les teories de
Wagner i Maeterlinck explicità les possibilitats escèniques d’un teatre popular
basat en les llegendes i mites autòctons. Ell mateix dugué a terme algunes
obres exemplificadores d’aquesta via: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Blancaflor
</i>(1899), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La presó de Lleida... </i>Volia
emprendre un procés de reconeixement, d’identificació nacional en la història i
en la tradició cultural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva obra teatral es manté
relacionada amb les dues estètiques imperants. Així: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nocturn, Andante morat </i>(1896) –un intent de teatre total-, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Silenci </i>(1898), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’emigrant </i>(1901) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">i </i>Blancaflor
mateix són obres de tendència simbolista; mentre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Misteri de dolor </i>(1904), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fi de Tomàs Reynald </i>(1905) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
pobres menestrals </i>(1908) traeixen una adscripció al drama naturalista. Tot
i així, a nivell personal es troba més a prop del simbolisme i de l’art per
l’art. No té ideals redemptoristes com Felip Cortiella. Ben al contrari, Adrià
Gual solament vol esdevenir un bon professional del teatre, amb una tasca
callada i eficient, lluitant per la renovació del teatre català. En aquest
sentit, la seva feina és admirable i bàsica en la trajectòria de l’escena
catalana del Modernisme a la guerra civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">2. L’alta comèdia / comèdia burgesa</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La desaparició progressiva del
Modernisme a mesura que el Noucentisme s’imposa políticament i cultural,
coincideix amb una crisi greu del teatre català (1913). La companyia del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans</i>
desapareix enmig de grans dificultats econòmiques i, fins i tot,
d’incompatibilitats entre els autors que componien el sindicat. No seria,
precisament, el moviment noucentista que revifaria el panorama teatral català.
Els noucentistes mostraren, de fet, poc interès pel teatre, molt més decantats
en la creació d’un art exquisit i en la plasmació d’una poesia lírica.
Veritablement, la Mancomunitat féu una important tasca de creació d’estructures
teatrals. Així, amb l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola Catalana
d’Art Dramàtic</i>, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Foment del teatre
Català </i>i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Museu del Teatre</i>.
Però cap d’aquests intents organitzatius va tenir un resultat positiu per a
l’estabilització del teatre català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, la situació hegemònica de
la burgesia catalana permetia que alguns autors es plantegessin la realització
d’un teatre que respongués a la visió del món i l’existència pròpia del burgès.
És llavors quan a Catalunya apareix un teatre de forta empremta francesa, que
s’havia erigit com a model dramàtic de la burgesia: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la pièce bien faite </i>–la peça ben feta. Fugint de la tradició
realista –que veiem recollida en el Modernisme-, la classe burgesa francesa
sorgida de la Monarquia de juliol (1830), mantindrà un tipus de teatre nodrit
de cops d’efecte, de trames complicades i d’evident desenllaç feliç i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">moral. </i>Tot això realitzat amb una
perfecció tècnica destacable. Quasi sempre els conflictes plantejats són els
propis de la burgesia ciutadana a nivell familiar. Però el planteig és amable,
culte civilitzat, amb un cert to esnob. Es treuen a escena una sèrie de
personatges que insinuen els seus problemes, però que mai no els afronten fins
a la fi. Sempre apareix un providencialisme diplomàtic que soluciona
l’entrellat. Els protagonistes gaudeixen generalment d’una alta situació
econòmica i són admirats per la fortuna aconseguida. L’heroi és el burgès.
L’artista és entrevist com un personatge negatiu i pertorbador de la bassa
d’oli on es desenvolupa la vida burgesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El teatre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Carles Soldevila </i>(Barcelona, 1892- 1967) reuneix molts dels
elements assenyalats. Una de les seves obres més significatives, amb el títol
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Civilitzats tanmateix </i>(1921)
explica aquesta atmosfera que es respira en l’alta comèdia. En aquesta obra, un
conflicte de triangle amorós se soluciona mitjançant un diplomàtic acord <i style="mso-bidi-font-style: normal;">civilitzat</i> que permet estabilitzar la
situació. Potser la peça més important de la seva producció sigui, però, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bola de neu </i>(1927).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cap a finals de la dècada dels vint
es produeix, però, un fenomen curiós. L’estructura de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">peça ben feta </i>es va farcint d’elements crítics, que des de dins fan
trontollar tot el muntatge ideològic que aquestes obres comporten. S’endevina
la crisi creixent de la burgesia a mesura que els esdeveniments històrics s’acceleren.
Un ordre social estava a punt d’ésser substituït per la nova legalitat
republicana (1931). Autors com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Josep
Maria Millàs-Raurell </i>(Barcelona, 1896-1971) amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La llotja </i>(1928) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Xandí </i>1930),
comencen a expressar la crisi d’una classe social que creia veure ben assentats
els seus interessos polítics, socials i econòmics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan
Oliver </i>(Sabadell, 1899-1987) és, tanmateix, l’autor que millor traduirà
aquesta crisi social. Amb uns mitjans mínims d’expressió reduirà i
ridiculitzarà la moral d’una classe –la burgesa- en aparent procés de
descomposició. En efecte, les obres de Joan Oliver de la preguerra es
caracteritzen per l’expressió d’una realitat asèptica i sovint descarada. Les
tres obres més importants seves: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cataclisme
</i>(1935) –que redactada de nou ha pres el nom d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El papà de Romeu i Julieta-</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Allò
que tal vegada s’esdevingué </i>(1936) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cambrera
nova </i>(1937) són una clara mostra de les intencions de Joan Oliver. Les tres
se centren en una dissecció de les relacions familiars en el si de la burgesia
i als seus diferents nivells: matrimonials, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">extra-matrimonials</i>” i paterno-filials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, Feliu Formosa ha pogut indicar
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Allò que tal vegada s’esdevingué </i>expressa
alhora que la destrucció d’un concepte primari del concepte religiós, una burla
sana que qüestiona una societat jerarquitzada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">3. Un cas a part: Josep Maria de
Sagarra </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1894-1961)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Maria de Sagarra, aristòcrata
de naixement i de convenciment, és un dels autors dramàtics catalans del segle
XX que més influència va assolir damunt tot l’ampli espectre de la societat
catalana de la primera meitat de segle.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Bé que pertany a la generació dels
noucentistes, Sagarra constitueix,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
la seva escriptura, un cas a part. Com en el cas de Josep Pla, Sagarra
reacciona contra la posició estètica de la burgesia filo-noucentista, i ho fa
des d’una perspectiva aristocràtica: l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">anacronisme</i>
de la seva posició social el maté al marge de les formes literàries més
preuades pels noucentistes Eugeni d’Ors, Josep Carner o Carles Riba. Certs
elements de la seva obra, com la visió maragalliana de la naturalesa (per altra
banda, i amb un altre estil, Pla és també un excel·lent cronista de la natura),
fan pensar més aviat en les arrels modernistes de l’obra de Sagarra. Encara que
tingués, com els noucentistes, una predilecció pel classicisme i les formes
poètiques ben acabades –en són prova les seves traduccions de Dante i
Shakespeare-, i encara que el seu llenguatge fos d’una riquesa superior a la de
tots els noucentistes, a excepció de Carner, Sagarra tenia, personalment, quelcom
de molt pròxim a l’esperit individualista<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i independent dels modernistes dedicats al teatre, com ara Rusiñol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Maria de Sagarra fou un
dramaturg de gran popularitat. La seva ascendència va fer que estigués més a la
vora dels costums del poble que de la burgesia, a qui, en certa manera, Sagarra
observava com una competència en l’àmbit de la direcció cultural de Catalunya.
Com ja havia succeït en el cas de Guimerà, qui més aplaudí les seves peces de
teatre foren les classes populars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el seu teatre es podrien
distingir cinc etapes. En una primera etapa, a partir de 1918, que inclouria
obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El matrimoni secret </i>(1922)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rambla de les floristes </i>(1935),
dominen els temes d’una herència costumista pròpia del teatre vuitcentista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En una segona època, també de
pre-guerra, Sagarra es lliurarà al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drama
poètic</i>, complicat d’argumentació i molt ric des d’un punt de vista
lingüístic. Correspondrien a aquesta època obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El foc de les ginesteres </i>(1920), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marçal Prior </i>(1926) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hostal
de la Glòria </i>(1931). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Cafè de la
Marina </i>(1933) consolida una línia, ja segura i afermada, de la creació
dramatúrgica. Tot i que es complica la situació política, Sagarra continua
estrenant amb regularitat. Però, poc després d’iniciada la guerra civil, Josep
Maria de Sagarra s’allunya de les hostilitats, per evitar-se de prendre una
postura. Emprèn un llarg viatge per l’Índia i el Pacífic, fins a la Polinèsia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Acabada la guerra, Sagarra es va
veure obligat a interrompre per un temps la seva activitat dramàtica, i quan la
reprengué l’any 1946 es cregué obligat a abandonar l’expressió i els continguts
propis de les primeres etapes esmentades. Semblant-li que havia d’abandonar
l’esquematisme i el popularisme pels quals s’havia deixat endur, amb èxit,
abans de la guerra, Sagarra començà el seu període de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dramaturg prosista</i>, potser el més valuós de la seva obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant aquesta tercera etapa,
Sagarra va escriure les quatre obres sovint considerades com el millor del seu
teatre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El prestigi dels morts </i>(1946),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fortuna de Sílvia </i>(1947), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Galatea </i>(1948)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ocells i llops </i>(1948).
Tanmateix, el públic addicte que havia tingut abans de la guerra l’abandonà en
trobar massa intel·lectualitzat i idealista el seu teatre d’aquesta etapa, i
Sagarra “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">considerant que pel nou camí, si
aconseguia l’assentiment d’una minoria selecta, a fi de comptes m’hi feia més
savi que ric</i>”, tornà al teatre popularista d’abans de la guerra. Així, a
partir de 1949 recuperà les velles formes plenes d’èxit, amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu i el foraster </i>(1949) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les vinyes del Priorat </i>(1950), i aquesta
pot ésser considerada la seva quarta etapa en el seu teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En un cinquè i darrer període
(1952-1957), Sagarra tornaria a un teatre clàssic, anomenat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de tesi” </i>, en prosa, i ple de
complicacions temàtiques de tipus ètic i religiós. Un exemple conegut d’aquesta
darrera etapa del nostre dramaturg és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
ferida lluminosa </i>(1954). De totes maneres, l’artificiositat dels
plantejaments i les figures emprades per Sagarra, van fer que tampoc aquest
darrer període fos gaire ple d’èxits per a l’autor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En termes generals, cal assenyalar
la influència del gran teatre clàssic en l’obra dramàtica de Sagarra: l’obra de
Shakespeare, Molière o Goldoni, barrejada amb la influència del teatre del
siscents castellà (Moreto, Rojas) són sempre presents en el seu teatre. Un
teatre que, tret del període 1946-1949, ami no arribà a assolir un to de
veritable modernitat. Però Sagarra, amb una empremta realista i barrejant
elements típicament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">anacrònics</i> amb
altres de més o menys pròxims a la sensibilitat popular del seu temps,
aconseguí viure còmodament gràcies als seus espectadors i a les seves rendes
familiars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, com Pla ha assenyalat a
la sèrie <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homenots</i>, Sagarra, atesa la
seva vinculació amb l’aristocràcia, mai no va arribar a reflectir exactament la
situació concreta de la classe obrera catalana del seu moment: una distància
evasiva i un plantejament inevitablement idealista del problema el mantingueren
sempre, de fet, separat de la quotidianitat de la vida catalana del seu temps.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’èxit obtingut per la seva obra en
els moments més reeixidament popularistes s’hauria d’atribuir, doncs, a la
intel·ligència estratègica de Sagarra, que va saber donar a les seves obres un
to prou sentimental i, sobretot, una estructura prou intrigant com per atraure
l’atenció dels espectadors amants de la fantasia, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">enjòlit </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>situacional i els
finals harmoniosos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Paradoxalment, Josep Maria de
Sagarra contribuí de manera transcendental a la creació d’una producció
dramàtica inequívocament catalana, que permeté al públic popular de connectar
amb la pròpia mitologia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">4. El popularisme teatral</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">En aquesta època que va del Modernisme a la guerra
civil es conrea un teatre festiu, poc exigent, per a un públic fidel,
localitzat en el Paral·lel barceloní. Una nombrosa assistència popular permetia
la supervivència i desenvolupament d’aquest teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és precisament un gènere dramàtic
el que nodreix aqueta escena popular barcelonina. Hi podríem encabir la comèdia
costumista basada en una història nostàlgica d’una Barcelona ja desapareguda,
sovint idealitzada. Autors com Josep Amich i Bert –més conegut com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amichatis</i>- i Gastó A. Màntua
aconsegueixen una gran popularitat amb obres, realitzades conjuntament. Per la
seva banda, Gastó A. Màntua féu una peça tan popular com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El milionari del Putxet </i>(927). Salvador Bonavia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">– La Puntaire </i>(1927)- i Alfons Roure –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La reina del mercat </i>(1927)-, són també
autors d’aquesta línia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Alhora entrarien dins d’aquestes
representacions del Paral·lel una sèrie de peces d’un caire vodevilesc i,
sovint, eròtic. Josep Santpere, actor ben popular, representà amb freqüència
aquest tipus de teatre. Joaquim Montero i el mateix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amichatis </i>li proporcionaren moltes obres. Destaquem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les temptacions de Sant Pere </i>(1923).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">5. De la Generalitat a la guerra civil</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan la Generalitat va començar a
portar endavant la seva política cultural, no oblidà l’atenció vers el teatre.
Així, de l’any 1931 al 1936 es convocà anualment un concurs per subvencionar
una temporada de teatre català. Alhora, del 1932 al 1938 es concedí el “Premi
Ignasi Iglésias”, i es renovà el patronat de la Institució del Teatre –el que
avui és l’Institut del Teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant els anys de la República va
conrear-se amb més intensitat un teatre de clara empremta democràtica i
nacionalista. Amb un cert barroerisme formal, aquestes obres es feien ressò de
les aspiracions de la classe treballadora. Era un teatre representat en ateneus
i cooperatives obreres, que quasi mai no va arribar al circuit comercial.
Víctor Mora té algunes peces en aquesta línia. L’any 1926 ja havia fet la
famosa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançó d’amor i de guerra. </i>De
l’any 1930 són <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La legió d’honor </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La revolta</i>. Josep Burgas és exponent
d’un teatre nacionalista, amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
esclaus de la terra</i> (1933).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan esclata la guerra civil, el
panorama teatral queda, paradoxalment potenciat. Les activitats es
multipliquen. Per una banda la Generalitat aplica un pla docent a la Institució
del Teatre d’acord amb les noves orientacions pedagògiques. Es crea l’any 1936
el Comissariat d’Espectacle de Catalunya i s’invita a venir el director
antifeixista alemany Erwin Piscator. La nacionalització del Liceu (que passa a
anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya) i del Poliorama (que esdevé el Teatre
Català de la Comèdia) esdevinguda el 1936, significà una fita transcendental en
la recerca d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">normalització </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del panorama teatral català. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però ni els repertoris que
s’estrenen, ni les obres que tenen com a tema el clima revolucionari i bèl·lic
dels anys de la guerra no arriben en molts casos a l’altura de els circumstàncies.
En els teatres es continuen representant les obres convencionals de sempre. I
en l’àmbit de la creació destaquen especialment les aportacions de Ramon
Vinyes, sobretot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comiats a trenc de
l’alba </i>(1938). Aquest autor havia ja fet algunes obres de caràcter
expressionista com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Racó de xiprers </i>(1927)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Peter’s bar</i> (1929). En l’àmbit
teòric assenyalà la significació de Bertolt Brecht, molt abans que aquets
dramaturg comencés a ser tingut en compte a casa nostra. Una peça important pel
seu contingut crític de la trajectòria de la revolució popular seria <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fam </i>1938) de Joan Oliver, estrenada
el 15 de juny de 1938 a l’ex-Poliorama. L’obra obtenia l’any 1938 el premi “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Català de la Comèdia</i>” i venia a
donar una proposta dramàtica sobre la situació històrica creada per la II
República i el procés revolucionari encetat el 1936. L’anàlisi de la
problemàtica, que comportava l’aplicació del socialisme, fa de la peça de Joan
Oliver una fita significativa de la història del teatre català revolucionari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Malauradament, moltes de les
activitats empreses no arribaren a materialitzar-se en un senti positiu, tant
per culpa de les disputes sindicals com per la mateixa marxa negativa de la
guerra. Al llarg del període 1936-1938 no deixà de produir-se una lluita aferrissada
per part de les dues sindicals importants (CNT i UGT) per aconseguir de dominar
el panorama teatral. De bell antuvi la CNT, a través del Comitè Econòmic del
Teatre, va fer valer la seva influència tant en l’àmbit creatiu com en el
pròpiament industrial del teatre. Així aquesta consideració bàsicament
industrial del fet teatral provocà la continuïtat d’una sèrie de repertoris
tradicionals –vigent ja en èpoques anteriors. No deixa de ser important,però,
tot el treball fet amb la implantació del sistema col·lectivista en l’àmbit
teatral. Tot i així cal remarcar que resta en segon lloc la necessitat de fer
un teatre d’acord ambles circumstàncies històriques. Durant l’any 1938 sembla
que la Generalitat, amb l’ajut de les dues centrals sindicals esmentades
(vençudes ja les disputes), pot iniciar una veritable trajectòria de teatre
nacional. Tanmateix, l’acabament de la conflagració tancà radicalment aquesta
possibilitat de futur per al teatre català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Font: </span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;">EL TEATRE, DEL MODERNISME A
LA GUERRA CIVIL</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: 35.15pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
magra persistència del teatre català és una errada en la campanya de
recatalanització cultural. O més ben dit: és un símptoma prou clar que no havia
assolit encara la necessària expansió. Els seus progressos eren considerables,
i cada dia més ferms; però l’aparença optimista que insinuen els llibres i els
periòdics, la vida acadèmica i la superfície oficial, no ha d’enganyar-nos
respecte a d’altres facetes. El teatre necessitava una “</span></i><span style="font-family: Arial;">assistència<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”
més àmplia i més </i>cara<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” que els altres
gèneres literaris, i no l’havia aconseguida en la mesura exigible. De tota
manera, això és només un factor. Cal afegir-hi els ja exposats: l’al·lèrgia “</i>irrealista<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” del Noucentisme, la dèria de la
intel·lectualitat per les tendència minoritàries, la “</i>crisi del teatre<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” comuna a tot Europa. Pel que fa a la resta
dels Països Catalans, la situació és encara pitjor: el teatre no havia sortit
de la fase vuitcentista del dialectalisme i del sainet còmic o de l’apunt de
drama rural.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;">JOAN FUSTER: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Literatura Catalana Contemporània, </span></i><span style="font-family: Arial;">Documents de Cultura, núm 1. Curial Ed., Barcelona,
1972, p.302.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hom ha qualificat el període que va
des de l’assumpció del realisme al teatre de la guerra civil com a etapa de
plenitud del teatre català modern. Indubtablement les aportacions teatrals
d’aquest període a la història de l’escena són destacables i mostren un evident
progrés respecte de les produccions anteriors. Però fóra més exacte de
referir-se a aquesta època des d’un angle més crític i, alhora, més real. Des
d’aquest punt de vista hauríem de parlar d’una aferrissada voluntat
d’estabilització del teatre català i dels greuges i dificultats que aquest
projecte provoca: voluntat d’aconseguir un repertori d’obres que
materialitzessin la síntesi entre els nous moviments dramàtics i la pròpia
tradició teatral, que pogués inserir-se –com un element més- en una societat
amb vocació de normalitat i de progrés.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan passem revista als diferents
episodis de la història del teatre català del Modernisme a la guerra civil ens
adonem de la capacitat descriptiva d’una realitat social que el teatre
expressa. És impossible descontextualitzar les diferents etapes que es van
succeint en l’escena catalana a mida que la història avança. No és precisament
arbitrari que a Catalunya s’intenti portar a terme un teatre anarquista. I
tampoc no és fruit d ela casualitat que s’intenti que arreli una comèdia
burgesa, i en l’altra cara de la moneda, un teatre revolucionari durant la
guerra civil. Un altre plantejament és que aquests intents siguin assolits i
aconsegueixin una categoria artística alhora que social. Perquè la maquinària
teatral sotmesa als imponderables històrics que ha patit la cultura nacional
catalana, no ha trobat sovint l’expressió dramàtica que coordinés una estètica
renovadora i actual amb l’assumpció de la pròpia problemàtica i tradició. Així,
observem com molts dels dramaturgs catalans intenten donar entrada als
moviments dramàtics contemporanis, però sovint es troben encotillats per una
imitació anihiladora o, fins i tot, per una deficient comprensió de les noves
estètiques. També podem observar com alguns autors no tenen la força suficient
per replantejar els esquemes artístics –criteris de representació, tòpic
romàntics i folkloristes...– i ideològics –visió idealista de l’existència, amb
la seva dosi de sentimentalisme, de falsa harmonia social... – que nodrien la
societat catalana. Quan sembla que s’ha aconseguit un brillant autor dramàtic
en la figura de Josep Maria de Sagarra, que protagonitza la vida teatral
catalana durant una llarga època, ens adonem que gran part<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la seva obra no deixa d’ésser un
anacronisme tant en la forma –supervivència del vers- com en el fons –temàtica
rural, costumista-. Però era un anacronisme necessari. Sagarra va escriure en
ple segle XX el que s’hauria d’haver escrit, com va dir Josep Pla, entre el
segle XVI i Verdaguer. És evident que aquest fet comportaria una
desestabilització del panorama teatral català, i prou que se’n ressentiria,
però és un fenomen explicable en el context de la nostra cultura. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La trajectòria del teatre català del
Modernisme a la guerra civil és, essencialment, un dificultós camí cap a la
normalitat, que el resultat de la guerra havia d’anorrear en un moment històric
que permetia la creença en un futur d’estabilitat nacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">1. El Modernisme teatral</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">L’obertura de la literatura catalana al moviment
intel·lectual europeu, que caracteritza i informa el Modernisme, s’havia de
deixar sentir especialment en l’àmbit teatral. Hom ha parlat de la seducció del
teatre que experimentaren molts modernistes. Efectivament, la revisió
exhaustiva de les produccions artístiques dels diferents autors comporta quasi
sempre l’aparició d’una més o menys dedicació intensa al teatre. Val a adir que
aquest interès connectava amb la voluntat modernista de recerca d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">art total</i>, on poesia, música, pintura i
drama havien de materialitzar-se, alhora, al servei de la més completa
expressió artística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com ja hem dit, aquesta afecció
teatral venia recolzada arreu d’Europa en un moment especialment pletòric en
l’àmbit dramàtic. S’ha de considerar que la darrera dècada del segle XIX veu
damunt dels escenaris una dialèctica enriquidora entre els seguidors de les
estètiques naturalista i simbolista. Dialèctica que es formalitza en un avenç
considerable en les tècniques de representació, en la voluntat artística d eles
manifestacions teatrals i en la promoció d’alguns autors d’interès
considerable. Bàsicament, aquesta renovació de les estructures dramàtiques va
tenir la seu a París. Allí es crearen grups –que avui anomenaríem de cambra o
experimentals- com el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Théâtre Libre </i>d’Antoine,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’Oeuvre </i>de Lugné-Poe, que donaria
expressió dramàtica al simbolisme. D’aquests cercles sortiria l’admiració
envers autors com Henrik Ibsen i Maurice Maeterlinck, que van influir
transcendentalment <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el modernisme
teatral. Si per una banda el naturalisme volia infondre un teatre estrictament
realista nodrit pels principis deterministes, el simbolisme volia aconseguir un
teatre de múltiples ressonàncies, que havia d’esdevenir una harmonia de
moviments, gestos, colors, sons, orientats vers un símbol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot aquesta panorama de novetats
arribà a Catalunya per diferents canals. Algunes companyies estrangeres, també
alguna agosarada companyia local; però l’atenció fonamental envers les noves
estètiques hagué de produir-se en els cercles intel·lectuals modernistes.
Llibres, revistes, s’interessaren pel nou moviment escènic. I algunes
activitats sorgides d’aquest món intel·lectual arribaren a materialitzar-se damunt
l’escena. Així, institucions com el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre
ïntim</i> d’Adrià Gual, els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espectacles i
Audicions Graner</i> de Lluís Graner i del mateix Adrià Gual, representen
importants experiències de connexió amb els nous moviments dramàtics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’arribada d’una tal quantitat de
novetats dramàtiques tingué un reflex immediat en les obres de molts autors
modernistes. Alguns es deixaren emportar per un mimetisme anorreador, altres
adaptaren les noves influències a la seva ideologia i als condicionaments de
l’estructura teatral catalana. En aquest últim cas, però, no deixava d’ésser
una obra personal que en algunes ocasions arribà a tenir considerable qualitat
artística.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Henrik Ibsen fou el gran definidor
escènic del naturalisme i la seva influència es mantingué a Catalunya durant
llarg temps. El seu teatre tingué una ressonància no solament artística, sinó
també social i política. Fruit d’aquest darrer aspecte de la seva obra és
l’aparició d’un teatre d’afiliació anarquista, que té un important representant
en Felip Cortiella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La influència del naturalisme</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Felip Cortiella </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1871-1937)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A través de les societats àcrates,
Felip Cortiella intentà crear una infraestructura teatral al servei de les
classes populars. Entre totes les seves empreses destaca l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Agrupació Avenir</i>, que féu una tasca important, amb res`so entre el
públic obrer. Les seves activitats se centralitzen en una informació dels nous
autors –bàsicament d’Ibsen-, en una producció pròpia i en una tasca de teòric i
de direcció teatral. Per a ell el teatre és un mitjà d’apostolat,, una
possibilitat artística d’expressar les seves idees sobre un projecte llibertari
de societat. Rebutja el teatre com a distracció i considera el dramaturg com a
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">un gran apòstol de la humanitat</i>”
–per dir-ho amb paraules seves. Com es pot suposar, els seus herois són
personatges de comportament íntegre i honest que tractaran d’imposar la moral
àcrata per la força de la seva exemplaritat. Pel que fa al sentit proselitista
de la seva obra, és evident que va més lluny que Ibsen. D’entre la seva
producció destaquen obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
artistes de la vida </i>(1898), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dolora </i>(1903),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El morenet </i>(1904) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La brava joventut </i>(1933), on ataca el
lerrouxisme com a maniobra de la dreta per tal de dividir la classe obrera fent
anticatalanisme: l’acràcia, projecte universalista, passa, per a Cortiella, per
l’arrelament, és a dir, per la catalanitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La influència del naturalisme i,
particularment, el ressò de l’obra d’Ibsen no es manifestà de manera única en
aquesta via política i partidista. L’interès naturalista per la realitat
complexa de l’home va nodrir la producció d’autors destacats com Ignasi
Iglésias, Josep Pous i Pagès i Joan Puig i Ferreter. Val a dir que l’interès
per aquest teatre e mantingué a Catalunya més enllà dels límits cronològics del
Modernisme, coexistint en les cartelleres teatrals amb els corrents dramàtics
posteriors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Altres autors, amb una dedicació més
completa a l’estètica simbolista, tingueren també obres d’un caire naturalista.
Així, Santiago Rusiñol amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’heroi </i>(1903),
Adrià Gual amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els pobres menestrals </i>(1908)
i Apel·les Mestres amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’estiuet de Sant
Martí </i>(1912). L’afany naturalista de reflectir la realitat amb tota la seva
cruesa donà peu a algunes obres amb escenaris exòtics i de marginació social.
Aquest interès, que va ser d’inventari per als costumistes del XIX –com en
l’obra d’Emili Vilanova-, és en el cas de Juli Vallmitjana (Barcelona
1873-1937) una fascinació per un tipus d’existència allunyat dels
convencionalismes socials. Així, reflecteix el món dels gitanos a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els zin-calòs </i>(1911) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La gitana verge </i>(1912) i el dels baixos
fons a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els jambus </i>(1912) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Tarregada </i>(1912). A part de l’ús
original d’una parla especialíssima que s’adiu amb l’ambient de les seves
obres. Vallmitjana estava relacionat amb el grup de pintors modernistes de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Colla del Safrà </i>–Mir, Canals i,
sobretot, Nonell. Relació que es fa palesa en la tonalitat ambiental de les
seves peces teatrals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ignasi Iglesias </span></b><span style="font-family: Arial;">(Sant Andreu de Palomar, 1871 – Barcelona, 1928)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La voluntat de connectar amb les
classes populars defineix tant l’obra com la trajectòria humana d’Ignasi
Iglésias. Menyspreat per alguns sectors del Noucentisme, aconseguí un ressò i
una pervivència entre el món obrer. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Integrat en la vida dels
treballadors del seu barri de Sant Andreu, Iglésias formalitzarà una producció
teatral important. La lectura d’Ibsen, sobretot –com també d ela primera època
de Gerhart Hauptmann- serà l’esperó que donarà peu a la seva obra, que es
caracteritzarà, ja des dels inicis per la confecció de drames severs, d’ambient
proletari i amb una intencionalitat reivindicativa. Però Ibsen serà solament un
punt de referència, perquè la producció d’Iglésias es realitza en uns
paràmetres molt allunyats dels de l’autor escandinau.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En algunes de les seves obres més
destacades, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cor del poble </i>(1902),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fructidor </i>(1897) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els vells </i>(1903), el món obrer és
tractat des de dos vessants: en primer lloc, en fa l’apologia; i, en segon,
tracta els problemes propis dels humils; com en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els vells, </i>per exemple, on posa en escena la problemàtica dels
homes d’edat sense feina i de la dificultat per trobar-ne. Ara bé, malgrat tot,
la crítica social que sura d’aquestes obres no deixa de ser individual. La
justícia no és qüestió d’estructures, sinó de bondat del poderós envers els
seus subordinats. Si aquest mecanisme funciona es produeix la felicitat
col·lectiva. Evidentment, Iglésias no era revolucionari. En un moment
d’intenses lluites socials, el sentimentalisme obrerista no resultava gaire
convincent. Els pobres van ésser els seus personatges i, sens dubte, trasllueix
les seves problemàtiques. Però tot resta en un pla excessivament idealista. Hom
ha dit d’Iglésias que amb raó fou anomenat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
poeta dels humils</i>”, però mai no pogué ésser el poeta del proletariat. Ni la
consciència de classe, ni la consciència revolucionària existí per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Iglésias. És cert que sovint la nota
reivindicativa arriba a esdevenir pamflet, però la capacitat dramàtica
d’aquestes situacions és aigualida per l’anècdota melodramàtica. El gruix del
seu teatre es basteix a partir d’uns plantejaments més aviat morals. La llar
obrera i el món obrer són el lloc ideal –i també idealitzat- de la plenitud
vital; un món senzill, de satisfaccions petites i quotidianes, ample i
solidari, envoltat, però, d’infinits perills que atempten incessantment contra
la seva harmonia. Obres en aquesta línia seran també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’escorçó </i>[sic] (1893), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Foc
follet </i>(1899), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les garses </i>(1905).
Com a conseqüència de la implantació cultural dels noucentistes, els quals tot
i no acceptar-lo mai el toleraren amb certa ironia. Iglésias se sentí desplaçat
i el seu teatre experimentà un gir sota la influència de la nova generació. Dóna
entrada a elements burgesos –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La llar
apagada </i>(1926)- i expressa la seva preocupació per l’estructura familiar
–la qual considera vèrtex de la societat – i pel tema de la paternitat, vist
principalment des de l’angle femení, com en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fal·lera de l’amor </i>(1921).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, Ignasi Iglésias no
renuncià mai a la crítica social, com ho demostra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan barra</i>, escrita el 1921, sobre el tema de la corrupció
administrativa a través del fosc i gris món dels funcionaris –Iglésias fou
durant dos anys regidor de l’ajuntament de Barcelona-, però que deixà inèdit,
car temia la reacció d’alguns personatges que podien sentir-se ofesos per
l’excessiva versemblança de la peça.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Puig i Ferreter </span></b><span style="font-family: Arial;">(Selva del Camp, 1882 – París, 1956)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Inicia la seva producció teatral el
1904 amb uns <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diàlegs dramàtics</i>,
complementats el 1906 amb els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diàlegs
imaginaris</i>. Ja des del primer moment, Puig es col·loca dins la línia del
teatre modernista, que trenca amb la tradició oral de la Renaixença.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1904 estrena la primera obra apta
per a l’escena: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dama alegre </i>(els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diàlegs</i>, eren, més aviat, unes
exposicions de caire ideològic i estètic) que situa Puig i Ferreter a l’avantguarda
teatral del moment. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El noi mimat </i>(1905)
va ser un fracàs i a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arrels mortes </i>(1906)
apareix ja l’intent de fusió de la problemàtica personal de la protagonista amb
la social. En aquesta mateixa línia cal situar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la bagassa </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Boires de ciutat</i>)
(1906), vinculada al teatre social d’arrel gorkiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1908 publica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aigües encantades</i>, obra plenament dins la línia dels drames d’idees
i passions que caracteritzen la primera etapa de Puig i Ferreter dramaturg, la
que va de 1904 a 1914. Representa, alhora, l’intent més reeixit en l’àmbit de
la problemàtica social i col·lectiva. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Del mateix any són <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dama enamorada</i>, que pot ser
considerada, segurament, la millor de les seves obres teatrals, i també el seu
text teòric més important. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’art
dramàtica i la vida</i>. Encara dins de la primera etapa es poden destacar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Drama d’humils </i>(1909), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La innocent</i> (1911), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El gran Aleix </i>(1912), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desamor
</i>1912) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dolça Agnès </i>(1914).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es tracta, en general, d’un teatre
de denúncia, psicològic i realista, que cerca un millorament moral de
l’espectador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Entre 1914 i 1917 el teatre de Puig
i Ferreter sofreix una crisi, que cal situar dins el context d’una crisi
general del teatre català. Puig havia volgut convertir el teatre en el seu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">modus vivendi</i>”,però no ho havia
aconseguit: les seves obres topaven amb els prejudicis de la societat burgesa
pel seu contingut. Si volia viure del teatre no podia continuar escrivint el
tipus d’obres que feia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La segona etapa del seu teatre
(1017-1924) es caracteritza per un canvi de temàtica, fruit del desig
d’adaptar-se al públic. Les dues primeres obres d’aquesta etapa –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La senyora Isabel</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Garidó i Francina</i>- es troben ambientades en el passat i centrades
en la temàtica sentimental. Teatre, doncs, d’evasió, d’acord amb els gustos de
la burgesia en un moment (1917) en què els conflictes socials s’havien
agreujat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Després intentarà l’alta comèdia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Si n’era una minyona </i>(1918), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El gran enlluernament </i>(1919) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’escola dels promesos </i>(1922), Però com
que li sap greu renunciar totalment al teatre d’idees, escriu unes comèdies
híbrides, en part d’acord amb la banalitat de la comèdia burgesa, però amb un
major aprofundiment en els personatges.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1921 escriu dues obres –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">les ales de fang </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dama d’amor feréstec- </i>que responen bàsicament als plantejaments
de la primera època. Com a cloenda de la seva activitat teatral, el 1923
estrena <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un home genial </i>on tracta la
seva pròpia problemàtica com a dramaturg, a cavall entre la submissió als
gustos del públic i la necessitat de plasmar en el teatre uns problemes i unes
idees que no s’adeien amb la producció industrial. El protagonista d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un home genial</i>, conscient del
rebaixament a què havia arribat com a dramaturg, decideix de ser fidel a si
mateix, renunciant a l’èxit per esdevenir un franctirador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hauria pogut existir, potser, una
tercera etapa de Puig i Ferreter,propera a la primera. L’intent, però, va
quedar sense realització. La dedicació de Puig al teatre, a partir d’aquest
moment, és molt episòdica i anecdòctica i no ens serveix per predir el que
hauria pogut estar una nova etapa dramàtica de l’autor, que els fets polítics
van truncar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Josep Pous i Pagès </span></b><span style="font-family: Arial;">(Figueres, 1873- Barcelona, 1952)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Pous i Pagès té una producció
teatral molt pròxima, en certa manera, al costumisme de Pin i Soler, tot i que
entre l’uni l’altre hi hagi una generació de distància.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra de Pous i Pagès es
caracteritza per una construcció coherent i ben lligada, els personatges no
cauen mai en el verbalisme propi d’altres autors més típicament costumistes, i
és escrit amb gust idiomàtic i estètic, sense gaires estridències
transcendentals o sentimentals. El seu teatre és intel·ligent, amb uns recursos
primmiradament triats, fruit d ela reflexió però també d’un apassionament
encara neoromàntic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’endemà
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bodes </i>(1904), una de les seves
obres més reeixides, és un drama rural amb ressonàncies de l’obra de Víctor
Català: hi apareixen els temes de l’avarícia, l’egoisme i l’amor apassionat i
rude dels muntanyencs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A l’obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Senyora àvia vol marit </i>(1912) queda reflectit el drama de la
joventut perduda: una vella dama cerca inútilment el mirall que li podria
retornar la joventut enyorada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan Bonhome</i> (1912), Pous assaja<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>un estil de teatre molieresc: un personatge popular intenta defugir la
mediocritat a través de la carrea política.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sintetitzant, diguem que Pous i
Pagès va fer proves en tots els estils teatrals: els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drames rurals </i>–citem també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rei
i Senyor</i>, de 1918-, peces curtes de tema intranscendent, i fins i tot el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drama històric</i>, com és el cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Damià Rocabruna, el bandoler </i>(1917),
escenificació de la vida llegendària de Perot “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">lo lladre</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any 1930 estrenà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vivim a les palpentes</i> on, sota la
metàfora d’un pare i una filla desavinguts podem entreveure el problema polític
que al cap de pocs anys havia de descabdellar-se realment i tràgica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La influència simbolista</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">L’estètica simbolista tingué un ample ressò a
Catalunya. Maurice Maeterlinck, autor representatiu d’aquest corrent, deixà una
important empremta en moltes obres modernistes. Però deixant de banda la
influència textual, és de destacar la innovació tècnica teatral que el
simbolisme comportava. Efectivament, s’eixamplaren les solucions escèniques amb
la clara intenció de servir la presentació de l’obra. Hom havia de crear una
atmosfera, un ambient suggestiu que centrés l’atenció de l’espectador. Per
tant,la llum, la interpretació, l’escenografia..., havien de ser elements
curosament elaborats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com dèiem, Maurice Maeterlinck és el
gran autor simbolista que proporciona una sèrie d’obres importants que els
directors escènics recrearan damunt les taules teatrals. Però el teòric
d’aquesta visió complexa i elaborada de l’espectacle teatral és Wagner. La seva
concepció del drama musical i les seves escenificacions no solament feien
trontollar els esquemes musicals, sinó també els teatrals. Si per una banda
l’obra wagneriana permetia de crear-se, més que mai, la il·lusió d’un art total
on convergien diferents expressions artístiques –música, pintura, poesia,
drama...-, també nodria alhora la recerca d’un teatre popular i nacionalista
basat en el llegendari autòcton.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A Catalunya tot aquest devessall de
teories escèniques va tenir un reflex, bàsicament, en les obres teatrals de
Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fada</i>, de Jaume Massó i Torrents; en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nausica</i>,
de Joan Maragall i, sobretot, en Adrià Gual.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El cas de Santiago Rusiñol pot
resultar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>paradigmàtic pel que fa al
contingut de la influència simbolista a Catalunya. Precisament en una de les
Festes Modernistes teatrals de Sitges es presentà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La intrusa</i>, una de les obres més significatives de Maeterlinck.
L’obra de Rusiñol recull més aviat un contingut ideològic i de reivindicació
del paper de l’artista en una societat “fenícia”,ocupada solament en afers
materials. Aplega en la seva producció teatral l’atmosfera i els recursos
simbolistes, però dóna aquest èmfasi reivindicatiu que assenyalàvem. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’alegria que passa </i>(1898) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cigales i formigues </i>(1901) ens presenten
la sacralització de la vida artística com a recurs enfront d’una societat que
nega el paper de l’art. Aquesta actitud particular de Rusiñol –i en molts casos
general al Modernisme- evolucionarà amb el temps. Efectivament, Rusiñol
planteja de nou el tema de les relacions artista-societat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El místic </i>(1903), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La mare </i>(1907), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca del
senyor Esteve </i>(1917). La seva tesi és que l’artista no pot ser
autosuficient: la feina rutinària dels homes grisos permet la supervivència de
l’art: Ara, doncs, Rusiñol valora el que abans havia blasmat. Més endavant a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La casa de l’art </i>(1918) encara accentua
més la inversió de l’escala de valors que havia defensat durant la seva
joventut: no és ja l’art el que és considerat com a valor primordial, sinó que
se’l presenta com a vinculat, supeditat a la vida material. Segurament cal
entendre aquest canvi de Rusiñol en funció del pas del Modernisme al
Noucentisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En altre autors modernistes la
influència simbolista es manifestarà en un intent de resposta ales directrius
wagnerianes, que assenyalàvem. Així, amb l’ajut d’alguns músics –sobretot Enric
Morera i Enric Granados-, Apel·les Mestres donarà a l’escena, entre la seva
ingent producció, alguns drames musicals com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gaziel </i>(1891), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rosons </i>(1901),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Picarol </i>(1901)... També realitzà
obres de caire estrictament simbolista, on va escenificar un món fantàstic de
fades, gnoms, follets i silfs: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Liliana </i>(1911),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La rondalla de l’amor</i> (1910),
contrastant amb peces d’estricte ambient naturalista –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Niu d’aligues</i> (1917)-, on podem apreciar la complexitat expressiva
d’aquest autor, que defensà el seu ideari artístic en obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gaziel </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sense cor </i>(1909). Precisament en aquesta darrera obra féu un
atac al noucentisme a través de la figura del Pierrot de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Commedia dell’Arte</i>. Jaume Massó presentà
a les Festes Modernistes de Sitges <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fada </i>(1893), que fou considerada model del nou gènere dramàtico-musical.
Joan Maragall va fer, inspirat en Goethe, una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nausica –</i>estrenada pòstumament el 1912- de gran qualitat literària,
però mancada de teatralitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Adrià Gual </span></b><span style="font-family: Arial;">Barcelona, 1872-1943)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquella triple vocació que indicàvem
en l’actitud de Felip Cortiella: la de teòric,la d’autor i la de director
escènic, es manifesta en Adrià Gual de manera transcendental per al panorama
del teatre modernista. Adrià Gual va propugnar una renovació de l’escena
catalana que permetés posar-la a l’altura de els diferents dramatúrgies
europees. Aquest objectiu l’intentà de portar a terme sota les diverses
estructures polítiques que s’esdevindrien a Catalunya des del Modernisme a la
guerra civil. Això li va comportar problemes d’abast polític que mai no pogué
superar. Per opció personal col·laborà amb la Mancomunitat i, alhora, amb la
Dictadura de Primo de Rivera. No és d’estranyar que, arribada la República<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Generalitat, la seva presència comencés a
fondre’s fins a situar-se en el més pur ostracisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Nodrit de les innovacions teatrals d
ees acaballes del segle XIX, Adrià Gual va fundar el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Íntim </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 1898. Aquell
plataforma li havia de permetre de posar en pràctica les noves estètiques
dramàtiques. Presentà obres seves, d’Ibsen, de Maeterlinck, Hauptmann, Goethe,
D’Annunzio, Rusiñol... Aquestes representacions foren titllades
d’elitistes,però val a dir que durant llarg temps el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Íntim</i> va ser dels únics centres teatrals de Barcelona amb
una programació coherent, d’acord amb el que era representat arreu.
Posteriorment la seva tasca de direcció escènica es va expressar a través dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espectacles-Audicions Graner </i>i
d’empreses de caire oficialista, com les que emprengué a través del seu
mestratge a l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola Catalana d’Art
Dramàtic </i>(1913), sota els auspicis de la Diputació de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Adrià Gual féu també una important
tasca d’especulació teòrico-teatral. Ell fou qui raonà la incorporació de
l’estètica simbolista ala dramatúrgia catalana. A partir de les teories de
Wagner i Maeterlinck explicità les possibilitats escèniques d’un teatre popular
basat en les llegendes i mites autòctons. Ell mateix dugué a terme algunes
obres exemplificadores d’aquesta via: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Blancaflor
</i>(1899), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La presó de Lleida... </i>Volia
emprendre un procés de reconeixement, d’identificació nacional en la història i
en la tradició cultural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva obra teatral es manté
relacionada amb les dues estètiques imperants. Així: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nocturn, Andante morat </i>(1896) –un intent de teatre total-, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Silenci </i>(1898), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’emigrant </i>(1901) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">i </i>Blancaflor
mateix són obres de tendència simbolista; mentre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Misteri de dolor </i>(1904), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
fi de Tomàs Reynald </i>(1905) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
pobres menestrals </i>(1908) traeixen una adscripció al drama naturalista. Tot
i així, a nivell personal es troba més a prop del simbolisme i de l’art per
l’art. No té ideals redemptoristes com Felip Cortiella. Ben al contrari, Adrià
Gual solament vol esdevenir un bon professional del teatre, amb una tasca
callada i eficient, lluitant per la renovació del teatre català. En aquest
sentit, la seva feina és admirable i bàsica en la trajectòria de l’escena
catalana del Modernisme a la guerra civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">2. L’alta comèdia / comèdia burgesa</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La desaparició progressiva del
Modernisme a mesura que el Noucentisme s’imposa políticament i cultural,
coincideix amb una crisi greu del teatre català (1913). La companyia del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans</i>
desapareix enmig de grans dificultats econòmiques i, fins i tot,
d’incompatibilitats entre els autors que componien el sindicat. No seria,
precisament, el moviment noucentista que revifaria el panorama teatral català.
Els noucentistes mostraren, de fet, poc interès pel teatre, molt més decantats
en la creació d’un art exquisit i en la plasmació d’una poesia lírica.
Veritablement, la Mancomunitat féu una important tasca de creació d’estructures
teatrals. Així, amb l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola Catalana
d’Art Dramàtic</i>, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Foment del teatre
Català </i>i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Museu del Teatre</i>.
Però cap d’aquests intents organitzatius va tenir un resultat positiu per a
l’estabilització del teatre català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, la situació hegemònica de
la burgesia catalana permetia que alguns autors es plantegessin la realització
d’un teatre que respongués a la visió del món i l’existència pròpia del burgès.
És llavors quan a Catalunya apareix un teatre de forta empremta francesa, que
s’havia erigit com a model dramàtic de la burgesia: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">la pièce bien faite </i>–la peça ben feta. Fugint de la tradició
realista –que veiem recollida en el Modernisme-, la classe burgesa francesa
sorgida de la Monarquia de juliol (1830), mantindrà un tipus de teatre nodrit
de cops d’efecte, de trames complicades i d’evident desenllaç feliç i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">moral. </i>Tot això realitzat amb una
perfecció tècnica destacable. Quasi sempre els conflictes plantejats són els
propis de la burgesia ciutadana a nivell familiar. Però el planteig és amable,
culte civilitzat, amb un cert to esnob. Es treuen a escena una sèrie de
personatges que insinuen els seus problemes, però que mai no els afronten fins
a la fi. Sempre apareix un providencialisme diplomàtic que soluciona
l’entrellat. Els protagonistes gaudeixen generalment d’una alta situació
econòmica i són admirats per la fortuna aconseguida. L’heroi és el burgès.
