He volgut començar aquest apartat dedicat a Màrius Torres amb la "Cançó a Mahalta". Un poema dolcíssim, convertit en cançó formidable de la mà i de la música de Lluís Llach.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada