El dia quinze d'agost d'enguany va morir l'Elisenda Fusté. Potser el nom no us dirà res, però sense ella el món de la pedagogia té un gran buit. L'Elisenda ha estat la mestra dels meus fills. Està clar que també hi ha hagut altres mestres, dels meus fills, però l'Elisenda resumeix com poques persones el que significa el món de la pedagogia. La mort se l'ha endut a l'edat de quaranta-nou anys -una tragèdia.
Penso que el món, la vida, és francament injust/a. Hi ha tantes persones a les quals la Parca podria haver-se endut. Malauradament la ruleta de la fortuna li ha jugat una mal passada. I ha jugat una mala passada al seu marit, l'Oriol, i als seus fills, el Francesc i la Mercè.
No podria en aquest missatge d'urgència dir tot el que ha representat l'Elisenda en el món de la pedagogia, però si ser mestre és donar-ho tot, i donar-ho amb amor, l'Elisenda era l'exemple perfecte. Si algun exemple hi ha hagut en aquest món del que significa ser professora i sacrificar la vida en pro de l'alumnat, aquest exemple l'ha donat ella. De ben segur que en un altre país l'Elisenda hauria format part de l'estol de gent que dirigiria el món escolar. Ella ho ha sabut fer molt bé, amb senzillesa, amb humilitat i amb humanitat.
Que allà on hagi anat la pau i la joia l'agombolin eternament.
Descansi en pau