L’artista és entrevist com un personatge negatiu i pertorbador de la bassa
d’oli on es desenvolupa la vida burgesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El teatre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Carles Soldevila </i>(Barcelona, 1892- 1967) reuneix molts dels
elements assenyalats. Una de les seves obres més significatives, amb el títol
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Civilitzats tanmateix </i>(1921)
explica aquesta atmosfera que es respira en l’alta comèdia. En aquesta obra, un
conflicte de triangle amorós se soluciona mitjançant un diplomàtic acord <i style="mso-bidi-font-style: normal;">civilitzat</i> que permet estabilitzar la
situació. Potser la peça més important de la seva producció sigui, però, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bola de neu </i>(1927).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cap a finals de la dècada dels vint
es produeix, però, un fenomen curiós. L’estructura de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">peça ben feta </i>es va farcint d’elements crítics, que des de dins fan
trontollar tot el muntatge ideològic que aquestes obres comporten. S’endevina
la crisi creixent de la burgesia a mesura que els esdeveniments històrics s’acceleren.
Un ordre social estava a punt d’ésser substituït per la nova legalitat
republicana (1931). Autors com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Josep
Maria Millàs-Raurell </i>(Barcelona, 1896-1971) amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La llotja </i>(1928) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Xandí </i>1930),
comencen a expressar la crisi d’una classe social que creia veure ben assentats
els seus interessos polítics, socials i econòmics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joan
Oliver </i>(Sabadell, 1899-1987) és, tanmateix, l’autor que millor traduirà
aquesta crisi social. Amb uns mitjans mínims d’expressió reduirà i
ridiculitzarà la moral d’una classe –la burgesa- en aparent procés de
descomposició. En efecte, les obres de Joan Oliver de la preguerra es
caracteritzen per l’expressió d’una realitat asèptica i sovint descarada. Les
tres obres més importants seves: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cataclisme
</i>(1935) –que redactada de nou ha pres el nom d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El papà de Romeu i Julieta-</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Allò
que tal vegada s’esdevingué </i>(1936) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cambrera
nova </i>(1937) són una clara mostra de les intencions de Joan Oliver. Les tres
se centren en una dissecció de les relacions familiars en el si de la burgesia
i als seus diferents nivells: matrimonials, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">extra-matrimonials</i>” i paterno-filials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, Feliu Formosa ha pogut indicar
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Allò que tal vegada s’esdevingué </i>expressa
alhora que la destrucció d’un concepte primari del concepte religiós, una burla
sana que qüestiona una societat jerarquitzada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">3. Un cas a part: Josep Maria de
Sagarra </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1894-1961)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Maria de Sagarra, aristòcrata
de naixement i de convenciment, és un dels autors dramàtics catalans del segle
XX que més influència va assolir damunt tot l’ampli espectre de la societat
catalana de la primera meitat de segle.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Bé que pertany a la generació dels
noucentistes, Sagarra constitueix,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
la seva escriptura, un cas a part. Com en el cas de Josep Pla, Sagarra
reacciona contra la posició estètica de la burgesia filo-noucentista, i ho fa
des d’una perspectiva aristocràtica: l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">anacronisme</i>
de la seva posició social el maté al marge de les formes literàries més
preuades pels noucentistes Eugeni d’Ors, Josep Carner o Carles Riba. Certs
elements de la seva obra, com la visió maragalliana de la naturalesa (per altra
banda, i amb un altre estil, Pla és també un excel·lent cronista de la natura),
fan pensar més aviat en les arrels modernistes de l’obra de Sagarra. Encara que
tingués, com els noucentistes, una predilecció pel classicisme i les formes
poètiques ben acabades –en són prova les seves traduccions de Dante i
Shakespeare-, i encara que el seu llenguatge fos d’una riquesa superior a la de
tots els noucentistes, a excepció de Carner, Sagarra tenia, personalment, quelcom
de molt pròxim a l’esperit individualista<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i independent dels modernistes dedicats al teatre, com ara Rusiñol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Josep Maria de Sagarra fou un
dramaturg de gran popularitat. La seva ascendència va fer que estigués més a la
vora dels costums del poble que de la burgesia, a qui, en certa manera, Sagarra
observava com una competència en l’àmbit de la direcció cultural de Catalunya.
Com ja havia succeït en el cas de Guimerà, qui més aplaudí les seves peces de
teatre foren les classes populars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el seu teatre es podrien
distingir cinc etapes. En una primera etapa, a partir de 1918, que inclouria
obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El matrimoni secret </i>(1922)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rambla de les floristes </i>(1935),
dominen els temes d’una herència costumista pròpia del teatre vuitcentista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En una segona època, també de
pre-guerra, Sagarra es lliurarà al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drama
poètic</i>, complicat d’argumentació i molt ric des d’un punt de vista
lingüístic. Correspondrien a aquesta època obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El foc de les ginesteres </i>(1920), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marçal Prior </i>(1926) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hostal
de la Glòria </i>(1931). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Cafè de la
Marina </i>(1933) consolida una línia, ja segura i afermada, de la creació
dramatúrgica. Tot i que es complica la situació política, Sagarra continua
estrenant amb regularitat. Però, poc després d’iniciada la guerra civil, Josep
Maria de Sagarra s’allunya de les hostilitats, per evitar-se de prendre una
postura. Emprèn un llarg viatge per l’Índia i el Pacífic, fins a la Polinèsia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Acabada la guerra, Sagarra es va
veure obligat a interrompre per un temps la seva activitat dramàtica, i quan la
reprengué l’any 1946 es cregué obligat a abandonar l’expressió i els continguts
propis de les primeres etapes esmentades. Semblant-li que havia d’abandonar
l’esquematisme i el popularisme pels quals s’havia deixat endur, amb èxit,
abans de la guerra, Sagarra començà el seu període de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dramaturg prosista</i>, potser el més valuós de la seva obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant aquesta tercera etapa,
Sagarra va escriure les quatre obres sovint considerades com el millor del seu
teatre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El prestigi dels morts </i>(1946),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fortuna de Sílvia </i>(1947), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Galatea </i>(1948)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ocells i llops </i>(1948).
Tanmateix, el públic addicte que havia tingut abans de la guerra l’abandonà en
trobar massa intel·lectualitzat i idealista el seu teatre d’aquesta etapa, i
Sagarra “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">considerant que pel nou camí, si
aconseguia l’assentiment d’una minoria selecta, a fi de comptes m’hi feia més
savi que ric</i>”, tornà al teatre popularista d’abans de la guerra. Així, a
partir de 1949 recuperà les velles formes plenes d’èxit, amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu i el foraster </i>(1949) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les vinyes del Priorat </i>(1950), i aquesta
pot ésser considerada la seva quarta etapa en el seu teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En un cinquè i darrer període
(1952-1957), Sagarra tornaria a un teatre clàssic, anomenat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de tesi” </i>, en prosa, i ple de
complicacions temàtiques de tipus ètic i religiós. Un exemple conegut d’aquesta
darrera etapa del nostre dramaturg és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
ferida lluminosa </i>(1954). De totes maneres, l’artificiositat dels
plantejaments i les figures emprades per Sagarra, van fer que tampoc aquest
darrer període fos gaire ple d’èxits per a l’autor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En termes generals, cal assenyalar
la influència del gran teatre clàssic en l’obra dramàtica de Sagarra: l’obra de
Shakespeare, Molière o Goldoni, barrejada amb la influència del teatre del
siscents castellà (Moreto, Rojas) són sempre presents en el seu teatre. Un
teatre que, tret del període 1946-1949, ami no arribà a assolir un to de
veritable modernitat. Però Sagarra, amb una empremta realista i barrejant
elements típicament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">anacrònics</i> amb
altres de més o menys pròxims a la sensibilitat popular del seu temps,
aconseguí viure còmodament gràcies als seus espectadors i a les seves rendes
familiars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, com Pla ha assenyalat a
la sèrie <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homenots</i>, Sagarra, atesa la
seva vinculació amb l’aristocràcia, mai no va arribar a reflectir exactament la
situació concreta de la classe obrera catalana del seu moment: una distància
evasiva i un plantejament inevitablement idealista del problema el mantingueren
sempre, de fet, separat de la quotidianitat de la vida catalana del seu temps.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’èxit obtingut per la seva obra en
els moments més reeixidament popularistes s’hauria d’atribuir, doncs, a la
intel·ligència estratègica de Sagarra, que va saber donar a les seves obres un
to prou sentimental i, sobretot, una estructura prou intrigant com per atraure
l’atenció dels espectadors amants de la fantasia, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">enjòlit </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>situacional i els
finals harmoniosos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Paradoxalment, Josep Maria de
Sagarra contribuí de manera transcendental a la creació d’una producció
dramàtica inequívocament catalana, que permeté al públic popular de connectar
amb la pròpia mitologia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">4. El popularisme teatral</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">En aquesta època que va del Modernisme a la guerra
civil es conrea un teatre festiu, poc exigent, per a un públic fidel,
localitzat en el Paral·lel barceloní. Una nombrosa assistència popular permetia
la supervivència i desenvolupament d’aquest teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és precisament un gènere dramàtic
el que nodreix aqueta escena popular barcelonina. Hi podríem encabir la comèdia
costumista basada en una història nostàlgica d’una Barcelona ja desapareguda,
sovint idealitzada. Autors com Josep Amich i Bert –més conegut com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amichatis</i>- i Gastó A. Màntua
aconsegueixen una gran popularitat amb obres, realitzades conjuntament. Per la
seva banda, Gastó A. Màntua féu una peça tan popular com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El milionari del Putxet </i>(927). Salvador Bonavia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">– La Puntaire </i>(1927)- i Alfons Roure –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La reina del mercat </i>(1927)-, són també
autors d’aquesta línia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Alhora entrarien dins d’aquestes
representacions del Paral·lel una sèrie de peces d’un caire vodevilesc i,
sovint, eròtic. Josep Santpere, actor ben popular, representà amb freqüència
aquest tipus de teatre. Joaquim Montero i el mateix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amichatis </i>li proporcionaren moltes obres. Destaquem <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les temptacions de Sant Pere </i>(1923).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">5. De la Generalitat a la guerra civil</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan la Generalitat va començar a
portar endavant la seva política cultural, no oblidà l’atenció vers el teatre.
Així, de l’any 1931 al 1936 es convocà anualment un concurs per subvencionar
una temporada de teatre català. Alhora, del 1932 al 1938 es concedí el “Premi
Ignasi Iglésias”, i es renovà el patronat de la Institució del Teatre –el que
avui és l’Institut del Teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant els anys de la República va
conrear-se amb més intensitat un teatre de clara empremta democràtica i
nacionalista. Amb un cert barroerisme formal, aquestes obres es feien ressò de
les aspiracions de la classe treballadora. Era un teatre representat en ateneus
i cooperatives obreres, que quasi mai no va arribar al circuit comercial.
Víctor Mora té algunes peces en aquesta línia. L’any 1926 ja havia fet la
famosa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cançó d’amor i de guerra. </i>De
l’any 1930 són <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La legió d’honor </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La revolta</i>. Josep Burgas és exponent
d’un teatre nacionalista, amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
esclaus de la terra</i> (1933).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quan esclata la guerra civil, el
panorama teatral queda, paradoxalment potenciat. Les activitats es
multipliquen. Per una banda la Generalitat aplica un pla docent a la Institució
del Teatre d’acord amb les noves orientacions pedagògiques. Es crea l’any 1936
el Comissariat d’Espectacle de Catalunya i s’invita a venir el director
antifeixista alemany Erwin Piscator. La nacionalització del Liceu (que passa a
anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya) i del Poliorama (que esdevé el Teatre
Català de la Comèdia) esdevinguda el 1936, significà una fita transcendental en
la recerca d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">normalització </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del panorama teatral català. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però ni els repertoris que
s’estrenen, ni les obres que tenen com a tema el clima revolucionari i bèl·lic
dels anys de la guerra no arriben en molts casos a l’altura de els circumstàncies.
En els teatres es continuen representant les obres convencionals de sempre. I
en l’àmbit de la creació destaquen especialment les aportacions de Ramon
Vinyes, sobretot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comiats a trenc de
l’alba </i>(1938). Aquest autor havia ja fet algunes obres de caràcter
expressionista com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Racó de xiprers </i>(1927)
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Peter’s bar</i> (1929). En l’àmbit
teòric assenyalà la significació de Bertolt Brecht, molt abans que aquets
dramaturg comencés a ser tingut en compte a casa nostra. Una peça important pel
seu contingut crític de la trajectòria de la revolució popular seria <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La fam </i>1938) de Joan Oliver, estrenada
el 15 de juny de 1938 a l’ex-Poliorama. L’obra obtenia l’any 1938 el premi “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Teatre Català de la Comèdia</i>” i venia a
donar una proposta dramàtica sobre la situació històrica creada per la II
República i el procés revolucionari encetat el 1936. L’anàlisi de la
problemàtica, que comportava l’aplicació del socialisme, fa de la peça de Joan
Oliver una fita significativa de la història del teatre català revolucionari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Malauradament, moltes de les
activitats empreses no arribaren a materialitzar-se en un senti positiu, tant
per culpa de les disputes sindicals com per la mateixa marxa negativa de la
guerra. Al llarg del període 1936-1938 no deixà de produir-se una lluita aferrissada
per part de les dues sindicals importants (CNT i UGT) per aconseguir de dominar
el panorama teatral. De bell antuvi la CNT, a través del Comitè Econòmic del
Teatre, va fer valer la seva influència tant en l’àmbit creatiu com en el
pròpiament industrial del teatre. Així aquesta consideració bàsicament
industrial del fet teatral provocà la continuïtat d’una sèrie de repertoris
tradicionals –vigent ja en èpoques anteriors. No deixa de ser important,però,
tot el treball fet amb la implantació del sistema col·lectivista en l’àmbit
teatral. Tot i així cal remarcar que resta en segon lloc la necessitat de fer
un teatre d’acord ambles circumstàncies històriques. Durant l’any 1938 sembla
que la Generalitat, amb l’ajut de les dues centrals sindicals esmentades
(vençudes ja les disputes), pot iniciar una veritable trajectòria de teatre
nacional. Tanmateix, l’acabament de la conflagració tancà radicalment aquesta
possibilitat de futur per al teatre català.</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Font<i>: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES
DIES</i>. pp. 409 - 427 Antoni, Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi, Tayadella,
Antònia. (Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona,
1980</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-47026891461761490172014-12-04T11:25:00.001+01:002014-12-04T11:25:31.206+01:00JOAN MARAGALL I LA POESIA EN EL PERÍODE MODERNISTA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1028"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">JOAN MARAGALL I LA POESIA </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;">EN EL PERÍODE MODERNISTA</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">No
entre set – entre tres, entre dos només que fossin, se m’hauria acudit tot
d’una el nom de Joan Maragall com un dels més representatius en la vida
catalana d’aquest mig Nou-cents. Barceloní nascut en un vell carrer obac,
visqué la seva maduresa entre els jardins clars, quiets, tan graciosament
carrinclons de Sant Gervasi; fou fill de fabricant i artista, advocat que no
exercí, redactor del “</span></i><span style="font-family: Arial;">Brusi”<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> sense compartir ben bé les idees del diari,
membre d’acadèmies gens disposat a deixar-se encotillar per cap purisme, Mestre
en Gai Saber i tanmateix gran poeta; </i>(...)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> però ens fa somriure amb melangia que els dirigents de la política
catalana l’haguessin mai pogut creure un home en qui els sentiments decidien,
d’on llur esperança que acceptaria una investidura de diputat oferta gairebé en
safata. Perquè si el seu refús prova res, és un sentit que Maragall tenia, molt
lúcid i no pas ocasional, de la realitat d’ell mateix i dels seus deures segons
ella. I la necessitat en què es veié de fer-lo ens situa dramàticament el poeta
dins la turbulència d’idees i d’accions enmig de les quals visqué i desenvolupà
la seva personalitat.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i>Carles
Riba: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obres Completes, </i>II, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaigs crítics. </i>Clàssics Catalans del
segle </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>XX.
Ed. 62, Barcelona, 1967, p. 538</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-tab-count: 6;"> </span>I</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el panorama general de la poesia
modernista, sobresurt, d’una manera especial, la figura de Joan Maragall, tot i
que no tots els aspectes de la seva obra i de la seva personalitat pugui n ser
considerats modernistes. La resta de la poesia modernista és de menor qualitat
i de menor interès. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es poden distingir una sèrie
d’aspectes o grups: en primer lloc, poetes com Francesc Pujols, Josep Pijoan,
Salvador Albert, Joan Maria Guasch, Joan Llongueras o Josep Lleonart que
continuen, en certa manera, la teoria maragalliana de la “paraula viva” (vegeu
Maragall, en aquest capítol) i que es caracteritzen, com ha assenyalat Joan
Fuster, per una sèrie de trets no precisament homogenis, com ara el goig del
paisatge, la forma descurada, la pràctica de l’espontaneïtat i la filiació
goethiana. En segon lloc, hi hauria una línia de poesia que segueix els
pressupòsits parnassians i simbolistes, amb autors com Jeroni Zanné i Xavier
Viura. Portant més enllà la línia simbolista, caldria parlar del cas de Rafael
Nogueras Oller, com el primer poeta català que fa cal·ligrames al segle XX, al
seu llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les Tenebroses</i>. Un cas a
part i excepcional és de l’Apel·les Mestres, autor que partint dels postulats
estètico-ideològics dela Restauració, s’incorpora al Modernisme –n aquest
sentit cal destacar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lil·liana </i>(1907)
–i evoluciona més tard cap a uns pressupòsits diferents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cronològicament contemporània a la
poesia modernista pel que fa al seu inici aproximat, caldrà parlar de l’Escola
Mallorquina, amb autors com mossèn Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels
Sants Oliver i Gabriel Alomar, que, tot i que presenta uns clars lligams amb el
Modernisme, i també amb el Noucentisme, cal analitzar com un cas a part, ateses
les seves característiques pròpies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Jeroni Zanné </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1873 – Buenos Aires, 1934)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’activitat literària de Jeroni
Zanné es desenvolupà en l’àmbit de la poesia i de la narrativa. Fou també un
crític destacat d ela revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joventut </i>i
contribuí eficaçment a la introducció de Wagner i Goethe a Catalunya, fruit del
seu interès per la cultura europea que el duria a interessar-se també per
autors de la cultura llatina com Horaci.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Format en la lírica parnassiana, fou
l’introductor més qualificat del projecte d’Herèdia. La seva poesia representa
una de les propostes més sòlides dirigida a condensar dins els marges de les
estructures composicionals un món líric fins aleshores devastador de límits i
de normes. En aquest sentit, el seu llibre més característic és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Imatges i melodies </i>(1906).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les seves narracions denoten una
pregona influència d’autors com ara Manzoni i D’Annunzio, així com del
pre-rafaelisme anglès, i es ressenten sovint d’un decadentisme tòpic i sovint
poc àgil, encara que gens desproveït d’interès. Hom pot apreciar-ho clarament
en contes com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Blanca Maria degli Angeli</i>,
recollit a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Novel·les i poemes </i>(1912).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Apel·les Mestres </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1854 – 1936)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un cas a part és el d’Apel·les
Mestres, que reaccionà ben aviat contra la poesia de la Renaixença, en la qual,
però, s’havia iniciat. Com ha assenylat Joaquim Molas, Mestres apareix en els
anys en que el naturalisme havia entrat en crisi. Així, bona part de l’obra
d’Apel·les Mestres es troba sotmesa a interessos, tècniques i actituds
clarament naturalistes: poemes generalment gràfics on la societat de l’època és
descrita amb total voluntat d’objectivitat. De manera progressiva, però,
apareixen en l’obra de Mestres formes d’expressió i una actitud que
l’acostarien cada cop més al Modernisme, a través d’una sensibilitat desencisada
que expressa un món de procedència romàntica, més nòrdica que meridional, que
tradueix la crisi de la societat industrial de les acaballes del segle XIX.
Mestres recrearà aquest món a través de personificacions d’elements de la
natura, de fades, de gnoms, de trobadors i dones d’aigua. Un bon exemple serà
el seu poema més clarament modernista: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lil·liana</i>
(1907).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Autor de nombrosos reculls poètics –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Balades </i>(1889, 1892 i 1926), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Idil·lis </i>(1884 i 1900), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Margaridó </i>(1890), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’estiuet de Sant Martí </i>(1892)- fa un pas progressiu cap a la
dramatització de la seva obra, mitjançant el desenvolupament d un diàleg líric.
Fruit d’aquesta tasca és una important producció dramàtica on s’aprecia la
voluntat modernista d’aconseguir un art total, suma d’elements visuals,
musicals i específicament textuals i dramàtics. En Apel·les Mestres trobem una
de les personalitats més multifacètiques que va donar la fi del segle XIX. Home
obert a totes les sensacions artístiques conreà també, amb prou èxit, un dibuix
estilitzat o irònic. No arribà mai a perdre aquest afany per participar en el
coneixement i pràctica entusiasta de totes les arts. I, ja en els darrers anys
de la seva vida, va iniciar-se en la composició musical de les seves cançons
poètiques. Intenta incorporar a través de les traduccions, l’obra de Heine –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Intermezzo </i>(1925)-, la cançó popular
d’altres països i la poesia xinesa –iniciant una reiterada tradició dins la
literatura catalana, que havien de continuar Josep Carner, Marià Manent...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan Maragall i Gorina </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, 1860 – 1911)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joan Maragall va néixer en una
família de fabricants de teixits de Barcelona. Estava destinat a continuar
l’ofici familiar, però es va estimar més estudiar Dret, idiomes i dedicar-se al
conreu de la poesia. Un cop resolta favorablement una crisi econòmica familiar
esdevinguda a la seva joventut, Maragall va poder viure de renda tota la seva
vida. Casat amb Clara Noble, va tenir tretze fills. A partir d’aquest moment va
esdevenir molt freqüent una mena d’imatge patriarcal del poeta, sempre voltat
de fills. La imatge seria certa si oblidem que des de la placidesa de la seva
llar, Maragall va introduir Nietzsche a l’estat espanyol o, pel que fa a la
seva actitud cívica, va esdevenir la veu de la consciència de la seva pròpia
classe. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hom ha de distingir en l’obra de
Maragall dos vessants, l’un com a creador literari –poeta-, l’altre com a
publicista. Maragall inicià la seva col·laboració periodística el 1890 al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de Barcelona</i>, que dirigia Josep
Mañé i Flaquer. El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">brusi</i> s’havia
convertit, sota la direcció de Mañé, en l’òrgan d’expressió tradicional de la
gran burgesia barcelonina catòlica i conservadora. Els articles que Joan
Maragall va publicar al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de
Barcelona</i> durant els primers anys -1890-1896- coincidien, de fet, amb
l’etapa més radical del poeta en ple esclat del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Modernisme</i>, del qual Maragall se sentia partícep. L’any 1891 ja
havia publicat alguns poemes a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>.
En una carta al seu amic Antoni Roura, el 27 d’octubre de 1890, Maragall
comentava així la seva entrada al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Brusi:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">El
Sr. Martí va venir a proposar-me ser lo secretari particular d’en Mañé i lo seu
portaveu en la redacció del Diari. De moment la cosa no em va agradar per la
falta d’afinitat entre les meves idees i les del </span></i><span style="font-family: Arial;">Diari, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">però ben
pensat vaig trobar que en quant a tenir idees, allò que se’n diu idees, jo no
en tenia gaires i que lo mateix </i>Diari<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
no es podia assegurar que en tingués massa</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol
I, p. 1101)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Maragall adopta al llarg del darrer
decenni del segle XIX una actitud fortament crítica enfront de la classe social
a la qual pertany, tot i que se’n sentia hereu. L’escepticisme de Maragall
sobre l’opció reformista de la burgesia catalana era causat, com ha remarcat
Joan-Lluís Marfany, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">no tant per les
característiques genèriques (de la burgesia), com per les seves peculiaritats
locals i mediocritat,conservadorisme, manca de refinament</i>”. Així, Maragall
arriba a expressar:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ah!
Barcelona, Barcelona, ciutat burgesa, humida, aplanadora, ah burgesia, ah
muretons i flassades, gènero tou i de poca consistència, ah mitjania, en
riquesa, en posició, en tot, ah! Símbol de tota mitjania, tu Barcelona m’has
ben fotut!!!... I enmig de tot n’haig de donar gràcies a Déu i em resigno a
ésser barceloní amb tota la força i extensió de la paraula </span></i><span style="font-family: Arial;">(...) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que en
som, de fenicis!!!</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>Vol
I, pp. 1098-1099)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El modernisme de Joan Maragall de
1890 a 1896 es basa essencialment en el coneixement que té de la filosofia de
Nietzsche. Maragall va ser un dels primers intel·lectuals a parlar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del filòsof alemany, a l’Estat espanyol, en
un to digne i informat. Intentà l’empresa de fer assimilables als lectors del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de Barcelona</i> les doctrines
nietzscheanes. Un article on comentava l’obra de Nietzsche li va ser rebutjat
al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Brusi</i> i va haver de publicar-lo
–amb el pseudònim de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pamphilos- </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>,
l’any 1893. L’article és una presentació de la doctrina nietzscheana entesa com
una filosofia optimista i enèrgica que apareix contra el determinisme
pessimista de la democràcia moderna. La influència nietzscheana de decidida
exaltació de la vida, és present en Maragall a molts nivells: en poemes on
recull les seves impressions sobre els esdeveniments polítics de la vida
pública catalana com la Bomba del Liceu (1893), o els articles que escriuria
arran dels esdeveniments de la Setmana Tràgica el 1909: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ah, Barcelona... L’església cremada </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ciutat del perdó.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Vegem un exemple d’aquesta actitud en el poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Paternal: Tornant del Liceu en la nit del 7
de novembre de 1893:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: Arial;">Furient va esclatant l’odi per la terra,</span><span style="color: #444444; font-family: Arial;"><br />
<span style="background: white;">regalen sang les colltorçades testes,</span><br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="background: white;">i cal anâ a les festes</span><br />
<span style="background: white;">amb pit ben esforçat, com a la guerra.</span><br />
<br />
<span style="background: white;">A cada esclat mortal ― la gent trèmula es gira:</span><br />
<span style="background: white;">la crueltat que avança, ― la por que s’enretira,</span><br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="background: white;">se
van partint el món...</span><br />
<span style="background: white;">Mirant al fill que mama, ― a la mare que
sospira,</span><br />
<span style="background: white;">el pare arruga el front.</span><br />
<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="background: white;">Pro
l’infant ignocent,</span><br />
<span style="background: white;">que deixa, satisfet, la buidada mamella,</span><br />
<span style="background: white;">se mira an ell, ― se mira an ella,</span><br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="background: white;">i
riu bàrbarament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt;">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.cit., </i>vol. I, p. 90)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb
la teoria de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paraula viva, </i>Maragall
creu que la suprema missió de la poesia és expressar de manera espontània la
vida. La poesia –precisa Maragall- “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">consisteix
a dir les coses tal com ragen, quan ragen en estat de gràcia</i>”: el moment
patètic en què una pruïja interna –la vida- pugna per objectivar-se en paraula
i ho aconsegueix sense trair-se.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
teoria de la paraula viva –exposada a l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elogi
de la paraula </i>(1905), ampliada a l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elogi
de la Poesia </i>(1907) i en articles i cartes als seus amics-, és l’expressió
espontània, militant contra cert esteticisme i cosmopolitisme modernista que
podia representar la poesia de Jeroni Zanné i contra la naixent poètica
noucentista; alhora que, com ha remarcat la crítica, suposa un abandonament de
la retòrica romàntica i un retorn al subjectivisme. Vegem-ne un exemple:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">"Aquella
canal"... "Lis esteles"... "Mira"... Paraules que duen
un cant a les entranyes, perquè neixen en la palpitació rítmica de l’Univers.
Sols el poble innocent pot dir-les, i'ls poetes redir-les amb innocència més
intensa i major cant, amb llum més reveladora, perquè'l poeta és l’home més
innocent i més savi de la terra. <br />
<br />
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I
quan els poetes sàpiguen ensenyar-nos-el, aquest llenguatge sublim, i fer-nos
oblidar tot altre, després d'haver-lo oblidat ells mateixos, llavors vindrà’l
regne llur, i tots parlarem encantats per la música creadora. Tots parlarem mig
cantant amb veu sortida de la terra de cadascú, menyspreuant l'artifici de les
llengües convencionals i cadascú s'entendrà només amb qui s'hagi d'entendre;
però quan parli del fons de l'ànima amb amor, se farà entendre de tots aquells
que en encantament d'amor l'escoltin: perquè en amor succeeix això, que mig
entendre una paraula és entendre-la més que entendre-la del tot, i no hi ha
altre llenguatge universal que aquest.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol.
I, pp. 665-666)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La influència nietzscheana en l’obra
de Maragall –present també en la seva teoria de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paraula viva</i>- es va convertir en un component que reapareix en les
seves creacions més importants, des del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comte
Arnau </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cant Espiritual.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La lectura d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Comte Arnau</i>, com ha indicat Marfany, ens permet seguir
l’evolució de la poesia maragalliana, iniciada el 1891 amb la publicació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesies originals i traduccions</i>, llibre
editat per un grup d’amics en ocasió del seu casament, i continuada amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesies </i>(1895), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Visions i Cants </i>(1900), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les
Disperses </i>(1904), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Enllà </i>(1906) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Seqüències </i>(1911).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Deia Maragall a Joan Pérez-Jorba
(14-IV-1911) a propòsit del seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comte
Arnau:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Té
raó: aquesta obra s’ha anat fent en mi al compàs de la meva vida: en la seva
superficial incoherència no hiha sinó aquesta unitat fonamental: la unitat de
la meva vida que comprèn la meva ànima dels trenta anys amb la dels cinquanta.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol
I, pp. 1011-1012)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comte </i>Arnau està format per tres parts prou diferenciades que
responen a tres moments en la vida i l’obra de Maragall. Així, la primera part (1900)
és un poema d’intenció nacionalista. El que el poeta s’havia proposat era de
buscar en un mite popular la creació anònima de la col·lectivitat, segons creia
Maragall, pistes per a la comprensió i definició dels elements essencials de la
nacionalitat catalana: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">las madres del
alma catalana</i>”. Maragall no s’inspirava en la cançó tradicional, sinó en la
llegenda romàntica del comte. En l’elaboració d’una ideologia nacionalista,
duta a terme a Catalunya en la darrera dècada del segle XIX, Maragall contribuí
a crear-ne les formes emotives: el mite (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Visions</i>)
i l’himne (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cants)</i>. L’aspecte
entusiasta del mite arnaldià s’adeia ambla força ascendent d’un nacionalisme
que naixia. Tanmateix, tant com un mite col·lectiu, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Comte Arnau</i> és un mite personal. En l’individualisme egocèntric
i en l’orgullosa solitud del personatge hi ha un ressò de la concepció de
l’artista modernista en la seva relació amb la societat, l’artista solitari i
superior a les multituds. La primera part d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Comte Arnau</i> representa el punt àlgid de l’assimilació de la influència
nietzscheana per part de Maragall:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">-Fill de la terra - fill de la terra,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">comte
l'Arnau,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>ara
demana, -ara demana:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>què
no podràs?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Viure,
viure, viure sempre:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>no
voldria morir mai;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>ser
com roure que s’arrela</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>i
obre la copa en l’espai.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol.
I. p. 143)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta primera part és, alhora, una
de les obres més representatives de la primera etapa modernista. El Maragall
d’aquesta època, com altres escriptors modernistes, podia encara ser fidel a
una concepció aristocràtica de l’art i considerar-se, també, com un guia d’una
comunitat que l’intel·lectual i l’artista volien regenerar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La segona part (1906) ofereix una
visió totalment diferent del comte; Arnau és presentat com una figura tràgica i
vençuda:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mos camins, al capdavall,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>se
m’han tornat tenebrosos,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
he perdut aquell delit</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>dels
meus dies lluminosos.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>És
cert que he anat massa sol,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>ensuperbit
dels meus passos,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
que a dintre dels meus braços</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>mai ningú ha
trobat consol.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>vol.
I, p. 151)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El canvi en l’òptica de la figura
d’Arnau reflectia les inquietuds i vacil·lacions del mateix autor. El Maragall
posterior al 1900 se’ns mostra essencialment com un escriptor obsessionat pe
perill de l’heterodòxia –en matèria de religió-, molt més moderat i amb una
visió tradicionalista del catalanisme polític.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A la tercera part (1911), Maragall
torna a exaltar l’individualisme “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Basta
una noia amb la veu viva / per redimir la humanitat</i>). Un sol individu,
Arnau, assumeix una responsabilitat i una experiència morals col·lectives:
l’Arnau esdevé una figura messiànica i la redempció que ha de dur a terme és
concebuda com una empresa estrictament individual. Pot considerar-se aquest
Arnau com a contrafigura del mateix Maragall, que intentava assumir la tasca de
regenerar la societat catalana, quan, de fet, s’havia ja convertit en la
consciència moral de la seva pròpia classe. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’estímul bàsic per entendre el pas
de la segona a la tercera etapa d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Comte Arnau</i> cal buscar-lo en els orígens del Noucentisme, moviment que
intentava sotmetre l’intel·lectual a una política cultural i de partit
específiques. El que ni Maragall ni cap modernista no podia tolerar era que la
societat el desposseís del seu paper de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">guia</i>.
Per això Maragall retorna a les actituds rebels i individualistes de la primera
etapa d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Comte Arnau</i>, mostrant la
seva dissensió del dirigisme polític i cultural d ela <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lliga Regionalista</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El retorn a l’exaltació vitalista és
reflectit a d’altres poemes aplegats a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Seqüències
</i>(1911) –al qual també pertany la darrera part d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Comte Arnau -, </i>com l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oda
Nova a Barcelona </i>i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cant Espiritual</i>,
així com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nausica</i>, peça teatral em un
passatge de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Odissea</i>, d’inspiració
goethiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al primer d’aquests poemes Maragall
hi expressa el creixement d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">metròpolis
humana </i>com si fos un organisme vivent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les primeres estrofes foren escrites
abans de la Setmana Tràgica i les altres després, amb un to diferent: els fets
de la Setmana Tràgica trenquen la suavitat dels versos inicials. Maragall
manifesta en l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Oda nova a Barcelona</i>
una barreja d’amor i d’odi a Barcelona. Vegem un fragment d’aquets poema:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">-Corre
enllà, corre enllà, corre enllà, Barcelona,<br />
que ja et cal esser una altra per ésser la que deus;<br />
perquè ets alta i airosa i fas molta planta,<br />
però bé et falta encara molt més del que tens.<br />
Ets covarda, i crudel i grollera,<br />
Barcelona, però ets riallera<br />
perquè tens un bell cel al damunt;<br />
vanitosa arrauxada i traçuda:<br />
ets una menestrala pervinguda<br />
que ho fa tot per punt.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(ed.cit., vol. I, p. 176)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cant Espiritual,
</i>Maragall cristianitzà la idea goethiana i nietzscheana sobre la bellesa del
món i sobre la vida com a digna d’ésser viscuda. Donant al poema la forma
d’oració, demana a Déu que li inundi els sentits amb la seva pau per poder
fruit del goig d’aquest món, a través dels ulls. El tercer vers del poema (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">què més ens podeu dâ en una altra vida?</i>”)
expressa concisament tot el contingut del poema. Vegem, si no, aquest fragment:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Home só i és
humana ma mesura<br />
per tot quant puga creure i esperar:<br />
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,<br />
me’n fareu una culpa més enllà?<br />
Més enllà veig el cel i les estrelles,<br />
i encara allí voldria esser-hi hom:<br />
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,<br />
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,<br />
per què aclucà’ls cercant un altre com?<br />
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(ed. cit., vol. I, p. 178)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>II</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’ESCOLA
MALLORQUINA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hom ha definit l’Escola Mallorquina
com el conjunt de poetes mallorquins que produeixen la seva obra entre 1900 i
1950 aproximadament. Es tracta del primer fenomen literari específicament
mallorquí, amb unes característiques pròpies que es mantenen pràcticament sense
modificació durant tots aquests anys, mentre a la literatura catalana continental
se succeeixen diversos moviments literaris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De totes maneres, cal matisar
aquesta definició. En primer lloc, cal tenir present que l’encunyament d’aquest
terme data ja de la Renaixença –el primer teoritzador de l’Escola i el poeta
que hi posa part de les seves bases estètiques és Joan Lluís Pons i Gallarza.
En segon lloc, caldria plantejar-se si l’Escola Mallorquina està integrada
únicament per poetes. De fet, hi ha una altra accepció del terme que considera
que amb el nom d’Escola Mallorquina es designa la totalitat del conjunt
cultural escrit a Mallorca a partir de 1890 i que arriba almenys fins al
començament de la Guerra Civil. Els límits cronològics de l’Escola Mallorquina
són, doncs, una mica imprecisos, sobretot pel que fa al seu acabament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La primera generació de l’Escola
Mallorquina estaria formada, bàsicament, per Miquel Costa i Llobera, Joan
Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Maria Antònia Salvà, Miquel ferra, Llorenç
Riber. La segona, per autors com Guillem Colom, Miquel Forteza, Joan Pons i
Marquès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A les portes de la Guerra Civil,
aquestes dues generacions es troben encara en plena producció i comença ja a
dibuixar-se la generació jove. Considerant els versos publicats ala revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Nostra Terra </i>per Miquel Dolç i Marian
Villangómez es podria pensar que es tracta d’una nova generació que seguirà
fidelment els cànons de l’escola; però, al seu costat, apareix Bartomeu
Rosselló-Pòrcel i, amb ell, els primers intents de renovació de la poesia
illenca, fins llavors impermeable a qualsevol nou moviment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sense la Guerra Civil i la mort
prematura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel –que hagués pogut arribar a madurar la
seva personalitat de poeta i hagués pogut exercir la seva influència sobre les
promocions posteriors –la poesia de l’Escola Mallorquina hagués pres,
possiblement, un caire diferent. Ara bé, en el camp de la realitat,
Rosselló-Pòrcel forma part de la generació<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">perduda </i>del 36, esborrada per
la guerra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El cas és que després de la Guerra
Civil, poetes com Miquel Ferrà, Guillem Colom, Miquel Forteza i Joan Pons i
Marquès, en un esperit de fidelitat als poetes mallorquins anteriors, van
imposar a les noves generacions l’ortodòxia de l’Escola i van continuar
vinculats a la seva estètica i als seus recursos expressius. Tanmateix, a partir
de 1950 els poetes que havien de seguir el seu mestratge –Miquel Dolç, Jaume
Vidal i Alcover, Llorenç Moyà- s’anaren separant cada vegada més d’aquesta
ortodòxia. L’antologia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els poetes
insulars de la postguerra </i>(1951) feta per Manuel Sanchis i Guarner assenyala
l’aparició d’una oposició als esquemes tradicionals de l’Escola Mallorquina ja
depassada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hi ha notòries diferències entre la
poesia de Costa i Llobera, d’Alcover, d’Oliver o d’Alomar, les quals fan
difícil el seu agrupament d’una escola de característiques comunes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cal no oblidar que M. Dels Sants
Oliver o Alomar van tenir sempre molt presents els moviments literaris i
ideològics que tenien lloc a Barcelona, pel fet que hi van viure, hi van
escriure i s’hi sentien vinculats. És lògic, doncs, que aquests dos autors, que
tenen aspectes modernistes –pensem que arribaren a difícils tensions amb la
societat mallorquina del seu temps, tensions que tenen molt a veure amb
l’enfrontament entre l’intel·lectual modernista i la seva societat i que, per
altra banda, es plantejaren la qüestió del nacionalisme-, no tinguin gaire a
veure amb Costa i Llobera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Segons Joan Fuster, l’Escola
Mallorquina responia a una societat arcaica, aïllada, de base rural i de
mentalitat levítica i provinciana. De fet, però, l’intel·lectual mallorquí de
les acaballes del segle XIX no estava pas tan “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">aïllat</i>” com hom ha cregut fins ara. A part de la vinculació
concreta d’aquests autors amb Barcelona, cal tenir en compte que Barcelona va
actuar en general, de fet, com a centre consumidor i estimulador de la cultura
mallorquina. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A nivell ideològic, els membres de
l’Escola Mallorquina, liberals alguns, conservador la majoria, es caracteritzen
també per una actitud d’aquest tipus, amb les excepcions més notables de
Gabriel Alomar i Miquel dels Sant Oliver.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A nivell estètic, l’Escola
Mallorquina segueix la línia iniciada ja per Pons i Gallarza, caracteritzada
per la contenció i l’equilibri d’arrel clàssica, traduïda externament en el
rigor acadèmic de la forma, en una temàtica molt limitada, sovint paisatgística
i en un to expressiu mesurat, sense violències ni audàcies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta perfecció formal dels versos
i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha al fons de tota la seva poesia
–heretat directament de Costa i Llobera, però també els italians Carducci,
Pascoli i Leopardi, que ja els modernistes havien incorporat, en certa manera
–l’acosten en un cert sentit al Noucentisme i, sobretot, a Josep Carner, que va
defensar en moltes ocasions l’estètica classicitzant dels poetes mallorquins.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Miquel Costa i Llobera </span></b><span style="font-family: Arial;">(Pollença, 1854 – Ciutat de Mallorca, 1922)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=79965" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target=""_blank""></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els principis de Costa i Llobera com
a poeta foren essencialment romàntics, inserits plenament en el context
d’aquest ampli conjunt anomenat Renaixença. De Costa i Llobera s’ha dit,
nogensmenys, que liquidà la poesia de la Renaixença. El fet és cert si tenim en
compte la seva evolució vers fórmules i solucions del tot clàssiques. En
efecte, el seu estat clerical, així com els anys que passà a Romà, el posaren
en contacte intel·lectual i alhora vital amb el món llatí, en l’admiració del
qual no hi deixà d’haver-hi mai una nostàlgia continguda. Del coneixement dels
clàssics en féu derivar, més que una poètica, una voluntat reglada,orientada a
bastir una expressió rígidament depurada i culta. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Pi de Formentor </i>és la poesia més perfecta de la Renaixença:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Mon
cor estima un arbre! Més vell que l'olivera</span><span style="font-family: Arial;"><br />
més poderós que el roure, més verd que el taronger,<br />
conserva de ses fulles l'eterna primavera<br />
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">que cruixen lo terrer</span><span style="font-family: Arial;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">No
guaita per ses fulles la flor enamorada;<br />
no va la fontanella ses ombres a besar;<br />
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada<br />
i li donà per terra l'esquerpa serralada,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">per font la immensa mar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Quan
lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,<br />
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;<br />
el crit sublim escolta de l'àguila marina<br />
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">remoure son fullam.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Del
llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;<br />
revincla per les roques sa poderosa rel;<br />
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,<br />
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">de les amors del cel.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Arbre
sublim! del geni n'és ell la viva imatge;<br />
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;<br />
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge<br />
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">per glòria i per delit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Oh
sí: que quan a lloure bramulen les ventades<br />
i semb<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>la entre l'escuma que
tombi el seu penyal,<br />
llavors ell riu i canta més fort que les onades<br />
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">sa cabellera real.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Arbre
mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,<br />
com a penyora santa duré jo el teu record.<br />
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura<br />
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Oh vida! oh noble sort!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<span style="font-family: Arial;">Amunt
ànima forta! Traspassa la boirada<br />
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.<br />
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,<br />
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">com l'au dels temporals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed.cit., </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>p. 17)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Les
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Horacianes </i>(1906) són l’expressió més
aconseguida de la voluntat classicitzant de Costa i Llobera. En substituir la
rima romàntica pel ritme clàssic, Costa no sol pretenia dotar la llengua
catalana d’una experiència nova i fins i tot posar-la a prova per tal
d’enaltir-la demostrant la seva capacitat per assolir una categoria clàssica,
cosa fins aleshores no intentada i que cal entendre com un complement a les
troballes intrínsecament vernacles de Verdaguer, sinó també, i això és el que
defineix l’obra de Costa, imposar una concepció diferent de a literatura, del
tot aliena a les idees finiseculars a Catalunya i a Europa: Horaci és el punt de
partença a través del qual expresar un món capaç de sotmetre’s als peus rítmics
de la poesia del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Beatus ille</i>; aquest
món fou el Mediterrani mallorquí, conservador i fràgil, que Costa oposà al
perfeccionisme de Baudelaire o de Mallarmé:</span></div>
<div style="margin-left: 106.2pt; text-indent: .3pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Ales, aromes, flors a miríades,<br />
càntics i festes de vida pròdiga...<br />
Ton triomf és això, Jovenesa,<br />
qui sempre nova per cada any avances.<br />
<br />
Les noves fulles t'aclamen, trèmules<br />
de goig, i l'aire te fa carícies;<br />
te du flors tot herbei, tota rama,<br />
fins el barzer i l'argelaga adusta.</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Fins a l'escorxa del tronc decrèpita,<br />
com si hi colava sang d'Hamadríades,<br />
surten brostes vermelles i gràcils<br />
per oferir-te renaixents corones</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Retorn
de la primavera </span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 125)</span></div>
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Joan
Alcover </span></b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Ciutat de Mallorca, 1854 – 1926)</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joan Alcover es donà a conèixer
literàriament escrivint en castellà, per bé que de jove va publicar a diverses
revistes d’àmbit illenc poemes escrits en català. La seva producció castellana,
molt més extensa que la catalana, va ser molt ben acollida pels crítics i escriptors
de l’època –Menéndez Pelayo, Valera, etc.- , car hi apreciaven un bon domini de
la versificació, la qual cosa era fins i tot encomiable enmig dels excessos
campoamorians i dels febrils epígons de la línia becqueriana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Alcover, no obstant això, havia
d’ésser la personalitat poètica de més relleu de l’anomenada Escola
Mallorquina. El canvi no fou causat per una decisió precipitada ni de simple
oportunisme literari: el descontent de l’autor per la seva obra castellana
obeïa a un fons evident de buidor que els amables comentaris dels seus crítics
a la seva perfecció formal no van aconseguir d’acontentar. El pas d’Alcover
d’una llengua a l’altra és el producte d’una reflexió profunda i llarga que es
manifesta a dos nivells: políticament, Alcover abandona el programa maurista
-amb qui havia estat diputat per Mallorca- que es movia dins els estrets límits
d’un regionalisme provincià i conservador, i es decanta cap a uns plantejaments
pròxims als d’Acció Catalana; aquesta concepció unitària dels Països Catalans,
unida al resultat d’un procés en el qual s’hi barregen qüestions personals i
d’índole estrictament literària, encaminades a dotar la seva poesia d’una veu
més autèntica, arrelant-la a les formes d’expressió més íntimes que coincidien
amb les del seu poble, tot plegat, el dugué a escriure en català. És llavors
quan ateny els resultats més esplèndids en el seu treball literari.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest sentit, l’actitud personal
d’Alcover va representar la consolidació plena de la tasca de la Renaixença.
D’altra banda, els pressupòsits estètics d’Alcover faran que sigui considerat
pels joves noucentistes com a model d’escriptura. En els seus dos únics llibres
en català <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cap al tard </i>(1909) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poemes bíblics </i>(1918) no solament hi
podem trobar l’expressió d’aquets retrobament amb el seu poble i amb el seu jo
adolorit per múltiples fatalitats familiars tràgiques (mort de la seva esposa i
de quatre fills), sinó també una concepció del poema que s’adeia plenament amb
la manera de fer de la nova generació encapçalada per Carner. Observem-ho en
aquets poema titulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desolació</i>, on el
poeta compara les seves sofrences a les d’un arbre, que si bé es manté dret per
la força d ela natura, aquesta mateixa força, mostrant un altre vessant, el
destrueix:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Jo só l'esqueix d'un
arbre, esponerós ahir, </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">que als
segadors feia ombra a l'hora de la sesta; </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">mes branques
una a una va rompre la tempesta, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i el llamp
fins a la terra ma soca migpartí. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Brots de
migrades fulles coronen el bocí </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">obert i sens
entranyes que de la soca resta; </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">cremar he vist
ma llenya; com fumerol de fesa, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">al cel he
vist anar-se'n la millor part de mi. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">I l'amargor
de viure xucla ma rel esclava, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i sent
brostar les fulles i sent pujar la saba, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">i m'aida a
esperar l'hora de caure un sol de conhort. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Cada ferida
mostra la pèrdua d'una branca: </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">sens jo, res
parlaria de la meitat que em manca; </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 105.6pt; text-indent: 34.8pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">jo visc sols
per plànyer lo que de mi s'és mort. </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 9;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p. 23)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Miquel dels Sants Oliver</span></b><span style="font-family: Arial;"> (Campanet, Mallorca, 1864 – Barcelona, 1920)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oliver participà com a periodista en
els grups progressistes que intentaren dur a terme els ideals de la Revolució
de 1868 a l’illa i pot ser considerat com l’introductor del periodisme modern a
Mallorca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per la seva visió personal dels
problemes mallorquins pot ser considerat com l’intel·lectual més important de
les acaballes del segle XIX mallorquí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oliver és el primer teòric polític
del procés renaixentista mallorquí, que fins llavors només comptava amb
manifestacions estrictament culturals. Va escriure <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cuestión regional </i>perquè servís d’ideari al moviment. Hi ataca,
igual que a d’altres obres, la societat mallorquina de la Restauració.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oliver, que no va ser gaire radical
en les seves teories autonomistes, va sofrir fortes tensions dins aquella
societat que no disposava de cap grup social dinàmic, disposat a seguir la
proposta d’uns intel·lectuals que s’havien compromès a renovar una comunitat
que es trobava allunyada de les grans transformacions d’aquella època. Davant
el fracàs en l’intent de regenerar la societat mallorquina, fugí cap a
Barcelona.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es tracta d’un autor que es pot
inscriure, en principi, dins el corrent modernista, ja que presenta la
influència de la filosofia que informaria la literatura del regeneracionisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oliver va ser un dels propagadors de
les teories d’Hippolyte Taine, que ell acoblaria ales anàlisis d’Almirall.
Oliver és un dels primers teòrics del nacionalisme a les terres catalanes. Per
a ell, els elements definidors de la nacionalitat sorgien del passat. Oliver
voldrà fer possibles les exigències del “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">món
modern</i>” amb la tradició, però sempre tenint present la defensa d’uns valors
històrics. A mesura que el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">món modern</i>”
plantejà nous problemes entre ells l’activació dels moviments revolucionaris,
Oliver derivà cap a una actitud conservadora i pessimista i la seva obra va
esdevenir plena de crítiques contra el Modernisme, moviment que ell entenia no
tan sols com una manifestació estètica, sinó també ideològica. La seva
influència es diluí dins la funció capital de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i>, que amb ell com a director –abans ja havia estat
director de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Almudaina</i> i del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de Barcelona </i>–es va convertir en
el diari més important de Catalunya. Agustí Calvet, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gaziel</i>, que el va succeir en la direcció del diari, el considerava
el seu mestre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es va iniciar literàriament sota la
influència de Joan Lluís Pons i Gallarza. A part de dedicar-se al periodisme, a
la història i al assaig, va conrear la narració i la poesia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A la seva poesia es fa patent el
sentiment de la història; unes restes arqueològiques, una muralla antiga, les sales
d’un palau abandonat, qualsevol element que pugui suggerir el passat, causa
impacte a la seva sensibilitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però la seva interpretació de la
història no és romàntica: té un gran esperit crític i un sentit de l’humor que
mai no posseïren els romàntics mediterranis, ben a diferència dels alemanys. A
més a més, hom ha indicat que a la seva poesia hi ha trets modernistes,
bàsicament provinents de Rubén Darío.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegem un fragment del seu poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les cases senyorials </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Palma</i>). <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Entrades, famoses <br />
entrades gegants, <br />
totes harmonioses, <br />
totes ressonants, <br />
totes habitades d'ecos vigilants; <br />
arcades i voltes de l'antiga casa <br />
plenes de foscor, <br />
plenes d'emoció, <br />
posades en guisa de decoració <br />
per una comèdia de capa i espasa...</span></i></div>
<div style="margin-left: 106.2pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit. </i>pp.
105-106)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Gabriel Alomar </span></b><span style="font-family: Arial;">(Ciutat de Mallorca, 1873 – El Caire, 1941)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Gabriel Alomar ha estat relegat a
l’Escola Mallorquina –una mica com un cas excepcional-, i es recorda vagament
la seva activitat política; però hom ha oblidat el paper crucial que va tenir
en el desenvolupament de la nostra cultura a començament del segle XX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Alomar s’inicià literàriament a
Mallorca amb articles costumistes publicats a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Roqueta </i>amb el pseudònim de Biel de Mel, on sovint seria atacat
pels sectors dirigents i per la intel·lectualitat local.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un cop a Barcelona, on estudià
lletres, va ser un important teoritzador del Modernisme, tot i que tardà.
Pensem en aportacions com “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Futurisme</i>”
(conferència pronunciada el 1904 i publicada el 1905), “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">De poetització</i>” (1906) o “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’estètica
arbitrària</i>” (1904-1905). Col·laborà a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Poble Català </i>amb el pseudònim de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fòsfor</i>.
Va ser ell qui va donar forma més coherent a la messiànica i mística concepció
modernista de l’art i l’artista i la seva missió social.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva obra catalana, encara més
que la castellana, es troba dispersa en diaris i revistes, llevat del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un poble que es mor, Tot passant </i>(1904)
i les poesies aplegades a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La columna de
foc</i> (1911).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva poesia es decanta pel que
ell i Ors en deien <i style="mso-bidi-font-style: normal;">arbitrarisme</i> i que
tots dos oposaven a l’espontaneïtat lírica de Maragall. Alomar opinava que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’adoració a la forma de l’art</i>” indicava
el bon sentit del camí de l’artista. Les coincidències de la seva poesia amb
els pressupòsits noucentistes són encara més nombroses. Com els noucentistes i
contra Maragall, Alomar creu que la poesia és un art de refinament, elegància i
artifici. Per altra banda, condemna el ruralisme –que ell veu com el gran
perill de la cultura catalana- i defensa el ciutadanisme, entès no om a tema,
sinó com a actitud. A part d’això, va ser un dels primers a difondre el mite de
les arrels clàssiques del país i a proposar el model d’una nova Catalunya ideal
pseudo-hel·lènica. A la literatura d’Alomar hi ha presents, des del primer
moment, tots els tòpics pseudo-classicistes del Noucentisme: el Mediterrani,
mar clàssic; l’herència ètnica i cultural pseudo-llatina, i, a part d’això, la
pedanteria pretesament clàssica de l’estil. També el tòpic d’una Mallorca més
purament clàssica que no les altres terres catalanes. Alomar segui ales petjades
de Costa i Llobera que havia participat, en un cert moment, en la creació del
mite de l’Escola Mallorquina; però amb una diferència bàsica: Alomar havia
après el seu classicisme de Carducci. També el de Costa i Llobera havia estat
inspirat per l’italià, amb la diferència que ell en prengué sobretot els
procediments d’adaptació de la mètrica llatina i, en canvi, Alomar en recollí
no tan sols el classicisme formal, sinó també tota la càrrega ideològica: el
messianisme revolucionari, el republicanisme catonià i l’ateisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per a Costa –i també per als
noucentistes- el classicisme funcionava com una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">duana</i>” ideològica. Per a Alomar, en canvi, era inseparable del “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">futurisme</i>” i del cosmopolitisme. Mentre
que Costa –i els noucentistes a un altre nivell- se servia del mite del
classicisme per idealitzar i justificar la Mallorca real del seu temps, a
Alomar li servia, en canvi, per criticar-la i argumentar la necessitat de
transformar-la. És per aquí que es pot entendre<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la discrepància entre Alomar i el Noucentisme: una discrepància
ideològica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1904 Alomar s’havia posat al
costat de la minoria catalanista republicana i liberal que s’oposava a la Lliga
Regionalista. Així doncs, Alomar, classicista, cosmopolita i arbitrari,
s’entestava, però, a ser també radical i anticonservador. Tot i que, si més no
en aquells moments, Alomar no era un revolucionari, si era un
antitradicionalista i un anticlerical, cosa quel’oposava als noucentistes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Alomar s’inscrivia en la tradició
catalanista progressista, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">modernista</i>”
i anticlerical d’Almirall, de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>
i d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Poble Català</i> i divergia, per
tant, d ela línia conservadora, tradicionalista i catòlica de Torras i Bages i
Prat de la Riba.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Va ser per tot això que,m tot i les
concomitàncies de la seva poesia amb el Noucentisme, Alomar va ser condemnat a
l’ostracisme pels noucentistes . Ell va ser, al costat de molts d’altres, una
de les víctimes il·lustres del Noucentisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Bartomeu Rosselló-Pòrcel </span></b><span style="font-family: Arial;">(Ciutat de Mallorca, 1913 – El Brull, 1938)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En el context d ela poesia illenca,
que havia esdevingut encarcarada a causa de la seva fidelitat extrema envers
els patrons inicials de l’Escola Mallorquina, l’obra breu, però densa, de
Rosselló-Pòrcel –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nou poemes </i>(1933), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de sonets </i>(1934) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Imitació del foc </i>(1938)- significa una
innovació total. I, encara val a dir que la seva influència no es limita al
marc insularf, sinó que també es fa evident a Catalunya, a la immediata
postguerra. Pensem, si no, en els homenatges que li reteren les revistes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesia </i>(1944) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ariel </i>(1946) i en els punts de contacte, prou esmentats per la
crítica, entre determinats poemes de Rosselló-Pòrcel, com és ara l’intitulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Mallorca durant la guerra civil</i>, i la
poesia de Salvador Espriu. Rosselló-Pòrcel va esdevenir, de fet, símbol de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">generació perduda</i> amb la guerra civil:
autors com Espriu, Joan Llacuna, Joan teixidor, Carles Riba o Josep Palau i
Fabre van contribuir a convertir el seu record en un autèntic mite.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva dedicació a la literatura i
els seus contactes amb poetes i intel·lectuals de diversa formació van començar
molt d’hora: a Palma va tenir de professor Gabriel Alomar; el 1930 -any en què
acabà el batxillerat- va aparèixer una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Antologia
de poetes mallorquines</i>, en traducció castellana, en una col·lecció de
Madrid: Rosselló-Pòrcel n’havia fet el pròleg i part de la traducció. Durant
els anys d’estudi ala Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona va viure a
la Residència d’Estudiants dirigida pel mallorquí Miquel Ferrà., on tenia cura
de les edicions de poesia que s’hi feien, va fer amistat amb el seu professor
Carles Riba i amb un company d’estudis, Salvador Espriu. Va traduir la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història del soldat </i>del poeta suís C.F.
Ramuz, i va començar la traducció de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Verrines
</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Ciceró. El 1935, publicats ja els
seus dos primers llibres de poemes, es va traslladar a Madrid per tal de
cursar-hi el doctorat; allà va escriure un assaig sobre la poesia de Guillén, i
un altre sobre la de Quevedo. En esclatar la guerra va tornar a Barcelona; va
participar en tasques culturals de rereguarda fins al moment d’incorporar-se al
front; i morí de tuberculosi el 1938. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Imitació
del foc </i>es va publicar el mateix any, com a obra pòstuma.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ultra la seva vinculació a l’Escola
Mallorquina –si més no a la persona de Gabriel Alomar-, els crítics han
assenyalat sovint la filiació de Rosselló-Pòrcel a allò que s’anomena la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">poesia pura</i>”, és a dir, aquell corrent
esteticista que aplega, bàsicament i originària, els poetes que giren a
l’entorn de Mallarmé i Valéry.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El cert és que Rosselló-Pòrcel, si
rebé la influència d’aquesta “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">estètica</i>”
purista i refinada, no fou d’una manera directa, sinó a través de Carles Riba i
d’alguns poetes de la generació castellana del 27, és a dir, prou
d’esquitllentes. Efectivament, sembla que l’obra primera de Jorge Guillén
tingué influència sobre l’obra de Rosselló-Pòrcel; i és un fet que Guillén –com
en part fou també el cas de Riba- s’emmirallà amb una admiració absoluta en el
cristall perfectament tallat de l’obra de Valéry.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’altra banda, Rosselló-Pòrcel rebé
l’eco d’una altra poètica –i la mateixa- defensora de l’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">art per l’art</i>” en l’àmbit de la poesia, que li arribava igualment
de la generació castellana al·ludida: la poètica culteranista i barroca de
Góngora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, el sonet de Rosselló-Pòrcel
intitulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A una dama que es pentinava
darrere una reixa en temps de Vicenç garcia </i>–que és el mateix temps de
Góngora-, no pot deixar d’evocar-nos els osnets XIV (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb
una pinta de marfil</i>), XV i XVI de Vicent Garcia (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sonets</i>, a cura de Giuseppe Grilli, Antologia Catalana, núm 94, Ed.
62, Barcelona, 1979). Però, alhora, el sonet de Rosselló-Pòrcel ens fa pensar
directament en el de Góngora: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De una dama
que, quitándose una sortija, se picó con un alfiler</i>, on es troba la mateixa
al·literació amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">i </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que en el sonet de Rosselló-Pòrcel i en el de
Vicent Garcia, ultra les correspondències lèxiques que es troben als tres llocs
(marfil, clavell, or, foc, neu, Aurora, etc.).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Això no exclou, d’altra banda, la
influència que rebé Rosselló-Pòrcel de la poesia conceptista de Quevedo i, en
aquesta línia, de la poesia populista de García-Lorca, trets igualment presents
en la poesia del mallorquí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Reproduïm, a continuació, el sonet
esmentat de Rosselló-Pòrcel:</span><br />
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA
</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">Amor, senyor de l’àmplia monarquia</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">que publica el clavell i el foc proclama</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">en l’ardor de la galta i en la flama</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">de l’exaltació que l’aire cria</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">els cabells de finíssima atzabeja</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">en el combat de vori que pentina </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">perú de lliris i de llunes mina, </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">ornament de les neus, dels ors enveja,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">treu de la reixa, i que la saborosa </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">feina del bes, batalla graciosa </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">del córrer d’unes cames despullades,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">deixi les verdes herbes alterades. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">Oh desmai en les tiges onejants </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">de marbres, ceres, roses bategants!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="mso-tab-count: 5;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<span style="mso-tab-count: 7;"> </span><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit.</i>,
p. 64)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al
poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El captiu</i>, on Rosselló-Pòrcel
empra el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">verslibrisme</i>, o la llibertat
mètrica per a cada vers del poema, s’hi troben, també, traces més que evidents
de la filiació esteticista esmentada. D’altra banda és en aquest poema on els
crítics han vist reflectida, millor que enlloc, la concepció de la vida i de
les coses de Rosselló-Pòrcel, la imatge del foc seria l’exacta metàfora del
caràcter efímer de la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És
força possible que, d’haver viscut més anys, Rosselló-Pòrcel s’hagués decantat
per una plena identificació amb aquesta poètica, que pondera la forma pura i
concreta perquè vol expressar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">exactament</i>
els continguts més vagues: per això, a la vista de l’exigua i escapçada obra de
Rosselló-Pòrcel, i malgrat l’evolució que palesa, és solament una pura
hipòtesi. Fet i fet, el seu més estimat company, Salvador Espriu, no va poder
evitar de decantar-se arran del conflicte civil, per una poesia on el concepte
té sovint prioritat per damunt l’expressió lingüística.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial;">Font<i>: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES
DIES</i>. pp. 385 - 406 Antoni, Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi, Tayadella,
Antònia. (Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona,
1980 </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-80396037100084273682014-11-29T21:07:00.003+01:002014-11-29T21:07:42.928+01:00LA NOVEL·LA MODERNISTA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">LA NOVEL·LA MODERNISTA</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial;">La bogeria<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> d’Oller </i>(1898<i style="mso-bidi-font-style: normal;">) liquida
simbòlicament el naturalisme vuitcentista de modalitat positivista. La novel·la
modernista entra dins l’època del simbolisme. En aquest pas de la novel·la del
XIX devers el nou segle, encara que sobreviuen moltes de les seves estructures
bàsiques, aquestes han de ser adaptades a les troballes estètiques recents i a
les darreres evolucions de la sensibilitat.. Així, en la novel·la modernista
posterior al 1900, una crisi de tècnica engrana en una ideologia en crisi.
Alguns factors locals singularitzen l’experiència catalana d’uns problemes
estètics generalitzats en les literatures europees coetànies. A penes la
novel·la del XIX s’hagué arrelat,la seva vigència fou minada per una reacció
contra la “</i>vulgaritat<i style="mso-bidi-font-style: normal;">” del vell
realisme convencional. Tal situació, accentuada per la manca d’una sòlida
tradició novel·lística en català modern, promou inevitablement la incertitud i
el sentit del buit. La novel·la modernista no té on recolzar-se.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;">alan yates. </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Una generació
sense novel·la?, </span></i><span style="font-family: Arial;">Llibres a l’abast,
núm 172, Ed. 62. Barcelona, 1975, pp. 14-15</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La novel·la modernista catalana pot
ser emmarcada entre la publicació d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
sots feréstecs </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Raimon Casellas,
el 1901. i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La vida i la mort d’en Jordi
Fraginals</i> de Josep Pous i Pagès, el 1912.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els escriptors modernistes no
arribaren a crear cap gènere nou, perquè bàsicament el Modernisme comportava un
procés de transformació i, sobretot, una actitud. Partint d’unes realitats
literàries ja existents, els escriptors modernistes duran a terme una renovació
formal, sense modificar de forma essencial allò que ja s’havia aconseguit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En efecte, la novel·la modernista
operarà amb els materials que li proporcionaran el costumisme i el naturalisme,
tot reconvertint i potenciant aquestes fórmules literàries mitjançant una nova
actitud, un nou tractament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Usualment, la narrativa modernista
és identificada amb un dels seus corrents, que probablement és el més important:
la novel·la de temàtica rural representada per obres com: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs, </i>de Raimon Casellas<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> La punyalada </i>(1904) de Marià Vayreda; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Drames rural </i>(1902)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i> (1905) de Víctor Català; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marines i boscatges </i>(1903) de Joaquim
Ruyra; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per la vida </i>(1903), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan es fa nosa </i>(1904) i<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> La vida i la mort d’en Jordi Fraginals </i>de
Josep Pous i Pagès. Així, Alan Yates ha pogut observar: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A l’obra de Raimon Casellas i Víctor Català –i secundàriament a la de
Ruyra i Bertrana- les estructures de la narració ruralista són transformades i
renovades sota l’acció de les preocupacions ètiques i estètiques del Modernisme
més avançat. La forma literària és sotmès a una purga vigorosa, mentre el fons
escènic i ideològic del ruralisme esdevé una expressió dramàtica d’uns
inquietuds palpitants, individuals i col·lectives.</i>” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">op. cit., </i>86)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest corrent de la narrativa
modernista va ser titllat d’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">escola
empordanesa</i>” per Joan Maragall en el pròleg a l’edició castellana de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Per la vida </i>de Josep Pous i Pagès, l’any
1911, on deia: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En
la novela catalana de los últimos diez o doce años,a ha impreso fuerte caràcter
un pequeño grupo de autores (pequeño sólo por la cantidad), cuyas obras, por un
fondo común que tienen de espíritu, asunto y estilo, constituyen el núcleo de
la que ya empieza a llamarse entre nosotros escuela ampurdanesa, no dando a este
calificativo un sentido estrictament comarcal, sinó extrendíéndolo a todo el
ambiente pirenaico-mediterráneo de aquel nordeste de catalunya cuyo típico
centro es el Ampurdán propiamente dicho.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">“Se
caracteriza esta escuela, en cuanto a espíritu, por su naturalismo algo
violento y propenso a lo trágico; en cuanto a asuntos por su realismo; y en
cuanto a estilo, por su claridad y energía plàstica</span></i><span style="font-family: Arial;">”. (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vid. </i>J.
Maragall. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obres Completes, </i>II. Bib.
Perenne, 4 bis. Ed. Selecta. Barcelona, 1961, p. 252)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els escriptors modernistes
adoptaran, de fet, les tècniques de descripció i anàlisi típiques del
Naturalisme. Així podrem veure la narrativa modernista de temàtica rural el
predomini de la narració sobre el diàleg, hi trobarem, també, elements
d’anàlisi naturalista com, per exemple, la llei de l’herència com a
condicionament de les actituds dels personatges. Vegeu-ne un exemple d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Menjan,
behuen, caminan, s’aturan, llauran la terra,pasturan els remats... y tot ho fan
a las palpentas, sense saber per què ho fan. Ho fan... perquè ho han vist fer
als altres morts més antichs, que van tenir per pares o per avis. Els morts no
pensan, y solament per instint segueixen els camins<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mitj esborrats que’ls van deixar las
centurias.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>p.
64)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>O la interrelació home-medi, present
també a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Són
aspres y bonyeguts com las muntanyas qu’habitan –pensava’l rector, tot volguent
capir el gènit sorrut d’aquella gent. L’eterna lluyta ab una terra mal
agrahida, qu’ab prou feynas deu dar per’pa, els mata l’amor al pròxim y els fa
pensar mal de tot.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
42-43)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cal assenyalar com alguns d’aquests
elements esmentats deixen de ser estrictament naturalistes per esdevenir
simbòlics en la narrativa modernista. No és exacte, com sovint s’ha fet, de
considerar el simbolisme com una reacció enfrontada amb el realisme
naturalista. El simbolisme, sobretot en expressar la seva concepció del destí,
no es troba tan allunyat del naturalisme com hom sol creure. Tant el naturalisme
com el simbolisme es nodreixen de la mateixa filosofia fatalista de la realitat
en què la voluntat humana resta sotmesa a pressions influències externes.
Aquesta visió fatalista, tràgica i èpica del camp resta degudament explicitada
en la narrativa modernista d’ambient rural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En efecte, el tractament del
paisatge en la narrativa modernista –i de manera específica, en la temàtica
rural- és completament diferent de l’observada en la novel·la romàntica del
segle XIX: el món rural ja no és considerat com un indret idíl·lic, de vida n
contaminada, oposat al món de la ciutat , sinó que és enfocat d’una manera
crua, negra i pessimista. De la mateixa manera, el pagès que en la narrativa
modernista apareix sovint en massa, ha deixat de ser la figura rousseniana per
passar a ser, a partir del naturalisme, l’encarnació de l’estultícia i la
niciesa,l’ésser dominat per forces atàviques, ignorant i supersticiós, que
actua més impulsat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pels instints que
mogut per la raó. Cal dir, però, que el paisatge a la novel·la modernista no és
tractat únicament com ho feia el naturalisme: com un element que condiciona els
personatges, sinó que passa a ésser descrit per ell mateix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest sentit, cal parlar de la
incorporació del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poema en prosa </i>a la
novel·la modernista, element vinculat a l’estètica simbolista. El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poema en prosa</i> que adopta una tècnica
impressionista, generalment és aplicat a la descripció del paisatge. A partir
d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs</i>, el conreu del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poema en prosa</i> esdevindrà cada vegada
més usual ales novel·les posteriors, fins a l’extrem que hom ha definit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Víctor Català, com un gran <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poema en prosa</i>. Vegem en aquest fragment
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud </i>aqueta entitat literària
que es proposa aconseguir el clima espiritual i la unitat estètica del poema,
sense utilitzar els procediments privatius del vers:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
nit, d’una gran bellesa mítica, li deixava caure al damunt sos innombrables
vels de serena sense que ella ho percebés, com si tota sa sensibilitat hagués
quedat reduïda al toc dolorós del genoll i al botó de foc que li cremava les
entranyes.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">La
lluna havia sortit i poc a poc tot es desfumava, acolorint-se malencònicament
d’un blau-verd temperat d’aigües marines. D’aquell to general ressortien sense
trencar-li ni desfocar-se, les coses més remarcables. Allà prop les basses
d’aigua plujana, encantades, com maragdes colossals: els dos xiprers que a
l’entrada de les feixes, més llongs i esparracats que mai, s’abraçaven
silenciosament en l’altura, com dos gegants vells que es despedissin per a
l’eternitat; el Roquís Gros, d’un blau seguit i intens, destacat vagament sobre
el cel mercès a una fosforescència esblaimada, a una incerta resplandor poètica
que semblava traspuar de tot ella (misteriosa gloriola, potser, de ses
llegendes enterrades); el mar blanc de la cuina de l’ermita,pintat ara de
pàl·lid blau elèctric per la lluna i donant una claríssima nota freda, i....
quasibé res més, puix pinedes, corregades,pendissos, llunyanes, tot s’enfonsava
i es dissolia en la gran mar aturada i silenciosa que semblava no tenir ribes...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit., </i>pp.
294-295)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La novel·la modernista catalana
coincideix, de fet, en una escala europea, ambla descomposició de l’estructura
llarga de la novel·la del vuit-cents, a la qual<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>descomposició ajudaran elements com la incorporació del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poema en prosa</i>. Tot i que encara usin
les tècniques típiques del naturalisme,la novel·la modernista canvia i trenca
l’òptica narrativa. Així els escriptors modernistes tractaran la realitat no
tant a través de l’anàlisi –com, per exemple, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La febre d’or</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La bogeria</i></span>
<span style="font-family: Arial;">de Narcís Oller- com a través de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">visió</i>. En efecte, els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Drames rurals </i>de Víctor Català esbossen
ja un plantejament nou que es farà de la falsa equiparació entre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">naturalisme </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">natura</i>. Els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Drames rurals</i>
comuniquen una visió ultranaturalista en que el món concret “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és pas </i>–segons Marfany i Alan Yates- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el sistema de mecanismes biològics que
determinen el comportament humà –sobretot a través de la llei de l’herència-
com enl’autèntic naturalisme, sinó més exactament el Cosmos en una accepció
metafísica, i en què es planteja el problema de la individualitat de l’home i
de les relacions entre el </i>jo <i style="mso-bidi-font-style: normal;">i el </i>no-jo”
(Alan Yates, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">op. cit., </i>pp. 87-88) </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La incidència en la descripció del
paisatge, de la mateixa manera que el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>tractament de la llengua –incorporació a la narració d’elements del
llenguatge parlat: renecs, frases sincopades, barbarismes, repeticions, en
funció de la reproducció d’una mena de quintaessència del català rural –cal
posar-la en relació amb la recerca de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ànima
catalana</i>, duta a terme pel Modernisme a molts nivells. Els modernistes
elevaran a la categoria de principi espiritual, immanent i autònom, la
psicologia i el temperament col·lectiu català adquirit a partir de realitats
com la història, la geografia, la raça, la llengua i la cultura tot al llarg
d’un procés històric.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una de les característiques de la
novel·la modernista serà la materialització literària de es tensions entre
l’individu i la societat. En efecte,la narrativa modernista valorarà sobretot
la figura del marginat; personatges inadaptats, que plantejaran una
problemàtica personal: la lluita entre l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ideal
</i>i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realitat</i>. Sovint aquest
personatge serà un capellà (Mossèn Llàtzer a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs</i>) o un ermità (Pastor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i>), en relació am b la concepció religiosa de l’art i
l’artista pròpia del Modernisme. La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">figura</i>
del marginat cal interpretar-la com a contrafigura de l’artista i de
l’intel·lectual modernista. El marginat, l’artista superior és, en definitiva,
l’heroi d’arrel nietzcheana que s’enfronta a les masses, a les multituds, a
les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quals tracta de regenerar.
Presentarà també casos de patologia social com serien, per exemple, el boig de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La punyalada</i>, o la prostituta –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">bagassa</i> en la terminologia modernista.
Pensem en els casos de la Roda-soques d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
sots feréstecs</i>, o de la Fineta de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Josafat</i>
de Prudenci Bertrana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, la novel·la modernista no
es pot reduir a la de temàtica rural, sinó que cal tenir present que hi ha uns
altres corrents: la novel·la de caire decadentista, la de caire costumista i la
de caire històric.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La novel·la de caire decadentista
arrenca del Romanticisme. Es pot dir que fins la primera dècada del segle XX la
cultura catalana no rep de ple l’impacte de la tradició romàntica. El
romanticisme català del segle XIX va tenir un desenvolupament parcial. La
Renaixença, per condicionaments històrico-culturals, mai no hauria pogut
produir escriptors com Lord Byron o Charles Baudelaire, i menys encara com
Gabrielle D’Annunzio. Alguns escriptors modernistes omplen aquets buit de la
cultura catalana. El romanticisme que implanten a Catalunya ja ha passat pel
naturalisme i el simbolisme, i es troba a l’etapa final, decadentista. És,
sobretot, del romanticisme decadentista que s’apropia el Modernisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La recerca de novetats temàtiques
arriba a uns límits en què els extrems es toquen: la lletjor esdevé bellesa i
el dolor, voluptat. Els pressupòsits del romanticisme més extremat duen al
conreu d’un misticisme sensual en què l’experiència estètica es confon amb la
religiosa. L’art és exaltat com a valor suprem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El model dels escriptors catalans
que segueixen aquesta línia és Gabrielle D’Annunzio. També hi ha, és clar,
d’altres influències de la tradició romàntica, de Victor Hugo a Huysmans (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">À rebours</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La sensibilitat de la denominada “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">agonia</i>” <i style="mso-bidi-font-style: normal;">romàntica</i> és reforçada també per l’aportació d’un cert naturalisme,
a la recerca dels límits de la sensació física i espiritual.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’expressió més crua del nou
naturalisme es troba a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Xava </i>(1904)
de Juli Vallmitjana, on l’autor pretén enregistrar els costums criminals i
sexuals del barri xinès. De totes maneres, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Xava</i> no és una obra típica de la denominada novel·la decadentista, perquè
hi manca el refinament estètic i simbòlic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’erotisme és una de les constants
principals de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">agonia romàntica</i>;
aquest tema és tractat sovint en un context de sacrilegi, per arribar a produir
un estremiment voluptuós més aguditzat. És Prudenci Bertrana qui arriba a anar
més lluny per aquets camí a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Josafat</i>
(1906) intensifica el misticisme eròtic que començà a explorar a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nàufrags</i>. Vegem-ne un fragment:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Res
no indica l’existència de Josafat i Fineta dins de la torre sinistra, que abans
sorollaren amb els udols epilèptics del seu pler bestial i amb el rebolcar
desesperat de llurs cossos, que es masegaven en les lloses del replà. Encara
transcorregué una bella estona. A la fi, per les finestres espitllerades passà
un lleu sospir, que vibrà en les tenebres. com l’esbategar d’una grossa
papallona. Fineta descendia. En la fosca blanquejà la seva sina descoberta.
Anava arreglant-se, remeiant el desordre produït per la fúria simiesca de
Josafat, preparant-se per sortir i tornar al seu hostatge. Mentre, s’assegué a
la caixa del banc de l’església, i s’aquietà com una hiena farta de carnassa,
emperesida per la digestió lenta del seu macabre festí.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit.</i>
p. 46)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Josafat, </i>Prudenci Bertrana adopta un tema pouat del repertori
decadentista de la ficció romàntica i naturalista per expressar unes
preocupacions bàsiques de la seva vida i obra literària: les dificultats de
l’individu inadaptat, la lamentació per la innocència perduda i la nostàlgia de
la vida rural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En la línia de la novel·la
decadentista modernista cal destacar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camí
de llum</i> (1909) de Miquel de Palol, on l’autor evoca una vida que es marceix
i una sensibilitat agonitzant:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Tardor,
tardor! Fulles mortes caient sobre capvespres opalins! Cambres de malalts sense
dolències; dolors silenciosos i llargs... infinits!...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ed. cit. </i>p.
96)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Palol narra el pelegrinatge d’un
pare i la seva filla tuberculosa,la seva recerca inútil de la llum i la salut.
L’estil de l’obra s’apropa a la poesia i a la música, en una voluntat de
trencar amb els límits que separen les arts i els gèneres, element
característic de la literatura modernista. Ecos de temes crepusculars i el
simbolisme obsessiu del lliri –flor “decadent” per excel·lència- consonen amb
el to malenconiós amb què són definits els protagonistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Camí de
llum, </span></i><span style="font-family: Arial;">subtitulada “narracions d’un
crepuscle”, és una novel·la modernista important per la seva adaptació del
repertori imaginatiu i estilístic del decadentisme, i per l’expressió que
inclou d’una experiència de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">agonia
romàntica</i>. Així Alan Yates ha observat com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camí de llum</i> s’adiu amb l’actitud de rebuig del realisme
vuitcenntista, de l’objectivisme estereotipat, conseqüència fonamental de la
reacció antinaturalista que radiava de París durant els anys noranta i que
reflectia arreu transformacions socials i culturals més pregones.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’adolescent </i>(1909),
Alfons Maseras incorpora elements decadentistes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un escenari històric ben exòtic, ala manera
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salammbô </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Flaubert. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salammbô</i> és una obra representativa de la novel·la històrica
posterior a la revolució de 1848, essencialment diferent de la novel·la
històrica tipus Walter Scott, incorporada a Catalunya pels conreadors del
gènere durant la Renaixença. A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Adolescent,
</i>l’ambient opulós i voluptuós de Babilònia funciona com un reflex dels
episodis de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">perversió</i>” eròtica que
s’hi presencien.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’adoelscent</span></i><span style="font-family: Arial;">, doncs, tot i constituir una novel·la decadentista,
és, també de fet, una novel·la de caire històric, un altre dels vessants que
presenta la novel·la modernista. També de caire històric, tot i que molt
diferent de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’adolescent</i> de Maseras,
és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Anna-Maria</i> de Pompeu Gener. En
aquest cas, l’ambient no és exòtic ni tan reculat: l’obra està ambientada a
Catalunya, al moment de la Guerra dels Segadors. Aquesta obra, pel seu tema i
per l’adaptació que duu a terme d’un material llegendari i folklòric (Dama de
Reus), pot relacionar-se amb l’intent de recuperar l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ànima catalana</i>, abans esmentat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Tret d’algunes altres obres de categoria inferior –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eros-Christ </i>(1908) de Víctor Oliva i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Romanç d’una passió </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Plàcid Vidal<i style="mso-bidi-font-style: normal;">-, </i>el romanticisme decadentista no té altres manifestacions
pròpiament novel·lístiques. Les experiències de l’agonia romàntica que primer
s’introdueixen a la novel·la com a possibilitats d’expansió temàtica i tècnica,
militen a la llarga en contra del gènere, pel que suposen de desnovel·lització.
Es pot dir que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Josafat </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camí de llum</i> arriben al punt límit, més
enllà del qual la novel·la perd la seva entitat. Nogensmenys, cal reconèixer
que els experiments d’aquest tipus de novel·la signifiquen l’assimilació
completa de l’experiència romàntica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un altre corrent de novel·la modernista és clarament
de caire costumista. En efecte, el costumisme forma híbrida on es confonen
esquemes romàntics i realistes, és revalorat pel Modernisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Tot i que la pervivència del costumisme representi la
continuació del realisme convencional i un aparent retorn a fases més
primitives de l’evolució novel·lística, cal inserir aquesta revaloració en el
context d’un intent de recerca de formes de narració no “adulterades” pel
convencionalisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">De fet, però, el costumisme perd la seva identitat i
es fusiona amb altres processos de “desnovel·lització” de la novel·la
modernista. Del costumisme s’adopta, sobretot, la unitat estètica del quadre de
costums, més que el seu contingut. Cada vegada es té menys tendència a la
construcció d’una trama narrativa, ala creació d’una novel·la llarga; al
contrari, l’obra tendeix a resoldre’s en escenes separades, d’intensitat
dramàtica o poètica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">El quadre de costums, en el tractament modernista,
s’amalgama amb altres fórmules promogudes pel simbolisme o l’impressionisme
pictòric –el poema en prosa, el relat simbòlic, el romanç històric o
prfe-rafaelita, el conte cruel.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Aquest tipus de costumisme modernista configura una
bona part de l’obra en prosa de Santiago Rusiñol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">El poble
gris </span></i><span style="font-family: Arial;">(1902) aplega elements
costumistes, en un conjunt continu i unitari. La seva composició és un
encadenament lliure d’una sèrie de quadres individuals. Aquesta obra forneix la
clau dels altres experiments de Rusiñol en l‘esfera de la ficció, no solament
pel que fa a la seva adaptació personal del costumisme, sinó perquè també
anuncia la funció que tindrà la paròdia en les seves escomeses més directes
contra la novel·la convencional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’auca del
senyor Esteve </span></i><span style="font-family: Arial;">(1907) té identitat
d’anti-novel·la pel que suposa d’original formal, i aquest element fa que,
vista en el context de la crisi literària i ideològica del Modernisme, no pugui
considerar-se únicament com una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">boutade</i>”
aïllada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">L’originalitat formal de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca del senyor Esteve </i>és remarcable. Bona part del seu encant
deriva de l’adaptació de l’auca popular. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca
de la Pepa </i>(1893) de Joan Pons i Massaveu<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>li degué suggerir el títol i unainterpretació molt més literal de
l’auca. El costumisme, doncs, és la font d’inspiració de Rusiñol.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Era, potser, el medi més adient per al seu propòsit
d’historiar l’ascensió d’una família de vetes-i-fils i de satiritzar els
costums de la menestralia barcelonina.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Pel que fa al tema, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca del senyor Esteve </i>aborda un dels temes clau del Modernisme:
la relació problemàtica entre l’artista i la societat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Es pot afirmar que Rusiñol, amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca</i>, inventa una manera nova de novel·lar; el resultat és, però,
una obra tan singular i inimitable com aquesta, que no podia presentar solució
de continuïtat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">També caldria situar en aquest corrent costumista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hostal de la Bolla</i> (1903) de Miquel
dels Sants Oliver, on continua la tradició costumista insular de Gabriel Maura
(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aigoforts</i>), amb la diferència que,
mentre aquest parla del seu món de cada dia, del seu món present, Oliver
recorda el món desaparegut, el de la seva infantesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Font<i>: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES
DIES</i>. pp. 373 – 382 Antoni, Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi, Tayadella,
Antònia. (Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona,
1980</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-22704763479922437952014-11-29T21:03:00.002+01:002014-11-29T21:03:36.683+01:00LA NOVEL·LA AL SEGLE XIX (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">LA NOVEL·LA AL
SEGLE XIX</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">[La Papallona]
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>em
sembla un estudi remarcable, l’estudi de personatges lleugerament idealitzats i
que travessen un medi molt exacte. Es tracta, certament, de la vida cruel, però
vista a través d’un talent entendrit. Barcelona s’agita en les descripcions amb
una realitat intensa, mentre que els personatge no acaben de torcar de peus a
terra, tant els pitjors com els millors (...) He llegit, i vostè mateix ha
escrit,, crec, que </i>[Oller] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">derivava
de nosaltres, naturalistes francesos. Sí, pel quadre potser, pel tall de les
escenes, per la manera de posar els personatges en un medi. Però no, mil
vegades no, per l’ànima mateixa de les obres, per la concepció de la vida.
Nosaltres som positivistes i deterministes, almenys pretenem únicament assajar
experiències sobre l’home; i ell, abans que res, és un contista que s’emociona
del seu relat, que va fins al fons del seu entendriment, amb el risc de
sortir-se del real.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Carta
d’Emile Zola a Albert Savine, 1885, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in:
La Papallona</i>, Barcelona, 1902, pp. I-V</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Introducció
general a la novel·la del segle XIX</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la és
un gènere crític en la mesura que constitueix un gènere obert, en transformació
contínua, que preveu dins de la seva estructura la superació i re-figuració
dels procediments del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">present literari</i>
que, així, es constitueix sempre en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">passat
–</i>escena d reflexió i memòria- i en anticipació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">futur </i>–car assenyala, per a tota novel·la, un límit d’allò que ja
s’ha fet i no pot repetir-se. Gènere de la crisi, en la mesura, de més difícil
comprovació, que corre paral·lel a tota la història de la burgesia com a classe
social i política protagonista de la configuració històrica d’Europa, des de la
caiguda de l’hegemonia de la noblesa, al tombant dels segles renaixentistes, a
causa de la nova economia de lliurecanvi establerta a les ciutats europees
prenent com a base l’intercanvi comercial que havien practicat els mercaders a
l’Edat Mitjana.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La progressiva
ascensió de la burgesia europea (com a classe intermitja entre la noblesa i els
artesans i camperols) al llarg dels segles XVI i XVII; la culminació de la seva
pressió contra el poder nobiliari, amb la Revolució Francesa(paradigma de la
revolta burgesa contra l’Estat dominat pels estaments noble i eclesiàstic), i
la llarga marxa de la burgesia, fonamentalment com a classe urbana, per
constituir-se en la classe dominant econòmicament i culturalment a Europa
(segles XIX i XX), quedarà reflectida d’una manera prou exacta al llarg de la
història de la novel·la, com a gènere de la modernitat post-renaixentista. És
difícil assenyalar, en el context europeu, els grans moments de la història de
la novel·la, perquè tota aquesta història, des dels seus orígens als segles XV
o XVI (pensem en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tirant lo Blanc</i>)
fins ala seva culminació en la gran novel·la realista francesa (Balzac,
Stendhal, Flaubert) o russa (Tolstoi, Gògol) i, encara més, en els epígons
típicament nostàlgics del gènere (Thomas Mann, Robert Musil, etc.), és una
història on apareixen i desapareixen múltiples constants i variables: el
discurs novel·lesc modern és sempre un discurs literari en prosa, però aquesta
prosa pot organitzar-se de múltiples i mixtes maneres –la novel·la com a aplec
de cartes, a<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Liaisons dangereuses </i>de
Pierre Choderlos de Laclos; la novel·la com a llibre de viatges, a Stevenson o
a Jules Verne; la novel·la com a diari personal, al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Werther </i>de Goethe, etc. La unitat i totalitat del món de l’èpica
esdevindran recerca continua de nous ideals culturals i espirituals amb
pretensions, ja vanes, de constituir un món novel·lesc tan harmònic, global i
exemplar com ho fou el món de l’èpica medieval. L’autor de la novel·la passarà
a ocupar, en aquest espai literari, un lloc de gran importància: el novel·lista
és un savi articulador d’escenes, d’esdeveniments i de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">psicologies</i> –situat al darrere de l’obra escrita, més o menys
identificable en ella, l’autor de la novel·la concedirà progressivament als
seus personatges una autonomia i una peculiaritat que no havien posseït els
herois medievals. El gènere novel·lesc, com a gènere crític d’una crisi
protagonitzada per la classe burgesa, serà el mirall prou exacte on quedaran
reflectides totes les contradiccions objectives d’una època. L’autor, que
coneix en la novel·la l’abisme pregon entre els mots i les coses, començarà una
cursa aferrissada per trobar el llenguatge que més s’adigui amb la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">seva</i> realitat psicològica i amb la
realitat històrica que l’envolta: un experimentalisme complex, realitzat a
múltiples nivells, travessarà , doncs, tota la història de la novel·la com si,
en el seu camp, tot estil fos, en certa manera, més el fruit d’un invent, d’una
troballa, que el reflex estàtic d’una tradició literària.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la
europea moderna (segles XVI-XX) constitueix una història paral·lela al
desenvolupament d’una ideologia burgesa, bàsicament urbana. En el seu espai (en
les seves tesis <i style="mso-bidi-font-style: normal;">crítiques</i> o
a-crítiques, i en les seves formes en constant mutació, en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">crisi</i> permanent) es reflectirà la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">crisi</i>, és a dir l’evolució plena d’esdeveniments de ruptura, que
caracteritza, de fet, l’evolució de tal ideologia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No té res
d’estrany, en conseqüència, que el segle XIX, segle de consolidació del poder
burgès aconseguit plenament ales darreries del segle XVIII, signifiqui el
moment culminant –i en certa manera el final del trajecte- de la història de la
novel·la. El segle XIX, dominat pel contrast entre les aspiracions concretes d’una
classe obrera explotada, i les esperances i il·luses creences de la burgesia en
un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">progrés </i>econòmic i espiritual
protagonitzat i conduït per ella mateixa, és el segle en què la novel·la
europea aconsegueix el seu grau més elevat del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realisme</i>, i, per això, el segle en què la novel·la com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gènere crític de la crisi </i>burgesa,
experimentarà, per una banda, un procés de deterioració tan evident com la
mateixa ideologia burgesa que l’havia mantingut en forma fins al segle XIX i
les grans revoltes proletàries, i, per altra banda, un procés de transformació
cap a altres formes d’expressió literàries, ja força allunyades del realisme
novel·lesc; formes, aquestes, que són l’expressió d’un relleu polític i
ideològic: els mateixos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Chants de
Maldoror</i>, d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, són un exemple d’aquesta
transformació-ruptura estètica, anunci d’”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">heretgies</i>”
formals en el camp literari i de múltiples formes d’avantguardisme literari
paral·lel a l’avantguardisme polític de la segona meitat del segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El segle XIX
és el gran segle del desenvolupament econòmic i científic d’Europa, l’origen de
les grans ciutats modernes, l’escenari d’un progrés industrial que significarà
la gran ascensió però també la caiguda de la classe burgesa. Serà un segle
mogut, bàsicament, per la dinàmica d’acumulació de capital a partir de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">plus-vàlua </i>que s’obté de la diferència
entre el preu del treball i el preu del producte. Dins d’aquest segle, un
període relativament breu però d’una gran importància dins de la història
moderna, constituirà el moment àlgid d’unes il·lusions burgeses prou antigues:
en poc més de cinquanta anys (1789-1848) culminarà una ideologia burges, i
immediatament iniciarà la seva gran davallada. La crisi d’aquesta ideologia,
amb totes les seves contradiccions de molt diferent ordre, quedarà palesa en
tota la novel·lística del segle. El segle XIX aconseguirà les mostres més
perfectes d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realisme</i> especular i
exacte, els cristalls més perfectament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mimètics</i>
dels processos reals de la vida social, política i econòmica (les novel·les de
Balzac, per exemple, tan estimades per la teoria marxista del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realisme literari</i>, en les quals pot
llegir-se tota la complicació de l’entrellat social a l’època: la situació de
les classes socials, el preu de les coses, les relacions de producció, l’estat
de les creences religioses, els costums i la moral sexual de l’època, etc.).
