Les grans religions monoteistes: El judaisme
La religió jueva es basa en la Llei que, segons creuen, Déu els havia donat a ells (el poble escollit) a través de Moisès.
La Llei regula tota la seva vida (manaments i prohibicions, festes, aliments permesos, normes de tota mena, sacrificis, rituals de purificació, dejunis, etc.).
El Temple de Jerusalem era el gran centre religiós, on s’oferien els sacrificis i residien els sacerdots. D’aquell temple només en queda el mur occidental, conegut com Mur de les Lamentacions.
En els pobles i ciutats, els jueus es reuneixen a les sinagogues per llegir les escriptures sagrades i pregar.
Creuen que al final dels temps Déu (Yavé) intervindrà per canviar el món, jutjar els homes, acabar amb tots els mals i donar el domini al poble escollit. Ho farà a través del Messies (per a ells Jesús no va ser el messies, sinó un altre profeta).
Festes jueves: Pesaj / Shavuot / Sucot / Rosh-Ha-Shanà / Yom Kippur / Hanukà / Purim
Breu vocabulari del judaisme
Aljama
Call
Diàspora
Èxode
Kaddish
Rabí
Sinagoga
Tefillin
Tenakh
Torà
Menorà
Berit
Kipà Comunitat de jueus en terres cristianes
Barri jueu
Dispersió dels jueus arreu del món
Fugida del poble jueu d’Egipte
Oració a la sinagoga
Mestre i líder espiritual
Lloc on es reuneixen per resar i llegir la Torà
Caixa d’oracions amb paraules de la Torà
Bíblia dels jueus. S’hi explica la història del poble jueu
Els 5 primers llibres de la Bíblia: conté les lleis i manaments que Déu donà a Moisès
Canelobre de set braços d’or, símbol de la tradició jueva
Aliança amb Déu, segons la qual els jueus passen a ser el poble escollit
Barret rodó que es posen al cap els creients jueus
El menjar koshër i el shabbat
Els jueus no mengen carn de certs animals que consideren impurs. Entre aquests hi ha els porcs i els peixos que no tenen aletes o escames.
Els animals comestibles (els que tenen unglots enfonsats i els remugadors, han de ser sacrificats de manera apropiada i se’ls ha de treure tota la sang abans de ser consumits.
Tampoc no es pot menjar alhora carn i llet o derivats de la llet. Aquestes normes s’anomenen koshër.
Cada set dies de celebra el shabbat (dissabte), dia en què no es fa cap treball. Simbolitza el retorn del món a Déu, a qui reconeixen la seva bondat. Durant el shabbat es resa, s’estudia, es descansa i s’està en companyia de la família.
Llocs simbòlics del judaisme
Fortalesa de Masada (Desert del Negev)
Mur de les Lamentacions (Jerusalem)
Tomba dels Patriarques (Hebron) Tomba de Maimònides (Tiberias)
Meggido (Galilea)
Mont Sinaí (Desert del Sinaí)
Aquesta cultura jueva dels aliments koshër s'estén a tothom. La neteja amb què elaboren els productes i llur quailitat n'amplien la clientela. El rabí David Elzami indica que "hi ha un restaurant en què la majoria dels clients que hi ha no són jueus perquè saben que si el menjar és koshër es neteja, es neteja i es neteja. Nosaltres en fem un control per tal que no hi entrin cucs ni impureses. És molt important per a la salut. Hi ha molta gent que menja aliments kosher perquè saben que són més nets. De qualitat superior."
Aromes Koshër
La millor definició del que són els productes kosher és a la Bíblia, als llibres LEVÍTIC 2 i DEUTERONOMI 14:3:21. Aquests llibres pertanyen a l'Antic Testament i s'hi poden veure les condicions especials de sacrifici dels animals, els tipus d'aliments i barreges permeses, etc. Originàriament aquesta mena de recomanacions es feien per seguir la llei religiosa jueva; actualment, a més de tot això, es considera com una característica de qualitat.
En el cas dels productes kosher i no Koshër que siguin elaborats amb el mateix equip,han de ser ben rentats amb aigua calenta i no haver estat utilitzats durant un cert temps.
L'addició fortuïta d'un producte no Koshër en un producte Koshër pot ser tolerada a condició que la quantitat sigui inferior a 1/60 i que el producte final no estigui influït des del punt de vista sensorial. Això podria permetre la utilizació d'algun ajut tecnològic, llevat de les ajudes filtrants.
Es prohibeixen les barreges de llet i de carn.
La sal que s'obté de mar o de mines de sal és, en principi, Koshër. La sal Koshër té una mida de gra particular i es fa servir per transformar la carn Koshër tot absorbint la sang que pugui contenir.
La gelatina Koshër no pot ser obtinguda a partir de porc. Sí que es pot obtenir a partir d'ossos i pell de bòvids i òvids, a condició que el seu sacrifici s'hagi fet seguint el ritual exigit. Tanmateix, la gelatina que se n'obtingui no pot ser utilizada en productos lleters i això perquè els productes càrnics i lactis no poden ser consumits barrejats. La gelatina cuyo origen sea de pescados Koshër sí puede ser usada en productos lecheros.
El Sellac és l'excreció d'un insecte i és considerat Koshër, igual que la mel.
El carmí tipus marieta, no es Koshër ja que és un extracte del cos d'insectes i no una excreció.
Els coadjuvants tecnològics que entrin en contacte amb els aliments intencionadament cal que siguin koshër.
Els enzims de plantes fabricats tecnològicament i per síntesi genètica són Koshër i neutres. Això vol dir que poden ser consumits bé amb productes carnis o bé amb productes lactis.
dimecres, de setembre 14, 2005
CARTOGRAFIA (L'ATLAS FURTIU)
A l?Alta Edat Mitjana hi ha una regressió cartogràfica, bàsicament deguda a la caiguda de l'Imperi Romà. Els cartògrafs en el món occidental van ser exclusivament monjos per la disgregació que és produeix els primers segles de l'Edat Mitjana i la cultura va refugiar-se en els monestirs.
En conseqüència la Bíblia, la visió cristiana del món, serà la base de tota la cartografia medieval que s'imposa durant 1.000 anys.
Els mapes d'aquesta època hi ha un element comú que és l'oceà que circumda l'ecumene (les terres habitades).
Com model de mapa es va seguir la imatge del món que va donar Sant Isidor, bisbe de Sevilla, (mapa de la dreta)que torna a representar la Terra com una superfície circular perdent totalment la idea d'esfericitat.
La Cartografia a l'Edat Mitjana
Són coneguts aquests mapes com els de la T i la O. Ja que és un gran oceà que envolta totes les terres dividides en tres sectors: a la banda superior Àsia i a l'altra Europa i Àfrica, dividida pel Mediterrani.
Aquests mapes cristians tenien a la part superior Orient (Àsia) i d'aquí prové la paraula orientació i la importància de l'Orient pels cristians. Com diu la Bíblia "Déu plantà un jardí a l'Edèn, vers Orient". D'aquesta manera es fica en la part superior ( la més destacada ) del mapa l'Est on és troba el Paradís, els Reis Mags, etc.
Molts del mapes fets a l'Edat Mitjana tenien, a més de seguir els dictats de la Bíblia, una funció més estètica que no la de servir per orientar-se.
Però hi havia cartografies millors, com l'àrab que havia traduït i conservat els mapes de Ptolomeu amb el mapes d'al-Karismi i al-Idrisi que aporten el coneixement de la circumnavegació d'Àfrica.
La superació de la imatge cristiana de la Terra vindrà pel coneixement que aporten a més dels àrabs, la irrupció dels mongols a Europa i els gran viatgers com Ibn-Batuta i Marco Polo.
El viatge del venecià Marco Polo a finals del segle XIII va tenir una gran commoció, i va fer obrir la tancada concepció geogràfica del món. Va descriure la realitat de Xina (Catay), de Siam (Tailàndia), Japó, Conchinchina (Vietnam), Tibet, Ceilan, Índia, Birmània.
A la Mediterrània sorgirà un canvi de mentalitat tot creant una cartografia professional. La Corona d'Aragó (Barcelona, València i Palma ) , Gènova i Venècia van tenir al segle XIII una gran activitat comercial dins la Mediterrània. En aquest segle sorgeixen brúixoles manejables que va fer que els vaixells deixin la navegació de cabotatge (seguint la costa) i es llencin a navegar per mar obert.
Les Cartes de navegació i la orientació per la rosa dels vents són vitals, en aquest moments, i els cartògrafs poden viure de l'elaboració dels mapes. La cartografia mallorquina es gairebé la millor durant el segle XIV amb la creació de l'Atlas Català d'Abraham i Jafuda Cresques al 1375 i acabaran creant escola.
Les Cartes nàutiques amb molts detalls de petites zones eren pràcticament inseparables d'un text escrit "els portolans", que són descripcions detallades de tot allò que es veu des del mar: les costes, els ports, els fons, les direccions i maniobres per entrat o sortir de port tal com s'utilitzen avui.
Aquest cartògrafs pràctics trenquen amb tota la cartografia cristiana medieval. Pel que fa a la Cartografia l'Edat Mitjana es finita.
En conseqüència la Bíblia, la visió cristiana del món, serà la base de tota la cartografia medieval que s'imposa durant 1.000 anys.
Els mapes d'aquesta època hi ha un element comú que és l'oceà que circumda l'ecumene (les terres habitades).
Com model de mapa es va seguir la imatge del món que va donar Sant Isidor, bisbe de Sevilla, (mapa de la dreta)que torna a representar la Terra com una superfície circular perdent totalment la idea d'esfericitat.
La Cartografia a l'Edat Mitjana
Són coneguts aquests mapes com els de la T i la O. Ja que és un gran oceà que envolta totes les terres dividides en tres sectors: a la banda superior Àsia i a l'altra Europa i Àfrica, dividida pel Mediterrani.
Aquests mapes cristians tenien a la part superior Orient (Àsia) i d'aquí prové la paraula orientació i la importància de l'Orient pels cristians. Com diu la Bíblia "Déu plantà un jardí a l'Edèn, vers Orient". D'aquesta manera es fica en la part superior ( la més destacada ) del mapa l'Est on és troba el Paradís, els Reis Mags, etc.
Molts del mapes fets a l'Edat Mitjana tenien, a més de seguir els dictats de la Bíblia, una funció més estètica que no la de servir per orientar-se.
Però hi havia cartografies millors, com l'àrab que havia traduït i conservat els mapes de Ptolomeu amb el mapes d'al-Karismi i al-Idrisi que aporten el coneixement de la circumnavegació d'Àfrica.
La superació de la imatge cristiana de la Terra vindrà pel coneixement que aporten a més dels àrabs, la irrupció dels mongols a Europa i els gran viatgers com Ibn-Batuta i Marco Polo.
El viatge del venecià Marco Polo a finals del segle XIII va tenir una gran commoció, i va fer obrir la tancada concepció geogràfica del món. Va descriure la realitat de Xina (Catay), de Siam (Tailàndia), Japó, Conchinchina (Vietnam), Tibet, Ceilan, Índia, Birmània.
A la Mediterrània sorgirà un canvi de mentalitat tot creant una cartografia professional. La Corona d'Aragó (Barcelona, València i Palma ) , Gènova i Venècia van tenir al segle XIII una gran activitat comercial dins la Mediterrània. En aquest segle sorgeixen brúixoles manejables que va fer que els vaixells deixin la navegació de cabotatge (seguint la costa) i es llencin a navegar per mar obert.
Les Cartes de navegació i la orientació per la rosa dels vents són vitals, en aquest moments, i els cartògrafs poden viure de l'elaboració dels mapes. La cartografia mallorquina es gairebé la millor durant el segle XIV amb la creació de l'Atlas Català d'Abraham i Jafuda Cresques al 1375 i acabaran creant escola.
Les Cartes nàutiques amb molts detalls de petites zones eren pràcticament inseparables d'un text escrit "els portolans", que són descripcions detallades de tot allò que es veu des del mar: les costes, els ports, els fons, les direccions i maniobres per entrat o sortir de port tal com s'utilitzen avui.
Aquest cartògrafs pràctics trenquen amb tota la cartografia cristiana medieval. Pel que fa a la Cartografia l'Edat Mitjana es finita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)