Però serà, també, com hem dit, el mateix segle qui doni a la història de la
literatura els exemples més clars de la revolta d’unes minories intel·lectuals,
sovint elitistes, contra l’estat cultural de la burgesia dominant: és,
certament, el mateix segle XIX que veu néixer les figures de grans
transgressors de l’ordre simbòlic i sexual de la burgesia hegemònica: el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">simbolisme</i> protagonitzat a França per
Stéphane Mallarmé, assenyalarà l’origen d’una actitud literària de crítica
fonamental de totes les estructures que caracteritzen l’Estat autoritari
burgès; i aquestes actituds tindran una llarga història, que arriba fins
avui,passant pel decadentisme de les acaballes del segle XIX, pel futurisme tan
aprofitat per les forces dretanes internacionals, o pel surrealisme, que
tingué, com es veurà, bona acollida a Catalunya. Retinguem, doncs, que:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 81.15pt; mso-list: l2 level1 lfo1; tab-stops: list 81.15pt; text-align: justify; text-indent: -45.75pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la del segle XIX s’afegeix a la llarga tradició
novel·lesca europea, iniciada per símptomes tan importants com la gran novel·la
catalana medieval, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tirant o Blanc.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 81.15pt; mso-list: l2 level1 lfo1; tab-stops: list 81.15pt; text-align: justify; text-indent: -45.75pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la del segle XIX reprodueix fidelment, en el seu
vessant <i style="mso-bidi-font-style: normal;">realista</i>,però també en els
gèneres <i style="mso-bidi-font-style: normal;">costumistes </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">naturalistes</i>, l’estat general de la
societat de l’època: els seus costums, les relacions de producció, l’estat de
les classes socials, la moral del moment, la situació política, les forces en
tensió, i totes les contradiccions de l’Estat burgès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 81.15pt; mso-list: l2 level1 lfo1; tab-stops: list 81.15pt; text-align: justify; text-indent: -45.75pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la en general, però especialment la gran novel·la
realista del segle XIX (de Balzac a Tolstoi, de Clarín a Galdós, de Scott a
Heine), constitueix un gènere típicament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">inter-textual</i>
–en el seu espai literari es poden llegir moltes i molt distintes perspectives
de la vida d’una societat: les estructures polítiques, l’estat de la llengua,
la teoria de la història, etc. Essent un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sol
gènere literari</i> té l’avantatge de reunir múltiples i diversos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ordres de discurs</i>, de manera que, per
ella mateixa, constitueix ja una mostra rica de tots els aspectes de la vida
d’una societat en un moment determinat de la seva evolució històrica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 81.15pt; mso-list: l2 level1 lfo1; tab-stops: list 81.15pt; text-align: justify; text-indent: -45.75pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la al segle XIX derivarà, a partir de la segona
meitat del segle, per una banda cap a formes expressives “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">hiperfuncionals</i>”, com és el cas de la novel·la naturalista; i per
altra banda cap a les primeres mostres d’un nou <i style="mso-bidi-font-style: normal;">text literari </i>(en prosa, però també en vers), que, seguint en certa
manera l’adequació entre situació històric ai literatura que caracteritza la
novel·la realista, és l’exponent d’una crisi profunda de la burgesia, i
l’origen d’una tradició d’avantguardismes que tindrà a Catalunya, bé que molt
retardada, una representació molt notable al segle XX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
novel·la catalana al segle XIX</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Cal consignar, de bell antuvi,
que la novel·la serà el gènere de més tardana consolidació en el marc de la
nostra literatura decimonònica. En efecte, fins a la dècada dels trenta no es
podrà parlar d’una novel·la autòctona en castellà, i no serà fins al 1862, amb
la publicació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L</i>’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Orfeneta de Menargues</i> d’Antoni de
Bofarull, que s’iniciarà el conreu en català del gènere.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest
fenomen no es deu tant a la manca d’un públic lector de novel·les o la
no-existència d’uns editors, sinó, sobretot, a la falta de novel·listes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel
que fa al públic, val a dir que, el fet de sociologia literària més important
de la primera meitat del segle XIX sigui l’augment dels lectors de novel·les.
Tot i les elevades xifres d’analfabetisme de l’època, noves capes socials,
sobretot la petita burgesia de ciutats com Barcelona, València o Madrid
comencen a tenir accés a la lectura. (Hom ha destacat d’una manera especial la
importància del públic lector femení) D’una banda, davant l’increment del
públic lector, la impremta i la llibreria es van haver de renovar. De fet, la
naixent empresa capitalista va incorporar el llibre a les seves estructures. Arran
de la divisió del treball que va comportar la Revolució Industrial, queden
establertes unes tasques diferents per a l’editor, el llibreter i l’impressor.
L’editor serà l’empresari que, deixant a l’impressor la funció tècnica i al
llibreter la funció comercial, prendrà la iniciativa de l’edició, coordinarà la
fabricació amb les necessitats de la venda, tractarà amb l’autor i, en general,
prendrà cura de la publicació en una política general de l’empresa. L’editor
suposa el canvi d’una activitat gremial i artesanal al voltant del producte <i style="mso-bidi-font-style: normal;">llibre</i> a un altra d’industrial. Per
tant, hom pot concloure que l’aparició de l’editor constitueix la base per a la
industrialització de la novel·la. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cal
esmentar València i Barcelona entre les grans ciutats, editores de la primera
meitat del segle XIX. A la primera, serà de gran relleu Marià de Cabrerizo
(1785-1868), un dels primers grans editors de la literatura romàntica <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-cal remarcar la seva “Colección de novelas”
(1818-1856)- a Barcelona destaca, una mica posteriorment, Antoni Bergnes de las
Casas (1801-1879), eminent hel·lenista i rector de la Universitat de Barcelona,
dedicat a tasques editorials connectades també amb el moviment romàntic –pensem
només que Walter Svott ocupa el primer lloc entre els autors que va publicar-,
de 1830 a 1843.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ja
a principis del segle XIX existien, doncs, tant un públic lector com uns
editors –que s’anirien consolidant al llarg del segle-; en canvi, mancava una
producció novel·lística autòctona, tant als Països catalans com a la resta de
l’Estat. Pel que fa a la nostra literatura, el desfasament existent entre els
editors i el públic i la manca de producció novel·lística autòctona,
difícilment podia ser superat per la vinculació a la pròpia tradició: el record
dels clàssics medievals del gènere –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Curial,
Tirant</i>- s’havia esborrat gairebé per complet i la tradició narrativa de
l’anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Decadència</i>, amb obres en
prosa, no novel·les, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Col·loquis
de la Insigne Ciutat de Tortosa </i>de Cristòfor Despuig o el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calaix de Sastre </i>del Baró de Maldà,
inèdites totes dues a començaments del segle XIX, no podien constituir cap base
sòlida per al redreçament de la novel·la. Només es va poder recórrer, de fet, a
les traduccions de novel·les estrangeres. Per tant, és imprescindible
referir-se a aquestes traduccions que, en un moment de manca de producció
autòctona, ajuden a consolidar la incipient indústria editorial i a formar un
públic especialitzat en novel·la. A més a més, les traduccions condicionaran o,
almenys, influiran en la posterior producció per part dels autors del país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel
que fa a les traduccions al castellà fins al 1850, José F. Montesinos en distingeix
tres etapes:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Fins al 1812</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En aquesta
època, caracteritzada per un nombre escà de traduccions i per una censura molt
rígida –és l’època de la Guerra del Francès- comencen a aparèixer les primeres
manifestacions romàntiques. Cal destacar l’aparició a París de la primera
traducció de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Athala </i>de
Chateaubriand (1801) i la de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Werther</i>
de Goethe (1803).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">b)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">De 1812 a 1834</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Les
traduccions d’aquesta etapa continuen fent-se bàsicament a París o en alguna
altra ciutat francesa. La censura continua essent rigorosa, excepte al període
del Trienni Constitucional (1820-1823). A la dècada dels anys 20 apareixen les
primeres traduccions de Walter Scott al castellà, amb la publicació d’obres com
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El enano misterioso, Ivanhoe </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Talismán</i>. La voga de l’autor escocès
es perllongarà, sobretot a Barcelona, fins als anys cinquanta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">c)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">De 1834 a 1850</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En aquesta
etapa es publiquen un gran nombre de traduccions. L’editor Antoni Bergnes de
las Casas es converteix en el gran promotor de Walter Scott, un dels autors més
traduïts i de major influència sobre els autors del país, al costat d’altres
com Victor Hugo, Vigny o Manzoni, pel que fa ala novel·la històrica. A la
dècada dels quaranta es tradueixen també novel·les de “costums contemporanis”
–Balzac, Georges Sand- i novel·les de fulletó- Alexandre Dumas, pare; Eugène
Sue. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Novel·la
catalana escrita en castellà</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Cap a 1830 s’inicia –estretament
lligada amb el fenomen de les traduccions al castellà del primer terç de segle
–la producció autòctona de novel·la, tant als Països Catalans com a la resta de
l’Estat. Diríem, en esquema, que ala totalitat de l’Estat espanyol es va haver
de produir un fenomen de reaclimatació del gènere novel·les, però que al
nostrepaís hi va haver, de fet, un doble fenomen: el de la represa del gènere
i, tamné, el del retorn a l’ús del català. Entre el primer pas i el segon es
van escolar tres dècades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Durant aquesta
trentena d’anys hom pot distingir una sèrie de corrents en la novel·la catalana
escrita en castellà: la novel·la històrica, com a gènere més important; els
quadres de costums que, normalment, no s’acaben d’articular en novel·la; la
novel·la sobre temes d’història contemporània –que ve a ser un resultat de la
conjunció dels plantejaments i tècniques de la novel·la històrica amb els de la
narrativa de costums-; la novel·la de fulletó i encara algun altre tipus de
menys rellevància.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Novel·la
històrica</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Hom sol fer coincidir el
naixement de la novel·la històrica amb la caiguda de Napoleó; Walter Scott
(1771-1832) publica el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Waverly </i>l’any
1814. La novel·la històrica, considerada com a gènere, és un producte típic del
Romanticisme i, atès que aquest reacciona contra una concepció classicitzant de
la literatura, no ens ha de sorprendre que el seu període predilecte siguin el
menys “clàssic” de tots segons l’òptica anterior i que s’arrossegava des del
Renaixement: l’Edat Mitjana,la qual es presenta com a escenari ideal sobretot
per dos motius: en primer lloc,perquè allí es troben els orígens de les nacions
modernes, amb un aparell estatal acabat i coherent i que permet, per tant, de
recuperar-lo per a un present nacional burgès; i, en segon lloc, perquè la
ruïna romànic és l’espai arquetípic del sentiment romàntic: lloc solitari, amb
un cert alè de misteri, apte per al treball de la imaginació, i adequat com cap
altra cosa per a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lectura </i>d’un
passat desaparegut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Conseqüentment,
la novel·la històrica no serà mai una novel·la psicologista, sinó d’acció.
Homes i institucions se sotmetran a aquesta lògica: en definitiva, no seran mai
històriques: no es tractarà de reproduir l’Edat Mitjana, sinó d’encabir-hi el
pensament romàntic. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>George
Luckàcs distingeix, abans del 1848, tres grups en la novel·la històrica:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo3; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
representada per l’escocès Walter Scott, l’americà Cooper, l’italià Manzoni el
rus Pushkin:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo3; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">b)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
representada pels francesos Alfred de Vigny i Victor Hugo;</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo3; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">c)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La representada per Prosper de Mérimée i Stendhal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els dos
primers grups van tenir influència sobre la novel·la històrica catalana.
Representen dues concepcions del gènere diferenciades per una sèrie de trets.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El model de
novel·la històrica elaborat per Walter Scott es caracteritza per la presència
d’uns personatges que viuen en situacions històriques de crisi. Es tracta de
personatges que no són mai els protagonistes dels fets històrics de la realitat,
sinó personatges secundaris inventats per l’autor per tipificar una època.
Aquesta característica dóna un cert alè èpic a les seves obres, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja que els fets esdevenen més importants que
els personatges. De passada, té també com a conseqüència que les grans figures
de la història, que apareixen sempre com a personatges secundaris, no siguin
mitificades, sinó tractades en la seva magnitud històrica real. Així doncs,
Scott fa sorgir els seus personatges de l’essència de l’època i no explica mai
una època a partir dels seus grans representants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En canvi, el
model de de Vigny i d’Hugo es caracteritza per una subjectivització decorativa
i un intent d’actualitzar els temes històrics per deduir-ne un ensenyament
moral. Els seus personatges, a diferència dels de Walter Scott, són els homes
“importants” que van protagonitzar els fets històrics. Per això hom pot afirmar
que aquests autors expliquen una època a través dels seus personatges
principals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Walter Scott
va influir en la novel·la històrica catalana dels anys 30, si bé després la
seva influència va ser bandejada per la de Victor Hugo. Sovint, però, es
produeix una juxtaposició de les dues tendències.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Wlater Scott i
Victor Hugo van influir en l’obra de Ramon López Soler (1799-1836), potser
l’escriptor més destacat en el conreu de la novel·la històrica d’expressió
castellana a Catalunya. El pròleg a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los
bandos de Castilla o El Caballero del Cisne </i>(1830) ha estat considerat com
el manifest del Romanticisme català, espanyol i, també, de lanovel·la històrica.
L’obra constitueix, sobretot, una adaptació dels recursos literaris de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ivanhoe </i>de Walter Scott. Posteriorment,
caldria parlar d’un predomini de la influència de Victor Hugo: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La catedral de Sevilla </i>(1834) acusa
l’empremta de l’obra del romàntic francès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A part de
López Soler, van conrear la novel·la històrica en castellà autors com
Estanislau de Kotska Bayo –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La conquista
de Valencia por el Cid </i>(1831)- o Joan Cortada –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lorenzo, novela histórica del siglo XV</i> (1837).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La novel·la
històrica catalana escrita en castellà procedeix del procés d’adaptació que
sofreixen els arguments d’obres estrangeres. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los bandos de Castilla </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ivanhoe</i>,
de Walter Scott) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La catedral de Sevilla
</i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Notre-Dame de Paris</i>, Victor
Hugo) en són un clar exemple. Al principi, els temes corresponen encara a la
història general espanyola; Joan Cortada farà el pas cap a una temàtica
catalana. En aquest darrer cas, els autors solen triar èpoques històriques de
crisi, amb la finalitat de crear uns estats d’opinió sobre alguns problemes
clau de la història de Catalunya. Aquestes novel·les, doncs, amb pretensions
didàctiques, esdevenen un instrument patriòtic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Novel·la
històrica de tema contemporani</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En aquest corrent cal situar, a
part d’altres autors, Abdó Terradas per la seva novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La esplanada. Escenas trágicas de 1828</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Madrid, 1835) i Pere Mata per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El poeta y el banquero. Escenas
contemporáneas de la revolución española </i>(Barcelona, 1842).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Abdó
Terradas (1812-1856), líder del moviment republicà català, amb una vida
dedicada per complet a la política, utilitza la literatura amb aquesta
finalitat. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La esplanada </i>se centra en
les peripècies d’una família de liberals que acaba morint. L’objectiu de ‘autor
és testimoniar un moment històric concret, amb una clara finalitat política
d’enaltiment de la ideologia liberal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">El poeta y el banquero</i> de Pere Mata
(1811-1877) palesa les tensions entre el poeta romàntic i la nova societat
industrial i burgesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Novel·la
de fulletó</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A la dècada dels quaranta té lloc
també l’aparició, en relació amb un intent de dur la literatura a un públic més
ampli, de la novel·la de fulletó. El primer fulletó apareix a França: es tracta
d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els misteris de París </i>(1841-1843)
d’Eugène Sue. L’èxit del gènere a França s’estén fins cap al 1855, fins al
moment en què els dirigents del Segon Imperi s’adonen que el fulletó estava
escampant una sèrie d’idees “dissolvents”, a parer seu. Hom posa un impost al
fulletó i això fa que s’ensorri. Per una banda el fulletó incorpora elements
ideològics connectats amb el socialisme utòpic, però, en el fons, no propugna
un canvi real de la societat, sinó que, més aviat, caldria parlar del que
Umberto Eco anomena “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">estructures de
consolació</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
fulletó ve a ser una novel·la d’història contemporània, però amb elements
dramàtics i amb una finalitat moralitzant. Segons Eco, hom pot distingir dos
tipus d’elements a la novel·la de fulletó: uns elements pouats del món quotidià
de la realitat, amb totes les seves tensions i, a més a més, d’altres elements
integrants d’un món il·lusori i fantàstic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’autor
del fulletó tracta d’estimular i d’excitar el seu públic, que sol ser popular.
En el cas del fulletó s’estableix una relació especial autor-públic: atès que
l’obra es publica en fragments, a mesura que l’autor la va escrivint, el públic
pot arribar a condicionar els esdeveniments de l’obra si fa saber els seus
desigs, pel que fa a ella a l’autor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
literatura catalana incorpora les dues línies de fulletó francès: a de Sue i la
d’Alexandre Dumas, pare, superior en imaginació i en el conreu de l’aventura
per l’aventura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
Catalunya, el gènere comença amb Wenceslao Ayguals d’Izco, autor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">María o la hija de un jornalero </i>(1845-1846),el
primer fulletó a l’Estat espanyol. Entre els autors de fulletó cal situar també
Antoni Altadill –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Barcelona y sus misterios-,
</i>Manuel Angelon –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El pendón de Santa
Eulalia-, </i>Vicenç Boix i Ferran Patxot, autor dels “best-sellers” de
l’època, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las ruinas de mi convento</i>,
entre altres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Novel·la
en català</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
novel·la catalana decimonònica tenia un problema clau per resoldre, de cara a
configurar la seva pròpia identitat: el de la llengua. Al llarg de la primera
meitat de segle, els novel·listes catalans havien escrit obres vinculades, en
certa forma i en major o menor intensitat, a la cultura catalana;però ho havien
fet en una llengua aliena, la castellana. Eren<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>obres que reflectien aspectes diversos, com la història medieval o
contemporània del país, els costums autòctons, les aspiracions polítiques, en
termes que fins i tot podrien qualificar-se, fins i tot, de patriòtics. Obres,
doncs, arrelades a la realitat d’un context sòcio-cultural, nacional en
definitiva, que estaven fent passos, de vegades a les palpentes,per retrobar-se
ell mateix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Havia
arribat un moment en què reflectir tota aquesta realitat en una llengua
estrangera era una contradicció massa òbvia, que havia de trobar un
desllorigador. Ara bé, la llengua catalana, sobretot si s’havia d’utilitzar en
l’àmbit de la prosa, tenia molts problemes per resoldre. Calia, en primer
terme, una normativització lingüística, propugnada insistentment tant per la
majoria d’autors de gramàtiques i diccionaris del segle passat, com també per
molts novel·listes i poetes. Era imprescindible una normativització lingüística
que resolgués, d’una vegada per totes, la polèmica entre eles partidaris del
català arcaïtzant i els del “català que ara es parla” que s’arrossegaria, de
fet, al llarg de tot el segle i que no trobaria solució fins a l’adveniment
d’uns altres contextos sòcio-culturals: el Modernisme, en primer terme, durant
el qual es replanteja i es popularitza tota aquesta qüestió de la
normativització lingüística –recordem, en aquest sentit, la “Campanya per a la
reforma lingüística”, apareguda a les pàgines de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>, revista que comptaria entre els seus col·laboradors amb la
figura de Pompeu Fabra-; i, en segon terme, el Noucentisme, que, pel fet de
disposar d’unes mínimes plataformes econòmiques i polítiques –la Mancomunitat
de Prat de la Riba- possibilitaria, finalment, l’obra de normativització
lingüística de Fabra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però,
a part de la normativització lingüística calia, d’altra banda, que la llengua
catalana recobrés un prestigi social que havia perdut feia segles. Els Jocs
Florals, creats el 1859 i vinculats bàsicament –sobretot en un primer moment- a
la poesia, van constituir una de les plataformes bàsiques per ala recuperació
del prestigi social de la llengua catalana, almenys de cara un sector
determinat de la societat i de la intel·lectualitat catalanes. Gràcies a ella i
també a la incipient publicació d’almanacs, revistes i diaris en català es va
crear un públic específic de textos en català. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
part d’aquests factors d’ordre lingüístic, cal tenir en compte altres elements
per entendre l’aparició d ela novel·la en català. Pensem, per exemple, en el
fet que alguns intel·lectuals de l’època sentien la necessitat urgent de tenir
una novel·la pròpia en català. En aquest sentit pot ser considerat paradigmàtic
l’article de Jaume Coll <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cantem massa y
parlem poch [Lo Gay Saber, </i>I, núm. 3 (1 d’abril 1868), pp. 17-18], on
l’autor, després d’alegrar-se de l’aparició d’una poesia catalana, reclama la
presència de la novel·la a la nostra literatura::</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tot això és molt bo, y dona verament
motiu per gaudirnos; mes si hém de dirla veritat, no n’hi ha prou de las
poesías per formar una literatura en tota la extensió de la paraula, es
necessari ademés escriurer prosa y sobre diferents géneros<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pera que sigui completa y ben marcada la
fesomía literaria d’un poble.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els Jocs Florals i publicacions
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un tros de paper </i>(1865-1866), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Barretina </i>(1868), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lo Gay Saber </i>(1868-1869/78-83), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La renaixença </i>(1871-1882), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Ilustració Catalana </i>(1880-1894)...
van actuar també com a estímul i plataforma a la producció narrativa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tots
aquests factors específics de la cultura catalana, juntament amb d’altres de
caire més general, com l’ascensió de la burgesia com a classe hegemònica, van
tenir com a resultat l’aparició de la novel·la en català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De
1862 al Modernisme, la novel·la catalana transcorrerà pe vies totalment
anacròniques –conreu d ela novel·la romàntica, de caire històric o no, del
costumisme, del fulletó- i encetarà també, sobretot amb l’obra de Narcís Oller,
el camí de la novel·la moderna. Serà aquest un camí lent i curull de
dificultats de tot ordre: mancaran les plataformes editorials adequades i les
condicions que haguessin pogut permetre a l’escriptor d’esdevenir un
professional; la crítica, imprescindible per tal de superar l’anacronisme a què
es veia abocada la novel·la, no començarà a comptar amb figures de relleu fins
la dècada dels setanta-vuitanta (Josep Yxart, Joan Sardà). A part dels
problemes relacionats amb la situació d’una llengua per normativitzar i de la
pròpia tradició literària que calia recuperar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Novel·la
històrica</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Pel que fa a la novel·la
històrica cal assenyalar, sobretot,la lectura del passat medieval, o de l’època
moderna, amb totes les característiques del moviment romàntic dels llocs on la
personalitat nacional ha estat subjugada,màxim si recordem que aquest temps
medieval palesa una evident puixança.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
aquest sentit, la declaració d’Antoni de Bofarull al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pròleg </i>a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Orfeneta de
Menargues</i> (1862) no pot ésser més explícit:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">... considerant el gran nombre
d’injustícies i desastres produïts de la injustícia de Casp, i el desfigurament
de la Història, m’ocorria quasi sens pensar aquesta pregunta: “¿A qué ve,
després de tants segles,en els anys que corren, aquest renaixement i afició que
es nota a Catalunya per a fer reviure el bo del passat, per a tornar una part
de fisonomia a aquella nacionalitat catalana que s’havia cregut morta? Alguna
cosa significa aquest bulliment de sang.” Aquesta consideració fou la que em
donà el tema sobre el qual havia de fundar jo la principal mira de mon treball.
“El nou moviment, digui entre mi, és la recompensa que el país ha de dar als
que en mereixeren i no en tingueren, és el pedestal nou on s’ha de tornar a
aixecar l’estàtua que la injustícia, la desgràcia o la desídia havien tirat per
terra. Cert és, doncs, que per més que vinguin contratemps i passin anys, el bo
té recompensa i el dolent queda escarnit.”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’Orfeneta de Menargues </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">narra la
història de la causa de Jaume d’Urgell, el Dissortat, com a pretendent al tron
del regne d’Aragó que restà sense hereu directe a la mort de Martí l’Humà.
Considerant el compromís de Casp com el lloc d’una sèrie d’intrigues i el seu
resultat com un producte final d’una conspiració, Bofarull pren partit pel
Comte d’Urgell i nega el plantejament del compromís com a acte de reafirmació
patriòtica i d’exaltació de la nació catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
mateix podem dir respecte de la novel·la de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez
(Barcelona, 1839-1889) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Coronel d’Anjou</i>,
que se situa també en un moment de crisi de la història de Catalunya: la guerra
de Successió, la qual cosa, gens casual, obeeix a aquesta lògica que assenyalàvem
anteriorment i que no té altre efecte que el de subratllar el renaixement
actual i la pervivència de la nació catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Malgrat
que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tot això </i>[la derrota de 1714] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">era ben dolorós de recordar i veure per qui
tingués un cor català</i>”, res no impedia, ans al contrari, que eles resultats
de la narració de la conquesta de Catalunya es traduïssin en un acte de
rebel·lió davant d’aquells fets i servissin per a tornar a afirmar la nostra
identitat nacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Del
costumisme al naturalisme</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El costumisme escrit en català al
segle passat es produeix, bàsicament, en el moment de la Restauració. Amb
anterioritat a aquest moment, cal assenyalar la seva aparició incipient en una
sèrie de publicacions valencianes, de caire satíric i de filiació liberal,
adreçades a un públic popular, aparegudes a les acaballes de la dècada dels
trenta i al llarg de la dels quaranta: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Mole, El Sueco, La Donsayna... </i>I, sobretot, el cas de Robert Robert
(1830-1873), que plantejarà que els costumistes de l’època de la Restauració ho
faran a base de pressupòsits primordialment nostàlgics i, fins i tot, elegíacs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
efecte, l’obra literària de Robert Robert –que en català es limita als 27
articles de costums apareguts a la revista “Un tros de paper” entre 1865 i 1877
–encaixa perfectament dins el marc del romanticisme liberal i engatjat presidit
per la figura de Larra, que va ser, sens dubte, el seu mestre i la seva font
bàsica. Amb els seus articles que ens ofereixen una descripció de la Barcelona
dels anys 60 del segle passat, Robert pretén de criticar les alienacions d ela
seva societat. La seva és l’actitud del romàntic progressista, convençut de la
seva missió social, però que rebutja la burgesia, a la qual tampoc no es pot
integrar. D’aquesta situació d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">outsider</i>,
neix la visió amarga i pessimista de les seves creacions.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
costumisme de l’època de la Restauració donarà un altre sentit al gènere. Cal
tenir present que es tractarà d’un gènere literari que correspon a un moment
històric de canvi que, a grans trets, podria caracteritzar-se com el pas de
l’Antic Règim a la societat industrial i burgesa. El procés d’industrialització
del país provoca una sèrie de canvis: una nova dinàmica social, uns nous
sistemes de producció, ‘arraconament d’uns costums de segles i la seva
substitució per uns de nous. Els costumistes de l’època de la Restauració
s’adonen que viuen en un món que està a punt de desaparèixer sota els
progressos de la industrialització, i és precisament aquets món el que ells
intenten de plasmar a les seves obres, per tal de salvar-lo de salvar-lo de
l’oblit. D’aquí, la seva nostàlgia,la seva tristesa que, de vegades, esdevé
amarga. I d’aquí també la seva tendència a buscar el que és més autòcton, als
indrets que consideren més preservats de canvis: els barris populars o el món
rural.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
partir d’aquesta òptica, els autors costumistes paren molta atenció i demostren
molt d’interès per aspectes com la indumentària típica, les festes i
manifestacions populars o els oficis de caire artesanal que la
industrialització del país va arraconant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra
d’Emili Vilanova (1840-1905) –integrada per reculls d’articles com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Del meu tros </i>(1879), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadros populars </i>(1991), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre família </i>(1885), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escenes barcelonines </i>(1886), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Monòlegs i quadros </i>(1887), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pobrets i alegrets</i> (1887), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gent de casa </i>(1889), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plorant i rient </i>(1891) –pot
considerar-se com a exemple i paradigma d’aquest nou sentit del gènere. El seu
retrat minuciós del barri de la Ribera no és altra cosa que una elegia a un món
perdut, o d’imminent desaparició.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Emili
Vilanova representa, de fet, l’actitud més nostàlgica del costumisme català; la
seva obra inclou un riquíssim retaule de costums de la menestralia barcelonina
del vuitcents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Entre
les dues actituds extremes que representen, en certa manera, les concepcions
que del gènere costumista tenen Robert Robert i Emili Vilanova, cal situar
l’obra d’altres autors que, al mateix temps que conreen el costumisme,
intenten, amb resultats no sempre reeixits, de superar-lo i de fer el pas cap a
la novel·la realista moderna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
‘àmbit del costumisme rural, cal esmentar l’obra de Carles Bosch de la
Trinxeria (Prats de Molló, 1831 – La Jonquera, 1897), l’obra del qual
reflecteix, en general, el seu interès per l’excursionisme a les comarques
pirinenques. Autor de narracions d’intenció costumista nascudes del coneixement
directe de la vida rural, recollides en volums com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Records d’un excursionista </i>(1887), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pla i muntanya </i>(1888), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De ma
collita </i>(1890), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tardanies </i>(1892),
va intentar, sense gaire èxit, la superació del costumisme folklòric en
novel·les com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu Noradell </i>(1889),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Montalba </i>(1891), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’hereu Subirà </i>(1893) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lena </i>(1894).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest
mateix seria el cas de Joan Pons i Massaveu (Barcelona, 1850-1918) que es
manifesta com a escriptor costumista en el seu primer llibre de narracions, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadros en prosa </i>(1878), però que,
posteriorment intentarà el pas cap a la novel·la realista. La primera novel·la
que cal esmentar en aquest sentit és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En
Mitja-Galta</i> (1880), primera mostra de les influències d’ëmile Zola a tota
la narrativa peninsular. Pons i Massaveu podria haver estat el nostre primer
gran escriptor realista, però el trànsit cap als corrents literaris del seu
moment va ser sempre vacil·lant i amb retorns progressius a la temàtica i les
tècniques del gènere de costums. Mostra d’aquesta actitud vacil·lant són obres
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La colla del carrer </i>(1887), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca de la Pepa </i>(1889), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Trescant per les serres </i>(1892), etc.
L’obra d’aquest autor, essencialment costumista, ha de ser situada, però, entre
la d’Emili Vilanova i la de Narcís Oller, o sigui, entre el costumisme i el
realisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un
altre novel·lista, Martí Genís i Aguilar (Vic, 1847 – 1932) posa en joc els
recursos de la narrativa de costums en obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Mercè de Bellamata </i>(1878), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Reineta del Cadí </i>(1892) i altres. En el seu cas, cal destacar la seva
primera novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Julita </i>(1874), com
a cas a part de la producció total de l’autor i, fins i tot, en el context de
la novel·la catalana decimonònica, per la importància que hi arriben a adquirir
els elements romàntics: pensem en el factor de la idealització que informa
molts nivells de la novel·la i en la concepció dels elements del món tangible,
com la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">representació d’un món superior
regit per pures forces espirituals</i>”, la qual cosa situa la novel·la de
Genís en la línia de pensament que informa l’obra dels primers poetes i teòrics
del romanticisme alemany –Tieck, Novalis, Schlegel, Jean-Paul- i que més
endavant serà recollida pel simbolisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
el procés cap al realisme cal situar també la trilogia novel·lística de Josep
Pin i Soler (Tarragona, 1842 – 1927): <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
família dels Garrigas </i>(1887), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jaume </i>(1888),
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Niobe </i>(1889), a la qual hom ha
atribuït dubtosos elements naturalistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sense
haver pretès l’exhaustivitat, hem presentat una sèrie d’autors que, partint de
la descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca feta pel costumisme,
intenten el pas cap a la novel·la realista, que pretén també descriure la
realitat, però fugint del tipisme i dels clixés costumistes. L’èxit, però, que
assoliran en aquest sentit aquesta colla de novel·listes serà realment poc considerable.
De fet, els artífexs del pas de la novel·la catalana als pressupòsits estètics
realistes i naturalistes imperants a Europa –creador, en definitiva, de la
novel·la catalana realista moderna- seran els crítics Josep Yxart (1852 – 1895)
i Joan Sardà (1851 – 1898) i el novel·lista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Narcís Oller</b> (1846 – 1930). Tots tres comparteixen la necessitat
d’acostar la literatura catalana als corrents literaris coetanis, a nivell
europeu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
producció de Narcís Oller –de no gran extensió: sis novel·les, i una sèrie de
conte si quadres costumistes- adquireix un ressò significatiu amb la publicació
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Papallona</i> (1882), on enceta el
camí d’una possible novel·la naturalista. És una novel·la de transició, amb
predomini d’elements romàntics sobre els naturalistes quant a la tècnica
(personatges monolítics, aparició d’elements com el misteri i l’atzar...) i la
temàtica (anàlisi d’una seducció). La novel·la anava precedida en la seva
edició francesa per una carta-pròleg d’Émile Zola on el teòric del naturalisme
francès tractava les característiques de Narcís Oller. Arribava a qualificar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Papallona</i> com un “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">estudi de personatges lleugerament
idealitzats i a través d’un medi ambient molt exacte</i>”. Oller no intentava
poetitzar la realitat sinó descobrir la poesia que hi havia en el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">natural</i>”. En aquets sentit, trobem la
síntesi entre el seu innat romanticisme i els nous corrents literaris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any
1884 apareix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Escanyapobres, Estudi
d’una passió</i>, retrat de l’avarícia dins un context històric precís: canvi
radical d’una societat que passa de l’estat pre-industrial a l’industrial que
condicionarà i causarà la fi dels protagonistes. És una novel·la més
condensada, no tan romàntica i més ambiciosa que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Papallona</i>. La visió negra que el conjunt de l’obra expressa
voreja sovint l’esperpent. En les dues novel·les següents, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vilaniu </i>(1885), estudi de la calúmnia en una ciutat petita i
arquetípica i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Febre d’Or </i>(1890 –
1892), i, sobretot, en aquesta darrera, Oller arriba a assolir un domini total
de les tècniques realistes-naturalistes i només podem parlar d’escadussers
elements romàntics. Pretén explicar-nos a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la
Febre d’Or</i>, la transformació de la societat barcelonina –el creixement com
a gran ciutat- i la formació d’una nova burgesia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en relació amb la febre borsària dels anys 1880-1881.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És
a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Bogeria </i>(1898), plantejament
d’un procés de bogeria condicionada per les lleis de l’herència i pel medi
ambient, on Narcís Oller reïx definitivament en el domini de l’estètica
naturalista. Apareix, però, en un moment en què el naturalisme literari comença
a estar ja desfasat a Europa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Oller
es trobarà desconcertat davant la crisi general que es produeix a la novel·la
europea, i a causa de la mort de Josep Yxart (1895) i de Joan Sardà (1898), els
crítics que havien donat un relatiu suport teòric a la seva obra. La
desaparició dels dos crítics reforçarà el canvi de l’esperit artístic
col·lectiu. Es tracta no sols de l’acabament de la línia positivista-realista
de la crítica, sinó també de la dissolució de la relació especial desenvolupada
al segle XIX entre la novel·la i la crítica. En la crítica novel·lística Yxart
i Sardà no tindran successors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’última
novel·la de Narcís Oller, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pilar Prim </i>(1906),
s’ha d’inscriure en el procés històric que hom ha anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Modenrisme. Pilar Prim </i>marcarà u nou trencament amb la
insuficiència qüestionada de la novel·la realista-naturalista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
tema central de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pilar Prim</i> –la
història d’una dona que lluita per estimar segons les seves inclinacions i el
seu íntim sentit moral contra l’oposició de la seva condició –la viduïtat-, de
la seva família, de la moral convencional i contra la competència de la seva
filla –il·lustra la transició vers un realisme predominantment filosòfic i
interior.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pilar Prim </i>apareix en el moment àlgid de
la narrativa modernista quan jan han aparegut <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs, </i>de Raimon Casellas (1901) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i>, de Víctor Català (1905). El
procés de redacció d’aquesta darrera novel·la d’Oller va ser força laboriós
(1898 – 1906), com ens conta a les seves <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memòries
literàries</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Molt
més complexa que les altres novel·les, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pilar
Prim </i>trenca tècnicament amb tot el procés anterior de Narcís Oller. Ja no
es relaciona amb el món autònom novel·lístic que havia exposat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vilaniu, La Febre d’Or </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Bogeria</i>, i que tenia com a finalitat
l’estudi de la societat catalana en tots els seus aspectes, amb una marcada
intencionalitat crítica i didàctica. Ara s’enriqueix de tota la literatura
narrativa modernista que s’està produint simultàniament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra
de Narcís Oller, que cal situar dins el corrent de la novel·la realista que va
de Balzac a Zola, té com a propòsit literari global la reproducció de la
realitat, és a dir, del país i l’època en què va viure: la seva obra té
pretensió –amb uns resultats no assolits del tot, però tant se val- de ser una
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">summa</i>” novel·lística d’un món i d’un
temps –la societat catalana de la Restauració. D’aquí que l’obra d’Oller hagi
de ser considerada com un tot.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquets
propòsit literari es troba a la base d’una sèrie de recursos emprats pel
novel·lista per tal de donar unitat i coherència al món que vol descriure. Cal
esmentar, en aquest sentit, la reaparició de personatges en novel·les com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vilaniu, La Febre d’Or </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Bogeria </i>o la limitació dels llocs de
l’acció a Vilaniu i a Barcelona –oposició món rural/món urbà-, amb l’excepció
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Escanyapobres</i>, ambientada a
Pratbell. Es tracta d’un sprocediments provinents ja de Balzac que, com indica
Sergi Beser, contribueixen a “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">donar vida
i moviment a tot un món fictici</i>” i que ens fan “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sentir la novel·la que llegim com apart d’una unitat superior: la vida</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
part d’això, hom pot assenyalar igualment al llarg de les novel·les d’Oller una
sèrie de temes recurrents, que tenen també un pes considerable a l’hora de
donar cohesió al seu corpus novel·lístic: la transformació social causada per
la revolució industrial i l’ascensió de la burgesia, la construcció de
ferrocarrils, la borsa, el caciquisme...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
voluntat d’Oller d’esdevenir un novel·lista realista es veurà sovint frustrada:
al costat d’uns retrats d’ambients reeixits en aquets sentit, els seus
personatges pecaran d’idealisme. De fet, tota la novel·la d’Oller es debatrà
entre aquests dos pols: per una banda, el realisme que en algun moment ratlla
el naturalisme i, per l’altra, un llast de sentimentalisme moralista, provinent
encara del romanticisme tardà. Tanmateix, Narcís Oller, tot i les seves
limitacions narratives i les que li venien donades pel context cultural català
de la seva època, representa la fita més important de la novel·la catalana del
segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Font<i>: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS
NOSTRES DIES</i>. pp. 339 – 358 Antoni, Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi,
Tayadella, Antònia. (Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA).
Barcelona, 1980</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-70785408280369484162014-11-29T19:17:00.000+01:002014-11-29T19:18:02.134+01:00INTRODUCCIÓ AL MODERNISME (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
INTRODUCCIÓ AL
MODERNISME</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">L’art
com a passió i l’art com a rebel·lió, aquesta doble concepció serà una
característica essencial del moviment modernista –Joaquim Molas ha estat el
primer a remarcar-ho- i la trobem ja en els textos de </span></i><span style="font-family: Arial;">L’Avenç<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> i al
centre mateix dels manifestos sitgetans de Rusiñol.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">Això
planteja un nou problema. En certa manera, aquesta característica entra en
contradicció amb l’objectiu definitori del moviment: la transformació de la
cultura catalana en una cultura nacional moderna. Aquest objectiu coincideix,
òbviament, amb la transformació del catalanisme de regionalisme en
nacionalisme; tant </span></i><span style="font-family: Arial;">L’Avenç<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> com Maragall ens ofereixen les primeres
mostres clares de l’elaboració d’una ideologia nacionalista moderna sota la
forma del que en un altre lloc he anomenat regeneracionisme. En aquest sentit,
doncs, el Modernisme implica un comprometement de l’escriptor, no sols amb tota
la comunitat que vol modernitzar i ala qual vol donar una nova consciència
nacional, sinó amb la burgesia que troba en el nacionalisme una ideologia
adequada a les necessitats que li planteja una certa conjuntura
sòcio-econòmica. I és evident que això es contradiu amb l’impuls d’apartament
social i de rebel·lió antiburgesa amb què neix el Modernisme. Cal tenir molt
present aquesta contradicció perquè ens explica tota una sèrie de vacil·lacions
i discrepàncies de la bibliografia sobre el moviment, en la seva interpretació
i en la inclusió o no en ell de molts autors. És aquesta contradicció germinal,
en efecte, que genera –i explica- tota la desconcertant evolució del Modrnisme.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">J. Ll. Marfany: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aspectes
del Modernisme, </i>Biblioteca de Cultura Catalana, II. Curial Ed., Barcelona,
1973, pp. 22-23.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Introducció</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Cal entendre el Modernisme com la voluntat de
transformació de la nostra cultura, amarada de formes d’expressió i contingut
d’arrel tradicional o regional, en una cultura de caire modern i nacional, com
a necessitat de superació de les formes de vida pre-industrials existents
encara a Catalunya en els darrers decennis del segle XIX. El Modernisme se
situaria així en el centre mateix de l’evolució de la nostra cultura i de la
nostra societat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Modernisme es pot inserir en una
línia que, arrencant del Romanticisme, culminaria, de fet, en l’experiència
avantguardista del primer terç del segle XX. Es tracta d’una línia
caracteritzada per la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ruptura </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enfrontament entre l’artista i la societat, </i>trajectòria
momentàniament suspesa<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>pel
Noucentisme, que col·locaria entre parèntesis aquest fet conflictiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Modernisme es produeix a
Catalunya, a grans trets, durant la darrera dècada del segle XIX i la primera
dècada del segle XX. Per tal d’emmarcar-lo, hom ha establert les dates de 1892
i de 1911, i hom hi sol distingir dos períodes: el primer, de 1892 a 1900, com
a moment de gestació del moviment; i el segon, de 1900 a 1911, com a etapa de
consolidació. Les actituds i pressupòsits fonamentals de cada etapa poden ser
molt ben analitzats a través de les diverses revistes modernistes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Període 1892-1900</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El primer període s’inicia amb les
Festes Modernistes del Cau Ferrat de Sitges, contínua amb l’aportació crítica i
ideològica a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i> de
Jaume Brossa i Alexandre Cortada. I culmina amb la desaparició de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Catalonia </i>(1898-1900). També en aquest
període cal esmentar les revistes dedicades més aviat a les arts plàstiques com
van ser: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quatre Gats </i>(1899) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pèl i Ploma </i>(1899-1903).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç
</i>és, de fet, la revista modernista més important, sobretot en els seus
darrers anys (1890-1893). Ja des del seu inici (1881), va adoptar una actitud
crítica ben diferent de la tònica general del moment i que culminaria en la
fixació d’una visió progressista tant a nivell ideològic o polític, com
cultural. En efecte,pel que fa al primer aspecte, cal situar aquesta publicació
en la línia política lligada als plantejaments federalistes de Valentí Almirall
i fortament crítica davant l’actitud nostàlgica que la Renaixença havia adoptat
respecte de la qüestió del catalanisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A nivell cultural, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">LAvenç</i> manifesta, per una banda, una
gran preocupació per la necessitat de codificar l allengua catalana. Així, a
partir del 1891, Joaquim Casas-Carbó i Jaume Massó i Torrents, amb l’ajut de
Pompeu Fabra, inicien a la revista una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">campanya
per a la reforma lingüística</i>, que propugna una solució ortogràfica que
tingui també en compte el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">català que ara
es parla</i>, enfront del llenguatge arcaïtzant emprat als Jocs Florals. I,
d’una manera més global, els crítics de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>
plantegen la necessitat d’introduir a Catalunya la cultura europea de l’època.
En aquest sentit és paradigmàtic l’article de Jaume Brossa, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Viure del passat</i> (setembre, 1892), on
l’autor adopta una actitud <i style="mso-bidi-font-style: normal;">regeneracionista
</i>pel que fa a Catalunya: es tracta de substituir les formes culturals
anacròniques de la Renaixença per un decidit programa d’actualització cultural,
que estigui al corrent del que s’esdevé a Europa. Així ho planteja Brossa:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;">A
èpoques noves, formes d’art noves. El fonament de la cultura d’una generació ha
de reposar sobre lo bo de l’anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent
és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou. Si Catalunya vol
seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de
l’obra d’art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la
volti, procurant influir sobre d’ell per millorar-lo.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vid. </i>J. Brossa, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Regeneracionisme i modernisme</i>, pp.
20-21)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A la darrera època <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç </i>adopta, doncs, una conducta
extrema: regenerar el país a través d’una profunda transformació. A les pàgines
de la revista s’iniciarà fins i tot una campanya de desprestigi intel·lectual
de les figures més rellevants i de les institucions més estretament lligades a
la Renaixença: Frederic Soler, els Jocs Florals..., com a mostra de la
resolució de trencar amb aquest moviment artístic i cultural. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i que el grup de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i> esbossi les bases d’un
catalanisme radical i federal, hom creu que el perfeccionament polític depèn de
la transformació intel·lectual de la societat catalana. Es tracta d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">regeneracionisme </i>moral que, alhora,
s’identifica amb el cultural: allò que caracteritza aquest regeneracionisme és
la introducció i incorporació dels corrents artístics i literaris en voga a
Europa: es pretén obrir el país a Europa per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">europeïtzar, despertar </i>Catalunya. Perquè, en definitiva, per als
modernistes una Catalunya regenerada equival a una Catalunya culta,
artísticament i intel·lectual sòlida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquesta primera etapa del
Modernisme, doncs, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i> polaritza
el que ha estat anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">corrent
voluntarista o regeneracionista </i>, fixat per assagistes com Jaume Brossa,
Alexandre Cortada o Pompeu Gener i definit, entre d’altres elements, per
l’exaltació de l’individualisme, però lligada, en el fons, amb un compromís de
l’artista amb la societat, a la qual desitja regenerar. Aquesta línia va ser la
dominant fins al 1893, data de desaparició de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i> i moment a partir del qual pren més relleu la línia de
caire <i style="mso-bidi-font-style: normal;">esteticista </i>del grup reunit
originàriament al voltant de Santiago Rusiñol. De 1893 a 1898 la influència de
l’estètica simbolista que dominarà dins del Modernisme correspon a
intel·lectuals o artistes com Santiago Rusiñol, no gaire interessats per una
transformació real i profunda de la societat i que formulen la literatura a
base d’un autèntic culte a l’art i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bellesa.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Tots dos corrents, però, arriben a equilibrar-se a
través de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Catalonia</i>
(1898-1900) en aspectes com la defensa de les idees nacionalistes més radicals
o la defensa de les tendències més modernes en literatura, continuant la línia
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>. La revista sintetitza
tots dos corrents: el regeneracionista i el simbolista. Aquesta síntesi
s’aconsegueix amb la introducció de Gabrielle D’Annunzio<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>que representa la superació de la línia decadentista mitjançant
el messianisme. Es conservava la tendència estetitzant i l’individualisme de
l’artista –exaltació nietzscheana de la voluntat i del messianisme. S’atribuïa
a l’artista el paper de guia i profeta dela comunitat, a la vegada que amb
aquest vessant messiànic de l’artista es tallaven les vel·leïtats evasionistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Catalonia</i>
arraconava la possible identificació del Modernisme amb un moviment concret o
amb un corrent literari. Fins al 1893, data de celebració de la segona Festa
Modernista, el terme de Modernisme no havia designat una estètica concreta, una
escola artística, sinó una posició ideològioca i encara més una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">actitud</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Perquè el Modernisme, com ha
remarcat Joan Lluís Marfany, era, explícitament, decadentisme i simbolisme,
pe`ro implícitament era també, en definitiva, regeneracionisme<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i vitalisme nietzscheà. Era una actitud
palesa de renovació i transformació d’una cultura, que venia acompanyada en
l’àmbit artístic i literari per una adequació constant al present, i per una
concepció constantment i ràpidament canviant del gust estètic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Període 1900-1911</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El segon període s’inicia el 1900
amb l’aparició de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joventut </i>i
abraça fins al 1911. Al llarg d’aquesta etapa el Modernisme s’estableix com a
moviment i així, per exemple, es produeix fins a un cert punt l’assimilació de
la sensibilitat modernista per gent tan allunyada del que el Modernisme
representa com Àngel Guimerà o Narcís Oller. És el moment del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Modernisme triomfant</i>, l’etapa,
també,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en què s’escriuen totes les
novel·les modernistes, a partir de la publicació d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els sots feréstecs</i> (1901) i que coincideix, a la vegada, amb
l’aparició d’una novel·la estètica impulsada essencialment per Eugeni d’Ors a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu de Catalunya</i>, on l’any 1906
iniciaria el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Glossari</i>. El període es
clou amb la mort de Joan Maragall i d’Isidre Nonell i amb la publicació, l’any
1912, de la darrera novel·la modernista amb interès: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La vida i la mort de Jordi Fraginals</i>, de Joan Pous i Pagès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joventut</i> apareix quan l’expansió i consolidació del catalanisme és
evident entre les classes petit-burgeses i les professions liberals i quan es
produeix un desvetllament impressionant i massiu de caire polític i cultural a
les comarques. Això es tradueix, a la revista, en els tres aspectes que la
caracteritzen com la darrera gran revista modernista, i que contenen, de fet,
la posició modernista d’aquest moment. Una posició que, a nivell polític, es
caracteritza sobretot per una actitud <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nacionalista</i>,
com a base del seu activisme cultural,la qual cosa té com a conseqüència, per
exemple, una revalorització dels Jocs Forals –atacats a la primera etapa del
Modernisme-, com un instrument eficaç culturalment. Aquesta actitud
nacionalista, influïda a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joventut</i> pel
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">vitalisme</i> –a partir del qual hom
intenta de justificar-lo científicament-, desemboca en una concepció racista
del fet nacional, fortament accentuada per les<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>col·laboracions de Pompeu Gener. D’altra banda, el vitalisme es tradueix
també en un culte per l’individualisme aristocratitzant i en un rebuig de la
societat burgesa: hom remarca, en definitiva, una vegada més, el vessant
messiànic de l’artista. A nivell literari, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Joventut
</i>duu a terme una revitalització de la temàtica rural, rellançada en la
narrativa modernista d’aquell moment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">La proposta estètica dels simbolistes</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Hom no pot fer-se una idea cabal
d’allò que va representar el Modernisme, i en bona part el moviment que només
en certa manera li és successori, el Noucentisme, sense conèixer allò que
significà el simbolisme en el panorama de les literatures romàniques i
germàniques del segle XIX. Per aquesta raó, hem cregut oportú de vincular a
aquest capítol un excurs sobre la qüestió del simbolisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En termes generals, sol anomenar-se <i style="mso-bidi-font-style: normal;">simbolisme</i> el corrent literari que
s’estengué per tot Europa al darrer terç del segle XIX, arran de la doctrina
estètica propugnada per Stéphane Mallarmé i els poetes del seu cercle. La
posició del simbolisme en la cultura estètica europea s’ha d’entendre com la
resposta al puixant realisme de la prosa literària del segle XIX –pensem en
Balzac, Eugène Sue, Stendhal, al sòl francès; en Dickens i Tackeray a
Anglaterra; en Tolstoi i Turgenyiev a Rússia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els simbolistes –un moviment
bàsicament escrit en vers, és a dir, on la metàfora domina l’elaboració
literària, a diferència de la dominant metonímica de la prosa novel·lesca-
renunciaren, perquè no hi creien, a “representar el món real” dins l’espai de
la bella lletra. El simbolisme reivindicà una estètica establerta per primera
vegada pels primers romàntics alemanys, segons la qual el millor servei <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pràctic</i> que pot fer la poesia dins la
societat és potenciar l’expressió simbòlica (metafòrica, cal entendre, si no
mítica) de tot allò que s’apar a la percepció del comú o és fruit de la
imaginació singular del poeta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Contra la idea que la “prosa del
món”, tal com la llegien en els grans cicles realistes del XIX, pugui donar
mesura dels fets històrics i les situacions reals, els simbolistes opinaren que
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">calia cedir la iniciativa als mots</i>”
(Mallarmé) i a la música que conté<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el
ritme poètic. Els simbolistes opinaren que és la força suggestiva del
llenguatge elaborat (el llenguatge artesanal dels poetes, contra el llenguatge
col·lectiu considerat com a conjunt de “peces gastades”) allò que pot
transformar la realitat en una essència pura; talment el poeta rebutgés tota
manipulació interpretativa assentada en l’ordre de la significació
preestablerta, cosa de la qual els naturalistes, com a darrera posició
literària del realisme del XIX, n’estaven donant prova evident.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, elllenguatge dels simbolistes
tendirà a la conjunció de la metàfora-símbol i la musicalitat refinada. Els
poetes simbolistes reivindicaren una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pràctica
</i>intel·ligent del llenguatge, assolida gràcies a llur convenciment que el
llenguatge és una eina que posseïm no solament per a la reproducció passiva de
la realitat, sinó també per a allò que podríem anomenar una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">activa anticipació poètica</i>” del real. Un
treballpausat i laboriós, una veritable investigació dins el camp del
llenguatge, els portà a valorar de bell nou els elements formals, estructurals
i composicionals del poema, posant en primer terme de llur ocupació estètica,
però també de llurs preocupacions ètico-polítiques (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La finalitat de la poesia ha de raure en la veritat pràctica</i>”, diu
Lautréamont), el conjunt de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mitjans </i>tècnics
pels quals el llenguatge adquireix la categoria de poema:la rima, el ritme, la
melodia, l’armadura lògica o el lèxic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per això, els simbolistes han estat
sovint identificats amb una idea d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">esteticisme</i>.
Tanmateix, no és cert que propugnessin una autonomia absoluta dels fets
estètics (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’art per l ‘art”</i>), sinó
que consideraven, com ja hem dit, ben bé seguint la proposta romàntica d’una
“mitologia popular”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i una “religió
sensible”, que calia revitalitzar la pràctica del llenguatge més enllà del seu
ús representatiu-mimètic (realista”), per tal de fer front, precisament, al
progressiu desmembrament de les societats industrials. Es tractava, en certa
manera –i això explica l’absoluta prioritat de la música en el procés
d’elaboració del poema-, de retrobar, en la màgia profunda de ‘articulació dels
mots, un esperit col·lectiu en perill a causa del progrés material de les
societats modernes. Progrés material que, per contra, ha comportat un
empobriment mitològic, literari i lingüístic de les societats de l’era
industrial. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ha d’haver-hi –</i>va
escriure Mallarmé- <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quelcom d’ocult en el
fons de tots; crec decididament en quelcom d’abscòndit, significant clos i
amagat, que habita en el comú</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Baudelaire, Mallarmé, Verlaine,
Rimbaud, Valéry a França; George, Rilke, Hofmannsthal aAlemanya; Wilde, Elliot
i Yeats a Anglaterra: D’Annunzio a Itàlia i Joan Ramón Jiménez a Espanya poden
ésser qualificats com clars exponents d’aquesta manera d’entendre i de
construir la poesia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">Relacions intel·lectual-societat</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">El nou plantejament de les relacions entre la
intel·lectualitat i la societat que conforma el Modernisme ha de ser emmarcat
dins el context general polític europeu al llarg del segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els canvis provocats perla
industrialització i per la implantació de la burgesia com a classe dominant
provoquen un canvi en les relacions entre l’intel·lectual i la societat durant
la primera meitat del segle XIX: l’artista adopta una actitud rebuig envers la
burgesia i comença a concebre l’art com una activitat superior a les altres
activitats humanes i l’artista com un ésser superior.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La situació a Catalunya és, però,
tota una altra. A l’època de la Restauració es produeix una estreta
col·laboració entre uns i altres, determinada per una necessitat mútua. Els
intel·lectuals adscrits al procés de redreçament cultural que coneixem amb el
nom de Renaixença, necessitaven de la burgesia per tal de consolidar-lo.
D’altra banda, la burgesia catalana, que posseïa el poder econòmic dins de
l’Estat, però no el polític, tenia necessitat dels intel·lectuals per tal
d’aconseguir un clima d’opinió favorable als seus interessos de crear una via
política pròpia. Aquesta situació es va perllongar fins a les acaballes de la
dècada dels vuitanta: en aquest moment la col·laboració mútua va deixar de ser
necessària, atès que tant la Renaixença com la revolució industrial es trobaven
ja pràcticament consolidades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest context, juntament ambla
intervenció d’una colla de factors diversos, va desembocar en l’enfrontament
entre l’intel·lectual, l’artista i la societat industrial propi del Modernisme.
Cal tenir molt present, en aquest sentit, la crisi general de confiança en el
progrés científic i tècnic per part de la intel·lectualitat modernista i
europea en general. El progrés ha deixat de ser considerat com un valor absolut
i la ciència com a panacea de tots els problemes de la humanitat. D’aquí el pas
a la crítica de la civilització industrial entesa com a destructora dels valors
naturals i espirituals. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’enfrontament entre l’intel·lectual
i la burgesia és palès: tots dos sectors es rebutgen. L’intel·lectual que se
sent marginat adopta una actitud d’autodefensa i elabora la teoria del
superhome. S’acull a actituds redemptoristes d ela humanitat a la qual vol
regenerar a través de l’art i de les idees. L’artista surt malparat d les
conseqüències d’aquesta tensió: se sent abocat al món de la bohèmia, que
presenta, a Catalunya, matisos clarament diferenciats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En primer lloc, l’actitud que ha
estat anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bohèmia daurada</i>,
propugnada per un grup d’artistes com Ramon Casas o Santiago Rusiñol que es revolten
críticament, a través de l’art i la literatura, contra la societat burgesa. En
el Modernisme es produeix per primera vegada una generació d’intel·lectuals i
artistes rebels a la seva pròpia classe. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest grup concep l’art com una
activitat autònoma i privilegiada, com una mena de difícil sacerdoci –l’art per
l’art- i l’artista com una mena de rebel social o com un religiós militant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’altra banda, l’anomenada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bohèmia tràgica</i>, definida per gent
inadaptada d’origen no barceloní que arriba a la ciutat i sofreix fortes
tensions. El grup més significatiu en aquest sentit seria l’anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grup de Reus</i>: Josep Aladern, Josep Puig
i Ferreter, Hortensi Güell, Plàcid Vidal...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La lluita de l’escriptor català
contra la seva societat no va ser mai, però, desesperada: no arribà mai al
rebuig total. L’escriptor modernista encara intenta d’intervenir-hi, tracta de
“despertar-la”. I això és a causa del fet que, malgrat les tensions
intel·lectual-societat hi trobem una comuna voluntat regeneracionista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De totes maneres, com a resultat del
seu conflicte amb la societat, l’intel·lectual modernista es veurà abocat al
suïcidi, al silenci, a l’exili, a fer penya amb els escriptors més conservadors
de la societat cultural de la Renaixença, a desaparèixer momentàniament o a
adscriure’s, d’una manera conscient o no, al Noucentisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El problema de les relacions entre
l’artista i la societat a Catalunya, no va consistir tant en una oposició a la
burgesia –que no havia assolit l’estadi d ela gran burgesia europea-, com en
una oposició obcecada a la menestralia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Artistes i escriptors com Santiago
Rusiñol i Ramon Casas, provinents de la burgesia, es plantegen que l’art
assoleixi un estatus social reconegut dins la societat catalana, on l’artista
jugui un paper important. Els modernistes aspiren a ser escriptors i artistes
catalans. Són ells que consideren per primera vegada l’escriptor català com a
professional, i la literatura com a activitat vocacional. Si no visqueren de la
literatura no va ser perquè no volguessin, sinó perquè no van poder. Una de les
diferències entre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modernistes </i>i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">noucentistes</i>
és que aquests van gaudir d’unes possibilitats de treball molt més segures i
regulars. D’aquí que els modernistes veiessin els noucentistes com a gent que
havia venut els seus interessos professionals a un cert sistema polític: la
seva identificació i acceptació dels pressupòsits de la Lliga Regionalista,
expressada a través d’una ideologia político-cultural que significarà el
Noucentisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les tensions intel·lectual-burgesia no
seran mai resoltes pels modernistes i aquesta serà la causa final del fracàs
d’aquets moviment. Aquesta tensió serà resolta amb el Noucentisme:
l’intel·lectual addicte s’adonarà que només pot ser escriptor en una societat
burgesa, i la burgesia, que vol l’hegemonia política, necessitarà l’escriptor
com a creador d’un estat d’opinió favorable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una altra de les raons del fracàs
del Modernisme com a moviment rau en les arrels encara localistes i
regionalistes de la cultura catalana, que aquest no va aconseguir de superar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El Modernisme va ser, doncs, per una
banda, producte d’una feblesa estructural, d’una societat a mig camí de la
industrialització i del capitalisme modern; i, per altra banda, l’expressió
literària indecisa d’una complexa assimilació cultural que no reeixiria
pròpiament fins als plantejaments noucentistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquest sentit, doncs, deixem ja
aquí insinuada una línia de continuïtat entre aquests dos moviments literaris
de la Catalunya del segle XX: Modernisme i Noucentisme. L’articulació entre
algunes premisses d’ordre estètic, anàlogues en ambdós moviments, amb
plantejaments d’ordre moral i polític diferents en cada cas, donaria
possiblement una via d’anàlisi satisfactòria de la qüestió, que ens estalviaria
de caure en reduccions maniqueistes o excessivament simplistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Font<i>: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS
NOSTRES DIES</i>. pp. 363-372 Antoni, Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi,
Tayadella, Antònia. (Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA).
Barcelona, 1980</div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"> </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-64117647769453919992014-11-29T19:12:00.004+01:002014-11-29T19:16:24.804+01:00EL TEATRE VUITCENTISTA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">EL TEATRE VUITCENTISTA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>Hom ha titllat sovint els
vuitcentistes d’arrauxats, anàrquics, xarons i versàtils, i, sobretot, de fer
les coses per punt i d’improvisar sense fonament ni tenir en compte les
ulteriors conseqüències de certs actes i situacions. Tot això podrà tenir el
caire d’una veritat aparent si les accions i els esdeveniments s’esguarden
d’una manera simplista; però si ho considerem en forma global, sense oblidar
els antecedents i tal com se’ns presenten en la perspectiva del temps, haurem
de convenir, i gloriejar-nos-en, que el segle dinovè ha estat per a nosaltres,
els catalans, el gran segle de les recuperacions, de les òptimes realitzacions
i de les grans empreses d’enlairament social i de puixança material i
ideològica. El segle lluminós de la Renaixença, després de llargues centúries
de decadència.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">“Nada renace sino lo que debe renacer, es decir lo que solament en
apariencia estaba muerto<i>”, ens deixà escrit Marcelino Menéndez y Pelayo, en
referir-se al meravellós moviment renaixentista català que, racionalment, no
podia tenir res de miraculós, màgic o esotèric, ja que els seus inicis, la seva
amplificació i el seu desenvolupament obeïren unes constants històriques que
feren sorgir a la flor de la vida el record de grandeses pretèrites, l’impuls
creador i les energies en potència que jeien soterrats en l’oblit, el
conformisme eixorc i la indiferència filla del desconeixement i subestimació de
la pròpia vàlua i de les pròpies possibilitats.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Francesc
Curet, <i>Història del teatre català, </i>Aedós, Barcelona, 1967, p. 109</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1>
Introducció</h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">A mida que el segle XIX avança, el teatre esdevé una eina fonamental en
la consolidació de la Renaixença. Aquesta realitat no es formalitza, però, a
través d’una comunió d’interessos amb els sector cultes i/o literaris de la
represa. Ben al contrari, mitjançant el teatre es manifestarà un corrent de
crítica envers les realitzacions literàries basades en un accentuat tractament
tradicional i arcaïtzant de la llengua, de les temàtiques, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’aquí que cap a l’any 1850 es pugui
parlar de dues tendències en el teatre català. Per una banda la línia culta
que, filla del molviment literari, intentarà produir un teatre digne, basat en
els mòduls romàntics. Característica d’aquesta manera d’entendre el teatre serà
el conreu d’un llenguatge arcaic i medievalitzant, i alhora una certa recreació
nostàlgica de la història de la corona catalano-aragonesa. En sentit
completament diferent, apareix un teatre més arrelat a una dimensió popular.
Aprofitant l’herència del sainet i recreant temàtiques pròpies de la tradició
local, aquest teatre manté una postura d’enfrontament amb el sector
erudito-literari de la cultura catalana de la Renaixença. Aquesta dialèctica es
planteja fonamentalment en l’àmbit de la llengua. I, així, els defensors d’un
teatre popular reivindicaren <i>el català que ara es parla</i>, menyspreant els
arcaismes que confegien el llenguatge desnaturalitzat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquestes dues visions del teatre
aconseguiran una síntesi progressiva a partir de l’estrena de <i>Les joies de
la Roser</i> de Frederic Soler l’any 1866. Llavors, s’organitza un teatre
català (bàsicament al voltant de la institució <i>Teatre Català</i> instal·lada
al Romea i dirigida pel mateix Frederic Soler), amb uns autors, amb actors i
amb un públic fidel. No s’havia acabat encara la polèmica lingüística, però
aquesta es trasllada vers altres terrenys. En l’àmbit teatral es formalitza una
dramatúrgia que, sense deixar de preocupar-se pel problema de la llengua (i
intentant de mantenir un nivell vàlid del llenguatge, sense excessives concessions
a l’arcaisme i a la castellanització), aconsegueix de tenir un ressò públic i,
en conseqüència, una eficàcia reivindicativa dins el marc de la Renaixença.
Però això s’ha col·locar al costat de la tasca restauradora de la poesia
portada a terme pels Jocs Florals, la vàlua dialèctica i pública aconseguida
pel teatre. Un teatre ja no fruit de l’esbarjo o de l’ocasió conjuntural, sinó
nodrit d’una primària intenció d’establiment i conreu d’una dramatúrgia
nacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, aquest procés de configuració
d’una plataforma estable per al teatre català comporta una sèrie de servituds.
Potser la més fonamental és l’endarreriment del teatre català respecte
l’evolució dramàtica general. Aquesta lluita contra la manca de modernitat té
una clara expressió en el repetit intent de superar el romanticisme. La
superació aprofundida de la imatge romàntica coduïa França cap al realisme
teatral. Els intents d’una assimilació directa d’aquesta realisme fets a
Catalunya, no tingueren capèxit (així s’esdevingué amb <i>Les Modes</i>, de
Frederic Soler). El mitjà d’introducció progressiva d’aquesta nova manera
d’entendre l’obra tetaral va ser el costumisme autòcton. I és a partir de la
dècada dels 80 quan comencen a aparèixer obres que insinuen un tractament
realista. Així, l’any 1883 s’estrena <i>El gra de mesc</i> de Josep Feliu i
Codina, i l’any 1891 <i>Don Gonzalo o l’orgull del gec</i> d’Albert Llanas.
Aquestes mostres pseudo-realistes esbossen una lenta absorció dels corrents
moderns.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb l’aparició d’Àngel Guimerà
aquesta evolució pateix un nou retard. En la seva primera època Guimerà
continuarà conreant la tragèdia romàntica, tot i aconseguint textos d’una
qualitat considerable. No seria fins ben entrada la darrera dècada del segle
XIX que faria les seves obres de plenitud, que són alhora una superació del
romanticisme i una via realista original. <i>Terra Baixa </i>és la fita de tot
aquest procés lent i carregat d’obstacles. Hom no pot dir que el realisme
guimeranià sigui una adaptació del positiivisme francès. Però, tot i així,
Guimerà aconseguia donar una resposta vàlida –encara qye carregada d’idealisme-
a les exigències de la seva època i de la seva cultura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1>
El sainet</h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Podríem
definir el sainet com aquella peça teatral curta bastida damunt l’esquematisme
de les situacions escèniques i que tendeix a crear una dinàmica de progressiva
identificació entre espectadors i determinat(s) personatge(s) a través del seu
funcionament arquetípic. Aquesta dinàmica basada en la identificació es
fonamenta, primer de tot, en l’observació directa d’uns tipus, d’uns conflictes
gairebé domèstics; en un llenguatge planer; en la successió de situacions que
normalment es resolen en forma d’acudit; en un seguit de referències a
l’actualitat o a qualsevol fet opersonatge inesgotable quant al seu tòpic i que
permet emetre una certa crítica.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ateses aquestes característiques, és
prou evident que el sainet fos, de bon principi, un instrument d’agitació
política. El seu plantejament clar i paradigmàtic ho afavoria. No ha
d’estranyar, doncs, l’èxit enorme d’aquestes peces alllarg de l’agitat segle
XIX hispànic. Pel que fa a la seva eficàcia, basti pensar que Josep Robrenyo
–actor i autor destacat de sainets- féu una gira pel Principat amb la missió
exlcusiva de guanyar adeptes per a la causa loberal; el mateix Robrenyo
escriuria obres per enaltir els soldats liberals que combatien, en les quals es
representaven els esdeveniments que ells mateixos protagonitzaven, amb una
puntualitat gairebé periodística. El sainet polític recull, doncs, una
intencionalitat pamfletària, de teatre de propaganda, però, alhora, té una
capacitat informativa important.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Val a dir, tanmateix, que el sainet
és un gèner molt més ric i diversificat. De tal manera que cap als voltants del
1830 podríem detectar, seguint Xavier Fàbregas (CF. Xavier Fàbregas <i>Les
formes de diversió en la societat catalana romàntica, </i>Barcelona, Curial,
1975, pp. 122 i ss.) les següents variants:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><i><span style="font-family: Arial;">Sainet de la vida picaresca</span></i><span style="font-family: Arial;">: on es presenta una galeria de tipus que duen una
existència marginada (estudiants, captaires, obrers en atur forçós, pispes,
estafadors, etc.). Són admirats pel seu enginy en saber deslliurar-se del
treball per viure, a base d’embulls i trapelleries, i segons sigui el caràcter
d’aquestes són perdonats o castigats exemplarment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">b)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><i><span style="font-family: Arial;">Sainets de costum de la menestralia</span></i><span style="font-family: Arial;">: se centra en qüestions familiars, sovint de caire
amorós. Aquestes situacions comporten l’aparició de les diferències
generacionals i d’estat econòmic entre les famílies dels protagonistes. No
deixa de ser un important document per apropar-se a la vida quotidiana d’aquest
sector social.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">c)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><i><span style="font-family: Arial;">Sainet de
“triangle”</span></i><span style="font-family: Arial;">: cal considerar-lo una
variant autcotona de l’historial de peripècies del banyut, bandejada
posteriorment per la influència dels mòduls francesos. Denota una gran
llibertat expressiva en la consideració de les relacions eròtiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">d)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><i><span style="font-family: Arial;">Sainet polític</span></i><span style="font-family: Arial;">: la caracterització del qual ja ha estat esbossada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l1 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">e)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><i><span style="font-family: Arial;">Sainet burgès</span></i><span style="font-family: Arial;">: que derivarà immediatament envers la comèdia urbana de costums.És una
variant del sainet de costums de la menestralia, amb una característica
important: la condició social dels protagonistes ha sofert una elevació. Tot
això implica en el sainetista un nou punt d’observació, que conduirà al teatre
burgès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Contemporani de Francesc Renart –un sainetista menor
que no ultrapassà mai els límits d’un moderat costumisme- fou Josep Robrenyo.
Nat a Barcelona cap al 1780, morí a causa del naufragi de la nau <i>Afortunada</i>
tornant d’una gira per Amèrica del Sud el 1838. Mentre el sector jocfloralesc
experimentava una certa incomoditat davant l’obra de Robrenyo a causa de l’ús
sistemàtic d’un llenguatge no literari, i en els sector més conservadors,pel
substrat combativament liberal del seu teatre, i en reconeixien quasi únicament
el fet d’ésser un autor <i>en </i>català molt popular, la crítica actual, en
canvi, ultra aquesta darrera nota, revaloritza la seva obra a partir,
precisament, del seu liberalisme, i considera la seva llengua exemple de
fidelitat en la transcripció de la parla popular de la Barcelona del
vuit-cents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Actor
que popularitzà tipus còmics adequats a les seves característiques fins i tot
anatòmiques, és a dir que anaven d’acord amb la seva compelxió física, Robrenyo
fou, sobretot, un hàbil versificador i un gran dominador de la tècnica teatral.
Dirigides al gran públic,les seves obres foren objecte de refoses i plagis
sense fi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les
obres tetrals de Josep Robrenyo poden dividir-se en dos grups: a) obres de
tipus costumista i de caire satíric, com el <i>Sarau de la Patacada</i> i b)
obres de contingut polític o revolucionari, com <i>La fugida de la regència de
la Seu d’Urgell i desgràcies del Pare Llibori</i> i <i>Numància de Catalunya i
“libre” poble de Porrera. </i>Això pel que fa a la seva producció en català o
en bilingüe. També cal esmentar una dedicació paral·lela a la comèdia en
castellà, amb una remarcada empremta literària. En aquest sentit es defineix
l’actitud de Robrenyo davant del castellà, que considera la llengua de cultura.
Aquesta obra castellana tenia sovint una clara motivació comercial. El fet de
moure’s en el cercle teatral espanyol i, fins i tot, americà el portà a escriur
epeces com <i>La vuelta del faccioso </i>o <i>Los voluntarios de Isabel II en
el pueblo de Ulceda.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegem
ara una escena d’una obra teatral de contingut revolucionari, <i>Mossèn Anton a
les muntanyes del Montseny</i>.L’escena descriu l’interrogatori d’un camperol
que s’havia unit a la facció de mossèn Anton, gueriller cruel i reaccionari, i
que acaba d’ésser desfeta pel bàndol liberal. Observem les raons que addueix
Boïgues per justificar la sublevació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>Comandant:
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ven acá. ¿De dónde eres?</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Boïgues:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Sóc del poble de Palau.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Comandant:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>¿Tu nombre?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Boïgues:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pere Boïgues.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Sóc
pagès, i com enguany</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>No
ha plogut en tot el terme,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>jo
no tenia treball</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>i
per guanyar la pesseta</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>vaig
les armes agafar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 70.8pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">Comandant:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Y ¿cómo te sedujeron</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>o
quién te supo engañar?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Boïigues:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Mossèn Anton, perquè deia</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>que
tots s’havien d’alçar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Jo
no he sigut en ma vida</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>a
la guerra afeccionat,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>perquè
tinc por a les bales,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>però
ell ens diu que portant</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>cera del moniment sobre</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>no
podem rebre cap dany.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Però,
mal llamp el ferís!,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>molt
bé veig que el meu company </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>el
tocà una bala al ventre</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>i
ha quedat ben estirat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Que
vagin a enganyar moros,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>que
allí els apdedregaran!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Comandant:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vosotros sois engañados.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>La
culpa tan sólo está </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>en
esos agentes viles</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>que
en vez de predicar paz,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>la
guerra civil encienden.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Yo
no os puedo perdonar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>la
ley no me lo permite.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Boïgues:<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No em tornaran a enganyar</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>si
puc escapar d’aquesta.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Mala
graçada el matàs!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>pp. 73-74)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">Frederic
Soler “Serafí Pitarra” </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona
1839-1895)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Frederic Soler és un autor,
bàsicament dramàtic, sorgit de la menestralia urbana barcelonina. Aquesta capa
social havia heretat, des de mitjans del segle XVIII, un interès per les
representacions teatrals. Aquestes representacions es duien a terme en cases
particulars –funcions de “sala i alcova”- o enpetits teatres pertanyents a
societats privads.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta afecció teatral pren una
dimensió de fenomen pels voltants de 1850, quan comencen a aparèixer els
anomenats “tallers”. Consistien aquells centres en pisos llogats per grups de
joves de procedència social diversa amb la intencionalitat d’organitzar-hi
festes privades, balls, discussions de temes polítics i, també, representacions
teatrals. En aquest ambient lúdic comença a prendre relleu la figura de
Frederic Coler, tot destacant com a actor i humorista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En els “tallers” es materialitzà ben
aviat un corrent crític envers la cultura burgesa establerta. No és d’estranyar
que d’aquests ambients sortissin molts dels representants polítics
progressistes de la segona meitat del segle XIX. En el camp teatral aquesta
actitud crítica es manifestarà a través dle plantejament de la mitologia
cultural dles primers anys de la Renaixença. Peces humorístiques, que es mouen
entre la caricatura i el mal gust, seran l’eina epxressiva d’aquesta postura
contestatària. Frederic Soler s’integra en aquest moviment a través dels seus primers
assaigs teatrals (1856-1863), dels quals cal destacar: <i>Don Jaume el
Conquistador, l’Engendrament de don Jaume </i>obres on fa una paròdia d’una de
lesfigures que havia esdevingut un mite de la Renaixença: i, sobretot, <i>La
botifarra de la llibertat </i>i <i>Les píndoles de Holloway o la pau d’Espanya</i>,
editades el 1864, amb el pseudònim que serà famós de “<i>Serafí Pitarra</i>”, i
que revelen la veritable posició del poble davant el triomfalisme desencadenat
per la burgesia arran de la guerra d’Àfrica de 1859-1860. Soler, en aquestes
dues obres, fa una caricatura dels esclats entusiàstics; a l’entusiasme oposa
l’escepticisme; al mite, la trista realitat de cada dia. En aquestes peces
Soler s’oposa als plantejaments de les obres d’un altre dramaturg de l’època:
Ferrer i Fernàndez. Aquest autor –mitjançant un to d’exaltació patriòtica- es
feia ressò de les forces que propugnaven la intervenció al Marroc a obres com <i>A
l’Àfrica, minyons!, Ja hi van a l’Àfrica!, Minyons, ja hi som! </i>En aquestes
peces Ferrer i Fernàndez apareix, de manera remarcable, com el portantveu dels
interessos expansionistes (en el camp comercial) de la burgesia catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La primera estrena pública de Soler
té lloc el 1864 al Teatre Oeon. Es tracta de <i>L’esquella de la Torratxa</i>,
on planteja, de forma satírica, els tripijocs electorals. L’èxit d’aquesta peça
té com a conseqüència la fundació de la societat denominada “<i>La Gata</i>”,
que del 1864 al 1866 estrenarà totes les obres de Pitarra. Durant aquest
període l’autor estrena una vintena d’obres, denominades “<i>gatades</i>” i
assoleix gran popularitat. Val a dir que “<i>la gatada</i>” esdevingué, al
llarg del segle XIX, un gènere que va fer-se extensiu a tot tipus de peça de
caire paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent. En
aquestes obres podem distingir dos corrents:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial;">El costumista</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo2; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial;">El paròdic i
crític, dins el qual produeix les obres més importants d’aquest període: <i>El
castell dels tres Dragons, </i>“<i>gatada cavalleresca</i>”, i <i>Els herois i
les grandeses</i>, “<i>gran disbarat o paròdia de l’alta tragèdia grega</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Del 1865 al 1866 té lloc un canvi l’actitud en Soler,
a causa d’una sèrie de factors; en primer lloc, la menestralia a la qual
s’adreçava és un capa social en procés de dissolució, i la cultura burgesa pren
cada vegada una posició més sòlida, de manera que, les crítiques de les “<i>gatades</i>”
de Pitarra envers uns valors establerts provoquen una reacció irada per part
dels intel·lectuals conservadors d’extracció burgesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En segon lloc, entorn del 1865 les
postures contestàries de la joventut assistent als “<i>tallers</i>” entra en
crisi. Molts d’ells s’incorporen a les classes dirigents. I en el terreny
artístic parlen de realitzar una obra “seriosa”. D’altra banda, aquesta
incorporació als cercles burgesos, tindrà en el cas de Soler una via clarament
definida a través del seu casament amb la filla d’Antoni Bergnes de las Casas,
home de rellevant posició dins de Barcelona –en fou rector de la Universitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquests canvis es tradueixen, en
l’obra de Soler, en la dissolució dela societat “<i>La Gata</i>” (1866) i la
creació del “<i>Teatre Català</i>”, societat instal·lada al Romea de la qual
Soler serà empresari fins a la seva mort. A un altre nivell, el 1866 inicia la
producció de drames romàntics –<i>Les joies de la Roser, O rei o res. </i>Frederic
Soler esdevenia així l’autor per excel·lència de la burgesia catalana. La seva
dedicació al drama romàntic el feia respectable per a aquells cercles que
consideraven aquest gènere teatral com la millor formulació escènica del seu
món. En una línia paral·lela, però més decantat envers la tragèdia romàntica,
cal situar Víctor Balaguer que, amb <i>Les esposalles de la morta-</i> on
apareix la voluntat d’incorporar el mite de Romeu i Julieta al teatre català –i
<i>Raig de lluna</i>, aconsegueix fragments de gran bellesa literària.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dins el teatre català del segle XIX,
i en el terreny d ele sinnovacions, s’ha de considerar l’estrena l’any 1865 de
l’obra <i>Tal faràs, tal trobaràs</i>, d’Eduard Vidal i Valenciano, lligat al
grup generacional de Frederic Soler. Aquesta peça s’ha qualificat com a punt de
partença del teatre burgès català. També Frederic Soler té un lloc important en
aquest panorama de novetats dramàtiques; així l’any 1866, i amb la
intencionalitat d’obrir nous camins, estrena <i>Les Modes</i>, adaptació lliure
del drama de Victorien Sadou<i>, La famille Benoiton</i>, que venia a
representar la introducció del corrent realista que en aquells moments s’estava
imposant a França.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De 1866 a 1874 es desenvolupa la
segona etapa del teatre de Soler. Durant aquest període produeix una trentena
d’obres, entre drames romàntics i comèdies costumistes. Com ha subratllat
Xavier Fàbregas (“<i>Frederic Soler, entre la menestralia ila burgesia</i>”,
dins <i>“Aproximació a la història del Teatre Català Modern</i>, Barcelona,
Curial, 1972, pp. 74 i ss.), les obres d’aquest període recullen una clara
evolució ideològica: adscrit a un catalanisme liberal i de signe moderat, rep
amb alegria el destronament d’Isabel II i la pujada del general Prim. A mesura
que els esdeveniments es compliquen, sorgeix en el seu teatre una creixent
malfiança; l’assassinat de Prim, el racàs de la moanrquia d’Amadeu de Savoia, i
l’adveniment de la Primera República espanyola són fites successives d’un
desconcert que aviat es converteix en<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>repulsa. Finalment, la inestabilitat política és condemnada a <i>El
sagristà de Sant Roc </i>(1874), on advoca pel retorn de la força com a únic
mitjà per salvaguardar l’ordre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A partir de 1875, el teatre de
Pitarra inicia un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>procés de declivi. Per
altra banda, l’autor malda per assolir el grau més elevat possible de
reconeixement públic, la qual cosa aconsegueix: en efecte, la burgesia el
considera el seu dramaturg. Soler, però, en lloc de crear un estil propi en
aquest moment, per por de perdre el seu lloc privilegiat, adopta una actitud
mimètica i intenta incorporar a les seves obres aquells elements d’èxit de les
obres d’altri. Així conrea el drama històric i utilitza els procediments
lacrimògens que havia parodiat a la seva joventut. També es proposa reflectir a
les seves obres les formes de vida tradicional de la pagesia benestant: <i>La
dida, El didot </i>(1876), <i>Senyora i majora </i>(1877), <i>El pubill </i>(1886)
i <i>L’hereu</i> (1886).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i així, Frederic Soler tem, en
primer lloc, l’èxit d’Àngel Guimerà. Com a empresari del Romea, Frederic Soler
posa obstacles a l’estrena de les tragèdies de Guimerà. A més a més, com a
autor intenta d’enfrontar-se amb Guimerà triant els mateixos temes i la mateixa
mètrica que ell fa servir, però d’aquest enfrontament, en surt derrotat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El declivi de Soler és, però, lent.
Així el seu darrer èxit important l’aconsegueix el 1887 amb l’estrena de <i>Batalla
de reines</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De 1875 a 1887, Soler escriu una
altra trentena de peces. La part més vàlida de la seva obra d’aquest període
cal cercar-la en les comèdies, gènere de to menor i sense pretensions on Soler
aconsegueix algunes peces reeixides, com <i>La cua de palla </i>(1878), obra
que, pel fet de ser una burla dels Jocs Florals, constitueix un precedent
d’altres obres del mateix tema, com seran <i>Els jocs florals de Camprosa </i>(1902)
de Rusiñol i <i>La nostra parla </i>(1920) d’Ignasi Iglésias.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A partir de 1885 o 1886 la davallada
de Soler com a dramaturg s’agreuja; el sue neguit per a mantenir-se al dia es
transforma en exasperació. De 1887 a 1895 escriu més de vint obres, moltes
d’elles en col·laboració amb d’altres autors i ambpoca intervenció personal. <span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i el seu afany de posar-se al
dia, Soler no aconsegueix mai de deseixir-se del llast romàntic. Al costat del
vessant romàntic en presenta un altre de costumista que es manté sense canvis
al<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llarg dels anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Posterioment la crítica s’ha mostrat
molt dura amb Frederic Soler; hom ha emprat el mot “<i>pitarrisme</i>” per tal
de designar el mal gust, l’oportunisme i la migradesa. Tot i que la crítica ha
tingut raons per definir-se així, cal valorar Frederic Soler com a l’iniciador
que va ser del teatre català modern i com la figura que va dominar la nostra
escena durant un terç de segle.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">Àngel
Guimerà </span></b><span style="font-family: Arial;">(Santa Cruz de Tenerife,
1845 –Barcelona, 1924)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Representant d’una tradició estètica
que cal situar entre un romanticisme tardà i el realisme i el natrualisme
dramàtics d’inspiració francesa. Àngel Guimerà significa una de la figures
cabdals dins el teatre català del segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Guimerà s’inicià tard en l’activitat
de dramaturg –com a autor dramàtic. La seva primera obra important, <i>Gala
Placídia</i>, la va escriure als 34 anys, i constitueix ja un exemple del
conjunt d’influències que van comptar en la formació del dramaturg.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per una banda, els seus anys de
formació estan impregnats d’un romanticisme idíl·lic i nostàlgic, que tindrà
unpes important en les seves primeres etapes de dramaturg –en aquest sentit,
Guimerà no és ni més ni menys modern que gairebé tots els seus contemporanis:
els tòpics del romanticisme francès i alemany del primer terç de segle XIX
influiren damunt els escriptors catalans durant molt de temps; quan França i
Alemanya avançaven pels camins de progressiva autonomia dels mots i del
llenguatge poètic (el simbolisme, de Mallarmé a Rilke), a Catalunya encara eren
vigents els models estètics fornits pel romanticisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al costat d’aquesta influència, tota
l’obra de Guimerà està dominada per una certa actitud conservadora dins el marc
del catalanisme polític.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i que Guimerà, poeta abans que
dramaturg, va proposar-se de conrear una llengua literària molt pròxima al
llenguatge usual, fugint de la densitat d’arcaismes, cultismes i neologismes
propis dels inicis de la Renaixença, aix`´o no vol dir que Guimerà fos un
revolucionari en el camp delllenguatge: de fet, en ell tomguerem poc ressò les
normes sobre la reforma lingüística que propougnava el grup modernista de la
revista <i>L’Avenç</i>. Fou així, a partir de cert moment, Guimerà es mostrà
refractari a les innovacions ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques propugnades
pels redactors de la revista esmentada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Referint-nos ja pròpiament a la seva
producció, els seus personatges no arriben a posseir una definició de matís
psicològic –més aviat es diferencien entre si d’acord amb una llei quasi sempre
general d’oposició dicotòmica, esquemàtica. Un <i>fons religiós</i> clarament
catòlic, més enllà d’un contingut moral d’estricte conservadorisme, s’imposa en
moltes de les seves obres; quan no en configura el seu tema central, com és el
cas de la peça <i>Jesús de Natzaret</i>, influïda per Ernest Renan. <i>El món
rural, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>molt freqüent en la temàtica
de la seva vasta producció, apareix sempre idealitzat –allò rural és considerat
com el cristall d’una “<i>catalanitat</i>” molt defensada per l’autor, de la
qual parla tot sovint en termes abrandats. Diu Guimerà, als seus <i>Cants</i>:
“<i>Perquè la Poesia, senyors, sobre d’aquesta Terra i dintre el cor d’aquesta
raça,és i no pot ésser altra cosa que la Terra i la raça mateixa.</i>” (Àngel
Guimerà: <i>Cants a la Pàtria</i>, 1906. Es tracta d’un volum, dedicat a Pere
Aldavert, on s’apleguen els seus discuros patriòtics.)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’acord amb aquesta atenció predilecta
a l’essència racial d’allò català, el seu teatre rebé una relativa influència
del teatre “<i>realista</i>” francès. El fet que autors com un Alexandre Dumas
fill, fes triomfar una moral burgesa amb escassa consciència nacional per
l’exaltació patriòtica pròpia del romanticisme, va fer que Guimerà prengués
notable distància respecte a ell i els seus contemporanis de semblant actitud.
Catalunya, com ja hem apuntat, conservaria –per evidents raons de supervivència
enfront del poder central- una curiosa i dilatada fidelitat a un romanticisme
autòcton, nacionalista. Això no vol dir que Guimerà no tingués, al costat de la
il·lusió nacionalista romàntica, pròpia de l’estètica dels <i>Jocs Florals</i>
i de tota la Renaixença, una gran tendència a l’universalisme, o, si més no, a
l’europeisme: de Shakespeare en pouarà una clara vocació universalista, d’ell i
de Schiller n’acceptarà un principi d’innovació formal contínua, d’Hugo en
recollirà el mètode del drama històrico-universal, és a dir, no centrat o
localitzat en cap terra ni raça concretes. Això ens ha d’explicar que
l’argument de les seves primeres produccions no fos, pròpiament, català, sinó
referit a la història passada i a llunyanes geografies: <i>Gala Placídia</i> i <i>Judith
de Welp</i> en són una mostra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com un precursor de la integració de
Catalunya a Europa, que més tard propugnaran els modernistes, Guimerà feia
seves les consignes de Victor Hugo alprefaci de la seva obra <i>Les burgraves</i>,on
proposa la substitució de la temàtica històrica nacional per una temàtica de
caire generalitzant, on es posi de relleu el patrimoni cultural d’Europa com
una riquesa comuna a tots els pobles que la integren. Hugo digué textualment, i
Guimerà ho assumí plenament, que”<i>hi ha, actualment, unanacionalitat europea,
com hi hagué una nacionalitat grega en temps d’Èsquil, de Sòfocles i
d’Eurípides</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Quant a l’estructura de les seves obres, Guimerà se
sol sotmetre a la divisió clàssica de l’obra en tres actes: el primer, de
plantejament; el segon, equivalent al nus de la qüestió, que es resol en el desenllaç
del tercer acte. Els arguments solen ser lineals, no hi ha retorns al passat
(dins del temps d el’obra, naturalment), ni barreges de perspectiva temporal
–domina una llei de <i>causalitat històrica</i>: un fet antecedent en porta un
altre, conseqüent, segons una lògica de perfecta articulació, bé que
esquemàtica, com ja hem assenyalat. La crítica moderna sol classificar l’obra
de Guimerà en quatre etapes. En conjunt, l’obra seguirà una evolució lògica i
explicable; i fins i tot és comprensible, dins d’aquesta evolució,la davallada
que es fa patent en les dues últimes etapes del seu teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
primera etapa, que podem situar entre <i>Gala Placídia </i>i <i>La boja </i>(de
1879 a 1890), que compta amb sis obres, mostra un predomini absolut del corrent
històrico-romàntic assenyalat. En aquest període les obres són totes en vers.
Els personatges de les tragèdies, tret dels de <i>La boja</i>, pertanyen sempre
a l’alta noblesa rural i cosmopolita.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
segona etapa, tancada entre <i>La sala d’espera </i>i <i>La filla del mar</i>
(1890-1900) es potser la més rica i reeixida dins el corpus guimeranià, i també
la més fructífera. Comprèn 14 obres, que assenyalen el període de la plenitud
de l’autor. Entre elles, <i>Terra baixa</i>, de 1897, sembla constituir una de
les peces clau per entendre la transició de l’estètica romàntica als
pressupostos modernistes. Els elements romàntics van apaivagant-se al llarg
d’aquest període,i nous elements realistes que són, de fet, <i>costumistes </i>a
les comèdies, van guanyant importància en la constitució i el sentit de l’obra
de Guimerà. S’accentua la crítica social i política, i no hi manquen els
elements satírics, presentats sovint sota la figura literària de la <i>farsa</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">La tercera etapa, que potser s’inicia amb <i>Arran de
Terra </i>i es clou amb <i>La reina jove </i>(1901-1911) estaria constituïda
per 16 obres on domina la recerca de nous camins formals, en unintent de
posar-se al dia, d’acord amb influències italianes i franceses: <i>Andrònica</i>,
de 1905 i <i>L’aranya</i>, de 1906, cauen de ple en aquest estadi que
significa, al’engròs, l’adopció d’un realisme cosmopolita i convencional. Els
intents de retorn a la primera etapa històrico-romàntica no són reeixits, i,
per l’altre costat, tampoc no són coronats amb l’èxit els seus afanys per
adherir-se a l’estètica simbolista d’influència francesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial;">Una quarta etapa (1917-1921) després quatre anys de
silenci, podria quedar emmarcada entre <i>Jesús que torna </i>i <i>Alta banca</i>.
Sis obres la representen, amb intents reiterats, però no reeixits, de reviure
l’estil i l’èxit clamorós d ela primera etapa, o el realisme convencional d ela
tercera. A aquesta etapa s’hauria d’incorporar <i>Per dret diví</i>, obra que
l’autor deixà inacabada, i que s’estrenà pòstumament el 1926, segons una versió
completada per Lluís Via. <i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Font<i>: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES</i>. pp. 323-336
Antoni, Espadaler, Anton M., Llovet, Jordi, Tayadella, Antònia. (Editora i
Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona, 1980</span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-87044645717294879642014-11-29T19:08:00.000+01:002014-11-29T19:08:06.342+01:00LA POESIA I LA PROSA AL SEGLE XIX (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 141.6pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">LA POESIA AL SEGLE XIX</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">Examinant les produccions del
romanticisme floral, ens adonem del gran predomini de la mediocritat. La
restauració vingué en un moment de poca alçada literària, com ja es comprova en
les composicions de les dues recents antologies, la d’</span></i><span style="font-family: Arial;">Els trobadors nous <i>i la d’</i>Els Trobadors
moderns. <i>Volgueren fer poesies tot un llarg rengle de lletraferits que no
estaven gaire dotats. Era el temps en què ésser catalanista, per a quasi tots
els que ho eren o es creien ésser-ho, consistia a fer versos en català. El
resultat dels primers concursos va ésser qualitativament magríssim </i>(...). <i>L’èmfasi,
la pirotècnica d’imatges i la ressonància declamatòria, permetien de cobrir més
o menys la buidor del pensament i la banalitat dels sentiments.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Antoni Rovira i Virgili: <i>Els corrents ideològics
de la Renaixença catalana</i>. Col. Pop. Barcino, CCX, Ed. Barcino, Barcelona,
1966, pp. 35-36</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><b>I</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La poesia catalana del segle XIX no
té, en general, gaire categoria literària, però és interessant des d’un punt de
vista històric i sociològic, com a element inscrit en el procés de redreçament
lingüístic, literari, cultural i polític de la <i>Renaixença</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com ha indicat Joaquim Molas, entre
1808 i 1813 la poesia catalana es posà al servei de les lluites de caire
ideològic que divideixen la gent del país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Arran de la guerra del Francès
(1808-1814) foren escrits poemes tant a favor com en contra de Napoleó, uns de
caire conservador, d’altres de caire liberal. Es tracta de poemes de poca
volada ideològica que pretenien, bàsicament, informar el públic dels
esdeveniments i estimular-lo a la lluita. Cal destacar els poemes de Jaume Vada
i Josep Robrenyo. Vet aquí un fragment dels <i>Laments de la trista ciutat de
Barcelona</i>, d’aquest darrer autor:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Ai,
maleïda França!</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Te
n’has de recordar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>del
mal que has fet a Espanya!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Nos
la tens de pagar!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>(...)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>La
noble Barcelona</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-aquella
gran ciutat</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que,
a tots quants<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la veien,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>tenia
el cor robat-,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>la
maleïda França</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>nos
la va usurpar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ja
no és ombra del que era,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>certament
fa plorar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ai,
maleïda França!...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>(...)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Oh,
catalans patricis,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>¿no
encén això los cors</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>per
prendre tots les armes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>contra
d’aquells traïdors?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>De
semblant injustícia,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>nos
hem de revenjar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
en la sang de ses venes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>les
mans hem de rentar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ai,
maleïda França!...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Poesia neoclàssica..., cit.</i> pp. 77 i ss.)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Durant el Trienni Constitucional (1820-1823), hi ha
un nou període d’eclosió de la poesia. La majoria de poetes es posen a favor de
la revolució constitucional; d’altres, però, com Tomàs Bou, defensen les
posicions més absolutistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any 1823, amb l’inici de la Dècada
Absolutista, la poesia desapareix de l’escena pública per refugiar-se en
cercles privats o a l’exili. Durant el període 1823-1833, els poetes exiliats o
no, traduïren en vers una doble possibilitat d’exili: la de l’home que se sent
ala terra un desterrat del Paradís i el de l’exiliat polític en terres
estrangeres. <i>Lo temple de la Glòria, </i>d’atribució dubtosa i <i>Les
Comunitats de Castella</i> d’Antoni Puigblanch, tipifiquen un i altre exili i,
ala vegada, mostren la ràpida evolució cap a les formes romàntiques. Aquest
poema, que va exercir una clara influència sobre <i>La Pàtria</i> d’Aribau, ha
estat considerat com la clausura d’un període i l’obertura d’un altre: el
romàntic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegem un fragment del poema de
Puigblanch, en què ataca Ferran VII:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>Fet esclau
per sa culpa, ell no tem menysprear,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>en son rescat
espargida, de sang la còpia tanta;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>encara també
creu que, el poble encadenar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>és deute a
son bressol,lo fill d’una marfanta.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Per ell, més
qu eper altri, està escrit: “no pot donar</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>bon fruit, de
n’Hug Capet, la mal sucosa planta”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Gran és
l’ambició, major la ineptitud,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ànima vil que
en trone seus de la ingratitud!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Ibid., </i>p. 110)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El període romàntic de la poesia
catalana se sol fer coincidir amb la publicació de l’<i>Oda a la Pàtria</i>
d’Aribau (1833). A partir d’aquesta data el romanticisme serà el moviment
dominant a la nostra poesia fins que cap al 1874 entrarà en crisi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Bonaventura Carles Aribau va escriure l’<i>Oda </i>per
felicitar el seu patró Gaspar de Remisa, banquer català resident, com ell, a
Madrid. Aquest fet de circumstàncies, però, només s’esmenta al final del poema,
que constitueix, bàsicament, un cant a la pàtria i a la llengua. I és per
aquest motiu que l’<i>Oda</i> d’Aribau serà vista, ja pels mateixos homes
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Renaixença, com la primera fita
del redreçament literari que duien a terme, tot i que compti, com ja hem vist,
amb uns antecedents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Vegem una estrofa de l’<i>Oda </i>d’Aribau:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<h1>
Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,</h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">la llengua d’aquells forts que acataren los reis,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">Muira, muira<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></b></span></span></span></a>
l’ingrat que, en sonar en sos llavis</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">per estranya regió l’accent nadiu, no plora,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Poesia catalana romàntica, cit., </i>pp. 19-20)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joaquim Rubió i Ors (Barcelona,
1818- 1899) és qui es fa ressò del missatge d’Aribau i l’articula sobre una
voluntat de redreçament. La seva poesia, escrita en llenguatge planer, presenta
una gamma de temes que van des d’un bucolisme ingenu fins a l’evocació de
gestes heroiques i de llegendes pairals, sense que hi manqui, tampoc, la
inspiració religiosa ni el recurs romàntic de l’orientalisme. Sovint el seu to
és patriòtic, com al poema <i>Barcelona</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i>Alça’t,
oh Barcelona,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>prou
has estat postrada i abatuda!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Mira
que una corona</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>tan
gran com la perduda</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>te
guarda el cel tal volta per ton front!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Surt
ja de ta agonia!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pensa
que els nostres fills, amb veu severa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>preguntaran-te
un dia:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>“Què
has fet de ta senyera?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>On
són tos reis? Tos braus cabdills, on són?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Ibid.</i>, p. 20)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ja hem esmentat com l’exemple de
Rubió va suscitar l’adhesió d’alguns poetes i cal destacar Tomàs Aguiló i
Fuster (1812-1884) i Marian Aguiló (1825-1897) a Mallorca, i Tomàs Villarroya
(1812-1856) i Teodor Llorente (1869-1949) a València, pel que representen de
revifament fora del Principat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra dels poetes anteriors a la
restauració dels Jocs Florals (1859) es fa ressò dels tópics més freqüents a la
poesia popular coetània i així apareixen temes sepulcrals i de misteri al
costat, però, d’una temàtica de caire civil o social pròpia d’un país que es
troba en un procés d’industrialització i de conscienciació col·lectiva. Les
tècniques emprades són també fonamentalment romàntiques, així com part de les
influències que reben aquests poetes –Victor Hugo, Lamartine, Zorrilla-.
Tanmateix, cal assenyalar també altres influències: Tomàs Aguiló, per exemple,
rep la influència de la balada alemanya i s’inspira, com Marian Aguiló, en la
poesia popular de la tradició oral. Vegem un fragment de <i>L’estrella de
l’amor</i>, poema en què Marian Aguiló imita el cançoner popular:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Ja
passa la donzella</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
els cors fa bategar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>l’amor
és vida,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
els cors fa bategar,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>vida
és amar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Tothom
que s ela mira</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>darrera
li ha d’anar...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(...)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Un
patge se li acosta,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
ella no es vol girar...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Un
comte li diu bella,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
pitja el caminar...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Un
frare li pregunta</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>per
si es vol confessar...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>“Oh
frare, lo bon frare,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>davant
m’haveu d’anar...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Cerc
un convent de monges</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
monja em vull tancar...”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Ibid., </i>pp. 60-61)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pons i Gallarza és influït per la
lectura dels poetes clàssics llatins, la qual cosa té com a conseqüència
l’assoliment d’una profunditat única en la poesia catalana de l’època. Vegem un
fragment del seu poema <i>Lo treball de Catalunya:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Fineix
lo jorn, com de lluny</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>una
música s’acaba,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>los
cims que daurava el sol</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>la
boira del vespre amaga.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Baixen
boscaters dels rocs</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>amb
la destral a l’espatlla</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
baixen los cavadors</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>giravoltant
per les rases.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Ibid.</i>, p. 75)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1818-1884) es basa,
sobretot, en la imitació de la poesia èpica medieval. Vegem, com a exemple, el
final de <i>La cançó del Pros Bernat</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>No
menyspreu les noves del vell juglar.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ja
s’acaba la gesta del pros Bernart.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Que
tingué braç de ferre ab cor lleal</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Vencé
moltes batalles dels fers alarbs;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Gran
honor y gran terra sabé guanyar.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Regnav’en
l?Issavena, lo riu saltant,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Y
en les dues Nogueres ensá y enllá,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Y
en les aspres singleres de alt Montblanch.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Als
murs vells posà torres viles poblà.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>En
Ovarra fundava monestir sant;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ses
cel·les acullien monges cantants</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Que
ara preguen per l’arma del pros finat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Alli’n
vas d’alabastre amb Teudia jau.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>La
cançó ja es fenida del pros Bernart.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>A
Déu que pau nos done en sia grat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>p. 299)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En general, la influència medieval
no és gaire important. Els trobadors són molt citats, però relativament poc
llegits.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Convé donar relleu especial a Milà i
Fontanals, figura polifacètica relacionada amb les plataformes més importants
de la Renaixença, com és ara els Jocs Florals, la Universitat, l’Ateneu,
l’Acadèmia de Bones Lletres, l’Acadèmia de la Llengua Catalana...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Milà va ser, al seu temps,
l’estudiós més seriós de la literatura medieval catalana i de la poesia
trobadoresca .<i>De los trovadores en España</i> (1861)- i un gran
recol·lector, divulgador i teòric de la literatura popular de tradició oral –<i>Observaciones
sobre la poesia popular </i>(1853), <i>Romancerillo catalán </i>(1882)-, dues
tasques imprescindibles amb vistes a la codificació de la llengua catalana
moderna.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És també autor d’obres d’estètica i
de teoria literària –<i>Compendio del arte poética </i>(1844), <i>Manual de
estética </i>(1848), <i>Principios de estética </i>(1857), <i>Principios de
teoría estética y literaria </i>(1869).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es dedicà també als estudis
filològics i fou el mestre de M. Menéndez Pelayo i d’Antoni Rubió i Lluch.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
Els Jocs Florals</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">La restauració dels <i>Jocs Florals</i> l’any 1859 inicia una nova
situació en poesia i confereix una garantia de continuïtat i de projecció
social a l’esforç aïllat i intermitent que fins aleshores havia realitzat
l’escriptor en llengua catalana. Es consoliden definitivament el 1877, any en
què és premiada <i>L’Atlàntida </i>de Jacint Verdaguer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els <i>Jocs Florals</i> subordinaren
tota llur capacitat expansiva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un fet
estrictament nacional, i, per tant, local: la <i>Renaixença</i>. El seu valor
històric resideix, doncs, a no ser una escola d’alta creació poètica, sinó a ser
una institució de renaixement, en haver sabut crear une stat de consciència
dins la societat catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El coneixement i l’exaltació del món
medieval i més concretament del món trobadoresc suscitats pel Romanticisme i el
desig de donar una base social i literària a la llengua catalana, van fer
sorgir la idea de restaurar l’antiga festa dels Jocs Florals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ambla seva restauració, la nostra
literatura, fins aleshores descohesionada, es converteix a poc a poc en una
literatura que creu enles pròpies possibilitats, que sap interessar certes
zones de la societat on es produeix, que pot sostenir –tot i que d’una forma
precària- una premsa i unes editorials.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De fet, els <i>Jocs Florals </i>constituïen
una manifestació més o menys velada del catalanisme, no sols lingüístic i
literari, sinó també social i polític.La cultura arriba –gràcies a la difusió
dels <i>Jocs- </i>a la pagesia, classe mitjana i petita burgesia i, en
determinades ocasions, la classe obrera, l’alta burgesia i l’aristocràcia
participarien d’aquesta literatura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els temes venien orientats pel lema <i>Pàtria,
Fe </i>i <i>Amor. </i>La <i>Pàtria</i> era el tema preferit: els autors es
lliuraven a les evocacions, entre teatrals i nostàlgiques, del passat
esplendorós de la pàtria o de les opressions que havia sofert.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El <i>romanç</i> acolorit i
espectacular exhauria totes les possibilitats narratives de la nostra història
medieval. El tema concret del <i>ressorgiment</i> era l’habitual. Vegem com a
exemple un fragment de <i>La veu de les ruïnes</i> d’Adolf Blanch i Cortada:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i>Despulles dels vells
segles, pels vents arrabassades</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Que mou el carro volador
del temps,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Bé em plau entre
vosaltres asseure’m de vegades,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Com
en l’escó dels avis,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Penes i glòries
recordant ensems.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Tant si l’oratge
eixampla ses ales turmentoses</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Batent l’ample cairell
del mur antic,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Com si son mantell negre
de perles tremoloses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Estén
la nit serena...</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Oh enderrocs catalans,
sóc vostre amic!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Com no? Si entre eixes
pedres que empeny la totxa arada,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>D’un suau amor hi cova
el suau caliu?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Si treu per cada
escletxa sa veu enrogallada</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>L’esperit
d’un i altre segle.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>I el foc del món passat
revifa i viu?</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Jo us am’, volcans
prenyats de flames resplendentes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Que brollen sols de
pàtria al noble crit!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Jo us am’, o
trossejades, superbes ossamentes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Que
de llurs jorns de glòria</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Els gegants de la terra
ens han jaquit!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Testes de ma infantesa
us vegí i us veig encara</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Com guaites vigilants
d’un campament!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Nin també entre
vosaltres son cor rublí el meu pare</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>De
català entusiasme,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>I aquí us faran mos
fills son sagrament.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(Octavi Saltor, <i>ed. cit., </i>pp. 50-51)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>La Fe </i>no donà lloc a
l’expressió de l’enfrontament de l’home amb Déu, amb le propi misteri i amb els
límits que li fixen en ujna terra insegura i tràgica, sinó a simples peces
narratives i a maediocres efusions sentimentals. L’<i>Amor </i>no era sinó una
contribució de la concepció romàntica de la vida, com és el cas a <i>Primavera </i></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">de Francesc
Matheu, poema del qual transcrivim un fragment:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>Si
tu fossis aquí, estimada meva,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>si
tu fossis aquí!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>com
correríem follejant<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></b></span></span></span></a>
sens treva</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>per
l’horta i el jardí!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Pujaríem
de jorn a les muntanyes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>per
veure el sol ixent,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>fent
gotejar sobre ton cap les canyes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>humides
del torrent.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>A
estones, de bracet i fent parella,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>prendríem
el camí,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tot
fent-te pessigolles a l’orella</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>amb
brots de romaní.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(Octavi
Saltor, <i>ed. cit., </i>pp. 90-91)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><b><span style="font-family: Arial;">II</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>JACINT
VERDAGUER</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
No es suficiente decir que el poeta ha escrito obras
inmortales, que es el mejor que España ha producido en el siglo XIX, y que ha
sido el evangelista de la lengua catalana como instrumento literario.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">Tampoco es bastante hacer ver que
al lado del autor de poemas que son el producto de grandes concocimientos
retóricos, hay el poeta de la dulzura, comparable por su perfume poético conlos
más delicados autores que haya producido la </span></i><span style="font-family: Arial;">lake school <i>del romanticismo inglés. Todo esto pasará a los futuros
manuales de la historia de la literatura catalana.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">Lo que más despierta mi curiosidad
crítica, después de haberme entusiasmado con su </span></i><span style="font-family: Arial;">Rosa marcida <i>y </i>Perquè canten les mares<i>, es
el ambiente moral interior que se creara en el alma de Verdaguer al sentirse en
estado de perenne contradicción consigo mismo.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">Porque Verdaguer era un místico, y
él mismo </span></i><span style="font-family: Arial;">(...) <i>se creái el
continuador de Santa Teresa y de San Juan de la Cruz, y que su Dios le había
favorecido con la herencia de San Francisco de Asís. Pero su misticismo era
literario, constituía un género, cultivado por él con maestría, como había
cultivado el heroico en el </i>Canigó</span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> </span><i><span style="font-family: Arial;">y el mítico en </span></i><span style="font-family: Arial;">La Atlántida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.25pt;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;">Jaume brossa: <i>los
dos verdaguer</i>. <i>la revista blanca. </i>Any vi, núm 97 (1 de juliol 1902),
p. 19.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: Arial;">Jacint Verdaguer i Santaló va néixer el 17 de maig de
1845 a Folgueroles. Als deu anys va ingressar al seminari de Vic, on començá a
familiaritzra-se amb els clàssics El 1865 va participar per primera vegada als
Jocs Florals de Barcelona i hi obtingué dos premis. Aquest fet el pñosà en
contacte amb els homes més rellevants de la Renaixença tals com Milà i
Fontanals, Marià Aguiló i Francesc Pelagi Briz. Ordenat sacerdot el 1870 fou
destinat a Vinyoles d’Orís com a vicari. Allí començà l redacció del gran poema
èpic: <i>L’Atlàntida</i>, el primer dels seus llibres que havia de consagrar-lo
com el més gran poeta de la Renaixença, i que féu conèixer el nom de Verdaguer
arreu d’Europa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1874 –i seguint el consell dels
metges que li havien diagnosticat una anèmia cerebral incurable- aconseguí una
capellania al vaixell “<i>Guipúzcoa</i>” que feia el trajecte regular a
L’Havana. D’aqwuesta època són una sèrie de composicions de caire nostàlgic, la
més reprsentativa de les quals és <i><span style="font-variant: small-caps;">L</span></i>’<i>Emigrant</i>.
Tanmateix, el projecte començat a Vinyolés d’Orís no foumai abandonat i
Verdaguer, recuperat ja de la seva malaltia, l’enllestia el 1876, després
d’haver-hi treballat a bord del vaixell. D’aquest naixement en deixa constància
el mateix Verdaguer a le spàgines d’<i>El Noticiero Universal</i>, dins la
sèrie d’articles <i>En defensa pròpia </i></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">que esmentarem més endavant:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Dos
anys passí anant d’Espanya a Cuba i de Cuba<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Espanya, en lo vapor Guipúzcoa, com una llançadora d’una banda a l’altra
de l’ample i grandiós teler. Al cap de dos anys de rabejar-me en la gran
piscina del Criador, sentint-me reforçat de salut, me vingueren ganes de deixar
la mar, d’a on, en lluita perillosa i terrible, acabava d’arrancar lo poema de</span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> L’Atlàntida <i>per
estampar-lo. Una circumstància, trista i penosa per mi, faicilità l’execució de
mon plan: don Antonio López perdé a son fill menor, i a instàncies de son fill
segon, don Claudi, fuí proposat per celebrar en sa casa diàriament la Santa
Missa en sufragi de la seva ànima. Vinguí de Cadis en lo vapor Ciutat Comtal, i
a cosa de 25 de novembre de 1876 prenguí possessió de ma capellania.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span>(<i>ed.
cit. </i>p. 1205)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així
doncs, havent-se refet de l’anèmia cerebral que l’havia obligat a allunyar-se
de Vinyoles d’Orís, veiem Verdaguer instal·lat amb tota mena d’atencions i
confiança alpalau d’Antoni López, marquès de Comillas, a la cantonada de la
Rambla amb el carrrde de Portaferrissa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>SegonsValeri
Serra i Boldú, biògraf del poeta, “<i>la feina que té manada no pot ésser més
comportívola: escriure, celebrar missa, confessar, exiguar llàgrimes. Entrava a
una altra vida tota distinta de la que fins aleshores havia portat, sense els
afanys i penúries d’estudiant i de capellà novell a Vinyoles; havia deixatla
vida de rodamón de capellà de vaixell, enduent-se de la mar, enllestit del tot,
el poema </i>L’Atlàntida<i> que afiança encara de major manera els seus
prestigis de poeta, però li calia el sejorn a can Comillas, i l’afectuós tracte
amb què el distingien, per volar per més amplis espais, per a consolidar encara
més la seva fama, i per anar produint obres que li han assegurat un nom
immortal. A casa López van rebre Mossèn Cinto com a un parent estimat” </i>(Valeri
Serra i Boldú: <i>Biografia de Mossèn Jacinto Verdaguer</i>, Edició de
l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Barcelona, 1924, p71).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Només
ens cal afegir una dada importantíssima per entendre l’últerior drama de mossèn
Cinto: oficialment, Verdaguer tenia el càrrec d’<i>almoiner</i> de la casa
d’Antoni López, és a dir, s’encarregava d’administrar i distribuir entre els
pobres de Barcelona una generosa quantitat destinada per l’acabalat marquès a
tranquil·litzar la seva consciència cristiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’any
1877 Verdaguer guanyà amb <i>L’Atlàntida </i>el premi de la Diputació de
Barcelona als Jocs Florals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De
1877 a 1886, esmerçà el seu temps en aquestes dues tasques: la tasca d’almoiner
i l’ofici de poeta. D’aquest període són els <i>Idil·lis i Cants Místics, </i>l’<i>Oda
a Barcelona</i> i la lenta elaboració dels eu segon i majestuós poema èpic: <i>Canigó.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El 1886, a
conseqüència d’un viatge a Terra Santa, la vida de mossèn Cinto experimenta una
fortíssima commoció. L’estada a l’escenari de la vida i sobretot de la mort de
Jesús de Natzaret el trasbalsen fins a un extrem pròxim al deliri, més enllà de
l’arravatament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joan
Torrent i Fàbregas, al llibre <i>Jacint Verdaguer. Resum biogràfic </i>(Barcelona,
1952) ens ha deixat una descripció molt clara d’allò que s’esdevingué en la
consciència, l’activitat i, pròpiament, el funcionament psíquic del nostre
poeta:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">“De
retorn dels Llocs Sants, mossèn Cinto passà l’estiu al Bac de Collsacabra. En
la quietud d’aquest paratge es congrià allò que havia d’omplir la seva
existència d’un contingut dramàtic </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(...). <i>Què ha succeït? El
sacerdot-poeta ha recorregut detingudament, amorosament, els tocoms pedregosos
de Palestina; ha viscut la Passió de nstre Senyor en els mateixos llocs on
s’escaigué; la realitat del sacrifici de l’Home-Déu se li ha fet tangible del
tot. I ell? La pròpia vida fins ací se li apareix buida i ben distinta dels
propòsits que es féu a l’ermita de Sant Jordi i a Vinyoles.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">“En
aquests moments, si el poeta té motius per a estar satisfet, el sacerdot,s
egons sembla, no; val a dir que la glòria literària, en aquestes altutes, és un
pes mort que no li diu res. </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(...) <i>Com havia esmerçat aquells
anys? Heus ací els retrets que es podia fer: dotze anys passats al palau de la
Portaferrissa, sense maldecaps del present, i encara pensant a assegurar
l’endemà, això en un sentit material –cal no oblidar que en tot aquell temps
féu estalvis i els invertí en valors de renda-; d’altra banda, dotze anys de
vanaglòria, d’haver covat pensament de gran ambició, acceptat honors i
distincions, i consentit d’ésser lloat i envejat,com a poeta. Aquesta és la
vida malaprofitada que apareix a l’asceta descontent de si mateix, al perfecte
terciari de sant Francesc que voldria ésser, i que palesament es proposa
d’ésser d’ara endavant.</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>(<i>loc.
Cit., </i>pp. 66-67)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És
llavors quan Verdaguer, coneixedor d’alguns casos de suposada possessió
demoniaca, inicia la pràctica de l’exorcisme a la <i>Casa de l’Oració</i> del
carrer de Mirallers i fins i tot a la pròpia casa del marquès, a l’estança que
li havia estat assignada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Simultàniament,
fruit d’un mateix fanatisme religiós que només la psicologia seria capaç
d’explicar racionalment, obsessionat per la idea d’eradicar el mal ila seva
prsència demoniaca d’allà on es trobessin, multiplica les seves donacions al
spobres més enllà dels pressupostos previstos pel marquès. A conseqüència
d’aquest allargar més el braç propi que la mànega d’altri, Verdaguer es carrega
de deutes envers el seu protector, i la casa del marquès comença a ompli´se de
menesterosos que veuen en Verdaguer un sant providencial, i de murris que
exploten el sentiment caritatiu que caracteritzà mossèn Cinto tota la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
seva situacióe sdevingué cada cop més inestable, fins que el bisbe de Vic, el
doctor Josep Morgades, d’acord amb el marquès de Comillas, i davant l’alarmant
entusiasme religiós de què Verdaguer donava proves, el reclamà a la seva
diòcesi i l’obligà a residir al santuari de La Gleva.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Que
Verdaguer era molt conscient de la seva tàcita situació d’empresonat, ho
demostren les seves pròpies paraules: “<i>Ma presó </i>[el santuari de La
Gleva] <i>era, doncs, ampla, espaiosa i plaenta; mon desterro era hermós i
florit</i>” (<i>En defensa pròpia, </i>art. VI; <i>ed. cit. </i>p. 1209). Val a
dir, si més no, que a <i>La Gleva</i> Verdaguer es lliurà plenament a l’ofici
d’escriure, car allí no el destorbava res. Hom li atribueix un horari
inflexible de professional de la poesia, semblant a la jornada, esdevinguda
proverbial, que més tard duria a terme un altre gran poeta d’ofici, Paul
Valéry. Serra i Boldú –tan piadosament errat en altres afirmacions- diu de
l’activitat del nostre poeta a La Gleva: “<i>Tots els dies després d’haver
acomplert amb les seves obligacions i devocions prenia un senzill desdejuni de
cafè i llet (sense sucre) amb una torrada, i allí a les 9 hores del matí es
recollia a la cambra i començava el seu treball que durava fins a les 12. A la
tarda treballava també llarga temps, amb la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>diferència que a la tarda feia treballs de preparació i al matí
componia...</i>” (Serra i Boldú, <i>op. cit., </i>p. 156). Són d’aquest temps
el <i>Roser de tot l’any, Veus del Bon Pastor </i>i la darrera part del <i>Jesís
Infant</i>, entre moltes altres composicions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot
i els avantatges que li oferia aquell Santuari-torre d’ivori, Verdaguer no
resistí gaire temps l’aïllament i fugí cap a Barcelona sense fer cas de les
instruccions del bisbe, que ja li havia fet entendre prou clar que La Gleva no
era únicament un lloc de repòs per oblidar desficis i cabòries, sinó un lloc de
retenció obligada per tal d’estalviar l’escàndol, que començava a prendre cos,
relatiu a les pràctiques exorcistes del poeta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al
marquès no li semblà oportú d’acollir-lo de bell nou a casa seva, i Verdaguer
anà a casa d’uns antics protegits seus, la família Duran, un dels membres de la
qual era Amparo Duran, una dona que patia d’una histèria pròpiament clínica i
que ja havia estat subjecte passiu de les pràctiques exorcistes de Verdaguer, a
la casa dle marquès, amb èxit fluctuant i sota la mirada perplexa del preceptor
del fill de l’hereu Claudi López, un dels primers que delatà mossèn Cinto com
animador en cap dels anòmals espectacles que tenien lloc en aquella casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>Al tema dels exorcisme, doncs, s’afegí
l’escàndol que provocà l’allotjament de mossèn Cinto a la casa de la vídua
Duran, donya Desada Martínez –on tots plegats compartien oprovi, misèria i
companyia-, i Verdaguer acabà essent suspès “<i>a divinis</i>” per l’autoritat
religiosa (juliol de 1895 a febrer de 1898).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Val
a dir que la clerecia puritana, integrista i benpensant de Barcelona, fent un
front comú, per bé que dissimulat, amb l’aristocràcia barcelonina de la qual
els marquesos de Comillas eren caps significats, jugà un paper de primer ordre
en aquesta suspensió, que deixà mossèn Cinto del tot aclaparat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però
aquella suspensió no deixà anorreat el nostre poeta. Fruit de l’aclaparament
foren les <i>Flors del Calvari </i>(1896), però fruit del seu esperit encara
combatiu fou la sèrie d’articles ja esmentats, després aplegats sota el títol <i>En
defensa pròpia </i>(1895-1897), en els quals Verdaguer féuús de la seva immensa
popularitat d’anys enrere i expressà ben sincerament el seu punt de vista i les
raons<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>plenes de bona fe i
ultra-abrandament catòlic que l’havien mogut a les actituds atrabiliàries
esmentades. Aquests artciles dividiren l’opinió pública, i així es mantingué
fins que tothom acabà retent-li el famós darrer homenatge que,
indiscutiblement, mereixia almenys com a poeta nacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Durant
aquesta època térbola, Verdaguer patí unamena de boicot oficial –als Jocs
Florals ja no es valoraren les seeves obres-, però, per contra, un grup de
poetes joves li van encomanar la direcció d’una revista de ressò clarament
verdaguerià: “<i>L’Atlàntida</i>”. El governador civil de Barcelona també
semblà simpatitzar amb mossèn Cinto, i no dugué a terme la detenció per part de
la policia civil que demanaren en certmoment les autoritats eclesiàstiques per
tal de retornar-lo al confinament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per
fi, gràcies als bons oficis de l’arquebisbe i dels Pares Agustins de Madrid, el
1898 li foren restituïdes les facultats eclesiàstiques, i fou destinat com a
beneficiari a l’església de Betlem de Barcelona –davant per davant del palau
dels López-, on el poeta arrodonia un sou misèrrim amb les propines que
recaptava als enterraments d’algun difunt de luxe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest
és el Verdaguer últim: malalt, pobre, desvalgut i oblidat de quasi tothom, però
autor, tanmateix, de llibres tan refinats com <i>Eucarístiques, Flors de Maria </i>i
<i>Al cel</i>, veritable preludi del seu desitjat estatge ultramundà. L’any
1902 caigué malalt de tuberculosi. La situació econòmica dle poeta provocà un
moviment de favor i d’ajut envers el malalt, per tald e millorar la seva
paupèrrima condició, i llavors tothom començà a barallar-se per ocupar el lloc
–ocupació còmoda i efímera, d’altra banda- de protectors i acompanyants d’una
glòria moribunda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Fou
traslladat a Vil·la Joana (Vallvidrera), propietat d’un exalcalde de Sarrià, i
hi fou assistit, entre d’altres, pel doctor Robert.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
complicar-se els eu estat a causa d’una fallada cardíaca, Verdaguer morí el 10
de juny de 1902. Les seves despulles foren traslladades sota la direcció del
diputat Francesc Cambó al Saló de Cent de Barcelona, on quedaren exposades a un
públic veritablement consternat. El seu enterrament fou un dels actes més
multitudinaris que mai no havia vist la ciutat de Barcelona: s’hi repartiren
100.000 còpies de l’<i>Oda a Barcelona</i> del finat, i encara en van faltar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Poesia èpica</span></h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’Atlàntida</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Com ja hem
indicat en parlar de la seva vida, aaquest poema és, com el <i>Canigó</i>, el
resultat d’una llarga gestació. Pensat en principi com una obra dedicada a
enaltir la gesta del navegant Colom, esdevé, finalment, un immens poema èpic
sobre la desaparició dl mitològic continent de l’Atlàntida. Hom l’ha qualificat
de poema geològic, considerant el preeminent protagonisme dels elements
naturals, coneguts per Verdaguer amb la mateixa exactitud d’un home de
ciències. Al costat d’aquesta part essencialment descriptiva, cal considerar la
representada per la història que fonamenta l’aspecte narratiu de l’obra.
Verdaguer basteix l’epopeia amb trets procedents de la mitologia grega, de la
cristiana –la desaparició del continent seria causada per un càstig exemplar
enviat per Déu per tal de corregir els pecats del gènere humà-, i d’altres de
tipus històric, uns procedents d’antigues llegendes, com la vinguda d’Hèrcules
a la península i la creació de l’estret de Gibraltar, i d’altres de la història
més recent, com el descobriment d’Amèrica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>L’Atlàntida
</i>significà, en l’`pambit d eles lletres catalanes, una aportació que cal
considerar com a definitiva en el llarg procés de la Renaixença. L’obra
esdevindrà ràpidament un text famós que començarà a difondre’s mes enllà d eles
nostres fronteres, enla qual cosa fou decisiva la intervenciód e Frederic
Mistral.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cal
que observem, igualment, que <i>L’Atlàntida</i>, com el <i>Canigó, </i>posseeix
un dels trets fonamentals que ens permeten de copsar la dimensió històrica de
Verdaguer: és un poema que no té precedents pròxims a la literatura catalana
reviscolada al segle XIX. Des dle punt de vista del procediment literari, els
poemes èpics, llegendaris i històrics de Verdaguer troben només un precedent
aproximat en la literatura francesa, concretament en alguna de les peces
dramàtiques escrites per Victor Hugo, i, tal vegada, en la tradició de la
novel·la històrica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta
manca d’una sòlida tradició literària pròpia és una constant al llarg de la
història de la literatura catalana moderna. Verdaguer presenta en aquest poema,
i en general, marques dels dos fenòmens característics en les literatures
catalanes modernes: per una banda, és un tocatardà: una poesia mística de la
factura de Verdaguer no es conreava a les lletres europees des del segle XVII
castellà, i una èpica nacionalista i llegendària comla seva no havia aparegut
des d’<i>Os Lusiadas</i> de Camöes. Però Verdaguer és, per altra banda, unpoeta
genial tantper la indiscutida qualitat estètica de la seva poesia èpica i
lírica (bucòlica, ascètica i mística), com per la seva inèdita síntesi, de
volada certament gegantina, d’una bona sèrie d’elements de la tradició
literària grega i llatina.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si
ens centrem en <i>L’Atlàntida</i>, observarem en els versos següents aquesta
qualitat referida: hi és present tant en la categoria del Verdaguer mestre del
ritme o la musicalitat del vers, comla del Verdaguer que domina la construcció
argumental o “narrativa” d’un discurs èpic:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>Veus
eix mar que abraça de pol apol la terra?</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>En
altre temps d’alegres Hespèrides fou hort;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>encara
el Teide gita bocins de sa desferra,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tot
braolant com monster que vetlla un camp de mort.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Aquí
els tirans lluitaven, allà ciutats florien;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>pertot
càntics de verges i música d’coells;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ara
en palaus de marbre les foques s’hi congrien</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
d’algues es vesteixen les prades dels anyells.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Aquí
estengué sos marges lo continent hesperi;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>quins
mars o terres foren ses fites, ningú ho sap;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>lo
sol, però, que mida d’un colp d’ull l’hemisferi,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>era
petit per veure’l a pler de cap a cap.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Era
el jou d’or que unia les terres ponentines</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i,
cor de totes elles, com font del paradís,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>los
dava clares aigües a beure i argentines,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i
en sos immensos braços dormia el món feliç.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 9;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(<i>ed. cit., </i>p.
12)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Canigó</span></h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’altre gran
poema èpic de Verdgauer és el <i>Canigó</i>, de caire més popular, bastit sobre
la base de llegendes medievals i que pot definir-se, sobretot, pel seu caràcter
d’epopeia nacional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
poema se situa als voltants de l’any 1000, data aproximada del sorgiment d
el’entitat nacional de Catalunya, i narra les aventures del cavaller Gentil,
fill de Tallaferro, que va lluitar contra els moros, en envair aquests el
Rosselló; Gentil és encisat per la fada Flordeneu, amb qui contempla tot el
Pirineu i amb qui es casa. El seu oncle Guifré aconsegueix de rompre l’encís i
li causa la mort. Per tal d’expiar el crim comès, sota la supervisió de l’abat
Oliba, funda un monestir benedictí damunt el cos soterrat del seu nebot. Amb un
seguici de monjos, Oliba va al Canigó i n’expulsa les fades que hi habitaven.
El poema es clou amb un diàleg entre els campanars de Sant Miquel de Cuixà i
sant martí del Canigó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
<i>Canigó</i> és un cant apassionat a la geografia de Catalunya representada
per la muntanya fronterera. La seva difusió fou extraordinària i l’impacte que
produí fou tal que, a conseqüència del poema, s’iniciaren les obres de
restauració dels dos monestirs esmentats. L’anècdota és per si sola prou
reveladora.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Observem
totes aquestes característiques en aquestes estrofes:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>Los catalans que hi munten
estimen més llur terra</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>veient totes les serres vassalles de
llur serra,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>veient tote sles testes als peus de
llur tità;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>los estrangers que obiren de lluny
eixa muntanya,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>-Aquell gegant –exclamen- és un
gegant d’Espanya,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>d’Espanya i català.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(...)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>Aucells aquí no crien, ni flors
les primaveres,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>los torbs són l’aucellada, ses flors
són les geleres,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>ses flors que quan se baden
cobreixen lo vessant;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>les gotes de rosada que en surten
són cascades</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>que salten per timberes i cingles
everades,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>com feres udolant.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(<i>ed. cit. </i>p.
345)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
conjunt, aquest poema és superior a <i>L’Atlàntida</i>, i un dels aspectes que
permeten de fer aquesta afirmació és, sens dubte, el fet d’haver aconseguit una
total harmonia entre lìrica i èpica, i haver humanitzat les intervencions
tel·lúriques, fet que quasi s’ignora a <i>L’Atlàntida.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En poques
ocasions la crítica castellana ha sabut apreciar els valors d’una obra catalana
simultàniament a l’apreciació que se’n feia a casa nostra. Una d’aquestes
ocasions la protagonitza el Canigó, obra que féu escriure a Menéndez y Pelayo
una carta Jacint Verdaguer en aquests termes:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i>Madrid
25 de enero de 1886</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>Sr.
D. Jacinto Verdaguer</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Mi
muy querido amigo:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>He recibido y acabó de
leer </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Canigó<i>,
y estoy todavía bajo una impresión de asombro. Aquella Maladetta es un trozo de
poesía científica, tallada en roca y verdaderamente colosal. Pero todo el poema
abunda en rasgos de la misma pujanza gigantesca. El Pirineo adquiere formas
humanas y titánicas bajo el cincel asombrosos de Vd. Como en la Atlántida
sintió Ud. la poesía de los mares y de los continentes sumergidos, así en este
nuevo poema siente Ud. y expresa con un vigor yuna precisión gráfica, que a mi
entender no tiene igual en lengua alguna, todos los accidentes del paisaje de
montaña y todas las impresiones ya solemnes y severas, ya risueñas, ya
melancólicas, ya grandiosas, que suscita la contemplación de la cordillera,
vista con ojos de amor y con aquella divina intuición poética que sabe
discernir y leer el sentido oculto bajo los caracteres de la naturaleza.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>La atenta lectura del </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Canigó<i> me
ha confirmado en la idea que hace tiempo formé, conceptuándole a Ud. (y
perdóneme su modestia) como le poeta de más dotes nativas de cuantos hoy vivien
en tierra de España. En grandeza de imágenes, en viveza y esplendor, en
derroche digámoslo así, de pompas fantásticas y de colores, y en cierta manera
grande y amplia de concebir y expresar; trozos hay en </i>Canigó<i> que igualan
o superan, a los más celebrados de Victor Hugo, con quien tiene Ud. un remoto
aire de familia, en aquello, se entiende, en que Victor Hugo es digno de
alabanza.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Canigó<i> me
parece un poema más armónico, y por lo mismo más interesante que la </i>Atlántida<i>,
aunque siempre en las obras largas de Ud. la parte descriptiva y la parte
lírica, vencen con mucho a la dramática o novelesca. Sin embargo, repito, que </i>Canigó<i>
aun bajo este aspecto, interesa y señala una nueva y fecunda dirección en el
talento de Ud. Los dos cantos en estilo de canción de gesta, son de una rapidez
y un ímpetu guerrero que verdaderamente entusiasma y arrebata. La idea de
presentar la civilización cristiana coronando con la cruz los Pirineos y disipando
las supersticiones gentílicas que poblaban aquellos valles, me parece feliz y
poética, y ha sido buen acuerdo enlazar con ello el nombre del obispo Oliba.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Todavía algunos
personajes aparecen envueltos demasiadamente en el velo de nieblas que tejen
las hadas del Rosellón, pero yo creo y espero que, en sucesivos poemas, este
velo se irá<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rasgando cada vez más para
abrir paso al elemento humano, que de todas las obras de Dios, es la más digna
de ocupar el arte y la que comunica més segura inmortalidad a sus obras.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Su poema de Ud. parte de
una inspiración que conserva toda su frescura virginal y campestre y va
adquiriendo cada día más remontando vuelo, es el mejor argumento que podemos
oponer a los escépticos que sueñan con la muerte de la poesía, o a lo menos con
la poesía de grandes alientos. Yo creo que en arte nada muere, y que la misma
poesía épica es hoy posible y legítima con formas nuevas y adecuadas al nuevo
espíritu científico y a los nuevos dogmas estéticos, tales son por ejemplo las
formas de </span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Canigó
<i>y de la </i>Atlántida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i>Felicita a Ud. de
todo corazón por su bella, atrevida y grandiosa obra, y felicita también a
Cataluña y a la literatura española, este su amigo y admirador que de corazón
les estima y quiere.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span>M.
Menéndez y Pelayo</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: justify; text-indent: .45pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(<i>Vid.
</i>Valeri Serra i Boldú, <i>Biografia de Mossèn Jacinto Verdaguer. </i>Edició
de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Barcelona, 1924, pp.
130-132)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb
això quedà demostrat una vegada més que Verdaguer no fou solament el gran poeta
d’una Renaixença aliada a les progressives reivindicacions nacionals de
Catalunya; ni tan solament el poeta celebèrrim que, per l’expressió
lleugerament carrinclona de la seva religiositat, connectà simpàticament amb
tota la societat puritana de la Catalunya d el’època; ni fou tampoc el poeta
estimat per la classe obrera en funció dels seus generosos donatius. Amb el
judici de Menéndez, com podríem adduir-ne d’altres –pocs- d’ordre estrictament
estètic de crítics catalans, es demostra que Verdaguer fou, abans que cap altra
cosa, un poeta de talla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La poesia lírica</span></h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que
fa a la poesia lírica de Verdaguer, ben separada de la seva poesia èpica, podem
dir que, en línies generals, reprèn la temàtica mística i d’amor a la
naturalesa que ja caracteritza, molt temps enrere, la poesia de Ramon Llull.</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una
diferència fonamental separa, però, la producció lírica lul·liana dela de
Verdaguer. Llull era tan intel·lectual savi com un home de sentiments refinats.
De l’equilibri d’aquests dos factors neix la seva filosofia, la seva pròpia
literària i els seus poemes. Verdaguer, en canvi, no té pròpiament fusta
d’intel·lectual. En el seu cas domina un sol factor, els sentiments, i sota
aquesta òptica, mogut per una empenta sentimental, apareixen tractats tots els
seus temes: el nacionalisme de <i>Canigó</i> o del llibre <i>Pàtria</i> és tan <i>sentit
</i>com ho és el to dels seus poemes de caire religiós o místic aplegats als <i>Idil·lis
i Cants Místics </i>o a <i>Flors del Calvari.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i>Aquest
sentimentalisme<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-propi, d’altra banda,
de gairebé tota la literatura catalana de la Renaixença, que fa perviure la
melangia romàntica fins al trencant del segle XX- pot anar de la nostàlgia
lànguida d’una llarga tradició catalana:</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Sabésseu
lo català,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>sabríeu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>què és enyorança,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>la
malaltia dels cors</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>trasplantats
a terra estranya;</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>....................................................</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>aqueix
tendre llanguiment</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>d’un
cor amant a qui falta</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>quelcom
que hi està arrelat</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>com
en un arbre la branca.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></i>(“Enyorança”,
del llibre <i>Pàtria, ed. cit., </i>p. 419)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
fins una pregona i tenebrosa amargor, matisada només de
tard en tard per rares pinzellades d’ironia en Verdaguer:</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>D’improperis
i dolors</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>quina
tiroia m’arriba!</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ne
surten a dalt del cel</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
ja en veig dintre l’ermita.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Siau
ací benvinguts,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>benhaja
qui vos envia.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Nos
envia Jesucrist </i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>avui
a fer-te visita.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Què
són aqueixos presents?</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Del
seu amor les primícies,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>joiells
que sol enviar</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>a
les ànimes que estima:</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>una
cèdula de boig,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>un
protocol de follia,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>i d’un càlzer al voltant</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>una
corona d’espines.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Entrau,
penes i dolors,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>oh
quina hermosa collita!</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>en
ma casa i en mon pit</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>esteu-hi
tota la vida.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Mentres
hi anaven entrant</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Me
feien la cara trista;</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>quan
foren dintre el meu cor</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>me
l’ompliren d’alegria,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>com
a divins missatgers</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>mal
disfressats d’ignomínia.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></i>La
Gleva, 2 de novembre de 1894</div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 200%;">
(“Benvinguts”, del llibre <i>Flors
del Calvari, ed. cit., </i>p. 636)</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Es podria
dir que, de la mateixa manera que Verdaguer sembla observar una prsència
homogènia de Déu en totes les coses (presència que ell busca i reclama, d’aquí
la seva actitud davant dels endimoniats), així mateix intenta traslladar d’una
manera homogènia i regular a la seva escriptura l’estat d’ànim típicament sentimental
que li era propi. Aquesta empresa poètica, possiblement del tot inconscient,
dóna al conjunt de la seva obra una unitat estilística i de to poètic tan
coherents com en el cas d’Ausias March, l’altre gran poeta anhelant de la
nostra literatura.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una
extensa gamma de poesies verdaguerianes líriques amb tema religiós anteriors al
seu conflicte amb elmarquès de Comillas il’Església, ens ofereix una visió del
món i de Crist típicament “realista” i panteista –es tracta de la ja comentada
visió franciscana davant de Déu i de la Natura<i>.</i> La naturalesa
verdagueriana queda impregnada dels atributs divins. Durant la primera època de
la seva activitat poètica, Verdaguer reflecteix en els seus versos l’amor al
Creador de tal naturalesa –l’ordre natural s’entén com la reproducció de les
característiques i els atributs divinals. Referint-se a sant Francesc,
Verdaguer comenta aquesta <i>natura naturata</i>, la naturalesa creada per Déu
i que participa d’allò diví. Amb tot, Verdaguer no se’ns presenta durant aquest
període com un veritable místic, sinó més aviat com un asceta que explora la
naturalesa –i, per tant, està lligat a ella- amb la intenció d’enlairar-se, a
partir d’ella, fins a la posició abstracta i ja il·localitzable de Déu:</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Va
l’Apòstol de l’amor</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>per
una selva d’Itàlia;</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>l’amor
que sent per Jesús</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>ja
no cap dins la seva ànima.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ne
parla als rius i a les flors,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
pins i roures abraça.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>...................................................</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>D’alegria
tot canta</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>los
aucellets l’acompanyen;</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>los
que trastegen pel bosc</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>voleien
de branca en branca;</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>los
que volen per lo cel</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>paren
atents la volada</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i>(“Predicant
als aucells”, delllibre <i>Sant Francesc, ed. cit., </i>pp. 254-255)</div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></i></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que
fa a aquesta ascètico-mística de Verdaguer, més aviat imitació de la gran
mística castellana del segle XVII, que <i>experiència personal</i>, Carles Riba
va anomenar-la “<i>un misticisme romàntic”</i>: l’enamorat perseguint en les
formes vagues del paisatge correspondències amb els caires infinitament diversos
d’una bellesa concebuda com a absoluta i, per tant, com a inaferrable. La seva
intel·ligència [la del poeta] no se’n podria acontentar; però tampoc no reclama
res. Els entiment, en canvi, es complau, per natura, a beure aigua de la mar, “<i>com
més bevia més set</i>, així ho diu la corranda. Un no-res s’enduu l’ànima
enyoradissa a tot un món de fantasieigs. Va creant-se tendrament,
meticulosament, una imatge, un fer i una vida de l’Amat al seu ús. El conegut
fenomen ha estat anomenat cristal·lització; en l’amor diví no hi ha recança ni
por que destorbin aquesta mena de <i>possessió imaginativa</i>. D’una manera
similar recorre la llegenda d’or dels gran enamorats, com per treure’n
prefiguracions per a ella mateixa: és la santa alegria per la beatitud d’altri
en l’Amat, inherent a la humilitat abandonada de l’Amic.” (del <i>Pròleg </i>a
l’<i>Antologia Poètica </i>de Jacint Verdaguer).</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquestes
paraules del crític Riba queden ben paleses en aquests fragments, corresponents
als llibres <i>Roser de tot l’any </i>i a les glosses verdaguerianes al llibre
de <i>L’Amic i l’Amat </i>de Ramon Llull:</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Senyor,
Vós m’heu enganyat!</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Me
prometíeu cadenes</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
em donau la llibertat;</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>me
parlàveu sols de penes,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
em donau ja les estrenes</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>de
vostra felicitat.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Senyor,
Vós m’heu enganyat!</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>................................................</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>L’Amic</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Oh
rius que en baixau: ¿al cim de la serra,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>desfer
camí, quan hi tornareu?</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>L’Amat</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>-Quan
prenent el vol, remunti a son Déu</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>l’home
capficat al llim de la terra.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>...................................................................</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Quan
deixe el sol d’escalfar,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Jesús
deixarà d’amar.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Per
què tot cor no l’adora?</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>¡Tot
en la terra és terrós,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>l’home
és un fang amorós</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
sols del fang s’enamora!</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></i>(<i>ed.
cit., </i>pp. 593, 1012 i 599)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A <i>La
llegenda d eles flors</i>també es fa patent aquesta admiració de Verdaguer per
la naturalesa. El poeta, certament, es meravella davant la natura i creu
veure-hi en tot moment l’empremta divina. Això ens fa pensar, encara, en la
barreja de reminiscències lul·lianes, franciscanes i ascètico-mìstiques. De
fet, l’actitud de Verdaguer davant la naturalesa és una actitud poètica
semblant a aquella actitud de Llull, escrita en prosa, quan deia de Fèlix, al <i>Llibre
de meravelles, </i>que “meravellava’s d eles meravelles que són en lo món, e
demanava ço que no entenia, e recontava ço que sabia; e en treballs e.n perills
se metia per tal que a Déu fos feta reverència e honor”. Del llibre citat,
reproduïm una estrofa del poema <i>L’Ascensió de N. S. Jesucrist:</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Quan
ja de la terra</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Jesús
se’n volava,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>lo
cim de la serra</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>s’enfarigolava.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>L’herbeta
eixerida</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>de
sos peus eixida</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>de
flors s’esmaltà</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Abelleta,
vola</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>per
la farigola,</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>abelleta,
vola</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>pel farigolar.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></i>(<i>ed.
cit., </i>p. 565)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És fàcil
comprendre que l’extraordinari sentit del ritme de Verdaguer va aconseguir
convertir-lo enun dels poetes més populars de la “<i>història de la lectura</i>”
catalana: a les cases on no hi entrava per afinitats nacionalistes, religioses
o marianes –que eren moltes a l’època-, hi entrava, senzillament, per l’orella.
També això determina que moltes de les seves composicions fossin musicades i
convertides en cançons populars d’amplíssima extensió.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És clar
que el sol fet de ser capellà i la temàtica habitualment piadosa de l’obra de
Verdaguer l’aalunyaren i el continuen allunyant de certs lectors anticlericals.
Tanmateix, l’actitud favorable cap a Verdaguer d’homes com Jaume Brossa,
demostra palesament que la “<i>lectura poètica</i>” de mossèn Cinto ha tingut
tot sovint prioritat per damunt la “<i>lectura religiosa</i>”. En aquest
sentit, Cerdaguer encara no ha estat del tot rehabilitat com allò que té de més
valuós i perenne: la sevacategoria com a versificador, escultor de llenguatge.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<b>La prosa</b></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<b><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></b>Verdaguer
no és únicament l’exponent més brillant de la Renaixença poètica al segle XIX,
sinó també el conreador d’una prosa tan rica i exacta com la de Ramon Llull. La
prosa de Verdaguer, esparsa en diversos llibrets i, sobretot, apareguda a
diaris i revistes de l’època, significà l’esforç més notable realitzat al llarg
de la Renaixença per demostrar que el <i>català prosaic</i>, el català popular,
podia ésser elevat, per poc que s’hi treballés, a la categoria de prosa
literària.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest
és, certament, un dels trets més característics de la prosa de Verdaguer: la
seva aproximació al col·loquialisme, una aproximació al català del carrer, i un
enriquiment de tal llenguatge comú que, pel fet de ser reelaborats per Jacint
Verdaguer, s’extengueren amb relativa facilitat al camp d’on, de fet,
procedien: la llengua del poble. Per descomptat, allà on es féu més notòria la
revigorització del lèxic català de Verdaguer, fou en els successors de
Verdaguer en l’àmbit literari.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els temes
de la prosa de Verdaguer són múltiples: hi trobem <i>rondalles </i>–gènere
pròxim al del conte popular- i <i>discursos</i>, com el <i>Discurs presidencial
dels Jochs Florals de Barcelona</i> en la seva vint-i-dosena edició. Escriu <i>Notes
de Viatge </i>parlant dels seus itineraris pe Europa, Àsia i Terra Santa,
resums de le seves excursions pel Pirineu (no s’oblidi que si mossèn Cinto va
poder escriur eun llibre èpic com el <i>Canigó</i>, això fou possible gràcies
al seu coneixement pam a pam del Pirineu català), i, finalment, darrera prosa
però no per ser l’última menys important, sinó tot el contrari, el conjunt
d’articles escrits arran del drama provocat per la seva pràctica de
l’exorcisme, recollits sota el títol general <i>En defensa pròpia.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i>Hem
cregut interessant de reproduir aquí l’apreciació feta pel poeta J. V. Foix
sobr ela prosa de Verdaguer, que es troba al <i>Pròleg </i>d’una natologia de
la prosa verdagueriana. Diu Foix que Verdaguer “<i>escriu amb mots vius i
populars: un estil sovint concís però gens castigat, i harmoniós, amb joiosa
profusió de cadències. Quan, amb benèvola intenció poètica, alterna el
pintoresc amb el familiar, no és mai prosaic ninegligent. No és mai fosc, ni
quan en hores fosques els mots s’enfurrunyen. Alguns mots que avui ens semblen
impropis, no pas per llur banalitat eren una natural concessió al vocabulari
del segle i a la casolana inclinació dels qui li foren contemporanis.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
prosa d’en Verdaguer, i ens hi referim sempre en els límits de la prosa
literària al seu temps i al nostre país, és encara vàlida avui. Més desagençats
són altre sprosistes posteriors, ensonyats i dessidiosos, i amb menys d’excusa.</i>”
(Jacint Verdaguer. <i>Prosa Antològica, </i>Ed. Selecta. Barcelona, 1952, pp.
14-15).</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Heus ací
un fragment que s’adiu amb les paraules crítiques de Foix, extret d’unes notes
sobre <i>L?excursió a l’Alt Pallars</i>:</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i>Des de
Rubió baixarem a Sant Joan de l’Erm pel dret, això és, pel camí que hauria
seguit un gros prenyal que hi fessin rodolar des de la cima.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i>Tota
aquella vessant immensa fa vint-i-cinc anys estava coberta d’avets, com un cap
jove de cabells, que abrigaven la muntanya. Era l’avetar més gran de Catalunya
per sa extensió, i el més notable per l’altura i gruixudària de sos avets
descomunals, anomenats, en tota nostra muntanya, gairebé com en la Palestina
los cedres del Líban; doncs una torbera, com diuen allà, o un terbolí infernal,
que hi passà de deu a onze hores de la nit, ne trencà la gran part, los arrencà
transportant-los amb son gran pa d’arrels a llargues distàncies, llançant-los a
dreta i esquerra </i>(...) <i>i, no podent la ventada arrencar-los tots, los
trencava arran de terra o un tros amunt i els llançava còrrecs avall, a feixos,
com si fossin cames de blat de moro. Capbussats i confoses les branques d’un
amb les arrels de l’altre, jauen per aquells rosots a milers, com cadavres de
gegants insepults, que, el joc dels pastors a l’estiu, i la humanitat<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[3]</span></b></span></span></span></a>
que els fa podrir a l’hivern, no poden fer desaparèixer de la terra. Tal me
figuro el camp de batalla dels titans després que el llamp del cel los hagué
fet caure a capbussons del cim de son orgull al pregon abisme.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></i>(<i>ed.
cit.</i> p. 1084)</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-indent: 35.4pt;">
Observem, en aquest fragment,
el to eminentment èpic de la narració. Val a dir, però, que la prosa de
Verdaguer tan aviat s’aproxima a la seva pròpia poesia èpica, com ala seva
lírica religiosa. Vegeu, en aquest sentit, la barreja d’elements èpics i
lírico-religiosos, ultra els elements patriòtics que apareixen constantment a
Verdaguer, en aquest fragment de l’article <i>Abraçant la creu del Montseny</i>:</div>
<div class="MsoBodyText" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<i>La creu
carregada sobre una ànima és un signe de predestinació; sobre un pit, sia d’un
pobre moribund, sia d’una verge del Senyor, sia d’un penitent solitari, sembla
talment un signe de possessió.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<i>Més
d’una creu com aqueixa, plantada al cim d’una muntanya, que és lo pit de nostra
estimada terra, me sembla no solament un signe d epossessió, sinó també de la
presència de Déu sobre d’ella, i ensems un acte de fe, d’esperança i de caritat
de nostra pàtria.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<i>Més
encara, me sembla veure quelcom de qui l’ha creada i redimida, com si diguéssem
l’ombra o la figura sagrada de Nostre Senyor Jesucrist estenent-li els braços
amorosament, com per abraçar a sos fills, cridant-nos a tots a una pàtria
millor quan se’ns acabe el viatge per aqueixa.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No em guanya ningú en maor a
Catalunya, mes vull estimar-la avui, vull estimar-la demà, vull estimar-la
sempre. Vull que aqueix amor no s’acabe amb una vida transitòria i fonedissa,
com la neu d’aquesta muntanya crucífera, sinó que desitjo estimar-la també des
d’allí dalt, a on l’Amor de l’home, unint-se amb l’amor de Déu, com una guspira
al sol, és d’eterna durada.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.25pt;">
<i><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></i>(<i>ed.
cit., </i>p. 1308)</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No
podríem pas eludir el deure d’oferir, finalment, unam ostra de l’actitud
defensiva, i en certa mesura política, de Jacint Verdaguer quan fou víctima
d’una acusació d’exorcista, tal com ja hem assenyalat en l’apartat biogràfic
del poeta i prosista de Folgueroles. Reproduïm, doncs, bona part de l’article
VIII de la sèrie de cartes “<i>Un sacerdot perseguit</i>”, que form apart del
conjunt de cartes de defensa dirigides al director d’<i>El Noticiero Universal </i>de
Barcelona:</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 5;"> </span><i>QUI
ÉS L’AL·LUCINAT</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>De
que el Marquès m’ha cregut o ha volgut fer-me passar per tal </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>[per al·lucinat] <i>i encara continua, tal
volta per conhortar la seva desitxada campanya, voldria poder-ne dubtar. En
carta fetxada en Madrid, </i>Març 30 del 93, <i>m’atribuïa </i>una alucinación
producida por los rigores de una vida austera y la debilidad consiguiente de
una imaginación de suyo ardiente y exaltada por un profundo sentimiento
religioso.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 2;"> </span><i>Amb
paraules semblants que no respiren venjança, ni odi de cap mena, sinó un cert
desig de fer-me el desterro menys aspre, m’ho digué a mi mateix lo 2 de maig de
1895, això és, dos anys després d’haver-m’hi allunyat com ja he dit: mes,
francament, era aqueixa molta poca dolçor per a una píndola tan amarga. Jo no
hi he parlat més, però massa proves m’ha donades i em dóna de que avui, com
ahir, vol fer passar lo clau per la cabota, tant si és tort com si és dret, amb
una energia i un desprendiment dignes de millor causa.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Fa
cosa de dos mesos son apoderat don Emetri Alcover digué, en la secretaria de la
casa, parlant de mi a mon amic mossèn Josep Costa: -¿Vol dir vostè que ja està
bé del cap?- A lo que ell respongué: -És que mai n’ha estat malament.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>A
primers d ejuliol vingué a veure’m don Mateu Pagès, i, no trobant-me a casa,
començà de fer-hi, tot esperant-me, preguntes com aqueixes: -Vostès que l’han
pogut observar, ¿creuen que està ja ben curat? ¿Però no li queda cap rastre de
la malaltia? – Jo arribí al cap d’una estona i gosà llegir-me la carta que
volia dirigir al doctor Morgades, demanant-li la Missa, si ell judicava que
estic en disposició de dir-ne. Veient que m’aixecava per ensenyar-li el camí de
la porta, féu bocins de la carta i me demanà perdó. Per les paraules que ell i
altre sme digueren, semblà que s’havia vist amb el Marquè slo diumenge abans,
dia 27 de juny, tornant de l’enterro d’un sacerdot (qui al cel sia) per lo camí
del cementiri, a on podien haver recollides altres inspiracions, per aquest
altre ministre de Déu, que la de venir a insultar-me.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ara
mateix los vents que m’artriben de la banda de Comillas me duen los mateixos
dicteris encara, com a única resposta a les veritats amargues que em reca
d’haver de diren aquests articles que podrien tenir per lema </i>Qui menja fel
no pot escopir mel.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>Pregunto
jo: ¿Què es proposen amb semblants afronts? ¿Volen ocasionar-me una congestió
cerebral? ¿Esperen a còpia de disgustos, un dia o altre arribar a fer-.me
palanquejar i perdre el seny? No falta qui així ho ha sospitat i escrit:</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></i>Y
con infame descoco,</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span>un
desmán tras un desmán,</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span>con
cachaza, poco a poc</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span>han
dicho que estaba loco...</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span>¡y
loco lo volverán!</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>Sent
aqueixos los sentiments del Marquès respecte a son antic capellà, tant si és
per error com si és per mala voluntat, les seves ordres no poden ser gaire
caritatives ni justes, i ¿com me puc jo entregar lligat de mans i peus a qui
des dle principi se’m prsenta com a executor?</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si,
com diu lo senyor Bisbe, m’estima com un pare, aqueixa era l’hora de provar-ho defensant
al dèbil, víctima del fort, i tenint en més estima l’honra d’un pobre sacerdot
que la fortuna del Marquès i la de tots els milionaris del món. Desgraciadament
succeí tot lo contrari; deixant trencar la corda per la part més flaca, se féu
tornaveu de don Claudi i oblidant que quan plou sobre el vicsri degota sobre el
rector, lo secundà amb totes ses forces i ses relacions, sa habilitat i sa
diplomàcia consumades, i escampà pertot arreu les seves idees respecte de mi,
que, sembrades i regades per tan bona mà, havien de donar son fruit. </i>(...)
26 d’agost de 1897.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 4;"> </span>(<i>En
defensa pròpia, </i>VIII, <i>ed. cit.</i>, pp. 1228-1229)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<b>La qüestió dels exorcisme</b></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<b><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></b>En
defensa de Verdaguer només cal afegir ara, atot allò que ja s’ha dit abans, que
el poeta, segons sembla, actuà sempre de la millor bona fe. Com ja s’ha pogut
demostrar (<i>Cf. </i>Jesús Pabón. <i>El drama de Mossén Jacinto</i>. Madrid i
Barcelona, 1954; Maria Condominas, <i>Els exorcisme i Jacint Verdaguer, </i>Barcelona,
1970), Verdaguer inicià la pràctica dels exorcismes el 1890 en part mogut pel
deliri religiós que l’abassegà rran del seu viatge a Terra Santa, però d’acord
amb dues dades fonamentals: a) el fet que Lleó XIII publiqués l’any 1890 un
aplec d’exorcismes, i en recomenés la difusió, traducció i aplicació a tot el món
catòlic; aplec que Verdaguer traduí al castellà immediatament després de la sev
apublicació llatina; i b) allò que Pabón ha anomenat “<i>l’epidèmia de
possessió</i>” que es detecta a Barcelona entre 1883 i 1893, i de la qual
haurien estat víctimes Amparo Duran, Teresa Vilagran, la Maria de Sarrià i
altres dones que freqüentaven la <i>Casa de l’Oració</i> del carrer de
Mirallers.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pabón i
gairebé tots els comentaristes s’han equivocat en parlar d’una “<i>epidèmia
d’endimoniats</i>” en record de la famosa feta de Ludun, que serví de base a la
novel·la <i>The devils of Ludun </i>d’Aldous Huxley, i aun film de Kem Russell.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
psicoanàlisi ha demostrat prou clarament que els casos de possessió formen part
de l’extensa tipologia de la <i>histèria</i>. Sigmund Freud, superant el
tractament per hipnosi que aplicava Charcot a l’hospital de <i>La Salpetrière</i>,
a París, demostrà que tota histèria no epilèptica, més enllà de la seva
semiologia d’ordre fisiològic, té unes arrels purament i senzillament
psicològiques –és a dir, analitzables pel camí de la teràpia psicoanalítica
que, com és sabut, no empra altre mitjà que el diàleg verbal.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Avui,
doncs, i amb independència del que puguin creure els fidels d’un o altre dogma,
els fets ocorreguts a Barcelona aquell temps poden ser entesos com un casual
conjunt de casos d’histerisme.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’acord
amb llur fe i esperança religioses, aquelles dones histèriques haurien anat a
buscar a la <i>Casa de l’Oració</i> unremei que no podien esperar ni del seu
medi familiar (present en l’etiologia de les histèries, segons Freud), ni dels
remeis de la farmacologia (incapaç de posar remei a una psicologia d’ordre
simbòlic, no fisiològic).</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Que els
símptomes físics d’aquelles dones fossin una prova palesa que tenien <i>algun
mal</i>, això no ho dubtava ni ho dubtaria ningú. Ara bé, que hom fes, en
aquests casos, l’equació mal = diable, això és fruit de la ignorància o la
interpretació immediata pròpia de gairebé totes les cultures que creuen en
l’existència d’una força maligna. És possible, doncs, que aquelles dones
arribessin a la casa del carrer dels Mirallers ja convençudes que tenien el
dimoni ficat dins el cos, és a dir, que fossin elles mateixes, d’acord amb una
oposició generalitzada, les qui es presentessin a Verdaguer amb un diagnòstic
precoç i, per descomptat, des d’un punt de vista clínic errat.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No podem
pas demostrar que fossin Verdaguer o els seus companys d’exorcisme –mossèn Joan
Güell (que després, per salvar la pell, digué barbaritats sobre Verdaguer) i el
pare Joaquim Piñol, els qui fundessin aquella equació. Ells creien només
–seguint la doctrina de l’Església- que le mal pot habitar en els homes, i que
el diable encarna el mal per excel·lència –per això creien que el diable podia
viure en aquelles dones (prèviament conveçudes d’això) i consideraven, ben
caritativament, que calia foragitar-lo.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si tenim
present, com ja hem dit, que Lleó XIII havia fet divulgar una llista de
fórmules exorcistes atesa l’estesa creença enla possessió –al si i fora de
l’Església- de què fou escenari l’Europa del darrer terç del segle XIX, llavors
no és gens incongruent que Verdaguer, Güell i Piñol es lliuressin a aquesta
pràctica, de certa tradició a Barcelona, fet i fet.</div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’error
de Verdaguer, doncs, des d’un punt de vista mèdic, només consistí a creure
–segons la seva fe- que el diable pot viure en el si dels homes. La
psicoanàlisi, que arribà una mica tard –els primers treballs de Freud
(publicats) sobre la histèria són de 1893-, demostrà que l’arrel de les
histèries és d’ordre simbòlico-inconscient, i que només ulteriorment es
disfressa de diable o del que sigui per tal de fer-se procés traumàtic
(masoquista) pel pacient, i símptoma desplaçat (metafòric) per a l’observació
de l’analista.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si,
d’altra banda, acceptem amb la teoria freudiana que histèria, psícosi o neurosi
es troben en una mateixa línia de funcionament “<i>lógic</i>”, i que en tots
aquests casos només pot aportar algun remei aquell que se situa en un lloc d’<i>alteritat
</i>respecte delpacient (lloc anàleg al d’aquell “<i>altre</i>” que és origen
de l’escissió del subjecte pacient, i lloc imprescindible per aconseguir
l’anomenada <i>transferència</i> entre analista i analitzat, motor de la
teràpia freudiana),llavors comprendrem queles suposades endimoniades creguessin
fermament en les facultats terapèutiques de la paraula d’un home a qui, d’altra
banda, observaven admiració i respecte.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En un llibre recent, el cautelós Michel
Foucault ha assenyalat, d’altra banda, quela psicoanàlisi podria trobar-se en
la mateixa línia terapèutica en què es troba la confessió catòlica, i
aconseguir els mateixos resultats per una via anàloga de narració sincera i no
cohibida per part dels pacients, de llurs fets i pensaments més íntims. (<i>Cf.
</i>Michel Foucault, <i>La volonté de savoir. </i>Ed. Gallimard, París, 1976)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Amb això
volem dir que, a més del fet absolutamnet demostrat que Verdaguer practicà els
exorcismes, podem fins i tot supoosar que reeixí a curar alguna <span style="mso-tab-count: 1;"> </span>histèrica de les que visitaven la <i>Casa
de l’Oració</i>, encara que aquelles parroquianes, i el mateix Verdaguer,
creguessin que allò que s’havia esdevingut era l’expulsió del diable de
l’interior d’un cos convulsionat i delirant, per obra i gràcia del poder diví.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En certa
manera, Verdaguer va actuar, sense saber-ho, amb procediments anàlegs als del
doctor Charcot, és a dir, a través de la hipnosi o d’un mètode que podem considerar
similar: les lletanies rituals, els gestos esparverats i els cops de crucifix.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Diguem
també, per a cúmul de paradoxes, que tenim testimonis que Verdaguer s’apropà
fins i tot al mètode freudià, que demana d el’analista una observació i una
reflexió serenes i prudents abans de dictaminar res sobre el cas que se li
presenti. Efectivament, Maria Condominas consigna al seu llibre que Verdaguer
era conegut entre les posseïdes amb el nom de “<i>el del cartipàs</i>”,
al·ludint als quaderns que s’enduia a la <i>Casa de l’Oració</i>per tal de
prendre apunts sobre les coses que observava, i tenir temps de reflexionar-hi.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Heus ací
mostres d’aquests apunts, segons la transcripció dels quaderns manuscrits feta
per Condominas:</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i>p. 36
–[27 de juliol]- Avuy se es presentat una altra espiritada, quan jo he arribat
ja hi era, mes estava tranquila.- Sentint tocar les si, jo he dit. Diguem lave
Maria? Nola vull dir, ha respost lo maligne, en ella. LI han ofert peres y se
les ha menjades totes due splegades, mossegant ara l’una ara l’altra, ab una
gola espantosa. S’ha posat abalsfemar horriblement y á corre á genollons.
Assenyalantme á mi ha dit: no l cregau á aqueix es un embustero. Obligada á
estar en la Oració s’ha posat á roncar com un porch y á fer unes ganyotes
horribles. La llarga o millor, son m.[maligne] ha arrancatt á fugir, de por d
haver de fer revelacions ... Parla d una monja del C. De Basea que s’ha
esperitat, havent sigut portada a la bogeria </i>[sic] <i>sense que ningú s
recordàs de ferli misericordia ab la oració. Diu que en los convents de vegades
s’apoderan d alguna, sovint la mes bona. Les altres comentan sa vida y diuen: S
afectava massa en la oració. Feya ls dejunis molt rigurosos: no se sabia
distreure de pensar ab Deu. Tot vol mida...</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i>p. 44.-
[31 juliol]- Avuy s ha presentat Mª de Sarriá. És una minyona de 19 anys, del
poble, sencilla y candorosa. Ha arribat serena, y ha respost á totes les
preguntes ab molta prudencia. Se li han dit los ex. </i>[exorcismes] <i>y no n
ha fet mes nimenos,se li han tornat á dir y ha comensat de remenar lo cap y
girarlo cada vegada que nomenaven á Deu, á sa Mare santíssima. Després s ha
posat á blasfemar, al sentir aqueixes invocacions. Se li han preguntat que
quans eran, ha dit que quatre. Satanás, Lucifer, Judas y altre, no vol dir lo
nom...</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<i>p. 48.- </i>[<i>4
agost</i>]- <i>Avuy avans d entrar en la sala de l Oració lo m. </i>[maligne] <i>ja
m ha cridat alt: </i>Arriba l del cartipas...</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
(Ms. I
[Exorcismes] Any 1890 (23 maig-23 agost): cita segons M. Condominas, <i>op.
cit., </i>pp. 69-70)</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
Més eloqüent
encara, i de primera importància per a una lectura psicoanalítica de la
situació i del propi mossèn Cinto:</div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i>f. 72 r.
– </i>[<i>c. 22 oct.</i>] – <i>Avuy a peitició de M... e s troba malalta y ab
unes agitacions estranyes y que de vegades se... a a blasfemar horriblement
sense... es, li he anat a resar les oracions. Después m’ha vingut l idea de
posarli la ma al cap y de resar Lo Veni Creator,... Mentre l resava ha vist
baixar </i>[possiblement Teresa Vilagran] <i>l Esperit Sant sobre l cap de la
víctima y l ha picat per una banda y altre, ab lo bech arrancantne alguna cosa
y aixecant lo cap en l ayre. La malalta </i>[sic], <i>al acabar ma ha dit que
al posarli la mal al cap li baixava com un fluit de salut y que s trobava molt
millor.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i>f. 72 v.
– </i>[<i>c. 23 oct</i>] <i>– Avuy he repetit la oració a la malalta d ahir, que
se n ha trobat també molt millorada. La videnta que estava present ha vist,
mentre jo resava l Veni Creator una cosa horrorosa: La Mare de Deu, quina
imatge estava davant,ha baixat, ab les mans divines ha </i>[obert] <i>lo cap de
la víctima y n ha tret </i>[una] <i>serp que estava molt ben plegada </i>[din] <i>tre
la testa; l ha tirada á terra y ab un colp de peu li ha aixafat lo cap y
després ha clos la testa de la víctima com estava avans de la funció. La
horrible serp estava aixafada alla á terra, al cap d un xic ha sortit una ma
negra a la paret, ha agafat la cua de la serp y arrossegantla ha desaparegut ab
ella.</i></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
(Ms. IV
[Exorcismes] Any 1891, citat segons M. Condominas, <i>op. cit., </i>pp. 77-78.)</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’únic
element que ens falta explicar en aquest conjunt de malentesos és la reacció
dels habitants del palau de la Portaferrissa, del bisbe Morgades i de tots els
ciutadans que s’aixecaren contra Verdaguer o a favor seu.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
posició dels marquesos de Comillas és ben explicable: es van esverar quan
s’adonaren quela casa se’ls omplia de gent endimoniada i quan sentiren els
crits que feia el seu almoiner, locucions que als marquesos, com a gent
d’ordre, els deurien semblar encara més diabòliques queles dels posseïts. El
marquès relata, en una entrevista amb el pare Blanco García: “<i>después de la
Misa habían de entrar [Donya Deseada Martínez i la seva filla, Amparo Duran]...
en el cuartod e Verdaguer y... con la puerta abierta para quien quisiera
loprsenciase... Amparo se desmayaba... hacía contorsiones, y Verdaguer la
signaba con la cruz, la rociaba con agua bendita, rezaba unas oraciones y,
tomando un cuaderno, apuntaba cuidadosamente lo que decía la posesa, y lo
conservaba como revelaciones de una santa.</i>” (Citat segons Maria Condominas,
<i>op,. cit. </i>p. 116, n. 128).</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El bisbe
Morgades i les altres jerarquies eclesiàstiques que acusaren Verdaguer havien
d’acceptar, d’acord amb llur fe, que el poeta tenia la capacitat de posar-se en
contacte amb el diable, perquè aquest semblava haver-li fet cas tot abandonant
el cos de més d’una posseïda. Però d’acord amb llur raó –en això més ajornada
que la de Lleó XIII- i, més encara, d’acord amb llur <i>seny</i>, els bisbes
catalans deurien considerar que tot plegat eren falòrnies, i que mossèn Cinto,
senzillament, s’havia guillat. (I llavors, les curacions s’havien de considerar
miraculoses, o fruit d’una enganyifa per part dels pacients; com és sabut, hom
va reforçar la segona hipòtesi, fent quadrar totes les dades i sense haver de
barrejar Déu en tal afer.).</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els
catalans seglars que s’aixecaren contra Verdaguer foren, o bé homes religiosos
seguidors d el’opinió eclesiàstica, o bé catalans conseqüents amb llurs
opinions ancestrals sobre les coses de l’altre món. És natural, doncs, que bé
per les raons que forní l’Església, bé per les raons dictades pel seny etnològic,
molts conciutadans del Verdaguer barceloní creguessin també que el poeta havia
perdut la raó.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Val a
dir, doncs, que l’aliança Església-Aristocràcia en contra de Verdaguer no es
produí, de fet, per profundes raons ideològiques. Ja és hora de comprendre que
si una porció de la noblesa, de la burgesia i el poble es giraren contra
Verdaguer en un moment determinat, això no es devia tant a sòlides raons
d’ideologia de classe, com als escarafalls d’un sector dels ciutadans de
Catalunya, de tota mena i condició, davant els suposats tractes familiars de
mossèn Cinto amb Satanàs.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La
mateixa ingenuïtat xiroia manifestaren els grups anarquistes i progressistes en
promoure una campanya de solidaritat pòstuma amb el poeta i dedicar-li números
especials de revistes literàries independents i àcrates, com fou el cas de la <i>Revista
Blanca </i>i <i>Ciència Social.</i></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></i>Al
nostre bon entendre, doncs, no e spot comparar l’<i>affaire </i>Dreyfus que
dividí l’opinió francesa entre 1894 i 1906, amb el petit afer de mossèn Cinto.
Si bé romandrà sempre cert que la ideologia de dretes –fins i tot dultradreta,
com es el cas dels col·legues de Verdaguer a la <i>Casa de l’Oració- </i>feren
possible la transformació d’una dèria en un exagerat aldarull infernal; també
és cert que la poítica pròpiamnet dita, no jugà cap paper clar en la tragèdia
del nostre poeta.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si hem
adduït aquests arguments ha estat bàsicament per dues raons: per restar força a
les interpretacions purament polítiques o sociològiques de la qüestió
verdagueriana, i per oferir als futurs investigadors un nou camí d’anàlisi
d’aquest afer i del conjunt autor-obra en el cas verdaguerià.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al
capdavall, tota l’obra i la vida de Verdaguer, ultra la seva vàlua estètica i
humana respectiavment, se’ns presentaria també com un enfilall de dades i
símptomes necessaris i suficients per dur a terme una anàlisi psicològica que
encara no ha estat plenament escomesa entre nosaltres a causa, entre altres
raons, de l’enorme mitificació nacionalista, religiosa i literària de què
Verdaguer ha estat objecte fins avui.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Comptat i
debatut, i per molt paradoxal que això pugui semblar, ara bé podem considerar
que Verdaguer va ser l’únic poeta <i>maudit</i> de la literatura catalana del
segle XIX. L’enfrontament de les seves actituds personals –fruit de
l’entusiasme que dóna empenta a la seva obra- amb les rígides estructures
morals del seu context burgès, fan de Verdaguer una figura de tipologia
comparabvle, tot i la diferència dels tòpics literaris, a Baudelaire, Verlaine,
Rimabud o Oscar Wilde.</div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<i>Font: LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">. pp. 289-320 Antoni, Espadaler, Anton M.,
Llovet, Jordi, Tayadella, Antònia. (Editora i Distribuïdora Hispano Americana,
S.A. (EDHASA). Barcelona, 1980.</span></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 70.8pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 70.8pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span></span></span></a> Mori</div>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[2]</span></span></span></span></a> Fent o dient bogeries</div>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8481963#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[3]</span></span></span></span></a> Cal llegir <i>humitat</i></div>
</div>
</div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-12247016898919213782014-11-28T11:54:00.002+01:002014-11-28T11:54:48.219+01:00INTRODUCCIÓ A LA RENAIXENÇA (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Arial;">INTRODUCCIÓ
A LA RENAIXENÇA</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span style="mso-bidi-font-family: Arial;">Cal enfocar
[el moviment de la Renaixença] des de l’angle de la història política. Fer-ho
des d’un punt de mira estrictament literari no autoritzaria a consumir gaires
planes dissecant-ne l’evolució i catalogant els<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>autors ile sobres, tant en català com en castellà, que sorgiren en les
primeres dècades del moviment. La majoria no tenen un valor prou personal per a
interssar individualment i tenen més tensió programàtica i intenció ideològica
que no pas elevació poètica. Hom les llegeix quasi sempre cercant-hi un ressò
de les il·lusions col·lectives o bé de l’anecdotisme personal, més que nopas un
goig artístic. Però tenen el valor d’ésser testimonis d’una època en la qual
tothom se sentia protagonista d’un moviment, en un sentit o un altre,
revolucionari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;">Jordi Rubió i
Balaguer. <i>La Renaixença, in: Moments crucials de la història de Catalunya. </i>Biografies
Catalanes, I. Ed. Vicens ViVes. Barcelona, 1962, p. 228.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-variant: small-caps;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-family: Arial;">Amb el nom de <i>Renaixença </i>hom designa el
moviment que, després de tres de segles de feble activitat literària, es
prsenta com a restaurador de la llengua, de la literatura i de la cultura
catalanes, en forma de presa de connsciència col·lectiva, i que es produí al
nostre país més o menys paral·lelament amb la desclosa del Romanticisme.
L’impuls inicial de la Renaixença no sorgeix, però, del Romanticisme –que sens
dubte va afavorir-la-, ni es tracta, tampoc, d’un fenomen que s’acabi amb la
crisi històrica d’aquest moviment, pel fet que el redreçament iniciat amb la <i>Renaixença
</i>no es va estroncar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El terme de <i>Renaixença</i> no és
coetani al moviment que designa, sinó que va ser aplicat a posteriori, a partir
d’un moment que encara no ha estat determinat amb prou exactitud. Sembla, però,
que es va imposar, sobretot a partir de 1871, en esdevenir el títol d’una de
les revistes més importants de l’època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els límits cronològics de la <i>Renaixença
</i>també es troben encara per fixar d’una manera definitiva. Convencionalment,
se sol datar el seu inici en el moment de l’aparició a la revista <i>El Vapor </i>(24
d’agost de 1833) de la composició de Bonaventura-Carles Aribau <i>A la Pàtria
(Trobes)</i>. És ben cert, però, que l’inici de la <i>Renaixença</i>, com el de
qualsevol altre moviment literari, no va començar amb aquesta puntualitat, sinó
que es va anar gestant al llarg de tota una colla d’anys. En el cas concret de
la <i>Renaixença</i>, cal buscar els seus veritables estímuls en el segle XVIII
que, paradoxalment, és el segle del Decret de Nova Planta (1716), fruit de la
política centralitzadora dels Borbons, i que suposà l’abolició de les
institucions autòcotones i de l’ús oficial del català. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">En
efecte, al segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica –la
població augmenta més del doble entre 1718 i 1787- i també una extensió i
intensificació en la producció agrícola, acompanyades d’una millora de es
tècniques de conreu. Aquest darrer element té com a conseqüència l’augment dels
ingressos procedents dela terra i la formació d’un capital que donarà suport a
la creació de la indústria. En aquest segle, doncs, es posen les bases de
l‘auge econòmic català del segle XIX, factor al qual va lligada la <i>Renaixença.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>També al segle XVIII algunes
institucions ipersonalitats comencen a interessar-se per la història i per la
llengua de Catalunya. Així podríem parlar de la “<i>Real Academia de Buenas
Letras de Barcelona</i>” (instituïda el 1752) que es proposa d’ionvestigar el
pñassat històric de Catalunya i de confeccionar un diccionari d’autoritats d
elallengua catalana; de la “<i>Junta de Comerç</i>”, que va obtenir el seu reconeixement
oficial el 1760 i que es proposà de redreçar el comerç català; de la
Universitat de Cervera que, tot i que va ser creada com a represàlia contra la
de Barcelona, per motius relacionats amb la guerra de Successió, es convertí a
la llarga en un centre d’estudi de la història, del dret i de la cultura de
Catalunya, sota l’estímul de Josep Finestres. De Cervera sortiria, precisament,
la prmera fornada d’escriptors de la <i>Renaixença </i>pròpiament dita.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que fa a les personalitats, cal
destacar Antoni de Capmany (1743-1813), autor d ela primera història econòmica
publicada a Europa: <i>Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de
la antigua ciudad de Barcelona </i>(Madrid, 1779-1792), obra que constitueix un
precedent del posterior moviment de la Renaixença. Cal tenir també en
consideració Jaume Caresmar i els seus deixebles del monestir de Bellpuig de
les Avellanes, que també van contribuir als estudis històrics i Pròsper de
Bofarull (1777-1859) que, amb la seva obra <i>Los condes de Barcelona vindicados
</i>(1836), tanca aquest tipus d’estudis que seguien la tradició del segle
XVIII.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En l’àmbit d ela llengua, cal
parlar, en el segle XVIII, d’Antoni de Bastero, autor de nombrosos treballs
lingüístics i un dels primers que manifesta una voluntat d’apologia de la
llengua catalna, que ell anomenava <i>llemosina</i>. La seva actitud perviurà
alllarg de tot el segle XIX i evolucionarà cap a la consciència, cada cop més
creixent, de la necessitat d’una codificació i una normativització ortogràfica,
sintàctica i lèxica del català. Després de Bastero, a les acaballes de segle,
Ignasi Ferreras escriu una <i>Apologia de l’idioma català. </i>El 1796 trobem
al <i>Diario de Barcelona</i> una polèmica sobre temes d’ortografia i de
gramàtica catalana, la qual cosa indica que tot un sector de la socitat estava
interessat en aquestes qüestions. Potser la <i>Renaixença</i> ja s’hauria
esdevingut en aquets moment si no s’hagués produït la Guerra del Francès
(1808-1814). Després de la Guerra, Pau Ballot recull el vessant apologètic dels
segles anteriors en la seva <i>Gramàtica i Apologia de la Llengua Catalana </i>(1813),
al pròleg de la qual pertany el següent fragment:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span style="mso-bidi-font-family: Arial;">¡O llengua
rica y en tot apreciable, que per falta de cultiu has estat menos coneguda y
celebrada, de lo que per tants títols mereixes! ¡O llengua digna de la major
estimació, y de que nos preciem de ella per sa suavitat, dulçura, agudesa,
gracia, varietat y abundancia! En la oratoria té energía y força per persuadir
ab eloqüencia. En la poesia es admirable, aguda y facunda </span><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-family: Arial;">[...]</span><span style="mso-bidi-font-family: Arial;"> En la filosofía, en la medicina, en la
jurisprudència, en la theología, no li falta abundancia, gravetat y facundia
pera explicarse ab destresa y facilitat. ¿Qué sciencias, qué arts hi ha en la
societat, que la llengua cathalana no tinga paraulas propias pera expressar las
máquinas, los instruments, las maniobras, los artefactos? La agricultura, la
arquitectura, la náutica, la mecànica, los nous descubriments, ja físichs, ja
intellectuals, tenen sos signes technichs, ó paraulas propias en cathalá pera
expressar las suas operacions. En fi pot explicar nostra llengua ab paraulas
tot lo que lo enteniment pot concebir. </span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span style="mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-family: Arial;">(</span><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">ed. cit., </span><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-family: Arial;">epíleg)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<span style="font-style: normal; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta obra, pitser d’escàs valor gramatical però
escrita amb la untenció d’enaltir la llengua, va donar peu a l’activitat gramatical,
sovint polèmica, de tot el segle XIX.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<span style="font-style: normal; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Quant a la història literària, podem rremcar l’obra de
Fèlix Torres Amat (1772-1847): </span><span style="mso-bidi-font-family: Arial;">Memorias
para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes </span><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-family: Arial;">(1836), que constitueix un
índex alfabàtic, fet amb rigor científic, d’escriptors catalans. S’ha
d’entendre com un intent de recuperar el passat literari del país.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pròsper de Bofarull, Ballot i Torres Amat, en els tres
àmbits respectius que hem assenyalat, van formular unes reivindicacions que
després la Renaixença va fer seves.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1>
<span style="mso-bidi-font-family: Arial;">La inflexió del romanticisme a les
lletres europees</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Des del punt de vista de la història literària, el romanticisme es
defineix com el moviment poètic, impregnat de precises tesis filosòfiques
oposades a les de la Il·lustració (<i>Aufklärung</i>) que sorgí a Alemanya
arran d ela publicació entre 1798 i 1800, dels fragments filològico-filosòfics
dels germans Friedrich i August W. Schegel, de Novalis i de Schleiermacher, a
les pàgines de la revista creada pels dos primers, <i>Athenäum</i>. Val a dir
que una sèrie d’obres de primera importància recolzaren el moviment i ajudaren
a definir-ne la volada conceptual i le spautes estètiques: tals, per exemple, <i>Lucinde</i>,
de F. Schlegel; o el <i>Heinrich von Ofterdingen </i>i els <i>Hymnen an die
Nacht </i>(Himnes a la nit) de Novalis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El romanticisme s’ha d’entendre com
un darrer graó,pñer molts conceptes no-resolutiu- la literatura més actual viu
encara en l’interior dels llocs comuns establerts pel romanticisme, tal el
concepte d’absolut literari, de variació formal o d’expressivitat transparat i
immediata –d’una línia d epensament estètic iniciada per la Il·lustració
alemanya (Kant) i l’Enciclopedisme francès (Diderot, Voltaire), i continuada
per certs representants d’una crítica ja preromàntica dels postulats de l’etapa
anterior, tals Jean-Jacques Rousseau a França o els representants de l’anomenat
<i>Sturm und Drag alemany</i>, cert Goethe (<i>Werther</i>), cert Schiller (<i>Cartes
sobre l’educació estètica de l’home</i>), i molt especialment l’obrfa subtil i
genial de Hölderlin (<i>Hyperion</i>),la filosofia política de Herder
(defensora de l’esperit nacional i el retorn a una mitologia popular) i
l’idealisme filosòfic de Fichte (amb la seva teoria del Jo absolut) i
Schelling: el més clar exemple de filòsof “romàntic” de la història.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El romanticisme alemany, acomplert
en l’obra de Jean Paul, Ludwig Tieck, ETA Hoffmann, Heinrich von Kleist,
Clemens Brentano, Bettina i Achim von Arnim i Georg Büchner, tots a situar
entre 1800 i 1830 pel que fa al cas, tingué una repercussió decisiva i pura en
les lletres angleses (Byron, Shelley, Keats, Wordsworth, Coleridge) i les
franceses (Hugo, Chateaubriand, Musset, Lamartine),però molt relativa, és a
dir, tergiversada si no reduïda als tópics més banals, en la resta de les
literatures romàniques..</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Contra el que se sol pensar en el
món meridional, el romanticisme no fou pas un moviment que exaltés a ulls clucs
l’individualisme egocèntric, el suïcidi, la nit i els somnis, el folklorisme
nacional o el irracionalisme misticoide. Ben al contrari, a causa precisament
dels seus orígens, el romanticisme és un moviment <i>fonamentat</i> en la <i>dialèctica</i>
(fundadora d’una certa il·lusió en el progrés històric, però a l’ensems del
dolor com experiència estètica) que podria establir-.se entre els temes
esmentats, i llurs contraris: jo.societat, mort-vida, nit-llum,
somnis-experiència, nacionalisme-.universalisme, impuls-raó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">És en aquest sentit que els postulats del
romanticisme, amb totes les contradiccions que fa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al cas, poden ser entesos com un únic punt de
partença per a dues estètiques literàries catalanes del segle XX: Mdernisme i
Noucentisme. Així, essent fruit d’un <i>únic </i>plantejament de contradiccions
<i>múltiples</i>, serà difícil poder establir diferències radicals entre els
dos corrents catalans esmentats, sobretot si hom té presents tots els nivells
d’actuació de la literatura: forma, contingut, vinculació a la tradició
literària, adequació a idees polítiques i a formes de civilització, etc. Fins i
tot l’avantguardisme català del segle XX és hereu delprimer gest romàntic
esmentats, en la mesura que té les seves arrels en el surrealisme francès, i
que el surrealisme prové directament del simbolisme francès, i aquest delprimer
romanticisme poètic (Mallarmé acusa, a través de Carlyle, l’empenta de
l’esperit literari de Novalis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Així, una mateixa línia estètica
permet d’enfilar –amb tots els alts i baixos, estirabots a favor o escarafalls
en contra que es vulgui- el romanticisme alemany i anglès, amb l’esteticisme i
el simbolisme anglès i francès del segle XIX (d’Edgar A. Poe a Oscar Wilde; de
Baudelaire i Mallarmé a Paul Valéry), i aquests amb le sliteratures
d’avantguarda del segle XX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dos conceptes –dues premisses
operatives- són fonamentals en el romanticisme: <i>la capacitat de simbolitzar </i>atorgada
a la imaginació del poeta i l’<i>afirmació rotunda de la modernitat, </i>a
l’inici equivalent al rebuig del classicisme del segle XVIII, però després
equivalent a una o altra negació o millora de la tradició litera`ria, i per
això classicitzant a la llarga. En aquest sentit, l’únic aliteratura dels
segles XIX i XX que es desmarca del conjunt de premisses que conformà el
romanticisme, és la prosa i la poesia realista (de Balzac a Zola, de Heinrich
Heine a Bertol Brehct o Josep Pla), en la mesura que instal·la en el centre de la
seva operació literària el concepte clàssic per excel·lència, i en aquest
sentit trans-històric, de <i>mímesi</i>, imitació o representació del real.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per bé que, com ja hem assenyalat,
no fou precisament el millor esperit del romanticisme original allò que arribà
a les nostres esferes cultes, és interessant reproduir aquí la definició
pristina de romanticisme que feren els fundadors d’aquest moviment. Traduïm, a
continuació, el famós fragment número 116 de la revista <i>Athenäum</i>,
atribuït, amb tota versemblança, a Friedrich Schlegel (1799?):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="font-family: Arial;">La poesia romàntica és una poesia
universal progressiva. La seva finalitat no és pas únicament la de reunir tots
els gèneres separats de la poesia per posar en contacte poesia, filosofia i
retòrica. La poesia romàntica vol i deu, a l’ensems, en part barrejar i en part
fondre entre si poesi ai prosa, genialitat i crítica, poesia d’art i poesia
natural; convertir la poesia en quelcom viu i social, fer poètiques la societat
i la vida quotidiana, poetisar l’acudit (Witz), omplir i saturar les formes
artístiques de tota espècie de substàncies natives de cultura, i animar-les amb
les pulsacions de l’humor. La poesia romàntica abraça tot el que sigui poètic,
des del més gran sistema de l’art, que al’ensems en conté d’altres, fins al sospir
i el petó que l’infant poeta exhala en un cant sense art. </span></i><span style="font-family: Arial;">(...)<i> La poesia romàntica, tota sola, semblant a
l’epopeia, pot esdevenir mirall del món a l’entorn, imatge de l’època. I
malgrat això, també és la poesia romàntica, lliure de tot interès real o ideal,
aquella que millor pot flotar entre allò presentat i allò que es presenta sota
les ales de la reflexió poètica; pot portar sense atur aquesta reflexió fins a
una més elevada potència, i multiplicar-la com en una sèrie infinita de
miralls. La poesia romàntica és capaç d ela suprema i més universal formació;
no solament des del dedins a l’exterior, sinó també des del defora a
l’interior; per a cada totalitat que puguin formar els seus productes, adopta
una organització semblant de les parts, i és així com s’obre la perspectiva
d’un classicisme cridat a créixer sense límits. La poesia romàntica és entre
les arts allò que l’acudit </i>(Witz)<i> és a la filosofia; allò que la
societat, les relacions, l’amistat i l’amor són en la vida. D’altres gèneres
poètics són acabats, i per això poden ara ésser dissecats per complet. El
gènere poètic romàntic és encara un gènere en esdeveniment; i és la seva
essència pròpia l’haver d’esdevenir eternament sense acomplir-se mai. Cap
teoria no pot esgotar-lo, i només una crítica divinatòria podria arriscar-se a
caracteritzar son ideal. Només la poesia romàntica és infinita, com només allà
és lliure, i té com a primera llei el fet que l’arbitrari del poeta no s’hagi
de sotmetre a cap llei dominant. El gènere poètic romàntic és l’únic que és més
que un gènere, i l’únic que és en certa manera l’art mateix de la poesia: car
enun sentit determinat, tota poesia és o ha de ser romàntica.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1>
<span style="mso-bidi-font-family: Arial;">Romanticisme i Renaixença</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Els ideals del romanticisme tardà, amb el sue gust per l’Edat Mitjana,la
valoració de les<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>antigues restes
arqueològiques, la seva preferència per la poesia popular i tradicional, la
seva exaltació de la personalitat i la seva defensa de la llibertat dels
pobles, havia de fer germinar per força tots aquells impulsos latents que
existien a Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Deixant de banda alguns antecedents,
els primers símptomes romàntics comencen a entrar al’Estat espanyol el 1823,
últim any del Trienni Constitucional (1820-1823), a través de la revista
barcelonina <i>El Europeo </i>(18-XI-1823/24-IV-1824). Era redactada per dos
catalans: Bonaventura-Carles Aribau i Ramon López Soler; per dos italians:
Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i per Charles Ernest Cook, últimament
considerat alemany i no pas anglès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>El Europeo </i>representa la
primera sistematització dels ideals romàntics a la península –si més no, els
del primer romanticisme arqueològic, religiós, conservador i medievalitzant-.
Com a fites bàsiques de cara a aquesta sistematització, es poden assenyalar
articles com <i>Romanticismo </i>de Monteggia o <i>Análisis de la cuestión
agitada entre románticos y clasicistas </i>de López Soler.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>El Europeo</i>, però, va durar
molt poc, car resultà afectat per la repressió de la Dècada Absolutista de
Ferran VII (1823-1833). De la mateixa manera, durant aquesta època molts liberals
han d’emigrar el país. Entre ells cal esmentar Antoni Puigblanc, autor de <i>Les
Comunitats de Castella</i>, poema que influiria en l’<i>Oda a la Pàtria</i>
d’Aribau. A Londres va intervenir en la publicació de <i>Lo Nou Testament</i>
(1832), obra de Josep Melcior Prat, a càrrec de la <i>British Bible Society </i>(1832),
peça important en la història de la prosa catalana del segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El 1833 suposa la tornada dels
exiliats que, durant aquests anys, han estat en contacte amb el Romanticisme
estranger. Aquest mateix any sorgeix <i>El Vapor</i>, que, continuant la línia
d’<i>El Europeo</i>, reprèn la difusió de les teories romàntiques, al costat
d’altres de caire sòcio-polític com és ara el socialisme utòpic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El primer romanticisme que es va
introduir a Catalunya era, doncs, de caire conservador i arqueològic. Centrava
la mirada en el propi passat medieval, per intentar de rescatar-ne les bases de
cara a la constitució d’una nacionalitat moderna. Ara vé, posteriorment es
produirà l’aparició del romanticisme liberal, que discrepa de l’anterior en els
aspectes polítics i religiosos: els romàntics liberals, influïts per Victor
Hugo entre altres, rebutgen la integració a la societat moderna dels antics
motlles històrico-socials de l’Edat Mitjana. Tot i que a Catalunya sigui el
romanticisme de caire conservador el que va tenir més vigència i va comptar amb
figures de més relleu intel·lectual, hom no pot menysprear el romanticisme de
caire liberal, expressat, bàsicament, a través d’<i>El propagador de la
Libefrtad </i>(1835-1838), publicació també important amb vistes a la
introducció del socialisme utòpic a Catalunya, que tenia com a col·laboradors
més importants “<i>Andrew Covert-Spring</i>” (segurament Pere Felip Monlau),
Antoni Ribot i Fontserè, Pere Mata o, durant una temporada, Manuel Milà i
Fontanals que, més endavant, esdevindria un dels principals intel·lectuals
vinculats al romanticisme conservador.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Del romanticisme conservador sortirà
un home amb una fe cega en les possibilitats de la llengua: Joaquim Rubió i
Ors, conegut amb el pseudònim de “<i>Lo Gayter del Llobregat</i>”. Rubió és qui
recull, d’una manera més conscient i decidida, l’hertència literària
representada per l’<i>Oda </i>d’Aribau ila de l’apologia de la llengua,
concretada en la <i>Gramàtica </i>de Ballot. El pròleg de la primera edició de <i>Lo
Gayter del Llobregat</i> (1841), el seu primer recull de poemes, ha estat
considerat com el veritable manifest de la <i>Renaixença</i>, moviment que, en
el seu estadi primerenc, només planteja unes reivindicacions literàries. Vegem,
sinó, un fragment del pròleg de Rubió:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span style="mso-bidi-font-family: Arial;">Catalunya
pot aspirar encara á la independencia, no á la política, puix pesa molt poch en
comparació de le sdemes nacions, las quals poden posar en lo plat de la balansa
á més de lo volúmen de sa historia, exércits de molts mils homens y esquadras
de cent navios; pero si á la lliteraria...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.1pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>pp. X-XI)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Rubió va intervenir també a favor de
la restauració dels Jocs Florals (1859), una de les fites clau en el procés de
consolidació del moviment que, aviat, adquiriria unes implicacions polítiques
que en garantirien la continuïtat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Resulta difícil, ara per ara,
establir la data final de la <i>Renaixença</i>; no hi ha encar aunanimitat en
aquest sentit. Hom ha apuntat, per exemple, la dels Jocs Florals de 1877, en
què van ser premiats Jacint Verdaguer (<i>L’Atlàntida</i>) i Àngel Guimerà. El
triomf d’aquests dos autors significaria –i d’aquí el caire de fita que podria
suposar el 1877- que quedava assegurada la restauració que havien propugnat els
iniciadors del moviment. Ara bé, cal tenir present que aquesta data no té cpa
mena de rellevància pel que fa alprocés de recuperació de la novel·la que,
expressada el 1862 per primera vegada en català des del <i>Tirant, </i>no
s’endinsa pels viaranys d ela novel·la moderna fins al 1882, amb la publicació
de <i>La papallona </i>de Narcís Oller. D’altra banda, si hom considera que la <i>Renaixença
</i>acaba el 1877 i que el <i>Modernisme </i>no s’inicia fins a les acaballes
de la dècada dels vuitanta o principis de la dels noranta, ¿caldria pensar que
els anys vuitanta són terra de ningú? En aquest sentit,hom ha parlat, de fet,
de “<i>literatura de l’època de la Restauració</i>”, emprant un terme que prové
clarament de l’àmbit històric.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’anomenada <i>Renaixença</i>
presenta encara, doncs, molts problemes i moltes qüestions per resoldre o per
concretar d’unamanera clara. A part de la cronologia, caldria també resoldre
l’ambigüitat del terme emprat i puntualitzar fins a quin punt amb aquest nom es
designa únicament un moviment literari o bé un moviment cultural més ampli, en
el si del qual s’haurien produït moviments literaris diferenciats,com és ra el
romanticisme i el costumisme –de la mateixa manera que, salvant distàncies,
sota el concepte de “<i>literatura de l’època de la Restauració</i>” es fa
al·lusió, a nivell literari, al realisme, al naturalisme i, també, a les romanalles
de moviments literaris anteriors que es continuen conreant de manera
anacrònica-. Fóra també convenient d’aprofundir en l’anàlisi de les relacions
de la <i>Renaixença</i> amb la situació de puixança econòmica que adquireix la
burgesia catalana al llarg del segle XIX i, també, determinar le spossibles
diferències de plantejament de la <i>Renaixença</i> i del seu contingut
existents a les diverses àrees geogràfiques dels Països Catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Finalment, és molt important de
consignar, precisament al final d’aquesta introducció a la <i>Renaixença</i>,
que el redreçament de la literatura catalana al segle XIX acusarà, des del bell
inici, la manca d’una tradició recent i contínua en el temps. La revifalla
d’una literatura que havia patit tres segles de decadència, és lògic que es
produís amb mostres d’evident disfunció respecte a les literatures europees
coetànies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta manca d’una sòlida tradició
literària serà una constant al llarg de la història de la literatura catalana
moderna. El fet que Catalunya perdés el rritme literari alllarg d’uns segles
que van configurar els puntals bàsics de les literatures romàntiques i
postromàntiques (prova d’això és la disputa francesa i alemanya dels segles
XVIII i XIX sobre els <i>anciens </i>i els <i>modernes</i>) fou i continua
essent la causa que la literatura catalana ofereixi sovint,i encara avui,
l’aspecte d’una literatura tocatardana o bé absolutament inèdita i genial –com
serà, en part, el cas de Verdaguer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Font: CARBONELL, Antoni,
ESPADALER, Anton M., LLOVET, Jordi, TAYADELLA, Antònia. LITERATURA CATALANA
DELS INICIS ALS NOSTRES DIES. pp. 271-281) Editora i Distribuïdora Hispano
Americana, S.A. (EDHASA). Barcelona, 1980.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><div style="text-align: justify;">
</div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-3050068355534002332014-11-28T11:41:00.004+01:002014-11-28T11:43:23.891+01:00EL PERÍODE BARROC (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Arial;">EL
PERÍODE BARROC</span></b></div>
<b>
</b><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Podríem definir el barroc com aquell
moviment cultural que se situa entre el <i>manierisme </i>i el <i>neoclassicisme</i>.
El <i>manierisme</i> cal interpretar-lo com l’etapa intermèdia entre el
Renaixement i el ple barroc, mentre que l’enllça entre aquest darrer i el <i>neoclassicisme
</i>és el <i>barroquisme</i>, la figura paradigmàtica del qual serà Calderón de
la Barca. El barroc trenca definitivament amb l’estètica renaixentista empès no
ja per un ideal estètic de perfecció, sinó mogut per un nou concepte dle
realisme: es tractarà d’abraçar la natura humana plenament i res no serà
rebutjat: lapredilecció del barroc pels monstres n’és una prova excel·lent,
així com la seva passió psicologista encara a aprofundir l’essència de l’home.
Vista aquesta ambició totalitària i tenint en compte la impossibilitat de
realitzar-la, no ha de sorprendre’ns que el desengany i el pessimisme
–conseqüència de l’inevitable fracàs de la investigació- en siguin una constant
que el caracteritza</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">La literatura catalana del segle XVII no basa la seva
continuïtat enllaçant amb la tradició del segle anterior –subsidiària al seu
torn d ela medieval-, sinó que esdevé literàriament i estilística tributària
del barroc castellà. Sense arribar mai a la grandesa i perfecció d’aquest
darrer, hi trobem, tanmateix, els temes que configuren el moviment hispànic,
expressió de la Contrareforma: la dualitat entre la fugacitat del plaer i la
voluntat ascètica, el sentiment d ela mort i del desengany d ela vida,
l’obsessió per la predestinació, l’escepticisme i l’estoïcisme, la caricatura
tràgico-burlesca de l’existència i el pessimisme polític.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<h1>
El Principat</h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">La
poesia</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Amb el nom d’<i>escola poètica castellana</i> se sol designar el corrent
barroc que es desenvolupa a Catalunya seguint les línies mestres dels autors
castellans. Per un costat, s’oblida la tradició catalana ancorada en bona part
en l’herència medieval, i, per l’altgre, davant la impossiblitat d’oferir una
alternativa pròpia hom recorre al sistema castellà: s’escriuen quintilles,
sonets, octaves, silves, dècimes, romanços, etc., formes estròfiques fins
aleshores no practicades a les lletres catalanes i s’accepta una temàtica ja
codificada ala literatura hispànica. Una prova d’això és l’inici dels temes
bucòlics apareguts a Castella un segle abans i que perduraran fins a la
Renaixença.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><b>Vicenç Garcia</b> (Tortosa, 1579-
Vallfogona de Riucorb, 1623), més conegut com “Rector de Vallfogona”, és la
figura més representativa d’aquesta escola i de tot el segle XVII català.
Personatge llegendari, damunt seu s’ha construït una biografia popular de caire
anecdòtic i festiu encara viva. Hom li ha atribuït l’anomenat <i>Quijote de
Avellaneda</i> i l’obra dramàtica <i>El cortés bandolero</i>, exaltació de la
figura dle seu amic Perot Rocaguinarda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva obra poètica va romandre
inèdita durant quasi un segle i la transmissió es va fer mitjançant còpies
manuscrites en les quals és molt difícil destriar l’autèntic de l’atribuït.
Malgrat tot, i partint de les obres de segura autoria, podem dir que la seva
producció oscil·la entre dos pols: els poemes de caire amorós, en els quals hi
manifesta una lírica depurada, plena d’agosarades metàfores i exhibint una
retòrica molt treballada:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Clavell
la boca i olor de camuesa.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Los
ulls als ulls de lliris s’acomoden.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Tot
lo demés, ab dolces bandes roden</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Les
roses i jasmins ab sa puresa.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 7;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>p. 46, XVI, vv. 1-4)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">i
els poemes de caire escatològic qque, amb tot, són els que li han proporcionat
la seva inmesgotable fama. Aquest tipus de composicions degué gaudir de gran
acceptació car, si per un costat seguí explotant una temàtica que a l’Edat
Mitjana havia donat excel·lents resultats, per l’altre, originà en la nostra
literatura un peculiar fenomen que hom coneix com a “vallfogonisme”. Vegeu-ne
un exemple:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>La
monarquia regint</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Felip
Terç que la millora,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>se
féu esta cagadora,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>essent
Papa Paulo Quint.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>................................................</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>En
sa traça artificiosa</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>no
pose lo maliciós</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>la
llengua ab zel envejós,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>perquè
la traurà merdosa.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Ací
mil culs retronant</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>faran
memòria perfeta</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>de
l’assalt de la Goleta</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
victòria de Llepant.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>Vid. </i>M. de Riquer, <i>Història..., </i>cit.,
III, p. 644)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Un altre aspecte de la seva poesia és el religiós ila
meditació sobre la brevetat de la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">En el conjunt de l’obra del Rector de Vallfogona cal
destacar una peça teatral de caràcetr hagiogràfic intitulada <i>Comèdia famosa
de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara</i>. L’obra té interès perquè
alhora que ens indica una certa pervivència de les fórmules medievals de
representació de vides de sants, fa evident l’assimilació de la concepció i de
la tècnica teatrals castellanes: concretament, la típica divisó en tres actes o
jornades, l’ús de formes estròfiques foranes (silves, dècimes,...), la tendència
a l’al·legoria, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">És interessant de constatar, també, que aquest gènere
de les comèdies de sants constitueix en algunes de les seves mostres dels
segles XVII i XVIII un primer pas cap al’aparició del sainet profà. Així, en
una peça d’aquestes caracterísitques intitulada <i>La Comèdia de la Mare de Déu
de les Soques</i>, de Josep Roig, apareix, enmig del caràcter religiós de
l’obra, un personatge anomenat “<i>Gafetgraciós</i>” que participa ja de la
tipologia picaresca del <i>sainet. </i>Les possibilitats dramàtiques de
personatges singulars com aquests havien de donar naixença i desenvolupament a
una nova forma teatral que, amb aquest nom de <i>sainet</i>, nodrirà les
representacions dels segles XVIII i XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Vicenç Garcia –conegut literàriament com <i>Garceni</i>-
va fer escola fins al punt que alllarg del segle XVIII <i>rector</i> fou
sinònim de poeta. Així: Joan Baptista Gualbes (<i>Rector de Bellesguard</i>),
fra Manuel de Vega (<i>rector de Pital·luga</i>) o Joaquim Vives i Ximenes (<i>Rector
de Banys</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span style="font-family: Arial;">Francesc Fontanella </span></b><span style="font-family: Arial;">(Barcelona, aprox. 1615 – Perpinyà, 1680/1685) és
l’altra gran figura del XVII català. Morí a Perpinyà, lluny de casa seva, a
causa de la seva activa participació en la guerra de Separació (1640-1652), en
la qual el Principat es posà sota la protecció de França i va perdre les terres
del Rosselló.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Podem dividir la seva obra en dos gran gèneres: les
composicions líriques, on predominen els temes amorosos i religiosos iles peces
dramàtiques, de caràcter al·legòric i <i>pastoril</i>. Hom pot considerar la
seva producció com a paradigma de les lletres catalanes en aquell temps. En
efecte, si per una banda, assimila perfectament el barroc provinent de
Castella,per l’altra, conscient de la progressiva castellanització de la parla
literària, lluitarà per refer-la no tornent a la tradició medievalitzant, ans
incorporant a la llengua catalana els corrents més en voga aleshores i
revitalitzant la nostra llengua poètica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Com a autor teatral destaquen les seves obres <i>Amor,
fermesa i porfia </i>(vers el 1640) de caire pastoril, i <i>LO desengany </i>(vers
el 1650). Mentre que en la primera expressa –en una lloa que encapçala el text-
la voluntat de fer un teatre culte que omplís el buit existent, la segona és la
millor peça dramàtica catalana del XVII. Aquesta darrera venia a representar
una assimilació hàbil d ela dramatúrgia castellana. Consta de dos actes i
desenvolupa el tema clàssic de les noces de Venus i Vulcà, encara que
convenientment arranjat, car només serà un pretext perquè els pastors Tirsis i
Mireno solucionin llurs conflictes amorosos. L’òptica que es destaca de l’acció
mitològica és, precisament, el fet del desengany sofert per Mart, que veu com
la seva amant –Venus- cau, per simple interès material, en les mans de Vulcà.
L’obra té l’atractiu suplementari de desenvolupar una doble acció dramàtica –teatre
dins el teatre-, que potencia el caràcter exemplar i pedagògic de la peça.
D’altra banda, hi ha una constant fluctuació entre ficció i realitat deguda, en
part, a la identificació dels dos pastors amb alguns membres del cercle
literari de Fontanella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Observem un fragment de <i>Lo desengany </i></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">on
s’expliciten les constants d’estil i llengua abans esmentades:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<h2>
Vulcano<span style="mso-tab-count: 2;"> </span>De tan
bella gentilesa</h2>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>de bellesa
tan gentil,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ni mon ingeni
subtil</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>pot descriure
la grandesa;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>aquí acaba ma
agudesa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>puix, admirat
i suspès,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ton donaire
me té pres,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i m’abrasa ta
hermosura,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>cervell, cor,
tripes, freixura,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i tres-centes
coses més!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Lo menos de
mon ardor</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>no cap en lo
que t’he dit,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>millor ho
veuràs al llit</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>per més que
hi hage foscor;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>allí diré mon
amor</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>amb afecte
més encès,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i si per cas
no dic res,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>parlaran més
encertades</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>les festes,
les abraçades,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i tres-centes
coses més!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(<i>ed. cit., </i>pp.
54-55)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com
a poeta, la part més reeixida és un conjunt de sonets aplegats sota el títol de
<i>Fúnebre obsequi a una eclipsada bellesa </i>(1648), dels que destaquem
l’intitulat <i>A la mort de Nise</i>, influït per Garcilaso, considerat com una
de les peces més conseguides de tota la la literatura catalana:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>¡Oh
dures fletxes de mon fat rompudes,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>rompudes
per ferir més doloroses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que,
llevant-me les plomes amoroses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>deixen
al cor les puntes més agudes!</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Flames
més eclipsades que vençudes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>aurores
algun dia lluminoses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>ombres
ja de ma vista tenebroses,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>tenebroses,
mortals, però volgudes.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Principi
trist de penes inhumanes,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>terme
feliç de l’ànima afligida</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que
per alivio son dolor adora;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>fletxes
sereu i flames soberanes</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>si
llevau a mon cor la trista vida</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>per
donar a mos ulls eterna aurora.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">(<i>Vid. </i>M.
de Riquer, <i>Història... cit., </i>III pp. 650-651)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1>
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> </span></h1>
<h1>
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> </span></h1>
<h1>
<span style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Josep Romaguera</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una problemàtica semblant a la de
Fontanella es dóna en l’obra del vicari general del bisbat de Barcelona. Josep
Romaguera, autor d’un <i>Atheneo de grandesa sobre eminencias cultas, catalana
facúndia, ab emblemas il·lustrada</i>, aparegut el 1681. L’autor, que segons
Rubió “<i>és l’exponent més alt del mal gust conceptista en les nostres
lletres”</i>, té, tanmateix, el mèrit d’haver estat elpñrimer a plantejar una
renovació de la literatura catalana a partir de l’adhesió als models barrocs
–gracianescos- en voga, i de la restauració de la pròpia llengua. Romaguera,
que exposà aquests propòsits en el pròleg a l’<i>Atheneo</i>, establint un
autèntic programa per assolir-los, demostra en el text que el segueix que ell
no era, malauradament, qui podia dur-lo a terme. Deixant de banda incapacitats
literàries, el seu cas no deixa d’ésser dramàticament simptomàtic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h3 style="text-align: justify;">
La prosa</h3>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">En l’àmbit de la historiografia cal esmentar l’obra de <i>Jeroni Pujades
</i>(1568-1635) <i>Crònica universal del Principat de Catalunya</i>, les dues
primeres parts del qual es publicaren en català (1609) i després foren
traduïdes al castellà, llengua en la qual fou escrita la darrera part de
l’obra. Amb Pujades finalitza la tradició historiogràfica en llengua catalana.
L’interès de la <i>Crònica</i> més que en les dades que recull dels arxius, se
centra en les observacions que conté, de to personal i directe, així com en la
seva habilitat descriptiva. Un anònim caputxí,comentant-la, li dedixcà un
mediocre sonat amb un vers afortunat:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>Pus parla
en català, Déu li don glòria</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">que
esdevingué una consigna político-literària fins la plenitud de la Renaixença.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pujades també és l’autor de sis <i>Dietaris
</i></span><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">que
abracen els anys 1601-1610 i 1621-1630, conjunt de notes de gran interès per al
coneixement de l’època, on s’hi barregen la subjectivitat del diari personal i
l’agudesa i desig interpretatiu de l’historiador,i en els quals s’adverteix ja
el clima social enrarit que conduirà a la guerra de Separació o dels Segadors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">Literàriament parlant, però, l’obra més interessant d’aquest gènere és
l’anomenat “<i>pesudo-Boades</i>”, és a dir, el <i>Libre dels feyts d’armes de
Catalunya</i>, escrit per fra <i>Joan Gaspar Roig i Jalpi </i>(1624-1691) el
qual la va atribuir a un personatge històric, Bernat Boades, que va viure
durant la primera meitat del segle XV. La falsificació té una finalitat
clarament política: és un cant a la grandesa militar i política de Catalunya
després de la derrota de la guerra de Separació. Escrita en un català
conscientment arcaitzant, Roig i Jalpi en evitar també els castellanismes, ha
despistat crítics i filòlegs fins fa ben pocs anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pel que fa a la narrativa, esmentem
el medievalitzant <i>Viatge de Pere Portes o Porter de l’infern</i>, d’autor
anònim, obra de caire satíric que revitalitza el gènere medieval dels viatges a
ultratomba,i en el qual el seu protagonista, unpagès, va a l’infern a cercar un
notari que l’havia enganyat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1>
El País Valencià</h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El panorama poètic valencià del
segle XVII és molt pobre. La poesia culta és gairebé sempre ocasional i la
participació de la poesia catalana pràcticament nul·la. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tanmateix, la tradició satírica
perviu. Vegem-ne una mostra que il·lustra també clarament les seves fonts
medievals,en aquest fragment de la <i>Xàvega dels notaris </i>(1604):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Venturós
any</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>ple
de tot guany</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>és
lo present,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>a
tota gent</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>acomodat;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>molt
lo sembrat,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>collita
prou;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>en
son temps plou</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
fa serè.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>.....................................</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>no
hi ha nengú</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>que
no pretenga,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>ab
llarga arenga,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>ser
comte o duc</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>i
lo més ruc</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>és
més premiat.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Dins d’aquest mateix estil esmentem
la figura del dominicà <i>Francesc Mulet </i>(1624-1675), paral·lel al nostre
rector de Vallfogona, home de gran fama i molt apreciat a l’època, és l’autor
d’un <i>Tractat del pet.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">L’obra poètica de major qualitat, però, són les <i>Trobes </i>apòcrifes,
atribuïdes al cavaller Jaume Febrer, del segle XIII, escrites segurament en
lloança d’Onofre Esquerdo, de la segona meitat del segle XVII, en la qual fa
una lloança dels llinatges valencians.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Font: CARBONELL, Antoni, ESPADALER, Anton M.,
LLOVET, Jordi, TAYADELLA, Antònia. LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES
DIES. pp. 251-266) Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A. (EDHASA).
Barcelona, 1980.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></i></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8481963.post-87414880117287183842014-11-28T11:38:00.004+01:002014-11-28T11:40:58.160+01:00MANIFESTACIONS LITERÀRIES AL SEGLE XVI (dins LITERATURA CATALANA DELS INICIS ALS NOSTRES DIES)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial;">MANIFESTACIONS LITERÀRIES AL SEGLE XVI</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">El Principat</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
La poesia culta</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">El panorama de la poesia catalana del segle XVI presenta tres aspectes
bàsics:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">a)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span style="font-family: Arial;">Persistència de la tradició ausiasmarquiana, tant pel
que fa a les formes com al contingut, en la poesia de certàmens i en la
d’autors com Joan Pujol, Pere Serafí o Ferrandis d’Herèdia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">b)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><span style="font-family: Arial;">Intents de renovació mètrica per adaptar el
decasíl·lab de ritme italià.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 53.25pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 53.25pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">c)<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: Arial;">Imitació de la
poesia de caire popular i tradicional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">Pere
Serafí<i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></b><span style="font-family: Arial;">(1505/1510-1567)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Conegut amb el sobrenom de “Lo
grec”, la seva personalitat no és gens menyspreable dinsla pintura catalana del
segle XVI. Com a escriptor, el 1565 Serafí va signar un contracte per imprimir
tres llibres, dos en castellà –<i>Arte poètica </i>i <i>Silva de diversas obras</i>,
desconegut el primer i acabat de trobar el segon- i un en català –<i>Dos libres
de Pedro Seraphin, de poesia vulgar en lengua catalana, </i>dividit en dues
parts: “<i>Llibre primer d’amors</i>” i “<i>Llibre segon d’obres espirituals</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A la dedicatòria del seu llibre,
Pere Serafí afirma que ha “<i>compost en català esta obra de diferents gèneros
i estils de metres en diverses matèries</i>”. En efecte, el conjunt de poesies
de Pere Serafí ofereix aspectes formals molt diversos, per la qual cosa aquest
autor constitueix una mena de cruïlla de corrents literaris antics i moderns de
casa i de fora. És, doncs, un autor de transició.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pere Serafí continua la tradició
medieval pel que fa a l’ús de certes formes i en tractar algun tema concret,
com el de l’enuig. Per altra banda, està vinculat a Ausias March, no sols per
l’aspecte medieval de la seva poesia,sinó també pel coneixement d’altres poetes
del seu temps –Joan Boscà, Garcilaso, Hurtado de Mendoza- que també imiten
Ausias March. No cal dir que Serafí mai no assoleix la profunditat ni el vigor
del valencià, del qual coneix l’estil, reprodueix expressions i imita alguns
recursos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A més a més, Serafí té en la nostra
poètica un paper similar al de Joan Boscà enla castellana: s’esforçà
d’incorporar la mètrica italiana a la literatura catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una de les facetes més importants de
Serafí és la de la seva poesia popularitzant. La majoria de les seves
composicions d’aquest tipus es basen en un refrany o en una tornada ja
existents, al quals acomoda la composició. Així, una tornada, “<i>Bella de vós
sóc amorós / ja fósseu mia!”</i>, que devia ser molt popular al segle XVI
–també es troba al <i>Flor de enamorados –</i>serveix de motiu a una de les
millors cançons de Serafí:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span><i>Bella,
de vos som amorós,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>ja
fosseu mia;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>sempre
sospir quant pens en vos</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>la
nit y dia.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>Bella,
mirant vostra valor</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>y
gentilesa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>sent
en lligams de vostr’amor</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>ma
vida presa,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>hont
tinch mon cor trist, dolorós,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>sens
alegria;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span>sempre
sospir quant pens en vos</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>la
nit y dia.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>p. 54)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva <i>Arte poética </i>no s’ha
conservat. Hauria estat el primer tractat de mètrica renaixentista escrit en
castellà, ja que elprimer que es conserva actualment data del 1580. Sens dubte
ens reservaria sorpreses pròpies d’unbon coneixedor de la preceptiva
trobadoresca i catalana medieval, la castellana, la italiana i la francesa i
que no menyspreava els gèneres populars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A causa de la imitació dels models
castellans, la seva llengua està força plena de barbarismes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">Joan
Pujol<i> </i></span></b><i><span style="font-family: Arial;">(Mataró, doc. 1a
meitat XVI-1603)</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra catalana de Pujol consta de:
unpoema dedicat a la victòria de Lepant, únic poema èpic del segle XVI català: <i>La
singular i admirable victòria que, per la gràcia de N.S.D., obtingué el
sereníssim senyor don Joan d’Àustria de la pontentíssima armada turquesca </i>(1573);
la <i>Visió en somni, </i>poema al·legòric; glosses de poemes d’Àusias March
(de notable interès) i poesies didàctiques i poesies religioses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En castellà va escriure el poema <i>Historia
llamada viaje del hombre, </i>llarga composició dialogada, principalment en
octosíl·labs, i que té com a interlocutors les potèncie siles passions de
l’ànima, enlluita amb els dimonis que són vençuts ambla gràcia divina i la
penitència. Aquest text, segons Jordi Rubió, és important de cara a l’origen
del teatre al·legòric castellà del segle XVI.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De tota la seva producció cal
destacar <i>La singula ri admirable victòria...</i>, obra dividida en tres
cants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les fonts d’aquesta
composició,primer poema extens cultes a la Península sobre els esdeveniments de
Lepant, degueren ser, per una banda, cròniques i relacions en prosa, que van
començar a circular immediatament després dels fets i, per l’altre, relats
orals d’alguns nobles catalans que degueren participar a l’empresa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquesta composició es barregen
elements medievals amb d’altres de renaixentistes: les Muses, element
renaixentista, per exemple, es contraposen amb la Casa de la Fama, element
medieval.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En aquesta composició Pujol mostra
una veritable obsessió per la precisió: especifica el nom dels cabdills
cristians i turcs, el nombre de naus, dóna detalls de la llujita per part dels
cristians i, en canvi, de l’actuació dels turcs només sap dir que els que
morien anaven a l’infern.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’autor es mostra fidel a la casa
dels Àustria: lloa les figures de Carles I i de Felip II i, a la vegada, es
mostra patriota a l’hora de parlar dels cabdills catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En tot el poema s’observa una forta
influència d’Ausias March, sobretot en les comparacions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegem un fragment d’aquesta
composició, que consta de 1568 versos:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>Ab tots aquests, lo nostre don Joan,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i ab altres
molts, per la gran mar salada</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>va navegant i
vol pendre l’armada</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>de
Selim, fill de Soliman Sultan;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>i
va pertot ab concert molt segur,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>fent
son camí diligent, sens peresa;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>i
lo renom de tan valent empresa</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>durarà
tant com lo món dels vius dur.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 6;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>p. 40. vs. 889-896)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Pujol ocupa un lloc en la nostra literatura a causa
del fet que és l’únic autor català d el’època que fa poesia èpica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
La prosa</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">En el panorama de la prosa catalana del segle XVI, hom pot destacar dues
obres molt diferents entre si: l’<i>Spill de la vida religiosa </i>(1515) i els
<i>Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa</i>, enllestits ja el 1557, obra
de Cristòfor Despuig.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’<i>Spill de la vida religiosa</i>
havia estat atribuït fins fa pñoc a fra Miquel Comalada, però ara és considerat
un text anònim. Aquesta obra és una novel·la místico-al·legòrica, en la qual el
tradicional recorregut de les tres vies (purgativa, il·luminativa i unitiva) és
representat pel viatge simbòlic del protagonista, dit <i>Desitjós</i>, des del
desert fins a la Casa de Caritat, contrastat amb el que fa el monjo <i>Bé.m
vull</i>, l’errat itinerari del qual el porta a la Casa de Supèrbia. Desitjós,
assolida aquesta meta espiritual, escriu el “psaltiri d’amor”, amb el qual es
clou tota l’obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’<i>Spill de la Vida Religiosa </i>és
una mostra important de la “<i>Devotio Moderrna</i>”, moviment espiritual
potenciat als Països Baixos a partir del segle XIV i que s’estengué ràpidament
per tot Europa. Propugnava la supremàcia de la vida interior, la pràctica de
l’oració mental i el retorn a les formes del cristianisme primitiu. Aquest
moviment espiritual enllaçaria amb el moviment erasmista, que també exalta la
pietat interior i bescanta les pràctiques externes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’<i>Spill </i>acusa la influència
del <i>Blanquerna </i>i del <i>Llibre de meravelles </i>de Llull pel que fa als
personatges al·legòrics, als noms dels personatges, al fet de referir-se a
experiències místiques i al a manca de citacions bíbliques i dels sants pares,
encara que filles d’intencions diferents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Malgrat l’època en què va ser
escrit, elllenguatge de l’<i>Spill</i> conserva una certa qualitat lingüística,
tot i els castellanismes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">Cristòfor
Despuig </span></b><span style="font-family: Arial;">(1510-1580)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tot i que Despuig tenia interès a
atribuir-se un llinatge noble, procedent del Rosselló, hom ha pensat en la
possibilitat que fos un jueu convers o un descendent de jueus conversos, perquè
es va dedicar al comerç, activitat a la qual no es dedicaven els cavallers.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva formació era vasta: coneixia
la Bíblia, els clàssics, els historiadors i escriptors catalans –Ausias March,
Eiximenis, Vicent Ferrer- i el pensament d’Erasme i d’Alfonso de Valdés. Va ser
arxiver de Tortosa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És autor dels <i>Col·loquis de la
insigne ciutat de Tortosa</i>, obra acabada de redactar l’any 1557 i que va
romandre inèdita fins al segle XIX. El primer problema que planteja la peça és
saber per què no va ser editada. La cosa és sorprenent perquè el llibre estava
a punt i, a més a més, ell tenia diners per editar-lo. Probablement no el va
editar per por a la Inquisició; el llibre ataca certs aspectes de l’Església i
de la jerarquia eclesiàstica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els <i>Col·loquis </i>estan
constituïts per sis converses entre tres personatges: Líbio, cavaller tortosí
que cal identificar amb l’autor; don Pedro, cavaller valencià,i Fàbio,de
l’estament reial de Tortosa. Aquesta obra està escrita en forma de col·loqui i
té un caràcter didàctic, característiques típicament humanistes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els temes dels <i>Col·loquis </i>podrien
sintetitzar-se així:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<ol start="1" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l1 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">Tortosa: orígens,
història, costums, classes socials, descripció geogràfica, fauna,
flora,agricultura, demografia, etc.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l1 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">Catalunya: origens
i història, procedència dels seus llinatges més importants, decadència de
la nació catalana –que justifica per tres causes: superioritat demogràfica
del regne de Castella, superioritat econòmica i absència del monarca i de
la seva cort-; esplendor político-militar de la Corona d’Aragó, la seva
antiga forma de govern, prestigi de la llengua catalana a l’època medieval
i unitat lingüística dels Països Catalans.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l1 level1 lfo2; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">L’Església:
situació de l’Església de la seva època, consideracions sobre la guerra
entre Felip II i Pau IV, la qual cosa li dóna peu perr fer crítiques sobre
la manera d’actuar, molt semblants a les d’Erasme.</span></li>
</ol>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Les seves intencions són molt clares:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">-Defensa la bellesa,la riquesa ila importància
històrica de Tortosa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">-Fa un al·legat a favor de Catalunya, en el present i
el passat, i justifica, amb tota mena d’arguments, períodes aleshores discutits
de la nostra història i fa un encertat panegíric de la llengua catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">-Fidel a Felip II i a les seves empreses, Despuig no
tolera que hom pretengui identificar Espanya amb Castella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
El País Valencià</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">La
poesia i el teatre</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-indent: 35.4pt;">
Tot i l’intens procés de
castellanització que sofreix la València d’aquesta època, hi ha també
unaproducció poètica en llengua catalana que presenta, en general, les mateixes
característiques que a Catalunya.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A València, l’intent de renovació
italianitzant va ser dut a terme per Hug de Montcada (1478-1528). La seva obra
representa la introducció a la Península dels metres italianitzants molts anys
abans que ho fessin Boscà i Garcilaso.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Al marge d’aquesta obra esporàdica,
la influència de les formes medievals –Ausias March, Joan Roís de Corella-
gravita d’una manera decisiva en la poesia culta del segle XVI.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
Joan Timoneda</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Joan
Timoneda, com a conseqüència dle moment històric en què va viure, té obres en
català i en castellà.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Com a autor en castellà, cal
destacar que va ser l’introductor del gènere del conte o narració curta
importada d’Itàlia, amb obres com <i>Sobremesa y alivio de caminantes </i>(1563),<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>El Patrahuelo</i> (1567) i <i>El buenaviso
y portacuentos </i>(1569). També va publicar quatre col·leccions de peces
teatrals: <i>ternario sacramental </i>(1568), <i>Las tres comedias </i>(1559), <i>Turiana
</i>(1564) i <i>Ternario espiritual</i> (1558), i, també, quatre opuscles de
romanços: <i>Rosa de amores, Rosa española, Rosa gentil </i>i <i>Rosa real </i>(tots
de 1573).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En català és autor de dos “autos”: <i>L’Església
militant </i>(1573) i <i>El castell d’Emaús. </i>Abans de Lope de Vega i de
Calderón de la Barca, Timoneda ens presenta amb aquestes dues obres, un primer
assaig del teatre al·legòric i teològic de la Contrareforma, que donaria lloc a
l’”<i>auto sagramental” </i>castellà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La figura de Timoneda adquireix un
relleu especial per la seva vinculació al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cancionero
llamado Flor de enamorados </i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">(1562)</span>.
Aquest cançoner, que reuneixe romanços, cançpns, endevinalles, lamentacions, i
tracta temes d’amor o de llegenda, és bilingüe, com altres de la seva època,
però és, de tots ells, el que dedica més espai a la llengua catalana: 54 peces
sobre un total de 277.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Molts dels poemes aplegats al
caçoner es vinculen a la poesia popular: parteixen d’un “refrany” popular, que
després és glossat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La primera edició del cançoner es
presenta com una compilació anònima. A partir de l’edicio de 1573, el <i>Flor
de enamorados</i>apareix signat per Jaun de Linares que, per tractar-se d’un
personatge desconegut, va motivar la consideració d’anonimat pel que feia al
compilador de l’obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’anàlisi de la llengua del cançoner
el situava, sense cap mena de dubte, a València, fet corroborat per la
vinculació de l’obra als cercles literaris valencians de la primera meitat del
segle XVI, pel que fa a les seevs característiques estètiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pensar el <i>Flor de enamorados</i>
com una producció valenciana, i pensar que podia ser obra de Joan Timoneda,
esdevenia una hipòtesi gairebé automàtica. Tiomenda va ser el llibreter-editor
que va editar més cançoners de la seva època., segons ressenyen els biògrafs.
La hipòtesi es verificava com a certa quan, el 1527, Lluís Fullana publicà dos
documents relatius a Timoneda en què se li concedia el dret d’estampar el <i>Flor
de enamorados</i>. De fet, per unes causes encara no prou esbrinades, nova ser
ell l’editor del llibre, ni l’edició va tenir lloc a la ciutat de València; el
llibre va sortir de l’obrador de Claudi Bornat, impressor barceloní. Timoneda
havia editat un altre cançoner, el 1561, <i>Sarao de amor</i>, on el català
quedava reduït a mitja dotzena de poemes. Fóra possible d’afirmar que la
plataforma editorial valenciana ja no era propícia a un llibre on el català
tingués una participaciço més abundant?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L apregunta resta sense
resposta,però, en canvi, queda ben clar que Joan Timoneda va ser el
“compilador” o autor del <i>Flor de enamorados.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">Els erudits han discutit l’”<i>originalitat</i>” de Timoneda. L’anàlisi
de les seves obres denota l’apropiació, adaptació, refosa o paràfrasi d’obres
d’altri. Ell aplicava a la literatura un criteri pragmàtic,que eliminava
qualsevol preocupació d’originalitat, concepte que, de fet, no tenia encara
gaire entitat a l’època. Timoneda escrivia i editava segons les oportunitats
del mercat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Té menys escrúpols que mai en la
utilització de materials d’altres autors quan elabora cançoners: barreja,
llavors, poemes seus ik poemes de diversos autors, bo i donant un to unitari.
Per això es pot dir que el resultat final de tot aquest procés, el total, és
seu. Molts dels poemes del <i>Flor de enamorados</i> són, pròpiament, de
Timoneda, però a ell li correspon, sobretot, el mèrit de la recopilació del caçoner.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Vegem un exemple dels poemes
recollits al <i>Flor de enamorados:</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Só qui só,
que no sí io,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Puix d’amor
mudat me só.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Io crec cert
que res no sia,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>o, si só, só
fantasia,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>o algun home
que somia</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que ve a
alcançar algun do,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>puix d’amor
mudat me so.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Só del tot
transfigurat;</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>só aquell que
era llibertat,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i ara d’amors
cativat</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>me veig fora
raó,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>puix d’amor
mudat me só.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>Si só, puix
que en lo món visc</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i a mi mateix
avorrixc,</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i segons que
discernixc</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>veig lo que a
mi em dóna passió</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>puix d’amor
mudat me só.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">(<i>ed. cit., </i>p. 66)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
La cort de Germana de Foix: Lluís Milà i Joan Ferrandis d’Herèdia</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La cort
de Germana de Foix, que ja hem comentat com a factor de castellanització de la
València del segle XVI, va intentar convertir-se, sobretot en època del seu
tercer marit, el duc de Calàbria (1526-1536), en una cort renaixentista a
l’estil italià. Al voltant de Germana de Foix pul·lularen nobles i burgesos,
s’organitzaren balls, festes i representacions, es recitaren cançons i poesies.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>Lluís Milà </i>(c. 1500- post.
1561) va descriure aquest ambient en el <i>Libro intitulado El Cortesano </i>(1561).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’obra, dividida en sis jornades i
expressada a través del monòleg, constitueix una miscel·lània, plena de relats,
peces en vers, canóns, peces teatrals, anècdotes picants i narracions
procedents de Boccaccio.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per la seva forma, <i>El Cortesano</i>
podria ser adscrit al gènere dramàtic: es podria considerar que tot el llibre
no és altra cosa que un llarg monòleg representat pel propi autor. Hi ha qui ha
vist en les escenes escrites en català una mostra del que hagués pogut ésser un
autèntic teatre en la nostra llengua.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">La intenció de l’autor és “<i>burlar a modo de
palacio</i>”. En efecte, Lluís Milà es burla dels personatges de la cort de
Germana de Foix i en retrata el seu galanteig, els seus defectes i les seves
intrigues. Es pot dir que l’obra és una gran farsa o un conjunt de petites
farses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Es tracta d’una obra bilingüe: els criats i les dames
parlen en català, la qual cosa dóna a l’obra un to realista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">A part d’aquesta obra, Lluís Milà va imitar, en
castellà, Ausiàs March i sempre va mantenir una certa competència amb Ferrandis
d’Herèdia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial;">Joan
ferrandis d’Herèdia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial;">(València 1480?- 1549)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">Aquest autor presenta el doble vessant de poeta i
dramaturg en català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La seva producció poètica és més
aviat escassa, però d’un notable interès. En castellà va compondre peces
religioses i profanes i en català sis poemes. Uns són de caràcter cortesà: com
en el cas de Serafí i de Timoneda, prenen com a punt de partida formes
tradicionals:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><i>Tant vos
vull més del que mostre,</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>i voleu veure
quant és:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que us vull
tant, que no vull res</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span>que no sia
vós o vostre.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></i><span style="font-family: Arial;">D’altres poemes imiten Ausias March: <i>Tres coplas al modo d’Ausias
March i en lengua lemosina</i>. La seva poesia, doncs, està vinculada a una
tradició medieval.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ferrandis d’Herèdia, que havia
escrit com a obres teatrals <i>Diálogo de una dama y un galán </i>i <i>Diálogo
entre amo y mozo por mandado de una señora</i>, va fer una important aportació
al teatre català amb <i>La Vesita</i>, obra bilingüe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En tota l’obra hi ha ujna decidida
voluntat satírica, aplicada al comportament de la noblesa reunida al voltant de
la cort de Germana de Foix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A <i>La vesita</i>, obra que pot
ésser qualificada de farsa, l’autor empra el castellà com a idioma predominant,
parlat pels cavallers; el català, parlat gairebé sempre per les dames i criats
i, en una proporció molt menor, elportuguès. L’ús del català no denota cap
intenció pejorativa ni ridiculitzadora, com era el cas en d’altres obres
bilingües de l’època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i>La Vesita </i>se’ns presenta com
una peça realista, però que no reflecteix la realitat críticament, sinó que es
tradueix en una visió optimista del món.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Tant l’argument com els personatges
són tractats amb un cert grau d’esquematisme; d’aquí que aquests puguin arribar
a esdevenir arquetípics de la societat valenciana de l’època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquesta farsa obtingué l’èxit, a
causa, en gran part, de les al·lusions que contenia a personatges vinculats a
la cort.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2>
La despersonalització teatral a València</h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Algunes de les manifestacions
dramàtiques estudiades que es van fer a la cort de Germana de Foix insinuen un
possible teatre valencià en català, que va ser anorreat per la situació
sòcio-històrica indicada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La pèrdua de la llengua catalana,
com a vehicle expressiu en el camp dramàtic, era evident ja en la mateixa cort
de la reina Germana de Foix. En definitiva, la utilització del català era
solament una concessió a l’afanu <i>realístic </i>de descripció d’un ambient.
Fora d’aquesta intencionalitat realista, no hi havia lloc per al català ni els
representacions dramàtiques de la cort ni en les festes de l’aristocràcia
valenciana. El procés creixent de castellanització d’aquesta noblesa ho
determinava.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Pe`ro, a un altre nivell, la
castellanització de la societat valenciana es manifestava en la pèrdua de les <i>formes
pròpies </i>d’expressió dramàtica. Així, la introducció progressiva dels “<i>autos</i>”
en l’àmbit de les representacions religioses, comportarà la desaparició
creixent dels misteris tradicionals. La impossibilitat de desenvolupar els
misteris autòctons –provocada per la nova política dels sectors
contrareformistes de l’Església, que tendien a considerar les obres teatrals
més com a mitjans de propagar una determinada fe que com a diversions <i>edificants-</i>
permet parlar d’una tendència a la seva desaprició entre les acaballes del
segle XVI i inicis del XVII. Una ciutat com València constituïda per diferents
comunitats era per a l’Església zona bel·ligerant, on combatre possibles
desviacionismes de l’ortodòxia i del dogma. Per tant l’expressió dramàtica és
recuperada com a arma ofensiva d’implantació ideològica. És ben cert, també,
que els dos “<i>autos</i>” en català de Joan Timoneda –escrits a instàncies de
sant Joan de Ribera, capitost de la Contrareforma en terres valencianes- tenen
tot el caràcter d’una ruptura amb la tradició dramàtica medieval. Però, alhora,
vénen atrencar un procés d’evolució d eles <i>formes autòctones</i>, mitjançant
la instal·lació <i>oficial</i> de les <i>formes castellanes.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: 18.0pt;">
Font: CARBONELL, Antoni, ESPADALER,
Anton M., LLOVET, Jordi, TAYADELLA, Antònia. LITERATURA CATALANA DELS INICIS
ALS NOSTRES DIES. pp.239-249) Editora i Distribuïdora Hispano Americana, S.A.
(EDHASA). Barcelona, 1980.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: 17.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
miquel àngelhttp://www.blogger.com/profile/18174530194326032819noreply@blogger.com0